This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cuando uno no acaba un proyecto que ha empezado,
lógicamente está contrariado porque le hubiera gustado
que la situación fuera diferente.
Hay veces que no compartes las decisiones,
pero las entender, pues, se pueden entender.
Aquestes eren les últimes paraules de Javi López
com a entrenador del Nàstic.
El català que havia fitxat per 3 temporades
per encapçalar el primer projecte de Xavier Salvador
deixava el club després de 6 mesos i 19 dies
com inquilí de la banqueta grana.
I és que l'any havia començat tal com havia marxat el 2007,
sumant una nova derrota, en aquest cas,
davant del Granada 74 a Motril.
Un gol de Javi Guerra en un partit més que estrany
va desencadenar en la destitució del tècnic barceloní.
Porta l'esfèrica, intenta controlar,
ara s'ha deixat enrere Dani Tortolero,
farà la sentrada...
I acaba de ràgio en el davant de porteria,
solet, solet, el que hagués pogut estar el primer gol
del Granada 74.
Li han deixat en safata.
Ja ara la jugada d'Antonio López per la banda esquerra
intentarà fer la sentrada davant de Jaime.
I aquí acaba sortint la pilota per sobre,
la porteria de Jaime,
corna a la dreta, a l'esquerra, perdó, del porter.
Hòstia tu.
I aquesta que acaba de perdonar el Nàstic, déu-n'hi-do, eh?
Javi López posa cara de circumstàncies.
Pitjor que la de Givanel, gairebé.
L'ajudada d'Antonio López és boníssima per l'esquerra,
ho fa tot, aguanta fins a línia de fons,
supera Jaime, la posa enrere darrere,
la fica a dins i és Calle Caladreu.
El llançament ara a la sentrada,
Roberto, i acaba de posar la mà esquerra,
amb la contra ara,
el Granada 74,
el xut de Luque al pal.
Ai, d'on meia.
El xut de Luque al pal.
El xut al Granada 70,
i l'acaba traient Roberto.
I que faltava, eh?
Ens quedem amb 10, 9 minutets amb 10.
Ens quedarem amb 10.
Atenció a la jugada,
i el gol del Granada 74.
El gol del Granada 74,
crec que ha estat Javi Guerra.
El triat per substituir a Javi López va ser César Ferrando,
un tècnic amb experiència a la segona A,
on havia entrenat i pujat a primera l'Albacete,
i fins i tot amb experiència a primera,
on va seure a la banqueta del Pupas l'Atlètico de Madrid,
i per cert, va aguantar tota la temporada.
Ferrando va arribar prometent un equip rocós
i un discurs més que clar.
Jo el cavall el porto a veure.
Si el cavall no veu, ho dice a veure.
Jo el porto a veure, el cavall.
Jo he de portar-lo a veure.
El cavall no veu,
però seguirem portant el cavall a veure.
Hasta que vega.
Seguirem fent ocasions.
Bueno, Ferrando és un home molt seriós,
molt enamorat de la seva professió,
i penso que no he tingut sort encara com a entrenador,
perquè en l'Atlètic de Madrid hi ha un Atlètic destrossat,
i ara encara li queda molta vitamina
per demostrar que és un gran entrenador.
El de Tavernés va fer que el Nàstic
sumés els primers quatre empats seguits a la Lliga,
dos al nou estadi,
davant del Tenerife i del Córdoba,
i dos altres lluny de Tarragona,
en les visites a Salamanca i a Vitoria-Gasteis.
Llançament, la pilota aquesta pot quedar morta a la frontal,
perdona, aquí el xup de Juanlu,
el xup de Juanlu, i el gol.
El xup de Juanlu, i el gol.
El minut 48 de la segona part,
el xup de Juanlu, i el gol.
Ha arribat la pilota, la banda esquerra.
I ara li acaben fent falta a Jandro,
dona llei de l'avantatge del Cerro Grande,
l'àrbitre del Col·legi madrileny,
cobrirà pilota ràpidament,
buscant Alejandro Campano per la dreta,
salit, es duple,
ja Òscar Rubio intenta fer jugada l'exjugador al Mallorca,
Llançament de Campano,
Gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Quin gol arru d'Alejandro Campano, el dibuid de la primera.
El chute a la dreta del jugador de Dastic.
Sorprenent a Bernardo desde fora de l'àrea.
El gol del Dastic por Guanyai a Mendizor Roza al dibuid de la primera.
Quin gol arru de Campano.
Nos quedan todavía 20 partidos.
Hombre, preocupar no nos preocupa,
pero sí que hemos fastidia.
Porque cuando el equipo no llega a la partida contraria
no le podemos regalar el gol que hemos regalado.
La idea, lo ideal sería que salga un partido redondo,
pero hay que esperar.
El reparto de puntos y todos contentos por la casa.
Esto ya hay que borrarlo, hay que pensar en el siguiente partido
e intentar de ganarlo, ¿no?
Tienes que hacer el doble para conseguir una victoria.
Lo único que nos queda es hacer el doble
para que ahí sí siga.
