Ara són dos quarts de dotze del migdia,
tres minuts al matí de Tarragona Ràdio,
han pres bona nota de tota l'oferta
que ens ofereix la Biblioteca Pública
en matèria audiovisual aquesta setmana.
És qüestió de continuar prenent apunts
perquè amb l'arribada de la primavera
són moltes les entitats, en aquest cas veïnals,
que a mica en mica, i amb molt d'esforç,
cal dir-ho, organitzen el que anomenen
la Setmana Cultural.
Són un punt de trobada del propi col·lectiu del barri,
en aquest cas representants d'entitats
i d'institucions de la ciutat,
per parlar de temes d'interès.
Ens acompanya el president de l'Associació de Veïns
de Parriu-Clar de Tarragona
per comentar-nos, d'amics de Parriu-Clar,
per comentar-nos justament l'activitat que han programat.
Senyor Vilella, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Gràcies.
La 14a setmana ja?
Sí.
Amb esforç, eh?
Sí.
Però avui ja com que hi ha tanta oferta de cosa,
dius, costa una miqueta, eh?
Sí, sí.
I a mi va sortir quasi de manera casual fa 14 anys
perquè vam dir, doncs,
bueno, quina activitat podríem fer a mi
de les festes?
Per què no fem una setmana cultual?
I a mi va sorgir així
i em va continuant.
I això és la 14a.
Mira, cada any anem fent amb la col·laboració del col·lectiu
i de dones amigues de Parriu-Clar també.
Sí, sí.
Per una miqueta.
Vostès ho organitzen, però elles col·laboren de ben a prop, eh?
Sí, per almenys que queda, que diguéssim,
l'any més delicada, que és organitzar,
doncs, si es fa algun pic a pic, alguna cosa d'aquestes.
I alguns anys hem col·laborat també amb una exposició de manualitats.
Però ja, com que en van fer un al dia de la dona,
el...
El 8 de març, no?
El 8 de març ho van fer al pati Jaume Pibet.
Bueno, en següent any...
El formato, més o menys, és el mateix.
El que canvia són les persones que hi intervenen.
Per tant, de dilluns a divendres,
el que proposen són una sèrie de xerrades a temes d'interès.
I aquesta, si jo no ho recordo malament i no em falla la memòria,
però, com que vostè està aquí, em rectifica cap problema,
sempre tenen tendència a inaugurar la Setmana Cultural amb l'alcalde.
En aquest cas, amb Josep Feliç Ballesteros.
Sí, sí, sí.
És una...
Que sigui una tradició.
Algun any no ha pogut venir.
Em recordo un any,
que quan el dia que hi havia de la Sofuega,
tot allò, no va poder venir, va vindre.
Però cada any, m'invitem a l'alcalde.
Molt bé.
O sigui, el color que sigui,
nosaltres l'alcalde de Tarragona,
l'alcalde de Tarragona.
És una institució i representa la ciutat, clar.
Així de clar, sí, sí.
I avui, doncs, vindrà a inaugurar-la.
A les 7 de la tarda, en previst, no?,
aquesta inauguració.
Ja demà tenen una altra xerrada.
El senyor Agustí Mallol.
El tema és els valors de Tarragona.
Sí, el senyor Agustí Mallol em va trucar,
que diu que va fer una sèrie de xerrades
o conferències, com ho puguis dir,
a diferents barris i una altra,
per exemple, a la Canva de Comerç,
i trencar a foc el nostre barri.
O sigui, que la primera serà el nostre barri.
Cosa que és de gaire.
A més, jo sempre he tingut una gran amistat
amb el senyor Mallol,
sempre, de molts anys,
a part d'aquells bons regidors, no?,
una gran amistat.
I quan m'ho va dir, diu, doncs, bé bé.
Per sentar, no?
Sí, encantat.
Perquè serà un cicle que el senyor Mallol
anirà fent per diferents espais de la ciutat
i el punt de partida és al seu barri.
Cosa que aquest matí m'ha trucat,
escolta, demà vas 8, no?
Que saps que a més d'Agustí, d'hora.
Sí, jo m'agustí, sí.
Està tot programat.
No, demà no, Agustí, jo.
Demà passat.
Ah, sí, sí, sí.
Demà és una cohesió.
Està apuntat i escrit, eh?,
el programa demà de la Setmana Cultural.
El dimecres parlaran de salut.
Sí.
El senyor Zegà també és un clàssic.
És un clàssic que cada Setmana Cultural
ve aquí al barri.
Sí, sí.
I que és un any,
bueno, un any que deixem descansar,
jo me'n vaig trobar a agarrar amb mi
i m'he dit,
escolta, ja no som amics,
que no m'has combinat enguany.
Dic, coma, jo ho vaig fer...
Per no molestar, no?
Com aquell qui diu.
