Núria, molt bon dia. Hola, molt bon dia.
A veure, jo només donaré quatre dades
de la Núria, perquè ens interessa
més el que ens expliqui, perquè el seu currículum
el podem buscar en internet i segur que el trobem,
perquè, clar, estem parlant d'una
dona jove,
llicenciada en química i bioquímica,
que ha obtingut el Premi
Estudis de l'Obre Social de la Fundació Caixa
Sabadell, el Premi de la Fundació MAFRE,
que, a més, va
fer la seva tesi doctoral, que va rebre
el reconeixement com l'AUDE.
Paro aquí, si et sembla.
Més que res,
no és perquè digui, mira, mira, que amable
que és aquesta senyora, que bé que em tracta.
És que, clar, la Núria, juntament amb altres
companys i companyes de la comunitat científica,
són persones que estudien, en aquest cas
estem parlant de l'aigua, i estudien
des de la vessant absolutament
objectiva que dona la recerca científica.
Per tant, ara parlarem de l'aigua,
però ens allunyarem completament
de picar baralles polítiques, de decrets
de sequera, només volem saber
coses de l'aigua, i de l'aigua
que és més a prop a nostre,
que és l'aigua de l'Ebre.
Però a mi m'agradaria, primer que tot,
la Núria, l'hem agafat unes paraules així al bol
i jo em vull aprofitar, que ella deia
escolta, jo des de petita
estic acostumada a estalviar aigua,
perquè jo vinc d'una terra
de secar, i sabíem que
si no teníem cura amb l'aigua,
després no en tindríem. Una cosa tan bàsica
com aquesta sembla que avui dia no tenim aquesta mentalitat.
La veritat és que no. És molt
trist veure com
les fonts segueixen rejant sense que
hi hagi un dosificador,
tot i que es demana cada vegada més
que es controli l'aigua. Com no
realitzem accions molt senzilles
a casa nostra, com, per exemple,
posar una petita ampolla de mig
litre dins la cubeta
del bany, i així podríem estalviar
fins a 5-6 litres cada vegada
que estirem de la cadena. Són coses
molt senzilles, com quan ens anem
a dutxar al dematí, quan surt aquella aigua freda
que tu no vols agafar, perquè dius
no, que em refredaré, posa un covell,
una galleda, i aprofita aquesta aigua
per regar les plantes, o aprofita
aquesta aigua per fregar, perquè amb aigua freda
també es pot fregar. Per fregar el terra, perfectament.
Ja veus que no està... Mira, en un moment,
no he cronometrat, has donat
4 indicacions que no costa absolutament res.
Res. Si ho fa tothom, és un estalvi
d'aigua extraordinari. De fet,
si nosaltres estalviéssim
3 gotes d'aigua diaris,
podríem omplir la Rambla, amb tota la gent
que viu a Tarragona, podríem omplir
d'aigua la Rambla de Tarragona.
En un any. 3 gotes
d'aigua diaris. Per tant, hem de demanar responsabilitats
als responsables de les administracions,
però també a nosaltres mateixos. Exacte.
L'estalvi d'aigua comença per un mateix,
per educar des de petits en l'estalvi
i a la gent que no té
aquesta educació, donar-li. És una educació
molt senzilla. No sabem
quant costa l'aigua ni quina quantitat d'aigua
es necessita, per exemple, per produir un ou.
Per produir un ou es necessiten
120 litres d'aigua.
Aquesta aigua passa per tot el gra
que hem menjat aquestes
gallines, pel que s'ha de netejar.
Són 120 litres d'aigua per un ou.
Un ou? Un sol ou.
Unes sabates, per exemple, són
8.000 litres d'aigua. Només un parell de sabates?
Un parell de sabates de pell.
No som conscients
d'aquesta petjada hídrica
que fem cada vegada
que consumim alguna cosa
o que comprem roba.
D'això no en som realment conscients.
Jo faré una reflexió molt simple,
de dir, no, no, és que l'aigua és la que jo gasto a casa meva.
No.
No, l'aigua no és...
L'aigua hi ha darrere de cadascun dels productes
que tenim aquí a la taula, per exemple.
