Molt bon dia, doncs i benvingut fins aquí al carrer Gini Anglès,
som a la sala d'exposicions d'aquesta Tarragona,
que ens presenta en aquesta exposició Paisatges del Sud.
És una antologia de 27 artistes que en les seves obres
han plasmat les comarques de Tarragona.
És una mostra que es va inaugurar el passat divendres
i que fa un recorregut per l'evolució de l'art català
en els segles aproximadament XIX i XX.
De fet, és uns quants anys d'un i de l'altre,
per això s'hi combina amb treballs d'estils i tècniques molt diferents.
Hi ha obres d'artistes consagrats, en veurem algun i farem alguna aturada.
Per exemple, Picasso, Miró, Fortuny, Casas,
que van fer estades de fet a la marcació i van poder retratar el nostre paisatge.
També, però, s'hi poden veure artistes, obres d'artistes del territori,
com ara Francesc Gimeno i Ferran Arassa, entre d'altres.
Avui podrem parlar amb la comissària de l'exposició,
ella és Lluïsa Sala, però també tenim la sort que ens acompanya
Eduard Vallès, que és del Centre Picasso d'Horta,
i podrem, per tant, també saber, conèixer alguns dels actes
que estan previstos de cara als 100 anys de l'estada,
la segona estada concretament, de Picasso a la Terra Alta.
En aquest poble, a la Terra Alta, volem dir Horta de Sant Joan,
en aquest poble de la Terra Alta.
Lluïsa Sala, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I Francesc Eduard Vallès, bon dia.
Bon dia.
Som justament aquí en un dels indrets de l'exposició,
on es pot veure com artistes, diguéssim, alguns consagrats,
com ara aquest d'aquí davant, i d'altres rebent d'influència,
no? D'altres no tan consagrats.
Sí, de fet, una mica la voluntat.
L'objectiu d'aquesta exposició era, evidentment,
a través del paisatge tarragoní poder ensenyar una mica
l'evolució artística que es va produir a Catalunya
entre meitats del segle XIX i la segona meitat del segle XX.
En aquests moments ens trobem en l'àmbit una mica
que representarien a l'època modernista,
on hem fet confluir dos artistes, un, diguem,
nascut a terres tarragonines, em refereixo a Hortensi Güell,
nascut a Reus, i Santiago Rossinyol, que per circumstàncies
de la vida va fer una estada per aquestes terres tarragonines.
Santiago Rossinyol és un artista consagrat, com tots sabem,
allò, el pàter del modernisme català,
català, però d'alguna manera en l'exposició
volíem posar-lo en contacte amb aquest Hortensi Güell,
un artista que pràcticament no va tenir temps de viure
perquè es va suïcidar als 21 anys,
però tot i que aquesta joventut tenia ja en la seva trajectòria
un bagatge intel·lectual i artístic bastant potent.
De fet, va admirar moltíssim a Rossinyol
i, de fet, formava part també del grup modernista
dels Reus d'aquella època, de la Colla de la Ladern,
que també tots eren fervents partidaris de Rossinyol.
Un Rossinyol que ja és un veterà, que ja és un mestre,
que ja està instal·lat a Sitges.
L'obra que hi ha aquí d'alguna manera és bastant impactant,
es tracta d'un paisatge tarragoní,
però que de fet és el cementiri de Tarragona,
amb la ciutat a darrere i a primer terme
una sèrie de tauts cremant,
evidentment el tema és una mica escabrós,
però té el sentit, a part d'aquest paisatge,
que evidentment ho és,
té el sentit una mica de mostrar un Rossinyol
en una època plenament simbolista,
un simbolisme que també va influir
en aquesta curta vida intel·lectual d'Hortensi Güell
i que fins i tot, d'alguna manera,
potser va condicionar una manera de ser
o va facilitar que aquest taranau una mica depressiu,
que finalment el va portar a una mort en prematura,
també fos influïda per una qüestió intel·lectual.
Es van conèixer a Barcelona, no?
Personalment no està clar si es van arribar a conèixer personalment.
