Saps on trobar la millor moda amb vestits d'home? A Sastreria Pizarro.
Aquí trobaràs la nova col·lecció de primavera-estiu amb vestits, americanes, pantalons, camises, vestits des de 180 euros.
Som especialistes en mides grans. Tenim vestits i americanes des de la mida 44 fins a la 80, pantalons des de la 36 a la 80 i camises fins a la 54.
Portem més de 35 anys vestint l'home actual, elegant i modern.
Amb la compra d'un vestit regalem camisa, corbata i mitjons.
Sastreria Pizarro, carrer Mallorca número 1, cantonada en Plaza Ponent, telèfon 977-21-3617, Tarragona.
Sastreria Pizarro, són professionals.
¿Ya has visto la tienda de Don Tresillo?
Pues sí, i no veis la cantidad de sofà que tienen, con precios i calitat inmejorables.
Pues ara, solo con una compra mínima de 250 euros, te regalan un fular.
Son guapísimos, jo ja lo tengo.
Don Tresillo. Sofà, rinconeras, tresillos, colchones de látex, colchones de visco i muelles.
A mitad de precio, por excedentes de producción.
Don Tresillo Las Gavarras, la tienda más grande de Cataluña.
No cerramos al mediodía.
Neix un nou restaurant a Tarragona, restaurant La Pleta, amb una nova direcció, gent jove molt preparada, amb una cuina tradicional, evolucionada i de qualitat.
Amb una nova carta i plats innovadors, sorgits a la mà d'una de les millors cuines.
Restaurant La Pleta, un lloc màgic, envoltat de simbolismes tarragonins per gaudir d'una cuina d'alt nivell.
I quan celebris el teu bateig o comunió, pensa en el restaurant La Pleta, carrer Eivissa 22, Tarragona.
També tenim menú diari, a 14,50 euros.
Informació i reserves al 977-22-1769.
Restaurant La Pleta.
I ara, prova el nostre assortiment de tapes la nit de dijous i divendres, una forma divertida i boníssima de sopar.
Nuevo Lancia Ypsilon, for very Ypsilon people.
Tu Lancia Ypsilon Argento 1.2, muy fácil.
Llévatelo por 80 euros al mes durante el primer año, sin entrada, y las tres primeras cuotas gratis.
Después 84 cuotas mensuales de 155 euros y un TAE del 7,03%.
Financiación ofrecida a portar crédit.
El trobaràs a Motor 23, Autovia Reus-Tarragona, Urbanització L'Albada, Carré Caràbia, 10.
Més de 45 anys construint llars, construint benestar, Promociones José Luis.
Més de 45 anys d'experiència en la construcció de vivendes, avalen un equip de professionals que treballen amb totes les garanties per vostè.
Promociones José Luis, Avinguda Roma 6A, Tarragona, 977-21-7950.
Promociones José Luis, fent ciutat.
Xana, t'obre les portes a un món màgic i misteriós, a la nostra botiga.
És la una del migdia, sis minuts i mig, en la prova en què ciència i divulgació perfectament pot anar integrada amb esports i espectacles de masses com el futbol.
És Quim Pons, o m'ha interessat en la ciència, en la història, però també en el futbol. Quim Pons, bon dia.
Bon dia. Avui no he escoltat el programa, però he anat massa de boli i preparat això.
Oh, doncs, escolta-te-la a través de la web de l'IPES.
Després el reescoltaré.
Els reescoltes i a través de la web de l'IPES estan penjats tots els programes d'Evoluciona i els oients hi volen rescatar.
Clar, és que a vegades diu, no, no, és que com que li interessa el futbol a aquesta persona, no li interessa altra cosa.
No, no, és perfectament compatible, no?
Ara ens torna a interessar el futbol, que és diferent.
Ens torna a interessar des d'aquest dissabte.
Sí, ens torna a agradar una mica.
Una mica, només.
Sí, per tant, el futbol i d'avui tindrà un aire així...
