Falten 9 minuts per arribar al punt horari de les 11 del matí.
Ara sí, ja podem contactar a través del telèfon amb Ramon Tamarit.
Ell és un treballador, un empleat de Bancaja,
i d'alguna manera és el que va tenir la idea de fer aquest gran pessebre,
Bancaja, que podrem veure aquest Nadal aquí a la ciutat de Tarraona.
Senyor Ramon Tamarit, bon dia.
Molt bon dia.
Expliqui'ns, Primer Carrés, com és que va tenir aquesta idea
i com la va vehicular amb altres companys a la direcció de l'entitat.
Bueno, pues en aquell, en el año 90, era una comissió de festa de reixos,
on se feen uns xougues, el fill de empleats i tot i això.
Entón, crec que era un convenient de que no hi haguera un espectáculo,
una pesa fundamental, on que dara algo de lo que és unes reixos,
i entonces se va a estudiar, es va a veure en una parroquia un pessebre molt bonico
i a partir d'ahí es començàvem a pensar en fer uno en el que poguérim veure-ho
de totes les formes, o sigui, tal artísticament, com culturalment, com escultúricament.
I entonces es començà a fer-se l'estudi.
L'estudi durà tres anys, perquè està basat en 52 llibres de la vida de Jesús,
de persones agnòstiques com creients,
per veure l'època, el temps i com se realitzava aquell temps,
tota la vida que n'hi havia dels hebreus.
I durant tres anys esgués de l'estudi i després costar tres anys més en poder-lo realitzar.
I com una idea així acaba culminant amb un pessebre que es diuen dels més grans d'Europa.
És a dir, ha anat creixent amb el pas dels anys.
No, no, no. Des del primer lloc és el mateix sempre.
O sigui, està basada en tres zones, la zona de Nazaret, la zona de Belén i la zona d'Exipte,
on és la fugida, i des del principi, des del moment,
per això costa tres anys de fer i tres anys d'estudis.
Està el més exacte possible a la realitat que n'hagués en aquell entonces.
Déu-n'hi-do. I aleshores, el pessebre té com més de mil figures, no?
Té, precisament, 1.200 figures.
Té des de 35 centímetros, que són de primera línia,
a dos centímetros, que són de la profunditat, les últimes, les més llunys.
I a més de les figures, què hi ha al pessebre?
Què podem veure?
Bueno, en si és la vida de Jesús i és l'època que es viu en aquell moment, no?
Per exemple, en Nazaret, pues té unes 32 cases,
que era el que n'havia aproximadament en aquell moment.
Belén, sin embargo, ja té un centenar de cases.
Jerusalén en aquell moment tenia allí, vivien 40.000 persones,
i quan plegaven les grans festes, com era el Yom Kippur o la festa de la resurrecció o del Pentecostés,
s'plegaven a posar les 120.000 persones dins de Jerusalén.
O sigui, està tot fet en l'època tal és com la realitat va ser en aquell moment.
Aleshores hi ha muntanyes, suposo que podrem veure muntanyes, riu, aigua,
hi haurà diferents elements.
Sí, sí, no, està tot molt complet i molt fet.
Inclús està la font, que avui dia es diu la font de Maria, en Nazaret,
que en aquella època ja n'hi havia una font,
perquè estava entre Síria i Egipto, estava Nazaret.
Llavors, de grans caravanes, tenien que parar allí a replegar a l'àbia, a veure.
I la mateixa faixa que té en aquell entonces,
la font continua tenint la mateixa avui en dia, en actualitat.
El pessebre deu viatjar cada any per un lloc diferent?
Sí, sí, cada any.
En aquest moment ja, ja fa 13 anys,
es va dir perquè anirà cada vegada, cada any a una ciutat,
on es poguera demostrar, ensenyar a la gent aquest gran pessebre.
Això és una obra d'art, és més quasi inclús per majors que per xiquets.
Jo suposo que vostè a nivell personal es deu sentir, en fi,
molt orgullós d'aquesta idea i com ha culminat.
Pues sí, perquè, bueno, això es pot considerar com el fill d'uno, no?
Perquè, vamos, se cuida, i se mima, i se porta, i tal, i, bueno,
tenint en compte que això, per portar-ho,
fan faltar 12 camions tràilers, soles i el Belén.
Però la infraestructura que porta al redor són 8 camions més,
o sigui que són 20 tràilers el que porta el Belén.
I suposo que ara, per exemple, ja han arribat,
si no tinc mal entès, ja han arribat aquí a Tarragona,
ara estaran uns quants dies, moltíssima gent, suposo que treballant per la instal·lació.
Pues sí, aproximadament estan treballant unes 20 persones en el montatge.
I després aplegarem a muntar el Belén,
muntarem uns 10 o 12 persones més per muntar-lo.
En total, quasi 30 persones per muntar el Belén.
Déu-n'hi-do, perquè quanta superfície ocupa?