Vull dir, perceu que Hortensi Güell, per qüestions familiars,
va viatjar, tot i que està a joventut i tot està vinculat a Reus,
va estar temps vivint a Madrid.
Allà, doncs, sí que sabem que va conèixer Picasso
i va tenir una bastant ferma relació,
i va conèixer Joaquim Mir.
No sabem fins a quin punt realment personalment el va poder veure.
A veure, en Rossinyol va estar a Reus,
convidat per aquesta colla de l'Aladern.
Si la trobada va ser directa o va ser directament indirecta
a través dels seus companys reusencs,
reusencs, perquè el llegia,
perquè, evidentment, en aquell moment,
si et movies en aquest món cultural, artístic,
fos a Reus, fos a Madrid, fos a Barcelona,
coneixies perfectament el que estava passant,
fos el que fos,
si va ser una coneixença directa o indirecta,
realment el va influir moltíssim.
Rossinyol, un dels artistes consegrats
que podran veure en aquesta exposició,
però també d'altres,
parlàvem de Picasso al començament.
De fet, aquí hi ha obres d'ell
quan tenia setze anys, una d'elles.
N'hi ha, crec que són quatre,
ara si no em corregirà la comissària,
tres, em diuen.
I justament quan tenia setze anys,
són obres que va fer a Horta Sant Llant,
la seva estada, en aquest poble de la Terra Alta.
Ara també l'Eduard ens explicarà
que bé que estan preparant els actes
de commemoració dels cent anys
a aquesta segona estada,
però d'entrada, Lluïsa,
quines són les obres?
Són aquestes d'aquí?
Sí, es tracta de dos dibuixos.
i un petit oli.
En aquesta primera estada,
pocs olis va fer,
o en tot cas els que va fer
va ser d'un tamany molt petitó.
Pensem que està en una època
totalment de formació,
el que sí que realment és un tipus
d'obra vinculada totalment
al paisatge que l'estava envoltant.
per tant,
en un d'aquests dibuixos fins i tot,
vull dir,
tenim la presència d'una figura humana,
d'un pagès,
però que si el veiem una mica de lluny,
quasi bé que diríem,
que està integrat més en el paisatge,
que l'important d'aquest dibuix
és més el paisatge que no pas l'anècdota
que hi hagi aquest personatge.
Per tant, vol dir que ell el que estava en aquell moment
era gravant tot el que li estava al voltant,
vull dir, més immediat.
Recordem també que aquesta estada
la feia de la mà de Manel Pallarès,
un bon amic amb qui es va conèixer
en moments de formació també,
i per això hem volgut d'alguna manera
també precedir aquestes obres
que hi ha a l'exposició de Picasso
amb un oli del Pallarès
per una mica també un paisatge
d'Horta de Sant Joan
amb el qual volem explicar
aquest nexe d'aquests dos amics
i d'aquest Pallarès que va introduir
Picasso en el món d'Horta de Sant Joan.
D'on provenen aquests Picasso?
On són habitualment?
Són del Museu Picasso.
La veritat és que estem molt contents
de poder-los tenir aquí.
No sempre es fa sàcil aconseguir
que per una qüestió de conservació,
per una qüestió de seguretat,
poder-ne disposar,
però en aquest cas el Museu Picasso
la veritat és que va tenir
molta gentilesa i molt d'interès
que poguessin estar presents a l'exposició.
És també l'hora una gran oportunitat
poder veure'ls aquí justament a Tarragona.
Les oliveres centenàries estem veient
d'aquest poble de la Terra Alta,
Eduard, que van quedar ben palaces
en l'obra de Picasso,
com també la gran petxada
que va deixar l'artista al poble,
que suposo que avui dia
encara respira i dic sempre per tots els cantons.
Sí, la veritat és que sí,
Picasso i ha representat per a Horta
un avenç important a molts nivells,
fins i tot a nivell artístic,
perquè va convertir el paisatge d'Horta
en un paisatge de referència universal,
però també a nivell socioeconòmic
ha representat per al poble
un atractiu molt important,
perquè de fet,
part de la indústria turística
que s'ha anat desenvolupant al poble
ha sigut gràcies al paper de Picasso.
