Enric Pujol necessita poques presentacions.
Pitu Rovira, jo crec que també.
Enric Pujol i Pitu Rovira, a més, són coneguts a aquesta casa
perquè participen habitualment en formats d'artúlia.
Enric Pujol porta 38 anys vinculat al món del periodisme,
de la ràdio, a l'antiga Ràdio Tarragona,
a Ràdio Nacional d'Espanya.
Ara, de fet, el 31 de desembre acabarà la seva trajectòria professional
a Ràdio Nacional d'Espanya després de tants anys.
Enric Pujol, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Pitu Rovira, llibreter, més de 30 anys
també vinculat al món del llibre, a la llibreria VIP,
soci i fundador de la llibreria La Capona,
actualment president del Gremi de Llibretes de Tarragona
i molt vinculat, d'alguna manera,
als mitjans de comunicació des de fa anys
perquè és una persona que des de principis dels 80
es va dedicar, per exemple,
a anar a mitjans de comunicació, especialment a emissores de ràdio,
a comentar novetats literàries, novetats editorials.
Una persona molt vinculada al món del llibre
i molt vinculada a diverses entitats culturals de la ciutat de Tarragona.
Pitu Rovira, també bon dia.
Molt bon dia.
Enri Pujol, com estàs?
Bé, bé.
Què tal la feina, ara que veus la perspectiva de la prejubilació?
Home, la feina des del càrrec de director,
i tu deus saber, és molt més complicada que abans,
i menys agraïda perquè no fas tant de micròfon.
Però bé, ja ho tinc assumit,
perquè jo no em prejubilo, sinó que em prejubilen,
que canvia molt la cosa,
un ére que hi ha hagut, un ére salvatge
per part de Ràdio Treballó Espanyola,
que ha afectat a 4.100 treballadors,
i un dia sóc jo i el 31 de desembre,
doncs tancarem la parabeta de Ràdio Nacional,
ens anirem a casa i a partir del gener farem altres coses.
Altres coses.
Sí, sí.
No et quedaràs a casa, evidentment.
No, evidentment, seguiré col·laborant amb el Dia de Tarragona,
sincronviar les tertúlies aquí a seguir de venir,
encara que estigui jubilat.
Tindràs més temps per venir a les tertúlies.
I després també m'incorporaré al projecte aquest de Tarragona,
a Joas del Mediterrani, 2017,
que m'ho han demanat a l'Ajuntament,
i amb molt de gust ho faré,
perquè crec que és una fita històrica
i que convida a ser-hi.
El Pitu Rovira no es jubila, no, encara?
No, de moment encara no.
Quants anys se't queden de jubilació?
Oficialment, doncs, em quedarien a 7.5-12.
Li pregunto al Pitu Rovira,
perquè ara comentàvem fora de micròfon,
que Pitu Rovira i Enric Pujol
pràcticament són de la mateixa quinta, no?
Enric nascut el 1954,
Pitu Rovira nascut el 1955.
Correcte.
10 anys a la Capona, o una mica més?
11, ja anem cap als 12.
Ja aneu cap als 12,
i més de 30 anys en definitiva,
vinculats si fa no fa...
Entre una cosa i l'altra, sí.
Al món del llibre.
I del comerç en general.
A mi m'agrada reivindicar aquesta figura del comerciant,
més que l'especificació
o l'especialització.
A mi sempre m'agrada reivindicar
aquesta figura del comerciant, no?
Que és una figura que actualment està així,
caminant per la corda fluixa, no?
Però, vaja, que la defensem.
Tenint en compte que els dos convidats
són pràcticament de la mateixa generació,
de la mateixa quinta,
podrem comentar aspectes paral·lels.
L'Enric Pujol comença a la ràdio
amb 16 anys, pràcticament, no?
Sí, sí, anava encara al Col·legi de la Salle.
Llavors em sembla que feia, si era batxillerat,
el senyor Terrà se'n va descobrir fent de monitor
en una església.
