Ara són dos quarts de dotze del migdia, en vuit minuts, matí de Tarragona Ràdio,
amb una previsió que ens atança una de les entitats amb veteranes i actives de la ciutat de Tarragona.
Estem parlant de l'Ateneu de Tarragona, que demà inaugura una exposició.
El títol a la vora del riu és prou explícit, parlem del nostre riu, del nostre sovint malmés francolí.
És una mostra fotogràfica que, entre altres coses, ve a demostrar que el francolí conserva una flora i una fauna interessant
en contra del que molts podríem pensar.
Ens acompanya el fotògraf Josep Maria Dalmau. Josep Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos. I el vocal d'exposicions de l'Ateneu, Jordi Freixa. Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia a tothom.
Com anem? Bé? Bé.
Jordi, persona molt activa també a la ciutat de Tarragona.
Es fa el que es pot.
De Tarragona. El Josep Maria i el Jordi ens van portant el seu dia al treball d'aquesta exposició.
Ho tenim aquí, davant, i jo aquest matí, quan l'estava mirant i veia aquests insectes, aquestes aus, aquestes roselles,
deia, no, ens enganya, això no està en francolí. Vinga, va, diguem la veritat. D'on són aquestes fotografies?
El riu Francolí té unes parts malmeses, que són les que veu tothom.
Quan parlem del riu Francolí sempre diem, el riu està podllit.
El riu no està podllit, està malalt.
El riu l'han fet posar malalt.
Però hi ha unes parts, doncs, que encara es conserven bastant bé,
i aquesta flor i aquesta fauna, si es busquen, doncs es llouen.
Aquesta flor i aquesta fauna sobreviuen com poden, d'una manera feixuga,
tenen contaminants, cada dia se'ls redueix més el seu hàbitat,
el medi ambient és malmès, però es té de lluitar,
i potser aquestes fotografies és perquè se'n donem compte
que això existeix i que es té de conservar.
De fet, mai hem mirat gaire cap al riu aquí a Tarragona.
Diuen que vivim d'esquena al mar, cosa que afortunadament cada cop passa menys,
però al riu l'hem mirat molt poquet.
És aquell pont, aquell tros de terra seca que travessem amb el cotxe pel pont, no?
I no té més, és el que sempre havíem...
Aquest és el riu que coneixem a Tarragona.
És a dir, a Tarragona vivim d'esquena al mar, vivim d'esquena al riu,
vivim d'esquena a molts llocs.
Ens van plantificar una petloquímica,
i en el seu moment es va fer una gran festa,
tenim una petloquímica, molts llocs d'atrabany,
molta prosperitat,
i prosperitat n'ha portat, és evident,
també ens ha portat molt una explosió demogràfica molt més gran,
però també ha portat molt de fum, molta contaminació,
ha fet amb el mes totalment l'horta de Tarragona,
on ara hi ha una petloquímica,
abans hi havia una horta rica, ara no hi és,
i els animals es fan molt bé.
Els ramaders, el riu, estan desapareixent,
les hortes no hi són,
i això és el que es té de cuidar.
Ha hagut d'esmerçar moltes hores per aconseguir aquestes fotografies,
és a dir, per trobar aquestes diferents espècies d'animals i de flora,
perquè clar, no es troben així com així.
Jo he passejat sovint pel riu, per la desembocadura,
i aviam, totes aquestes espècies,
jo m'imagino que són moltes hores d'observació, no?
Sí, va per cicles,
o sigui, cada temporada té els seus animals.
La primavera té més aus, flors,
a l'estiu són els insectes,
a la tardor desapareix quasi tot,
sols queden algunes aus que passen l'estiu,
a l'hivern, a la desembocadura,
hi ha les aus que venen a hivernar,
com poden ser els corts marins,
els bernats pascaires,
que venen aquí a passar l'hivern,
això si no els enviem l'aigua a Dida,
i és que hi han d'anar a un altre lloc,
no se n'hagin d'anar a Mallorca a passar l'hivern.
Ja que la desembocadura del riu Flancolí
és un hàbitat que és molt important
per a les aus marines que venen aquí a passar l'hivern,
però els hi hem de donar un mínim de condicions
perquè puguin viure.
Si aquestes condicions desapareixen,
les aus marxaran,
i aleshores el riu sí que estarà putllit.
