Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Què tal, Núria? Bona tarda, com estem?
Molt bé i molt contenta que no us mulleu finalment, això és molt important.
Doncs sí, sí, no ens mullarem finalment, el temps s'acompanyà tota la tarda
i confiem que les prèvies hores també es continuï acompanyant.
El temps està anublat, és a dir, que el cel està tapadet,
però s'aguanta molt bé aquesta situació meteorològica
i confiem que Santatec l'avui també faci de les seves
i ens permeti poder veure aquesta cercavilla de Santatec l'2008 al complet.
El primer cop, digues, digues.
No, no, he de recordar una cosa, que ho anirem recordant al llarg de la tarda,
si et sembla, que és que després de metrem en directe la cercavilla
emetrem també el ball de Dames i Vells,
que de fet ja s'ha realitzat, el primer dels passis,
i jo crec que quan arribi la nostra companya en a plaça
ens podrà explicar què tal, com ha sigut.
Doncs sí, sabrem cap on, diguéssim, s'han dirigit aquest any
els darts enverinats de Dames i Vells,
amb molts temes com és habitual,
doncs d'aquests que són actualitat al llarg de l'any,
a nivell social, a nivell econòmic, a nivell polític,
i que acostumen a estar al punt de mira de la sàtira
del ball de Dames i Vells.
La nostra companya, com molt bé deia,
Sant Aplac és de camí cap d'aquí on som nosaltres,
ella ha pogut assistir a la primera representació de Dames i Vells,
i d'aquí, escassament una horeta, si tot va bé,
quan acabi aquesta cercavila de Sant Aplac 2008,
el podrem, doncs, escoltar aquest moment,
aquest Dames i Vells d'aquest any 2008.
Com ho deia, és Núria, estem molt ben acompanyats,
tenim la sort que està aquí amb nosaltres Marta Badia,
ella és una persona que és coneixedora de la festa,
de la festa en general, és també coneixedora
i viu la festa intensament,
però, a més a més, també, ella ha editat diferents llibres,
ha escrit diferents llibres,
en els quals es coneix la festa per part dels més menuts,
diguéssim, de com la veiem els més menuts,
i també, especialment, llibres pensats
perquè els més menuts s'estimin la festa.
Marta Badia, molt bona tarda, què tal, com estàs?
Hola, bona tarda.
Marta Badia, per cert, Núria és al capdamunt
de l'escalinata d'aquí del Pla de la Seu.
Té una visió privilegiada.
Sí, i tant.
M'imagino, Marta, que des d'aquí no ets tu,
deus estar veient el Vall de Diables a hores d'ara, no?
Encara no entra, el sentim, però encara no el veig.
Des que has de fer?
Sí, estic veient, començo a veure les espurnes,
reflectit en una de les botigues que hi ha aquí,
dels vidres, i ara ja s'hi senten els espetecs
i començo a veure les corregudes de la gent
que fan espai al Vall de Diables que arriba.
Aquí a la Plassa de les Cols els esperen
en aquest Vall de Diables, els que enceten,
es cobren aquesta cercavila de Santa Tecla.
És el primer cop que podem veure els seguits del complet,
l'encaçalen, com deia, el Vall de Diables,
i aquí els esperen molta gent amb barrets de la festa,
amb barrets de Santa Tecla, per cert,
barrets de diferents anys, eh?
En veiem d'enguany amb el color d'aquest 2008,
però també n'hi ha d'altres anys, ja n'hi ha que porta la veta i la color negra,
en fi, ja sabeu que és un dels elements
que també permet que sigui col·leccionable
per diferents formats i per els diferents colors
que ostenten any rere any.
El Vall de Diables, de fet, són, en aquests moments,
ja han pogut creuar el llindar del carrer Major
amb el carrer Cavallers
i continuen enfilant aquest carrer Major
per arribar aquí a la plaça de les Cols,
on podrem veure aquesta carretillada,
imaginem que faran aquí en aquest punt,
aquesta carretilla conjunta,
Marta, una balla de Diables
que els hem pogut veure justament en aquell lloc
com som nosaltres no fa gaires dies
quan presentaven en Societat,
en aquest cas, la Ligueta Petita,
que és una de les novetats d'aquest any
i que la presentaven justament aquí a la plaça de les Cols
aquesta setmana que hem deixat enrere, la setmana anterior.
Sí, vam poder-la veure fantàstica aquí,
les dues àligues,
l'àliga gran i l'àliga petita,
en la presentació de la Ligueta
que ha format part del seguici de la Tecla Petita aquest any,
juntament amb el Vall de Serrallonga,
que també s'ha estrenat.
El Vall de Serrallonga,
que a mi em va fer molta gràcia,
Marta, no sé si ho vas poder veure,
però el sistema de dispar que porten els trabucs,
que en comptes de ser amb pòlvora,
amb el Vall d'en Serrallonga petits,
porten com una mena d'artilugi el trabuc amb aire comprimit,
amb unes bombonetes d'aire comprimit,
i el que es platen en realitat són globus.
Sí, és molt divertit,
perquè se sent les pateques exactament igual,
però evidentment no hi ha ni pòlvora,
perquè els nens no puguin,
bé, hi hagi accidents,
i perquè a més a més està prohibit
que la canalla petita manipuli.
Justament, ells s'encantats,
ells s'encantats de fer petar aquest globus,
encara que sigui,
amb aquest Vall de Serrallonga
que mula doncs el bandoler,
en Joan de Serrallong,
aquest bandoler de les guilleries,
que en fi, que va ser tan conegut al segle XVII
i que en va fer de les seves,
que va tindre un final no massa bo,
això sí, tot s'ha de dir, eh?
Sí.
Està començant a pujar,
se senten ja els tabals perfectíssimament.
Mireu, aquí tenim canalla,
tenim infància per aquí,
equipats, avillats,
amb el barret, amb el mocador,
com ara aquest noi.
Què tal, bona tarda, com et dius?
Miquel.
Miquel, a punt per viure la cercavila el complet?
Sí.
Tu vens d'aquí, de Tarragona, ets de fora?
No, sot d'aquí.
I què danyes d'aquests fidels a la cercavila?
Sí.
Veig que vas molt ben equipat, eh?
Explica'm una mica què portes aquí a sobre.
Em porto un barret,
un mocador
i una jaqueta texana per no cremar-me
i pantalons llargs.
O sigui, ets gairebé un professional dels correfocs, no?
Sí, podríem dir.
T'agrada?
Sí.
Què és el que més t'agrada dels seguits,
a banda del Ball de Diàboles?
El drac i les bèsties de foc.
Molt bé, company.
Que vagi bé, eh?
Adéu.
Josep, hola, bona tarda.
Cinc urbana d'aquest moment,
se'ls veig la font de Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
Hola, Josep.
T'acompanya, Anna Blaza,
que ha assistit ja a les sàtires del Ball de Dames i Vells.
Molt divertit, eh?
Tot plegat.
Després ho podreu sentir en directe.
Han carregat gaire o no?
Digue'm.
Han carregat gaire o no?
Han carregat bastant, eh?
Han estat molt punyents, com sempre.
Avança'ns alguna cosa, va, Anna, mulla't.
Ostres, és que saps què passa?
Que no he pres apunts.
Home.
I ara tinc un carregull d'idees,
però, bueno, surten tots els temes clàssics, eh?
Des del pàrquing de Jaume I,
el corte inglès, l'Obama,
també surt l'Obama,
una mica de política internacional per aquí.
Josep, ara ja s'acosten, eh?
Realment els diables.
Doncs, sí, sí,
intentaré acostar-me una mica
a la confuència amb el carrer Major
i sentiré el so aquest característic
de les carreries d'Estat.
Escolteu.
Heu parlat una mica ja amb la Marta
del que signifiquen els diables, Josep?
No, no, quan vulguis.
Bé, ara arriben les forces de la mal,
representades per els diables,
que, bueno, com tots vosaltres sabeu,
hi ha diferents personatges,
hi ha els que són els diables,
i després hi ha el llucifer i la diablesa.
El llucifer, que porta una capa vermella,
es distingeix perfectíssimament amb el vestuari,
i la diablesa, que porta una fadilla i un barret.
Tots dos amb saptrots.
així com els diables,
porten les masses
que es pateguen amb les carretilles a dalt.
Estan entrant ara mateix aquí a la plaça,
suposo que podeu sentir els espetecs dels trons.
Les carretilles porten la polvor
i les gosfires que,
per l'efecte del mateix amet,
van girant.
i el troc, que és el final de la carretilla,
que dona l'avís al diable perquè pugui canviar la carretilla.
La sanificació de les forces del mal,
ells enceten la cercavila, el seguici,
després els van seguint els altres animals.
Segueix un ordre lògic,
aquest ordre, els elements del seguici?
Sí, evidentment, primer al davant de tot,
hi va tot el foc,
tot el bestiari de foc va al davant,
i després ja entra tot el que és l'altre seguit.
Totes per ordre,
i tanca la moxiganga.
Hem d'explicar com guanya els diables
fan 25 anys de la seva recuperació.
L'origen d'aquest element
se situa aproximadament al segle XIV,
és un element dels més antics
de la cercavila de Tarragona.
Josep, com ho veus d'aquí baix amb tot el foc?
En més que veure aquí,
podríem dir que s'escolta,
i a més a més,
ens arriben perfectament les espurnes
en el que s'havien encès el lucifer i la diablesa,
els seus septrots,
que en diuen,
aquesta mena de caixes polièdriques
plenes de pedres
que originen un fort soroll,
a més a més del que escoltava ara
el tirar les carrerides
amb aquesta encèsa conjunta
que hem fet just aquí al davant.
Josep, que t'has cremat
amb tant de foc.
Jo no, però per aquí a la vora
he vist unes quantes espurnes,
i especialment qui porta
l'emmelena llarga com ara tu, la Marta,
jo crec que per aquí baix
no seríem massa bé sense el barret.
Jo vaig equipar d'embarret, Josep,
però espero que tu també en portis un.
Marta, el barret el portem avui o no?
Sí, i tant, sempre.
Per cert, sí que sigues.
Ara s'acosta el drac,
com el veus d'aquí baix?
Doncs encara no l'ha pogut veure
arribar justament aquí a la plaça,
però sí que s'estan acostant
i sentim els seus tabals,
els que l'acompanyen,
i és per vist que arribi,
que ens faci l'entrada
en un moment o l'altre,
aquí a la plaça,
i recordar precisament el que deia Sanna,
el 25è aniversari
d'aquest bany a Diables
que estan d'enhorabona,
que aquest any han pogut estrenar,
han pogut veure néixer
la Ligueta Petita,
que era un dels grans objectius
d'aquest quart de segle d'història,
i que en fa que estan molt contents.