Això, el Pitu, més o menys, encara sabrà del que va.
Avui en dia és molt diferent.
Quan hi va el Consell Vaticà II,
les misses van canviar, van deixar de fer-se llatí,
el capellà...
El capellà es va girar.
Es va girar.
Es va girar.
Va veure que darrere, darrere del seu esquelet, hi havia gent.
I a partir d'aquí...
Sí, sí, no anava a dir perquè els capellans
feien les misses abans en llatí i d'esquena
el públic, els fidels.
Una falta d'educació tremenda, no?
Bé, i després van començar a entrar les guitarres
a les esglésies, es va començar a cantar
les cançons a la ball del riu vermell, etcètera, etcètera,
i la figura del monitor era la que donava
instruccions al públic perquè anés a les actes
que feia a la parròquia, llegia les lectures i tal.
I el senyor Terrassa anava a una d'aquestes misses
i feia de monitor aquí els caputxins.
I em va escoltar dos misses seguides, dos dissabtes seguits,
i em va venir a veure l'església quan em plegava
i em va dir si volia...
Et va fitxar.
Em va fitxar, em va fitxar des de l'església.
I vaig començar a fer llavors l'any 70
ràdio teatre amb ell i pràcticament
ja només a acabar això vaig començar el programa
Poesia en les ondes, que va aguantar dos anys
i a partir d'aquí vaig començar a fer
col·laboracions d'esport, la ràdio en el trabajo
quan va estar de baixa el Lluís Figuerole
i Castells, i ja va estar tot seguit.
Has fet de tot.
I tot bàsicament en ràdio, no?
Una professió, una vida de periodista
gairebé t'agrada més radiofonista que periodista?
A mi la veritat és que m'agrada més radiofonista
perquè avui en dia
potser hi ha més periodistes a la ràdio
que abans, evidentment, i abans el que érem
érem radiofonistes, érem gent que feia...
Jo sempre deia que el que havia de fer el locutor
de la ràdio era televisar amb la paraula, no?
És el que intentàvem fer. La ràdio d'abans
quan vaig començar tenia tres lemes que s'havien de complir
que era acompanyar, acompanyar el primer,
segon, entretenir i tercer, informar
informar per una raó òbvia
perquè estava molt temps a la censura, evidentment
i no es podia informar
però acompanyar era molt important
perquè no hi havia televisió, només hi havia una cadena
la ràdio es feia davant tot el dia
hi havia molta gent sola, la gent no tenia
les oportunitats de sortir d'ara ni d'activitat
i tu l'acompanyaves. Jo recordo
gent que ens seguia nosaltres per la veu
i per la veu em coneixien pel carrer Cosa
que avui en dia seria impossible, no?
perquè hi ha multitud de veus que estan al cap de les persones
però abans passava això
i m'agrada molt aquella ràdio
vull dir, no renego ni molt més d'aquella ràdio
sinó que em va formar molt
i estic molt satisfet d'haver pogut aconseguir
em sembla que sóc l'únic que queda encara ja
d'haver aconseguit fer aquell tipus de ràdio
en què es va aprendre molt.
38 anys amb ràdio-teatre
programes, magasins de tota mena
retransmissions castelleres
retransmissions en directe també
de partits de futbol, d'altres esports
moltes retransmissions en directe
quina és la faceta que potser t'ha agradat més?
