5 minuts, 3 quarts d'una del migdia,
continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
deixem aparcada la qüestió de la llengua catalana.
Dimecres vinent ens retrobarem amb l'Enric Garriga
per parlar durant 15 minuts, durant un quart d'hora
o el que faci falta de les qüestions que ens proposa un cop per setmana.
Ara volem canviar de qüestió, com dèiem, també de registre,
perquè volem parlar dels efectes de la crisi econòmica.
Aquests dies, vaja, és el tema de portada,
predominant a gairebé tots els mitjans de comunicació
i segurament fins ara gairebé tots ens havíem centrat
en aquesta crisi financera, com afectava els grans balà,
els grans bancs, els grans multinacionals,
aquests acomiadaments que se estan anunciant,
els acomiadaments de directius, de bancs, fins i tot,
però encara no ens havíem centrat gaire en com afecta una crisi econòmica
que també la nota gairebé tota la població
i especialment les persones més necessitades.
I avui mateix, per exemple, llegíem un article a La Vanguardia,
una columna d'opinió d'en Daniel Arasa,
en què diu que algunes ONG com Càritas
veuen disminuir els seus ingressos
i en paral·lel, de forma fins i tot paradoxal,
augmenten les persones que busquen assistència.
Vaja, nosaltres ja teníem concertada abans,
avui ha donat aquesta coincidència,
la presència avui de la Carme Borbonés,
ella és la presidenta de Càritas a Catalunya.
Carme, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Vaja, avui als mitjans de comunicació,
molts diaris es fan ressò d'aquestes qüestions d'aquest davant
que suposo que us preocupa.
Surten aquests dies de forma pública,
però és un tema que, òbviament, ja fa setmanes,
ja fa mesos que arrossegueu.
És una tendència que s'ha anat accentuant.
Efectivament, com tots també coneixem,
sabeu que es parla sempre d'aquest quart món
que hi ha en els països rics,
en aquest cas en Europa,
que sempre ha existit.
La pobresa ha sempre existit
perquè la pobresa no és res més
que una mostra d'exclusió social
que pot vindre per moltes bandes.
Però, de fet, des de finals del 2007,
a Càritas, a totes les Càritas de Catalunya,
ja hem detectat un augment de demandes
de suport i d'ajut.
Concretament, a finals de l'estiu del 2007,
ja es va notar un augment,
podríem dir-me, entre un 15 i un 20%
de demandes de sol·licitud d'ajut directe
i indirecte, és a dir, aliments,
però també ajut per trobar feina,
ajut per formació, per trobar millor feina, etcètera.
Aquesta demanda, aquest augment de la demanda,
es pot deure a gent que s'ha quedat sense feina,
a gent que ha vist agraujada
la seva situació econòmica.
Són diferents factors, suposo, que hi conflueixen.
De fet, insisteixo, ja fa un temps
que hi havia aquesta recessió econòmica.
Vull dir, fins ara no ha explotat
o la gent no n'ha tingut consciència,
però us torno a dir, des de Càritas,
ja feia pràcticament més d'un any
que nosaltres notàvem que s'anava aprimant
les possibilitats de treball d'aquests segments
de gent que són molt més vulnerables
perquè no tenen formació,
perquè pràcticament no tenim cap especialització.
I avui en dia, anar a buscar feina
o ajudar a buscar feina amb una persona
que no tingui formació és altament difícil.
A més a més, la crisi, moltes vegades,
quan passa una crisi econòmica,
els primers sectors que se'n ressenteixen
són precisament aquests sectors de treball
en els quals no es requereix un nivell de coneixement,
una gran capacitació a la construcció, etcètera.
Mira, per exemple, et posaria un exemple.
Aquest estiu, a la diòcesis,
a la Càritas diòcesana de Lleida,
per entendre'ns que hi ha molts temporers
que tenen un gran segment de gent
que va buscar la fruita,
han augmentat en 35% les sol·licituds d'ajut
de persones que anaven per buscar allà un salari
o trobar uns recursos econòmics
i que ja no van trobar feina
i que els han d'ajudar a retornar-se'n
o que poguessin sobreviure
i veure si finalment trobava una feina.