Bueno, ja ho veuràs, ja. Prepara't.
Bé, doncs ho escoltarem de seguida després d'una pausa per la publicitat.
Ja sé, ets el Nubi.
Bé, siguis qui siguis, ho tenim tot per tu.
On?
Doncs clar, a Pizarro Gala.
Tots els complements en armilles, corbates, camises i molt més.
Tota la nova col·lecció al teu abast, amb vestits de tots els estils i models,
perquè tinguis un poder a escollir, amb les primeres firmes en cerimònies.
Sabato Russo, Enzo Romano, Antonio Miró.
Perquè aquest dia sigui el més elegant i inoblidable.
Pizarro Gala, carrer Mallorca 27, telèfon 977-22-8073, Tarragona.
I recorda que per la compra del teu vestit et regalem camisa, corbata, mitjons i cinturó.
Vagis on vagis, ens ens ha parlat d'oferta dos per un.
Oferta dos per un.
Però vols conèixer una autèntica oferta dos per un?
Telepizza et regala la segona pizza, grana o mitjana,
que vagis a comprar els seus establiments de l'Avinguda Marquès Montoliu a Tarragona
o al carrer Montblanc a Torreforta.
Pagues només una pizza i t'emportes dues.
Oferta vàlida tots els dies de la setmana.
Tens gana?
Truca-tele Pizza.
A Tarragona, el 977-22-1919.
I a Torreforta, a Bona Vista, el 977-55-1373.
Hola, soy Curro.
Y para que este verano todo el mundo se vaya de vacaciones a la playa
si reservas entre el 15 y el 30 de abril
pagas hasta un 25% menos con tu visa Alcón.
Andalucía, Levante, Cataluña y muchas playas más.
Eso sí, solo en Alcón Viajes.
Ha, ha, ha.
Alcón Viajes, la forma más inteligente de viajar.
El matí de Tarragona Ràdio.
Repsol IPF sempre ha estat al costat del nàstic.
Repsol IPF t'apropa l'altra cara del partit.
Repsol IPF patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
L'altra cara del partit, després de dissabte, és en ria llera
i no de funeral com en setmanes enrere, no, Quim?
Sí, més o menys.
Home, hem de riure, no?
Ja està, ja està.
Hem de riure.
D'alegria.
No a d'altres coses com reien altres setmanes.
Exacte, d'alegria, d'alegria.
Perquè estem fora del descens, aleluia.
Imagina't, imagina't.
I això què significa?
Que ja del tot estem fora?
No.
No, no, no, no.
És allò del Cruyff, eh?
Que un palomo no gaverano.
Això mateix, un palomo.
Sí, va dir això.
Johan Cruyff va dir que un palomo no gaverano,
una frase càlebre d'aquelles d'Elixantel del Barça.
Vull dir que tranquils, eh?
Estem un punt per sobre del descens,
però queden encara set finals.
I si no, sí, i si no, que ens ho expliquen a nosaltres,
que mira com acabem els partits últimament.
8 segons, 6 segons, 5 segons, 3,
3, 2, 1, s'ha complert el final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final.
Semblava una nit de cap d'any.
Allò semblava Jordi Blanc convertit en això, eh?
En Ramon aquell que fa les campanades.
Sí, les campanades.
Com a dir, Ramon Chubarcía aquell, el de la tradució espanyola,
que va fent allà les campanades.
Doncs semblava una mica això, o semblava una mica l'agonia del The Final Count,
on allí tots ficats i buscant la compta enrere final
per cantar la victòria a la Champions o la final de l'Eurocopa, on fos,
menys un partit, que encara queden 7 partits més, eh?
Va ser agònic, Iolanda, vam patir, com feia temps que no patíem.
Ja ho vaig estar escoltant, eh?
Va estar escoltant.
Sí, home, clara, us escolto sempre.
Espectacular, espectacular.
És no cregut.
No, no, és que...
Què fa ara, què fa?