Quan vagin a veure l'exposició,
que la recomanem i molt,
hi ha fotografies,
realment una vella és extraordinària,
amb aquestes aus, amb aquestes plantes,
però també hi ha fotografies que capten
aquest altre riu,
aixut, amb les xameneies al fons,
vull dir, hi ha una intencionalitat clara
de veure que el riu és molt plural
des d'aquest punt de vista, no?
El riu és el que vulguem que sigui.
És a dir,
podem aconseguir que el riu siguin
aquests insectes bonics,
aquests aus meravellosos que encara hi són,
o podem aconseguir el riu,
que sigui un riu
al costat d'una activitat febril,
sec,
sense cap utilitat per ningú,
que s'hagi fent molt bé el medi ambient,
i tot això, doncs, comporta
que una cosa farà desaparèixer una altra,
és una roda que anirà desapareixent,
un insecte farà desaparèixer un au,
un au farà desaparèixer un altre element,
i ens cluperem amb una terra aixuta i arma.
Sí que té una doble intencionalitat,
o sigui, tenim d'anar-nos compte
que el riu no es pot malmetre,
que si malmetem el riu,
una part de Tarragona desapareixerà.
Que ens tenim que respectar l'aigua,
ja que l'aigua és vida, tothom ho diu,
però anem a tirar la runa al riu.
O sigui que és contradictori, això.
Les empreses petloquímiques
diuen que treballen per Tarragona.
Inclús paguen festes per Tarragona,
però aboquen les escomblaries al riu
i fan vertits al riu.
Això té de canviar.
Si no canvi el riu,
doncs sí, al final estarà putllit.
Amb aquests dies ha coincidit en el temps,
perquè no es podia preveure
que hi hagués l'incident de la passada setmana
de Rapsola amb aquest abocament d'aquestes aigües,
que ara s'està investigant,
ja ho hem explicat diverses vegades
als serveis informatius,
però coincideix, no?
En el temps ha estat una casualitat
que coincideixi aquests fets amb l'exposició,
però l'exposició ja estava prevista des de feia temps.
Ha estat una casualitat dolenta,
ja que embutlíem que això no passés mai.
Però no és la primera vegada,
ja que a l'exposició també presento uns peixos morts,
d'un altre abesament que hi va haver l'any passat,
que va ser prou preocupant.
i això passa periòdicament.
Per què passa periòdicament?
Doncs perquè potser el cuidat que tenen les indústries no és suficient.
No he dit mai que a Tarragona no hi hagi d'haver indústria.
Seria impensable que ara a Tarragona, sense indústria,
pogués sobreviure.
Però les indústries tenen els mitjans suficients
per ser netes.
Això és el que hauríem d'aconseguir.
Una indústria neta, respectuosa amb el medi ambient,
que poguessin conviure les dues coses.
Les ximenes deixen anar grans tones de l'aire,
de fums, amb una quantitat de contaminants.
Tot això es podia filtrar.
L'aigua que se'n va al riu,
aquests vertits que se'n van al riu tòxics,
podrien ser nets.
I el riu podria baixar-hi més aigua.
No tenen necessàriament que agafar l'aigua del riu a la indústria
quan tenen altres mèdies de captar-la.
Ni que sigui més car,
per això tenen diners,
perquè se'n gastin.
Quan va fer les fotografies?
En quin període de temps?
Anys.
Això és en mica en mica.
Per tant, que moltes d'aquestes imatges
probablement ja no les podríem trobar.
No, ha desaparegut molta cosa.
Perquè hi ha tot un seguit d'ous,
fonamentalment,
que són ous migratòries,
que estan estacionalment al riu,
però també tenia tota una sèrie d'espècies autòctones,
no, el Francolí, fa uns anys?
Sí, i teòricament hi són.
Busca-les.
De vegades, pobres.
Cada vegada és menys freqüent.
Van desapareixent.
Els peixos al riu se van morint.
Ara haurem d'esperar una altra riuada,
que portin els peixos de més amunt de la muntanya,
que es queden aquí i es multipliquen.
Però ara, aquesta contaminació que hi ha hagut ara,
això portarà uns mesos que el riu estarà erm,
ja que tot el que hi havia a l'aigua s'ha mort.
Les aus, les sequeres, també fan que no vinguin.
Tot això fa que el riu es quedi desertitzat
i que quedi erm.
Si parlem del Francolí,
aquest que ha anat retratant fotografia
en el llarg dels anys,
també tenim aquest Francolí,
que vol ser un parc fluvial
amb la seva gespa.
Els diumenges s'hi veuen moltes famílies,
anant al parc que s'està fent en paral·lel.
