El matí de Tarragona Ràdio.
Doncs vinga, ja ens posem en ambient cara a una nova nit de focs artificials a la ciutat de Tarragona.
Aquest dijous, la quarta jornada, la quarta nit de focs, dos quarts d'onze,
Punta del Miracle i una pirotènia portuguesa que s'estrena.
Anem cap a la punta del Miracle amb Lluís Comas, Joan López. Bon dia, Joan.
Hola, bon dia, què tal?
Doncs molt bé, però tu segurament millor, no? Aquí al costat de la platja i amb aquesta fresqueta, no sé.
La temperatura és força agradable i realment ara m'ha agafat una ombreta aquí sota un pic,
aquí a la punteta del Miracle. Estem a la raceta darrere d'un cotxe i aquí sota el pistem.
Estem la mar de bé, la veritat, no et puc enganyar.
Un dia més, si et sembla, farem la crida a la ciutadania que els engrescarem a que s'acostin aquesta nit
als voltants de la platja del Miracle, gaudir de la sessió d'avui del 19è concurs internacional
de focs artificials ciutat de Tarragona, però que ho facin amb transport públic, utilitzin totes aquestes...
Home, que ho facin, jo dic, la crida perquè hi vagin, si no hi ha qui capi allà,
però que ho facin amb transport públic, aquesta era la part important, no?
Exacte, ens ha costat arribar-hi, però sí, eh?
Vull dir que facin el favor d'utilitzar els autobusos, perquè hi ha moltes línies que es perllonguen
fins a les 12 quarts d'una de la matinada, que no tenen excusa per anar pràcticament fins a qualsevol punt de la ciutat
amb autobús i prescindint del vehicle privat, eh?
Que tot això agilitza molt més el trànsit, tot i el dispositiu magnífic a muntar la Guàrdia Urbana
per desallotjar ràpidament l'espai.
Si et sembla, entrem en matèria i anem a parlar amb en Carlos Macedo, de la pirotècnica Macedo,
que és l'encarregada de disparar aquesta nit. Bon dia, buenos días, Carlos.
Bon dia, buenos días.
Com has vist l'espai? Segurament tu ja l'havies vist mediante fotografia o quizá por vídeo,
però al llegar aquí, com has vist tots aquests metros com s'han distribuït i sobretot també el terreno acuàtic?
Sí, també ja l'he vist per fotografia al vivo també, hace años atrás.
L'espai va molt bé, és un bon espai per a fuegos,
tenen un front molt gran per a fer els fuegos i també per als espectadors, per al públic.
La companyia Macedo està fundada el 1934 i tenen algunes curiositats,
a banda de diversos premis a Macau, a la Xina, a Coimbra, a Mónaco, a República Acheca, a Alemanya,
fins i tot a la Mercè de Barcelona, més a propet de casa,
però tenen el 2006 un record Guinness per a l'exhibició més gran de la història,
amb 66.326, ni un menys ni un menys, artificis pirotècnics que es van tirar.
Carlos, qual és el treball que estàs realitzant ara mateix aquí?
Aquí estamos empezando las conexions eléctricas, queda algo de material,
algunos efectos para colocar, y estamos empezando con las conexions eléctricas
para después colocar los equipos de digital de disparo.
Estos días, tanto los expertos como los maestros pirotécnicos nos hablaban
y nos clasificaban el fuego, los disparos, los estilos entre lo que entendríamos más como latino
y lo que sería más nórdico, sobre todo cuando hablaban de los suecos que dispararon el lunes.
Los alemanes ayer nos decían que tenían previsto algo híbrido entre los dos estilos.
¿Vosotros os incluís vosotros mismos dentro del saco de la bolsa de los latinos?
Sí, claro, la pirotecnia latina, sobretodo la tradicional.
Nosotros ahora en Portugal, por força de la ley, estamos cambiando los tradicionales efectos de cohetes
para carcazas y hoy mismo vamos a presentar ahí algunos efectos, pienso que bastantes,
típicos de cohetes de Portugal, pero en carcazas, porque ahora a causa de los incendios florestales
estamos cambiando eso en Portugal y se va muy bien con la pirotecnia más moderna,
un encuentro entre lo tradicional y lo moderno, se hace muy bien.
Estos días también hemos estado hablando de kilos, de cantidad de artefactos que se disparan.
Entonces, vosotros estáis sobre los 1.200 aproximadamente, creo, si no me falla la memoria.
Muchos pirotecnicos nos han afirmado que más kilos no es sinónimo de mejor espectáculo.