El Belén en si són 300 metres quadrats,
però després porta unes sales audiovisuals
on se passa un vídeo,
on se presenta com s'han fet les figures,
com se transporta i com se munta el Belén.
I la gent, quan entra a veure el pesebre,
ja té una informació de tot el sistema acabat,
per aplegar al punt final.
Abans deia que era com un fill seu,
jo no sé si cada any Ramon Tamanit
segueix una mica l'evolució del muntatge,
de la instal·lació del pesebre a la ciutat on va.
Bueno, en cada puesto tenim alguna problemàtica diferent,
perquè en Guanyaí va en el Belcars vell,
i entonces, claro, té una problemàtica especial,
que no té un altre puesto,
en un altre puesto me lo toca muntar en dos carpes,
perquè en sí estava feria,
o sigui, la idea estava que és desmuntable,
perquè este porta 75 taules
d'un metro per dos
i van totes com un pudure,
se munta com un pudure.
Però vostè fa el seguiment cada any, no?
Com diu?
Que vostè fa el seguiment del muntatge cada any, no?
Sí, sí, sí, jo anava tots els anys,
a tots els puestos, sí.
Perquè una altra curiositat a nivell personal
és que vostè continua treballant a Bancaja?
Sí, sí, que continua.
Vostè continua en una sucursal,
en fi amb la seva feina,
i la direcció, què li ha dit durant tots aquests anys?
Suposo que, en fi,
també molt content amb aquella idea
que van tenir amb altres companys, no?
Sí, no, està molt content
i, a més, en fi, bueno,
la Caixa, pues, automàticament,
quan jo tinc ganada,
pues envien un empleat a un primer puesto
perquè jo vaig en comissió de servicio
i jo vaig en representació de la Caixa,
un dia, a tots els puestos.
Vostè és molt aficionat als pessebres,
ja abans de tenir aquesta idea,
li agradaven a mirar altres pessebres?
Pues, no, de nada,
a veure els pessebres.
Jo no soc un pessebrista,
o sigui, jo no he fet pessebres,
però m'ha agradat anar a veure-los.
I no n'ha fet mai, ni a casa, ni a casa seva?
No, no, entrar en casa sí,
en casa sí que m'ho monto jo.
Jo a mi casa tinc set.
Set pessebres.
Set, perquè m'han regalat des de,
m'han regalat des de Puerto Rico,
de Honduras,
de Colòmbia tinc,
així d'Espanya tinc tres,
o sigui, tinc set pessebres a mi casa.
Mhm.
Una última cosa, senyora Tamarit,
ja tindrem temps, suposo,
quan arribi també el dia de la inauguració,
però per anar fent boca una mica
per la gent que ens està escoltant.
La gent de Tarragona,
que evidentment potser no es fa ni una idea
del que podrà veure.
Com li diria,
amb poques paraules,
el que podrà veure d'aquest pessebre?
Què és el que més creu que sorprendrà
a la gent de Tarragona?
Bueno, pues lo que més ens va sorprendre
és la exactitud
de lo que está vendre allí.
Está vendre
algo en el que de veritat
va passar en un temps
que fa més de dos mil anys.
Això és el més important,
perquè detalls n'hi ha,
pues per a contar
mil detalls que té el pessebre.
des del que seguixi
en cada casa dels hebreus,
on està la Mesussà,
on està la lectura del Deuteronomio,
en fin,
hasta la ferramenta
que tenia Sant Josep
allí quan era fuster,
en fin,
hasta un xiquet jugant
a un xoc
que se diu el xoc del Molí,
que per a nosaltres
vull inserir
el tercer ratlla.
En fin,
o sigui,
que té una informació
completíssima.
Això podria durar...
De fet,
el que li agrada
el pessebrisme
normalment
va dos i tres vegades
a Vorelo.
Torna a Vorelo,
torna a Vorelo,
torna a Vorelo,
perquè n'hi ha moltíssims detalls
per a Vore.
Molt bé,
doncs ja tindrem temps
de conèixer molt més
els detalls
de Gran Pessebre.
Senyor Ramon Tabarit,
moltes gràcies
per atendre la trucada
de Tarragona Ràdio
i segur que ens tornem
a contactar ben aviat.
Més que res,
una xicoteta informació
és que el pessebre
se munta
i és completament gratuït.
L'entrada és gratuïta
completament.
Sol és que
se sol·licitarà
la coagació
de tot el poble
que vaig a Vorelo
en que
se doni un donatiu
i aquest donatiu
sempre se queda
en la ciutat
on se munta.
Però aquest donatiu
es voluptar
i enguany
està assignat
a Càrites de Tarragona.
Molt bé,
perquè creguem
que avui en dia
fa falta.
Molt bé,
doncs amb aquest apunt
ens quedem.
Senyor Tamarit,
moltes gràcies
per atendre la trucada
i que vagi molt bé.
Fins ben aviat.
Vale.
Adeu, si ja,
bon dia.
Adeu.