Hola, què tal? Doncs sí, sí, som aquí al carrer Portalet, hem vingut fins a la botiga Guassa
per veure com va tota aquesta maquinària que hi ha al darrere del carnaval,
que no es veu però que hi ha moltíssima feina.
Ara ho podreu comprovar que quan ve algú aquí encarrega, per exemple,
40 disfresses o 50 per una comparsa,
després s'ha de fer tot un seguit de feines, de tasques que no es veuen però que hi són
i que, d'un i d'un i d'un, que porten molta dedicació i molta cura
i que, en fi, tot a més a més, compta rellotge, no?
És a dir, que ara ho explicarem. Ens acompanya l'Anton Guassa.
Anton, què tal?
Bon dia i bona hora.
Luzi, Luzi, bon dia.
Bon dia.
I la Vero, Vero, què tal?
Bon dia.
Veig que feu cara destressats, eh?
No.
Com està, l'Anton? Hi ha molta feina, no?
Molta feina, molta feina que a vegades s'ha de treure hores de dormir,
molta gestió a fer, perquè vulguis que no un traje no és només arribar i fer-lo,
tallar-lo, dissenyar-lo, sinó que, a més a més, són trajes difícils de fer
en el sentit que van molt complementats.
Hi ha molta cosa que es fa, o sigui, materials que si plumes, que si casquets, que si lamers,
i tot això comporta un seguit de també proveedors diferents.
I llavors, doncs, s'ha de conjugar tot això i poder-ho, d'alguna manera, desenvolupar bé.
Quan ve una persona que encarrega, doncs, 50 disfreses per de comparsa, no és només això,
després han d'anar passant cadascun dels membres, no?, anant fent el traje a mida, provant...
Sí, normalment el que es fa és, dos, tres mesos abans, es fa una reunió per tindre la idea del disfrasque
que sortirà, perquè també la carrossa ha d'anar conjuntada, això amb el que són els grups.
Llavors, doncs, es decideix un tipus de traje determinat i es fan unes primeres talles.
Aquestes primeres talles són les que es porten a la comparsa, aquestes, elles mateixes,
se prenen la mida, en el sentit que, com que ja va tot en talla, doncs, d'alguna manera,
ja cadascú es demana la seva talla i, a partir d'aquí, una vegada està tot això fet, es confecciona.
Però, esclar, què passa és el que te deia abans, que sempre hi ha molt de material diferent
de diferents fabricants en els que has de conjuntar que, per exemple, suposem un cas, no?,
necessitem 80 colls, Lluís 15.
Clar, si a Fàbrica n'hi ha 40, però no et preocupis que els altres 40 te'ls faig,
han d'estar al dia adequat, m'entens?
Vull dir que aquestes coses també passen.
És un conjunt de molts problemes, però, bueno, vull dir, agraïts.
i, bé, al final acostuma a sortir sempre bé, però els últims dies són d'un estrès brutal.
Qui s'encarrega, a fi, qui s'encarrega la disfressa no ho sap, tot això, eh?
Vull dir que ell ve l'encarrega, després, al cap d'uns dies, torna, se l'emprova, després se l'endú, la llueix,
però vull dir que no sap tot aquest.
Home, el més fàcil és anar a la botiga i agafar el teu disfress, m'entens?
Allò de dir, a veure, de què em disfrasso?
Doncs per això ja hi ha la Verònica i les noies de baix, doncs, que d'alguna manera,
t'aconsellen amb el que ja hi ha fet, d'acord?
Però el difícil és quan has de fer totes aquestes comparses.
Perquè, clar, no et demanen tot el traje sense, n'hi ha que et demanen,
doncs, escolta, ja mos estem fent això, però necessitem les fundes de les botes.
Doncs, vinga, va, clients de tota la vida, doncs, que no els hi pots dir que no, m'entens?
Doncs, llavors, vinga, fundes de botes.
Però les vull d'escai. Ah, d'escai negre no n'hi ha, haurà de ser marrón.
Vinga, som-hi, saps? Vull dir, és això.
És una mica un estrès.
I sempre hi ha, amb aquestes comparses, els últims dies que se n'apunten quatre.
I no et queda roba.
Ves a buscar, a veure on trobes roba.
Bueno, vull dir, és molt divertit.
No s'apunten quatre, s'apunten quatre dotzenes de més, eh?
I llavors has de començar un altre cop, el procés des del principi.
Jo abans he passat per la botiga, a ver-ho,
i hi havia dues senyores i deien, vull un barret com un que veig a veure una pel·lícula,
i llavors tu s'hi has de buscar, no?
Clar, has de mirar el que tens a la botiga, el que més vells i va amb elles, i és un cacao.
