Joaquim, bon dia.
Molt dia, broda.
El tema de la caça, a vegades, és controvertit
per una qüestió de, podríem dir, de valors, ideològica.
Des d'aquest programa sempre ens agrada dir
que no som anti-res i que volem saber-ho tots,
sobretot perquè el que és important és explicar les coses.
Els caçadors, de fet, sempre heu estat una miqueta matents
a explicar que hi ha darrere del que és l'activitat d'un caçador.
No és només sortir al camp i caçar una peça,
sinó que hi ha tota una sèrie de fets que envolten la caça.
El territori, l'equilibri de les espècies...
Sempre us agrada explicar-ho per no tenir aquella imatge del caçador
que, mira, vaig a fer quatre retrets i a portar-me alguna peça cap a casa.
No sé si hi ha molta gent que pensa això de vosaltres encara,
però no està de més fer una mica de pedagogia, també, no?
Així d'entrada.
Sí, sí, perfecte, perfecte. Totalment d'acord.
La criàcia energètica és molt desconeguda.
Se relaciona sempre amb la mort, amb l'incivisme
i tots els grups tenen aquests altibaixos.
Aleshores, l'activitat energètica no solament és lúdica,
sinó que en moltes, moltes espècies és una activitat obligada,
com equilibri.
A part que és una forma de viure, és una tradició,
i des de l'agost també és una forma de lleure,
i de la mateixa gestió que fem,
i de conservació dels hàvides i de les espècies,
gràcies a la caçera, a la casa.
Davant d'aquesta pràctica hi ha una llei,
la coneguda popularment com a Llei Narbona,
que contempla punts que vosaltres, d'alguna manera,
heu establert com un decàleg,
una miqueta per explicar, no?,
dels punts que no esteu d'acord.
A mi hi ha diferents fets,
però, per exemple, hi ha un que diu,
hi ha 800 normes.
Quan hi ha 800 normes,
es corre el perill de no complir-ne cap
o de despistar-se completament, no?
Totalment, totalment. A més, aquesta llei,
com tu molt bé dius, que s'han anomenat Narbona,
de fet, és la llei 4 barra 2007,
42 barra 2007, del 13 de desembre,
llei de patrimoni natural i de la biodiversitat,
llei Narbona, llei del plom,
diguem-ne com vulguem.
El problema que va tindre és que es va fer molt
cuitacorre, de pressa,
sense consultar les parts implicades,
va interferir les competències de les autonomies,
i, doncs, aquí està una miqueta la rebel·lió,
aquesta macroconcentració a l'1 de març
que van fer caçadors, propietaris,
pagesos, pescadors, ramaders
i, sobretot, també, gent del món rural
que se sent molt oprimit, molt ofegat,
perquè aquesta llei, doncs, porta moltes controvèsies
i tanca moltes portes.
Aquí veiem, entrarem a parlar del tema del plom,
que potser és el que crida més l'atenció als oients
i, a més, s'està treballant molt des del col·lectiu de caçadors
una mica per esmenar allò que en algun moment determinat
pugui malmetre el territori i les seves espècies.
Per exemple, jo veig aquí que diu el tema de les normes,
en aquest manifest parla també
que us apliquen normes sanitàries i de transport
com una miqueta estranyes per als vostres animals,
als vostres gossos.
Molt estrany, es consideren els gossos
que tenim a casa de caçera o de companyia
com a ramats, amb una sèrie de controls
que, vamos, ni les mateixes ovelles, cabres, vaques,
que pràcticament no passarien.
Això és desorbitant.
És a dir, que qualsevol propietari d'un gos
sap les obligacions que té
i les condicions higièniques en què té que tindre l'animal.
I és igual que en tingui tres, que sis, que un.
Quin és el problema del plom?
Jo ara els explicaré.
El Joaquim ha portat tot un seguit de mostres,
cosa que li agraïm molt,
perquè a vegades per nosaltres és molt difícil,
per molta que hi hagi el senyor Google,
entendre determinades coses
quan et porten el material i els objectes davant,
i és el cas del que ha fet el nostre convidat.
diferents bosses amb mostres...
Això són cartutxos?
Són cartutxos.
Tècnicament es diu així,
que si dic alguna incorrecció,
tu no em corregeixes.
Correcte, els cartutxos de Cacera.