Exacte.
Per produir la fusta,
aquest arbre necessita aigua.
Després s'ha de tractar
tot el procés dels dissolvents que porta,
totes les pintures,
tot això també gastar aigua.
De fet, hi ha una pàgina web
molt interessant,
el que passa que de moment només és en anglès,
que el que t'ajuda és a fer
un seguiment de la teva petjada hídrica.
Et pregunta
què fas amb un sol dia,
què esmorzes,
quina roba portes,
quines sabates portes,
i a partir d'aquí tu pots saber
quina quantitat d'aigua
es necessita per un sol dia per tu.
I és molt diferent dels 35 o els 40 litres que diuen.
Jo no sé per què,
però no acabem de ser conscients.
Oh, vivim en un planeta blau
i es diu això perquè està ple d'aigua.
Bé, està ple d'aigua.
Només un 1% de l'aigua del planeta
és aigua potable.
I cada vegada més
aquesta aigua potable
deixa de ser-ho
per les activitats que nosaltres fem.
De forma racional,
és a dir,
les contaminacions que fan
algun tipus d'empreses,
per exemple,
de forma racional
o de forma irracional.
Quan apliquem, per exemple,
diferents productes
en els camps de cultiu,
que això contamina
els nostres acuífers,
està clar que el problema
dels nitrats
a la zona de Lleida
és un problema molt gran
que està arribant també
a la província de Tarragona.
Un aigua
amb unes concentracions
de nitrats altes
deixa de ser apte
pel consum humà.
I en aquest sentit,
vull dir,
la teva tesi doctoral,
de fet,
fa un estudi
molt exhaustiu
amb un treball de camp
molt ampli
que vas fer
justament a l'Ebre,
a la zona de la Ribera d'Ebre.
Exacte.
No, a la zona de Ribera.
De Ribera d'Ebre, exacte.
Des de Ribarroja,
des de l'envasament
de Ribarroja
fins a la seva desembocadura
al mar Mediterrani.
Clar, i s'havia de fer
des de l'envasament
justament per veure
l'evolució
que tots aquests elements pesants
moltes vegades
tenen a anar
al curs del riu.
De fet,
nosaltres el que vam fer
també és determinar
les fonts de contaminació.
Nosaltres partíem
del punt
que estudis previs
havien dit
que afligi
i hi havia una contaminació.
Però també vam estar estudiant
totes les contaminacions
que es diuen difoses,
és a dir,
aquelles que no es pot dir
has sigut tu,
com són, per exemple,
l'agricultura,
com són, per exemple,
les estacions depuradores
d'aigües residuals,
els abocaments
d'aigües residuals
que es produeixen
directament al riu Ebre.
Potser ara no,
però jo recordo
que el tema dels porins
fa alguna que altra dècada
era un tema molt greu.
Segueix sent
un tema molt greu
del que s'ha deixat de parlar.
No se'n parla,
però abans era constantment
a nivell així
de comarques
de Tarragona,
el tema dels porins
hi havia,
quan fins i tot
en èpoques
que això del delicte ambiental
ens sonava a xinès.
Sí, a molt lluny.
Exacte,
i es parlava
de la contaminació
dels porins.
De fet,
el problema dels nitrats
en l'aigua
a la província de Tarragona
segueix sent
un problema important
perquè cada vegada més
els propietaris de pous
comencen a analitzar
l'aigua que beuen.
Llavors se n'adonen
que molts dels pous
que utilitzaven normalment
pous i mines,
ara aquesta aigua,
sense un tractament
previ,
no pot ser consumida.
I si és consumida
ha de ser a risc
del propi consumidor.
És a dir,
jo sé que l'aigua
que tinc al meu pou
té alguna cosa
que fa que no sigui potable.
Si jo me la bec
és perquè jo me la vull beure.
Si no,
he de
o comprar
amb una maquinària
específica
per tractar aquesta aigua
que val molts diners
o comprar aigua
embotellada
que també val molts diners.