I una mica,
retrobar una mica el que és aquesta exposició,
el que hem volgut és
posar en valor precisament
en el context del paisatge tarragoní,
aquest paisatge d'Horta,
o sigui, d'alguna manera,
el fet que estigui representat
amb artistes com Miró, Fortuny, etcètera.
Picasso, tot i no sé català,
és un dels artistes foranis
que han estat a la província de Tarragona
que ha fet més per posar en valor
el paisatge tarragoní,
en aquest cas, a través d'Horta de Sant Joan.
Sobretot a partir de les obres
que nosaltres portem aquí a l'exposició,
aquests tres dibuixos que ha comentat,
els dos dibuixos i l'òl
que ha comentat la comissària,
la Lluïsa Sala,
són molt importants
perquè d'alguna manera
són el primer contacte
que té Picasso amb Horta,
quan s'estava formant com a artista
i fins i tot com a persona,
perquè això és molt important.
Darrere d'aquestes obres
hi ha un element humà
del noi que amb 16 anys
encara estava estudiant
i té una gran tècnica,
estava molt dotat,
però encara estava experimentant
els seus llenguatges.
No tenia, diguéssim,
una línia pròpia com a artista,
s'estava formant.
En canvi, quan torna a la segona estada,
l'any 1909,
que, dissortadament,
aquí no podem tenir cap obra
d'aquesta segona estada,
sinó que estan reproduïdes
en un plafó documental,
doncs ja són obres molt conegudes,
algunes obres emblemàtiques
del cubisme,
qui no les tingui ara presents mentalment,
doncs es pot fer idea
amb aquestes imatges
de cases agombolades
una damunt de l'altra,
amb cercles,
amb cubs,
amb claroscurs,
amb ombres,
són imatges molt conegudes
del cubisme,
i això és molt interessant
perquè, clar,
el paixer de Tarragonia
a través de Picasso
és de bé absolutament universal
i a més utilitzat
per a un dels sistemes artístics
més potents del segle XX,
de l'avantguarda internacional,
que és el cubisme,
en aquest sentit,
doncs hem volgut,
ja que no podem tenir obra original cubista,
perquè són obres molt complicades
de portar,
almenys documentalment,
deixar-li aquest testimoni.
Veig que només hi ha
una única fotografia
conservada
de l'estada de Picasso Horta,
no?
Efectivament,
és l'única fotografia
que hi ha,
de fet,
de les dues estades,
perquè, clar,
la primera la va fer en 16 anys
i en aquell moment,
doncs,
ell va anar a passar-s'ho bé
i l'any 1898 a Horta
estic segur
que poques càmeres fotogràfics
devien haver-hi,
no?
En canvi,
aquesta és de la segona estada
perquè ell va portar
una càmera fotogràfica
i va ser segurament
ell o la seva companya Fernanda
qui ha fet aquesta fotografia.
Aquesta fotografia és molt curiosa
perquè Picasso està assegut
dintre del seu estudi
absolutament relaxat
perquè,
contrariament a la primera estada,
que era un artista
que estava formant,
està buscant un llenguatge
i, a més,
està buscant la fama,
aquí és un artista
que ja tenia la fama
i era un artista
que venia a Horta
a produir obra
que sabia que s'acabaria venent.
Això és molt important.
Un artista,
quan sap que el que està fent
es vendrà d'alguna manera,
té una altra actitud
i aquí Picasso
en aquesta fotografia
encara que els nostres oients
no la poden veure,
es poden imaginar
un Picasso relaxat
assegut
amb la camisa
una mica, diguéssim,
desabrotxada,
amb la tranquil·litat
d'aquella persona
que sap que la seva carrera
artística va bé,
no com la primera estada
quan no sabia exactament
com li aniria.
Què prepareu, Eduard,
des del centre Picasso d'Horta
per commemorar
aquests cent anys
de la seva segona estada?
Sí.
