Repsol IPF amb la Setmana Santa de Tarragona.
La cuor romana, armats de Tarragona o armats de la Sang.
Hi havia famílies que eren armats i el càrrec passava de pares a fills.
I després van venir uns anys en què va de caure una mica tot el tema de la Setmana Santa
i que inclús costava trobar gent per fer d'armats.
Inclús es va haver de pagar gent perquè anessin a fer d'armats.
Gent de pescadors del port, van passar també soldats del regiment.
La diferència principal és una mica el canvi de rumb que es va donar l'any 83,
o perdó, 82, en intentar buscar un col·legi d'armats voluntaris,
que facin armats pel gust i per la il·lusió de fer-ho.
Alfonso Lorenzo és el capità Manalles dels armats de la Sang.
Actualment la cuor consta de 32 armats, el capità Manalles, un trompeta i sis cimbalers.
Enguany celebren els 250 anys de la seva fundació.
En certa manera podríem dir que els armats de la Sang, fruit d'aquell gir històric de l'any 82,
han anat cada any a més.
Ho saben perfectament els integrants més veterans de la cuor.
Alguns amb més de 26 anys aportant l'escut, la llança, el casc i la vestimenta a les seves motllures.
Aquesta llarga permanència fa que avui sigui francament difícil aconseguir una plaça d'armat de la Sang.
Relativament difícil, perquè hi hagi una plaça, hi ha d'haver una baixa.
El nombre és limitat, en principi quan un és armat ho és ja fins que vulgui o fins que jubili per edat.
Alguns ja portem més de 20 i 25 anys.
Llavors, que un pugui entrar està condicionat bàsicament a que es retiri algun dels que està.
De fet, nosaltres fa 3-4 anys vam aprovar un reglament intern, que tampoc era una cosa que existia amb els armats,
sinó que les coses es feien una mica per tradició o perquè es fan així, però no hi havia res escrit en quant a funcionament.
I una de les coses que es va incorporar és el que li passa al Carles aquest any, que és la jubilació als 60 anys.
Encara que sap greu, que alguns bons armats com el Carles els toqui jubilar-se,
però també és l'objectiu de dir que hi hagi renovació i que altra gent també es pugui incorporar.
Carles Mico fa 18 anys que fa d'armat de la sang i enguanya jubila, com sentia.
No ho fa una mica a contracor i amb un sentiment agradós.
Una mica a resignació perquè també coincideix que estic prejubilat de l'empresa on estava.
Ara en un moment m'acaben bufetades pertot arreu.
Plego d'aquí, plego d'allà amb tots els armats.
I bé, però sé que és una cosa que ja he complert uns anys i sé que tampoc és plan que ens arrosseguem fins als 80 aquí
donant imatge de pena, no? Avui hem de donar a pas a la gent jove.
Però bé, sempre serà una cosa que farà una mica de pena, la veritat.
Encara que ells sempre m'imagino que estic a la seva disposició,
si un any els hi falta algú o tenen problemes, però jo m'incorporaré amb totes les ganes.
Darrere els armats que veurem desfilar divendresant hi ha una colla de persones, molts d'ells amics,
que més enllà de la processó tenen altres nexes d'unió.
Nexes que s'han anat afiançant amb el pas de les dècades, amb el pas del temps.
I ara ha fet tota una vida social més enllà de assaixos i sortides.
Som més professionals, vull dir, s'ha professionalitzat molt la situació, no?
Abans hi havia més assaixos, menys passades, ara som més gent, hi ha més assaixos.
Potser hem lograt també una mica més d'unió entre tots, organitzem dinars, esmorzars,
vull dir, això crec que s'ha millorat una mica la cosa social entre nosaltres, no?
Que abans potser no existia tant, ens trobàvem un dia i, bueno, fèiem la processó
i l'endemà, doncs, au, fins l'any que ve, no?
I ara, bueno, estem bastant més units tots i fem reunions, sopars i ja et dic esmorzars i mira, ens ho passem bé.
És important, però, incidir en quin era el punt de partida i l'evolució a grans trets d'aquests 250 anys d'història
per entendre millor la transformació s'oferta en la cua romana.
Els orígens
La cua romana, armats de Tarragona o armats de la sang, des de la seva fundació,
han estat vinculats i, de fet, pertanyen a la reial i venerable congregació de la Puríssima Sang de Nostres Senyors Jesucrist.
Els armats són un element imprescindible de la processó del divendres sant.
Si bé hi ha algunes referències anteriors, fins al segle XVIII, no s'organitzen en forma de cua.
