David Parats, bon dia i bona hora.
Bon dia.
El David Parats, no sé si amb aquest bon dia ja n'han tingut prop
per reconèixer la seva veu, però ell és professional.
Com et podríem definir professionalment?
Bàsicament jo soc un periodista que més per casualitat
que potser per vocació, a banda de fer de periodista escrit,
també es dedica a fer de speaker o de comentarista
en avengers esportius, normalment.
Ha amassat la veu de molts esdeveniments esportius,
amb motocicletes com a protagonista.
Crec que un altre, segurament més conegut de la ciutat,
va ser la festa de l'ascens al Nàstic,
d'això ja en fa malauradament uns quants anys,
però vaja, més o menys per situar-nos,
i el David Parats serà en guany, aquest diumenge,
l'espeaker del concurs de Casseig.
I volem remarcar aquest fet perquè, com ell mateix ha comentat,
ell segurament, el David, per la seva trajectòria professional,
té un perfil més d'animador, fins i tot, si em permeto,
o no sé si ja saries d'acord, que no pas als últims speakers,
en l'edició del 2006 ho va ser al periodista Enric Pujol,
i anteriorment ho havia estat durant molts anys,
el que és actualment director de l'Institut de Terramont Llull,
Josep Bergolló i Baix.
Per tant, podem deduir, d'entrada, que es pot produir,
o se t'ha demanat, un canvi de concepció en aquesta figura.
Quin encàrrec se t'ha fet?
Bàsicament, jo el que m'imagino és que s'ha volgut aprofitar una mica,
que canvia una mica l'escenari, que canvia una mica la fesomia del concurs,
per buscar donar-li un punt més d'espectacle que potser fins ara no tenia.
El concurs de Castells, tothom ho sap, jo he assistit com a espectador
en diversos concurs de Castells, i tot i ser algú a qui m'agrada els Castells,
acaba resultant molt complicat, a vegades aguantant més de cinc hores veient una cosa,
que tot i agradar-te molt, s'acaba fent una mica pesada de suportar.
Jo, per una banda, el que m'imagino que se m'ha demanat,
perquè de fet així se m'ha esplestat, però el que m'imagino que bàsicament es busca
és que no només serveixi per marcar una mica un ritme, una pauta,
a nivell de l'espectacle, perquè al cap i a la fi el concurs no deixa de ser
un espectacle més, i alhora mantenir també el públic una mica més en contacte
amb les colles. Fins ara el speaker es limitava molt a fer com de veu d'àrbit,
o sigui, era una mica la veu del jurat que comunicava...
Un simple portaveu.
Sí, sí, bàsicament era això, una vena de portaveu del jurat
que es comunicava amb les colles i que de pas ho comentava amb veu alta,
podríem dir així, al públic. La meva funció en aquest cas no serà aquesta,
perquè la comunicació entre el jurat i les colles serà per una altra via,
una via interna, que jo trobo també bastant més ben aconseguida
que no pas la que hi havia fins ara, per la qüestió pública que això entranyava,
i el meu paper serà més el d'un presentador, serà una mena de conductor de l'Avent.
Aniré anunciant l'entrada de les colles, s'anirà comentant als castells,
sempre intentant seguir les pautes marcades per cada una de les colles participants,
en el moment de deixar de parlar, per no interrompre, intentar no molestar...
Intentar que, de fet, hi hagi una mica més de conjunció entre el públic
i les colles, que era una cosa que fins ara quedava potser una mica penjada.
Com es pot aconseguir aquesta conjunció entre pública, colles, organització...?
Bàsicament és poder explicar al públic què passa en cada moment,
perquè en tota Diada Castellera, i més en un concurs amb 18 colles,
es donen molts temps morts en els que la gent que està com a públic
moltes vegades no sap què succeeix.
Es veu que es munta una pinya, es veu que en ceca es munta,
no sap exactament què és el que està succeint,
i una mica la meva funció serà omplir aquests espais morts,
informar la gent del que està succeint,
sempre d'acord i sempre, en certa manera,
seguint les directrius del que se'n digui des de la direcció del concurs
i des del jurat,
i al cap i a la fi intentar donar un puntet més d'espectacle,
per dir-ho d'alguna manera, al concurs.
Ens animaràs a fer l'onada, per exemple?