És a dir, el 35% aquest estiu ja es va notar.
L'any passat una mica, l'estiu del 2007 pel 2008,
ha sigut un 35%.
Això és molt significatiu.
I les ONGs, com Càritas, com moltes altres entitats,
us trobeu en una situació paradoxal
perquè teniu més gent a què atendre,
moltes més necessitats a les quals fer front,
però en canvi disposeu segurament de menys recursos
per un doble motiu,
perquè les administracions, en certa manera,
també estan en crisi
i els costa més poder donar subvencions
i no sé fins a quin punt també
les donacions privades per part de particulars
també s'han vist disminuïdes.
Efectivament, començaríem per aquesta que et diria.
Per exemple, normalment,
les baixes a vegades de socis que tenim,
les altres mou sobre un 5% anualment,
això pot ser per diferents raons.
I ara ja estem en el 15% de persones
que declinen aquest compromís
perquè no hi poden fer front
o perquè en general la quantitat que ens arriba
està baixant.
És a dir, nosaltres calculem
que ens en anirem ja un 20 o un 25%
de baixa de recursos també
que tenim a través, ja sigui,
de fundacions i d'altres entitats
perquè s'han de repartir més coses
o també dels socis privats
que nosaltres tenim.
Estem parlant, per tant,
d'una dallada molt significativa.
Abans comentaves,
d'un any per l'altre,
pot haver-hi una variació percentual petita
pels motius que siguin,
però quan estem parlant ja d'aquests percentatges
ja no és una cosa puntual
sinó que estem parlant d'un problema estructural.
Efectivament.
I penseu que en aquests moments
les càrites de Catalunya,
de tot Catalunya,
ja a finals de setembre
van atjaurir tots els seus recursos econòmics
perquè han hagut de fer front
amb molta més sol·licitud d'ajut.
Parlant en plata,
al setembre de 2008
ja s'havia esgotat el pressupost a tot l'any.
I de setembre fins a final d'any
calculeu que haurem de fer
prendre mesures específiques
per intentar tindre aliments bàsics
i per intentar també tindre recursos monetaris
per poder ajudar a pagaments de botar,
de llum, de pis i del que faci falta.
Aquesta situació que acabem de radiografiar
de manera força ràpida,
en termes qualitatius és greu,
és complicat fer-hi front,
sobretot per les persones necessitades
i per les entitats que hi ajudeu,
que hi col·laboreu?
Efectivament, ja et dic que ara
tots ja ens estem replantejant
a veure com acabem aquesta nova situació
perquè, clar, si ja ens hem gastat
el pressupost que teníem previst,
ara haurem de prendre mesures extraordinàries,
mesures que, com torno a dir,
necessitarem de la generositat,
sobretot de la gent i d'aquesta gent
que ja durant tot l'any ens ha donat menys
perquè també érem víctimes
d'aquesta situació de recessió econòmica.
Per tant, mira, el dilluns que ve
tenim reunió de totes les carretes de Catalunya
i aquest cap de setmana jo també vaig a Madrid
com a consellera de Càritas d'Espanyola
i també parlem d'aquestes temes
perquè ens està afectant en gran mesura.
Llegíem avui també,
crec que era el diari El País,
que feia també una radiografia
d'aquesta situació de la solidaritat
a nivell més mundial.
No es tracta d'una situació puntual
a Catalunya i a l'estat puntual,
sinó que aquesta situació, Carme,
es reprodueix fins i tot a major escala
en d'altres zones del planeta.
Efectivament, efectivament.
Això és indiscutible.
I, a més, casualment nosaltres
ja estem treballant molt
perquè aquesta setmana és la setmana
d'erradicació de la pobresa
i que hi hauríem de parlar també
dels objectius del mil·lenni.
Ens estem donant compte
que no estem avançant
en tot allò que pressuposava
que havien de fer els països de solidaritat,
els països més avançats i més rics
per als que tenen menys recursos.
Per tant, estem treballant molt aquest tema
perquè ens estem donant compte
que caminem enrere.
Ahir va haver-hi un acte
amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania.
Ara en parlarem.
