Molt bon dia, doncs i hem vingut fins aquí a l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol.
Aquí és el lloc on, si voleu venir aquests dies,
podreu visitar, fer un recorregut per aquesta exposició
on es refloteixen els 25 anys d'energia eòlica a Catalunya.
De fet, la mostra es diu així, la força del vent,
25 anys d'energia eòlica a Catalunya.
És una mostra que pretén divulgar, sobretot,
tot el que és actualitat al voltant d'aquesta energia,
de moment encara alternativa.
Ara en volem parlar i farem una mica de recorregut
per la mostra ens acompanya Víctor Cusí.
Ell és portaveu d'Eolicat,
que ara també us explicarem en què consisteix
aquesta mena de consorci de diferents parts.
Ara us ho explicarem.
D'entrada saludem Víctor Cusí, bon dia.
Hola, bon dia.
Això potser és interessant explicar-ho, no?
Eolicat, qui sou?
Qui configura aquesta mena, no sé, de consorci, no?
Com li diríem?
Bueno, és una associació que està formada
pels principals actors dintre del sector energètic eòlic
de Catalunya.
És a dir, hi ha desenvolupadors de parts eòlics
fins a fabricants o també petites engineries
o grups d'abogats o inclús bancs,
gent que financia projectes o grups asseguradors.
Tot el que es mou entorn d'aquest sector
que comença a ser bastant gran.
Un sector que es va iniciar, en fi, ja fa alguns anys, 25 concretament, no?
On s'ha posat el primer parc eòlic de Catalunya?
On va ser?
Bé, la primera màquina es va muntar a Vilopriu
i era una màquina d'ecotècnia,
un aerosinador de 15 quilowatts
i que va funcionar durant 3 anys.
I va ser la primera experiència, de fet,
de Catalunya i pràcticament de l'estat espanyol.
I va ser l'any 84.
Quants quilowatts has dit?
15 quilowatts.
I l'última, el parelló, de quants quilowatts és l'últim que s'ha instal·lat?
Que farà res de dies que es va inaugurar?
Doncs fa molt poc es va inaugurar la màquina de 3 megawatts,
que són 3.000 quilowatts, per tant, bastant més gran,
que va ser el parelló ara fa uns dies.
I com funciona una màquina d'aquestes per dins?
És a dir, com es converteix la força del vent en energia?
Doncs el vent el que fa és fer girar unes pales,
unes pales que estan agafades a través d'una boixa amb un eix,
i aquest eix fa girar un generador, un generador elèctric,
que a través d'un transformador fa que l'energia que genera
pugui arribar a la xarxa i de la xarxa a casa de tots.
És així de clar, és a dir, l'energia, no hi ha cap procés, diguéssim,
entremig ni contaminant, ni sorollós, ni res estrany.
És a dir, és un sistema que converteix energia cinètica en energia elèctrica
i no genera residus.
Exacte, no hi ha cap residu associat,
i bé, l'únic que pot veure's, diguem, és purament la màquina,
i per tant té un impacte visual,
que és l'aspecte d'aquestes màquines postimplantades,
però no hi ha cap producció de residus
ni cap més altre tipus d'impacte sobre el territori.
On es fabriquen aquestes màquines, Víctor?
Aquestes màquines, bueno, a Espanya diria que és un dels països
amb una tecnologia pròpia més avançada,
hi ha diversos fabricants que han sigut líders en aquest sector,
i de fet som un exemple per molts països del món,
de fet estem exportant als Estats Units a altres països europeus
i després també a la Índia o a la Xina,
o sigui que som realment líders i es concentra aquí, a Alemanya,
i a alguns Estats Units també n'hi ha fabricants.
A Catalunya concretament, l'enginyeria crec que d'algun d'aquests aparells també surt d'aquí, no?
Sí, bueno, és un dels pioners,
l'Ecotecnia va ser el primer fabricant d'aerogeneradors, diguem, català,
i, bueno, doncs ha sigut líder en aquesta tecnologia
i tenint la seu d'enginyeria aquí,
i per tant, doncs podem dir que és un sector
en el que aportem un gran valor afegit
amb empreses que tenen origen català, no?
Aquí s'hi fan el recorregut per l'exposició,
el que estem fent nosaltres ara, acompanyats de Víctor Cosí,
portaveu a Diolicat,
podran veure tota l'evolució d'aquests anys,
l'evolució no només en el que són els molins de Vents,
sinó també tota l'evolució d'implantació
en el territori d'aquests molins,
i també podran veure-ho perquè hi ha, diguéssim,
les comarques del Camp de Tarragona,
i especialment les Terres de l'Ebre,
unes condicions de vent, precisament,
que fan que siguin un lloc òptim
per a la instal·lació d'aquests molins de vent.