¿También te apuntas a esta afirmación?
Sí, claro. Muchas veces hacer un espectáculo de fuegos artificiales es pintar el cielo
y se puede pintar el cielo con tintas más grosas, tintas menos grosas.
Yo pienso que lo importante es utilizar bien los materiales que tenemos.
Para eso los creativos hacen los diseños y estoy totalmente de acuerdo que no es importante la cantidad,
es importante cómo se juegan las piezas de fuegos artificiales en el aire.
Como una de las empresas veteranas que participa en esta edición, en esta de novena edición
del concurso internacional de la Fox Artificial Ciudad de Tarragona,
¿cuáles son las principales cosas que habéis visto vosotros a lo largo de la historia
que en el mundo de la pirotecnia han ido evolucionando?
Quizás la informática, quizás los métodos de disparo, quizás la fabricación de los productos que se disparan.
Lo principal que yo siento que ha cambiado es la seguridad.
Yo pienso que las empresas hoy trabajan mucho pensando en la seguridad, en la fábrica, en los espetáculos,
eso es lo que más ha cambiado.
Después, como todas las actividades, las tecnías empezaron a utilizar los medios informáticos,
los medios de diseño, los medios de disparo de ordenador y, por tanto,
eso ha cambiado la forma como se colocan las piezas en el aire o en el suelo.
¿Tenéis previsto entonces un fallo de Windows?
¿Un fallo de?
Un fallo de Windows.
No, nosotros no trabajamos con Windows,
trabajamos con un sistema digital de radio
y a causa de eso tenemos 33 receivers en el espacio y tenemos dos emisores.
Si hay un problema con un emisor, el público no notará nada porque solo conecta la llave de otro
y está marchando.
Es lo bueno de este sistema que nosotros utilizamos,
que es un sistema que la programación es colocada dentro de los receivers,
dentro de los receptores,
no es el sistema de disparo.
El sistema de disparo manda una orden
que después es recepcionada solo por el equipo que está programado para aquella orden.
¿Entiendes?
¿Cómo llega el concurso a Portugal?
Es decir, ¿qué imagen se tiene de la evolución del concurso y del prestigio del mismo?
Tarragona es un festival de pirotecnia de los más conocidos de Europa, del mundo.
Es un espectáculo muy prestigio, por eso nosotros intentamos venir aquí.
¿Cómo preparáis desde la empresa El Viaje?
¿Qué protocolo se sigue?
¿Con cuánta antelación empezáis a trabajar en el espectáculo
que vosotros esta noche vais a disparar aquí?
¿Y más o menos cuáles son las tareas previas antes de iniciar El Viaje?
Es una cuestión muy difícil, porque nosotros hoy, mañana y hasta sábado
tenemos 14 espectáculos y, por tanto, va todo produciendo en conjunto.
Para ver una lógica, empezamos con el contrato, después del contrato, se hace un diseño,
un departamento propio, ese diseño marcha por la fábrica y entra en producción con materiales específicos
o que hay en estoque, de acuerdo con el diseño que es hecho, a partir de ahí hace más que un espectáculo en producción.
Por tanto, yo pienso que este espectáculo terá desde el inicio de producción un mes y medio, más o menos.
El material ha salido de Portugal lunes por la mañana, vencido a las 7 de la mañana
y ahora llegamos aquí, estamos montando para finalizarlo con la quema.
Carlos, para terminar, ¿qué es lo que os llega a vosotros del público?
¿Qué sabéis del público? ¿Qué le gusta al público de Tarragona?
La escena es una cuestión muy difícil. El público de Tarragona tiene mucha experiencia en fuegos artificiales.
Nosotros, los artistas, intentamos sorprender al público.
Lo que apostamos no es lo que el público gusta, pero presentarles algo de nuevo que les guste aún más.
y por tanto, nosotros traemos nuestro estilo propio para ver si se pega, si funciona aquí en el público de Tarragona.
Yo pienso que sí, que va a funcionar.
Gracias, Carlos. Te dejamos que sigues con el montaje y mucha suerte por esta noche.
Gracias.
Anem, si us sembla, a saludar el Jordi Bertran.
Ell és el director de la 19ª edició del concurs internacional de focs artificials de Tarragona.
Bon dia, Jordi. Gràcies per estar amb nosaltres.
Bon dia a vosaltres.
Personal que es mobilitza. Quanta gent hi ha en moviment en aquest concurs treballant-hi?
Segurament és molt difícil de dir un número perquè són molts els dispositius muntats i que es coordinen amb diferents entitats.