Bé, de fet,
l'any que ve
es commemora precisament
aquest centenari
de la segona estada
de Picasso d'Horta,
l'estada cubista,
i la idea és fer una sèrie d'actes
bàsicament seran
al marge d'altres
que encara es tenen
d'anar decidint
dues exposicions
i un simpòsiu,
un simpòsiu,
un grés no sabem exactament
quina tipologia
tindrà sobre el cubisme.
La primera exposició
serà d'obra original,
obra original
de retrats
d'amics de Picasso,
tots obres de Picasso,
amics com en Rossinyol,
per exemple,
com ara Pitjot,
cases, artistes
i personalitats
intel·lectuals,
catalans,
molts amics d'ell,
una exposició d'originals,
i per l'altra costat
una exposició de fotografies,
precisament d'aquestes fotografies
que ha fet Picasso a Horta
a la segona estada,
una d'elles
és aquesta
on apareix Picasso
en el seu estudi.
La idea és
dues exposicions,
una d'originals,
una de fotografies
i un congrés simpòsiu
sobre el cubisme.
Per qui ho vulgui
apuntar-se a l'agenda,
al calendari,
quan serà?
Aproximatament quin mes?
De fet,
celebracions s'hi haurien
durant tot l'any,
encara hem d'establir el calendari,
som en institució petita
i no podem treballar
amb tanta antel·lació,
però l'exposició d'originals
que serà la més important
serà el mes de setembre
i octubre del 2009.
Horta, us esperem.
Doncs ja ho sabeu,
cap a la Terra Alta
per poder admirar
aquesta obra de Picasso
com la que hi ha aquí,
per exemple,
aquí no només hi ha Picasso
sinó que també hi ha altres obres,
continuem parlant
amb la comissària,
amb Lluïssa Sala,
seguim el recorregut
per l'exposició
que ja d'entrada
us recomanem
que vingueu a veure aquí
al carrer Giné Anglès,
a Caixa Tarragona
i seguim avançant,
Lluïssa,
i cap on anem?
Molt diferent
del que hem plantejat abans
de Rossinyol
i Hortensi Güell,
però també
que té com a protagonistes
un artista
nascut en aquestes terres,
com és Jimeno,
i un altre pintor forà
que per circumstàncies
també de la vida
va fer una llarga estada
en terres tarragonines,
que és Joaquim Mir.
En aquest cas,
vull dir,
el fet d'alguna manera
de fer-los confluir
no és tant
que cap dels dos
s'haguessin influït
perquè tenen dos estils
totalment diferents
i a més a més
es portaven
prou anys
com perquè tampoc
fessin el mateix tipus
de pintura,
però sí que els he volgut
plantejar junts
perquè tots dos,
en la seva manera,
Jimeno pertany més
a les files del modernisme,
Mir està considerat
ja un postmodernista,
tots dos però,
des de la seu punt de vista
artístic, plàstic,
plantegen dues maneres
de pintar molt diferents,
molt al marge
del que està passant
en el seu món contemporani,
en el seu prou món plàstic,
em refereixo al món plàstic
que li és contemporani,
vull dir,
són dues maneres
de pintar
molt, molt personals,
molt, molt originals
i quasi bé
podríem dir
que tant l'un com l'altre
sense ell saber-ho
ni pretendre-ho,
esdevenen precursors
del que després seria
l'avantguarda,
vull dir,
en el cas de Jimeno
doncs amb aquest tipus
de pinzell
doncs tant sempre
t'endum
aquest tipus
de paisatge
sempre doncs
agrest
que quasi bé
fa mal de mirar
a vegades,
però que alhora
avui és d'un realisme
impressionant
i d'un domini tècnic
absolut,
no?
I en el cas
doncs de Mir,
doncs en aquest Mir
doncs que d'alguna manera
doncs l'Aleixà
doncs mostra
i que anteriorment
doncs a Mallorca
a principis del segle XX
quan hi fa estada
doncs té com una mena
doncs
d'estil
que cal portar
doncs
a contínuament
doncs
a fer explosionar
colors
a sobre
doncs d'un llenç
més enllà
doncs de les formes
que està veient
i que ha de representar,
no?