D'entrada, se m'ha demanat que aquest any,
pel fet de ser el primer,
que és una mena de prova de foc per tots,
intentem ser una mica curosos,
sobretot per no...
El món dels castells ho sap tothom,
tots els que en certa manera hi hem pogut estar
o ja ens hi hem pogut acostar el suficient,
sabem que és un món una mica reticent
alguns canvis o algunes innovacions,
totalment respectables per a tothom,
però també tothom sap que el concurs no és una diada més.
Al cap i a la fi té un component d'espectacle,
jo crec, bastant elevat.
Potser no, si no és el 50% gairebé de tradició,
el 50% d'espectacle,
estaríem molt a prop d'aquests percentatges.
Llavors, no hem d'oblidar que és un espectacle que és llarg,
però que hi ha molta gent que es dedica a muntar espectacles
que sap perfectament que més de 5 hores
no pot tenir ningú assegut en una cadira,
per molt fan que sigui del que s'està fent.
Llavors, per una banda, jo crec que el primer objectiu serà
marcar-nos les 3 de la tarda com l'hora
perquè tots podem anar a dinar
i després serà que aquestes 5 hores
amb els seus corresponents temps morts
es puguin passar de la manera més amena possible
dins de les possibilitats d'algú que simplement
està parlant per un micròfon.
Ara parlaves del concurs com a esdeveniment,
com a espectacle.
Per la teva trajectòria professional has assistit,
has participat, has tingut contacte amb molts espectacles
de molt gaire, completament diferent.
Des d'una trajectòria, ja independient
de la teva participació en el concurs aquest diumenge,
des de la teva visió com a professional,
quins elements creus que té,
quines potencialitats té el concurs
estrictament com a espectacle,
com a gran esdeveniment
i quins possiblement li manquen?
Totes.
A nivell del món dels castells,
sí, evidentment,
dintre de la situació en què es trobi
en cada moment,
jo crec que en aquests moments del castell,
el món del casteller és un món que aixeca passions,
probablement més que mai,
o probablement al llarg dels darrers anys,
dels propers, dels darrers 5 anys,
5-10 anys,
aixeca més passions que mai,
hi ha més colles que mai,
i la gent probablement jo crec que
s'està interessant cada vegada més
per saber exactament què és allò que fan,
que fins fa uns anys érem només
un reducte de diverses comarques
del camp i del Penedès que ho fèiem,
ara és un esdeveniment que jo crec que
afecta pràcticament a tot Catalunya
i més enllà de les nostres fronteres.
Llavors, en el moment en què hi ha una afició
i uns seguidors
i una gent apassionada per uns colors...
Ja tens ingredients, ja tens caldo de cultiu.
No, no, és un món calent, jo crec.
és un món molt calent en quant a passió
i per tant el component d'espectacle
que això comporta
és increïblement superior
al que podria ser una cursa de motos.
Clar, al cap i a la fi són gent individual
que estan disputant el seu propi benefici.
En aquest cas és una col·lectivitat
amb una gent al darrere que també hi és.
Per anar acabant, David, un pronòstic.
No sé si t'atreveixes a dibuixar un podi,
quines poden ser les colles favorites
o qui creus tu que pot acabar
enduant-se la victòria
en aquesta 22a edició del concurs de Tarragona.
En el meu cas, tenint en compte que se m'ha demanat
que intenti ser el màxim, podríem dir-ho així,
imparcial, perquè de fet ho soc,
però ho intentaré encara ser més.
Jo m'estiu més a mullar-me.
Em posa veritablement en un compromís.
Però bé, jo crec que estarà...
Però com a mínim, hi ha un gran castell que podem veure?
Estarà en les mans, jo crec, de les colles
de sempre, de les que poden igualar
el rècord de victòries de les altres
i d'aquelles que intentaran no deixar-se batre.
Vaja, Vilafranca i colles de valls.
Si ens hem entès, doncs ja ens hem entès.
David Fratz, moltes gràcies per acompanyar-nos
avui també al matí de Tarragona Ràdio.
Ens escoltem diumenge i molta sort també per tu.
Molta sort a tots.
Esperem veure'ns tots a la plaça de torres.
Val la pena, realment.
Encara que només sigui per veure aquest gran equipament,
val la pena ser en aquesta 21a edició del concurs.
Gràcies.