És a dir, en altres paroles,
no a tot arreu s'hi pot instal·lar un molí, Víctor,
és a dir, no a tot arreu és rentable o rendible, o no sé.
Sí, no, no, la condició bàsica
per poder instal·lar un aerogenerador
és que faci vent,
és un factor imprescindible,
de la mateixa manera que, no sé,
per tenir una central tèrmica
necessites tenir algun tipus de combustible,
en el nostre cas el combustible és l'aire,
és el vent.
Per tant, necessitem que faci vent
i necessitem que en faci bastant.
I a més, amb unes condicions determinades,
perquè no tot el vent és compatible
amb la producció d'eòlica.
Si fa un vent molt ratxajat o és turbulent,
doncs també dona problemes amb algunes màquines.
Per tant, ha de ser un vent amb unes condicions.
Les comarques i la delegació tarragonina
té unes condicions excel·lents en moltes zones,
no totes les zones tampoc,
però sí que té una gran part de territori
on el vent és molt adequat
per instal·lar aquest tipus de màquines.
És per això, doncs, que actualment,
de les que hi ha instal·lades crec que són 14 parcs eòlics,
si no m'equivoco, ho dic de memòria,
aproximadament una decena estan per aquí al territori,
Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona.
I en un futur que n'hi ha una cinquantena,
diguéssim, en projecte, en diferents fases,
algunes estan licitades, altres estan en fase d'execució,
en fi, d'aquestes també, doncs, en bona part,
gairebé la meitat són aquí al territori,
aniran aquí al territori, per entendre'n.
Sí, sí, sí, la major part aquí
i també en altres zones de Catalunya,
però sí que hi ha una, bueno,
aquesta zona d'aquí és molt adequada
per la implantació de parcs.
No només necessitem vent,
també necessitem capacitat d'evacuació d'energia
i això també és un avantatge en aquesta zona
on ja podem trobar xarxes elèctriques suficients
com per poder evacuar aquesta energia.
Actualment, malgrat tota aquesta projecció
que hi ha d'instal·lar diferents parcs eòlics
al territori a Catalunya,
malgrat tot dir que encara estem en una posició
respecte al conjunt de l'estat espanyol,
crec que estem en la novena posició
quant a producció d'energia eòlica.
Això, s'hi ha altres comunitats,
per exemple, Castell i Alemanja,
que està al capdavant,
que estan molt més avançades,
que van començar abans,
quin és el truc, diguéssim, no?
No, de fet, Catalunya va ser de les primeres
que va començar i, per tant,
no podem dir que altres comarques
i altres regions hagin començat abans.
Realment, aquí, la implantació
durant els primers anys va ser molt lenta
i, bueno, en aquests moments
és on ara creiem nosaltres
que hem d'apostar per donar l'últim impuls
i tirar endavant tota aquesta feina feta
durant tants anys
i, d'alguna manera, aprofitar
que, bueno, ja que som els últims,
com a mínim tinguem la tecnologia més nova
i donem l'últim impuls
i podem convertir-nos un altre cop
en líders en aquesta energia
que jo crec que Catalunya
té el dret i el deure també
de contribuir en aquest tipus d'energia
a l'estat espanyol i a tot el món, vaja.
Altres llocs, què ha passat?
Estem veient aquí, per exemple,
aquí es veu, en aquesta exposició,
un pla d'energia,
aquest pla d'energia que dèiem el 2006-2015,
és el pla d'energia
prop al Parlament de Catalunya
on es proposa aquesta futura instal·lació
de nous parts eòlics
i també es veu la relació de Catalunya
respecte a les altres comunitats.
Castell i la Manxa dèiem
el capdavant de tot, eh?,
amb producció de quilowats.
Per què Castell i la Manxa?
És a dir, què hem fet allà diferent a Catalunya?
Bueno, tenen una extensió molt gran de terreny,
amb la qual cosa això també facilita
la implantació de parts,
també estan en zones on hi ha menys població,
per tant, és més fàcil
i, bueno, i d'alguna manera,
s'han espavilat abans
i ho han fet abans, no?
Ens ha hagut aprofitar
que tenien un recurs
i l'han sàpigut aprofitar
abans que nosaltres.
