La una del migdia, en vuit minuts, és moment ja de parlar d'aquesta trobada de Diables a la ciutat de Tarragona.
La cita és el proper dissabte, saludem primer que tot, Javier Rivera, és el cap de colla del Vall de Diables a Tarragona.
Javier, bon dia.
Molt bon dia.
Aquest dissabte us heu proposat que no parem en tot el cap de setmana.
Ara m'explicava el Javier, com que venim de parlar de la Passió de Sant Fructuós,
i anteriorment havíem parlat de les diferents activitats del Dia de la Música,
i Overbooking a Tarragona.
Els carrers de Tarragona estaran tan plens que us heu d'anar amb pentres per agafar puesto, no?
Carrers i places estaran a rebentar, i el que hem begut és demotllar-nos uns als altres
i buscar espais que no ens solapessin, que pogués cadascú tenir el seu moment de glòria a la seva hora,
i si hi havia al final dos actes que coincidien, doncs que fossin una mica allunyats i que tothom en respectéssim.
Heu parlat, cadascú ha cedit una miqueta i es podrà tirar tot endavant.
Sí, sí, vull dir, al final l'Associació de Músics estarà amb aquest concert a la plaça La Font,
perquè fa molts anys que el fan, sempre el fan al mateix espai, que era el primer espai que nosaltres havíem triat.
Perquè és tradicional que els Diables acabin a la plaça La Font de tota la vida.
Exacte, és una plaça molt gran, és un dia que per nou valls de Diables era important tenir un espai ampli
per poder fer un final conjunt, i la solució darrere, que a nosaltres també ens agrada molt,
queda a prop del centre de la ciutat, queda a prop de la Paralta,
que és on transcurrerà la majoria d'actes, és la plaça Verdaguer, que a més està renovada,
que hi ha molt d'espai, i baixarem, doncs, passarem per davant de la plaça La Font,
vigilant, no destorbar massa els músics, passarem per davant de Calvet,
baixarem Portalet i acabarem la plaça Verdaguer.
Recordarem els horaris, perquè també s'ha de fer alguna rectificació,
però, a veure, no és per posar-me la teva vida personal,
però el Ball de Diables celebra el 25è aniversari.
Jo crec que tu no havies nascut, o sí, o estàs molt, molt, molt més jove del que ets.
No, no, no, no.
Eh que no havies nascut?
No havia nascut.
Pel teu aspecte.
Diguéssim que faltava...
Eres un projecte, potser.
Sí, bé, dos anyats faltaven.
Bé, eres un avantprojecte de criatura,
i mentre tu eres un avantprojecte, aquí va haver-hi un grup de persones
que ja deuen rondar...
Bé, ja han fet més de 40 anys que van decidir recuperar
una tradició que estava latent encara, no?
Malgrat que feia molts anys que tot el tema de les festes populars
i els grups de festa havien desaparegut, eh?
S'havien perdut en el temps.
El que és claríssim és que després del franquisme,
a poc a poc, la gent es va retrobant
i els moviments associacionistes troben altres sortides,
que ja no han de ser simplement l'excursionisme i tot això,
i la cultura popular, realment, a la zona tradicional de Catalunya,
i en concret aquest triangle que fan Tarragona, Vilafranca, Reus, Valls,
aquesta zona del camp de Tarragona i tirant cap al Penedès,
és una explosió de moviments de gent, de sortides,
i aquí a Tarragona vam tenir la sort, els Diables,
tenim la sort a dia d'avui,
que un grup de gent fossin uns dels pioners,
perquè quan va sortir els Diables, a part del seguici,
que s'havia conservat o que no s'havia perdut
durant gairebé...
En poca cosa, hi havia, eh?
Hi havia el seguici bàsic,
que és el que podem veure gairebé per Sant Magí.
Gegants nanos, Magí de les Timbales, esclar.
I abans que nosaltres també havia sortit
tres anys abans dames i vells,
que fa tres anys van celebrar
amb aquell musical el 25è aniversari.