Sí, nosaltres el que podem més o menys definir al 100% sempre és dos fases de treball.
Lluna, l'apropiament del muntatge, perquè us feu una idea ahir, que l'empresa Alemanya estava treballant unes 30 persones.
Això vol dir que hi havia uns 20 i tants treballadors de l'empresa Alemanya i suporters.
M'explico. Nosaltres vam acordar que vindrien 10 pirotècnics i Alemanya l'empresa First Class va portar 12 més a compte seu, que són pirotècnics d'altres països, que estan veient també aquí els focs i ahir es van posar a ajudar a Alemanya.
Paral·lament també hi ha un equip de sis operaris treballant amb el suport i la seguretat de l'espectacle des de primera hora del matí, és a dir, cada canó, cada efecte va falcat amb sacs.
És una mesura, diguéssim, adicional que no marca la llei, però nosaltres aquí a Tarragona hem fet des de sempre.
I després hi ha tot un equip que potser no es veu tant, que és l'equip de producció, que és el que està preparant que tot això sigui possible.
Hi ha un tècnic permanent de l'àrea de cultura aquí a la zona de Dispar, des que arriba un camió, des que arriba una empresa.
Hi ha paral·lelament una empresa d'atenció a les companyies i al jurat, doncs, acompanyant-los per veure la ciutat, per veure també zones properes.
El concurs de Tarragona, des del primer any, ha intentat ajudar a ensenyar Tarragona, ensenyar la comarca immediata, el patrimoni monumental a tota aquesta gent que ve,
moltes vegades periodistes de fora, i intentar que no es perdin també els altres actius, no?
I paral·lelament, doncs, hi ha el que seria el dispositiu nocturn de seguretat, que aquí està integrat per més de 100 persones.
Aquest dispositiu nocturn, doncs, inclou cossos de seguretat com Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil del Mar,
serveis sanitaris, creu roja, protecció civil, la gent que apaga l'enllumenat perquè el foc llueixi més,
els propis tècnics de l'àrea de cultura, o bé la gent que després fa que això torni a la normalitat, no?,
que és el servei de neteja, no?, que això del dilluns, diumenge al migdia, de fet, ha quedat plenament controlat,
però, vaja, que és una de les qüestions que volem fer èmfasi enguany, juntament, doncs, a la Conselleria de Neteja
i Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, diferents entitats, doncs, portaran a terme neteges específiques,
enguany hi ha la novetat que el servei, la Societat d'Exploració en Submarines fa una neteja del fons marí amb l'àrea immediata,
bé, hi ha una sèrie d'accions que potser no es veuen però que fan possible que això després torni a la realitat, no?
Aquests dies, potser, les hem remenat, potser, arrel de la desqualificació que hi va haver de la pirotècnia valenciana,
el tema de les bases. Com es poden dissenyar, com es dissenyen unes bases per a un concurs com aquest?
Doncs mira, les bases de Tarragona van començar a dissenyar-se l'any 90 i cada any es redissenyen.
Jo recordo que quan ho vam fer la primera vegada, el que vam agafar va ser els models que teníem en aquella època,
aleshores hi havia un concurs de molt prestigi que per mi encara segueixen el concurs de referència,
tot i que aquests dies hi ha experts que estan dient el contrari, que ens apunten a nosaltres,
aquest dia, per exemple, el diari de Navarra, el Miquel Pagola, que està seguint el concurs de Pamplona,
que coinceix amb dates, deia que el millor concurs de l'estat espanyol era el de Tarragona,
jo sempre dic que no s'ha de perdre mai el respecte als concursos, sobretot de Sant Sebastián,
que per a nosaltres va ser molt modèlic i ens va ajudar molt a dissenyar les primeres bases.
També en aquella època hi havia el senyor Rafa Aguirre, que era un històric que avui en dia ja és jubilat,
persona que sap moltíssim de focs artificials i que és just de reconèixer que Sant Sebastián sempre ens va ajudar.
També ens ha ajudat gent de Bilbao, tenim molt bona relació amb l'Ajuntament de Bilbao.
Hi ha altres bases, potser de concursos més petits, van servir per modelar unes bases que,
doncs el primer any tenien quatre folies i avui han de tenir vuit o deu.
Vull dir que, evidentment, s'ha de filar prim, perquè, per exemple, el dimarts ens vam trobar amb una incidència,
no es va arribar al temps mínim. Per tant, això s'ha de cuidar i hi ha molta gent que hi participa.