A mi el directe, les retransmissions
i potser el més difícil que he fet
és re-transmetre durant 20 minuts un balatori
la del jugador del Reus Deportiu de Hòquei
que tenia el cos present allà
al pavelló del Reus
vaig anar per fer una intervenció de 5 minuts
si hi va haver un problema amb la línia
vaig haver d'estar 20 minuts explicant el que es veia
i és molt difícil d'explicar
amb l'emoció que hi ha
i amb la veu baixa
perquè hi havia un silenci sapulcral
doncs allò
allò és potser el més difícil
i el que estic molt content és dels castells
perquè amb el Lluís Figral
vam començar a fer castells l'any 72
no fer castells, retransmetre castells
ara retransmetre castells
i de fet ho he aconseguit fer
fins a aquest últim concurs
que evidentment hi ha més jove't en el concurs
això sí que va ser important
perquè era una època que la gent
no hi havia ni molt menys
les emissions que hi ha ara de castells
i nosaltres no fèiem mai informació castellera
que és molt curiós
nosaltres fèiem les retransmissions
els dies que hi havia castells
i ja no parlàvem de castells
durant l'any
i de futbol?
perquè si hi ha una cosa
que representi la imatge
que simbolitzi la imatge d'enri Pujol
pels terrenyenses
el futbol és el nàstic
1.200 partits
no va el nàstic sol
sinó de l'Espanyol
del Villarreal
perquè també he fet partits
per Ràdio Nacional
d'altres equips
del Barça
algun
no masses
perquè no devien saber
que ja no era culer
que només hi ha pericol
i llavors ja no m'hi deixaven anar
però de l'Espanyol
del Saragossa
en he fet algun
del Villarreal
i del Reus Deportiu
també
durant una temporada
vaig fer
i sobretot del Reus
he fet molt de hockey
hockey del Reus
que de hockey
jo sempre m'he vinculat molt
al Reus
perquè és un equip
que m'ha agradat
però de futbol
el que em preguntava
és 1.200 partits
com ha canviat la ràdio
en 38 anys?
moltíssim
moltíssim
i fer una rata esmissió
avui en dia
és molt senzill
tècnicament
però quan nosaltres anàvem
havies de detectar
quina era la línia
agafar un encenador
i cremar les puntes
per enganxar-les a l'equip
veure que no hi havia
problemes en telefònica
trucar a telefònica
perquè no et sortien
era temps per a història
el juràssic parc
de la ràdio
ara ha canviat molt
i la ràdio d'avui en dia
clar
jo la ràdio
per exemple
que fas tot un magazín
tot això
m'hi adapto perfectament
vull dir
això no ha passat
el tema aquest d'anar
a rodes de premsa
fer el tall de veu
i fer la informació
això em costa més
perquè és una ràdio
que m'ha arribat molt tard
i que tampoc potser
interiorment
no hi crec massa
la ràdio ha canviat tant
com segurament el país
perquè clar
com ha canviat el país
en aquests 38-40 anys
i tant
jo recordo
que vam fer un programa
el pitoc
se'n recorda
que es deia
on a llibre
Parlament Popular
l'any 81
fins al 91
van ser 11 anys
31.000 trucades
les tenim totes
controlades a la ràdio
les tenim totes guardades
i 1.000 convidats
i avui en dia
aquest programa
no tindria raó
de ser ni molt menys
llavors sí
perquè es fonien les bombetes
hi havia sots al carrer
perquè la gent perdia gossets
i els trobava
era una ràdio
molt més casolana
molt més directa
i avui en dia
amb l'oferta
radiofònica
que ja has de fer
un altre tipus de ràdio
molt més agressiva
i molt més competitiva
ha canviat molt la ràdio
ha canviat molt el país
el Pitu Rovira
això com dèiem
pràcticament de la mateixa edat
que l'Enric Pujol
comença també
de molt jovenet
a treballar
i a treballar
vinculat amb el món del llibre
tot el que passa
que l'Enric i jo
som d'aquesta generació
de molta gent
que teníem dues coses a fer
una
o dedicar-te a l'estudi
d'una carrera
o posar-te a treballar
cosa que sí
fer un ofici potser
no?