Clar, el Ball de Diables,
quan va sortir les primeres vegades
a la ciutat de Tarragona,
moltes persones que ens escolten ho veuen recordar,
tot i que formava part de la nostra història
i de la nostra iconografia
com a ciutat, com a país,
va ser una cosa molt extraordinària
i que provocava diferència en reaccions entre la gent.
Però no va trigar gaire
a convertir-se en una icona,
insisteixo, en les festes.
No es pot concebre una festa,
sobretot d'estiu i mediterrani a la ciutat,
sense que estiguin els Diables.
I tothom té la seva caçadora texana
i el seu barret a casa i el seu mocador
i me'n vaig a córre els Diables
com qui va córre el Sant Fermín, sí o no?
Per nosaltres, la veritat és que mira enrere
i tot això et fa sentir molt bé,
et fa mirar-t'hi i dir
què estem fent,
què hem aconseguit sense buscar això.
Una de les coses que més por i més respecte et fa
és quan mires el volum de gent
que ha passat per l'entitat de manera regular,
vol dir que ha vingut un any, uns mesos,
però no que ha vingut un dia,
que ha passat un temps
i segurament anem més enllà
de les 700, de les 800 persones.
És molta gent.
Això vol dir que, i això és el secret,
quan una entitat la formen les persones,
hi ha passa gent, hi ha moviment
i aquesta gent s'involucra,
i això es nota a la ciutat.
Vull dir, el Vall de Diables és protagonista
o té la seva part de protagonisme al Carnaval,
Santa Tecla per descomptat,
Sant Joan amb els anys també ha arrelat molt.
Jo crec que una altra cosa
que també sempre ha fet molt bé
és que la gent que ens dedica amb els valls parlats,
sempre per sota de dames i vells,
que realment el nivell
i la connexió amb la ciutat és una diferent,
però sempre és una mica aquella veu crítica
que a la gent del carrer li agrada molt.
És una mica aquesta gent
que tenim dos dies a l'any de bula
per dir el que volem,
i això també et fa connectar molt amb la gent,
i és que al final a tu som d'aquesta banda.
Sí, no, vosaltres una mica,
diguem-ne, que feu de portaveus
d'allò que es pensa però no es diu,
i això no es pot fer habitualment.
Prou motiu, 25è aniversari,
perquè vosaltres sigueu els anfitrions
d'una trobada que també és veterana,
és la dotzena mostra de Valls de Diables
centenaris de Catalunya.
Clar, això suposa que la ciutat
sembli un autèntic infern dissabte,
en el bon sentit de la paraula.
Dotzena, la veritat és que és la segona
que passa per Tarragona,
doncs aquesta trobada,
la característica principal és que
els nou que la conformen
sempre són els mateixos,
perquè són els que formen part d'aquesta coordinadora,
i aleshores el que ha fet aquesta trobada
és anar rodant per les diferents viles
dels diferents valls que hi formen.
Aquí va arribar el 98,
coincidint amb el nostre 15è aniversari,
i en guany, després d'on el tom
per totes les altres,
torna a Tarragona,
i sí, és un dia sencer,
nosaltres ens fem molta il·lusió
que ha fet tot el dia de festa,
perquè quan vam confeccionar
un primer disseny de l'aniversari,
teníem molt clar que la trobada,
la mostra de centenaris,
era un dels pilars.
Vull dir, si l'aniversari té quatre pilars,
la mostra és un,
la sortida de la ligueta
és un altre,
una mostra de folklòria
que viu per Santa Tegla
és un altre,
i la carretillada és un altre,
i a partir d'aquí ve tot el gruix,
però de cara a la ciutat
nosaltres volíem concentrar-nos
en no excessius actes,
però sí actes de molt de pes,
i per tant la mostra de centenaris
n'és un indiscutiblement.
Això de quants diables
aproximadament estem parlant
que estaran tots a Tarragona,
i que sortireu alhora?
Doncs estem parlant,
jo crec,
a vora els 400,
entre els 350 i els 400 diables,
que sortirem alhora.
Se'n posa la cara de gallina,
400 diables alhora?
Bona alhora.
I entenem que quan diem diables
diem tot el que envolta
un ball de diables,
o sigui,
potser actuants seran 200.