Clar,
però des d'aquest punt de vista
i això tenim en constància
que hi ha una part del territori,
aquí a la comarca
del Tarragonès,
zona dels Pallaresos,
zona del Callà,
on viuen milers de famílies
que no reben aigua
del trasbassament de l'Ebre
i que beuen aigua de pou
i que periòdicament
se'ls avisa
que bé,
no passa res si la veus
però ves amb compte,
no preparis els biberons
dels nadons.
Sí, exactament.
Quan tu reps un anunci
d'aquestes característiques
com et deus quedar?
Desconfiant-hi, segurament.
Evidentment,
el que passa
és que s'ha de tindre
en compte també
que tant l'Agència Catalana
de l'Aigua
com l'Agència de Protecció
de la Salut
realitzen controls periòdics
i bastant exhaustius
de la qualitat de l'aigua.
En el cas en què es detecti
que hi ha algun contaminant,
el que sigui,
que pot suposar
un risc adicional
per a la salut de la població,
llavors és quan,
des de la Generalitat,
es decideix
que aquesta aigua
no pot ser apta
pel consum
i es recomana
a la població,
per exemple,
consumir durant un temps
aigua embotellada.
Clar, quan dius
l'aigua de manantial,
no?
Allò,
i té moltes salts,
molts metalls
necessaris per a la salut.
L'aigua de l'Ebre
també té molt d'aliment,
podríem dir,
si em permets la broma?
A veure,
l'aigua de l'Ebre
és una aigua
que està extremadament controlada.
Pot ser
de les més controlades
de tot Catalunya.
L'Agència Catalana de l'Aigua
disposa d'analitzadors automàtics,
és a dir,
d'aparells
que mesuren
al minut
les concentracions
d'alguns contaminants
que poden suposar risc
per a la salut.
En el moment
en què es detecta
que hi ha alguna cosa
que dius
eps,
això pot superar
els valors,
es talla.
Al CAP també
es fan controls
molt exhaustius.
Home,
a mi m'agrada...
Des de l'any 2001,
quan els va passar
que la concentració
de Mercuri
va superar set vegades
d'establir-te
per a la legislació...
Aflix.
Això va ser...
Ho van detectar,
sí,
va ser quan van aparèixer
4.000 peixos morts
a l'alçada d'això.
És el que jo ara
et preguntava,
si en un riu
apareixen
tots aquests milers
de peixos morts,
aviam,
en principi
tu has de pensar
que no pots veure
aquella aigua.
Si no estàs
afectada posteriorment
i amb totes les garanties.
El CAP va ser
quan va suspendre
l'abastament
cap a la ciutat
de Tarragona
i va fer
un avís públic
cap a la resta
de Ciutats de la Conca de l'Ebre,
Ciutats i Pobles,
dient
durant un temps
espereu-se,
anirem fent un seguiment
i en cas
que passi alguna cosa
doncs ja portaríem
aigua d'alguna altra banda.
Interessant,
jo ja sé que,
bé,
és un treball exhaustiu.
Estem parlant d'un doctorat
que es van esmerçar
anys
en fer tot aquest treball.
Tres anys.
Tres anys,
el treball de camp,
el posterior
treball
de totes les dades.
Com ho vau fer?
Anàveu analitzant
cada
tros del riu,
cada zona
per saber
on es concentraven
més,
menys,
on es depositaven
aquests sediments.
Com va ser el treball?
Nosaltres vam partir,
vam agafar l'Ebre
i el vam partir
amb cinc trams diferents.
El primer tram
era un tram
on consideram
que podia estar
no contaminat,
era la zona
de Riba Roja.
Encara,
nosaltres partíem
del punt
que la contaminació
podia provindre
de l'embassament
de Flix,
d'aquells abocaments
que durant tants anys
havia fet Arquímio
i el que vam fer
va ser partir
el riu
de manera que fos un tram
que teòricament
no fos contaminat,
baixava tot l'Ebre
des de la zona
de Saragossa,
de Monzón i tal
amb una quantitat
d'empreses
bastant important,
al tram
específicament
de Flix i d'Escó
que havia sigut
aquest tram
problemàtic
l'any 2001
i després aigües
avall
a partir de Xerta
fins a Tortosa
i Emposta
i llavors
la zona
del delta
de l'Ebre.