Escolta'm, Josep,
o Marta, millor que ens ho expliquis tu,
el drac és un altre dels elements
que simbolitzen les forces del mal,
quines característiques té,
perquè a més és un element
que està present
en l'imaginari col·lectiu
de molts països
i de moltes tradicions.
Sí, el drac representa
les forces del mal,
de fet, el drac és un dels elements
que té,
els quatre elements del divers,
o sigui, l'aigua, l'aire,
la terra i el foc,
simbolitzat per la figura del drac.
El drac, la nostra cultura,
la cultura occidental,
representa les forces del mal,
però amb la cultura asiàtica
és un animal vallà,
denigna,
és d'una molta prosperitat.
O sigui, nosaltres aquí ara
tenim el drac de Sant Roc,
els diables, perdó,
estan agafant formació,
estic veient ara mateix
els diables com fan la rotllana
per fer una carretillada,
s'estan demanant a la gent
que acompanyi...
Aquesta carretillada
la gent s'aparta aquí a Baixa Plaça
perquè serà...
S'estan demanant a la gent
que acompanyi els cabals.
Josep, sobretot protegeix-te, eh?
Que no hi hem de córrer.
Jo sóc a la vora,
som aquí a prop dels ports
de tot el carrer Merceria,
per entendre'ns.
Home, és que en guanyo
deuran voler celebrar
fer-ho gran, això,
perquè 25 anys
no es fan cada dia,
és un quart de segle de vida.
Ara va aquesta encesta
va de balena, eh?
Van ben carregats,
tant la llucifèca
com la diablesa
com la resta,
com els diables,
van carregrets, carregrets.
Ara aquí,
si poguéssim veure la imatge,
d'aquí a darrere,
pocs segons,
veuríem molta llum,
ja estem encara seguida de dia,
però vaja,
es veuríem molta llum.
Atenció que encenen, eh?
Aquí hi ha hagut
una autèntica pluja
de carcasses
d'en Fida,
una mica de tot, eh?,
per aquí a la vora.
Però ja és això,
corre-foc,
bany de diables,
ja és ben bé això.
Ha estat una,
ha estat una petita carretillada,
eh?,
intensa
i curteta.
La imatge que es veu aquí baix
a peu de la plaça d'Escols
és, doncs,
veu el públic una mica arraolit
aquí a les cantonades,
no tothom,
perquè també hi ha força gent jove,
jovenets, jovenets,
que estan allò amb el barret
equipats com el company
amb el que parlàvem abans
i que van ben tapats
per ser aquí,
just al mig.
És el que t'anava a preguntar,
tota aquesta gent
que hi ha aquí baix,
perquè a més se'ls veu
bastant uniformats,
a banda de portar el barret
van en camises blaves
o senzillament són les jaquetes taxanes,
no?,
el foc,
has parlat amb ells?
Abans hem parlat
amb un d'aquests nens
i hem explicat
el que porta
la jaqueta taxana
per cobrir-se
precisament
de les espurnes
de les carretilles.
I atenció
perquè entra el drac
en aquests moments
a la plaça,
està entrant el drac
majestuós,
amb el seu color vermell,
la seva cara
molt característica
també d'aquest drac tarragoní.
el drac de Sant Roc
de Tarragona
que pesa 90 quilos
que si us hi voleu fixar
porta una rodeta petita,
ajusta en l'angle
la pua
on recolza la pua
a terra
per poder-la transportar.
M'estem veient-hi.
El drac de Sant Roc
que té 15 punts de foc
que s'encén en aquest moment.
En aquest moment.
ara ja s'ha encès del tot.
el drac que finalitza
aquest ball enrotllant
que ha fet aquí
a la plaça de les Cols
i com ho deies Marta
l'estaven efectivament subjectant
mentre s'ensenien
per la part del posterior
s'aguantava
per aquella petita rodeta
i pel davant
la subjectaven.
Un altre dels elements
característics
dels elements de foc
és un personatge
que sempre porta
un petit començador
que es diu Botafoc
que fa una llum
de color verd
la podreu observar
en tots els elements de foc.
Veiem com ara
entra a la plaça
el bou
i el Botafoc
que us estava dient
jo ara mateix
entra al davant de tot.
Inicialment el bou
no em portava oi
de pirotècnia
és un element
que s'hi va incorporar
posteriorment
que inicialment
era una imatge
com del batlem
una imatge
que tenia
un caràcter benigne
i després
la cosa es va anar
distorsionant.
Sí,
les arrels del bou
sembla ser que estan
dintre de la
imagineria
popular
religiosa
i el bou
seria el bou
i la mula
la molassa
serien els dos elements
que hi hauria
a l'estatiu.
Aquí evidentment
ara hi ha portafoc
estan encenent
ara en aquest moment.
Ara acaben d'encendre el bou
el bou
en té dos
de punts de foc
situats a les banyes.
A les banyes
i al davant
en porta un altre
el bou
llença sortidors
abans heu sentit
com el drac
feia servir
les xiuladores
que se sentien perfectament
i ara el bou
que porta l'escut
de la ciutat
al davant
allà del davant.
Això ha fet
bastanta impressió
perquè està
directament llançant
el foc
a tota la gent
que està
asseguda
al peu
de les escales
aquí del pla
de la seu
i s'ha encarat
directament amb ells
o sigui que aquí
hem viscut
una petita pluja
d'espurna.
Saluda el bou
i gira cua.
Josep, on estàs?
Doncs al costat mateix
d'Estimvals
Josep, estàs ben situat
per anar seguint
les evolucions
del bou
i ara
directament
pujant pel carrer Major
ve la víbria ja, no?
Doncs sí, sí, la víbria
un dels moments
que agrada
en esperats
aquí
a la concurrència
de gent
a la Passa dels Fonts
que molta gent jove
aquí a la plaça
insistim
és el que estem veient
sobretot aquí al mig
els que reben directament
aquest foc
nois valents
i noies valentes
equipats
fins al cap del món
amb aquests barrets
amb la xequeta taxana
com ara aquest noi
què tal, com et dius?
Gabriel
Gabriel, ara ets valent tu
eh?
Sí
No, que no fa poc aquest foc?
No
Aneu ben equipats
sé que sí
Sí, clar que sí
Cada any aquí
Cada any aquí, Fidel
Home, és que si no
no hi ha festes
La víbria
és un dels elements
del seguir
que més t'agrada
potser o no?
No, m'agrada més
el bou i el drac
Per què?
El bou perquè és més noble
Més noble?
Sí
I el drac?
El drac també
Molt bé
Cada any aquí, no?
Aneu tots junts?
Sí
No, no
allò vaig sol
Quants anys tens tu?
12
12 anys, molt bé
Cada any aquí, doncs
Què?
Cada any per aquí, doncs
Cada any de seguida
de la cercavila
D'acord, vinga
Apa, que vagi bé
Adéu, adéu
Adéu
Déu n'hi do, Josep
amb la propietat
en què en parla
aquest nen que té 12 anys
n'ha vist molts de seguir
Sí, sí
Imagina't, imagina't
Imagina't, puja amb força
aquesta canalla
No, però és que
malgrat que poguessin veure
els nostres oients
la manera com van avillats
és a dir
amb el barret
el mocador cap
el coll
el tapant se nix la cara
amb la indumentària
d'aixequeta taxana
per no
per no rebre l'impacte
directe de l'esport
i també els pantalons taxans
però mira
de petits, petits
aquí hi ha un nen
De petits, petits
Aquest d'aquí al costat meu
porta un barret
que pràcticament
és més gran el barret que ell
ara la mare li està fent
una fotografia
ara la mare li fa una fotografia
Què tal?
Hola, molt bé
Escolta'm, ara deia
i quin nen petit, petit
quants anys té?
L'Enric té 7 anys
7 anys
El barret potser és més gran
que ell, gairebé
No, aquest any
no és d'aquest any
és del 2004
però tenim
de cada any
no tenim
l'altre el porta d'aquest any
A veure, vols una entrevista
vine, explica'n cosetes
va
Què t'està agradant més
de moment?
Els Diables
ho millor
molts de fot
i el Bou crema massa
massa
És que el Bou va directe
no?
Sí, el Bou te va directe
a la cara
o a on sigui
Tu com ho veus?
Jo, doncs
que els Diables
no s'ha passat res
però el Bou és
la Vibra i el Bou és
el pitjor
perquè te van els peus
i el cap
i te cremen molt
Sí, ara en la Vibria
també patirem, doncs?
En la Vibria
bastant
perquè t'estira
pels peus
i vegi pel cap
Estan molt preparats
d'aquesta canalla
ho saben molt bé
això
Volia parlar
amb el més petit
a tots
Hola
Què?
Que no, volia parlar
amb tu
que ets molt valent
que estàs aquí al mig
ets el rei de la plaça
com et dius?
Enric
Enric, què t'agrada més?
Del que has vist fins ara
què és el que més t'agrada?
M'agrada més el Bou
perquè tira molt foc
i te pot anonar la cara
i te pot cremar
Ah, però tu vas ben tapat
que sí?
Sí
Sí
Perquè si no es cremaria
Ets valent, eh?
Sí
Quins guants més xocos
que portes?
Què?
Quins guants més xocos
que portes
de colorets?
Sí, me'ls va comprar la mama
Està aquí al costat
i em estava fent fotografies
la mama
La mama tota orgullosa
Gràcies
Atenció, Gisep
Poseu-vos en un lloc
ben protegidet
perquè la Vibria
s'acaba d'alçar
i està fent entrada
ja cap a la plaça
de les Cols
Un element que també pesa molt
la Vibria
Marta?