Però és que actuant,
Javier,
200 diables,
és que Déu n'hi do, eh?
Només quan actueu vosaltres
ja es veu allò planíssim
i sorollós i il·luminós,
pot ser fantàstic.
Tots els diferents
valls de diables centenaris
que formeu part d'aquesta coordinadora,
diguem-ne que teniu
tota una sèrie de trets comuns,
però algun d'aquests
valls de diables
té alguna singularitat,
alguna cosa?
Més que res,
jo ja pensant en dissabte
per fixar-m'hi
i saber més coses.
Evidentment,
o sigui,
jo crec que ha arribat a un punt
que els centenaris
i el ball parlat
és una excusa
per trobar-nos
un seguit de valls de diables
que tenim moltes més coses
en comú.
és una manera d'entendre
una actuació,
és una manera
de l'espectacle que tu fas
i aleshores,
doncs sí,
tothom té els documents,
tothom té el ball parlat
a destacar,
home,
doncs,
peculiaritats.
Primer,
que ningú es perdi
l'espectacularitat
dels tratges
i de la vivesa
que tenen
els de Vilanova.
Que ningú es perdi,
sobretot,
el típic,
el ball parlat
de Sant Quintí de Mediona,
que segurament
és el que sobressurt
més de tots
fan molta gràcia
de per si
a aquesta barreja
del castellà
i el català,
que és el que molt sovint
van estar obligats
i que han conservat
i que com a tal el fan.
Sobretot que ningú es perdi
a actuar colles
com l'Arbós
i Torrada en Barra,
són valls
molt potents.
Realment,
el que ens fa molt orgullós
en Antonsa
és que a part de ser centenaris
i tenir el ball parlat,
és que la coordinadora
de centenaris,
o sigui,
aquests nou valls de Diables,
han,
i hem estat normalment,
gent que ha pensat molt
en la qualitat
de l'actuació,
en pensar en el públic,
no concebre-ho tan sols
com un correfoc
a vegades que va la gent
i corre amb tu,
sinó,
jo estic en un espectacle
que no és una cercavila,
cosa així,
la gent m'ha de veure
i per tant
ha de ser molt agradable
als ulls,
és un espectacle més.
i crec que són nou valls
que tenen això molt clar
i que realment
tu et pots asseure
a qualsevol terrassa
i veure un espectacle
i dic,
bueno,
és que no cal que m'hi posi
per gaudir-lo.
Jo només feia referència
al foc,
però no hem d'oblidar
que aquesta trobada
contempla diferents aspectes.
Ja des de primeres hores
del matí,
perquè ja a les 9
per la part alta
fareu matinades.
Necessitàvem una excusa
per n'esmorzar.
Ja directament diu,
calla,
ja ens posem el vestit,
hem d'anar canviant-nos
i ja sortim,
som al carrer
fins que acabem,
de tot el dia.
Les matinades vindran
només els timbalers
dels grups de fora
i es faran les matinades
que nosaltres diem a l'antiga
que és amb els timbals
dels Diables
i disparant trons
per la part alta.
Molt bé,
esmorzeu,
feu el que hàgiu de fer
i el concert Vermut
el teniu,
tu dius,
perquè hem d'anar modificant
una miqueta l'horari
del programa oficial,
no?
Sí,
hem de fer algun canvi,
el tenim a dos quarts d'una
en comptes de la una,
el que arribi a la una
no pateixi
que seguirà
ja ben Vermut
i seguirà ben concert
i el farem
amb els grellers La Tarota
que són molt amics
de l'entitat
de sempre,
allò que són de Salou
però la majoria
residents a Tarragona.
Dos quarts de sis,
a la mateixa plaça de les Cols,
Balls Parlats,
quina serà la dinàmica?
Perquè es faran
tots nou,
tots nou,
les nou colles de Diables,
faran cadascuna
una darrere l'altra
els seus balls?
És el que d'instal·lar-nos allà?