El que nosaltres
vam veure
en aquest estudi
és que
ja hi havia
una contaminació
base
que venia
des de l'Ebre
des de l'Aragó
possiblement
deguda
a la majoria
dels empreses
que hi ha
a la zona
de Monzón
que són unes
empreses
que durant molts anys
han estat fent
abocaments contínuos
al riu Ebre.
Sense cap
ordre ni control
perquè això
és relativament recent.
La legislació
és molt recent
i llavors
totes aquestes
empreses
s'han anat
adaptant
als seus
abocaments
al que
permetia
la legislació.
El que sí
que vam veure
és per exemple
que en el cas
de Flix
hi havia
un cert
escapament
d'alguns
descontaminants
aigües
avall
però que
no passaven
de la zona
d'Escó.
Aquests
contaminants
no suposaven
un risc
per la salut
de la població
que aquest
és un missatge
que és molt important
no havien
contaminat
els aquífers
no havien
contaminat
els sols
de la conca
de l'Ebre
i que
aigües
avall
la contaminació
que hi havia
era una contaminació
natural
de forma natural
els metalls
estan presents
en els sols
i vulguis
o no vulguis
sempre hem conviscut
en aquests metalls
i no ens ho passa
a t'admire.
I es pot determinar
aquelles substàncies
fàcilment
no hi ha res fàcil
no hi ha res fàcil
ni en ciència
ni en reprens
però en ciència
sobretot
no hi ha
però es pot determinar
l'origen
d'aquest tipus
de contaminants
d'aquests
que dius
no
aquests ja estan
diguem
que venen de sèrie
amb la natura
i d'altres
que es van incorporant
és a dir
el plom
per posar un exemple
o el canmi
que pot emetre
una indústria
es diferencia
del que ve de sèrie?
Diferenciar
diferenciar
no es diferencia
el que passa
que nosaltres
el que fem
és utilitzar
models matemàtics
en els que podem veure
a partir del que sabem
què emeten les empreses
perquè ells han de declarar
el que emeten
nosaltres podem veure
quin és el seu origen
a partir de diferents models
matemàtics
i gràfiques
que ara no explicaré
perquè són
extremadament complexes
podem determinar
una mica
quin és
el possible origen
partint
del que sabem
de la contaminació
que hi ha als sols
que està estudiat a Catalunya
des dels anys 90
doncs nosaltres
podem acabar definint
quines són
les possibles fonts
de contaminació
el títol de la xerrada
d'aquesta tarda
és
si l'aigua
és no només
H2O
hi ha algun risc
per la salut
ara per ara
tu ens apuntaves
que des dels diferents organismes
s'està fent un treball seriós
i que hi podem confiar
sí
la veritat és que sí
perquè
s'estan gastant
molts diners
dels contribuyents
per
per fer un seguiment
exhaustiu
perquè diguéssim
que ja es van enganxar
els dits una vegada
i tots sabem
doncs que
si els hi passa una vegada
no volen que torni a passar
una segona vegada
i dir també
doncs que
en la comissió de seguiment
de Flix
no només hi ha hagut
treballant
l'Agència Catalana
de l'Aigua
sinó que hi ha hagut
un gran nombre
d'investigadors
de tot Catalunya
totes les universitats
catalanes
han estat implicades
cada un
en la seva
especialitat
i doncs
dir que
l'any 2007
vam fer un informe
entre tots els especialistes
recomanant la retirada
d'aquests fangs
la gent la diu
fangs tòxics
de Flix
i
tots
tots els grups
van pensar
que seria interessant
que durant aquest procediment
hi hagués
se seguís
realitzant
diferents estudis
per veure
doncs que no
passava res
i fer una comunicació
directa
cap a la població
i en aquest sentit
després
aquest treball
no només era
per fer una tesi
sinó que vol tenir
vol ser útil
a la pròpia societat
lògicament
i aleshores
a partir d'aquí
heu desenvolupat
unes aplicacions informàtiques
que ara
internet ens està jugant
una mala passada
perquè clar
la Núria ens ha portat l'adreça