La Vibria pesa
83 quilos
i té una alçada
de 2,20
La Vibria
és un element
curiós
perquè així com
en el cas del drac
estava documentat
ja al segle XIV
la Vibria no
és un element
que es va crear
a posteriori
a partir de referències
que se'n troben
en d'altres llocs
si el Vibra
o la Vibria
i és d'altres ciutats
i aquí es va recuperar
sense que hi hagués
una notícia explícita
que hi hagués Vibria
però es va creure la comissió
va creure que sí
que s'havia de recuperar
i han creat aquesta Vibria
que tenim aquí tan fantàstica
amb aquesta cua de serp
una de les curiositats
de la Vibria
són els picarols
que porta a l'esquena
a la cua
més ben dit
i que els podeu veure
que quan ella salta
quan ella es belluga
doncs sonen
els picarols
se senten poc
però els picarols
enmig de tota la pirotècnia
que porta
una de les coses
que diuen
que és bastant complicada
tant en el cas
del drac
com de la Vibria
és que com que tenen
tants punts de foc
diferents
escampats pel cos
de mantenir l'equilibri
un cop els encenen tots
perquè la força
del foc arrossega
també el portant
sí, bueno
de fet
depèn de com s'inclinen
el portador
ha d'aguantar la figura
de manera que
no li caigui
és a dir
que no se la passi
el ball de la Vibria
amb les gralles
tocades pel grup
de timbalers i grallers
sí, perquè fins ara
hem sentit molts travals
i ara ja s'incorporen
les gralles també
sí
la Vibria
és l'únic element
de foc de Tarragona
que porta música
melòdica
la resta
d'elements
de foc de Tarragona
no m'hi porten
la Bribria
que hem de dir
que en guany
també està a l'aniversari
si els diables
n'en fan 15
la Vibria
en fa
malament ho dèiem
si els diables
n'en feien 25
la Vibria
és qui en fa 15
ara està ballant la Vibria
la Vibria
en cercle
fent una dansa majestuosa
al mig de la plaça
de les cols
buscant el nom
buscant el nom de la banda
que els acompanya
és concretament
els ministres
de...
no tenim el nom
anava a dir
que aquests són els ministres
de l'escola
però aquests són els que porten
l'àliga
són els propis músics
és la pròpia gent
del grup de timbalers
de la Vibria
són els propis elements
de la Vibria
els que toquen les gralles
que s'ha dit
que la Vibria
els porten els diables
en vora mar del serrallo
la Vibria
aquí a la plaça
dels cols
amb aquesta...
els últims cartutxos
Josep
com ho has vist?
molt bé
estem veient aquí a baix
la veritat és que
molta participació
abans no ho han dit
però m'ha d'estacar-ho
malgrat
l'amenaça entre cometes
que teníem
que pogués que veure
algun agutet
alguna agutellada
malgrat tot
amb moltíssima expectació
moltíssima gent
la plaça dels cols
vosaltres que veieu
a l'escalinata
des de dalt
com podeu comprovar
plena de gom a gom
i baix també
a la plaça
podríem dir que pràcticament
hi ha moments
en què no s'hi cal
aquí dalt estem ben apretadets
estimant-nos molt
donant-nos calor
uns als altres
també Mareia
destacant
per aquí baix
entran
el Vall d'en Serrallonga
el Vall d'en Serrallonga
que té el seu origen
al segle XVIII
aquí a Tarragona
tot i que també
se n'havia documentat
abans
en d'altres fons
de Catalunya
en referència
a aquest univers
mític
dels bandolers
que poblaven
el país
cap al segle XVI
més o menys
no?
seria aquesta una mica
la història?
sí
en guany
el que potser
seria més destacat
d'aquest grup
és que
ha fet
el Vall de Serrallonga
petit
que ha entrat
a dins
del segle XVI
de la tecla petita
aquests sí que són
els ministres
de l'aula de música
tradicional
de l'escola municipal
tots alumnes
d'aquesta branca
musical
aquests també
porten secció
diguéssim
de béns
ja no només
van amb els treballs
sí
podem veure
el sac
de jamecs
el flavioli
el tamborí
la tarota
i el tabal
i em sembla
que veig
també
per allà
un baix
podríem explicar
una miqueta
el significat
del Vall de Serrallonga
parlar amb això
que rememora
aquest univers
mític
dels bandolers
sí
representa
la colla
dels bandolers
que sobretot
en Joan Sala
és el Serrallonga
és una versió
particular
on els treballs
i les altres armes
de boc
representen
una vessant lúdica
podem veure
els personatges
que són
en Joan de Serrallonga
la Joana
un diable
burlès
i els vestits
que
el vestit
del diable
que va estar pintat
pel Toni Correu
el Vall de Serrallonga
també es caracteritza
perquè fan
ball parlat
també
no?
Escenifiquen
aquesta
relació
de la parella
el Joan de Serrallonga
la seva dona
al menys petit
sí
en versots
també
i que és
ball parlat
que el representen
en diferents llocs
de la ciutat
el programa de festes
podeu veure-ho
allà on actuen
i allà on
on els podeu escoltar
per aquí
a peu de plàstic
veient
Josep
ha patat molt fora
això aquí baix
jo és que porto
l's auricular
si no puc
donar a fer
però
moltíssimes persones
amb la boca oberta
i no pas perquè
estiguin bocabadats
literalment
pel que estan veient
sinó perquè
van en previsió
a l'hora
d'escoltar els trabucs
perquè no
prenguin mal
les oïdes
per entendre'ns
però sí
sí
ells porten
penseu que
ells porten
tapa a les orelles
els integrants
d'aquest vall
de Serrallonga
hem de dir
que molts
dels trabucaires
són dones
perquè
comentàvem l'altre dia
amb una noia
que hi va
i que
ara al grup
majoritàriament
hi ha noies
tenint en compte
que aquests trabucs
pesen bastant
per exemple
el personatge
del gabacho
que és un dels bandolers
que usen a la quadrilla
d'en Serrallonga
és una noia
l'o vermell
que és un altre
dels bandolers
també és una noia
és a dir que
sí sí
són moltes noies
que integren
aquest vall
d'en Serrallonga
com ho deia la Marta
i m'agrada
que ho expliqui
perquè està molt bé
és una de les dues
novetats d'enguany
en el seguici petit
el vall d'en Serrallonga
en seria una
dels que ja
es va poder veure
justament
en el seguici
de divendres
el vall d'en Serrallonga
petit
amb aquella
trilogia peculiar
de disparar
i atenció Josep
amb aire comprimit
vinga
atenció que ara sí
ara entra
l'àliga
i s'encara
directament
cap a l'escala
saluda
saluda
i tradicionalment
puja una mica
veurem la gent
a veure si el deixi passar
l'àliga és l'element
que representa la ciutat
oi?
Sí, l'àliga porta corona
i representa
els bancs que es van donar
a la ciutat
que fos ciutat de Tarragona
és obra de l'escultor
Antoni Mas
i pesa també
uns 80 quilos
què simbolitza el colom
que porta el veig?
el colom blanc
suposo que deu representar
doncs no ho sé
en aquest moment
és que ara m'ha vingut la pregunta al cap
no m'ho havia plantejat mai
i ara m'ha vingut
si serveix d'ajut
us puc explicar
que la petita
la que aquest any
ha nascut
l'àliga petita
també porta el colom
i la corona
la corona per cert
feta pel jollet Joan Blasque
crec que va dir
l'Antoni Mas
que s'havia fet
amb unes dimensions
que eren tres quartes
pas menys que la gran
pel pes i per això
crec recordar
no sé Anna
tu que és del teu poble
l'escultor per entendre'n
sí
havíem de dir
que l'estructura
de la Ligeta Petita
la Ligeta Petita
com el ball de Serra Llonga Petit
s'han estrenat avui
però escolta
escoltem l'emparito
l'emparito no
el paquito xocolatero
a la Liga
el que l'acompanya
és una banda de música
molt imprescindible
perquè ella sempre balla
al ritme del pas doble
sí
aquesta banda en concret
és la banda
la primitiva deixativa
hem vist que quan ballava
aquí al centre
de la plaça
les Focols
ara ja està decantant
cap al carrer
el que feien
era gairebé el salte
alçar-la
a base d'anar saltant
no el portant
sí
és bastant espectacular
perquè com us he dit abans
la peça de la Liga
pesa 80 quilos
i saltar-la
d'aquella manera
ha de costar
el seu
Atenció que el que farem
estem fent un canvi de micrófons
aquí a la gent
sentireu una miqueta
que teniu cadascuna
perquè fins ara
els estàvem
Acaba de passar
a la Liga
decantat ja
cap al carrer
de
Merceries
us heu fixat que cada cop
quin és el següent element
que segueix
ve la molassa
la molassa
us heu fixat que des que no hi ha foc
la gent està més al mig de la plaça
està més al mig
home clar
la Liga no fa por
des que no hi ha elements de foc
això
a la plaça de les Cols
diguéssim que s'ha convertit
en un autèntic
bullir de persones
que estan literalment al mig
quan ve cadascun dels elements
ens van apartant
fent una mica
de passadissa
però vaja
abans que estaven
pels burals
i ara estan per aquí al mig
literalment a la plaça
esperant que arribi
cadascun dels elements
molt bé
com ho dèieu
la molassa
diuen que l'element
més juganer de tots
més juganer
perquè la molassa
el que fa és
pujarà a les escales
i tant
la molassa pujarà
a les escales
i farà
un traguet
s'acaba l'obrir de mateixa
decanta
decanta
una mena de camí
per la plaça
i passa la molassa
sí que pujarà
perquè aquí tothom
a les escales
ja s'estalçant
per poder esquivar
la prona crida
de la bèstia
aquí dalt
la molassa
saludant
la catedral
en aquests moments
al cap damunt
de l'escalinata
de la plaça
del Pla de la Seu
pràcticament
ha arribat a llepar
el Pla de la Seu
i ara recula
tirant avall
i també
és impressionant
com la puixen
fins aquí
sí
Marta
té un idò
també
com la gran
que arriba a ser
la molassa
diu que és molt gran
la molassa
és que aquí
a vegades tenim problemes
per sentir-te bé
perquè hi ha molt de xivarri
és una vèstia
de dimensions
molt importants
la llargada
de la molassa
segons la meva documentació
és de 4 metres
l'alçada de 2
i la porten
dos portants
també deu passar
moltíssim
perquè clar
l'estructura
és molt gran
i una altra
de les característiques
que té
és precisament
aquests cascabells
que li donen
aquest
és tan peculiar
que fa que es noti
des de lluny
que ve la molassa
sí
les campanetes
i ara la veurem
suposo
fer un traquet d'aigua
a la font
ara està girant
el centre
de la plaça
de les cols
amb el capcot
i el cul aixecat
ara
em pren una altra vegada
una miqueta
en direcció
cap a les escales
cap a la font
i va veure aigua
com mana la tradició
i aplaudiments
evidentment
d'aquest esforç
que fan els portants
de la molassa
la molassa
també va avillada
amb l'escut
de la ciutat
ha saludat
ha saludat
molt bé
doncs la molassa
juganera
que continua fent
aquí
la seva passada
per la
per la passada
dels cols
i que
i que en fi
que va acompanyada
per la banda
l'alegria
d'en Posta
que
crec
crec
crec
si no han canviat
crec que sí
és impressionant
Pep
tu que estàs
més a prop
com ho fan això
per aixecar-la
d'aquesta manera
davant
ho has pogut veure bé
doncs a força
a força de braços
força de braços
Déu-n'hi-do
és que fa molta impressió
acompanyada
la molassa
els fillers
els quatre garrofers
una palla
de tarragon
sí sí
que hem dit abans
la banda l'alegria
d'en Posta
no era tot cert
i ara entra
la cucafera
la cucafera
el que crec que jo
és un dels elements
més divertits
de la festa
atenció a la canalla
atenció a la canalla
que ve la cucafera
va prendant la boca
i està
obrir i tancar la boca
com és habitual
en aquest element
del seguici
quin soroll que fa
eh aquesta boca
jo no sé si avui
si avui llençarà
carmels
però vaja
molta canalleta
per aquí
mirem una nena
petita petita petita
no és
Marta
també era originàriament
encara que no us sembli
però un element del mal
un element de l'infer
la cucafera
sí de fet
la cucafera
és del gremi
dels pallaires
dels pallaters
que per això
el que veieu veure
té tot el cos
ple de
diferents
peces
de pell
encastades una damunt
de l'altra
li heu comptat mai els peus
a la cucafera?
digues
n'hi heu comptat mai els peus
a la cucafera?
n'hi heu comptat mai els peus
no
vés-los comptant
quants n'hi ha?
jo veig molts
no t'escomptis
jo veig molts peus
sota la cucafera
alerta que la cucafera
té el coll extensible
per tant
encara que ara sembli
que arriba
fins a un espai
quan deixi anar el coll
arribarà molt més enllà
això del coll
té una explicació
oi que sí Marta?