Jo crec que es tracta
de fer la tarda allà,
tindrem una barra
perquè ningú tingui set,
tenim tot bastant ben pensat
o intentem tenir-ho bastant ben pensat
i posa que començarà a la 5
el programa oficial,
començarà a la 5
una cerca de vila sense foc
que anirà de la plaça del Rei
a la plaça de les Cols
simplement per pujar
tots els balls
conjuntament
i aleshores a partir d'aquí
aniran fent cadascú
la seva actuació.
Sí que és cert
que tothom representa el mateix
però no són només matisos
el que separa
un espectacle d'un altre,
són moltes més coses,
vull dir,
no tindrà res a veure
el ball parlat de Vilafranca
amb el de Tarragona
i potser amb el de l'Arbós
potser sí que en tindran dos
a veure entre ells
però crec que nosaltres creiem
que és prou interessant cadascun
com perquè l'any que venen aquí
tots facin el seu ball parlat.
A veure,
la cercavila de foc
que ja ho comentaves
a l'inici de la conversa
no tocarà Rambla?
No tocarà Rambla.
No tocarà Rambla,
serà només per la part alta?
Perquè clar,
també val la pena insistir
i incidir en l'itinerari
perquè estem parlant
de carrers estrets
i que cal situar-se
amb una mica d'intel·ligència,
el públic.
Sí, però primer,
nosaltres volíem desmarxar-nos
una mica de la Rambla,
la Rambla és gairebé sempre
el nostre lloc d'actuació habitual
a Tarragona,
Sant Joan,
Santa Tecla,
fins i tot per Carnaval
la rua passa per la Rambla.
És un espai molt obert
que per tant
costa de crear-hi
un ambient càlid i això
i el que vam buscar
és buscar carrers de la part alta
però que alhora
fossin susceptibles
que la gent
des de la cera
ni es cremés,
podés veure l'espectacle
i aleshores comença
des de la plaça
La Pagesia,
pàrquing Jaume I,
perquè d'allò,
a més,
amb el pàrquing
queda una graderia natural
fantàstica
on la gent es pot...
Al final li donarem
una utilitat,
això,
com a mínim.
Li hem trobat
una utilitat
a l'obra.
Puntualment aquell dia
tindrà una utilitat,
sí.
Llavors surt pel carrer
Sant Llorenç
que també és un carrer
bastant ample,
baixarà pel carrer
Les Coques
que també és un carrer
que té cert a les dos bandes
i per tant la gent
ho pot veure
amb tota la tranquil·litat
del món
i aleshores entra
a un dels punts
que nosaltres
i a tots els de fora
els hi feia molta gràcia
que és Pla de la Seu
i el carrer Major
perquè la majoria
de Valls de Lleu
i els centenaris
ens anem a veure
durant l'estiu,
ells venen molt
per Santa Tecla
i tots van dir
escolta,
aquesta baixada
que feu el 22
que fem tot el seguici
a veure si la podem reproduir
i vam dir que sí.
Potser serà el tram
on la gent
ho podrà veure menys
des de dins
però vosaltres xalareu més
que també us ho mereixem.
I realment
però també serà
un dels espectacles
més...
espectaculars
valgui la redundància
de veure des de fora
o sigui jo crec que serà
un dels moments
més espectaculars
veure la baixa
de les escales
i el carrer Major
veure-les per exemple
des del Pla de la Seu
o sigui veure com
el carrer Major
s'omple tot de foc
durant potser
tres quarts d'hora.
Per això és important
l'hora
perquè clar
que es faci de nit
perquè encara
l'esnou clareixi una mica.
I començarem a les 10.
Molt bé
per això dic
que si ho fan a les 9
els primers
els primers
que anaven en clara de dia.
Això s'ha de fer
s'ha de fer de nit
i després orquestra.
Sí, sí.
On fareu
l'actuació
de la Rebella?
Davant de la Colla Jove.
La Colla Jove
és un dels nostres aliats
no tan sols aquest dia
sinó
en molts altres
i ja vam planificar
fer-ho allà davant
primer perquè
ells portaran
el tema de la barra
i ens ajudaran molt
amb el tema del sopar
en posar-hi la gent
i aleshores
doncs creiem
que era un espai
molt bo
el tema
de tallar
tot el cos del bou
situar les taules
per sopar allà
els diables
en retirar les taules
i que vingui
l'orquestra a mitjanit
que a nosaltres
ens agrada molt
creiem que és una
de les millors orquestres
que hi ha ara
no per aquí a la vora
sinó actuant
per tota Catalunya
i fora d'ella també
i tancarem la festa
amb això.