Molt bé, hi ha un cartutx,
aquests cartutxos a dins tenen unes petites boletes,
aquí hi ha d'estany, de toxteno,
de cer, de plom,
i una munició alternativa al plom.
Sembla un concurs de la tele,
però jo aquestes dues me les quedo aquí,
el plom i aquesta.
Molt bé.
Això què vol dir?
Que en un moment determinat
aquesta llei narbona
diu que no podeu utilitzar el plom,
entre altres coses hi ha estudis que demostren
que poden afectar espècies
com determinades aus,
que les confonen,
no em dren per dretes
i se les mengen.
Això són fets constatables?
Sí, sí, aquesta és la línia científica.
De fet, no prohibeix la llei narbona
l'ús del plom a les zones humides.
Si ens repetim,
l'any 1971,
a la ciutat de Ramsar,
a l'Iraq,
ja es va signar un conveni,
es va fer una convecció,
en la qual es va fer un llistat
de les zones humides
més relevants
i d'interès internacional
per a la conservació
de l'hàbitat humide aquest,
tant a la fauna,
a la flora,
i inclús a les costums
i activitats del sol.
A partir de l'any 2000,
entra ja la prohibició
de l'ús del plom
en aquestes zones,
en aquestes zones humides,
internacionals,
i aleshores,
a partir d'aquell moment,
nosaltres ja feia anys
que veníem estudiant
l'alternativa
a aquesta munició
perquè els caçadors
són també els primers
interessats
en poder caçar
ous en condicions
perquè pensa,
Iolanda,
que aquestes ous
després les prenem
a la cassola.
És a dir,
que fem,
tanquem el cercle
que és el de la cassera
com aquell que va a buscar
bolets i se'ls menja.
És a dir,
nosaltres el que preferim
és això.
Aleshores,
ja en aquelles èpoques
la Federació Espanyola de Caixa
va contactar
amb el senyor
Francisco Javier Pérez de Trujillo,
catedràtic
de Ciències Materials
i Enginyeria Metalúrgica
de la Universitat de Compotència
de Madrid
i científic de la NASA,
és a dir,
que és una persona,
que aquesta persona
es va comprometre
amb dos,
tres anys
a treure
la munició alternativa
al plom.
Però ojo,
que aquesta munició
serà substitutiva
en general
pel plom.
El plom
com a contaminant
sabem que avui
en Tarragona
encara tenim
en alguna canyeria d'aigua,
ha sigut històricament.
L'hi ha tot arreu, sí.
Històricament,
doncs sé que hi ha
dos autors
molt importants,
molt coneguts,
un va ser Beethoven
i l'altre Van Gogh,
crec que van morir de...
En aquest cas seria
de Saturnisme
o plombiosis,
perquè és quan
afecta les persones.
El plombisme,
parlem-ne,
quan és,
com tu dius,
quan ingereixen
les aus
als perdigons
que dispositen
en el fons
de les llacunes,
confonent-ho
amb les pedretes
com les gallines
que necessiten,
i això ho porten
al pedrer.
I allà es crea...
El plom
en el medi natural
pot durar
més de 100 anys
descomposats.
Hi ha científics
que encara ho allarguen,
sempre i quan
no estigui
en un medi àcid.
Clar,
les aus,
els seus jugs gàstrics,
tot el que tenen
a dintre del pedrer,
és quan el plom
fa aquesta reacció
i el que fa les aus,
doncs,
que les entetorneix
i les despista
i llavors
és quan és un contaminant,
que podria arribar
a ser perillós
també per les persones
somiguessin molt.
Clar,
del plom
i d'aquest material alternatiu
en parlem,
l'estany,
el toster
i la ser
també creen
problemes
al medi ambient?
També,
a veure,
l'estany
i el toster,
a part que són
metalls
menys,
menys,
que no n'hi ha tant,
és a dir,
que segur que seria,
això comportava,
a veure,
el plom
el que té
a l'hora de caçar
és que quan impacta
l'ou,
doncs,
la mata
i no hi...
És instantàni
i ràpid,
no?
La ser,
que és el que s'ha estat clara
en aquestes zones humides,
que són zones ramsa,
per preveure,
doncs,
la ser,
el que té
és que travessa
l'animal
i, doncs,
té que tindre
dos o tres impactes.
A partir d'una distància,
doncs,
l'animal queda ferit.