Però la que t'endinses,
per aquella passejada,
molta gent que va amb bicicleta,
caminant, dius,
la indústria, tot el que vostè vulgui,
però Déu-n'hi-do també el que fem
els que passegem per allà,
perquè des de rentadores velles,
cotxes desats, abandonats,
hi ha molta porqueria, eh?
Molta.
El riu està brut.
I és fàcil,
ja que no hi ha cap mena de vigilància,
ja que el riu...
El problema del riu també és que
els diguis els que els diguis,
l'Ajuntament et dirà
oh, això no depèn de nosaltres.
El port dirà
oh, això no depèn de nosaltres.
Els de l'aigua, de la...
L'Agència Catalana de l'Aigua.
L'Agència Catalana de l'Aigua dirà
oh, això és de l'Ajuntament.
Els uns pels altres,
el riu està brut.
Vostè ha passat darrerament
per allà, pel riu?
Sí, sempre.
Ho ha vist molt diferent.
Què va sovint?
Allò de dir,
és una de les seves rutes
de Tarragona preferides?
És la meva ruta
perquè el riu
es té d'observar
setmana a setmana,
dia a dia.
Hi ha canvis,
hi ha elements
que surten cada dia.
Tal com ens ho posen més difícils,
hem d'anar més amunt.
Abans es podia trobar
aquí a la vora.
Hi ha uns ànecs salvatges
que vaig fer aquí
al davant de Tarragona mateix.
ara això ja no hi és,
no hi ha aigua,
se n'han anat,
estan més amunt.
També hi ha el problema
dels caçadors,
que caçen...
També caçen aquí al riu?
Sí.
I es pot fer?
Hi ha uns acotaments
que són una miqueta més amunt,
però realment caçen
a tot arreu,
al mig del camí.
Aleshores hi havia
unes gallinetes d'aigua
que estaven una miqueta
abans d'arribar a Gostantí,
hi havia una població
bastant bonica,
ara ja no n'hi ha ni una.
Han fet desaparèixer
fins a la llavor.
Aleshores,
val la pena
unes gallinetes d'aigua
que pràcticament
no són comestibles
que els caçadors
i hagin fet
aquesta massacra?
No ho sé.
Clar,
són poblacions petites,
al d'esconeixement
i ningú
les protegeix
en aquest sentit.
Vinc una fotografia
d'un apoput
que dius,
home,
és que qui pot veure
avui una apoput així
a la ciutat
i un munt d'espècies,
granotes,
en fi,
és que no sabria...
Aquest és un altre ocell
mosquiter o comú,
doncs aquí.
Aquest és un mosquiter.
Vostè,
després de fer aquestes fotografies,
clar,
ha de fer la classificació,
diguem-ne,
que ja té molt clar,
ja té coneixement
de les aus
que està fotografiant
o després,
un cop té la fotografia,
diguem-ne,
es documenta
per poder donar
tota la informació
al públic
que vagi a veure
a l'exposició.
De totes no.
És a dir,
retrates un nau,
sempre t'entroves
una de nova,
hi ha que buscar-la
en els llibres,
a veure quin és,
s'envia amb ornitòlegs
si convé
perquè ens donin
la família exacta.
Un fotògraf de la natura
no és ni un ornitòleg
ni és un entomòleg
i un entomòleg
no és un bon fotògraf
de la natura.
És més profitós,
diguem-ne,
col·laborar
amb uns amb els altres,
aleshores conec
doncs el més elemental,
el que no conec
m'adocumento
i si m'equivoco
demano perdó
i pregunto quin és.
Home,
jo així aprenem
de tots plegats.
Aquí veiem un ànec
amb una família
nombrossíssima,
de neguets,
petitets.
Escolti,
jo és que aquesta fotografia
la veig i dic
no,
això no pot ser
el francolí.
Aquesta fotografia
està plesa
fa uns quatre anys
entre els ponts
de Santa Tecla
i de l'Avinguda Roma.
Doncs baixava aigua
en aquell moment,
perquè es veu molta aigua.
En aquell moment
baixava aigua
i el riu
estava acceptablement bé
i amb una bona població
d'ànecs.
Això ha desaparegut.
D'açada,
perquè ja no hi ha aigua.
Clar.
L'aigua se'n va.
On va l'aigua?
A...
Qui respongui
i qui ho sàpiga,
no?
Quantes fotografies
té l'exposició?
Unes 60.
Déu n'hi do.