i em diuen
seria molt interessant
poder-ho explicar
al programa
de totes maneres
ho continuem intentant
però la Núria segur que
ens pot explicar
en què consisteix
o què trobarem
darrere
d'una adreça
que recordarem
Metales Pesados
posa aquí
les sigles són
HRA
HRA
HRA és
Human Risk Assessment
Avaluació del Risc
per la Salut
Humana
aquesta és una aplicació
que vam desenvolupar
l'any 2007
amb l'ajuda
de la Fundació Mafre
amb una de les beques
que ens havien concedit
i aquesta és una aplicació
amb access
molt senzilla
preparada per la població
en general
sense nocions bàsiques
d'avaluació del risc
on introduint-les
el teu pes corporal
la teva edat
i la quantitat d'aigua
que consumeixes diàriament
que no són aquells
dos litres diaris
que ens venen
per la tele
no és veritat
no aquest són
dos litres d'aigua diaris
s'han d'ingerir
és a dir
menjats
i beguts
no només beguts
amb la fruita
amb la sopa
amb la sopa
amb la carn
també
amb els làctics
però han de vendre
moltes ampolles d'aigua
evidentment
aquí
no ens hi posarem
a partir de les concentracions
d'aquests contaminants
que hi ha a l'aigua
que tu te'n pots anar
al teu ajuntament
i com que
l'ajuntament normalment
s'ha de ser qui gestiona
la xarxa d'abastament
i com que tu li pagues
la factura
de l'aigua
religiosament
pots anar-li
i pots dir
jo vull les analítiques
pots anar a l'ajuntament
demanes les analítiques
introduceixes les dades
al programa
i pel que fa a les concentracions
en sols
nosaltres hem posat
a disposició
de la població
una taula
que nosaltres hem fet
fem estudis en sols
a nivell de tot el camp
de Tarragona
i de tota la província
de Tarragona
i part de Barcelona
si no trobeu les dades
d'una població concreta
hi ha el meu correu electrònic
m'envieu un e-mail
jo miraré la base
de dades que tinc
i us enviaré les dades
i llavors us farà
al programa
una avaluació del risc
de tipus no cancerigen
és a dir
qualsevol cosa
qualsevol efecte
que pot tindre
aquesta exposició ambiental
a partir de l'aigua
dels sols
i de l'aire
sobre la teva pròpia salut
i
el que ens preocupa més
el risc cancerigen
pot augmentar
la probabilitat
de patir càncer
pel lloc on jo visc
de fet
comentar
que nosaltres
hem fet proves
en tot el camp de Tarragona
i dir doncs que
tranquil·litat
tranquil·litat
des de l'aigua
des de l'aigua
i des dels sols
tranquil·litat
no passa res
hi ha un contaminant
que surt uns nivells
una mica més alts
però això
i és de forma natural
que és que no és només
l'aigua de boca
pensem en els enciams
que mengem
amb la fruita
amb la verdura
de fet aquesta es tracta
d'aigua de consum
és a dir
l'aigua que ens surt
per l'aixeta
aquests contaminants
poden ser absorbits
a través de la pell
mentre ens dutxem
mentre ens rentem les mans
o absorbit
gastrointestinalment
mentre bevem aquesta aigua
doncs
escolta
jo no havia sentit
parlar mai
d'un treball d'aquest tipus
d'aquest diagnòstic
a més que oferiu
a la població en general
no sé si hi ha
altres antecedents
però vaja
hi ha uns antecedents
a nivell dels Estats Units
el que no estigui metat
als Estats Units
realment no estigui metat
enlloc
ja ho sabem
però
no són específics
per la població
està pensat
més aviat
per la comunitat
científica
moltes vegades
pensem
que pel fet
de viure
al costat
d'una petroquímica
o d'una incineradora
ens augmenta el risc
nosaltres el que
ens proposem
és introduir
les dades
i mireu realment
si aquest risc
és major
o és igual
que la resta
Intentem cercar
una informació
mínimament objectiva
no ens ho creiem tot
és el principal
és una opinió personal
i perdonin
jo me'n refio