Tot i aquests quatre empats consecutius,
la imatge de l'equip no varia
i el nàstic segueix jugant massa de prop amb el descens.
El mercat divers aprofita per reforçar l'equip
amb tres cares noves,
la d'Adrián González o el fill de Mítxel,
la d'un senegalès pràcticament desconegut,
com papacú l'idiop,
i la de tot un veterà, com Moisés García León,
que acaba sent el que revoluciona aquest nàstic.
Bueno, lo encuentro dormida
pues porque ves que hay grandísimos jugadores.
Es que hoy cuando he entrado al vestuario
y me he sentado y he empezado a ver la cara de todos
y digo, Dios mío,
¿cómo podemos estar en la situación en la que estamos?
Y por eso digo que está dormida a nivel de resultados.
Y yo creo que esta plantilla tiene que despertar
y de una vez por todas dejarnos de tonterías
y mañana hay un partido muy importante
que hay que ganar como sea.
Y yo creo que a partir de ahí
yo creo que todos vamos a coger confianza
pues para salir hacia adelante.
Este equipo tiene que estar mucho más arriba de lo que está.
Jo vaig ser el primer que quan es va fitxar a Moisés
em vaig ficar les mans al cap
Volem dir, ara què van a portar aquest tio de 36 anys aquí
que està més acabat que...
I realment, si no arriba a ser per ell
estaríem ara mateix a segona B, eh?
Un tio que mana...
que mana els...
manava...
és que manava a estar als centrals, eh?
Vull dir que jo un...
més que un 10 per...
i que va aconseguir despertar una plantilla totalment dormida.
Però s'ha quedat ben clar que és un lluitadonat,
un inconformista
i que cada dia que es fica a les botes surt per guanyar
i és un guanyador.
Aquest noi és un guanyador.
El més exòtic de tots, però,
dels fitxatges fets en el mercat d'hivern
va ser el del ganès Rabiu,
que va protagonitzar sense cap mena de dubte
el colabrot d'aquest mercat.
Rabiu es converteix en el fitxatge, com dèiem,
més exòtic
i la seva convocatòria per viatge a Noeta
fa que alguns s'ho prenguin amb força ironia.
Però, a més, ara tinc il·lusió en anar convocat un dia.
Perquè si ha anat convocat Rabiu,
per què no hi puc anar jo?
Així de clar t'ho dic.
Així de clar t'ho dic.
Rabiu ens ha obert les portes
a tots els que ens fa il·lusió anar convocats.
Traje de l'Ugo Boss,
sabates del Satchel,
avió,
vinga,
cap a...
cap a...
Donosti.
Que em diguin, xec,
calenta un ret a la banda,
pim pam, pim pam,
bé, més guapo que Déu.
Jo demano que una plaça del convocator,
sigui per un soci,
que facin un sorteig i ens enviïn amb algú.
Tot i les incorporacions,
però, l'equip toca a fons a Castàlia.
En un partit amb baixes significatives,
els Grana valen tornar a mostrar
totes les carencies defensives
que ja havien ensenyat en aquesta lliga.
la cagada, la cagada de David Garcia,
la cagada de David Garcia,
és en lletres majúscules,
una cagada monumental.
jo el que volia dir abans de la defensa, Jordi,
és que en tot l'any
el que portem de campionat
és que no fem cap vegada la ratlla,
i la ratlla vol dir
que t'has de despejar
de quant en quant les pilotes
i fer-te respectar davant del contrari.
és que no té més remei
que pensar en el proper partit,
però jo diria
que l'equip està totalment tocat.
Deia ell que realment
si l'equip no manté la porta a zero
és difícil guanyar un partit.
Jo li diria
aquesta defensa
és impossible que mantingui la porta a zero.
César Fernando Baró
va fer canvis a l'equip
i va redressar el rumbo del Nàstic
durant els pròxims 3 partits
on sumen 7 dels 9 punts possibles
guanyant a l'Eivar i a les Palmes
i empatant amb el Polideportiu Ejido.
Recordant un bell blues
boníssim
com era Sweet Home Chicago,
Sweet Home Alabama,
Sweet Home Tarragona avui.
Estem al 48 amb 20 segons,
la pilota encara és bona per Pinilla,
farà la centrada...
La pilota va ser...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, go portfol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol golf, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol golf, gol gol.
gol per sentenciar el merdit.
Pràcticament 49, s'entrada la pinilla,
s'han fet un embolic al defensor i posant la cama a Moixés
per enviar la pilota als fons de la xarxa.
Sentencia el Nàstic, sentencia Moixés,
Nàstic 2 a marcar Moixés, l'espalma a 0.
La bala és meu treballar, m'acompanya i se salta.
Una nova derrota ells per 2 a 0 en el pitjor partit de l'equip
en Ferran de la banqueta fa que jugadors, consell, tècnic i afició
comencin a veure clar que aquesta temporada tocarà patir
si es vol salvar la categoria.
Què va ser? A fitxar laterals que l'entrenador no vol,
perquè no compta amb ells.