Hi veu ser presents bona part
d'aquestes ONGs, de les entitats
que col·laboreu activament
amb aquests sectors.
I va haver-hi un resum
o per resumir el vostre desig
era que precisament en temps
de crisi econòmica
el que s'ha de fer
és augmentar l'ajuda,
la despesa en l'àmbit social
per part de les administracions.
Per part de la mesura de tothom,
en la mesura del possible,
però ja hem dit que segurament
les fundacions, els privats,
doncs s'està produint
aquesta disminució de recursos.
Per tant, també demaneu
per part de l'Estat,
de les administracions,
de la Generalitat,
que augmentin aquests recursos.
Quina és la resposta
de les administracions?
A veure, jo aquí voldria mateixar
nosaltres.
Càritas pertany a la taula
del tercer sector social,
com molt bé ara estaves explicant,
i llavors nosaltres també
participem de la filosofia
de totes les entitats
del tercer sector.
Però concretament,
en el cas de Càritas,
Càritas també sempre hem volgut
mantindre una certa filosofia pròpia
i nosaltres no volem passar
d'un 40% d'ajut
que ens doni l'administració.
És a dir, nosaltres ens volem mantindre
majoritàriament amb fons
per dir-ho d'una manera privats
o de fundacions o de donacions.
Amb la qual cosa, diguéssim,
nosaltres sí que el que li demanem
a l'administració
és que ajudi tota aquesta estructura,
totes aquestes entitats
que potser tenen uns coxets
més clars amb l'administració
per en fort i donar resposta
a una xarxa de necessitat
de la societat.
És a dir, també estem entrant
en una societat
que té un paisatge diferent
on és important veure
que ja hi ha una estructura
i unes possibilitats
de concerts entre l'administració
i entitats
per ajudar
a una sèrie de sectors socials
que ja estan molt determinats.
I en un cas concret de Càritas,
Càritas, diguéssim,
és el primer grau,
és a dir,
és l'entrada cap a aquest sector,
diguéssim,
la nostra voluntat
com a Església
que som
és acollir les persones
en el primer cop
i llavors adreçar-les
cap a aquestes altres entitats
més especialitzades
que amb els ajuts
de l'administració pública
puguin tenir endavant
una nova oportunitat.
Però nosaltres també
sempre ens hem volgut
mantindre
en aquest primer nivell
per dir-ho així
d'entrada
de les persones
que tenen necessitats.
I més en concret
les Càritas
són les Càritas parroquials,
és a dir,
és la parròquia,
la comunitat parroquial
el lloc d'entrada,
aquest lloc de proximitat,
de veïnatge,
de coneixença
que algú sap
que hi pot anar
perquè té una necessitat
del tipus que sigui.
I allí li donarem
una resposta.
Pot ser alimentària bàsica,
pot ser de suport
per sortir d'una situació
conflictiva
que no es poden fer front
a unes despeses
o uns deutes
que s'havien encontrat,
però també a vegades
se'ns demana
un acompanyament,
una orientació
vers anar a l'administració
i a altres entitats
a buscar uns recursos.
I aquesta és una miqueta
la filosofia de Càritas
i és l'ajut que volem fer.
Que també necessitem recursos
però que dèiem que nosaltres
per això
formem part d'aquestes entitats
però també delimitant
i entenem
que nosaltres només fem
un primer cop
i que després hi ha altres sectors
que n'hem de fer uns altres.
La filosofia,
els estatuts de Càritas
són molt concrets,
marquen aquestes pautes
com molt bé assenyalava ara
la Carme Borboners
però tenint en compte
amb les converses
que heu estat mantenint
al llarg de les últimes setmanes
l'administració
està disposada
i pot fer front
a suplir
aquesta manca de recursos
que arriben
per les altres bandes?
A veure,
l'administració també
ha d'establir
per d'alguna manera
complicitats
amb la societat
per d'alguna manera
i amb totes les entitats
en aquest sentit
que ara ja està
doncs
diguéssim donant la mà
i està al costat
perquè tots plegats
ens han deixat més forces
per fer front
a ajudar les persones
que estan en una situació
d'extrema vulnerabilitat.
Això és certament.