és el sentit de dir
que era
antigament
quan s'anava a processó
per fer treu barret
en aquella gent
que no es descobria
el pas de la patrona
sí
era per fer-los una juguesca
també mira
també va a veure-se
Déu-n'hi-do
quin envolum fa
és com una mena
si l'haguessin d'escriure
com una mena
de barreja
de tortuga i de drac
no?
podríem dir
la mulaca
la tinta pera
és que sí
és com una
és com una
tortuga
que té
una rastra de dalt
com unes punxes
ben bé tota l'esquinada
i la cua
escolteu
escolteu
l'estac de jamex
vinga
l'estac de jamex
i la boca d'aquest avest
i enorme
perquè és enorme
la cucafera
acompanyen la cucafera
els ministris del sabre
de Mataró
la cucafera
que s'ajupi
que se'n va
que ja en fila
el carrer marceria
et caramels
caramels
molt bé
es repleguen algun
que s'ajupen a la cucafera
però canalla i grans
pel terra
no només canalla
de grans
i més uns quants
que t'has cregut
que els grans
també ens agraden
els carmels
que s'ajupen a la cucafera
per la canalla
la cucafera
que és un element
que va ser recuperat
l'any 1991
per l'associació
de veïns del port
i que té
el seu origen
també remunta
al segle XIV
hi ha molts elements
del seguici popular
que si mirem
la documentació
comencen
més o menys
aquell segle
atenció perquè
s'acosta
majestuós
el lleó
que està a punt
d'arribar aquí
a la plaça de les Cols
i al darrere
ja s'obliren
els primers gegants
d'aquesta cercavila
la primera
al complet
de les festes
d'en Guany
si primer hem vist
passar
rememorem
els elements de foc
ara estan passant
els elements
al bestiari
i després vindran
els gegants
crec que ens faran
una falca ara
digues digues
digues
pues que Tarragona
de Ràdio
és la millor
collons
gràcies
gràcies
com estava fent
la falca de Fran
doncs
deixem-ho
no
com en el cas
de l'àliga
el lleó
també és un senyal
de distinció
de la ciutat
reconeix el seu
nivell
i el seu estatus
sí
podeu veure
el lleó
que porta també
la corona
no és
la corona
no és igual
que la de l'àliga
l'àliga
portava unes punxes
aquesta porta
unes pulles
ho podeu veure
i el lleó
té una característica
molt maca
que és que
a la base
de la corona
i porta escoltides
les peces
del bestiari
que en el moment
en què va ser creat
el lleó
estava en el seguici popular
això s'ha de veure
de molt a prop
per poder-ho apreciar
perquè des d'aquí
on som nosaltres
això és Josep
tu que estàs
a peu de plaça
ho podres veure
el que podré veure
és que no s'ha escoltat
però és que estava
podreu veure perfectament
podreu veure l'àliga
podreu veure la cucafera
la molassa
si no m'erro
el drac
i ens han agafat
si us hi fixeu
cada vegada que aixequen
el lleó
hi ha una persona
que li agafa el morro
la manera com està dissenyat
el lleó
és un dels elements
que té més
més dificultat
a l'hora d'aguantar
l'equilibri
perquè la massa
del lleó
que veieu que està
tota en vertical
davant del portador
del davant
és molt difícil
i ha d'aguantar
molt l'equilibri
perquè no se li avalanci
i la bèstia
està molt descompensant
diguéssim que la culer
és molt estilitzada
però el cap
és molt gran
i amb aquesta supermelena
que llueix
acompanyen una de les bandes
ja
s'acompanyen habitualment
a les festes
són la Gatsa Telecu
de Portugalete
i ara sí que podem sentir
l'amperito roca
que és una mica
és el pas doble
i flip de les festes
podríem dir
oi Marta
ja s'ha consagrat
sí
ja s'ha estès
de tal manera
que ja
pensava una santa tecla
sense l'amperito
ja gairebé
és impossible
escoltem-la una miqueta
i disfrutem de la música
la banda de Portugalete
que tocava
i d'aquí
a les escales
del Pla de la Seu
també hi ha gent
que ha arrencat
arrencat a cantar
evidentment
Magí de les Timbales
següent
com a curiositat
de llavors
puc dir
que segons les meves dades
pesa entre
102 i 110 quilos
deu ser
junt amb la Cucafera
doncs un dels elements
més pesats
el més pesat
és la Cucafera
amb diferència
és que la Cucafera
és molt gran
encara que no sé
exactament quant pesa
però només pel volum
que fa
és evident
que és el que pesa més
el Magí de les Timbales
que entra en aquests moments
a la plaça
220 quilos
la Cucafera
220 quilos
clar
clat Josep
que veies molts peus
5 metres
de llarg
el que deia la Marta
és cert
que amb el lleó
el fer el canvi
al relleu aquí
a la plaça de les Cols
ha costat força
l'han hagut d'aguantar
pels laterals
més d'un parell de persones
perquè és
el desequilibre
banda i banda
llavors
sempre hi ha un portant
si us hi fixeu
que li posa la mà al morro
que es posa al davant
mateix de la figura
i li aguanta el morro
perquè no s'abalanci
cap endavant
va ser complicat
també portar aquestes figures
això també requereix
sembla que només
s'assagin els valls
però jo imagino
que els portants
de les figures
també els requereix
molt molt d'assag
el Magí de les Timbales
que surt
de la Paz de los Cols
en fila
al carrer d'Anseria
amb els seus
característics timbals
el Magí de les Timbales
faig de la ciutat
timbaler
sí
patja medieval
respon a la idea
de precedir
a les autoritats
juntament amb
les trompetes municipals
que normalment
era per corpus
aquestes
i l'entremés de gegants
que arriben
en aquests moments
a la Paz de los Cols
primer de tot
els Magí de les Autoritats
encara no venen
ara venen els gegants
en aquest cas
el Magí de les Timbales
se'ls poseeix
amb ells
els Magí de les Timbales
que va ser l'any passat
que ens vam apriadar
dels originals
aquests són les rèpliques
fetes amb fibra de llibre
oi?
sí
rèpliques idèntiques
igual de bonica
acompanya
dels grellers
topeferro
de Tarragona
concretament
els gegants
negritos
daten del segle XIX
de l'any 1856
ella
ell
i com que se sentia molt salt
tres anys més tard
li van portar amb ella
l'any 1859
originàriament
els originals són una talla de costa
com dèiem
aquests són una rèplica
amb fibra de vidre
molt més lleuger
una altra de les curiositats
és que ell és un gegantó
si us hi fixeu
en els altres gegants
en els altres elements
de gegants
les poivilles
i la carcassa
de la peça
arriba fins a terra
mentre que el negrito
es veu perfectament
les cames
i les cames
del portant
n'hi ha pocs
oi?
perdona
ho sabríeu explicar
perquè porta un lloro
la negrita?