sí
un ofici
o t'enviaven a casa
doncs si no tenien mitjans
perquè estudis una carrera
t'enviaven a l'escola
al treball
ara és a l'Institut Vidal i Barraquer
a l'escola de maestria
jo vaig un d'aquests
que anaves a dir
un treballaves
i anaves a estudiar allí
a prendre un ofici
el que passa és que després
els viaranys de la vida
et porten cap on et porten
però som d'aquesta generació
de gent
i per què em vinculo
això que
és home
molt aviat
a entrar
jo pràcticament
vaig pel matí
l'Enric i jo abans
ho dèiem
ens vam conèixer
a Ràdio Tarragona
amb
amb tota una sèrie
de programes
i de festivals
que muntava el Club
Imaginet en aquella època
arrel d'aquella figura
creada pel
senyor Terrassa
hi havia un club
encara existeix
però que
d'alguna manera
ell andrà a tenir
sobretot els diumenges
al matí
a la caralla
amb uns programes
de varietats
ens vam conèixer allí
i li deia que potser
per casa encara
la buscaré
em sembla que tingui
alguna foto
que estem ell i jo
allí potser
donarà algun premi
o alguna història
bé
i et comences
a vincular d'aquesta manera
i jo entro
de molt jove
de molt jove
entro en contacte
diguem-ne
amb el món de la cultura
així molt ampli
per mitjà de les corals
entro a formar part
de la coral
l'àncora
no havia de tindre
16 o 17 anys
jo en aquella època
per tant estem parlant
encara del franquisme
dels últims anys
del franquisme
jo soc d'aquells
que anàvem
abans d'anar a cantar
cançons
amb les caramilles
o a cantar cançons
amb algun concert
que fèiem
doncs anar amb la Carpateta
a la censura
a la Rambla d'ell
o la Rambla Nova
no recordo el temps
bé
anar allí
a presentar les cançons
i vi a ell
un senyor
perdoneu
però molt mediocre
i allà
amb un bolígraf
o amb un rotulador vermell
et tetxava
el que ell creia
que venien
que podia ser
malèfic
i dolent
per la
per la
per el personal
no
després a l'hora de cantar
cantaves el que tenia a ser cantar
i t'hi deixaves córrer
no
perquè era
era una manera de complir
amb la història
i ja està
no
i entro en aquesta història
i després d'això
venen multitud de coses
no
jo
amb tot això
del món de la cultura
quasi que em defineixo
amb
amb dues coses
una la vaig aprendre
amb el temps
ell diu que va estar
de monitor
els caputxins
els caputxins
però jo vaig estar
un temps vinculat
a l'agornament
escolta al Berla
que estava allà
els caputxins
i de mi de l'escoltisme
em va quedar una cosa
em va quedar una cosa
que és la màxima
de l'escoltisme
que sempre a punt
això ho he tingut sempre a present
és estar sempre a punt
perquè vol que convingui
això ho tinc claríssim
i després un altre
un símil
o una metàfora futbolística
la metàfora
és el defensa central
que ha de fer
quan li rem la pilota
patada i endavant
la pilota contra més lluny
millor
ara el guardiola
l'he sentit a dir
alguna vegada
el que han de fer
els defenses centrals
és tirar la pilota endavant
i que s'aclareixin
els de mig camp
i els de venters
i ja s'aclariran
i això també ho he tingut present
què vol dir amb això
et vincules
amb una sèrie d'entitats
i el que procures
és donar patada
amb allò
i allò que t'hi endavant
i després
o tu
envoltar a un líder
o tu convertir-te en un líder
que et rodeixi a altra gent
i allò engegar-ho
i aquí ve la meva vinculació
amb diferents entitats
des de la colla jove
amb els seus inicis
a fundar
a fundar
amb altra gent
l'unia excursionista mestral
i etcètera
formar part del ball de diables
i portar l'àliga
i formar part
d'una cosa
que jo n'estic realment content
