Tres minuts i mig, són tres quarts d'eduts del migdia.
Han fet referència a dues cites, dos esdeveniments
que protagonitzen entitats de Tarragona,
però que se celebraran fora de l'àmbit territorial més immediat.
D'una banda, integrants del Col·legi de les Dominiques,
de la Colla Gegantera, que se'n van cap a la trobada de Sant Quirza del Vallès
i també la trobada que es fa al Tibidabo de Barcelona
de l'Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils.
Aquest cap de setmana, al que és Tarragona Ciutat,
hi ha moltíssimes cites, en parlarem després de la una,
però volem fixar la nostra mirada en una, al Correllengua,
perquè arriba demà a la ciutat de Tarragona.
Ens acompanya Marina Massagué,
ella és tècnica del Servei de Política Lingüística
de l'Ajuntament de Tarragona.
Marina, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
I a l'altre costat del fil telefònic tenim Joan Víctor Marqués,
que és representant d'Olla Barrejada,
és una de les entitats que promou el Correllengua a Tarragona.
Joan Víctor, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
El Correllengua és un terme que ens sona moltíssim
i que ja porta uns quants anys corrents pel món
i mai millor dit,
però no estaria de més, Marina,
que expliquéssim una miqueta
quin és l'esperit i la intenció d'aquesta iniciativa.
Sí, el Correllengua pretén reivindicar
d'una manera festiva, participativa i oberta a tothom
la conveniència, la necessitat de protegir,
de defensar la llengua catalana
i, sobretot, d'utilitzar-la.
Que això, doncs, a vegades veiem que no s'utilitza tant com es necessitaria,
o com seria precís.
Exactament.
Una llengua pot sobreviure sense gramàtiques,
sense estar present a les institucions,
sense estar present a l'ensenyament,
però no pot sobreviure sense parlants.
Per tant, el primer pas per garantir la bona salut d'una llengua
és utilitzar-la i, així, d'aquesta manera, garantir la pervivència.
És una activitat que es mou arreu dels països catalans
i que jo m'imagino que cadascuna de les localitats que visita
s'implica en diferents sectors de la societat.
En aquest cas, el Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament
s'ha implicat en la celebració.
I aquesta entitat, Olla Barrejada,
per això hem trucat també al Joan Víctor,
és també una de les entitats que ho tira endavant.
Com us poseu en contacte?
Com s'organitza un Correllengua en una ciutat?
Quines són les entitats que diuen
jo participo, jo no participo, voleu participar?
Qui lidera, d'alguna manera, aquest tipus d'activitat, Joan Víctor?
Home, la qüestió...
Primerament, arriba la notícia...
A Olla Barrejada, fa uns dos mesos,
ens va arribar que aquí a Tarragona,
al Correllengua, no estava a mans de ningú.
I la qüestió va ser això,
agafar aquest projecte com a col·lectiu que som
i intentar engegar-lo.
Des d'aquest punt de vista,
en principi érem poca gent
i, clar, era molt difícil...
O sigui,
en termes, la preparació d'un tipus tan gran, no?
I l'equilibri,
o sigui, la participació de la Marina Massaguer,
sobretot, que ens ha donat un bon camí, no?
I la qüestió és anar buscant
amb altres, o sigui, petits col·lectius, no?
que ens puguin ajudar a preparar diverses activitats
que hi ha programades.
I en aquesta ocasió,
ho ha estat Olla Barrejada
i el Servei de Política Lingüística
s'afegeixen a altres entitats més de la ciutat?
No, de fet,
és una cosa oberta.
Olla Barrejada va ser d'on va sortir la iniciativa,
ens van venir a veure el Servei de Política Lingüística,
ens van explicar el projecte,
ens va agradar moltíssim,
de seguida hi vam creure
i vam decidir donar-hi suport.
A més a més, també hi ha col·laborat
d'una manera important
la Coordinació Territorial de Joventut a Tarragona,
que també hi ha col·laborat.
Hi ha una web magnífica
que és pròpia de la Coordinadora d'Associacions
per la Llengua Catalana
que explica que es reflecteix el manifest tot plegat.
Per cert, Joan Víctor,
qui sou als Olla Barrejada?
No està de més preguntar-ho.
Hola, Olla Barrejada.
és un col·lectiu,
en principi ens diuen col·lectiu cultural,
sociocultural de Tarragona,
que fa un any que vam sorgir
amb ganes de començar a arrenjar activitats
per moure a la ciutat,
com per exemple l'intercanvi de llibres
que es fa a la plaça de Font
l'última setmana de cada mes
o altres activitats,
alguna projecció, alguna pel·lícula.