No, no, no, no, no, no toca.
No toca, perdona, xiqui, xiqui, no.
No, no, Lluís, que no.
Perquè vam dir que era mentre jugués, no marqués, no guanyés.
No, és mentre es perdessin, només.
Va guanyar, avui no toca, xiqui, xiqui.
És només mentre es perdin, Lluís, que no toca, això, avui no toca.
Això m'agrada més, va, música animada, va.
Xiqui, xiqui, no, eh?
Jo que tenia ganes d'escoltar-lo.
No, la setmana que ve esperem que tampoc, perquè vindrà aquí que ha guanyat.
No, va, tampoc.
Si no l'escoltem vol dir que hem guanyat, això és bo, un punt per sobre el descens
i cantant gols que feia tantes dies o tantes ganes teníem de cantar-nos,
que hi ha dos partits que el nàstic no marcava.
I aquesta setmana dos, Iolanda.
Ja estàveu en forma per cantar-los o què?
L'últim quart d'hora, però d'aquells, de veritat, eh?
De patir, que acabes esgotat, però que acabes esgotat, eh?
O sigui, vam sortir del partit...
La sensació de mareig, no? Allò de tensió.
Allò que va costar dormir com dues hores després, amb l'adrenalina encara puja,
la llis, que no ens estranya.
Mira, mira com va ser l'últim quart d'hora.
Tercer corner del nàstic, aquesta zona part.
Allà, el salient d'Alejandro Campos.
Aquest era el primer, eh? El de Pere Mairat a la sortida d'un corner,
però el segon encara va ser millor.
Atenció al segon gol del nàstic.
Escolteu atentament els somriures de fons d'Àngel Garcia,
que no sé què vol imitar o què vol fer, o l'eufòria on arribava.
Escolteu-ho atentament, eh?
Marc Camico i ull Àngel Garcia de fons.
A través del 95.
Cap de cap de Moïseg, la pilota és bona per Mico.
Intenta fer-la jugada Mico.
Gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Mico. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
43 de la segona.
Pràcticament s'havia quedat sense sangre.
Ha marcat Mico per capgirar al partit,
per primer cop en tota la temporada.
Vull preferir pensar que rege i que no imitava un Mico.
No, no, reia, reia, reia.
I un riure així com d'alegria.
D'alegria, eh? D'aquell que no pots contenir, eh?
D'aquell que tu vas rient de tot el que t'apareix
i dius ha, ha, ha, ha.
Vaja, espectacular. Això va ser l'últim quart d'hora.
Era el nostre homenatge al futbol i aquest toca parlar
en aquesta secció també de futbol i feia temps que no en parlàvem.
No, perquè parlàvem de tot menys del partit.
Avui és un dia memorable.
Els gols de Mayrata i de Miku.
Un partit, per això, que va tenir absolutament de tot.
Perquè el Nastic va anar perdent en el marcador.
0-1 va marcar al Celta el gol de Núñez.
Un gol que ens deixava molt tocats.
Però hi havia una persona que mai va perdre la fe.
O, com a mínim, això és el que es crea a ell
en aquelles alçades de partit i ell deia
que era l'únic que havia mantingut la fe
durant tot l'encontre, l'únic que ja sabia
com acabaria. Vaja, que es feia una mica el xulo.
Sí, com més habitual amb ell.
Però avui li vinc a demostrar a Àngel Garcia
que tanta xularia, aquí les coses estan gravades.
Escolteu ara
el que diu Àngel Garcia.
Quedeu-vos amb tot per la frase, perquè després anirem
traient bocins d'aquesta frase. Escolteu.
L'únic que tenia a fer que guanyaríem seria jo, Quim, eh?
Perdona, jo, la meva apòstia era un 2-1,
que és el que s'està produint.
Ara tots, vinga, ala!
Tere, tu i jo.
La fets per nosaltres.
Ara vaig a dir una cosa.