al cap dels anys
de la primera comissió
de festes
quan estava tot per fer
de les festes
a Santa Tegla
perquè recordem
que abans sortia
per Santa Tegla
sortia
els gegants
els nanos
al ball de bastons
i al migdia de les timbales
i la colla de castells
o les colles de castells
fins que hi va haver
la fusió
amb els chiquets de Terragona
i no gaire cosa més
i no gaire cosa més
i amb l'entrada
dels governs
democratis
a l'Ajuntament
i amb el
i quan va ser
conseller de Cultura
al Sergi Sirinat
es va reunir
a tot un grup de gent
per tirar endavant
això
i això ho recordava
molt bé
l'Alfred Fort
amb el pregó
de festa de Santa Tegla
que estava tot per fer
i com aquell
qui diu
quasi bé
jugant
jugant
i mitjançà
i mitjançà
vam crear
l'embrió
l'embrió
del que avui és
la festa de Santa Tegla
de coses que n'estic molt satisfet
d'haver-hi participat
clar perquè els dos
viviu aquells anys
d'eclusió democràtica
abans quan deies
el programa Onda Libre
aquests primers anys 80
quan la gent té moltes ganes
de participar
suposo que hi ha
com unes ànsies de llibertat
que tu pots viure a la ràdio
tu pots viure
en entitats socioculturals
inclús una lliure
quan comença
el director Enric Bassas
que és d'Igualada
i que ara viu a Igualada
i està retirat ja
tenia els seus dubtes
de posar un telèfon en directe
jo recordo
potser lligant una miqueta
amb el que deia
el Pitu
que clar
ell estava al grup al Bern
que eren veïns
amb els caputxins
i els caputxins
l'únic que feia
era anar a fer de monitor
i tal
amb els pares caputxins
però perquè vegis una mica
com eren els caputxins
jo recordo que vaig fer de monitor
un dissabte
que va venir un capellà
que estava a l'Àfrica
a fer l'humili
a fer la missa
i l'humili
era una humilia molt forta
i molt
i de cop i voltes
va aixecar un senyor
del públic
que té noms i conos
però evidentment no ho diré
i li va dir
que se call
este cura comunista
això l'any 70
ho parlo
o 70
clar
tu feies de monitor
estaves tremolant allà
i el capellà aquell
va callar
va deixar de fer l'humili
i va seguir amb la missa
vull dir
els caputxins
era una d'aquelles escletxes
de llibertat
de llibertat
que hi havia
i a vegades
et feien llegir
algun comunicat
que feien ells
que tenia una miqueta
de significació
no diríem política
però sí social
molt social
i aquí també
la teva consciència
comença a funcionar
a través dels caputxins
en el meu cas
i a través
de l'esglupació alberna
i en quant a la censura
era forta
hi havia coses
que no podies dir
per la ràdio
en aquells dies
i tu ja ho sabies
ara
jo crec que la ràdio
d'abans
un avantatge
és que tots
eren molt polièdrics
molt pluralistes
fèiem de tot
això és dolent
que clar
si fas de tot
qui en molt
abarca
poc aprieta
però és bo
personalment
perquè has pogut fer
un munt de coses
jo crec que si
hagués entrat
a fer una cosa sola
doncs ho has pogut
fer molt millor
però era
el que hi havia
feies de tot
des de la transmissió
entre el que fos
com el Xavier Pedro
que em va reposar
i que sempre ha sigut
el meu mirall
el Xavier Pedro
per mi
va ser una persona
que em va ajudar molt
i que sempre
seguia la seva línia
que va marcar
però també feia de tot
des de la transmissió
un concert
de la banda militar
fins a un plenari
de l'Ajuntament
fins a la cabalgata
de Reis
o la professora
Setmana Santa
i a fi de comptes
tot són desfilades
el Pitu també havia fet
moltes coses
en el sentit
de parcar
un ampli ventall
d'entitats culturals
com comentava
i curiosament
quan comences també
a vincular-te