I la gent se pensa que tens una vareta màgica i pots treure...
O sigui, el que elles necessiten, tu ho has de fer.
Bueno, varetes màgiques n'hi ha, no?
Sí, hi ha de disfressa, però no funciona a vegades.
No ho s'ha provat?
No.
Però es demanen coses molt rares o no?
O hi ha de tot, eh, imagino?
Sí, a veure, n'hi ha de tot.
Hi ha que busquen les pel·lícules i de les pel·lícules treuen el personatge més difícil i n'hi ha de tot.
Què en tenen fa aquest any?
Doncs els Power Rangers, el Spider-Man com sempre, i mosqueters i pirates, això sempre funciona.
Ja he vist a l'entrada que hi ha les disperses pels més petits, pels més menuts,
però també complements, no?
Qui vulgui, per exemple, unes pestanyes aquestes llargues també els trobarà.
Sí, sí, això és venda d'última hora perquè normalment són grups d'aquestos petits
que anem a fer una mica de festa de Carnaval i amb un barret i dues pestanyes, doncs,
vull dir, en tenen suficient.
Ara bé, també passa que hi ha un segment de mercat que és aquest dels babies
que d'alguna manera últimament està creixent en el sentit aquest
que la canalla, inclús la que va amb cotxet, van disfressats.
Vull dir que aquests també els vestim, saps?
És curiós però és un segment molt divertit i a nosaltres ens fa molta gràcia
perquè la canalla aquí en aquesta casa ens agrada molt.
Per un del primer any de vida pot trobar una disfressa, què?
Sí, sí, tenim el doble.
De tres mesos.
El dato més curiós aquest any ha sigut un bebè de 20 dies.
Va vindre el bebè, amb la seva mare, indiscutiblement,
però sí, sí, 20 dies, és el bebè més petit fins ara que han vestit aquest any.
Sí, sí, sí, preciós.
Abans em parlaves del material, de buscar el material.
La Lucie és la que s'encarrega de tot això rutlli, no?
Sí, sí.
La Lucie és la que jo em sembla que no dorm i després quan arriba aquí a les 9 i mitja
fins a les 12 està enganxada al telèfono que hauríem de fer alguna cosa
perquè portessi algun xip aquí penjat amb el tema dels telèfons.
Per què? Doncs perquè les gestions aquestes de compra tant aquí a Espanya com a l'estranger
les porta ella. I llavors, esclar, què passa? Que s'ha de coordinar molta cosa.
Cosa per compar-se, per grups, inclús per persones individuals que demanen,
doncs, bé, som tres, necessitem això, doncs, vinga, intentem buscar-ho.
Les fàbriques, actualment, la majoria són d'aquí d'Espanya,
però en tenim també que ens subministren des de fora.
Són distribuïdors, són distribuïdors perquè normalment la manufactura de tot això
ve dels països de l'est, Portugal i tots aquests puestos.
Tailàndia.
Sí, Tailàndia, tots aquests puestos que d'alguna manera, doncs,
s'han ficat de moda en aquest sentit de producció, saps?
I la Lucie, quan obre una caixa i veu que allò que diu l'alberà
no es correspon massa amb la realitat, me l'hi preguntem a ella, no?
Ja em mira en una cara, ja em mira en una cara.
Això passa, no, a vegades?
Això és una de les coses que es porta molt malament,
perquè tu estàs entre el mig de la comparsa i del fabricant.
I, indiscutiblement, si t'has compromès,
jo soc de les que el que dic va a missa, sempre.
I, clar, és un problema, perquè si tens 100 persones
que s'estan esperant unes peces i dins de la 100 t'arriben les caixes
molt malament totes, doncs això és com a mal estressant.
i te sents impotent en aquesta situació,
perquè jo ja entenc el fabricant,
però a vegades és molt poc responsable.
I jo és una de les coses que porto malament
en el sentit que es pateix,
perquè jo cada dia estic veient les cares de la gent que ve.
Ei, que això ja és la setmana que ve, eh?
O aquesta, precisament, el cos blanc de Salou.
I a sobre de més a més,
doncs necessiten unes quantes més.
Això és molt problemàtic.
No és només el properitari,
sinó també fallar el transportista,
el vol que ve, no sé, l'aví que ve de...
Un altre, que els problemes adients de fora
els patim nosaltres.
Però, clar, això el client no se n'adona,
no se n'entera.
I, lògicament, per això estem nosaltres,
i si han confiat en nosaltres,
és de calaix que solucionem el problema.
Aquest any, almenys, al Prat no hi ha problemes, no?
Que l'any passat sí que hi havia problemes,
a l'aeropar del Prat, no?
Déu-n'hi-do, no?