Àngel Garcia ha dit que marcaria Mairata
i un servidor ha dit que marcaria Mico i patapam, eh?
Jo he demanat un gol pràcticament fregant el 45.
Brutal, brutal, brutal.
Tots hem espichat, eh?
No, no, però pintava molt mal.
No, no, sí que qui ha guanyat el partit ha estat nosaltres, eh?
Ja, tots, vinga, ala!
No, aviam, Àngel.
Anem a ser sincers.
L'única que la va clavar i des del principi va ser Tere Ortega.
I si no, escolta la porra de Tere Ortega.
Élder Moya ha dit 1-1, Tere Ortega.
Un 2-1.
Molt bé.
La Tere va clavar la porra, per mi el de plàstic, per Tere Ortega,
que porta tot el matí llascant.
A més, no n'hem vist.
No sé, està ella amb el pernil allà que va fent.
És una mica egoista, Tere.
Si algun dia vol repartir, aquí estem esperant el platet amb pernil de plàstic.
Però bé, Àngel García deia en aquella mítica frase també que ell havia dit que marcaria Pere Mayrata.
Bé, li donem com a bo, perquè dues o tres jugades abans Àngel García deia això.
Doncs vinga, som-hi al llançament d'Alejandro Campano, a l'esquerra de la porteria d'Esteban.
Necessitem guanyar el partit com sigui.
Vinga, Mayrata. Mayrata serà. Mayrata o Abraham, un dels dos.
Aviam, aviam.
O Mayrata o Abraham.
No has dit ben bé Mayrata.
D'acord que va dir el primer Mayrata, però diu, o un o l'altre.
Ara, que per Pitoniso...
Ara m'haig de tirar flors, eh?
Escolta, escolta, escolta, escolta.
Vinga, ja es tenim, va, ja es tenim, ja es tenim, vinga, vinga.
Veig el gol d'Amico, Àngel.
Vinga, vinga.
Tu també et fas una mica el xulet, no?
Si algú vol que la travessa, l'Alejandro, i la loteria, el que vulgui, ja sabeu que...
Però l'Àngel va dir Mayrata, també, vull dir que no...
Dos, dos, dos.
Jo he dit veig el gol d'Amico i només sortir, eh?
Ja, ja.
Anna Plaza, la nostra...
És que no sé com dir-li, amargor particular.
Per què?
Home, escolta això.
Mira, la Núria Cartanyà, un 3 a 1.
Tinc la votació del Joan Andreu Pérez, que és un 4 a 0,
i avui s'ha estirat l'Anna Plaza, un 1 a 2 a favor del Celta.
Anna Plaza, eh?
Un 1 a 2, eh?
Tota, digue-li que no cal que s'estiri, eh?
És per dir això.
Anna Plaza, eh?
Un 1 a 2 a favor del Celta.
Però què es vol, crea enemics?
No, se'ls ha creat, no se'ls vol.
No, no, és que se'ls ha creat.
Ja els té, ja els té.
Sí, sí, atenció, missatges als mòbils.
Saps què fem allò de la porra?
Tu pots votar la porra i et toca una pizza que te la porten a casa els senyors de Telepizza.
Allò del ding-dong, d'acord?
La gent envia i envia resultats, 0-0, 0-0, 0-0.
Bueno, hi ha 32.000 resultats aquí.
I hi ha un senyor que, a més a més, li va tocar la porra,
vull dir, va encertar el resultat que diu
Nàstic 2, Celta 1.
Digueu-li a l'Anna Plaza que tingui més fe.
Que el Manel, està allà el missatge,
diu, li porta la contrària.
Per cert, Anna, ens veiem a la música al carrer de Vilaseca.
D'acord?
Jo no hi aniria, Anna.
No, això era quan acabava, o sigui,
quan ell votava el resultat, eh?
Però és que el Manel, quan va acabar el partit,
ni cor ni peratzós, diu, calla,
que hem guanyat 2 a 1, que he guanyat la pizza,
que té la pizza, em porta la pizza,
deixa'm enviar-li un racquetet a l'Anna.
