Pere, molt bon dia.
Molt bon dia.
No és la primera vegada, ni de bon tros,
que t'enfrontes a un treball de recerca
que té a veure amb la parla autòctona
d'un lloc concret de Catalunya,
perquè ja tens diferents treballs publicats, en aquest sentit.
Sí, tens raó.
Vas fer Terra Alta?
Vaig fer Terra Alta, que va ser la meva tesi doctoral,
però abans havia fet la descripció del parlar
d'un dels pobles de la Terra Alta, de la Fatarella,
en què també he treballat una mica el Priorat,
la Ribera d'Ebre i el Matarranya.
I ara tocava el meu poble.
Oh, el Matarranya, mira que és bonic el parlar del Matarranya.
A mi em torna boja, sobretot quan escoltes narracions
i contes infantils i coses d'aquest tipus.
És un parlar...
Bueno, hi ha alguns pobles, sobretot els que queden
més cap a la part sud-occidental de la comarca,
que fan una sèrie de diftongacions,
diuen, per exemple, coses així com
fial, tiarra, infiarn, per dir ser el terra infern,
i doncs és una manera molt, molt particular
dintre de tot el domini lingüístic de parlar, sí.
Aquestes formes pròpies del territori
diguem que venen de sèrie amb el parlat,
amb el parlant, perdó,
però aquells que s'incorporen com a nous parlants
de la llengua catalana,
no parlo de mitjans de comunicació,
sinó el català com a llengua vehicular,
llengua social,
no tenen aquestes particularitats.
Un nou parlant en català dirà
processó i no pas professor,
quan parla de la Setmana Santa, per exemple.
Sí, però és que això de la professor
en lloc de la processó,
no és que la persona que ve de fora
i aprengui el català a Tarragona ho digui,
sinó que la mateixa gent de Tarragona
ha considerat que dir professor
és una manera errònia de dir processó,
i resulta que no.
Ja conec molts que encara ho diuen, eh?
Jo.
Que ho diuen,
a casa meva total em diu professor,
que no és professor o que és la processó.
No, no, és professor i és processó,
són les dues formes.
El que passa que hi ha una cosa
que es diu Economia del Llenguatge
i si ja has de triar entre una de les dues,
doncs n'agafes una.
Clar.
Quina és la particularitat
de la parla de Cambrils, Pere?
Així, en general, no sé.
Bé, el parlar de Cambrils
s'inscriu dins del conjunt
dels parlars del camp de Tarragona.
I això, els que ens dediquem
a explicar aquestes qüestions a classe,
en diem tarragoní.
O sigui, que la gent de Reus
també parla tarragoní.
Ai, què has dit?
Tarragoní, dintre del sentit,
parla del camp de Tarragona.
Però moltes vegades
es nota que és de Reus,
aquelles vocals verdes.
Bé, perquè això que deies tu abans,
cada poble al camp de Tarragona
té les seves particularitats,
però si agafem els trets més generals,
doncs n'hi ha uns que ens engloben a tots.
Llavors, aquests trets que ens engloben a tots
són els trets que defineixen
aquest conjunt que diem tarragoní.
I el parlar de Cambrils,
doncs estaria aquí dintre.
El parlar de Cambrils,
dins del parlar tarragoní,
hi ha molta diferència
amb el de Reus o amb el de Tarragona?
Sí.
Molta, molta, tampoc.
Hi ha algunes particularitats.
Tots els que parlem tarragoní
parlem més o menys semblant.
Fonèticament, morfològicament...
Fonèticament de Reus a Tarragona
hi ha molta diferència.
Bé, ara anàvem a dir.
Molta tampoc.
Una miqueta.
No magnifiquem.
Una miqueta.
A Reus ens poden dir,
què sé jo,
ole, nene.
I això ens fa gràcia
perquè ni a Tarragona ni a Cambrils
parlem amb la E,
que diem col·loquialment.
Però aquesta és una característica
que no infravalora
el parlar de la ciutat veïna.
Jo ho apunto com diferencial,
però no ni millor ni pitjor,
ni en termes de correcció,
sinó de particularitat.
És que això ja no es porta, diríem.
Parlar de correcció o incorrecció,
aquests són termes que hauríem d'anar deixant aparcats.
Són els termes propis de parlar de...