als mitjans de comunicació
això d'anar a les ràdios
especialment a les ràdios
o a comentar
coses a la premsa
això va ser una proposta
que em va fer
una vegada
el Didat Bertran
que em sembla que era
no sé si era el director
o el subdirector
d'una emisora
que després ha derivat
a un de zero
però que ha passat
en 3 o 4
era ràdio-rel·loig
ràdio-rel·loig
ràdio-rel·loig
que de sols va ser
que era rato
ràdio-rel·loig
l'altre dia
ho comentava
ràdio-rel·loig
doncs ell m'ho proposa
i diu
escolta que podríem fer això
i recordo
que em venia
a la llibreria
amb un caset
i em gravava
les intervencions
després hi vaig anar
jo l'hi vaig proposar
mira jo
em costa molt
gravar una cosa
a mi quan me venen
el micròfon
a la llibreria
em diuen
escolta
m'acosta molt
potser és perquè
penso
en aquest moment
no m'està escoltant ningú
i em sento més lliure
en aquests moments
que segur que
algú deu estar escoltant
suposo
sí
molt
escolta
em sento més lliure
a l'hora de parlar
això
t'agrada més el directe
més el directe
i em venia més ell
fins que jo
li vaig proposar
escolta
mira
no em costa res
posar-me
un nebós
o una motxilla
a l'esquena
i vindre allà
amb el pack de llibres
i comentar-ho allí
val a dir
que crítica literària
no em feia
perquè
Déus en guard
jo de crítica literària
de lluny
el que feia
era més aviat
informar
informar de les novetats
i fer-hi un petit comentari
encertat o no
perquè en aquell moment
doncs jo pensava
que era el més adequat
segons el meu punt de vista
i em dedicava a això
cada dilluns
o cada dimarts
i a partir d'aquí
doncs va vindre
en col·laboració
amb tertúlies
i jo recordo
que això de les tertúlies
vaig començar
a anar-hi
quan sembla que era
també el director
d'aquesta mateixa emissora
el Pitu Terrassa
sí, correcte
i amb una colla de gent
fixa que cada dilluns
o cada dimarts
anàvem allà
i al migdia
doncs fèiem tertúlia
ciutadana
això que després
ha fet la continuació
aquesta emissora
que estem
i aquesta és la vinculació
per on comença
la meva vinculació
amb els mitjans
de comunicació
i cosa que
doncs mira
m'ha agradat molt
i he procurat
sempre respondre
a la crida
per què t'ha agradat
perquè creus que així
també contribuixes
a crear una certa opinió
a nivell de ciutat
jo penso que sí
jo penso que sí
i que
i que és bo
que
a veure
que el polític
hi participi
i que el professional
d'una sèrie
d'activitats
hi participi
en aquestes tertúlies
està bé
perquè hi poden donar
diguem-ne
l'opinió tècnica
però també és bo
que hi hagi
la gent del carrer
jo sempre
que participo
en aquestes tertúlies
de vegades
ho deixo
molt clar
vist des de l'òptica
del carrer
de la gent
que
passem pel carrer
quan anem de la feina
a casa
i de la casa
a feina
i per poc
que siguis
observador
doncs tens una
tens una opinió
crítica
crítica
o constructiva
o no
perquè a vegades
les crítiques
també han de ser
desconstructives
no negatives
desconstructives
també
perquè a vegades
es fan coses
que no estan
ben fetes
llavors has de fer
la crítica
desconstructiva
penso que això
és bo
és bo
i que
en quedes tertúlies
i participin
gent
diguem-ne normal
per diferenciar-la
de la mistec
que no siguin
els polítics
o els professionals
o el professional
o el tècnic
passa que a vegades
amb això que dius
Pitu
perdó
a vegades
és difícil
trobar la persona
del carrer
que
pugui jugar
el tema aquest
correctament
per una ràdio
que tingui
ganxo
per l'audiència
i el Pitu
reuneix
bastant bé
per no dir
molt bé
aquestes característiques
això et dic
que trobar-ho