Per tant es tracta
d'un paisatge
totalment
podríem dir que recreat
sempre a base
de la llum
o dels colors
que no pas
de les formes
com és habitual
doncs quan tu reculls
doncs la imatge
d'un paisatge, no?
ja et dic
vull dir
són dos estils
totalment diferents
però sí que els he volgut
posar junts
a part doncs
que representen
a un artista
doncs
d'aquestes terres
i amb un artista
doncs
que no ho és
però que per circumstàncies
ve
que ostres
que dins de l'art català
han tingut un pes
sempre molt específic
i realment
vull dir
una personalitat pròpia
doncs
que vull dir
que els fa molt diferents
a tots els artistes
que els hi són
contemporanis
la disposició
de quadres
és cronològica
s'evident
sí
perquè en el cas
de Jimeno
vull dir
realment
hi ha uns primers
Jimeno
molt de formació
pensem que
ell va néixer
Tortosa
però molt jove
doncs
va marxar cap a Barcelona
va viure a Girona
bé
hi va estar poc temps
avui a Tortosa
les obres que tenim aquí
és un primer
Jimeno Tortosí
molt acadèmic
molt quasi diríem
que romàntic
i l'última peça
que hi ha
és del 1914
és una estada
que fa
doncs
al pont de l'Armentera
amb una campanya
pictòrica que fa
però que aleshores
ja representa
aquest Jimeno
absolutament
dur
i bé
i doncs
àcid
no?
tot i que
si una obra
de l'any 14
doncs
perquè evidentment
és un paisatge
doncs
Tarragoni
i havia de ser
una obra
d'aquesta època
vull dir
ell ja feia anys
que pintava
d'aquesta manera
vull dir
entre
el primer Jimeno
d'aquests anys 80
i el del 1914
avui
la seva evolució
la seva personalitat
feia molts anys
doncs
que ja estava formada
en aquesta línia
en el cas de Mir
és el mateix
en aquest cas
potser sí que comencem
amb un aleixar
que realment
és una mostra
doncs
d'aquesta
si no confusió
doncs
aquest mereig
pictòric
vull dir
en el sentit
més positiu
de la paraula
però vull dir
que les formes
pràcticament
és un aleixar
que no es reconeix
de tant color
i de tant puntillisme
i de tanta recreació
que fa
per passar ja
a dues peces
en el cas
un oli molt bonic
doncs
de calafell
i un gravat
doncs
de mirabet
que ja són
d'una època
doncs
molt més madura
quan ella és a Vilanova
i doncs
des d'allà
doncs
fa les seves campanyes
però ja amb un estil
més ponderat
doncs
de persona
doncs
ja més
si no conservadora
doncs
ja més
tranquil·la
vull dir
en una època
de maduresa
doncs
que clar
vull dir
que es nota
molt
amb la manera
de pintar
certament
dona la impressió
que es tracti
d'autors diferents
malgrat ser
la comparació
de peces
dona aquesta impressió
no?