Ara s'ha anat del cap, això.
Si són formes adequades o inadequades.
Correcte o incorrecte.
Incorrecte només serien aquelles formes que no són catalanes.
Si en lloc de dir entrepà,
doncs diem bocadillo,
això és incorrecte.
Però si en lloc de dir nen, diem xiquet,
això no és incorrecte.
En aquest sentit,
a vegades amb això de les parts,
diuen que parla un català tan perfecte
perquè no té cap accent particular,
perquè no utilitza determinats modismes.
Això sí que és inadequat.
Pensar que un català és perfecte
perquè està dins d'aquests modos més convencionals.
és impossible que ningú tingui característiques de res.
Una cosa, diríem,
per utilitzar un terme que no seria adequat,
però per entendre'ns una mica,
en estat pur, no hi ha res.
Qui parla?
Qui diu que parla un català perfecte?
Històricament se deia
que el millor català que hi ha és el de Girona.
A Girona...
Es diu, eh?
Encara es diu, doncs, és una qüestió equivocada.
A Girona parlen el seu català,
a Barcelona parlen el seu català,
a Alacant...
Bé, Alacant no, diríem el Campello,
perquè a Alacant pràcticament tothom parla castellà.
Parla el seu català.
I quin és millor?
Doncs tots són millors
perquè tots configuren la llengua catalana.
Tots.
No n'hi ha de millors i de pitjors.
Hi ha accents diferents.
Anem a les particularitats
del parlar tarragoní a Cambrils.
Crec que ara ho he dit bé, no?
Parlar tarragoní a Cambrils.
Al parlar tarragoní de Cambrils
s'adiria cambrilenc.
Cambrilenc.
A veure, doncs vinga,
anem fent aquest univers cada cop més petitet.
Com és el cambrilenc?
A nosaltres us fa gràcia
allò del gadagán.
No, a mi m'agrada menjar-me'ls.
A mi també.
L'hi pots dir com vulguis.
Com t'agrada?
De quina manera?
A la planxa, volta, volta.
A la planxa,
obridets pel mig...
Amb sal bruixuda.
Mira, mira,
si és que ara ens menjaríem,
una dotzeneta de pena.
Això, o més.
O més, o més.
Doncs bé,
per exemple,
el gadagán.
Però també es diu el serrallo,
aquí, gadagán.
Gadagán també es diu el serrallo.
També es diu el serrallo.
Això sempre ho explico.
I en la descripció del parlar de Cambrils
ho posaré.
Que també en el parlar de Tarragona,
el serrallo,
el serrallo i fora del serrallo,
la gent de Tarragona vella,
n'ha dit tota la vida gadagán.
El que passa és que,
com que aquesta forma més estàndard
i és la que normalment apareix
en les llistes de preus de peixos,
de les llotges, etcètera,
surt a Escamarlà,
doncs la forma Escamarlà
a poc a poc va raconant
la forma autòctona d'aquí.
I això sí que diríem
que des del punt de vista
del patrimoni lingüístic,
perquè ja hem de parlar de patrimoni,
doncs sap greu que això passi.
Home, ara que començàvem pel gadagán,
el món del peix
i aquestes terminologies
deuen tenir més d'una particularitat
perquè en una vila tan marinera
i tan de gent de mar...
Sí, amb això que dèiem
de la descripció del parlar de Cambrils
vaig començar amb els noms dels peixos
perquè ara aquest mes de desembre passat
es va presentar aquí al Port de Tarragona
un llibre en homenatge al Pep Lluís Saball.
I bé, quan se'm va demanar
si hi volia col·laborar,
doncs evidentment que vaig dir que sí.
I pensant quina podia ser
la meva aportació a aquest treball,
doncs vaig creure oportú
de veure quins eren els noms
que els pescadors de Cambrils
donen als peixos que es pesquen a Cambrils.
Ja que el Pep Lluís
quan es va llicenciar
en Firologia Catalana també
va elaborar una tesina,
una tesi llicenciatura
sobre el vocabulari dels pescadors de Cambrils.
Però ell no havia tocat els noms dels peixos,
havia tocat les arts de pescar,
els vestiments i tot això.