del carrer
és difícil
però és trobar-lo
i són
perquè aquest acàs
ho demostra
cada dia
té un bandall
de gent
diguem-ne
del carrer
que participa
i que té criteri
i que no
se surt allò
el que passa
és que també ha passat
una mica
el que comentàvem abans
ha passat aquells anys
d'oclusió democràtica
de participació
de la gent
en què la gent
segurament
volia participar
molt més
en les coses
que no pas
en què el sistema
democràtic
està
això
tens raó
però jo li dono
la raó
amb això
del per què
perquè també això
forma part
d'una generació
que sortim
del blanc i negre
del país
en blanc i negre
i aquesta generació
d'alguna manera
ens ho hem de reconèixer
d'una vegada
que som els que vam agafar
tots
alguns amb més mesura
i altres amb menys
però vam agafar
la paleta de color
i aquest país
el vam canviar
i el vam pintar de color
perquè era gris
era gris
però Pitu
hi havia
durant els anys 70
a Tarragona
algunes excepcions
jo recordo
unes
unes experiències
teatrals
al Metropol
que va venir
el Tàbona de Madrid
el Tei
la Caterba de Gijón
va venir
els Joglars
els Joglars
a part de l'hora laboral
al Metropol
no sabem
qui encara
portava
Carlos Cano
i el Teat de Tarragona
també es havia fet
i deies
carai
una ciutat com Tarragona
amb pur franquisme
perdó
amb els estartors
del franquisme
però feien aquestes obres
que moltes d'elles
estaven censurades
que no les podien fer a Madrid
va venir l'Esplom del Gallo
a fer
de la Buena Criança del Gussano
que era una obra
que estava prohibidíssima
i bueno
teníem aquesta sortida
alguna galeria d'art
feia alguna exposició
de tant en tant
sobretot la Lluvia de la Rambla
per mi la Lluvia de la Rambla
és fonamental
fonamental
en el desenvolupament democràtic
de la pre-democràcia
perquè després ja avui
tothom ja s'hi va enganxar el carro
i ara molta gent
que et fa gràcia
dius
no jo sempre
cuideu
que tots tenim una memòria històrica
i sabem on hi ha cada un
l'any 74
i l'any 73
però vull dir
que també
jo crec que s'ha de reconèixer
que en algun sector
s'intentava fer coses
i hi havia inquietuds
i hi ha el Club de Joves
també
més posteriorment
el Club de Joves
que a finals de l'any 60
comença a sorgir
fa obres de Pedrolo
fa una labor social
important
el Club Maginet
en el seu aspecte també
a part de reglar la plena Nucco
que reglava la plena Nucco
però vull dir
fa una...
i els agrupaments escoltes
també van fer la seva història
aglutinant gent jove
que molta d'ella
doncs després
l'has vist col·locada
l'escoltisme té una cosa
que després
al cap dels anys
veus gent
que s'han singularitzat
socialment
i políticament
perquè era un espai
un espai
totalment de llibertat
allò
allà
allà comença
el que és la coeducació
les unitats
de nois i noies
que en altres llocs
a l'escola mateix
estàvem separats
totalment
amb un mur
són coses
que en aquella època
sense adonar-se'n
sense adonar-se'n
i sense ser
no res de l'altre món
sense fer
grans espectacularitats
van ajudar
a obrir una via
importantíssima
els partits polítics
encara quan estaven prohibits
on començaran a fer
el seu desenvolupament
eren els agrupaments
escolta
que hi havia
perquè l'única alternativa
que hi havia anteriorment
era l'AOGE
que jo per cert
no hi vaig anar mai
que em vaig poder lliurar
però allà
era una educació
totalment militarista
feixista
i sobretot
seguint
el règim
de les doctrines
de falangistes
en fi
amb l'Enric Pujol
i amb el Pitu Rovira
podríem continuar retratant
aquella tarragona
dels anys 70
i també la dels 80