doncs no
deu ser la nota exòtica
perquè
aquests gegants
el que simbolitzaven
tinc entès
que era
la influència
del coberç
amb Cuba
i suposo
que aquest ocell
el que simbolitza
és aquest caràcter
una miqueta
sí
jo diria que és això
si no
no m'ho explico
si convé ho preguntem
per aquí
i el negrito
ell porta el lloro
i ell el que porta
és un rotllo
de paper a la mà
i ara
entre els altres
gegants
més majestuosos
aquests
més alts
més corpulents
a diferència dels altres
com deies Marta
aquest sí que
el seu traig
el seu indumentari
arriba pràcticament
al terra
sí
aquests són els gegants
moros de la ciutat
en aquest cas
acompanyats pels grellers
pelacanyes de Tarragona
també
aquests són els coneguts
com a gegants vells
també
els gegants moros
i els gegants fill
no
bueno
els gegants moros
els gegants moros
sí
els vells
són els del cos del bou
sí
aquests igualment
també
la peça original
també data del segle XIX
del 1851
i actualment
també estan construïts
amb fibra vidre
sort de la tecnologia
que ens permet
reproduir figures
amb un pes
molt més lleuger
no Marta
sí
suposo que els portants
els geganters
ho agraeixen
molt
recordem
aquells que siguin
de fora ciutat
que podem veure
tots aquests elements
avui aquí
en aquesta primera
saquici de les festes
però també
al llarg d'aquest dia de festa
i també
a continuació
la casa de la festa
la via Augusta
on tots aquests elements
estan exposats
estan exposats
al llarg de l'any
i per tant
poden anar a veure'ls
amb calma
saber-ne la història
coneixent
les seves singularitats
qui els acompanya
tot el que puguin saber
de la festa
gran de la ciutat
a la casa de la festa
un espai
que és això
l'essència
de la festa major
de Tarragona
i a la gent
que no hagi pogut
venir fins aquí
també podem dir
que podeu seguir
la retransmissió
d'aquesta cerca
a través d'internet
a través de
teclatv.cat
i allí podreu
veure
com està discorrent
aquest seguici
popular
i també
les pantalles
que s'han instal·lat
a la plaça
a la Font
i a la Rambla Nova
és el Teclatv
on es van retrasmetent
els diferents actes
d'aquesta festa major
de la ciutat
és una iniciativa
pionera
que s'ha pogut veure
per primer cop
aquest any
fruit d'una iniciativa
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
de Tarragona
per cert
que no hem dit
el recorregut
que fa aquesta cercavila
quan
si algú vol venir
fins aquí
a la plaça de l'Escol
bé
potser podrà
encabir-se
però vaja
hi ha molta gent
ara mateix
complicat
complicat
Josep
d'aquí de fet
la cercavila
continua pel carrer
aquest carrer
Merceria
és a dir
per continuar
fins baix
altre cop
a la plaça de la Font
hem fet tot un recorregut
per diferents punts
d'aquí
de la part alta
passa per la plaça
del Rei
Cost del Bou
Portalet
i avall
hem de dir
ara aquests sí
aquests sí
que són els gegants vells
de la ciutat
gegants vells
o del Cost del Bou
són les peces
més antigues
que surten al seguici
són els originals
aquests encara
Marta
no
no
també són còpies
també
suposo que també
és una necessitat
per tal de
poder conservar
els originals
no
el fet d'anar-ne
fent còpies
sí
evidentment
perquè amb el pas
del temps
i a les petits accidents
que poden passar
doncs les peces
es van deteriorant
ell
hem de dir
que el gegant
aquest del Cost del Bou
porta la mà dreta
una porra
que és l'element
propi
dels gegants
de certa antiguitat
mentre que ella
porta un ram de flors
a la mateixa mà
i ella és la primera
geganta
que es té constància
perquè no se sap
si alguns dels gegants
gremials
del segle XVII
i XVIII
era família
hauríeu de veure
perdoneu
hauríeu de veure
la canalla
com saluda
els primers nans
que entren aquí
a baix
a la plaça
de les cols
la canalla
va saludant-los
s'hi acosten
i donen la mà
els nanos vells
encapçalats
pel nanocapità
els arlequins
el nanocapità
que com a curiositat
hem de dir
que molts anys
s'havia portat
l'actual alcalde
jocí Fèlix Ballesteros
el nanocapità
tenia entès
que havia portat
la marquesa
la marquesa
em sonava
el capità
en qualsevol cas
portava un nano
i això segur
sí
seguríssim
se'n senyor
més lluny
per aquí
acabem de veure
passar el tinent
d'alcalde Pau Pérez
que també
encapçala
no porta cap nano
però va en la comitiva
amb els acompanyaments
els nanos vells
eren obra
de l'escultor
Bernat Valdelol
també
del segle XIX
i s'han fet
també còpies
amb fibra de vidre
que són
de l'any 2002
els pagesos
el metge
i la seva dona
els mogues
què tal
què tal
la canalla
la canalla
si us fixeu
l'espiera
dels nans
està
sota la barbeta
per això
de vegades
veieu
que els nans
aixequen
una mica
el cap
així com
els gegants
porten l'espiera
a les faldilles
just a l'alçada
dels ulls
de la persona
que el porta
els nans
tenen l'espiera
a sota la barbeta
repassem
què són aquestes figures
els nanos vells
són el nanocapità
els arlaquins
els negres
els andalusos
els pagesos
el metge
i la seva dona
i els nobles
una mica
la representació
dels estaments socials
sí
els nobles
representació
dels nobles
de la casa
Castellarnal
i ara
ja hi ha
els nanos
nous
que serien
una mica
la representació
del món associatiu
ara
perquè hi ha
els nanos
del Serrallo
el Mingu i la Rosona
el Club Gimnàstic
i els castellers
i els castellers
els xiquets
de Tarragona
amb la camisa ratllada
que se donen a la plaça
i
són corresposos
aquests nanos
són els nous
són molt més recents
i daten
del 1965
del 86
i del 1990
sentiu la canalla
sentiu la canalla
quan demana
la mal
passa
dels nans
i ara
que arriben
també altres
sacs de gemers
a l'acompanyament
d'aquests nanos
de l'aula
a instruments
tradicionals
tenim un ball de bastons
apropant-se
ja també
el ball de bastons
efectivament
escompeu
que acaben d'entrar
d'aquesta plaça
com piquen eh
fan impressió
el ball de bastons
d'aquí Tarragona
se'n té notícia
des del segle XVII
va ser recuperat
després
l'any 1977
n'hi ha més d'un
de ball de bastons
però no el seguissi
sí n'hi ha dos
perquè hi va haver
durant una temporada
si no ho tinc mal entès
hi va haver una temporada
que el ball de bastons
no va sortir
i llavors
l'esbar Santa Tecla
va treure el ball de bastons
a la ciutat
i l'any següent
de sortir
el ball de bastons
diguem-hi
recuperat
per l'esbar Santa Tecla
va sortir
l'original
per tant
s'han conservat
els dos
el ball d'antic
que és aquest primer grup
i el ball de Santa Tecla
que va sortir
les dates
que el vell
no va sortir
és un ball
de bastons
que requereix
també moltes hores
d'assaig
amb molta coordinació
i que hem de
que dir
que el seu origen
es basa
en les cerimònies
agrícoles
encara hi haurà
ball de bastons
d'aquí baix
però
ara no pican
ara estan paradets
és que s'estan recol·locant
que recol·loquin
que recol·loquin
ara veiem ballar
ara del tot
ara
ara
ara di la bona
una altra de les particularitats
que us puc explicar
al ball de bastons
és que quan acaben
diuen tercio
que vol dir que sa cara

a veure
és ja
crec que la catorcena
el catorcelament del seguici popular
que hem pogut veure
avui aquí
si no m'erro
el catorce
el catorce
el catorce
el tenim numerat
Josep
recordem que ha començat
a prop de l'estat de la tarda
aquest seguici popular
des de la plaça de la Fona
enfilant
aquest carrer major
per arribar fins on som nosaltres
a la plaça de les Cols
i continuo encara
endinsant-se
per diferents carrers
del cascantí
ara n'hem pres
una altra vegada
al ball
i comencen a avançar
cap al carrer Marcia
i una de les coses
més característiques
també
és aquest so
de flauta
que els acompanya
sí
és una flauta
de sis corats
que té un so molt agut
de vegades també
és un flaviol
és un so molt peculiar
no?
perquè és particularment agut
com deies
sí
i utilitzen molt poques notes
de fet és gairebé un reclam
per aquí
per aquí baixa
la plaça
amb els companys
gràfics especialment
amb els fotògrafs
que estan fent
el que bonament poden
perquè fa captar
alguna instantània
perquè
ball de pastorets
que acaba d'iniciar
ball de pastorets
que pertany
a l'esbarra d'en Saida
de Tarragona
és un dels més animats
també
juntament al ball
dels gitanes
possiblement
i que va acompanyat
els ja incondicionals
de la festa de Santa Téc
les xeremies
de Sacalatrava
va ser recuperat
l'any 1990
per l'esbarra d'en Saida
com dèiem
l'esbarra d'en Saida
de Tarragona
el seu també característic
dels picarols
que porten
a prop
de les sabates
les partenya
de pagès
aquest ball
el que representa
són
són les danses
de pastors
no?
sí
les danses
de primavera
les danses
de pastors
veieu que hi ha
molts
forts
cops
de bastó
representen
la duresa
i ara
veureu
com
faran
començaran
a fer
l'estrella
en el qual
estarà fet
al cap damunt
hi portaran
un nen
i l'alçaran
així com en els valls
de bastons
el que s'utilitzen
són uns bastons
curts
i cilíndrics
en aquest cas
el que s'utilitzen
són com una mena
de bares
oi?
llargues
sí
són molt llargues
les veieu
ara mateix
les ha entrenat
han fet
una estrella
de bastons
la posen a terra
i pujarà
al damunt
un dels membres
que aguantarà
l'equilibri
i l'alçaran
en l'aire
és aquest
és justament
el moment
és ara sobre l'estrella
i estan a punt
a punt
d'alçar-lo
la melodia
quan aixequen
l'estrella
també
és diferent
escolteu
una figura
que seniu
la bota
aquest moment
en què
els en un dels
pastors
a damunt
de les bares
unides
en forma
d'estrella
els
els pastorets
també fan
ball parlant
sí
sí
sí
sí
també
d'anem
ball parlat
ja estan girant
sobre el seu
mateix eix
amb la figura
aquesta
de la bota
ho dic
sí
la bota
i a més
van avançant
eh
això també
deu tenir
la seva dificultat
saben
al centre
la plaça
de les cols
i ara
estan avançant
lateralment
envers
ja
al carrer
marceries
coordinació
i concentració
sobretot
perquè
hem de recordar
que s'aguanta
damunt
d'una pila
de bastons
demana el lloc
i és que ara
arriba
Jaume I
amb els seus
cavallers
sinó d'espai
perquè
van
amb filera
de moment
d'1
però
s'aniran
disposant
per aquí
per la
soma
de la plaça
pel centre
i faran
la rondalla
de cavallers
el ball
de Torxí
i cavallets
en guany
tenint en compte
que fa 800 anys
del naixement
del rei Jaume I
podríem dir
que també té
una rellevança
potser una miqueta
especial
aquest ball
el que rememora
són les lluites
entre les tropes
cristianes
i les tropes
musulmanes
és una referència
a la nostra història
medieval
ara s'estan
col·locant
en fidera
justament
els cavallers
davant
s'hi han
habilitat
els turcs
i estan
a punt
d'escenificar
en aquest moment
que simbolitza
aquesta lluita
turcs
que en el nostre cas
són tot turques
turques
fixeu
són tot dones
comencem a feminitzar
molt el seguici
això és una tendència
que també ho dèiem
del Vall de Serra Llonga
tots els cavallets
estan documentats
és a dir
tots
tenen el seu nom
i tenen l'escut
documentat
de la casa
que representen
ja ha començat
aquesta dansa
podríem dir
aquí
i comença
d'avançar
aquesta imatge
d'un avançament
progressiu
lent
amb una
certa
oscilació
lateral
les turques
ara
passen endavant
i passen endarrere
mentre
els cavallers
els cavallets
aguanten
el ritme
d'una forma
inemovible
els cavallets
com el nom
indica
evidentment
són cavallers
aparten una figura
no?
i l'espasa
l'espasa
en què cas és recta
i l'espasa
de les turques
és
escòmcava
és una espasa
corbada
aquest
aquest
aquest ball
també va ser
documentat
al segle XIV
i són els més antics
els coneguts
de l'àrea
catalana
i van ser recuperats
per les bars
Santa Tecla
l'any 1990
amb els cavallets
que estan fent
l'arrotllana
al voltant
de les turques
dels turcs
i escolta
tant que es parla
de
de la lluita
entre mosos
i cristians
de País Valencià
els d'aquí
són més antics
també s'ho veiem
viro
és una indumentària
molt colorista
no Marta
la que porten?