Perquè baixar el campano de lateral dret
és no mateix que dir que tens dos laterals amb els que no comptes.
Quan fa una entrevista a casa, et trobes coses per tot.
I té a veure la moto, totes, el Gino Font Muñoz i són muchachos.
El punt de vista esportiu...
Això és una mica anti-esportiu.
Per favor, home, vull dir...
El temps que estem, és un dia que això, suprimir, no?
El bàsic de la possibilitat, que l'aprofiti.
Sí, exacte.
El que passa és que aquest tema últimament s'ha posat de moda.
Què és això per ells?
Sí, buscant el cap de moixers,
com fan la majoria d'entrenadors que no tenen patro de joc.
Tan radical no ho soc.
A veure, vaig veure un rato del partit de l'Albacete,
vaig sentir amb vosaltres,
i vaig veure la segona part.
A veure, va ser desencisador i va haver una bona estona.
Penso que tenim bastantes variants
i sí que hi ha que fer una sèrie de retocs
i el que ens hem de plantejar molt seriosament
és el tema defensiu.
Aquest any jo crec que li falta ordenar la gent,
espero que sigui aviat,
però com no els ordeni aviat,
això de que no patirem,
tinc moltes dubtes, fins que això no agafi un cos.
Sí, però a veure, jo crec...
Tornaig un segon només.
A veure, ha hagut la pretemporada
i portem cinc partits.
Vols dir que no he tingut temps de col·locar-los
ni que siguin a base de porros?
Jo bé, a veure, que ara no...
Hòstia, és que clar...
Ara veig on vaig,
molt lluny d'aquí.
Ara torno a mirar enrere
i s'ha esborrat el camí.
L'ansietat o la pressió de veure's a la zona baixa
fan que el Nàsting no sigui capaç de sumar
més que dos empats en els quatre partits següents.
La dinàmica, però, es trenca de cop
després de la derrota a casa davant del líder, el Numancia,
i arriba la millor ratxa de la temporada
i de l'era Ferrando,
una ratxa en què es grana sumen nou jornada sense perdre
i 19 punts dels 27 possibles.
La permanència es comença a dibuixar
amb un empat a tres èpic al Molinon
davant d'un esporting llançat cap a la primera divisió.
A cop de cap de Moïsès hi pot arribar Tati Maldonado,
la pilota que ara és bona d'Islaria
i pot arribar Moïsès, el jut de Moïsès...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol...
44 de la segona per empatar el partit per tercera vegada,
el cop de cap de Moïsès
per batre Roberto, el tercer del Nàsting.
Esporting 3, Nàsting 3,
ha marcat el salvador de l'equip,
ha marcat Moïsès.
que dormi, somia, sobra el meu coixí
Un gol de Mico in extremis davant del Celta
fa que el primer pas cap a la somiada permanència
Comenci a ser una realitat.
he de destaca de Moïseu!
La pilota se'n va per Mico
Intenta fer la jugada...
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol de Mico! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
43 a la segona.
Pràcticament s'havia quedat sense ancla.
Ha marcat Mico per capturar el partit.
Per primer, com en tota la temporada.
Gol del Nàstic, gol de Mico.
Nàstic 2, Salta 1.
Caminar entre les estrelles,
trobar un oàs i un segon de 0.
La salvació matemàtica, però, resisteix.
El següent partit a casa que l'equip torna a deixar escapar
en els últims minuts, davant de l'Hércules,
que també lluitava per salvar la categoria.
El llançament d'Adrià, el xunt de Mico.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Nàstic, gol de Mico.
Recupera el xunt de Rodri, gol.
El xunt de Rodri, gol.
Adiós.
El xut de Rodrigo.
Cotxea dintre del camp, tu, celebrar el gol.
El xut de Rodrigo.
La pilota que va parar la tanca del xut de Farinós.
Li arriba a la frontal, el xut de Rodri.
A la dreta de la porteria de Rubén,
pràcticament llepant el pal per empatar de nou el partit.
Tocarem a les portes del cel, a veure si ens obren.
I l'equip va tocar les portes del cel en un partit èpic a la Rosaleda.
La reacció des de Ferrando arriba a temps amb quatre victòries consecutives,
la primera sumada davant del Màlaga en el millor partit de l'equip a la passada temporada.
A la veta dreta de la porteria, el Goitia, fa la centrada, el cop de cap...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol d'Abram.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol d'Abram.
Gol de David Ángel Abram, 27 a la primera.
Per empatar el partit la pilota, mort el segon pal.
Venia David Ángel Abram i ha posat el cap del pibe per empatar el partit a la Rosaleda.
Sis mesos després, guanya el Nàstic, guanya la Rosaleda.
Màlaga 1, Nàstic 2, Kimpons.
¡Vamos, chavales!
Aquest és el so de la banqueta del gimnàstic de Tarragona.
Somos los mejores.
Davant del Màlaga.
La segona a casa, enfront del Sevilla Atlético.
Al cop de cap, ja hi va amb aquesta jugada del Pab Diop que la baix al terra.