I diu, Anna Plaza.
Diu, Nàstic, espai Anna Plaza.
Vull dir, no vota ni resultat, ni jugador, ni res.
Anna Plaza té un vot, el millor jugador del Nàstic, per cert.
Diu, Anna Plaza, ja t'ho deia.
Manel de Vilaseca.
Pam.
Ja, ja, ja, ja.
Ja té amics, ja se'ls ha creat.
Quin impacte, quin impacte, eh?
Sí, sí, l'ho ha de la Anna Plaza.
Ara, perdona, ja ha llibertat d'opinió.
A veure si ara l'Anna Plaza no pot dir el que pensa.
Home, i tant que ho pot dir.
Sota la seva responsabilitat, però ho pot dir.
Més coses del partit de dissabte, de mal noms.
De dissabte, sí, menjo a dissabte, no sé ni com menjo a.
Parlem de mal noms.
El mal nom és allò que se li fota...
Sí, sí.
L'apodo, eh, que es diria en castellà, d'acord?
L'apodo, que es diria en castellà, efectivament.
N'hem trobat un de nou, per Joan Andreu Pérez.
Com li diuen?
De fet, se l'inventa a Tera Ortega.
Missatge del que no es pot dir, el Joan Andreu,
que diu que també estan asseguts a la part baixa de la llotja,
l'entrenor de la Rapitenca, Antoni Teixedor,
l'exentrenador grana, Fernando García Ramos,
i que Dani Marina ha vingut personalment a veure Pinilla,
a veure el nou fill de Pinilla.
El Joan Andreu, ara ja li diem el que no es pot dir?
Sí, sí.
L'inombrable, com Harry Potter.
El del que no es pot dir.
En una mica crònica social, això, és bonic.
No, a més, aviam, aviam, m'explico.
El mal nom, a priori, ha de ser per retallar, no?
Sí, però aquest és més llarg.
Per li dius Pérez i acabes abans.
O Joan Andreu, com li vulguis dir,
perquè té un munt de Joan Andreu, per cert,
és el rei dels mal noms.
És l'únic que té mals noms aquí, perquè tu no en tens.
No?
El Lluís Comas tampoc, bé, el Comas li diem Comas.
Sí, o el Lluigi.
Però ell té mals noms llargs.
El Joan Maria Tortuga Ninja.
El Tortuga Ninja, sí.
El Tortuga Ninja, aquest també és llarg.
Per cert, hem de buscar mal noms una mica més curts.
Que els van buscar,
hi ha tertulians que es dediquen a buscar mal noms
pels jugadors una mica més curts.
A veure.
Comencequem-nos a la bailarina.
I hem hagut d'estar aguantant el Niño de la Ruleta.
La bailarina i el Niño de la Ruleta, què són?
Ves a saber.
Ells els inventen, ells els saben
i ells els monten els seus malnoms particulars.
Però estan molt bé, Bailarina i el Niño de la Ruleta.
Vinga, dir la Ruleta, tira.
Ara pensaràs, per què sona Edith Piaf avui
en un programa que hem de fer humor, futbol i el que faci falta?
Perdona, Edith Piaf sempre encaixa en qualsevol moment.
Sí?
No?
I més després d'haver guanyat el Nàstic.
Va per aquí la cosa tan simple?
No, no, no.
Perquè t'agrada.
No, no, puja, puja i et trobes.
Vé per aquest trobes, només.
La vida és rosa.
La vida és rosa com els programes del cor.
Saps aquelles tertúlies tan xules
que ens tenen habituats a algunes cadenes de televisió?
Però vosaltres feu pinitos,
que hi sentíem a la Tere,
que és la filla de Pinilla,
que n'hi ha vingut a veure.
Carai, pinitos.
Chimo Romira i companyia de Salsa Rosa
s'han quedat tirats pel terra,
destrossats després de la tertúlia
que va dirigir Jordi Blanc el passat divendres
en aquest estudi.