Sí,
una exposició digna
hauria hagut de ser
500 fotografies
i aleshores
hagueren pogut donar
una idea
del que és el riu
francolí.
Ha hagut de fer
una selecció important,
S'ha hagut de fer
per a qüestions d'espai,
s'ha hagut de fer
una d'espai
i també de diners,
ja que les ampliacions
són cares,
no hi ha cap mena
d'ajut
i gràcies a l'Ateneu
que ens accedeix
la sala.
Això és una cosa
que no entusiasma
la gent.
Parlar-los del riu
francolí,
el qual no li dóna
cap importància
i parlar-li
de la contaminació
encara menys.
Més aviat
es fa una miqueta
de jujo.
Aleshores,
massa, massa
col·laboració
no es troba.
És una feina
molt individual,
gràcies a l'Ateneu
que obre les portes,
però amb una exposició
digna serien
500 fotografies.
Que donaria
una perspectiva
moltíssim més àmplia.
Aleshores,
donaríem una perspectiva
del que és el riu,
podríem parlar,
hi ha moltes,
moltes coses
que aquí no surten
per manca d'espai
i que m'hagués agradat
fer-ho,
potser un dia
ho farem.
Mai se sap, eh?
Molts Ateneus
necessitaríem
per posar
les 500 fotografies
perquè teniu
un espai
molt aprofitat
però aviam,
s'hi pot fer
el que s'hi pot fer,
no, Jordi?
Sí,
és un espai
limitat
del que tenim
la sala d'exposició
és modestíssima
però, bueno,
dintre de la nostra capacitat
doncs
ho procurem
fer-ho
aprofitar-ho
el màxim possible.
I que no hi teniu
un no per ningú, eh?
I no tenim un no per ningú.
És una entitat
que està oberta
a la ciutat
des dels inicis.
La Taneu de Tarragona
sempre està
al servei
de l'art,
la cultura
i el tarragonisme,
evidentment.
Inauguríeu demà
però mentrestant
al llarg del mes de febrer
heu previst fer
moltíssimes activitats,
com sempre, clar.
Sí, sí.
O sigui, nosaltres a la Taneu
doncs diguéssim
hi ha diversos grups
hi ha el teatre,
la literatura,
les exposicions,
hi ha cinema
i llavors cada grup
doncs treballa
independentment
doncs coordinat
en aquest cas
doncs cadascú
amb el seu partit.
Jo doncs personalment
porto el que és
el cinema,
una mica relacions públiques
i el comissariat
d'exposicions
però que en realitat
com a totes les entitats
tots fem de tot.
Exacte.
Quan arribes allà
dius
bé, jo sí,
d'acord,
em dedico a això
però què he de fer avui, no?
Qui hi ha,
qui no hi ha
i...
Entre tots
doncs procurem
fer-ho tot.
I publiqueu un butlletí
una miqueta
amb l'actualitat
amb diferents composicions
dels propis associats?
Sí,
es publica el butlletí informatiu
que és l'espècie
del liudar
i allí
doncs és on tenim
una mica resumit,
està clar,
doncs una miqueta de tot.
El que són
les activitats
de cada mes
evidentment
és el més important
i després
doncs articles puntuals
i coses puntuals
que es van fent,
articles d'opinió,
de literatura,
de poesia,
en fi,
una miqueta de tot
dintre de la línia
del que és
la nostra entitat
l'antena tarragonà
que és,
com he dit abans,
art, cultura i tarragonisme.
I un punt de reunió,
de relació,
de fer amics,
de trobar-se...
Sí,
evidentment aquest és,
diguéssim,
el resultat de cada cosa
però també,
m'ho he deixat,
també hi ha el club d'escacs,
per exemple,
llavors,
cada surt
es relacionem
i,
bé,
això és una cosa bona
que tenim també
en la veritat
d'exposicions
és que,
com que ve molta gent
i moltes activitats,
doncs d'entrada
ja és un èxit segur,
ho veu molta gent
per les diferents
activitats que es fan.
i després,
evidentment,
doncs el públic de Tarragona.
Per tant,
doncs,
francament estem contents.
Però una cosa són els socis
i les sòcies
i després tots aquells
que hi van per lliure
perquè saben que hi ha
aquesta exposició del Josep Maria
i volen anar a veure-la.
Exacte.
Perquè com a socis,
com a socis com a entitat,
en quin nombre més o menys
d'integrants?
Els movem aproximadament
d'uns 350 socis.
Sort que no van tots alhora, eh?
Home,
a vegades...
A vegades sí.