sí
hi ha
diferents cavallers
que porten
diferents colors
que van conjuntats
amb les turques
al davant
el Jaume I
amb el seu casc
casc
que és la reproducció
del casc
que portava
el veïtable
Jaume I
i ara veiem
l'àngel
que entra
que donarà
els tres toms
de rigor
primer tom
segon tom
tercer vol
tercer vol
i que donarà
l'espasa
al cavaller
perquè
pugui guanyar
la batalla
a les turques
les turques
ja ho veiem
així
perquè
com hem dit
tot són dones
en aquest element
del seguici
en aquest ball
de turcs i cavallats
el que també
representa
és aquesta
la música
la lluita
també en certa manera
entre el veï
i el mal
que està representat
en molts elements
del seguici
aquesta confrontació
entre les forces
del veï
i les forces
del mal
Marta
sí
la dualitat
present a tot arreu
sentíem de fons
el parlament
de l'àngel
que havia donat
l'espasa
al cavaller
i ara
l'aplaudiment
aquest so
que sentiu
és el de les espases
quan xoquen
i falten
els balladors
i fan xocar
les espases
estem ballant
en un espai
molt reduït
la gent
no s'ha obert
i això
és dificultat
per als cavallets
perquè no tenen espai
per poder girar
evidentment
deu ser un dels ballos
que requereix
més espai
per això
precisament
perquè
la meitat dels balladors
els tuts van a peu
però els cavallets
van en cavallets
i ocupen bastant espai
i això
i això
és el de la batalla
i salutacions
al públic
aquesta part
de la dansa
es diu
la batalla
canvi d'armes
i la batalla
i després d'aquest ball tant animat
tornen a la música solemne
i comencen a desfilar
en direcció
al carrer
i després marxarim
i després marxarim
i després marxarim
i després marxarim
la batalla
i després marxarim
Gràcies.
A l'escola on estem fent aquesta retransmissió en directe des del micròfon de Tarragona Ràdio i on continuen les activitats, continua la desfibada i ara veurem també entrar un altre dels elements en aquest cas amb molts infants que veureu de seguida.
El Vall del Patatuf.
Això mateix.
El Vall del Patatuf que fa uns anys no gaire es va ser el protagonista de la samarreta de les festes, una de la samarreta més colorista perquè era d'un color blau molt intens.
Tradicionalment els més petits te'l seguissin. El Vall del Patatuf sempre ha estat ballat per nens.
Hi ha algun motiu en especial perquè aquest ball sempre hagi sigut ballat per això per infants? Perquè a més és un ball que no només es balla aquí, es balla en molts altres municipis.
Sí, és relativament senzill d'aprendre, és relativament senzill de ballar-lo i no té gaire dificultat a nivell de vestuari ni de creuades.
Quina atenció aquesta color lila intensa de verdines, faixes, també dels llaços, de l'indumentària d'aquest ball del Patatuf.
Un ball que a més es balla picant de mans, el sentien fins i tot el públic que anava seguint al ritme.
Acompanyen els grellers als bordons de Tarragona.
Com dèiem, és un ball que està àmpliament documentat a Catalunya i s'ha dit moltes vegades que no és un ball genuïnament de reunir, ja que no surti inicialment dins del seguici popular, però en realitat era una de les danses més populars del carnaval de la ciutat.
I va ser recuperat l'any 1980 també per les barres de Santa Tecla. Déu-n'hi, no, les barres de Santa Tecla, la feina que ha fet recuperant ball.
Visto el final.
Aquest final fantàstic dels bordons que l'han bordat.
I els infants, els nens i nenes d'aquest ball del Patuf que ja també enfilen el terrer de Marceria per continuar amb aquesta cercavila.
I ja veiem els cercolets.
Amb l'infant que pujarà al damunt.
Així que en el vall dels Pastorets no és un infant, és algú relativament que no pesi gaire, però és algú gran.
En aquest cas, sí, en aquest cas, en el vall dels Cerforets és un nen petit el que puja dalt, el que puro en el vall.
Molt petit. És un nen molt petit.
Expliquem-nos una mica les característiques.
Porten un cel curt de pusta, que és tradició que siguin les pustes de les botes.
La llargada, més o menys, és d'uns 177 metres.
I porten un recobriment d'er amb un agafador als culls.
Porten guarniments de cullos de flors.
I al mig podreu observar que no porten guarniments justament perquè quan fan la trena aquesta i quan fan la bota l'estrella aquesta per pujar-hi el nen petit perquè pugui pujar-hi sense cap problema.
Un ball que també ara puja. Ara puja el petitet, dalt de tot. I ara l'alçaran. Han unit els cèrcols, també formant una estrella. Ara l'alçan i el geran.
Petit, petit, perquè estem parlant de pràcticament un nadó.
És també un ball molt colorista. Els balladors van vestits de blanc, camisa balanca, damunt un mocador en forma de triàlgues.
Un triangle creuat al pit, de color vermell intens, com el mocador que porten al cap, també.
I amb el nen enfilat, dalt dels arcs, avancen, també giren cua cap al carrer Marceria.
Els acompanyen els grellers als Bassiana, que també és un grup que ha sorgit de l'escola de música de Tarragona, de l'aula de música tradicional, de la branca tradicional, de l'escola municipal.
Arriban els altres bastoners, en aquest cas els de les bars Santa Tecla, que són a punt també d'arribar aquí, d'entrar a la base de l'escola.
Com dèiem, el ball de bastons de les bars Santa Tecla, anèix en 1975, com explicaves abans, Marta, a partir d'aquesta excisió, amb el ball de bastons que ja hi havia.
Van deixar de sortir, el ball de bastons antic va deixar de sortir, i el van recuperar.
Que és bonic també el ball de bastons, és sentir, sentir com piquen.
Josep, estàs a prop?
Sí, sí, ara mateix al costat.
Per què, per què?
No, no, perquè, no ho sé, com ho sents això que piquen?
Nosaltres al Soia ens arriba una mica més diluït perquè som a dalt, però a tu suposo que deu impressionar bastant.
Sí, sí, no, per aquí piquen de balena.
Ara que ha canviat una mica, diguéssim, la disposició d'aquí a la plaça de l'escola, al començament,
hem vist que hi havia molta canalla preparada pel correfoc, amb el barret, amb aquell habitament que parlàvem,
i ara hi ha hagut, diguéssim, un relleu, eh, si hem posat al capdavant infants encara molt més petits,
que són els que estan a primera línia, per entendre'ns, i al darrere ja, diguéssim, de forma gradual,
i podem anar trobant, doncs, diferents edats, i els pares al darrere de tot, però, vaja.
Els més menuts davant de tota la filera.
Descriu-nos tu, Josep, que ja estàs a la vora i ho veus bé, una mica la indumentària que porten aquest ball de bastons.
Doncs, més que la indumentària, ara, els salts espectaculars que estan fent, perquè...
Estan saltant, eh, com a bojos.
Si no m'equivoco, aquest ball es diu el Pericó.
No sé si el Pericó, que just acabat en aquest moment, i que està molt aplaudit, perquè tenia certa espectacularitat,
els salts aquests que... aquells diferents integrants que... que Déu-n'hi-do, eh?
He vist com saltaven?
He vist com saltaven.
I pregunto-li, pregunto un nen que hi ha per aquí, la primera fila.
No vol dir res.
Era un ball especial, no? Per què expliques?
Perquè normalment van avançant en lateral, en dues files, i en aquest ball anaven formant formes concèntriques, anaven girant.
Són, corregiu-me si m'equivoco, però són ells els d'aquest esbar,
els que fan l'erabentació de les figures de Santa Tecla i Sant Magí?
Sí, sí, són els que fan el retaule, les vals de Santa Tecla.
Entren les gitanes.
Bueno, això sí que ja és la festa.
Sens dubte, les gitanes, el ball més animat del seguici.
Va ser recuperat l'any 1985 per les vals d'Alsaire de Tarragona.
Què simbolitza el ball de les gitanes, Marta?
El ball de les gitanes és un ball de festeig, entre els homes i les dones.
I, de fet, les mirades, quan es creuen els homes i les dones...
Enllaça amb els rítols de fertilitat i de fecunditat,
i amb les cerimònies per foragitar els mals esperits.
Quan es van creuant els homes i les dones, sostenen la mirada als ulls.
Una bona sona, els quants segons?
És un ball amb una mica de picaresca, eh?
Perquè també, Josep, crec que veuràs volejar faldilles per aquí baix.
Sí, sí.
I es veuran les anàgues de les noies.
Peça de vestir que molta de la canalla actual ja no saben ni què vol dir.
I també és un ball que es caracteritza per aquest pal que porta en el centre i al qual va anar enrotllant les cintes.
Camises blanques, el ball de cua grana, també molt vistós.
I porten les cintes als genolls, just sota d'uns picarols.
Un mocador creuat al pic.
I ell, mira, mira les anàgues com voleien, Déu-n'hi-do, eh?
És un ball que es caracteritza per aquest pal que porta en el centre i al qual va anar enrotllant les cintes.
Em sembla que el bastó es diu estaquirot i podreu veure com, mentre van fent la dansa, va entrenant el cordó o la trena, que n'hi diuen.
Són dues maneres diferents d'anar col·locant les cintes.
Unes cintes que són de color blau i vermell i que, clar, quan s'ha d'entra creuant, doncs van confegint aquí una combinació de colors molt vistosa.
I el so també aquest de les castanyoles, molt característic d'aquell ball de gitana.
És un ball que també deu enrelar una miqueta amb les jotes, no?
Amb la forma de ballar-lo o el fet aquest que portin les castanyoles.
Sí, porten castanyoles.
És un element que no hem vist encara en cap altre dels balls d'aquest seguiti popular.
Porten castanyoles també valencians i gitanes.
És cert, Marta, que servia antigament per ridiculitzar els jueus.
cap al segle XV.
Doncs no ho sé, però és possible.
Potser per això de la Senaües, no ho sé, eh?
Jo la xuletilla que porto, que ho hem de dir, que portem aquí una...
Tinc a punt que sí que servia per ridiculitzar els jueus
i que la costàdia que s'obria sobre els seus caps,
al cap d'apunt d'aquest pal que diem que porta,
era una manera d'adaptar un ball precristià.
És a dir, que seria un ball d'origen pagà
i que després el van adaptar d'aquesta manera,
amb aquesta mena de custòdia que porten al cap damunt del pal.
Entra al ball de Valencians,
què és el ball al qual està dedicat la samarreta
i els cartells de la festa d'enguany?
El que veiem en la samarreta
és la reproducció, sobretot, d'aquests colors,
de la seva indumentària, el color morat, del mocador,
el color blanc de la camisa, el verd de les armilles,
el vermell de la saixa.