Per no molestar,
dic, sembla que t'has ofès.
Cada any, l'any passat,
estava a Barcelona
i no va poder venir
perquè va venir un altre representant
de Santa Teca
xerrada sobre salut.
La salut en general, no?
Sí, sí, sí.
El dijous, un historiador,
veig que van fent com cada any
doncs coses molt diferents, no?
Una de l'altra.
Sí, sí, sí, sí.
Aquest senyor és de Reus
i fa cinc o sis anys que va vindre.
És el Xavier Ferrer.
Sí.
I jo, doncs, clar,
vas buscant a veure
en guanyi què podem fer,
quina xerrada podem fer,
vaig trobar el meu vegin de senyor,
Xavier Ferrer,
confedència.
D'altres,
altre que bé.
Mira, i a veure què...
A veure què en surt.
I com plantegen el tema,
per parlar de la seva professió?
Sí, sí, sí.
I ell me va dir,
diu, bueno,
diu, però, quin tema?
Dic, el que vostè vulgui.
Que vostè vulgui.
Dic, a veure què veiem això,
ofici d'historiador.
Bé, jo no sé què és,
però ja se'ns entenem.
El que és el cicle de conferències,
tot i que hi ha altres activitats,
el tanca el vicepresident
de la Diputació de Tarragona,
el senyor Aregio.
Sí.
L'any passat també va venir
i en guany,
doncs, li vaig dir,
dic, Joan,
dic,
podríem trobar algun conferenciant
sobre coses de Tarragona
i m'ha dit,
home, ja vindré jo.
Vindré jo
i parlarem-s'ho amb aquest tema.
Sobre la pròpia Diputació, no?
Sí.
Passat i present de la Diputació.
Doncs, endavant.
Tret de la inauguració,
avui de l'alcalde a les set de la tarda,
totes les xerrades són a les vuit del vespre
i obertes a tothom, esclar.
A tothom, sí.
Vull dir que les organitzen al barri,
però aquí pot venir qui vulgui,
només faltaria.
I el dissabte entrem en la cosa
com a més festiva.
Ja ens posem de màniga curta,
si fa bo,
i vinga,
sardinada popular.
Sardinada popular.
Com serà?
En quin lloc serà?
On ho fem sempre?
Al costat de la seva vermita,
que per fi la vam poder inaugurar
i vam poder fer missa,
i al costat,
que hi ha una lloc de pins,
sempre la fem allí.
A quina hora la fan?
No hi poso aquí,
així a les 11.
Ah, sí, a les 11 del matí.
Com funciona el tema?
Hem de portar res?
No, no, no.
Tot ho posen allà?
Allà es posa la sardina,
el pa,
la salsa que s'hi posa,
el vi,
tot.
La gent més han de portar la gana.
La gana i les ganes
de passar una bona estona
i fer vida comunitària al barri.
Han organitzat també,
que ara el diumenge,
una sortida cultural.
Això també és habitual,
no?
Dins de la setmana,
d'anar a buscar un lloc per visitar.
Sí, hem visitat
les mines de Cardona,
hem estat a les coves de Vall d'Oxor,
any passat vam anar
a les Borges Blanques,
hem estat a les Plugues,
i cada any se busca una sortida
el dissabte.
I en guany,
doncs anem,
que també a la part de la Costa Gala,
l'any passat ja vam fer
tres excursions.
I en guany,
doncs anem a veure
el Museu del Jogat
i el Museu de la Tècnica,
que diu que també és molt digne de veure,
va dir un senyor que és d'allí,
i doncs bueno.
Se'n van a Figueres, doncs.
Anem a Figueres.
Tothom pot apuntar-se
a aquesta sortida cultural?
O està allò ple?
Són plasts limitats,
ja fa 15 dies que està ple.
Ja està ple,
per tant,
tothom que està apuntat
ja anirà,
ja no hi sona temps.
És que escolti,
vineu-vos,
viatge, dinar,
tot inclòs.
Tot inclòs.
Home, doncs clar,
és normal que s'apunti tothom, eh?
És que és...
Alguns diuen,
no, com ho feu?
Com ho feu?
Com ho fem?
Doncs anem a trucar a moltes portes
i demanant ajudes.
Clar.
Per cert que he vist aquí
que després de cadascuna
de les xerrades
que faran sobretot de preguntes,
per tant,
no és una xerrada
i el conferenciar en marxa,
sinó que es pot obrir
una mica de col·loqui després.
És que jo,
més que res,
això de conferència,
no sé,
són una cosa molt col·loquial,
per això posem xerra a la conferència,
és a dir que,
quan s'acaba,
persones no es poden intervindre,
preguntar el que sigui,
a vegades ha vingut
el Josep Estavill,
que és un espeòleg,
que és un que va descobrir
la cova d'aquí,
i com que sempre porten
a segure de coses,
de les expedicions que ha fet ell,
i em recordo també una vegada
quan entrava de l'euro,
que vingut Santiago Pallàs,
a explicar el de l'euro.