La ser
porta un tant percent,
és com un imana,
llavors,
els perdíons que surten
van molt junts,
fan rebots,
cosa que posa en perill
també a les persones,
no solament això,
escopetes molt velles
doncs s'haurien de reformar,
no?
O sigui,
porta un inconvenient.
Però, bueno,
des dels caçadors,
des del 2001,
a les zones ramsa,
que, de fet,
aprofito per dir-te que,
com m'has dit al principi,
nosaltres no estem en contra
de la llei norbol i del plom.
L'únic que li demanàvem
al Ministeri
és que ens donés
per escrit
una llista
d'aquestes zones
que nosaltres respectarem.
Però, clar,
la llei és tan ambigua
que si avui...
Ojalà plogués,
perquè en el lloc de l'any
ho tenim aigua.
Sí, sí, molt, molt, molt bé.
Ho deixàvem d'una manera
que una zona humida,
que les tenim ben catalogades,
si hagués caigut un xàfet
i t'inunda un petit ball,
allò és una zona humida.
Aleshores,
vindrien els problemes
amb les denúncies.
Perquè llavors un caçador
que passa per aquella zona
que va empaitant
per dius o colins
que porta plom,
que ha passat,
se'l denuncia
perquè diu
que està en una zona humida.
A veure, això no...
És a dir,
l'únic que li demanàvem al Ministeri...
Sí, circumstancialment és humida,
però no és humida.
Correcte, correcte.
L'únic que demanàvem és això,
que es digués,
doncs,
veure, quines zones
que nosaltres prendríem mesures
i avisaríem al col·lectiu
que aquesta zona
està catalogada
com a zona vulnerable,
una zona humida a preservar
i que està dintre de la llista
o del conveni a Ramsar
i nosaltres allà
caçarem a macer.
Vosaltres sou els primers interessats
en que les armes
es tinguin en condicions,
que es renovin,
utilitzar materials,
per tant,
és això, no?,
de seure.
A mi t'asseguro una cosa,
continuarem parlant del plan,
però el que em crida molt l'atenció
és allò de les 800 normes.
És una llei general,
m'imagino,
però després cada autonomia
té la seva capacitat
per ajustar un reglament, no?
Exacte.
Bé, en temes de caça,
la competència està passada
a les autonomies.
Té una explicació.
Cada autonomia
dintre de la geografia espanyola
té un clima diferent,
té uns conreus diferents,
aleshores les espècies
es belluguen
en base a l'aliment,
en base a la temperatura.
Doncs, clar,
si a partir d'una llei de caça
general no pots aplicar
a tota la geografia espanyola
les mateixes dades
per sortir a caçar.
Llavors, doncs,
he anat interferint,
clar, això ha sigut,
mira,
et comentaré,
en el volatí oficial
de l'Estat,
número 100,
de divendres passat,
dia 25 d'abril,
ja hi ha una comunitat,
en aquest cas,
és el Consell del Govern
de la Comunitat de Madrid,
està en contra
i presenta un recurs
d'incondicionat
relativa a diversos articles
de la llei 42 barra 2007
del 13 de desembre
de Patrimoni Natural
i Televisualtat
en els apartats
4, 9, 10, 11, 16, 20, 23
i 8 apartats més.
És a dir,
és prova
que en aquesta llei
s'ha fet molta pressa
sense consultar
i aleshores
ha interferit molt
en les autonomies,
és a dir,
i ara ja hi ha
una marxa enrere.
Però hi ha un diàleg
que s'està parlant,
esmanant alguns punts.
Llavors es va venint,
pensa que a la manifestació
aquesta es van adherir
27 o 28 entitats
que formen part
del que és l'entorn
del món de la caça
i la conservació
i la pesca.
Clar, per vosaltres
és una pregunta òbvia
però els oients
que estan escoltant
i que és un tema
sempre controvertit,
vosaltres on podeu caçar
i quan podeu caçar
i en quins perímetres
i en quines zones?
Si ensenyem, per exemple,
el nostre territori
més immediat.
Sí, més immediat.
Bé, mira,
avui
i fa moltíssims anys,
fa més de 40 anys
el territori per caçar
està regulat
doncs primer
per una llei de caça.
Cada autonomia
ja té la seva.
Només falta Catalunya,
Catalunya,
penso,
la Comunitat de Madrid
i, bueno,
hi ha autonomia
que va i ve,
però totes les autonomies
ja tenen la llei de caça.