I vaig pensar, doncs mira,
aprofitant que el Pep Lluís ja havia fet això,
doncs jo hi posaré els noms dels peixos.
i incorporaré els noms dels peixos.
I efectivament hi ha peixos
que es diuen a tot arreu igual.
Sardina es diu a tot arreu igual.
Però n'hi ha d'altres que no.
Igualment les arts de pesca
i també jo m'imagino
que les dites populars relacionades
amb el món del mar
que també estan molt generalitzades.
Jo recordo que hi ha un treball
molt interessant també,
que el deus conèixer segur,
que té a veure amb això,
amb el món del mar
i les dites dels pescadors
i la terminologia de Torre d'en Barra.
Sí, sí.
I segurament trobaríem
amb molta similitud
gent de mar de la Mediterrània.
Després d'aquella particularitat,
però hi ha tan poca distància geogràfica.
Sí,
per poca distància geogràfica
és entre el Cambrils de dalt
o la vila
o el poble
i el Cambrils de baix
o la platja
o Baix Amarc.
Que també tenim coses diferents.
O sigui,
que dels dos nuclis de població
històrics a Cambrils
i hi ha formes de parlar
una mica diferents.
Cada cop fem
aquest espai més petit,
eh, Pere?
Ara ja estem dins
de la vila de Cambrils.
Cada persona
té la seva pròpia manera de parlar
i fa una tria.
Oh, des del punt de vista, clar.
Per exemple,
una diferència
entre dalt i baix
a Cambrils
seria,
posant també el nom
d'un animal marítim,
d'un animal de mar,
la galera.
La galera.
I a Cambrils
se fa a la jornada,
les jornades de la galera.
Doncs bé,
a dalt al poble
majoritàriament
diem galera.
Però baix a la platja
la forma més majoritària
és galera.
La E la fan oberta.
Fixa't.
Per què passa això?
Doncs no ho sé.
Per què passa,
però és així.
No vol dir
que a dalt al poble
no hi hagi algú
que també digui galera
amb la E oberta.
Però la forma més majoritària
és aquesta.
I acabat,
també hi ha d'altres qüestions
com per exemple
l'ús de l'article masculí
l'ú.
Dalt al poble
la gent
gran i no tan gran.
Doncs podem dir
l'ú pare,
l'ú xiquet,
l'ú cotxe.
Això és la forma
masculina
històrica
catalana.
Això s'utilitza molt
als pobles del Baix Camp
també.
Sí,
és general
als pobles del Baix Camp.
És en general, no?
I és general
als parlars de Lleida
o als parlars
de les Terres de l'Ebre.
També per buscar
una miqueta
i argumentar
com anar a evolucionar.
fas una anàlisi
o el que vols fer
és una relació,
és a dir,
com un inventari.
Com el planteges?
O encara no tens
molt clar?
Sí, sí, sí.
Ho tinc clar.
Ja tens la beca i tot
ho has de tenir claríssim.
Ho tinc claríssim, sí.
La metodologia que s'utilitza
en treballs d'aquest tipus
és la següent.
Tu tens
un qüestionari
que va acompanyat
amb,
si tu vols,
evidentment,
amb una sèrie d'imatges
com poden ser fotografies
o dibuixos
que això faciliten
a l'informant
que et doni la resposta
de manera àgil.
perquè si no,
quan fas una entrevista,
quan fas el treball de camp
i el treball de camp
se fa feixuc,
doncs es perd l'interès
i aleshores
pot ser que no tinguis
resultats adequats.
La cosa és que
a través d'un qüestionari
tu intentes
d'extreure informació
sobre la fonètica,
sobre la morfologia
i sobre el lèxic.
I per això
el que has de fer
és buscar.
Ja et dic
en treballs
d'aquest tipus,
hi ha d'altres
enfocaments lingüístics
que tenen
uns altres mètodes.
Buscar
persones,
dones
i
homes,
t'he dit
homes,
que també és una altra
de les formes
que s'està perdent,
que siguin
fills de la localitat
que tu vols estudiar.
Per què?
Perquè
t'assegures
que et diguin
les formes històriques
d'aquell lloc.
Per exemple,
una persona
que hagi nascut
a Vinyols,
posem per cas.
O que els pares
també ho siguin.
Encara que ell
sigui nascut
a Cambrils.
Doncs això
s'intenta evitar.