La controla bé per la banda dreta.
La passada per Campano farà la centrada enrere.
Al cop de cap, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
De Moïsès, gol del Nàstic, gol de Moïsès.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
La passada cap a Pattiop, la deixa per Campano, pràcticament la pilota surt, la centra en darrere.
Un jugador del Sevilla intenta l'espejar, li deixa en safada a Moïsès per batre la porteria de Javi Bares.
Com estic disfrutant amb la victòria del Nàstic,
que marqui aviat el segon que estic a l'aeroport de Houston,
escoltant-vos i em deixarà l'avió Camí de Mèxic.
Una abraçada al Ferran.
No es preocupi, que guanyarà entera.
Sempre a nàstic, arroba a tarragonaradi.cat.
Com ens agraden aquests missatges.
La tercera, el Carranza, enviant el Cádiz de pet a segona B.
La pilota és bona, per Antonio Calles.
El xuta Calles, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Millions de l'Air Baby, solet de la Límia,
ha definit a la perfecció per posar-se d'un gol del Nàstic.
S'en sorra Carranza, en contra del seu equip,
matxa el Nàstic, el gol de Calles, en temps de descompte.
Cádiz 0-1, Nàstic 2, ha marcat Antonio Calles.
Avui em llevo un altre cop,
estic content de ser qui soc,
tenir-te a prop em fa feliç.
I l'última, el nou estadi, davant del mateix equip
que havia estat el causant de la destitució de Javi López.
Recordeu aquell granà de 74.
El cercle es tancava, assegurant la permanència matemàtica
i enviant als andalusos també el descens.
Pot ser l'oportunitat d'or del Nàstic.
Estem al 6 de la primera meitat, amb empat a 0,
el nou estadi, en aquest partit que juguen,
el llançament de Braham...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
¡Qué bueno que viniste, pibe!
¡Cómo lo sacaste para meterlo en la escuadra!
¡El gol del pibe David Ángel Abraham!
¡Sense que ha menado dubte!
¡Es bueno la renovación!
Mira, mira, la pasada muy buena para Adrián de Arpón.
Es buena para Adrián.
Adrián de Van Juan José. ¡Gol, gol, gol!
¡Gol, gol, gol, gol, gol, gol!
¡Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
¡Gol de Adrián González!
¡El 2 de la segona!
¡Lo ha pasado registrado Escalarpón!
¡Que había definido Adrián!
¡No van lo mitjo sortida de José Juan!
No es verdad, pero no caldrá que nos aturemos
y tendrás la fe de la mano.
Amb la permanencia al sac, la temporada es tanca
amb un adeu histórico, el d'Antoni Pinilla,
que decideix penjar les botes després de 20 anys com a professional
i havent guanyat una Lliga, una Copa, una Supercopa, una Medalla Olímpica i una Copa Catalunya.
El que havia estat el símbol més visible del nàstic les últimes temporades,
s'acomiadava així del futbol en actiu.
Un jugador de qualitat amb gol i entrega un any més entre nosaltres,
Antoni Pinilla!
No cal dir res, s'acaben les paraules perquè el nou estadi disposa en peus
quan surt el número 21, l'Etern, el gran capità, l'Illa, Illa, Illa, Pinilla, Meravilla,
una temporada més convertida en l'autèntic estandard del nàstic.
La vida tot té un moment i jo crec que ha arribat aquest moment de deixar-ho,
porto 5, 6 temporades, tothom em pregunta cada final de temporada quan em retiraré,
doncs avui sí que puc dir que sí, que aquesta temporada sí,
que és el moment adequat com he dit abans i per això jo crec que he pres la decisió encertada.
Només sóc avui aquí per anunciar que demà serà el meu últim partit com a jugador del nàstic,
com a jugador de futbol en aquest cas i, bueno,
volia anunciar-ho i, bueno, és un moment important dins de la meva vida,
porto 20 anys com a professional i, bueno, per totes les circumstàncies jo crec que ha arribat el moment adequat
per donar aquesta passa tan important i, bueno, l'única cosa que espero és, doncs,
que demà, doncs, tindre un bon comiat, poder agrair a la gent del nàstic, a tota l'afició,
el tracte tan exquisit, el respecte que m'han mostrat al llarg de tot el temps que porto aquí
i poder transmetre la gent de Tarroba, doncs, ja...
Això, no?, que demà serà el meu últim partit.
No hi ha res?
Molt bé, gràcies.
L'equip acaba la Lliga amb 52 punts i els números de Ferrando, 23 partits,
amb 7 victòries, 11 empats i 5 derrotes,
fan que el nou projecte de la temporada 2008-2009 es creï al voltant del tècnic valencià.
La nova temporada comença amb missatges molt diferents als de l'anterior
i sense discurs en la presentació de l'equip que es fa a casa davant del vitès d'àrem.
La veritat és que confiem en nosaltres.
Que confiem en nosaltres.
Que ells, l'hem passat, els van portar molt bé, que estem en deute en ells
i el que hem de fer és tornar-los tot el que hem fet per nosaltres.
i que tinga els primers dies de paciència,
de moltes cares noves i que aquest equip em va donar la cara on estigui.