Quin dissabte
que ens espera
a tots
aquest dissabte
a la ciutat de Tarragona
i quin estiu
que us espera a vosaltres
amb el 25è aniversari
infernal
infernal
com ha de ser
com per tocar
aquesta colla
de dimonis
que ja s'han fet
grans
que tenen més
de la majoria
d'edat
ja a la ciutat
de Tarragona
per Sant Joan
també hi ha
la sortida
habitual
després
tenim Sant Magí
Sant Magí
no nosaltres tenim
teniu
teniu coses fora
també
tenim moltíssimes
coses fora
nosaltres
ara actuem
a Sant Joan
a Sant Joan
també fem allò
de la coca
i el mosquetell
a la tarda
després anem a actuar
al Serrallo
que és una cosa
que ens fa molta gràcia
perquè els valls
del Seixi Polar
no actuen
a la resta dels barris
i en guany
nosaltres
hem demanat
una moratòria
perquè és el 25è aniversari
i tenim molt bon rotllo
amb bona mar
actuar al Serrallo
aleshores
farem
el juliol
sortim a Vilanova
Torre d'en Barra
al Morell
després arriba
l'agost
a l'agost
no actuem per Sant Magí
però sí que fem
una actuació especial
a Tarragona
i commemorarem
la primera actuació
que va fer el ball a Tarragona
que va ser l'11 d'agost
en guany l'11 d'agost
amb sala que cau
en un dilluns
i aleshores
nosaltres ho farem
el dia 9
que serà un dissabte
i també farem una festa
i farem una mini actuació
però no pararem
no pararem aquest estiu
després anem a Mallorca
després anem a l'Arbós
tenim moltes actuacions
tenim un agost
com sempre
a rebentar
un juliol bé
i un setembre
de 15 dies
de preparar-se
per acabar de morir
i el 19
ens ho deia ahir
el Pitu Rovira
i el Josep Bertran
es presenta
la ligueta
aquesta joia
que només d'imaginar-la
ja ens cau la bava
de pensar que tindrem
aquesta ligueta petita
d'entros que som
alguns dels afortunats
a vegades
els que empringuem
però els afortunats
de cada quan en quan
ja vas veient
la forma que va aprenent
com són les plomes
vas veient
ens va dir
el Pitu
que cadascuna
de les plomes
l'Antoni Mas
l'ha de donar
aquesta dimensió
super milimetrada
perquè no pesi
més del compte
bé que és un treball
bé com tot el que fa
l'Antoni Mas
com tot el que fa
l'Antoni Mas
amb un valor afegit
i una dificultat
afegida aquesta vegada
l'àliga infantil
havia de ser de metall
perquè havia de conservar
l'aspecte de la gran
perquè ja que fas el projecte
fes-lo bé
i el metall és molt pesat
vull dir
l'Antoni Mas
està tenint una feina
dificilíssima
per aconseguir
que aquesta reducció
no sigui
una negueta de goma
sinó que es vegi
una senyora àliga infantil
i que a més els nens
la puguin fer ballar
que és importantíssim
vull dir
no ens serveix de res
tenir una peça museogràfica
no, no, això no
per sortir al carrer
que pugui ballar
això d'estar viu
i s'ha de moure
i ha d'integrar-se
perfectament a la festa
tothom fa anys
tothom fa aniversaris
tots complim anys
però hi ha qui ho sap celebrar
i qui no
i el Ball de Diables de Tarragona
ja veiem
que a l'hora de celebrar
són bé
però autènticament
uns dimonis
gràcies Javier Rivera
cap de colla
del Ball de Diables de Tarragona
entre Guspira i Guspira
ens veurem aquest dissabte
pels carrers de la Peralta
gràcies, bon dia
allà ens veurem
adeu-siau