Catalunya està,
i estan totes les autonomies
d'Espanya
a l'expectativa
de veure com sortirà
la llei de caça
de Catalunya
perquè hi ha
de més i de menys
i hi ha qui ho corregeix.
Aleshores,
només es pot caçar
com marca la llei
i el període
que va aproximadament
nosaltres a Catalunya
va des del
segon diumenge
d'octubre
fins al diumenge,
primer diumenge
de febrer,
això és la caça
menors en general,
després hi ha uns dies
més per les aquàtiques
per allò que diem
que els animals
no es maniven
i hi ha unes pròrrogues
pel senglar
que t'han proliferat.
Llavors,
normalment,
tothom,
tothom que té
que estar
adscrit
en una societat
de caçadors
o un àrib
de caça
que té
aquesta reglamentació.
A més a més,
l'activitat
sinergètica
és l'activitat
que fa l'home
avui
que necessita
més documents,
que té més normes,
més decrets,
és la que està
més regulada
i que a més a més
ens crea un conflicte
a l'hora d'anar al bosc
perquè tu saps
que un diumenge
en el bosc
ens trobem
molts de col·lectiu.
És que ara estem
les mountain bike,
els tricking,
els no sé què,
vosaltres,
els 4x4
i al final
som tots allà
i dius,
bé,
és com el mar,
està passant el mateix,
els banyistes,
les embarcacions,
les motos d'aigua...
Correcte,
i tot s'ha de regular,
és a dir,
sempre hi ha algú
que inventa un estri,
és a dir,
que estem empanyant l'home,
té una apatia,
té un avorriment
i inventa qualsevol cosa
per poder anar
en llocs
que no li pertoca.
Ara, per exemple,
estem en època
de veda,
els animals estan complint
el seu cicle reproductiu,
el camp necessita pau.
Doncs, bueno,
com tu has anomenat,
a veure,
jo mai,
mai atacaré
un col·lectiu directament
perquè la persona
és la que va
damunt
d'aquell estri
que ha inventat
el que sigui,
però clar,
hi ha gent
que no se sap comportar.
Llavors,
lògicament,
els caçadors
no tots són uns sants.
És el que t'anava a dir,
no tots són uns sants,
però jo,
quan es parla
de la caça
i de la cinegètica,
sempre em ve al cap
Miguel de Libes,
i a partir d'aquell moment,
dius,
un cop has llegit
Miguel de Libes
tot el que pensa,
com contempla
aquesta pràctica,
dius,
no té res a veure
amb aquell emprenyament,
si em permeteu
l'expressió
que puc agafar
si en un moment determinat
una zona que no és
trobes cartutxos,
dius,
home,
però no hi ha dret,
però saps
que aquell cartutxo
no és de la majoria
de caçadors,
sinó de determinats
individus individuals.
Jo m'imagino
que va per aquí la cosa.
Totalment d'acord,
és la lluita que tenim,
és a veure,
tots els col·lectius
numerosos
tenen el col·lectiu
dels pescadors,
doncs també tenen
les seves persones,
un senyor pot anar a pescar,
té la seva llicència
i punyeta,
per què te'n vas
i allò que has fet servir
ho tires al mar
perquè no ho replegues
amb una bossa de plàstic,
doncs no és un mal pescador,
és una mala persona
que no sap estar
cínicament
damunt d'una roca
empaintant un peix
o disfrutant del sol
i el mar.
Passa igual,
passa igual
anant amb bicicleta,
amb quadra,
totalment.
Tornem al material aquest
que em crida molt l'atenció,
d'entrada la munició de plom
que suposo que no té
molt a veure,
és la mateixa mida
més o menys
que aquesta munició
alternativa al plom.
Això és experimental,
això ja està en dança?
Això està a punt de sortir al mercat.
Encara no s'ha fet servir
diguem-ne comercialitzat?
Sí, no.
Tenim les proves fetes
per exemple en aquest mes
en aquest mes de maig
en una d'aquestes revistes.
Té un aspecte molt similar
a la resta de munició, no?
Sí, però si t'hi fixes
no és completament rodó.
No, té com a...
Boturut.
És irregular, sí.
Sí, sí.
Aleshores, clar,
hi ha un secretisme
en la composició d'aquest material.
Clar.
És llògic,
perquè, doncs, bueno...