Que l'hem passat per acabar donant-la i que això és el que volem.
Estem en deutes d'anell i n'ha de tornar el deute.
Hem de dir que és la segona etapa d'un projecte que es va fixar 4 anys,
que malauradament la primera temporada no va sortir com tots ens esperàvem.
Ens han generat moltes il·lusions, que crec que va ser un dels errors que vam cometre
perquè després al final el descensís per resultats
doncs vam fer que la batacada fos molt més forta.
I llavors el que vam haver d'actuar, doncs,
és mirant que el pressupost era molt més reduït que el que havíem tingut la temporada passada,
doncs parlar sobre un equip diferent,
amb un equip més futur,
amb un equip on sobretot la diferència d'edats entre uns i altres fos més importants
per intentar aconseguir ajudors de futur, no?
Ai, jo me'n recordo d'uns versos de Jorge Manrique que deia
que se hizo del rey Don Juan, de los infantes de Aragón, que se hicieron,
que fue de tanto galán, que fue de tanta invención, que trajeron.
Això, on està l'afició, on està tot això?
Perdoneu, eh?, que sigui poètic.
Està a punt d'aixecar-me i aplaudir, no et dic això.
A l'estiu remodelació completa de la plantilla
i baixes de noms importants de la temporada anterior.
Abel Boades abandona el nàstic i fitxa per l'Alacant
i David Ángel Abram marxa a la Lliga suïssa per jugar al Basilea,
amb qui arriba a jugar la Lliga de grups de la Champions League.
De moment ja hem arribat a un acord econòmic amb el seu representant.
S'ha arribat a un acord que ell pagui per la seva llibertat.
La quantitat també ja s'ha fixat i només estem pendents, suposo,
d'acabar de redonir petites coses.
Nosaltres al principi, a part de la quantitat econòmica,
Abel Boades no podrà jugar contra nosaltres la pròxima temporada,
ni a casa de l'Alacant, que sembla que és l'equip pel qual fitxaran,
ni a casa nostra, i és una condició que nosaltres hem ficat,
perquè entenem que la sortida de Bel ha anat com ha anat
i entenem que ha de quedar tancada ja definitivament.
Pel que fa al capítol d'entrades, el club incorpora 15 jugadors.
A noms consolidats i importants dins la categoria,
com els de David Baufà, Pablo Redondo, José Izquierdo, Felip,
Ibanel o Víctor Casadasús, s'hi sumen autèntics desconeguts per la gran majoria,
com Lolo Iedra, Alex Cruz, Xavi Pasqual, Maxi Caire,
Wally Xerfa, Jordi Alba o Sergi Engal.
L'estiu tampoc es va alliurar de dos serials típics del mercat.
El primer, el viatge d'anar i tornada del Girona de Checho Flores,
i el segon, amb un altre nom propi, el d'Antonio López,
que després d'estar tota la pretemporada pràcticament apartat de l'equip,
finalment s'incorpora a poques hores de tancar-se el termini d'inscripcions a la Lliga.
Meterme ficha o no es una cosa del club.
Está claro que no me agrada, por supuesto, que se hable sobre esas cosas,
porque creo que no me lo merezco, que no merezco el trato que se me está dando.
Estoy siendo un poco cabeza de turco de la pésima temporada que se hizo el año pasado a nivel general,
pero bueno, yo soy un profesional de esto, sé cómo va y lo único que quiero es respeto hacia mi trabajo,
es lo único que pido, porque yo respeto al club, respeto a la afición, respeto a todo el mundo
y vuelvo a decir, yo creo que mi temporada pasada no fue como para que se me esté haciendo lo que se me está haciendo.
Yo he sido solo por motivos personales que no me ayudaban a estar centrado en lo que tenía que estar centrado,
que era mi trabajo y en jugar a fútbol, y bueno, no tiene nada que ver con lo deportivo,
porque aquí es un club que conmigo desde que llegué se ha portado muy bien,
que es de agradecer todo lo que ha hecho por mí y bueno, yo les puse las cuestiones al club, a la junta directiva
y bueno, ellos han entendido que, bueno, me han entendido a mí, han entendido mi situación.
El segon projecte Salvador començava amb una reducció important del pressupost de l'equip,
i a l'Eliadora Rodríguez López. La visita a Tenerife serveix per veure el potencial d'un equip que sap jugar al futbol,
però també per comprovar que Ferrando seguirà tenint molta feina per millorar l'aspecte defensiu d'aquest nàstic,
que es deixa escapar un partit que guanyava per 1 a 2.
Els jugadors d'Altz han vingut a la rematada, la posarà el de Calahorra amb la seva cama dreta,
tanca de dos, llançament d'Òscar Arpó a la pilota...
¡Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol de Víctor!
Arpón, Arpón, no l'ha tocat ni Víctor. No l'ha tocat ningú?