En aquest cas és just també reconèixer que l'Ajuntament de Granollers els últims anys ja ha fet,
a través de l'àrea de cultura i de la pròpia alcaldia de Granollers, ha fet una aportació important a l'organització del concurs.
Ells deriven dos tècnics en aquest certamen, igual que nosaltres també col·laborem amb ells en altres programes.
I això també enriqueix els tècnics de Tarragona.
o gent aficionada com el Jaume Oller, que ens hem entrevistat algun dia aquí a la ràdio,
que és un aficionat a la ciutat amb grans coneixements,
que està en aquest comitè tècnic, és el que es juga, la tria de les sis empreses.
És a dir, que el que després ens renyen o no, en funció de com queda això.
Parlant d'aquesta tria que deies, enguany hem vist que hi havia, si no, un fall de la memòria,
24 empreses que s'havien presentat i havíeu notat que el nombre d'empreses de fora de l'estat espanyol havia augmentat,
de forma notable a més.
Aleshores, es decideix que 4 de les 6 nits, els dispars, siguin fets per empreses de fora de l'estat espanyol.
Aquesta internacionalització ha anat augmentant de forma paulatina. Cap on creieu que avançarà?
Bé, nosaltres enguany ens va sorprendre perquè potser el nombre d'empreses no és el més elevat.
no hi ha hagut un increment de 10 empreses més.
Els últims anys estem rondant entre les 20 i les 25 empreses.
Per tant, més o menys, això ja és una xifra que els últims anys, suposo que per aquest prestigi que deia el Carlos Macedo,
anem aconseguint.
Però bé, nosaltres sempre intentem, durant tot l'any, captar les millors empreses.
Aquí a Tarragona hi ha empreses que no han vingut mai.
Per exemple, hi ha un continent, que és el continent americà, que no està representant aquí encara.
I nosaltres anem al darrere, que es presentin algunes grans mostres de l'empresa americana.
Per exemple, Grutxi, és un magnate.
Doncs que, bé, estem al darrere i volem que vinguin altres empreses d'aquest nivell, que són importants.
Per contra, arribem perfectament a Austràlia.
I enguany hi ha hagut dues empreses que s'han presentat i no les hem triat.
Però el que és cert és que al món hi ha empreses molt bones i que no vull menys tenir les empreses d'aquí, ni molt menys.
Però el que està clar és que si hi ha una presentació de 16 a 8, doncs això s'ha d'atribuir també a l'hora de la tria.
I que tindrà més possibilitats, lògicament, d'entrar si hi ha més empreses estrangeres.
Però sempre acaba sent una certa incògnita.
Nosaltres intentem cada any analitzar-ho i dir-te si l'any que ve, doncs home, el que no farem és...
No farem un concurs exòtic.
Nosaltres hem renunciat a portar empreses de l'Àfrica, perquè les empreses de l'Àfrica segurament ha de resultar molt exòtic.
Anunciem en una roda de premsa que hi ha una empresa d'Angola.
Però si resulta que l'empresa d'Angola és molt dolenta,
l'exotisme i el cop d'efecte mediàtic que pot tenir i després aquí queda, ha passat un mal rato.
Per tant, nosaltres el que es mirem molt és la memòria tècnica
i exigim molt que les empreses presentin un treball tècnic molt acurat.
Ara, evidentment, suposo que el dissabte mitjans l'oficina de premsa de l'Ajuntament
us donarà les dades concretes de tota la gent que hi ha acreditada,
però us puc parlar de diferents empreses italianes que estan seguint el certamen,
diferents empreses alemanyes, diferents persones de Suïssa, Dinamarca,
el director del certamen de Roma, un concurs més jove que el nostre,
però que també té una gran quantitat econòmica.
En el cas de Tarragona, el concurs de Tarragona és un concurs que no té molt pressupost,
és a dir, en comparació amb altres concursos, aquí es juga més amb el prestigi,
tot i que es va renovant cada any i es va intentar millorar i aconseguir més patrocinadors.
Sí, Jolanda, et sentim.
M'agradaria deixar aquí perquè ens para un minut i mig de les notícies de l'informatiu.
Molt bé.
I realment hi ha moltes coses per explicar.
Per aquesta roda, mai tornarem a la punta del miracle.
Gràcies a Jordi Bertran, naturalment, per acompanyar-nos un dia més.
Gràcies, Jordi, per estar amb nosaltres.
Hem de dir que només tenim un minut per arribar al punt de dos quarts.
Anem a continuar fent pum-pum-pam.
Doncs vinga, a tirar petars.
Gràcies, Joan. Fins demà.
Gràcies.