Jo crec que hem de prendre exemple
i hem de veure com ho han fet
i, d'alguna manera,
seguir els passos
i encara que jo crec que ara
ja tenim totes les eines per fer-ho
i el que hem de fer és, doncs,
convertir tot el que tenim en projectes
i fer-los en realitat.
Falta prou més pedagogia
sobre aquestes energies eòliques alternatives
i després farem un incís
en això de alternatives
perquè abans s'ha comentat
a la roda de premsa
s'han donat dades
i s'ha dit que fins i tot hi ha dies
en què hi ha més producció energètica
a través de les energies eòliques
que, per exemple,
les energies nuclears
en el conjunt de l'estat espanyol.
Hi ha dies puntuals que és així,
és a dir,
que es produeix més energia
amb el vent
que no pas amb les nuclears.
Tot i que, a veure,
les nuclears poden treballar
més dies l'any
i les entrades eòliques
menys dies l'any,
que és els dies que hi ha vent, no?
Sí, clar,
una cosa és el que passa
en un dia concret,
pot haver-hi algun dia,
que el vent a tot Espanya
és molt adequat
i, per tant,
es pot produir molta eòlica
i que, per altra banda,
per exemple,
ja manca d'aigua
i, per tant,
no es produeix hidràulica
o que l'energia nuclear
en aquell moment
no té necessitat
perquè la demanda
no és tan alta
però que es pot produir
aquest efecte
de que l'energia eòlica
sigui l'energia
que dona més part
del pastís, diguem,
en quant a consum energètic, no?
Bé, en quant a...
Sí, això pot passar
i són situacions puntuals, no?
En quant a energia global,
si ho mires avaluant tot l'any,
doncs això encara no ha passat mai, no?
Però sí que puntualment
alguns dies pot passar.
Hi ha països com ara,
crec que heu dit, Dinamarca, no?
Dinamarca, no sé si...
en un país nòrdic, eh?
Però que fins i tot exporten
aquesta energia,
és a dir, que tenen excedents
i la poden vendre.
Sí, sí, en països
molt interconectats
hi ha possibilitat
de poder exportar
aquesta energia cap a fora,
també són països
que tenen poc consum
i poca producció
i, en canvi,
tenen molta energia eòlica instal·lada
i, per tant,
d'alguna forma
poden exportar aquesta energia.
Sí, sí.
Seguim el recorregut
per l'exposició.
Recordin, aquí,
l'antiga audiència
a la plaça del Pallol,
aquesta exposició
la força del 20-25 anys
d'energia eòlica catalunyà
i aquí, per exemple,
en un dels panells
s'explica
que l'OMM
sempre ha aprofitat
l'energia del vent
i estem parlant ja
de fa alguns anys.
Es parla, fins i tot,
Víctor,
d'abans de Cris, aquí, eh?
Sí, clar,
el vent no és una energia nova.
El vent s'ha aprofitat
des d'abans de Cris
perquè, bueno,
ja es feien servir
per les primeres barques a vela
i també es van fer
els primers molins,
els molins de la manxa
tradicionals del Quixot,
que ja era més tard,
però també funcionaven amb vent, no?
És a dir,
és una energia
que s'ha utilitzat
des de molt antic
i que senzillament
el que ara ens trobem
és en un canvi
de com s'utilitza
aquesta energia
i, bueno,
el que s'ha fet
és aprofitar
el mateix sistema mecànic
que un molí tradicional
però en el que s'ha incorporat
un generador elèctric
per generar directament electricitat.
Segur que qui s'escolta
té televisió a casa,
ara està escoltant la ràdio,
però té televisió a casa
i aquí hi ha un exemple molt gràfic
del que produeix
només un d'aquests molinets,
un d'aquests molins de vent.
Doncs sí,
en un sol dia
pot generar
el consum
de 34.000 televisors,
per tant,
és una xifra important
i aquestes són les dades
que es poden trobar
en aquesta exposició,
una mica
és difícil explicar
què són
els paràmetres energètics,
perquè la gent
no tenim la idea
del que és,
però sí que en aquesta exposició
trobem referències
a algun d'aquests factors
que es poden comparar
amb les coses del dia a dia.
Per exemple,
també podem veure
que 10 molins de vent
poden proveir
d'electricitat
a 19.000 llars
i aquests són els exemples
que volem donar
en aquesta exposició.