De fet, el dibuix, el grafisme de la festa de les samarretes
i del cartell de Santa Tegla d'enguany
és els moviments que fan quan els valencians
formen una de les figures que es diu l'estrella gran,
l'estrella de vuit puntes.
Els mocadors treuen els mocadors
que porten ara lligats a la cintura,
els blancs que porten damunt del faldet lli negre,
i amb aquests mocadors
trenen una estrella de vuit puntes
en la qual ballen.
Podeu sentir les castanyetes
o les castanyoles que porten a les mans?
Com deien, com el ball de gitana,
els dos que em porten.
Avui és com podrem veure, de fet ara,
aquí a l'estona, aquesta torre que fan,
aquesta mena de torre de tres pisos, d'alçada.
Mira, mira, sí, sí.
Sí, sí, ara comencen a confeixer les estructures,
una mica l'antecedent dels castells, no?,
aquest ball de valencians.
Valencians i moixigangues diuen que,
sembla que s'ha trobat,
sobretot,
molta relació amb les músiques
i amb les maneres de fer.
Ara estan xerrant amb els quatre de baix
perquè puguin puixar altres tres de sobre.
i, de fet, la disposició dels peus
és molt diferent a els castells.
Cada peu és amb un espatlla diferent,
per entendre'ns,
no com els castells que som
la mateixa persona en vertical.
I ara una altra...
Ara aniríem cap a parar l'aleta.
Carregat.
Molt bé.
Vall de valencians que porten la gorra musca,
perdó, la barretina musca,
que és aquesta de color granà,
que a més a més la porten
atatjada amb un mocador,
lligada amb un mocador, cap endarrere.
Com un color morat.
Els acompanyen tocant
els sonadors bufalodra del Camp de Tarragona, també.
I el Vall de Cocis.
Vall de Cocis, que és un dels més nous de recuperació.
dit de Cocis
per la similitud
entre els barrets que porten
i els cocis o gallades d'aigua,
recipients per aguantar l'aigua.
Que porten a sobre el cap,
com si fos un barret.
Va ser recuperat, deies que és un dels més nous,
és que de fet només fa 4 anys
que es va incorporar el seguís.
I va ser l'any 2004
i el van recuperar les barres d'en Saire.
a les mans.
Porten més de 100 picarols
cada d'en Saire.
Deu pesar, això, també, doncs.
No tant com la cocafera,
però deuen pesar, els picarols.
On no porten?
A les mans, als peus, també, Josep?
A les mans, als peus,
també al braç.
Els camals.
Els camals, també.
Escolta, el no, el som no és pica, no?
I tant.
Ara no, eh?
No, perquè de tant en tant paren
i llavors salten,
i quan salten, evidentment...
També crits de joia entre els balladors.
Acompanyen la cooperativa Fou.
És un ball...
És un ball propi d'aquí de Tarragona,
el ball de Cossis,
o tenint en compte que es va recuperar
de manera més recent?
Es coneix la seva existència
des del 1403 fins al 1804.
Això vol dir que s'ha documentat?
Encara que faci poc que es va recuperar,
vol dir que parta un 4 segles de documentació.
I era ballat antigament pel gremi dels Corders.
Això, també, és una altra de les característiques
del seguici popular d'aquí de Tarragona
i suposo que de molts altres municipis,
que la majoria d'elements estan lligats
a un gremi concret,
a un grup de professionals.
Sí, perquè generalment tots aquests entremesos
o tots aquests grups
tenen referències en els corpos antics.
I en els corpos, quan sortien els gremis,
sortien i representaven.
Perdoneu, el viureu des d'aquí,
qui entra a la mateixa plaça?
I tant!
Els set pecats capitals, Josep!
Ara et faré com a catequéss,
i me'ls hauràs de dir l'un darrere l'altre,
a veure si te'ls ha.
Per l'ordre, com els vols?
Aquest és un d'aquells banys, Marta,
que val la pena, crec, veure'ls de prop,
per veure les màscares que porten.
Les màscares i tots els detalls
que tenen els vestits,
tot, la presentació que van fer
els set pecats capitals,
van explicar d'on havien tret
cadascuna de la imagineria que porten.
Les màscares estan tretes totes,
són reproduccions de diferents capitals
del claustre de la catedral,
i les cares de les virtuts
també surten a les gàrgoles.
Us hi podeu fixar-vos
que el vestit dels pecats
porten al davant
com una mena de cinturó
o de peça de pell
que simbolitza o que és un tros
del pont del diable,
i les virtuts porten a la faldilla
el dibuix de la rosassa de la catedral.
Quina diferència hi ha entre els set paques capitals
de Marta i els momos i momes.
Crec que són de València, no?
Els acompanyen els minitrenes borregaires
de Esplanes.
Això que demanes, Josep, això ja es pregunta.
No, però crec que...
Senta les difícils, eh?
Crec que l'any passat es van poder veure
els mòmols i les momes.
En la mostra Foclaraviu, potser.
I eren, a veure, l'aspecte d'alguna de les màscares
també eren similar, no ben bé el mateix.
No sé si es tractava en aquest cas
de set paquets capitals,
però també eren així com a...
Vaja, com a lletjos, com aquests.
Home, lletjos ho són, eh?
És una sona, eh?
Perquè, clar, no ho has sentit dir mai,
allò d'haig més lletj que un paquet capital.
D'aquí ve, d'aquí ve.
D'aquí ve.
És un ball bastant solemne, Marta.
Sí, és una dansa ceremoniosa.
Si t'hi fixes, les virtuts porten a la mà
un crismón, una vareta,
que no sé si t'hi podràs costar per veure-ho,
però a la part inferior, és a dir, al cercle,
ja has reproduït la rosassa de la catedral.
És a dir, si t'ensenyen la vareta,
per la banda de sota, podràs veure el crismón.
I la subjecta un àngel, pot ser?
Sí.
Sí.
Una altra de les peces boniques del vestuari
d'aquests set pecats capitals
és veure els brodats que porten als costats,
a les mànigues,
que representen cadascun dels dibuixos
o de les alegories, els pecats.
Són animals, veig, molts d'aquests gravats.
L'àliga, que representa l'orgull,
la rata, l'avarícia,
el boc, la luxúria,
el porc, la golafreria,
l'os, la ira,
la serp, l'enveja,
i el porc senglar, la pareda.
Són les set pecats capitals
que també passen aquest pas
de la plaça de les Cols
que continua plena de gom a gom
en aquest seguici
quan ja fa una hora i quart
que s'ha iniciat,
era una set de la tarda
i som pràcticament a un quart de nou
o vespre una mica més d'un quart de nou
i encara continua passant.
I de moment el temps està sent magnànim,
meravellós això.
I aquí una treva i que aguanti.
La Moxiranga,
l'altra representació alegòrica
que tanca el seguici.
Són aquest,
junt amb els set pecats capitals,
el ball que té una referència,
com deies, alegòrica,
i per tant religiosa més clara, Marta.
Sí.
Els siris són molt...
No, la Moxiranga representa
les diferents estacions
de la vida de Crist,
de la passió de Crist.
Suposo que aquest deu ser
la figura de l'enterrament.
Perquè veiem que han alçat
un dels balladors
i l'han posat horitzontal,
mentre que un entra
amb els braços estessos en creu
i amb els dos siris,
el vetlla.
El personatge que representa Crist
porta una coroneta.
Les flors.
I els altres
porten el mocador
i uns barrets
que ara en aquest moment
no els veig.
Són uns barrets típics
amb uns esflors
que són clavells.
Però avui no els veig,
no veig que els portin.
No els porten,
no els porten,
avui, els barrets.
Li porten el mocador
l'hi del cap,
simplement.
Doncs tradicionalment
també porten un barret
que té una decoració
de clavells
de color crema
i grana
molt maco.
Els acompanyen
els grellers de la cort
de Vilanova i la Joltruó.
El siri, per cert,
que heu vist que portaven,
porta
l'antic escut
de Tarragona.
És a dir,
que també
lluïen
en aquesta figura
que representa
l'enterrament
quan s'ho explicava la Marta
i que portaven això
literalment
a espatlles
entre sis
dels integrats
de la Moxiganga
a sis
de Tarragona.
I com a fluenda
sentim ja
la banda de música.
Una banda que en guany
és la banda
Unió Musical
de Tarragona
i l'hem de felicitar
des d'aquí
els micròfons
de Tarragona Ràdio
perquè en guany
també estan d'aniversari.
Fan 15 anys.
Com la viuríem.
el ritme
de la Farito Rota.
Són els protagonistes
de la ratolinera
d'aquest país.
La gent es comença
a alçar,
no sé si és per marxar
o per ballar directament.
Per ballar,
per ballar.
de la ratolinera.
No sé si és per marxar.
No sé si és per marxar.
No sé si és per marxar.
No sé si és per marxar.
de la ratolinera.
No sé si és per marxar.
No sé si és per marxar.
No sé si és per marxar.
No sé si és per marxar.
no sé si és per marxar.
No sé si és per marxar.
No sé si és per marxar.
no sé si és per marxar.
Gràcies.
Enhorabona per aquests 15 anys d'història que ja s'ha de poder veure amb el concert,
que vam fer magnífic per comemorar aquest aniversari.
I la banda que ha fet claurar aquesta cercavila aquí a la plaça de les Cols
continua recorregut, però ja cap a la part del casc antic,
cap a dins, cap a la plaça del Fòrum,
i d'enbaixant i desfilant per la resta de carrera fins a tornar a la plaça de la Font,
on sortia aquesta cercavila a les 7 de la tarda.
Estic buscant concretament, a veure si trobo el recorregut exact, eh?
Dóneu-me temps.
Josep.
Josep, em sent?
Digues, digues.
A veure si poguessis parlar amb alguna de les persones que deus tenir per aquí baix,
ballant com a bojos amb l'emparito roca que acaba de passar.
Ho sento amb certa dificultat, eh?
Però s'escolti amb certa dificultat.
Perquè estàs estret, no? Hi ha molta gent aquí.
És que ara justament hi ha tot el xivari,
però sí que valdria la pena dir que l'itinerari que ha sortit a la plaça de la Font
i ara ha passat per aquí, per la plaça de les Cols,
continuo pel carrer Merceria, plaça del Fòrum, Santana, plaça del Rei,
Pilat, Peixateria, Baixada Peixateria,
per l'Esperidió, pel cos del Bou,
i torna a la plaça de la Font.
Veig que...
veig que...
veig que la...
ja l'has trobat, ja no cal que ho busqui jo.
Veus que tinc la xuleta.