Però què m'estàs dient?
Escolta, escolta atentament.
Deixa la sintonia, Lluís, que va de conya.
Mira, escolta.
Jo ho sento per vosaltres,
però s'han consumit 40 minuts de programa,
no heu volgut parlar de futbol,
jo us he dit...
Però tu què em sembla Ferrando?
No, ara, Tino.
Perdona.
De Mayata, Rubén...
Tu sí, però jo us he dit.
Què us sembla l'alineació?
Què us sembla no sé què?
Hem altres han anat cap aquí, cap allà.
Però Jesús ho ja ha venit a tu,
en pla futbols.
Escolta, amb aquests 40 minuts
ens hem consumit el temps de parlar de futbol.
O sigui, en suspens a la tertúlia, avui?
Bé, jo crec que suspènem tots.
A mi també em suspendran segurament.
Ui, eh?
Quina tertúlia es va muntar Jordi Blanc
dimendres amb els seus amiguetts aquí.
Hola.
Pim, pam.
Ximo Rovira, et dic...
Bueno, que et xalat d'una manera bàrbara, eh?
No hi era Cotomatamoros ni cap d'aquests,
però, vaja, poc faltava.
Una tertúlia que s'havia d'acabar com s'havia d'acabar.
Escolta.
Tu eres l'àrbitro d'este partido.
Si creus que jo merezco tarjeta roja,
la sumo.
La sumo, eh?
Y si me cierro alguna puerta...
Sin postre, he castigado.
Si me cierro alguna puerta,
lo sumo y...
Pero Jesús, por amor.
A ver, Jesús.
Sin postre, te va a poner a castigar esta noche.
He dormido...
Castigado con David García.
Con David García.
He dormido fijado.
Esta noche podré dormir al final tranquilo.
Cuando veig García, te alfil gaire.
Escolta, anem a convidant els...
No, perdona.
Yo duermo con mi señora.
Els convidats a la Tertúlia, vinga, va.
Que estigui a dormir con David García.
De tots se'n diu Tertúlia avui en dia,
però bé, sinceres disculpes als que van escoltar això, però...
També et diré una cosa en favor del Jordi i els tertulians.
A partir de dissabte, i segons com vagi la cosa...
Hi ha alguna cosa a favor del Jordi i els tertulians d'aquest divendres?
Oi, oi, és que de veritat...
No, no dic d'aquest divendres,
però és cert que no es podia parlar de futbol.
No hi havia motius més que per la tristesa.
També és cert, però llavors...
I a partir d'aquest dissabte hi ha la cosa...
Per això fem programes com aquest, per això.
Que avui tenim un altre taranàs.
Està de passada.
Ja veus, eh, tan dur que es fa aquí al futbolí els dilluns.
Sí, ja veig que la Violanda ha passat a millor vida.
Souvenir, què? Souvenir.
Aquest és el meu regal.
Violanda, mira, m'ha costat 3 euros, eh, mira, mira.
El home del milió de dòlars.
Eres cabroset, eh, sempre estàs ahí.
Que me te gusta, eh, que me te gusta.
Violanda, que no, que bon rotllet, eh.
Que m'agrades més quan estàs tonto.
O també pots fer ding-dong, no?
Això és tot el que tens per avui.
No ho sembla, però així sona el futbolí de Tarragona Ràdio.
Als dilluns li donem la volta al partit del Nàstic.
No ho sembla, però continuem sonant així.
Jo et proposo l'últim futbolí de la temporada a convidar el nostre director
i que ens expliqui per què diu No Ho Sembla, eh.
No ho entenem.
Que bonic.
Estàs primaveral avui, eh.
Sí.
Dius a l'al·lèrgia aquesta, que tens la soca, a pobra.
L'al·lèrgia que no em trec des de fa dues setmanes, que mare meva.
Per què sona això?