La primera nota la trobem d'assistència d'armats a la processó a l'acte de la Junta de 19 de febrer de 1758.
La composició, l'any 1780, era de 14 elements.
El capità Manalles, un trompeta i 12 soldats.
Eren acompanyats per un tambor sense uniforme.
Al llarg d'aquests dos segles i mig d'història, han passat pels armats centenars de tarragonins.
Un dels més veterans, en Miquel Blai, recorda que és el que el va impulsar a integrar-se a la cohort.
Ara fa 26 anys.
Cadascú té, suposo que, un interior personificat en aquesta cosa.
Quan arriba la Setmana Santa, penso que ja tornem a ser, perquè ja fa uns quants anys que hi vaig.
Però potser és més important, no, vaja, per mi almenys ho va ser el seu dia, el motiu de per què es va començar,
o per què t'hi poses, per què dius vull ser armat, no?
I en el meu cas va ser perquè, doncs, precisament el capità Manalles anterior que hi havia, el Joan Maria Salvador,
doncs que, malauradament, ja no està amb nosaltres, doncs, va tindre una solicitud per integrar un grup de gent
per fer una activitat, jo diria que ciutadana i social, integrada a la processó de Setmana Santa
i, doncs, entre això i que vestir-se de romà a Tarragona, doncs, és una cosa que té la seva gràcia,
doncs, suposo que va ser el que em va impulsar a dir, anem a veure de què va, i aquí estem.
En aquest temps, els armats s'han anat reformant i reestructurant el seu funcionament.
Ja trobem, però, a la Junta d'11 de març de 1828, l'acord de canviar els morrions,
que per ser a Caratró s'havien fet malbé.
Entre els anys 1814 i 1817 es fa la primera reforma del vestuari.
Tant del vestit com de l'equip metàl·lic, nous vestits, mitjus cascos...
Amb el canvi dels cascos de Cartró s'introdueixen els nous cascos de metall,
el plomell o crinera vermella, que encara en l'actualitat llueixen.
L'any 1851, la Congregació de la Sang decideix fer nous vestits i vendre els vells a Vilaseca.
Des d'aquell any i fins ben bé, l'any 1914, hi ha un gran forat negre documental.
El 1914, sabem que una àmplia suspició de tarragonins va fer possible el nou canvi en el vestuari dels armats.
D'aquella època encara es conserva avui el que els mateixos armats s'han adotat a qualificar
com una autèntica relíquia, els escuts originals.
Ho recorda el capitan Manalles, Alfons Lorenzo.
Jo encara vaig sortir amb els vestits antics i amb les mitges antigues.
Els vestits que portem ara tenen 21 anys, fa que es van canviar.
I només comentar que el més antic que portem a l'estat són els escuts, que tenen ja 93 anys.
Els escuts que portem ara.
Els els armats de darrere porten uns escuts més petits.
L'any passat es va poder fer una renovació material i fer 16 escuts idèntics als que tenen 93 anys.
i ara tots portem el mateix escut.
I sí, sí, són...
Bé, estan fets a Girona per Ramon Boix i són una obra d'art.
El 1928 s'incrementa la cohort en dos elements més.
Per tant, 20 components.
Capità, dos timbals, el trompeta i 16 soldats.
Aquesta composició es manté fins al 1936,
quan en la destrucció de l'església de Nazaret, esteu de la congregació,
es perden també els vestits.
L'any 1940, els armats tornen a sortir amb vestits nous.
17 anys després, la Junta de la Congregació estudia la possibilitat d'augmentar el nombre d'armats
i es parla fins i tot de doblar-los.
Cada armat nou va costar 4.000 pessetes a l'època.
La Junta acorda comprar 16 equips.
Els 32 armats fan necessària també l'ampliació del nombre de timbalers,
doblant-se també l'any següent, el 1959.
Els armats de la Sang ja tenien llavors un so característic,
un so que els diferenciava de la resta d'armats de Catalunya.
Ho explica un altre dels integrants de la cohort, Salvi Guinart.
Potser el d'això més simbòlic dels armats de Tarragona diria que són dues coses.
Un, és el cop de la llança amb els corresponents sorollets de les plaquetes metàl·liques,
i el pas, quan marquem el pas, doncs arrosseguem el peu per terra,
doncs en dient dues a la sòl i en dues xapetes metàl·liques,
que també donen un so característic a això.
Tornem a l'any 1959,
quan ajuntament amb les noves adquisicions es van actualitzar els vestits de l'any 1940.