Això de Correllengua va ser
diguéssim una gran aportació
a la nostra feina
perquè teníem ganes de començar a fer coses.
Home, hi ha moltes iniciatives,
abans parlàvem amb la Marina,
d'aquests tallers
sobre la llengua,
de la pèl,
que és a dir,
que iniciatives hi ha moltes,
i com deia,
més interessant que es lideri
sota el mateix paraigua
a moltes d'aquestes iniciatives.
Parlaves dels objectius,
però planteja també la llengua
com un element integrador
als nouvinguts, no?
Sí.
Aquí al nostre país.
Sí, de fet,
una de les propostes
tant de la majoria d'entitats
que treballen per la llengua,
com des del mateix servei
de política lingüística
de l'Ajuntament,
és que cal fer del català
una eina d'equació social.
Actualment el marc del bilingüisme
ja es dona per superat,
en el cas de Catalunya
i dels països catalans,
i hem passat a un marc
més de multilingüisme.
Ja, amb tots els nouvinguts
que han arribat aquí,
es parlen,
diuen,
unes 300 llengües
al llarg de tots els països catalans.
I, clar,
amb tota aquesta riquesa
i tota aquesta diversitat lingüística,
s'ha de trobar una llengua
que sigui la llengua comuna
de tota aquesta diversitat.
I la nostra proposta
és que hi ha que
la llengua catalana
és la llengua pròpia de Catalunya
i de cap altre més territori
al món,
doncs que sigui
justament la llengua catalana
la llengua que serveixi
per interrelacionar
totes aquestes comunitats lingüístiques.
I s'incideix també
en allò que ha reivindicat
tan llargament
com que també es consideri
la llengua oficial
a la Unió Europea.
Sí, sí.
Aquesta és una altra fita
que sembla ser
que no s'acaba d'assolir, no?
No s'acaba d'assolir, no?
I s'han fet intents.
S'han fet intents.
Des del punt de vista jurídic, etcètera.
Sí, sí, a més a més
hi ha llengües
que tenen una comunitat lingüística
menys nombrosa,
que tenen menys parlants
i que sí que tenen presència
a la Unió Europea
perquè són oficials
en un estat
i, clar,
la reivindicació
del correllengua
en aquest cas
és, d'una banda,
que el català
sigui present
d'una manera oficial
a la Unió Europea
com a llengua important
que és en nombre de parlants,
en nombre de mitjans
de comunicació,
presència a les institucions,
és una llengua
amb un pes important.
I una altra reivindicació
també del correllengua
és que sigui llengua oficial
a tots els territoris
en què es parla el català.
Per exemple,
la franja de Ponent
no és llengua oficial
i és una de les altres reivindicacions
que es promouen
des del correllengua.
Les coses es poden dir
i es poden difondre
de moltes maneres
i cada escenari
precisa d'unes.
Es poden, doncs,
difondre
i es poden discutir
i treballar
des d'un Parlament Europeu
com ara feia amb referència
des de les diferents institucions
però també des de la festa.
I és el que feu vosaltres.
Festa demà a Tarragona
amb el correllengua.
ens expliqueu
què és el que ens espera
i de quins actes
podem participar
tots plegats
perquè és una festa
oberta a tothom.
Sí, sí, sí,
està oberta a tothom.
Al matí
està més dedicat
als actes,
a les activitats infantils.
Hi haurà
als jardins del Camp de Mart,
una benvinguda
a càrrec
de txanquers,
hi haurà música
i després,
a dos quarts d'una,
a les 12.30,
hi haurà un contacontes
amb la Rat
Cebrián,
que és una contacontes
d'aquí a Tarragona.
Una de les contacontes
més experimentades
que tenim aquí,
Déu-n'hi-do,
molt bé.
Exactament.
I després,
a la tarda,
hi ha una xerrada
al casal
Segeta de Foc,
que es dirà
la llengua
Arrels per al futur.
I això,
tu,
si vols explicar
pel vespre.
Sí,
Joan Víctor,
la part,
diguem-ne,
així com a més nocturna,
si vols,
eh?
Bé,
a les quarts de set
hi ha aquesta
la xerrada
de la llengua
Arrels per al futur
i, bueno,
tindrem
la durada de terme
un nombre
de plataforma
per a la llengua
i la intenció
de la xerrada
és,
bé,
el que anava
a comentar
ara,
exposar,
diguéssim,
la situació lingüística
del català
a nivell dels països
i,
i per a veure quines són
les,
o sigui,
la manera que s'hauria de treballar
perquè aquesta
es pogués implantar
com a
com a llengua
de base.