sempre molt més
dels científics
que no pas
diguem
d'altres agents socials
per dir-ho d'alguna manera
em donen més confiança
que volen que els digui
perquè ells
toquen la matèria
i saben perfectament
del que parlen
des d'aquest punt de vista
del treball de camp
el tema dels rius
per dir alguna cosa
és irrecuperable ja
vull dir
no podem tornar enrere
però podem aturar-ho
tot això
ho hauríem d'aturar
hauríem d'intentar aturar-ho
perquè
els rius actualment
tenen moltes pressions
pressions naturals
i pressions
que els hi posem nosaltres
s'hauria d'intentar controlar
perquè
els rius són sistemes vius
tothom es pensa
que un riu és aigua
un riu no és només aigua
un riu són moltes coses
són també sentiments
un riu
és una cultura
és una personalitat
és tradició
i els rius
els han d'intentar
tractar una mica millor
i intentar apadrinar
també petits trossos
de riu
hi ha un projecte
molt bonic
de la Universitat de Barcelona
que es diu
Projecte Rius
on les famílies
poden apadrinar
un trosset de riu
per exemple
aquí a Tarragona
teniu el francolí
per què no apadrinar
un trosset de riu
i veure com està
per exemple
el francolí
podria tenir aigua
d'aquí uns anys
si tot
perquè clar
tot està lligat
de fet el francolí
és un riu
de tipus mediterrani
com a bon riu
de tipus mediterrani
raixa només quan plou
ja ho deia el Raymond
al meu país
la pluja no sap ploure
ara plou
ara no plou
doncs com a riu
de règim mediterrani
sempre li passarà
que la majoria
de les vegades
no serà capaç
d'arribar
a la seva desembocadura
perquè les captacions
que es fan
en capçalera
són bastant importants
Múlia
començàvem parlant
de la quantitat
d'aigua
que malgastem
a les cases
hem continuat
parlant
de la qualitat
d'aigua
contribuir
a aquesta mala qualitat
de l'aigua
també ho fem des de casa
quan llancem
l'oli per l'aigüera
quan utilitzem
determinats detergents
o productes
que són absolutament
abrasius i contaminants
i que costa molt
després de netejar
aquelles aigües
si és que es netegen
Sí, la veritat
és que a nivell
de consum domèstic
hi ha coses
molt senzilles
per fer també
l'aigua
l'oli
s'ha de reciclar
no pot anar
per l'aigüera
l'hauríem de posar
en un pot
l'hauríem de posar
en un pot
disposem de deixalleries
per posar
aquests pots
hauríem d'intentar
no tirar
restes
de pintura
per exemple
això és una cosa
que també es fa sovint
i que no entenem
per què tira
la gent
la pintura
que li sobra
a través
de l'aigüera
porta-la a reciclar
ara estem pensant
la quantitat
de coses
que llancem
per l'aigüera
és que pensem
que allò és un pou
sense fons
i que se'n va
no sé
a la galàxia
no, és un pou
sense fons
que se'n va als rius
del rius
se'n va al mar
i del mar
ens torna
en forma de peixos
sense treure responsabilitat
aquí per toca
a les indústries
als polítics
aviam
assumim la nostra
també com a usuaris
com a consumidors
i ciutadans
evidentment
no vull descuidar-me
no l'hem pogut
enveure ara
aquest ordinador
avui ens està fent
la gitza
però si estan interessats
realment
en saber
doncs
quina és la qualitat
de l'aigua
que consumeixen
de la terra
entrin en aquesta web
és
http
dos punts
bé
típic
tres ve dobles
punt
fmcs
punt
urb
punt
net
ratlla
barra
h
remetales
barra
jo tinc aquesta targeta aquí
si tenen interès
i no n'han pogut
prendre l'adreça
només cal que ens truquin
que estarem encantats
de facilitar-la
Núria Ferrer
no ens perdrem
la conferència
d'aquesta tarda
i escolta
oi que ens deixaràs
que et truquem un altre dia
tantes vegades
com us conmig
i per això
estem la gent de la universitat
doncs serà un plaer
de veritat
Núria Ferrer
gràcies
a tu
bon dia