Però diguéssim
llavors el que tenim molt clar
i això ja parla
molt bé
bastament l'administració
que cadascú sabem perfectament
que ens encarreguem
els uns dels altres
però que tots plegats
el que fem
és ajudar les persones.
Que per cert
ahir s'anunciava
o es ratificava
es feia públic
un canvi
en la forma
de les subvencions
en els diners
que s'atorgan
per part de la Generalitat
a aquestes entitats
fins ara
crec que es funcionava
amb un sistema
de subvencions directes
i ara es canvia
es fa una reformulació
i es vendrà
amb uns pactes trianals.
Exacte.
De fet ja teníem
nosaltres
concerts plurianuals
de cara
a determinades accions
portant a treure
sobretot
temes de formació
de voluntariat
i de formació
de les persones
que atenen directament
a la gent
que ens ve a demanar ajut.
I llavors
això ho teníem
mitjançant
i hi ha
aquestes concerts
i ara aquesta filosofia
em sembla més interessant
perquè també et dona
una certa
tranquil·litat
en tant en quant
tu saps
que durant dos
tres anys
contegem uns recursos
per tirar endavant
un projecte
i un programa.
Ets optimista
Carme
en aquest sentit
que aquesta situació
pugui durar
un temps reduït
i que en qualsevol cas
aquests sectors
més esvolguts
ho puguin tirar endavant
de la millor manera possible
i com més aviat millor.
A part més que optimista
jo el que soc
és una dona d'esperança.
és a dir, jo tinc molta esperança
que la societat
hem determinat
a donar a compte
que cal ser solidari.
Si, com deies tu
molt bé al començar
s'han afaiblit
els llaços de compromís
i de solidaritat
d'unes persones
amb les altres
que això ho notem
perquè m'invenen
per dirigir les donacions
però al mateix temps
l'ésser humà
jo crec que hem de tindre
confiança en l'ésser humà
jo crec que això
ho remuntarem
però sobretot
per l'ajut
per aquest teixit
personal i social
que les administracions
les entitats
qualsevol associació
qualsevol col·lectiu
qualsevol club solidari
pot, sumant esforços
podem ajudar
a la resta de les persones
a tirar endavant.
En qualsevol cas
com comentàveu
la situació és delicada
és una situació greu
si es perllonga
en el temps
hi ha perill
de desbordament
fins i tot
que les pròpies entitats
per aquesta manca
de recursos
la pròpia administració
també per la manca
de finançament
doncs que aquesta situació
siguin barranc
que les capes
més pobres
de la societat
puguin patir
molts més problemes
als que pateixen avui en dia?
Sí, jo crec que aquest risc
el tenim
però torno a dir
jo apel·lo també
a la solidaritat
i crec que
hem de sumar esforços
i no hem d'entrar
en competències
en malalties competències
els uns i els altres
és el que et comentava
d'entitats com Càritas
la nostra funció
és fer aquesta l'acollida
el primer cop
ajudar la supervivència
a sortir d'aquest mal moment
i llavors
encaminar
cap a les administracions
cap a les xarxes
que hi ha de solidaritat
més especialitzades
perquè hi troben aquí
un rassó
ara si no fem això
potser
que es produeixin
algunes fractures
realment significatives
que jo espero que no hi siguin
per tant
per concloure
per resumir
podríem dir que
la recomanació
des de Càritas
i suposo que des de les altres entitats
és que la gent
continuï amb aquest compromís
de solidaritat
que en la mesura del possible
tot i que siguin temps
més o menys complicats
per tothom
doncs que
vaja
que mantingui aquest compromís
jo crec que sí
jo demanaria això
i que la gent també
tingui espera
diguéssim
tinc l'esperança
que tots plegats
doncs podem tirar endavant
i ens hem de sortir
de què això ja ha jugat
Carme Borbonés
presidenta
de Càritas Catalunya
gràcies per acompanyar-nos
una vegada més
al matí de Tarragona Ràdio
per ajudar-nos
a comprendre
i a posar el focus
damunt d'una situació
que segurament
fins ara havia passat
massa desapercebuda
però que existia
perquè de pobres
sempre n'ha existit
Carme Borbonés
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies
adeu
Gràcies