I espera, que aquí tinc dues nenes que estan entusiasmades per parlar, eh?
Recordem, valdria també la pena recordar que a dos quarts de Tadeu,
a la plaça de la Font, és a dir, aquí a poca estona,
d'aquí exactament a cinc minuquets,
hi haurà la primera tanda d'alluïment del seguici popular.
Els onze grups que van entre el ball de Bastons i la Moxiganga
la fan simultàniament al llarg de tota la plaça de la Font.
els gegants i les bèsties entren al vestiu de l'Ajuntament per dormir-hi.
Josep, espera, que parlarem amb aquestes dues nenes.
Com us dieu?
Paloma.
Eva.
I heu vist tot el seguici? Tot, tot, tot?
Sí.
Què us ha agradat més?
A mi, els gegants.
Els gegants. I en tu?
Ui, que superça.
El ball de Bastons.
El ball de Bastons.
Què t'agradaria, picar amb aquells bastons?
Fan soroll, eh?
Fa molta soroll.
I els elements de foc, el drac i la bíblia, que us agraden?
A mi també.
També.
En tu no, en tu et fan por.
Tu ets a les meves, en tu et fan por.
Molt bé, moltes gràcies, eh?
Ara seguiu la festa?
Ara aneu un ratet més a tombar?
Sí.
Sí.
Moltes gràcies, eh, les dues.
A tombar? A veure més festa?
Sí?
Sí, s'ho pensa, s'ho pensa, no sap exactament on va.
Bé, Josep.
Doncs sí, Anna, escolta'm, aquí també recordar que a banda del que hem dit abans,
també hi ha diferents escenificacions.
Les barçògies, parlaments del ball del Baix Parlats,
de dames i vells, dos quarts de deu de la nit,
l'escenari Sabina, la plaça del Rei.
A les deu, quan manquin cinc minuts per les deu,
la Sant Miquel i els Diables,
els pastorets són quart d'once i anar fent, eh?
Vull dir que hi ha moltíssimes, moltíssims actes encara relacionats amb aquest
seguici popular, el complert,
que s'aniran a escenificar en diferents espais de la ciutat,
l'espai de les palmeres,
també la ramba nova,
el trement entre el carrer Unió i el pompte de Rius,
davant de la gelateria italiana Gabriel-Olivier,
en fi, moltes activitats que podrà anar seguint,
més enllà als micròfons de Tarragona Ràdio,
però, vaja, que s'aniran succeint
fins que apareguin a l'escena de les festes
diferents concerts previstos aquesta nit.
i hem de dir també que hi ha hagut uns canvis
amb motius de la pluja d'aquesta tarda,
que ha dificultat clar el muntatge dels escenaris de les rebel·les
i per això es traslladen al ball de l'orquestra estelada,
que estava previst a la Rambla Nova a dos quarts de dotze,
es farà, en lloc de la Rambla Nova,
es farà a l'embalat de la plaça Verdaguer a dos quarts de dotze,
és a dir, a la mateixa hora,
però en lloc de la Rambla a la plaça Verdaguer.
i la rebel·la que s'havia de fer a la plaça La Font a partir de la mitjanit
es farà també a partir de la mitjanit, però, a Palau de Congressos.
Això arran de la pluja,
que ha tocat la ciutat durant tot el matí i primeres hores de la tarda
i que ha dificultat això el muntatge d'aquests escenaris
que, per tant, s'han hagut de muntar sota cobert.
M'agradaria, abans que se'ns acabi el temps,
tancar amb aquesta connexió,
per poder escoltar també, hem d'insistir,
el ball de Damestivells,
m'agradaria la col·laboració avui amb l'espacial
de Marta Badia, que està d'aquí al nostre costat,
amb aquest micròfon autònom al pla de la seu
i que ens ha deductat amb la seva coneixença,
d'aquest seguici popular,
ens ha anat explicant fil per randa,
a mesura que passaven,
tota la riquesa d'aquest seguici popular nostre,
d'aquests elements de la festa major.
Marta, moltes gràcies.
A vosaltres.
I esperem retrobar-te ben aviat.
Per cert, els llibres, el darrer,
el llibre del seguici petit, com el tenim?
El del drac, era l'últim que ha fet?
Sí, el cinquè que ha sortit ha estat el drac,
la figura del drac.
La figura del drac,
és aquest llibre amb el que els petits aprenen molt a estimar,
aquests elements del seguici,
de fer-se el seu, per entendre's, no?
Això mateix, donem propostes i informació
perquè la gent pugui conèixer la festa,
que és l'única manera que la gent l'estimi i la percebi.
Aquests llibres, doncs, de Marta Badia,
que podeu aconseguir per conèixer amb més profunditat
el nostre seguici popular,
el nostre seguici ritual de la festa major de la ciutat.
Marta Badia, moltes gràcies, una forta abraçada i fins sempre.
A vosaltres, a disposar.
Anna, no sé si volem donar pas ja d'amacirells o què?
Esperem una mica, esperem que ho hem de preparar, home,
que he arribat corrents, donem temps.
I el noi que ens vol explicar les excel·lències de la Bíblia.
Què tal, com et dius?
Arnau.
Arnau, carai, quin nom és xuló.
Que sí.
O un, escolta, un nom noble, eh?
Sí, i tant que sí.
Arnau, què em vols explicar, a veure?
Que mira, jo vull dir a tothom que la Bíblia és la millor.
Però a tothom què vol dir tothom?
Tothom que ens escolti, tothom que està aquí, tothom de la plaça, tothom de la ciutat, de Catalunya, del món?
Del món.
Perquè ens escolten per tot el món, ara per internet, ens escolten arreu del món, eh?
Tarragonaradio.cat.
Vale, vale.
Doncs a tot el món, vull dir-ho.
I per què creus que ets la millor la Bíblia?
Perquè treu més foc.
O sigui, a tu t'agrada la part, diguéssim, del començament de la cercavila, eh?
Quan hi ha el foc, no? Quan arriba la Bíblia, em posa què més t'agrada.
La molassa?
La teta, també.
Ai, picaru, picaru.
Tu ets jovenet, eh?
Sí, sí.
Carai, carai.
Aquest jovent que puja espavilat, eh?
No puc parlar.
Adéu.
Adéu, que vagi bé, eh?
A veure, ara vull parlar amb aquesta noia d'aquí.
Amb aquestes dues noies que són germanes?
Sou germanes?
Sí.
Com us dieu?
Anna.
Tu et dius Anna, i tu com et dius?
Judit.
Qui és més gran de les dues?
Mira.
Però sou bessones o...?
Són setmanes, potser res, res.
Però us porteu pocs anys, no?
Sí, sí.
Poquets, un, un.
Un anyet només us porteu.
Expliqueu-me què és el que més us ha agradat a la festa.
El drac.
A mi el drac.
A mi el drac i la molassa.
I tu portes la samarreta a la festa avui, eh?
Sí.
Tu?
La molassa, per què?
Però, oi, la molassa tira el foc així cap endavant, no?
Una molassa, no?
No, Josep, no.
No, no, no, no.
És el bou que tira foc.
No, no, no, no.
Es confongui.
Perdó, perdó, perdó.
Escolteu-me, a la cucafera que no us s'agrada.
Ah, bé.
Però no ens arribaven els caramels.
Ah, sí.
Anava amb rodetes.
Com que anava, com?
Amb rodetes.
Molt bé.
Mira, que ara ve l'amigana, eh?
També, vine cap aquí.
Vine cap aquí.
A veure l'amiga què vol dir.
O aquest noi d'aquí, com et dius tu?
Sergi.
Sergi.
Tu ets d'aquí, de Tarragona.
Ens alegrem molt d'estar aquí.
Espera, espera, espera, que ara parlo amb el Sergi.
Sergi, tu ets d'on?
Del Pax.
Ah, del Col·legi Pax.
Molt bé, Sergi, explica'm què és el que més t'ha agradat,
el que has vist fins ara.
Els Diables.
Els Diables?
Sí.
Perquè tiren foc, eh?
Molt bé, el Sergi també ha vist el correfoc.
I, Anna, escolta'm, si vols, dames i vells, endavant.
Espera't un moment, ara ho prepararem.
Connectem un moment amb la Núria.
Connectem, connectem.
Jo tota l'estona que tinc ganes de dir coses i no m'hi deixeu.
Us ho preparem perquè hem arribat aquí a Corre Cuita.
Sergi la redundància, Lluís Comas,
que és aquí als controls tècnics al Pla de la Seu,
que fa aquella feina que no es veu però que és tan necessària.
És el mestre de cerimònies, el Lluís.
I Núria Cartanyà als estudis, també.
Hola, companys.
Hola, Núria, com estàs?
A mi m'ha faltat el típic comentari d'Anna Plaza sobre l'Àliga.
Anna, què n'opines sobre l'Àliga?
És molt regia, l'Àliga.
Ja està, ja hem fet la santa tecla, ja està.
Tu sí que ets regia, Anna, tu sí que ets regia.
Jo, ja sóc divina, perdona.
L'Àliga, per cert, que va viure ahir la seva nit d'esplendor
amb el que popularment s'anomena la baixada de l'Àliga.
Baixaven més elements del seguici, eh?
Des de la Pla de la Seu.
Però, vaja, una nit espectacular
amb tota gent participant d'una manera o altra
i una rebella fantàstica.
I a més que la pluja també ho va aguantar.
Ha començat a ploure més tard, a la matinada.
Sí, sí, sí.
El va poder fer bé la festa.
Home, escolta, s'està comportant molt bé, eh?
I que aguanti.
Després que plogui tant com vulgui, però de moment que aguanti.
Però fantàstic, eh?
Perquè penseu que el cel encara hores d'ara s'han nubulat
i, en fi, les previsions no eren precisament bones, eh?
I continuen, no ho sento, eh?
I que podem estar contents.
I que continuï així, eh?
Preparem demà a Civells
i en cinc minuts ho tenim a punt i ho podreu sentir.
Deixeu-me dir també pel cel·lent de Tarragona Ràdio
que demà, puntualment a les 9, serem aquí altre cop.
No pas gaire lluny d'on som ara, d'aquí del Pla de la Seu
i també retransmetrem a través dels micrófons de Tarragona Ràdio
un directe tot el que tingui a veure amb la festa
i que passi justament demà.
Banda de processó, d'anar d'ofici,
als castells de cara a l'hemicidi, en fi.
Fem una cosa, si us sembla, doncs.
Jo vaig recordant els actes que encara queden per avui
i ja quan em demaneu pas, quan tinguem demà
Civells preparats, us torno al pas
i vosaltres mateixos ho introduïu, sí?
Perfecte, Núria. Fins ara.
Fins ara.