Preguntes i preguntes.
Jo dic s'avorriant,
la gent s'avorriant,
i com que també portava
monedas a l'euro,
i va fent aquesta de lletenda,
vostè va comprar,
vostè ven,
en cas de les 12
va tallar.
Per tant,
que sí que hi ha participació
de la gent que hi va després,
no?
Sempre hi ha preguntes
i coses a comentar.
I en aquest cas,
doncs,
no serà una excepció.
Jo suposo que no.
es prenen molta participació?
Va,
una miqueta,
no?
Les coses han canviat molt,
perquè el Parc Rucalà
gairebé s'ha convertit
en una colònia magabí.
Si tenen un índex
d'immigració molt alt,
no?
Sí,
i que aixes persones...
En aquestes actes no...
No, ni aquestes en cap,
no participen en cap.
En general no participen,
en coses que siguin així,
més festives,
tampoc?
No,
per exemple,
a les festes,
els nanos sí,
si ven allò un divertit parc
i aquestes coses,
sí,
i per les persones grans,
no.
No, no,
no tenen tant.
Problemes no en donen.
Això,
ho he de saltar.
Problemes no en donen.
No tenen cap problema
de convivència al barri?
No,
no, no,
però dic de participar,
tampoc.
I, esclar,
la gent del barri
ha anat marxant,
perquè,
com vam anar allí,
doncs,
són blocs
que no hi ha censor,
tots diem joves.
I ara,
clar,
les escales són les escales.
s'han anat caviant
i han anat ocupant
aquestes persones,
que jo que dic,
jo no,
hi ha alguns que diuen
que si puc,
que si puc,
escolta,
jo hem anat donant cap problema.
Persones treballadores,
que compleixen,
l'únic,
doncs,
que no hi ha aquesta relació
que caldria esperar,
no?
No, no,
inclús hi vaig dir
amb un que sembla
més destacat,
dic,
escolta,
d'immagradaria
tindran a xerrar
amb tots vosaltres,
aquí,
perquè hi ha algunes normes
que ho hauríem d'estacar,
perquè a vegades,
a part que no ens donen la gana,
són totes les escombrir,
deixen unes brosses a terra.
Però,
en parlant-ne,
doncs,
això es podria evitar,
clar.
I vaig dir,
home,
tu que tens una miqueta més
que veig de relació
amb tots els altres,
vinc una xerrada
i,
de problema,
no,
com hi ha menys gent
autòctos,
diguem-ho així.
I les persones
que són,
diguem-ne,
que no són nouvingudes
del barri,
els que queden
són gent gran,
majoritàriament?
Sí.
Gent jove,
poqueta,
ja.
Sí, sí, sí, sí.
Però,
bueno...
En fi,
és aquesta la realitat
del propi barri,
no?
Sí,
és el que hi ha.
I ara què,
senyor Vilella,
preparant ja cara
pensant en les festes
de l'estiu?
Sí.
Perquè a vostè,
això de l'orquestra
que sap que agrada molt,
és una cosa
que sempre la comença
a buscar dureta,
eh?
Sí, però jo...
Hi ha pocs diners,
m'imagino.
Sí,
en guany mateix,
vaig mirar el representant,
dic,
Fernando,
hem de retallar,
perquè...
Jo,
no sé,
estar equivocat,
no estar equivocat,
però a la Junta tenim
que els focs artificials
és l'estrella de la festa,
perquè una orquestra,
toqui bé,
toqui malament,
ballen o no ballen,
els mateixos.
Sí.
En canvi,
diuen,
nostres,
quins focs allà al Parriu Clà
han tirat més macos.
Clar.
I se llueix més.
O els focs
se'm mantingueu de pressupost,
però a les orquestres
m'ha hagut d'hora d'allà.
Doncs bé,
com que avui dia
hi ha molta oferta,
és el que vostè diu,
un cop posats en festa,
ballem amb l'orquestra
més bona o menys bona,
eh?
El que passa que vostè
és molt exigent,
perquè com que té un passat
de música,
doncs allò vol mirar més...
Bé,
però,
diem,
la pela,
la pela...
per quants són les festes
del Parriu Clà?
El 12 a 13 de juliol,
sempre la segona setmana.
Sí,
doncs,
escolti,
no ens adonarem
que ja estarem allà,
eh?
No,
ja ho tenim tot per apagat.
Molt bé,
senyor Vilella,
moltes gràcies per venir avui,
que hi hagi continuïtat
en aquesta setmana cultural,
que a la 15a edició
podem parlar
i naturalment
parlarem al mes de juliol
quan arribin les festes del barri.
Gràcies,
bon dia.
Gràcies a vosaltres,
bon dia.