Els germans Pijuan de Torredambarra van fer les noves sandàlies
i les estreries Ramon Brell i Mercader de Tarragona a les capes.
La composició dels armats la tenim ja determinada
i no es produeix cap renovació fins al 1986,
en què els vells vestits són redobats totalment,
fent-se un nou daurat de l'equip metàl·liques.
Els nous vestits són fets per Mercè Calbet de Tarragona.
Es fan nous els cascos dels timbalers
a càrrec de Ramon Boix de Girona
i el daurat realitzat a la polidó Josep Sauner de Reus.
L'última i recent incorporació data de l'any 1989,
en què s'incrementen dos el nombre de timbalers,
passant a C6.
A any rere any, cada armat no falla a la crida del capità Manalles
per no perdre la seva blassa i certament, com dèiem al començament,
és difícil trobar-ne una per fer d'armat.
Sí que n'hi ha, però, per assumir la figura del suplent,
ho explica Alfons Lorenzo.
La gent que vol incorporar-se
o bé perquè té alguna amistat dintre dels armats,
simplement ens ho fan saber,
tenim una petita llista d'espera
i quan hi ha una baixa es contacta amb aquesta gent.
També des que es va fer el reglament
es va incorporar una mica la figura del suplent.
Tenim uns quants que venen als assajos,
que es preparen,
i que de moment no tenen plaça per sortir el divendres sant,
però aquí sí que els fem sortir al Via Crucis del dimarts
o a les Guarges del dijous,
però que ja estan assajant
perquè quan hi hagi una baixa pel divendres
pugueu ocupar-la.
Cada any hi ha una mitjana d'una o dues baixes.
Podríem dir que el lloc d'all·luïment dels armats
són les passades, la reverència,
passada 2, a 4, a 8, a formació,
passades en fem unes quantes.
Fem passada 2,
fem passada 4, passada 8,
aquest any incorporem la passada 3,
que no havíem fet mai.
Fem el que es diu l'encreuament,
i després fem formacions com la creu,
la cadena,
i després dels últims anys vam incorporar
el que diem evolucions en marxa o caminant,
com són l'encreuament caminant,
o una formació que fa 3 anys que fem,
que és la piràmide.
El lloc on les fem va variant,
algunes sí que tenen un lloc fixe,
però d'altres les anem variant cada any,
perquè hi ha gent que sempre veu
la posició més avançada al mateix lloc,
intentem també variar una mica,
perquè el que veu la posició
sempre posa el pla de la catedral,
no vegi sempre el mateix.
El Sol Viginar puntualitza
que moltes de les noves passades
s'han començat a fer
amb l'etapa de l'actual Capità Manalles.
Jo crec que al fons,
des d'aquelles Capità Manalles,
jo crec que això també és just dir-ho,
per exemple, estem ara fent
potser 3, 4, 5 passades noves,
que sí que estaven documentades
que es feien,
però pel que fos no es feia.
Llavors, en el fons,
degut a aquest pas endavant,
jo diria que de qualitat,
en aquest sentit.
Cada Capità Manalles
ha deixat la seva empremta,
la cuor romana.
Carles Micó, per exemple,
recorda la figura del Fornós,
a qui sempre havia vist
com un aromat autèntic.
Un personatge bon,
jo ve al cap el Fornós,
vull dir,
és el capità,
diguem,
quasi per excel·lència,
que surt a totes les fotos,
pòsters de Tarragona,
tot.
L'espinosa.
L'espinosa,
aquest dia no la va dir
per al meu Fornós,
és el capità quasi emblemàtic,
que té una cara molt ferrenya
i molt típic,
no sé,
típic armat,
no?
Potser de fer regressions al passat,
anem una mica més enllà
per trobar l'origen dels armats.
L'origen d'aquesta tradició
és, de fet,
llegendària.
Segons s'explica,
Pons Pilat
va enviar una guarnició
de legionaris
la mateixa nit
de la mort de Jesús
per comprovar
si tal com el Messia
s'havia dit,
ressuscitava o no.
Aquest fet,
possiblesment,
voldria ser recreat
amb les esfilades
d'uns homes vestits
de soldats romans,
els armats.
El que no està tan clar
és d'on ve el nom
de Manalles.
Hi ha qui diu
que prové
d'una suposada
antiga arma
semblant a una destral
que tindria aquest mateix nom
i que la població
antigament havia usat
per guarnir
els soldats romans.