de que hagin fet
persones
absolutament diferents
l'una a l'altra
i aquí
estem veient
la Catera de la Tarragona
la porta principal
Sí, sí
en aquesta part d'aquí
entraríem
en el que són
els artistes
doncs
que
es van formar
ja
tots ells
en aquest racó
d'aquí
doncs
amb els preceptes
nouscentistes
ja estaríem
superant
en una altra
etapa
cronològica
tot i que
les obres
que hi ha
vull dir
hi ha un
Niu Pasqual
l'Oleguer Junyent
que és aquesta
catedral
doncs
de Tarragona
que per cert
vull dir
una catedral
de Tarragona
que
va estar
molt
ha estat
molt representada
al llarg
de la història
de l'art català
doncs
també per artistes
molt
reconeguts
el Rossinyol
el Mir
fins i tot
vull dir
en la primera part
doncs
de l'exposició
doncs
que parlem
doncs
del Lluís Rigal
el primer gran
paisatgista català
d'una època
totalment romàntica
o sigui
que ja ens queda
una mica lluny
doncs
de cronologia
però també
doncs
en el seu estil
la seva manera
doncs
també va
deixar
constància
gràfica
doncs
d'aquesta catedral
per tant hem volgut posar
doncs
un Junyent
perquè és
un autor
poc conegut
en aquest cas
doncs
estaríem parlant
doncs
de recordar
doncs
artistes
doncs
que a la millor
no han tingut
la rellevància
d'altres noms
que podem
doncs
que hem vist
fins a aquest moment
però que també
doncs
tenen el seu
dret
a gaudir
doncs
d'un lloc
a la història
de l'art català
tenim
tenim un petit estudi
del Xavier Noguers
i evidentment
aleshores
la confluència
amb Jaume Mercader
que és
doncs
l'artista
també doncs
com bé sabeu
doncs
d'aquestes terres
vull dir
amb la representació
de tres quadres
de tres èpoques diferents
però tots ells
doncs
molt representatius
una primera
obra
doncs
del pont de Montblanc
doncs
amb un estil
un cubistor
i de diria
molt quadriculat
d'una perfecció
tècnica
absoluta
i dues peces més
doncs
d'èpoques
més
distants
però vull dir
que aleshores
doncs
ja
bueno
mostren
doncs
aquests paisatges
doncs
propers
doncs
avalls
que vull dir
que bueno
que ja
una mica
suavits
a més
amb unes formes
molt particulars
vull dir
ja coneixem
doncs
també
la manera
que té
de pintar
doncs
Mercader
amb aquesta
doncs
bueno
doncs
d'uctilitat
sempre
aquest joc
de color
que a vegades
vull dir
que sembla
que aquestes terres
tarragonines
no tingui
perquè
es consideren
doncs
clar
no són
els paisatges
d'Olot
o de la
Catalunya Nord
però precisament
ell treu
de tots aquests
paisatges
doncs
tot aquell element
plàstic
color
que li pot
donar vida
i realment
doncs
arriba a fer
composicions
fantàstiques
dir-los
que hem anat
fent salts
per arribar
fins aquí
s'ha dit
que no hem parat
a totes
les obres
exposades
hem anat saltant
i ens quedem
pocs segons
però podíem
una mica
fer una
radiografia
del que veiem
aquí
a la part final
molt general
destaca
aquests dos
Pere Daura
un artista
també molt
desconegut
ell va néixer
a Menorca
i aviat
es va
traslladar
als Estats Units
per tant
va
ter producció
feta aquí
a Catalunya
però bé
diguem
que és un artista
poc conegut
segurament
perquè va marxar
concretament
tenim dos paisatges
que tenen
la curiositat
tots dos
són
d'alta fulla
fets
al mateix any
però
un està fet
amb un estil
realista
i l'altre
és
d'alguna manera
l'adaptació
de la mateixa
perspectiva
però portat
a un constructivisme
molt proper
a Torres Garcia
és com
va estar impactant
veure's tots dos
els va fer
pràcticament
en paral·lel
segurament
o en tot cas
un després de l'altre
i era un moment
que ell
tenir aquest estil
més realista
era bon amic
de Torres Garcia
i va
d'alguna manera
fer l'aprovatura
d'aquest constructivisme
va agafar
un paisatge
que havia fet
d'una manera
i el transporta
en una manera
de fer totalment diferent
destacar
per altra banda
Ferran Arasa
per la personalitat
un pintor tortosí
magnífic
que d'alguna manera
sempre va estar
lligat molt
a la seva terra
és constant
és constant
la presència
de Tortosa
i de l'Ebre
en la seva obra
des de tots
punts de mira
tècnicament
és un artista