D'altra banda,
parlant de la instal·lació
en si de l'exposició,
abans també s'ha de referència
que en el conjunt del territori
si bé també hi ha detractors,
tot s'ha de dir,
hi ha gent a favor
i en contra de l'energia eòlica,
en contra potser
és una minoria
de la població,
però també n'hi ha,
però qui està a favor
defensa
els llocs de treball
que generaran
en la implantació
dels nous parcs eòlics,
també que generaran
òbviament
nous llocs de treball
en la seva construcció,
ingressos econòmics
també pel que és
la implantació en si,
és a dir,
tot un seguit
de moviments
a nivell socioeconòmic
que també seran importants
que revertiran
d'alguna manera
en el territori,
amb aquesta futura instal·lació
d'aquesta cinquantena
que dèiem
de parts eòlics?
Sí, efectivament.
És un sector
que s'implanta
en un territori
i que no és una cosa
que es posa
i se'n va,
sinó que es queda
durant 25 anys
i per tant
hi ha una generació
de llocs de treball
important
durant la fase
de construcció,
però també
una generació
de treball
durant tota la fase
de manteniment
i a més a més
no deixa
que hi ha
unes rentes
associades
per al territori
directament associades
al lloguer
dels terrenys
o dels camins,
etcètera.
Per tant,
és tot un sector
que deixa
coses sobre el territori
i que per tant
s'implanta en un territori
i dona una alternativa
a zones rurals
que potser
tenien necessitat
que altres sectors
apareixessin
a aquestes zones.
Una curiositat,
Víctor,
estem veient
les imatges
d'aquests parciòlics.
Quin ha vist de prop?
A vegades
que tu mires cap al Munir
i es veu molt alt,
però en realitat
és molt alt,
no és que ho sembli,
és que ho és.
I les pales,
les espes
són grandioses,
d'aquests molins,
com són de grans,
de dimensions?
Sí,
depèn del tamany
de l'aleginador,
però estem parlant
en aquests moments
de pales
de 35 fins a 50 metres
de llarg.
Són pales
realment importants
i les alçades
de les torres
també van entre
67 metres.
Per tant,
sí,
són elements
realment grans,
són una obra
d'enginyeria,
jo diria,
de tecnologia punta
i per tant,
estem davant
d'un sector
que és
amb molt valor afegit
i que té
una gran importància
en tots els temes
de recerca
i desenvolupament.
Com arriben
aquestes aspes,
aquestes espales
fins al lloc
o en general
a l'emolí en si
fins al lloc
de l'instal·lació
amb grans camions,
transports especials?
Sí,
es transporten
amb tràilers
de transports especials,
cada pal
normalment
es porta
per separat
i també
els trams
de les torres
també
i per tant
es porten
amb tràilers
que van
per carreteres
i transports especials.
El més potent
de Catalunya
ara mateix
el tenim
per allò,
no?
Sí,
és aquest
que es va instal·lar
fa poc,
són 3 megawatts
de potència
i és el més potent
que hi ha
a Catalunya
i diria
que a Espanya.
Llavors,
és un model
que representa
l'última tecnologia
en el sector.
Víctor,
que us hi portaveu
Déu-li-Cat,
gràcies per fer
que he recorregut
amb nosaltres
amb el micròfon
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé,
gràcies.
Molt bé,
gràcies,
Déu.
Doncs ja ho sabeu,
aquí l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol,
aquesta exposició
de la força del vent,
25 anys d'energia eòlica
a Catalunya,
ja que tot això
que us hem explicat,
aquesta informació
que us hem facilitat
a través d'aquesta connexió
amb la unitat de mòbil
però també
altres plafons
encara no hem arribat,
no hem pogut veure
on també,
per exemple,
aquí s'explica ara,
estem veient,
hi ha informació
sobre els parcs eòlics marins,
que és un altre concepte
important,
diferent,
que n'hem pogut tractar
a través d'aquesta conversa
però en fi,
tot això ho trobareu aquí
també,
a més a més,
hi ha panells interactius
en què podeu veure
diferents imatges,
informació,
gràfics,
sobre com està la situació
actualment a Catalunya,
sobre quines són les zones
de més vent de Catalunya,
de quants molins hi ha actualment,
això ho hem comentat
al llarg de l'entrevista,
i quants hi ha
en previsió de fer-se
i també quants n'hi ha ja de licitats,
és a dir,
quants estan,
diguéssim,
encaminant-se
per ser una realitat
en un futur proper.
Tot això,
aquí, com us dèiem,
en aquesta exposició,
la força del vent,
25 anys d'energia eòlica a Catalunya,
aquí a l'antiga audiència,
a la plaça del Pallol.
Això és tot
des de la unitat mòbil.
Fins ara,
bon dia.