També hi ha qui defensa
que prové
de l'antic capità
dels armats de Barcelona,
Joan Manalles,
que es va fer famós
després de ser
apallissat
per ordres
d'un antic rei espanyol.
Sigui com sigui,
segur que aquestes
són algunes
de les qüestions
que afloren
en les converses
abans o després
dels assajos
als armats de la SANG.
També se n'expliquen
d'altres,
com ara,
què passa
quan algun dels dos armats
cobra el pas
del que va al capdavant
el perd.
Miquel Blai.
Una altra cosa
després,
la processó sí que és cert
que habitualment
circulem
en llocs estrets
amb dues fileres,
llavors hi ha
dos caps de fila
i el fet d'estar
davant d'una de les fileres
vol dir que sí,
que has d'estar
bastant pendent
sobretot dels tocs
i dels avisos
perquè aquí sí que hi ha
passat alguna vegada
també,
que si s'equivoca el primer
s'equivoquen els tecs
aquí bans darrere,
no?
Perquè evidentment
la seva funció
és seguir el primer
i així hi ha alguna anècdota
en aquest sentit.
Certament
no és fàcil
aguantar fermament
el pas
en tot el llarg
recorregut
de la processó.
Més encara
si tenim en compte
que només la llança
pesa 4 quilos
i el braç
queda totalment
garretibat
d'aguantar l'escut.
El vestuari
que portem
no és còmode
gens
perquè tota la part
metàl·lica
és bastant ferragosa
de suportar
sobretot
perquè acumulem
moltes hores.
La llança
pesa 4 quilos
que és un pes
que per portar-lo
un momentet
no és res
però a base d'hores
també suma
i la postura
immòbil
del braç
amb l'escut
doncs també fa
que et quedis
una mica
com estabornit
pràcticament
quan acabes
la processó
i una de les coses
que cal destacar
és que
el ser un esforç
físic molt diferent
del que estem acostumats
a fer cada dia
el marcar el pas
d'una manera determinada
i el portar
tota aquesta
parafernàlia
del damunt
provoca que tots
acabem destrossats
al final de la processó
és igual
que estiguis
molt en forma
o poc
i acabaràs patint
i acabaràs
Al capdavant
de la processó
se'n veuen
moltes de coses
tot i que es procura
no mirar al públic
hi ha moments
en què es fa
francament impossible
De vegades
amb la gent
penses
o escoltes frases
que diuen
mira aquest any
els han canviat de tots
i tu passes pel costat
i no dius res
perquè evidentment
tampoc es tracta
de fer la xerrada
però penses
aquesta senyora
o ha vingut poc
o s'hi ha fixat poc
i d'anècdotes
d'aquestes documentaris
n'hi ha moltes
i en aquest sentit
també afegir
que no ha passat
massa vegades
però també ens hem trobat
especialment
l'alfons
que va més endavant
encara
de que
just a l'inici
de la processó
la gent
s'està acabant
de posicionar
i que realment
de vegades
han sigut quasi bufetades
mentre estàvem arribant
nosaltres
per agafar el lloc
de privilegi
per poder-ho veure
amb tot el que s'ha dit
fins ara
ja ens ha quedat clar
que fer d'armar
de la sang
no s'ha prestat
com fins ara
tampoc
la processó
de Tarragona
hi va haver un moment
en què
la setmana santa
en general
va patir un autèntic
esclar participatiu
va ser de fet
quan es va permetre
la participació
de les dones
Salvi Quinar
els 70
cap als 70
com aquell que diu
fins i tot
està apuntat a desaparèixer
perquè no oblidem
que els passos
anaven a rodes
els portaven 4
i feia que hi havia
per portar el Finsdal
perquè no hi havia
més gent
que participés
també és molt important
l'incorporació
de la dona
quan s'incorpora la dona
i s'incorpora
la nova generació
és quan ja
la cosa comença
a anar per amunt
comença a ficar de moda
portar passos a ombros
això vol dir
que ja hi ha gent
que ja n'hi ha
gent voluntària
per portar passos
ja es comença
a prescindir
de la gent
que cobrava portuaris
etc
per portar
no només els passos
i també fer d'armat
etc
clar, llavors aquí comença
el boom
jo diria que és un boom
ciutadà
més que de la Setmana Santa
és un boom ciutadà
gent que s'implica
gent que li agrada
gent que vol participar
d'això
i això fa que ara
estic en on estem
perquè recordo
perfectíssimament
el Sant Sepulcre a rodes
la Soledat a rodes
jo anava a rodes
també hi ha altres canvis
que han afavorit