Després,
més llà
diran cap al vespre
a les 8 ja,
bueno,
ja la convocatà
ja no,
les 8 aniria bé
que la gent
hagin proponent
al Camp de Mart
i a uns quarts
ja haurem
hògats xinerats
i aixera
el manifest
de la coordinadora
de la coordinadora.
Després hi haurà
el sopar popular
que ens,
bueno,
comptem amb la participació
del col·lectiu
a l'ioli
que ens farà
un menú excel·lent,
es farà
maní de
i un estofat
de carn amb bolets
per uns 8 euros
i ja
després ja
a la part fàstima
del Correllengua
on
on hi actuarà
Isidro Gómez
un cantautor
que ve de València
expressament
i la Sera Crac
és un grup
d'escala
de Baix Penedès.
És a dir,
que si volem
podem dedicar
pràcticament tot el dia
al Correllengua.
Sí, sí, i tant.
El matí amb la canalla,
la tarda la xerrada,
el manifest,
sopar,
una mica de relax,
allò pel sopar
que amb el cantautor
i després vinga
a donar mots
i a saltar, no?
Doncs déu-n'hi-do.
Per cert que
el Correllengua
està fent,
diguem-ne,
ja la recta final
del seu periple
perquè tinc entès
que és el novembre,
el dia 8 de novembre
que faran la gran festa
de Cluenda
en aquest cas a Perpinyà, no?
Sí, sí,
el Correllengua
se celebra
en moltíssims,
a totes les comarques
dels països catalans
i a moltíssims municipis
i hi ha quatre columnes
que van avançant,
diguéssim,
d'una manera paral·lela
i sí,
al final acaba
a la Catalunya Nord,
a Perpinyà,
amb una gran festassa.
Fas cara de voler anar,
eh, Marina?
Jo hi he anat algun any
i la veritat
és que m'ho he passat molt bé
i si puc,
aquest any hi tornaré.
Tu, Joan Víctor,
què?
Trobaràs moment per anar-hi
a Perpinyà
el dia 8 de novembre?
No ho sé,
però...
No, no ho sé,
no hi ha problemes
i tant que hi hagi algun dia,
però...
El que jo imagino
que sí que trobeu
totes les persones
que esteu directament implicades
i que representeu entitats
i col·lectius
és continuar l'any vinent
perquè dubto
que l'any que ve
tinguem normalitzada
aquesta situació,
per tant,
probablement hi hagi
un correllengua 2009
i si tot ho veieu
m'imagino que continuareu
a apostar
des de la ciutat de Tarragona
perquè arribi també aquí,
no?
Sí, sí,
bueno,
la intenció,
i tant,
vull dir,
és claríssimament.
A més a més,
aquest any
ha estat una cosa
que s'ha fet molt rapidament
i la intenció
és que quan això s'acabi
al cap d'un meset
ja començar
a gestionar
i intentar moure fets
perquè l'any que ve
aquest correllengua
sigui una cosa destacada,
no?
És a dir,
com a ciutat,
capital de província
del principal,
diguéssim que
hauria de ser
una cosa treballada
i aquesta és la intenció
per part d'any que ve
ja,
imagino que l'Ajuntament
també s'ofegirà
per...
I tant, i tant.
...per d'alternar
el projecte.
Joan Víctor Marqués
representant
Della Barrejada,
gràcies per atendre
la nostra trucada
i enhorabona
per apostar també
per aquesta iniciativa.
Gràcies, bon dia.
Igualment, adeu.
Marina, jo veig claríssim
que la implicació
en aquest cas
de l'Ajuntament
continuara,
ho has dit així,
amb molta fermesa,
donant suport
i també logístic,
entre altres coses,
a la iniciativa
del correllengua, no?
Sí, sí,
la intenció és fer-ho
cada vegada més gran.
Ens deixem algun detall
que pugui interessar
els oients,
que sàpiguen
on van,
a què van
i que s'ho passaran
el tema, això,
el més que jo de la llengua,
doncs només escoltar,
perquè potser
aprenem alguna cosa
que desconeixíem, no?
Exactament,
escoltar,
passar-ho bé
i vaja,
jo recomanaria
a tothom
que passés
pel Camp de Mart
una estona,
que això segur
que no se'm penedirà.
Moltíssimes gràcies,
Marina Massagué,
és tècnica
del Servei
de Política Lingüística
de l'Ajuntament.
Si vas a Perpinyala,
explica'ns com ha anat,
d'acord?
I tant.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Gràcies.
Adéu-siau.