Toca fusta.
Sí, toquen fusta.
De moment, no.
I el que ens està arribant, perfecte.
A vegades tenim més salvació en el de fora
que en el de dintre.
I sap molt greu, això, eh?
Però és així.
La farra vos diu l'estranger, no?
És a dir, el material que ve de Sud-amèrica...
Exactament, que ve de fora.
Va arribant els paquets perfectes.
I si et diu en el 15, és el 15.
I aquí nosaltres som una mica més informals, eh?
A vegades critiquem a segons quines comunitats,
però Déu-n'hi-do, eh?
A veure, suposo que si trobeu, no?
La realitat és la poridura.
Els comentaris de la Lucía amb el to que ho fa
doncs és precisament per les tres d'aquest que et deia jo
de les 9 i mitja fins a les 11.
Ara som a mor a punta, eh?
Sí, però estem a mor a punta, llavors, atenció,
perquè potser et mossegui el micròfon, no?
No li costa gaire, eh?
Per ser un cas.
Escolta'm, ara ja em parlava del coso blanc de Sol,
que també, Déu-n'hi-do, no?
També hi ha moltes comandes d'aquests i d'aquests.
Sí, sí, sí, sí.
El coso blanco s'ha convertit en una de les festes importants
d'aquí de la zona.
i vulguis que no, dintre del que és el coso blanco,
tot són comparses, tot són rues,
perdó, tot és rua,
i llavors, esclar, què passa?
Que el tema aquest és que
sempre és el primer...
el primer cap de setmana de febrer,
és a dir, coincidint-se quasi sempre
amb la candelera.
Però aquest any, com que el carnaval ve tan aviat,
doncs ells han decidit adalentar-ho una setmana.
Per tant, aquest cap de setmana ja tenim coso blanco.
i, bueno, vull dir, tot això s'ha de fer,
s'ha d'entregar i ha d'estar tot a punt.
És més, ha d'estar a punt uns dies abans,
perquè la presentació de les carrosses es fa demà,
em sembla, o dijous.
Per tant, doncs, ha d'estar tot bastant a punt
ja avui, ho entens?
I sempre hi ha alguna coseta final
que sempre s'ha de polir, arreglar,
però, bueno, gràcies a Déu, tot surt bé.
Al final, tot surt bé.
Més o menys aquest any què veurem?
O sigui, pel que esteu veient ja en aquests dies de treball,
hi ha, no sé, alguna cosa destacada que es pugui dir.
T'explico.
Hi ha molta cosa, molta originalitat,
però aquí no deixarem de portar plumes,
aquí a Tarragona.
S'ha convertit en una de les rues més importants de Catalunya
en el sentit d'elluïment
i que hi ha molt de sonid o molta història.
Després, les mateixes comparses
que fan el Carnaval d'aquí de Tarragona
cada vegada integren més coses,
és a dir, quan no fiquen més sonido
i fiquen més ball,
és a dir, més coreografia,
quan no més vestuari,
vull dir que d'alguna manera estan creixent
cada any, cada any, cada any, cada any, en aquest sentit.
I, si anéssim malament en aquest sentit,
baixarien les comparses,
i al contrari, cada any hi ha més comparses
i cada vegada s'hi apunta més gent amb això del Carnaval.
No et diré que aniran,
perquè són secrets que ells mateixos cuiden
que no se sàpigui.
Però pot passar, com ha passat algun any,
que tots vagin de blau i plata,
que també ha passat, això, algun any, saps?
Precisament per no dir-se-ho entre ells.
T'hi trobes, no?
Sí, sí, sí.
Són coses curioses perquè al final dius
«Hòstia, aquest també va de blau?
Oh, i plata!»
Vale, bueno, tornem-hi.
I passen dos carrosses més i un altre.
I pot passar això, pot passar.
A vegades, doncs, és curiós perquè inclús
coincideixen amb les temàtiques.
Perquè, a veure, una pel·lícula que hagi...
En l'època d'allò del Pirates del Caribe,
doncs, recordo que hi havia
una quantitat de pirates tremendos.
Vull dir, coincideix bastant
amb aquelles coses d'última hora
o de novetat que han sortit.
I no s'ho pregunten a vosaltres.
Escolta'm, els altres de què van?
Aquests de la Paralta o els d'aquí o els d'allà?
Sí, però els hi diem que no els hi fem res.
Top secret, eh?
Sí, sí, és top secret, és top secret.
Sí, a més a més, vull dir,
és condició d'aquesta casa, vull dir, ja ho saben.
I això que passava els primers anys,
ara ja no passa, ara ja no ens ho pregunten.