Això té una patent i...
Exacte, la patent,
doncs, en aquest cas,
nosaltres portem
900 i escaig mil euros
empleats en tot això,
amb la producció,
amb els estudis,
amb el projecte.
És a dir,
que tenim...
Som part interessada,
estem per aquesta labor
i, doncs,
aquesta munició,
ja dic,
serà una revelació.
De fet,
el plom,
doncs,
també en qualsevol moment
s'agotarà,
les reserves mondials
es van agotant
i, doncs,
bueno,
científicament s'ha demostrat
que és un potent...
I si s'està restringent
en altres àmbits
també es farà la casa.
Correcte, correcte.
Aleshores, doncs,
clar,
aquest material,
aquest material,
sortirà, sortirà
i, com a substitutiu,
doncs, ja et dic,
doncs,
pensa que això
ho tenim en les bateries
dels cotxes,
el plom està
amb les xapes,
amb els envoltoris,
els precintos del licor,
de caves,
possiblement les ulleres
que porto jo,
és a dir,
això està
i també està
com a element natural
en la natura.
Sí, sí,
és evident.
No direm la composició,
només faltaria
perquè això és un secret
com el de la fórmula
de la Coca-Cola,
però sí que la diferència
que hi ha
en quan l'impacte
que pot fer a la natura
un material i un altre.
Exacte, aquesta està.
Aquest és el gran descobriment,
que això és totalment inocu.
S'havia plantejat
inclús en un principi
a través d'aquesta aleació.
Això,
el que sabem,
el que ens han dit,
el que ens poden dir,
és que el que fa aquest científic
és que injecta
unes molècules
d'un material
en un altre.
I es va arribar
a fer la prova
de donar-li
un envoltori
al perdigó
de silicona.
De manera que,
com que el fet,
quan aquest perdigó
és dolent
és quan entra
a dintre de la persona
o de l'animal
en aquest cas
i entra,
fa la reacció química
a l'entral padrer,
que és quan contamina,
clar,
doncs si això
estigués envoltat
d'algun material,
però clar,
com que aquí ja juguem
amb la pressió
que surt per l'arma,
la topada,
desespera...
Aquestes són molts factors
que s'han de tenir
en compte.
Exacte.
De moment,
el que estem fent
és seguint la norma,
seguint la llei,
perquè volem ser respectuosos,
és anem a caçar
perquè és necessari
i en les zones
d'aquestes rams
a macer,
a macer,
i doncs estem a l'expectativa
de tindre aquesta munició
que possiblement
quan això surti al mercat,
doncs aquesta revolució
afectarà tot el tiró deportiu,
en la pesca,
en la pesca
s'utilitza plom,
doncs tot això,
i lògicament
això ja passarà
a la cadena industrial,
que pot ser automoció,
vehicles,
nàutica...
Per tant,
aquí estem parlant
d'un material
que va més enllà de la caça.
Sí,
sí,
per descomptat.
I que la descoberta,
per dir-ho d'alguna manera,
parteix d'aquesta necessitat
que té el col·lectiu de caçadors.
Correcte,
correcte.
Vosaltres,
com a principals usos fortuaris
d'aquesta,
doncs clar,
volem defensar això
i com t'he dit abans,
volem caçar un animal
en condicions
perquè va parar la caçola.
Aquesta pot ser una bona arma
i permet amb l'acudit fàcil
per asseure
amb els responsables polítics
que van elaborant
les normes i les lleis,
una més
per poder d'una vegada
per totes
crear un marc legal
que permeti
la convivència ciutadana
de tothom
i sobretot
que vosaltres
podeu tirar endavant
la vostra pràctica
amb la certesa
que esteu complint la llei.
És el desig,
no, no,
ja dic que
quan sortim a caçà
en portem un grapat
de lleis al Macutu,
un grapat.
Per si el Gordia
ho traieu allà.
Un grapat,
sí,
home,
mira,
ara no estem en època de caça
però el diumenge
o el dia que sigui
hi havia de caça
per sortir a caçar
a empaitar un conill
un caçador
necessita set documents
i ha pagat
pels set documents.
Tu pots anar
el diumenge a Prada
si et deixen
a collir bolets
i no tirar ningú a res.
Jo m'aniré
a comprar el conill
al mercat,
perquè si de fer
tanta paperassa
què vols que et digui?