Hi ha vegades
que doncs hi ha més o menys
afirmament de gent
però hi ha vegades,
per exemple,
el ball té molt d'èxit,
el teatre també,
el teatre pràcticament...
És el propi grup de l'Ateneu, no?
Sí, sí,
és el propi grup,
aquesta pròpia de l'Ateneu
i en el cas de l'exposició,
doncs pràcticament,
sobretot a les dies
de la inauguració,
doncs hi ha molta expectativa
i la gent, doncs,
hi va.
I jo penso que aquesta,
en concret,
doncs serà,
per el seu interès
que creiem nosaltres
que té,
serà un èxit segur.
Veig mirant
l'agenda d'actes culturals
que teniu per al mes de febrer,
demà s'inaugura
l'exposició del Josep Mariat.
Dissabte teniu cinema.
El dissabte teniu cinema.
Ets el responsable
de l'àrea de cinema, no?
Sí, fem un cicle
de cinema històric,
diguéssim,
en aquest cas
estem amb l'imperi romà,
vam començar amb Rombolo i Remo,
que és el principi,
i anem seguint
i procurem posar,
doncs,
això sigui un tipus de cinema
que sigui més d'esbarjo,
que no sigui tan tècnic.
Clar.
No?
Per exemple,
doncs aquest dissabte
fem a Demetrius o a Gladiador.
Clar,
el propi bé ha sigut,
ja que estem amb Claudi,
posar jo Claudi,
però és clar,
és una miqueta,
doncs,
diguéssim,
com diríem,
més tècnic,
més,
llavors posem,
doncs,
si creiem que sigui més lloger,
una cosa més distesa,
no?
Exacte.
Clar que sí.
I encara que sigui el Demetrius o a Gladiador,
que sembla que sigui,
doncs,
així un títol una mica pueril,
però,
doncs,
esclar,
tenim l'abasant de cinema comercial
i d'entreteniment,
però després també hi ha una part
de l'abasant històrica,
en la qual està bastant ben documentada
i creiem,
doncs,
convenien,
per exemple,
en aquest cas,
posar-la.
L'endemà veig que
de 5 a 7 de la tarda
ni ho d'art.
Ni ho d'art.
Això és el grup de teatre.
Podríem explicar una miqueta
en què consisteix aquesta activitat?
Què us sembla?
Aquesta activitat
es fa normalment una vegada al mes,
encara que s'enseixi
pràcticament cada setmana.
És un grup de persones
que treballen,
solament,
en un teatre artístic i musical.
Es fa teatre-teatre,
doncs,
diguéssim,
i després el teatre artístic també,
on hi ha actuacions,
gent que canta,
gent que recita,
una miqueta,
una miqueta de tot,
un col·legi artístic,
per dir alguna cosa,
i aquí,
doncs,
té acabuda qualsevol soci
o col·laborador
o el que tingui.
I com estem
de nivell artístic?
El nivell artístic...
Home,
de tot,
no?
Bastant bé,
bastant bé.
I,
diguéssim,
molt bo
pel sentit,
doncs,
esclar,
que no tenim cap ajuda
de cap tipus,
doncs,
en aquest cas,
aquesta és la iniciativa
de cada un
i la part artística
que cada un.
Dicim,
home,
no comptem amb artistes,
doncs,
com us diria jo,
de gran renom,
per dir alguna cosa,
en comparativa,
però sí,
doncs,
el nivell
és bastant bo
individualment
i per ser gent,
doncs,
normal de carrer
que treballem
amb altres coses
i després fem això.
Home,
però tenir un punt
de trobada
de persones
que tenen inquietuds comunes
relacionats
amb la ciutat,
amb l'art,
amb la cultura,
això és un valor
que no es troba
a tot arreu,
eh?
Això,
sí,
és a la base de la tarea.
Queden poquetes illes,
eh?,
d'aquestes,
cal cuidar-les.
I més tinguem en compte
que els ajuts
que podem tenir
surten només dels socis
i després,
doncs,
esclar,
al ajuntament
hi ha els convenis,
però esclar,
que ja sabeu
com aquestes coses
sempre queden cortets.
És una miqueta simbòlic,
no?,
això,
dius...
Dicim que treballes
molt més
a nivell de resultats
que cada un aporta
que no pas
la part econòmica,
però esclar,
també hem de tenir en compte
que tenim els nostres ajuts,
com és lògic,
com tota tota entitat,
té els seus convenis,
però sempre és poc.