Ha de ser una mica secret de confessionari,
perquè són ells mateixos
els que ho marquen indiscutiblement,
ho porten tot com a molt en secret.
Llavors, tenen la necessitat
d'explosionar en color, en el que sigui,
en un moment determinat
quan s'ajunten tots.
Vosaltres els disfarseu o no?
Hi ha hagut algun any que sí?
La vera o sí?
La vera o sí?
De què, de què?
Jo des que vaig néixer.
I ho seguiré fent, eh?
Sí, sí, és molt guai.
Vas amb alguna comparsa o no?
No.
No, perquè aquí n'hi ha feina.
Aquí n'hi ha feina per fer.
Tu en ton?
Això que et deia,
que hi va haver uns anys
que sí que ens disfressàvem,
però ara últimament no.
També és veritat
que ho fa també el grup d'amics.
El grup d'amics nostres,
fins feia poc,
ens disfressàvem tots.
Però, com que el grup d'amics
últimament no es disfressen,
nosaltres tampoc.
el que hi ha de fer els disfressos
està tan a tope
i tan condicionat
per la feina de fora
que no queda temps
per fer la feina de dintre
i llavors,
no, no.
És condició
que si no els fa l'entorn,
no n'hi ha disfresses.
Però aneu a veure
les que heu fet aquí,
és a dir,
sortiu fora aquell dia
a veure com han quedat.
Sí, sí, sí, home,
clar, sempre esperes
poder veure una miqueta
el resultat de la teva feina
i que la gent s'ho passi bé
i, en fi, tot això.
A veure,
al Cossoblanco també hi anem,
a veure-ho,
però hi anem com a espectadors,
no com a...
Professionals.
Clar, llavors veus,
per exemple,
el que porten les altres carrosses,
veus el que porten les teues,
pots també una miqueta comparar
i veure l'esforç
que hi ha hagut de feina
en el sentit de la carrossa,
perquè les carrosses
porten molta feina també.
també els dies que hi porten,
perquè tu comptes que hi ha gent
que porta dos mesos
treballant amb les carrosses
i Déu-n'hi-do
la feinada que hi ha, saps?
És a dir,
és un espectacle digne de veure
i jo ho recomano,
bé, no cal recomanar-ho
perquè tot Tarragona
s'aboca al carrer aquell dia,
tant a la rua normal
com a la de lluïment,
vull dir que està carregat de gent sempre.
I amb el tema de les festes aquestes,
com la Vero,
que és que ella,
amb el seu grup d'amics,
doncs també surten por ahí
i surten el dia de carnaval,
és només que surten aquell dia, saps?
Aneu a veure altres carnavals?
A part cap de idees?
O encara que sigui per la tele,
el de Rio, alguna altra?
Nosaltres a Itàlia
hi tenim bastant,
bastanta tirada
i anem bastant allà.
El que sí que fem és
demanem documentació
tant del carnaval de Tenerife,
perquè això ens pot arribar per internet
i via patronats de turisme,
això sí que ho fem
i el que fem també de Rio
a vegades ens arriba informació,
però no massa més cosa.
Vull dir,
ens centrem bastant en el nostre d'aquí.
I nosaltres,
és que tant a la Luzi com a mi
ens agrada molt el tema de Venècia,
però és que a Florència,
a Parma,
a molts llocs d'Itàlia
es fan uns carnavals
que no són com els d'aquí,
ni molt menys,
ni com els de Rio,
ni com els de Tenerife,
ni de tot això.
però com que ens agrada molt
la vestimenta que porten,
doncs és allò que dius,
hosti,
que xulo,
que maco
i ens agrada molt veure
aquells tipus de carnavals.
Les màscares,
dic,
de Venècia.
Sí,
sí,
són dignes.
A mi el vestuari
d'aquell carnaval m'encanta,
el que passa que no m'agrada tant
perquè és molt estàtic,
però és divino de veure
el que porten.
Esperen que veixit molt bé
i que queden pocs dies,
però bé,
que veixi molt bé
i veus,
agraïm que un dia més,
un any més,
ens ha sigut obert les portes.
Hi ha coses embastades,
hi ha feina,
ja vull dir que hi ha activitat,
hi ha activitat.
Lucie, gràcies.
Moltes gràcies a tu.
I també la Vera,
que vagi molt bé.
Vale, gràcies.
Anton,
fins a un altre.
Vinga, bon dia.
I això és tot d'aquí,
des del carrer Portalet,
a la botiga Guas,
hem vingut a veure
com està tot aquest procés
del carnaval
i també recordant-nos
que a baix,
si voleu vestir
a un nodó de pocs mesos,
ho podeu fer perfectament
perquè hi ha disfresses
per triar i remenar.
Això és tot,
fins ara,
adeu.