També, és que avui va sonant tot aquí.
Per què hem de justificar cada cançó que poses?
No, no, no, és veritat, això és el que em pregunto jo.
Sona perquè...
Bueno, escolta això, escolta, escolta.
Recordant un vell blues boníssim, com era Sweet Home Chicago,
Sweet Home Alabama, Sweet Home Tarragona avui.
D'acord, eh.
O Chicago, o Alabama o Tarragona.
No té res a veure amb el You'll Never Walk Alone,
però entendreu per què.
Perquè Jordi Gonzalvo, el dia de l'Aibar, ens deia això, no?
Sweet Home Tarragona.
Aquesta setmana hem anat més allà amb Jordi Gonzalvo
i hem practicat anglès, a més a més de seguir coneixent música.
Que l'afició sigui com a Phil Roth, amb el You'll Walk Alone,
vull dir que You'll Never Walk Alone,
vull dir que mai caminarà junts, solos,
i, per tant, doncs, el públic ha d'estar amb l'equip,
passi el que passi.
You'll Never Walk Alone, mai va caminar sol al nàstic,
i menys aquest dissabte, que el públic es va portar,
bueno, espectacular, va ser una cosa increïble,
però l'equip va anar per sota, la gent va reaccionar,
i després, després dels dos gols,
la gent del futbol som molt sentimentals, eh.
Molt, i ens fiquem tontos de seguida.
Mira aquesta cançó, ens fiquem la pell de gallina.
I una bocina, una mica.
És una mica pastelito, eh, aquesta cançó.
Però ens fiquem tontos igual.
Per cert, això era la part tonta i emotiva,
però Àngel García és capaç d'espatllar qualsevol part emotiva.
Ròpidament entra Àngel i trenca l'encant romàntic, no?
Sí, sí, no em preocupis.
Tu pots estar en un moment molt romàntic de la teva vida,
i que Àngel García, de cop i volta,
vulgui explicar com en té ell el fair play.
Jo, com veig aquí això, i em remonto a la meva època,
que aquí es menjàvem i mossegaven l'orella els jugadors contraris
perquè no sortiguessin vius i guanyar el partit de la manera que sigués,
és que la sang se'm remou, de veritat, eh,
perquè sembla que no juguem res amb el tant que es juguem, eh.
Aviam, mossegar l'orella en un altre context...
Que lleig.
No, no, en un altre context és diferent al que deia l'Àngel.
Sí, per què?
Ah, ah, val, val, val, val, molt bé.
Estàs amb tot, Jolanda, és que no se n'escapa ni una.
13 a 23, jo crec que és un moment històric.
No, no, no, és que és un moment històric, ara.
Ara et vaig a dir que el Redemptor is matter.
Què dius, entrem a la Lliga Vaticana?
Sí.
Oh, passa, passa.
Sí, sí, sí, sí.
Passa amb el paper.
Ja està la final de la Clericus Cup.
Mira, ja sona a sintonia.
Aquesta no cal justificar-la perquè ja sabem per què sona, eh.
Com ho fem, això?
No, no, no, sí, és que no cal que faci res.
O sigui, no sé per què et seus aquí.
Ja, segona.
Perquè, vull dir, l'únic que vingui a dir és que aquests ja hem arribat a la final,
Los Neocatecumenales de Redemptoris Mater es presenten a la final per segon any consecutiu.
Van guanyar 4-0 els seminaristes del Pontificio Collegio Norteamericano.
Sí, i jugaran contra el Mater Ecclesia, eh, una final...
Jo amb qui anava?
Amb els que guanyen, no, sempre?
Sí, amb el Redemptoris Mater, sempre, perquè són els que guanyen.
La gran final es juga, per cert, el dia 3 de maig.
És la gran final que jugaran entre el Mater Ecclesia i el Redemptoris Mater.
Exacte.
Això ho televisen en algun lloc?
Hòstia, no ho sé, Ana, venganxes, eh?
Televaticana.