Invalidar
com a informant
aquesta persona.
En aquest tipus
de treball
que jo faig,
sí.
I mires també
les edats,
el 16,
el sentit
d'a veure,
necessito informants
que tinguin
fins a 30 anys,
altres que tinguin
a partir de 50.
Sí, també l'edat
és un dels components
que es tenen
en compte.
Una persona
com més anys té,
més possibilitat té
que et diguin
formes
més pròpies
d'aquella
comunitat
de parla.
De totes maneres,
si enquestes
gent més jove,
que no és
el més habitual
en aquest tipus
de treball
que fa jo,
un altre tipus
de treball
amb un enfocament
que anomenem
sociolingüístic,
sí que es farien
talls per edat.
Sí, per veure
l'evolució
de l'edat.
Exacte.
De totes maneres,
vulguis que no,
aquesta comparació
entre la parla
de la gent més gran
i la parla
de la gent més jove,
sent com
jo participo
de la vida
de Cambrils,
doncs t'avenen,
encara que tu
no les enquestis,
les tens
i les pots comparar.
Per exemple,
et poso un exemple,
quan,
ara que arriba
el Carnestoltes,
es va incorporar
a la festa
del Carnestoltes
a l'escola,
es va posar de moda,
es va vehicular
la forma
carota
en lloc
de careta
i la canalla
dibuixava
caretes
a la classe
i quan feien
la festa
als seus centres
la posaven.
Per què carota
i no careta?
Doncs perquè trobaven
que careta
s'assemblava massa
al castellà,
però careta
no és cap castellanisme
i és la forma pròpia
d'aquí.
Doncs bé,
aquesta és una forma
que l'escola
ha pogut anar
bandejant.
Una altra
que també
s'ha anat bandejant
és la forma
juguet.
Ara fa quatre dies
que han sigut
els reis,
doncs juguet.
S'ha bandejat
juguet
perquè sona massa
a castellà
juguete
i ara s'ha vehiculat
juguina
i veus botigues
per Tarragona
o per Cambrils
o pels pobles
del camp de Tarragona
que venen juguets
i posen juguines.
En canvi...
I juguet
és correctíssim.
Juguet sí,
és català.
No és que sigui correcte.
No, és català.
És català, perdona.
No ho he dit.
És que això de parlar
amb els filòlegs,
escoltes,
d'anar peus de plom, eh?
En canvi,
a Figueres
tenen el Museu
del Juguet
però com que Figueres
és a la zona de Girona
i a Girona representa,
ja ho poso entre cometes,
que parlen bé,
doncs ells no tenen
cap mena de prejudici.
I ens emmirallem
en aquells que diuen
que parlen tan bé, no?
Doncs bé.
Déu-n'hi-do,
que podré venir
fent aquestes amb tu
perquè trobo interessantíssim.
Vine, si vols.
Això no és molt interessant.
Això estaràs d'algun temps,
lògicament,
després tot això
s'ha de posar al forn.
Sí, primer has de fer
el treball de camp
i encabat a casa
ja vas fent...
I quant de temps estaràs,
més o menys?
Només tinc dos anys.
Dos anys.
Sí, però es pot fer bé.
I quan acabis
vindràs a explicar-ho
i llegirem paraules
i mirarem a veure
com està la cosa
del cambrilenc.
Sí.
Cambrilenc,
que he dit, eh?
No la parla de cambrils
del cambrilenc.
Podries dir cambrilenc
en un terme més vulgar,
si volguessis.
I com ho diria?
Cagarrierenc.
Sou els cagarrierencs?
Sí, som cagarrieres a Cambrils.
Doncs està molt bé
que un cagarriera
faci un treball
sobre la seva parla
que és el Pere Navarro
que torna a casa
no com els torrons per Nadal
però de fet
no ha deixat mai casa seva
que està aquí a la vora.
Hi ha alguna manera
ja per acabar
de dir adeu,
siau,
que vagi bé
en cambrilenc
o ho dieu com a tot arreu?
Com a tot arreu.
Com a tot arreu
t'agraeixo moltíssim
que hagis vingut Pere
de veritat
que vagi molt bé
aquest treball
i quan estigui acabat
vine a la ràdio
que en parlarem.
Gràcies, sí que ho faré.