durant molts minuts
no podem
perquè el temps se'n s'acaba
deixim de totes maneres
acabar
tenint en compte
que avui rebran
aquesta distinció
dels Premis Ciutat de Tarragona
de comunicació
és evident
en el cas
de l'Enric Pujol
per la seva trajectòria professional
potser no tant
en el cas del Pitu
però sí per la seva
vinculació als mitjans
preguntar-li
de manera molt sintètica
amunt i a l'altre
com veuen
el panorama comunicatiu
la ràdio
la premsa
el que es fa aquí a Tarragona
ara mateix
l'Enric
i també el Pitu
l'Enric
que és un professional
i el Pitu
que s'ho pot veure
com a espectador
Jo Tarragona
crec que ve
porta una línia
inclús jo
aquesta emissora
de Tarragona Ràdio
la veig com una
perllongació
de la que ha estat
meva sempre
que és a Ràdio Tarragona
no parlem ja
de Ràdio Acadèmia
i de Ràdio Tarragona
penso que fa una labor
molt important
que és la labor
d'acostament
d'apropament
i en quant
a nivell nacional
la premsa
crec que també
està en un moment
llevat de la televisió
que crec que la televisió
no es pot veure
surte les clanes privades
és horrorós
i li estan fent molt mal
en els periodistes
Pitu
els mitjans
Tarragona Ràdio
jo
si ara em dius
el que
pocs ho pensaven
els que van tindre
la idea de crear
què és Ràdio Fòrum
pocs ho pensaven
que això
que allò
es convertiria
en això
que allò fos
l'embrio
d'això
el Rigar ho sap
que jo de tant en tant
porto escriptors
de fora de Tarragona
que venen a presentar
els seus llibres
aquí a Tarragona
i els porto aquí
a l'emissora
i insisteixo
en portar-los
aquí
perquè
queden sorpresos
això
queden sorpresos
d'això
que no és habitual
d'una emissora municipal
que també val a dir-ho
també és un espai
de llibertat
i sempre que hem vingut aquí
amb una tertúlia
hem pogut dir
el que ens ha semblat
i mai ningú ens ha tocat
i ens ha dit
escolta'm tu
això vols dir
mai
hem sigut molt lliures
de fer la crítica
que s'ha convicut
jo potser
el que li trobo
amb els mitjans
de comunicació
afaltant
aquesta ciutat
és més diversitat
amb el que és
la premsa de paper
aquí jo li trobo
que hi ha un espai
per ocupar
tremendo
amb la dimensió
que té Tarragona
i per extensió
la província
per dir-ho així
un diari
pràcticament sol
i un que coixeix
i dos gratuïts
ho trobo una miqueta coix
i potser ens faltaria
sé que és difícil
però potser ens faltaria
un altre mitjà
de contrapunt
de contrapunt
al diari de Tarragona
en fi
podríem continuar parlant
com dèiem
però s'han s'acaba el temps
aquest vespre
Pitu Rovira i Enric Pujol
rebran aquesta distinció
aquest reconeixement
dels Premis Ciutat de Tarragona
de Comunicació
que promou aquesta casa
no cal dir
que els felicito
els dos
que els dono l'enhorabona
a l'Enric Pujol
li desitjo a més
molta sort
amb aquesta nova trajectòria
professional i personal
que ens etes
jo el que voldria
és agrair
a l'empresa municipal
de Mitjans de Comunicació
el que hagi premiat
aquesta trajectòria meva
molt agraït de veritat
i em fa molt il·lusió
aquest guardó
perquè és de casa meva
i al Pitu Rovira
només cal dir-li
que el veurem
aquest vespre evidentment
i potser la setmana que ve
un altre
en qualsevol tertúlia
o portant
algun dels escriptors
que passen per la Capona
que venen a presentar
els seus llibres
aquí a Tarragona
i que també passen
per la ràdio
Pitu també
la nostra enhorabona
la nostra felicitació
moltes gràcies
i m'adhereixo
a les últimes paraules
de l'Enric
no cal repetir-les
molt bé
doncs moltes gràcies
a tots dos
fins la propera
bon dia
gràcies
gràcies