Víctor s'ha acutat, ha ajupit al cap, ha fet veure que l'ha tocava, però no l'ha tocat,
i entra sola la pilota d'Arpón.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol del nostic, 25 de la segona,
per cap girar aquest marcador Eleodoro Rodríguez López.
La centrada de la falda d'Òscar Arpón donava la impressió que Víctor hi havia posat al cap,
el Quim diu que no, que no hi ha posat al cap,
i tothom ha anat a celebrar el gol al costat d'Òscar Arpón.
25 de la segona, per cap girar el marcador Eleodoro Rodríguez López,
guanya el nàstic, gol d'Òscar Arpón.
Tenerife 1, nàstic 2 ha marcat Arpón.
I ara compta amb aquest corna.
Se trepa el Tenerife, potser ja enregistra el nàstic en llançaments d'acantonada.
Perquè el Tenerife se n'ha vingut amunt.
Compta amb la sortida del corna a la dreta a la porteria Rubén Pérez,
la posa ja el Tenerife, el primer pal, la treu bé Rubén Pérez, la pilota encara és viva.
I el gol del Tenerife.
El gol del Tenerife de Clavero.
Mala meva.
Ha sortit Rubén Pérez, sanyala com si li haguessin fet falta.
S'està queixant Rubén Pérez d'una possible falta.
L'eliminació de la Copa del Rei en mans del Girona i el cau a la Copa Catalunya davant del Sant Andreu,
encenen les primeres i tímides llums d'alarma.
L'empat a casa davant d'un equip acabat de pujar com l'Osca és la primera pedra de toc i el primer empat d'aquesta temporada,
el 12è del 2008 per l'equip de Ferrando.
L'equip però ha arraçat aquesta arrencada lliga complicada i suma la primera victòria de la temporada a l'estall de Balaidos.
Diop s'estrena com a golejador i Sergi Engal fa el mateix el dia que el Nàstic vestia de negre.
En compta la pilota per Victòria és molt bona, la pilota per Pablo Redondo, des l'àrea,
veurem què fa Pablo Redondo, la deixarà per Diop, el sotedial!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol de Papaculi, Diop, gol del Nàstic, que guanya ja Balaidos el nou, pràcticament deu de la segona beitat!
La jugada de Redondo li ha deixat en sa fat a Diop, ha vist sortir notario, l'ha batut per l'esquerra,
Esquerra, gol del Nástica y ha guanyado a Balaídos.
Xelta, 0-0, Nástica, 1 a Marcaccio.
Este gol dedicado a Pinilla,
porque le he prometido antes que si hago un primer gol,
le voy a dar a él.
La feina que ha fet Víctor Abuit a las ganas.
Serci en gol, conto, conto, conto, conto.
El chute en gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Quina festeza d'en gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Sergent Gal.
Arribar i moldre.
Acaba de sortir el 40 de la segona sentència al partit pel Nástica.
Xelta, 0-0, Nástica, 2.
Ha marcat Sergent Gal.
El gol d'en gol, que dedica el gol mirant al cel,
que fa un petó buscant a la teva mare.
El retorn a casa no va ser bo
i l'equip suma el tercer empat de l'any
i el segon consecutiu al nou estadi davant l'Alecán.
Les paraules de moda de la temporada començaven a ser
l'embat i la irregularitat d'un nàstic capaç del millor i del pitjor.
Tot i que Ferrando es va afanyar a fer-nos canviar les paraules
i ràpidament va posar de moda la mala llet.
Doncs potser això sí que és una cosa que em pot preocupar.
Potser n'hi ha a veure si els jugadors que tenim
solen ser gràcia de jugadors.
Potser cada un té les coses, les condicions.
Unes són més agressives, l'altres són menys.
Cada un té les condicions.
Potser l'equip amb el altre és molt bona gent.
Són gent que molts jugadors, molts xiquets
i potser falta un poquet de comètes, mala llet.
Potser falta una miqueta d'altra cosa.
Però és que això és el teu o no el teu.
Els jugadors de batros tenim altra virtut.
No tenen això.
Després de l'empat a casa, l'equip perd Albacet
en una primera part per oblidar.
I això sí, derrotes a la Manca i Rayo el nou estadi
amb dues victòries de prestigi.
Pere Mayrata, la pilota contra la frontera,
la jugada de Merino, xulli gol.
Mira, Diego Costa, la pilota per Jaime,
la centrada de Jaime i el gol.
El gol de Merino.
El gol de Merino.
La deixada de Diego Costa per Jaime,
la centrada de Jaime, perfecta.
I Merino davant Rubén Pérez i a posar la cama
per enviar la pilota al fons de la xarxa,
el 15 de la segona,
el tercer de l'Albacete,
segon de Merino,
Albacete 3, Nàstic 0.
La jugada cap a la va d'esquerra és bona pel Nàstic,
la pilota per Handro,
la pilota a la frontal,
el chute en gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol del Sergent Gall.
Mare de deu, senyor.
La tisoreta que ha fet Sergent Gall
al punt de penal
per enxufar-li la pilota
a la porteria d'Alberta.
47 a la segona.