que també
cal reconèixer
i que a més a més
aquest amor
a la seva terra
jo crec que també
és allò
que el fa molt mereixedor
també
de tenir el seu lloc
en l'exposició
a l'exposició
a continuació
un gravador
un altre registre
a l'exposició
hi ha la voluntat
també
que hi siguin presents
olis
evidentment
les pintures
és el que més ens agrada
sovint
però la voluntat
ha estat també
que hi hagi dibuix
que hi hagi gravat
perquè convé
també que coneguem
altres formes expressives
en aquest sentit
Jaume Plà
un gran gravador
amb les seves obres
d'un lirisme
i d'una perfecció tècnica
que trenca
qualsevol tipus
de fredor
que et pugui
d'alguna manera
contagiar
la feina
d'un burí
que sempre és
molt precisa
i molt freda
i realment
aconsegueix
uns paisatges
amb gravat
d'una qualitat
màxima
i d'una gran bellesa
un homenatge
a Gonzalo Lindín
un pintor
nascut fora de Tarragona
però tota la vida
ha treballat
en aquestes terres
d'aixeble
d'Ignasi Mallol
un paisatgista
tarragoní
també molt reconegut
amb una obra
també molt moderna
és Tarragona
una miqueta
uns camps
allò aixins precedents
però al fons
la ciutat de Tarragona
ple de color
i finalment
un epíleg
amb dues peces
del món contemporani
vull dir una mica
perquè sabem
que el paisatgisme
sempre ha estat
figuratiu
vull dir és la imatge
que evidentment
sempre tens
el paisatgisme
però sí que hem volgut
fer també
una petita incursió
per acabar l'exposició
a com han vist
els paisatges
pintors
que no han estat
sempre figuratius
en aquest cas
Mariano Rubio
amb un apunt
sí que hi ha
un element figuratiu
una columna d'òrica
però que en tot cas
amb un estil
amb una plàstica
totalment
contemporània
més abstracta
aquest petit element
figuratiu
ens transporta
el seu paisatge habitual
que són
els vestigis
romans
que ell cada dia veu
a la ciutat de Tarragona
la ciutat on viu
i una obra d'un informalista
ja de Daniel Argimon
barceloní
però que va
tenir una
relació
molt estreta
amb el Montsià
i una peça
que va fer
o una seguit de peces
que van conformar
una sèrie
que es deia Delta
va transportar
amb el seu llenguatge
abstracte
absolutament
l'essència
d'aquell passatge
que estava vivint
d'alguna manera
el va abocar
amb un estil
totalment diferent
al que és
pròpiament figuratiu
d'una manera
bastant
amb el seu
propi
mestratge
i la seva manera
particular
també
de pintar
Aquí acabaria
l'exposició
Tot el que ha explicat
la comissaria
ens pot servir de guia
per venir a veure
aquesta exposició
però el millor
és fer-ho
venir fins aquí
a veure aquests
paisatges del sud
molts d'ells
per cert
que ja no existeixen
alguns han canviat
moltíssim
penseu que aquí
ja
com es deia
al començament
imatges dels segles XIX
la segona meitat
del segle XX
hi ha molts paisatges
aquest d'Altafulla
per exemple
que hem vist abans
ara és completament diferent
s'ha dit que si ven aquí
a més a més
d'admirar l'obra
d'aquests grans pintors
d'aquests grans artistes
no només contemporains
sinó també
consagrats
com ara fèiem referència
al començament
Picàs
o Miró
o Fortuny
a Casas
a més a més
podran
aprendre
bona part
d'aquesta història
de l'art
però a més a més
amb aquest marc de fons
que són les comarques
del camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre
una oportunitat excel·lent
per formar-se
en el món de l'art
i també per gaudir
del que havia estat
a casa nostra
fa alguns anys
amb aquests paisatges
com per exemple
Olivera Centenàries
d'Horta de Sant Joan
o aquesta magnífica
catedral de Tarragona
que podem contemplar aquí
en diferents versions
i en diferents artistes
és el que us podem explicar
recordeu
fins al 23 de novembre
podeu venir aquí
al carrer Gin Anglès
per contemplar aquesta exposició
Paisatges del Sud
i recordeu
l'any que ve
100 anys
a la segona estada
de Picàs
a Horta de Sant Joan
també
amb moltíssimes activitats
preparades
que també en podreu gaudir
i de les que ja us en parlarem
en un futur proper
això és tot
fins ara
bon dia