Reconec que caminar pel camp
és una cosa magnífica
i a més caminant
d'aquesta manera
tranquil·la, relaxada
intentant
que no es mogui res
perquè també
t'has de camuflar
una miqueta
en el paisatge.
I tant, i tant.
Molt bé, doncs
ara ja què heu d'esperar?
Fins a l'octubre?
No.
Bueno, hi ha una modalitat
que és la mitja veda.
Hi ha un aprofitament
de les espècies
cirurgètiques migratòries
i en el mes d'agost
el mes d'agost
el que se li diu
la mitja veda
doncs s'autoritzen
quatre dies
per poder caçar
dos bàsics.
Aquí també teniu
una miqueta
de reivindicació
en aquest punt o no?
No, no perquè
es caçen
és a dir,
hi ha unes espècies
que sobretot
el tudor
la paloma torcada
el tudor comun
que estan
ens cria per tot arreu
i després hi ha la tòrtola
la tòrtola
comú
i després la gualla
o sigui, són d'altres espècies
llavors que s'autoritzen
quatre dies a caçar
perquè és una espècie
que qui cria
conviu aquí amb nosaltres
es reprodueix molt depressant
i després marxa
aleshores
hi ha uns tractats
també internacionals
del que són
la caça
de les...
Després
entrarem en el tema
de la senglar
el tema de la senglar
a Catalunya
sobretot
la banda de Girona
és en augment
tenim topades
cada dos per tres
és un problema
és un problema
que inquieta més
un problema
i ens fa responsables
els caçadors
ja em diràs tu
un senglar
que en una nit
pot fer 50 o 60 quilòmetres
al desplaçar-se
que pot topar
pot topar a Valls
o pot topar a Vilabert
o pot topar a Montblanc
és a dir
ens fan responsables
i hi ha coses
que tampoc no les entenem
que aquí també estem lluitant
però jo tinc entès
que a vegades fins i tot
han demanat
la vostra col·laboració
justament
perquè hi ha hagut
moments i zones
que hi ha hagut
una població exagerada
sí, sí, sí
aquí a les contrades nostres
la zona de Prades
la nova de Prades
l'espluga
és un focus important
i bueno
apartament
els pagesos
van de bòlit
amb les collites de Vallana
ara tenim una plaga
de conills
en dues comarques
Tarragonès
Tarragonès
i el camp
i doncs
estem per la labor
és a dir
forma part
de nosaltres
que també
a part
no solament
disfrutem caçant
aquest animal
sinó que després
se l'aprofitem
i sempre és millor això
que d'altres pràctiques
il·legals
que es podien fer
però que els pagesos
hi ha que entendre
que han de defensar
clar
ja per acabar
Joaquim
quantes llicències
podeu tenir aquí
a Tarragona
a la província
més o menys
per curiositat
no té més
o quants caçadors
podeu
sí
el patró
ens rondem
les 15.000
15.000 llicències
agafant Tarragona
i Terres de l'Ebre
és un col·lectiu
molt ampli
per això t'ho preguntava
15.000 llicències
són llicències
és que controlem
la federació
hi ha persones
que no estan
afiliades
a cap àrea privada
de casa
i es treu llicències
que poden anar
d'altres tipus
de vegades
calculem uns 20.000
a la província Tarragona
en fi
no es tractava
de convèncer
ningú
que estigui a favor
o en contra
de la casa
es tractava
de conèixer
exactament
com es fa
aquesta pràctica
de conèixer
com es funciona
des de la Federació
Catalana i Tarragonina
de casa
i per això
agraïm molt
al Joaquim Vidal
que és tècnic
de les federacions
que ens hagi
de coses que no tenia ni idea
i a més hem sabut
i hem conegut
aquest material útil
pels caçadors
però que de retruc
també podrà tenir
la seva utilitat
en altres àmbits
de la nostra vida
Joaquim
moltíssimes gràcies
un plaer
a vosaltres
per la invitació
i haver-me donat
aquesta oportunitat
d'explicar
alguns temes
que la societat
en general
desconeix
perquè lògicament
si no està dintre
del nostre col·lectiu
i més aviat
quasi sempre agafem
l'odolent
hi ha moltes coses bones
en el món del que serà
moltes
i cal conèixer-ho tot
i així no parlem
per parlar
gràcies Joaquim
a vosaltres
a vosaltres