S'enforra el nou estadi.
Que bo que és Sergent Gal.
Gol del Nàstic. Nàstic 2.
Se la manca 0.
Estem al minús 47
amb 11 segons. La pilota per Diop.
Aquela baixa per Sergent Gal. La pilota pot anar per Pablo Redondo.
Va molt bé per Pablo Redondo.
Intenta fer la centrada. Vejandro.
Xuta a Jandro. Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol del Nàstic. Gol de Jandro.
La jugada de Diop per Engal.
Aquest la deixa Redondo.
La passada de l'amor.
Vejandro Solet.
Pataplea. Covenyo.
El tercer del Nàstic.
Gol del Nàstic 3.
Raios 1.
Pots canviar-ho tot.
L'any de l'empat per Ons tenia reservat
encara un tram de set jornades
on els granes no serien capaços de guanyar
i sumarien sis empats consecutius
deixant escapar punts amb massa partits.
El 14 empat es va sumar al Ciutat de València
a última hora i gràcies a un gol de Sergi Engal.
Escriu l'Antonio Nieto des de Frankfurt.
Salutacions des d'aquesta ciutat Alemanya.
Quin patiment escoltar el partit des de tanta distància.
Confio en que canteu el gol aviat.
Tenim.
Hem de desperté.
remuntar el partit com sigui.
Engal ficarà un golet i l'altre
que el fiqui qui vulgui.
L'important, almenys, treure un puntet.
Visca el Nàstic, com deia Antonio Nieto.
Sempre nàstic arroba a Tarragona Radio.cat.
Salutacions des de França.
Des de Manchester, ara un missatge a dalt.
David Portero, abans en seguia des de Madrid.
Ara des de Manchester.
El llavant, la pilota la recupera altra vegada el gimnàstic de Tarragona.
La pilota la frontal i pot arribar a Engal.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Nàstic, amb tombarella i cosa de Sergi Engal, el xutar boca de canó, el 39 de la segona, el xut creuat a l'esquerra de la porteria de Reina.
el gol de Serge Engal
tercer gol de la temporada
tercer copitxichi amb Redondo
i Moixés, gol d'Engal
per empatar el partit
que bo que és Engal, gol del Nàstic
llevant dos, Nàstic dos
ha marcat Engal
El retorn a casa no va ser bo
i el Nàstic va caure davant de la Real
Societat a l'últim minut amb un gol d'Iñigo
Díaz de Cerio que recordava episodis
que semblaven més que oblidats
La pilota que intenta treure el Tortolero
conta, conta, conta, aquesta pilota perillosa
el xut de Díaz de Cerio
Com a rat Tortolero
el xut de Díaz de Cerio
llapant el pal a l'esquerra
de la porteria del Nàstic
se queda també aturat Rubén Pérez
el gol de la Real Societat
el 46 de la segona
Hosti tu, quin jarro de l'agafreda
Després cinc empats seguits
condemnen Esda Ferrando a trobar-se només
a dos punts de la zona de descens
empats on l'esgrana tenien partits controlats
i que els deixen escapar a última hora
com per exemple davant l'Hèrcules
Un espereig que jo crec que el gimnàs
i enなんcà no pot permetre aquestes jugades
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El segon de Sergen Gals, ja és pitxitx i solet, solet,
ja porta cinc gols, que ve ha definit el cameronés.
Com se n'ha anat? Que ve ho ha fet davant que l'ha tallut
per posar el segon del Nàstic.
Minut 41, Nàstic 2, Zèrgoles 0, ha marcat Gals.
Al cop de cap, ja hi va a borda davant de Papa Colidió,
Baixant la pilota al terra, l'està movent ja l'Hércules Esmoran.
Compte amb Sendoa, que va la banda esquerra davant d'Elljos Izquierdo.
Compte amb Sendoa, la centrada de Sendoa.
Acaba de marcar, crec, Rubén Navarro.
Acaba de marcar Rubén Navarro.
El mateix.
A l'empat de l'Hércules.
Minut 44.
La marxa de l'equip a la Lliga, situat a només dos punts de la zona de descens,
fa que el president de l'Assad del Nàftig, Xavier Salvador,
just el dia abans de l'Assemblea d'Accionistes,
que deixaria l'actual Consell en minoria,
llença un ultimàtum cap al César Ferrando i cap a la plantilla.
El mateix Salvador, però, poca estona més tard,
rectifica i diu que tot i que el Nàftig perdi els promès tres partits de Lliga,
Ferrando seguirà sent l'entenedor al Nàftig.
No, no, evidentment, no depèn de que són els tres partits.
Ni que es perdi.
Ni que es perdi.
No depèn d'aquests tres partits.
Jo crec que l'any passat,
diem-ne que n'estem aprenent cada any,
jo crec que un dels errors,
no dic el canvi Javi López-César Ferrando fos molt,
perquè estem parlant de persones diferents,
però crec que hem de tenir paciència,
al final les coses acaben sortint
i sobretot el dia a dia que et treballi.