el bé comú
de la Setmana Santa
per Miquel Blay
un d'aquests moments
va ser la supressió
de les espelmes de cera
i de respecte
a la processió
de les coses
que hem guanyat molt
que jo almenys
pateixo el 50%
és amb el tema
d'això dels canvis
que hi ha hagut
d'eliminar la cera
de les espelmes
perquè hi havia
el portar
plaques metàl·liques
i sola de cuiro
a la que replegàvem
per llocs
que es tornava a passar
etc
que la cera
de les espelmes
era molt perillós
i hi ha llocs
que ja rellisquen
per si mateixos
com la baixada
de misericòrdia
i hi havia
a vegades
que patien bastant
algun accident
hem tingut
també en aquest sentit
Els actes
L'activitat
que desenvolupen
els armats
del Divendres Sant
consisteix
en la recollida
de passos
la cuor romana
durant tota la tarda
del Divendres
recull
amb una reverència
especial
tots els misteris
que assistiran
a la processó
Els armats
obren la processó
del Sant Enterrament
i és on realitzen
tota la varietat
de les seves passades
Una de les funcions
fonamentals
de la cohort
és la recollida
i escolta d'honor
al Sant Crist
titular de la Congregació
de la Sang
fins a l'Església
de Nazaret
La presència
de la cohort
a la Rambla
per escoltar
el Crist de la Sang
constitueix
un dels punts
més emotius
de la processó
de Tarragona
La tasca dels armats
arriba a la seva fi
situada a la imatge
del Sant Cris
a dins l'església
on renoven l'acatament
per tres vegades
consecutives
i es retiren
En els darrers anys
els armats
també fan una guàrdia
d'honor
al Santíssim Sagrament
durant la vetlla
de Dixous Sant
a l'Església
de Nazaret
Actualment
també fan una guàrdia
d'honor
al Santíssim Sagrament
en el monument
del Dixous Sant
a l'Església
de la Casa de la Sang
amb un ceremonial
més recent
però més majestuós
que ja constitueix
també un referent
en la tarda vespre
de Dixous Sant
a Tarragoni
La celebració
del 250 aniversari
dels armats
ja ha començat
el 18 de febrer
es va fer l'acte
d'inauguració
de l'aniversari
al Teatre Metropol
amb una conferència
interactiva
del doctor Jaume Fontanet
es va combinar
els parlaments
amb projeccions audiovisuals
i la intervenció
en directe
de diferents armats
altres actes previstos
però amb data
per concretar
són una exposició
fotogràfica
dels armats
a la Sang
un sopar de germanor
amb tots els quins
han format part
alguna vegada
i una conferència
per presentar
el projecte
de reconstrucció
històrica
dels armats
l'acte estelar
però
ens l'explica
el capità Manalles
Alfons Lorenzo
Bàsicament
desfilada commemorativa
del 250è aniversari
que serà el proper
6 d'abril
un diumenge
pel matí
desfilaran aquí
a Tarragona
juntament amb nosaltres
els Manalles de Girona
els armats de Mataró
els armats de Torrenbarra
i els armats de Montblanc
és la primera vegada
que es fa una desfilada
d'aquestes característiques
de Tarragona
no s'hauria fet mai
El dia 7 de juny
es presentarà
l'obra musical
Cobles
els armats
de la Sang
de Tarragona
escrita per Joan Rossell
president de la confereria
de Sant Magí
de Barcelona
coeditada amb els gogistes
tarragonins
coincidint amb la diada
de la congregació
de la Sang
actes per commemorar
per recordar
i per deixar palès
un testimoni
pels que vindran
pels futurs armats
de la Sang
els d'ara
els que encara
els que formen part
de la coort
i els que es jubilen
com el Carles Micó
ja ningú
ja ningú es pendrà
el que seu
el record
ha fet pres part
de la legió romana
a la Tàrraco Imperial
ells sempre podran explicar
que quan es va escriure
aquesta part de la història
ells ja hi eren
de petits
el que ens fixem
sempre a la Setmana Santa
són els armats
precisament
de tota la vida
i l'altre
no ens interessava tant
és que una cosa
emblemàtica
de la ciutat
i bueno
te fa gràcia
la imatge
que té els armats
i bueno
te fes gran cara més
i un dia
hi ha l'oportunitat
que algú
te digui
escolta
que vols ser armat
llavors no t'ho penses
dues vegades
Setmana Santa Tarragonina
Festa tradicional
d'interès nacional
Repsol IPF
amb la Setmana Santa
de Tarragona
Festa tradicional