Home, segurament sí.
Jo us dono una plana web.
Qui serà el comentarista del Televaticana per als partits?
Qui serà el Quim Pons i el Jordi Blanc i l'Àngel García de la Televaticana?
Sempre és així, eh, Lluís, els matins, sí, no?
Tu que l'aguantes que el matí, sí.
No tens curiositat?
No.
Plana web, camina i vent, 3B dobles, camina i vent.com,
i aquí podeu seguir informats d'aquesta...
És també el que Televisa i comenta els partits de la Lliga Vaticana?
Sí.
O serà algú de la Rai?
Mhm.
No?
Serà, sí, algú de la Rai, segurament.
Bueno.
Vols alguna cosa més de la Lliga Vaticana?
Diu que l'altre final s'hi ha posat en Mater Ecclesia 2 a 1
a l'equip de los croates, el Lucro.
A pesar de que Lucro s'adavantó con un gol temprano
por medio de Antolovich.
Jo si no t'interessa la Lliga Vaticana,
si vols elimina la secció,
i jo ja m'ho miraré per internet pel meu compte.
A mi m'interessa la Lliga Vaticana.
Ara, furgar tant, poder no cal.
i saber que és l'àrbitre que comenta i això no cal.
Ràpidament, futbol internacional,
perquè Toby Gran ha tornat a desaparèixer,
va jugar un partit i ja no juga.
Va empatar dos l'Herta Berlín amb el Hannover,
perquè Bizarri tampoc apareix massa amb el Catania,
el Catania va perdre dos a un Ludinese,
perquè el germinal de Berchot de Xabot continua de cap a caiguda.
Va empatar 0 amb el Mons,
perquè mateix en va guanyar aquest cap de setmana
amb l'Arsenal de Sarandín 2 a 1
contra el Sant Martín-Sanjuan,
i perquè el Boca del Tigre Cáceres va tornar a palmar,
demana Sant Lorenzo 1 a 0,
i ja és quart l'equip a la Lliga Argentina i Holanda.
Ai, quina cosa més relaxada,
quin final de programa més relaxador.
Sí, tranquils, normalment no quedem així, no?
Però era l'atenció dels darrers dies.
Per cert, a veure...
Vam guanyar, eh?
No, és que encara no crec que vam guanyar.
I no guanyar dos gols.
Dos gols i en extremis.
És que a més va ser més bonic per això, segurament.
Ja sé que vam patir molt, però vam remuntar.
I aquest cap de setmana també guanyarem, Quim?
Contra l'Hércules, no ho sé.
No ho saps?
Suposo que sí.
Diumenge a les 6, eh, per tots aquests que no ho sàpiguen.
Diumenge a les 6, Nàstic, Hércules, nou estadi,
segon partit consecutiu a casa.
Això diumenge, però aquest vespre el sempre a Nàstic,
què ens espera?
Convidat Xavi Bartolo, preparador físic del gimnàstic de Tarragona,
que serà el plat fort del dia.
Un Xavi Bartolo porta-ho amb ja uns quants anys a Tarragona,
que ha passat de ser un entrenador preparador físic
i que ens pot explicar una mica més com s'està veient l'equip des de dins.
I a part, la tertúlia, com és habitual,
i amb l'exentrenador, el Nàstic, l'home que ha guanyat el Real Madrid,
Jaume Bonet, també avui aquí a la taula del sempre a Nàstic.
De l'apartat de premis i coses, hi ha una pilota en joc,
però vota millor jugador del Nàstic,
seccions habituals amb el que no es pot dir Joan Andreu Pérez
i amb el Jordi Jari amb el llibre indirecte,
i a part baixar el de sempre al sempre a Nàstic amb el comiat,
que li fotrem una mica de música a com ha anat la jornada,
veureu la pel·lícula del partit, agònica total,
la d'aquest dissabte,
i sentireu a Jordi Blanc cridar a ibrar mals o els del Nàstic.