Si jo et dic que aquests tècnics dia a dia em demostren que estan treballant
i quan surten al partit te'l plantegen cada dia de forma diferent,
vol dir que estem uns satisfets d'ells.
Per tant, César Ferrando perd els tres partits
i no passarà res.
I evidentment estarem preocupats i parlarem.
I o bé les paraules de Salvavó van fer més efecte del que s'esperava el president
o bé la dinàmica de l'equip va canviar de cop.
El cert és que el Nàstic va reaccionar quan més ho necessitava.
Davant del Sevilla Atlético, el QE de la categoria al nou estadi,
els de Ferrando van trencar una ratxa de set jornades sense guanyar.
L'equip, a més a més, ha tancat l'any amb una victòria de prestigi
davant del que a les hores era el segon classificat a la Lliga Adelante, al Xerès.
El Nàstic va superar l'equip andalús per un gol a dos,
remuntant un gol inicial d'Antonyito a l'estadi de Chapin.
Ara pilotada amunt de David Medina, la pilota altergada per Pablo Redondo,
de primera s'intentava moure Redondo aquesta esfera i que se l'emporta molt bé la xaval.
La pilota per Jordi Alba per la banda dretta a veure si creia superioritat al Nàstic.
La posarà Jordi Alba, la pilota pel segon pal per Víctor...
El gol de Víctor Casadas Úss.
El segon d'aquesta temporada amb el Nàstic, el tercer vuit d'Ausgranes, quina jugada de Jordi Alba, el gol de Víctor, 40, de la segona al nou estadi, el tercer del Nàstic, Nàstic 3, Sevilla-Atlètic 1.
Ara Rubén li ha fumut la bronca a Medina, Medina li ha dit que no l'ha escoltat, però que no l'ha sentit, ara molt bé la contra que la pot treure Papa Diob, la pilota per Handro, té la dreta Jordi Alba a l'esquerra, molt bé per Jordi Alba davant del porter Xemant, Jordi Alba al sota d'Alba!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
El 13 de la segona la jugada a la contra l'ha recuperat Papa Diob, es queixaven d'una possible falta, l'àrbitratí que continuин, tenia Redondo per la dreta, Alba per l'esquerra, Handro preferit jugar,
buscant a Jordi Alba
a mitja sortida de Gemma Labatut
per colar-li la pilota a l'esquerra
14 de la segona
ja guanya el nostre que et sapina el gol de Jordi Alba
Penso que hem jugat contra un gran equip
que estava en molt bon moment
hem començat amb molts dubtes
però a mi que ha anat passant el partit
i el gol en un moment important
ens ha donat ales i aquesta segona part penso que hem sigut superiors
L'equip sigue treballant conforme està treballant
Nosaltres som ratxes
l'equip està en avall a ratxa
i el que ens interessa
salut, treballar
i si ens toca la leteria de Nadal això ja seria
el sumo
El 2009 tenir tranquil·litat suficient en l'equip
perquè pugui assolir els seus objectius
i a final de temporada acabar entre els sis primers
Y lo que está claro es que no hay que quedar hasta aquí
hemos ganado dos partidos
no hemos puesto mitad tabla
que no hemos hecho nada
pero que seguimos en esta línea
ahora estamos fuertes
yo creo que hay que empezar el año
igual que lo hemos acabado
y por qué no empezar a soñar
Tornarem a ser grans
i tornarem
quan sortim d'aquesta tempesta
La victòria xerès ha servit per tancar el 2008
a només 5 punts de la zona descens
distanciar el descens a 8
i acabar l'any amb dues victòries consecutives
Aquest 2008 però també ha estat un any de comiats
El 2008 han dit adeu dos dels grans de la història del nàstic
com el Cintu López i el Camilo Roig
El 2008 ha estat també l'any
en què ha quedat més que aclarar la fractura existent
dins del Consell d'Administració Grana
El 2008 ha estat l'any en què
Pae ja ha dit que no al nou estadi
l'any en què s'han tornat a marcar la xifra dels 10.000
i és que el 2008 ha deixat de ser per molts
un any de promeses i somnis
i s'han convertit en 365 dies de pura realitat
Això sí, si per alguna cosa serà recordat aquest 2008
és perquè en total 20 dels 40 partits jugats
han acabat amb una X a la travessa
El 2008, sense cap mena de dubte
ha estat l'any de l'empat
Però com ens fa sentir
que ahir tornarem
Res no vols ja
Res no vols ja
Un sol tan gran
que mai
ningú no el podrà amagar
Res no es dubtes ja
Res no es dubtes ja
El 2008, sense cap mena de dubte ja
El 2008, sense cap mena de dubte ja
El 2008, sense cap mena de dubte ja
El 2008, sense cap mena de dubte ja
Tornarem a ser grans
I tornarem
Quan sortim d'aquesta tempesta
Que amaguem
Darrere rostre indiferent
Que cou i ens fa sentir
Que hi tornarem
Tornarem a ser grans
I tornarem
Quan sortim d'aquesta tempesta
que amaguem darrere els trens diferents
però com ens fa sentir que hi tornarem.