Sempre és poc
i més si mires
la quantitat
d'activitats que feu,
perquè dissabte també,
l'altre dissabte 23,
també teniu el tema
dels compte-comptes,
que té molt d'èxit.
Sí.
I sempre persones disposades,
doncs,
a interpretar,
a explicar,
a fer el que conviï.
Sí, sí.
Això és interessant.
Campionat a Catalunya
per equips
del Club Capablanca?
Sí,
això és el,
diguéssim,
l'entitat de Capablanca
d'escacs
a nivell estatal.
Per això t'ho pregunto,
perquè veig que...
que té, doncs,
allí el seu cau d'acollida,
l'Ateneu,
i fan els seus concursos
i més necessitament
provincials
i a nivell de Catalunya
i també a nivell estatal,
amb una participació
de gent
de les roteis de Tarragona,
de pobles,
i amb un nivell bastant elevat.
Déu jo.
Amb una cosa que,
clar,
les cacs,
amb els temps que vivim,
que tothom n'hem de pressa
i enfeinats,
doncs és una cosa
interessantíssima
i del seu valor,
pel temps que necessites
per poder dedicar
a aquesta modalitat.
Interessant que expliqueu tot això,
perquè l'Ateneu,
diguem-ne,
que forma part
de la història de la ciutat.
Tothom sap que ja l'Ateneu,
sap on és l'Ateneu,
però va de...
I què fan a l'Ateneu?
Déu-n'hi-do si feu, eh?
Déu-n'hi-do.
Però això, de tant en tant,
no està malament.
Escolti,
que no van allà i seuen, eh?
Que és que no paren.
una miqueta més
del que podem.
Sí, sí,
però escolta,
això es fa amb alegria
i amb il·lusió,
que és el que el manté
aquest tipus d'iniciatives.
Aquesta il·lusió,
doncs,
és també el que hem muntat
aquesta exposició,
perquè, doncs,
ja que estem
amb això,
doncs creiem,
hem cregut que això
és una cosa
interessantíssima,
important,
i també, doncs,
l'obra
de tot el Josep Maria del Mau,
perquè ell és més modest
i potser no ho explica.
No, no, però jo els asseguro,
que es quedaran...
El Josep Maria
porta moltes hores de riu,
molta paciència,
molta comunicació
amb els seus models,
perquè això és un valor,
i alguna picada.
Sí, això també, no?
Però a poquetes, eh?
Perquè el Josep Maria
és molt respectuós, eh?
O sigui,
té un sistema
de fotografia
que no és
el que es feia abans
d'agafar l'animal,
d'assecar-lo,
posar-hi laca
per poder-lo fotografiar,
no, no.
És en viu
i en directe.
És a dir,
moltes hores,
molta paciència
i el mateix
que dèiem
de la pròpia entitat
de l'Ateneu.
Molta il·lusió
i molt creure
en el que fa, no,
Josep Maria?
Sí,
amb essència
es té que tenir
l'amor a la natura,
ja que si no,
no es fa.
I després sentir-s'identificat
amb el que es fa.
És quan estàs
amb el camp
i veus uns ocells
o veus uns animalets petits,
s'ha d'entrar
sent molt de respecte
i molt de cuidado
per no molestar-los,
per no fer malbé
el seu mitjentorn.
I si vas d'aquesta manera
poquet a poquet,
poquet a poquet,
amb molta paciència,
es poden fotografiar
abelles,
avispes,
a dos centímetres d'ells
i no piquen.
Sap vostè
que tenim tots
una tendència
molt lletja
que quan visitem
la natura,
ja sigui el riu
o la muntanya,
sempre ens hem de dur
algun record,
i això vol dir
arrencar,
trepitjar,
és la cultura
aquesta del souvenir,
que també la tenim
quan entrem
en contacte
amb la natura.
Sí,
això també es podria fer
i és bo.
El que hauríem de fer
és que cada vegada
que anem a la natura
portant-nos un record,
és agafar una ferralla,
una cosa vella
que hàgim tirat.
Sí,
això també és un record,
veu?
I agafar-la
i tirar-la al contenidor.
Per això és
educació mediambiental.
Doncs educació mediambiental
és el que ens proposa
aquestes fotografies
de Josep Maria Andalmau.
Art,
bona feina
i sobretot pedagogia.
Josep Maria Andalmau,
Jordi Freixa,
moltíssimes gràcies.
Enhorabona.
Gràcies a vosaltres.
Són les 12,
les notícies.
Gràcies.