Níquel per totes les dotacions policials.
Us parla el conseller d'Interior.
És per mi el moment més especial dels que he viscut
com a responsable d'aquest departament.
La fi del desplegament.
Comunicar la sortida de les patrulles
de totes les comissaries de Camp de Tarragona i Terres d'Ebre.
Un fet històric que m'emociona compartir amb tots vosaltres.
Bona nit, bon servei i bona sort.
D'aquesta manera, el conseller d'Interior, Joan Saura,
dona el tret de sortida la nit de Tots Sants
al desplegament dels Mossos d'Esquadra Tarragona.
En total, prop de 1.500 agents
se patrullen per les comarques de la demarcació.
Amb la seva arribada, la policia autonòmica
completa doncs la seva presència al territori català.
Un fet històric, segons el president de la Generalitat, José Montilla.
Avui la policia de Catalunya ja és la policia de tota Catalunya.
Ara que mirem el futur amb determinació
i amb orgull d'una fita històrica aconseguida,
potser és l'hora també de mirar enrere i reflexionar
com hem arribat fins aquí, tan lluny.
Aquest és un èxit del país.
Tarragona Ràdio té l'oportunitat d'acompanyar uns agents dels Mossos
en la seva primera nit de patrulla.
Abans d'entrar al cotxe, però,
els Mossos han d'atendre la seva primera denúncia
a la comissaria de les Gavarres.
La posa en Dani Naref, que ha perdut la cartera.
S'hem vingut a donar un tomb per aquí,
tenia la carterita dels diners al bolso de la nòvia.
M'he anat a dinar a sopar fora i quan he volgut agafar la cartera,
la cartera ja no estava.
I he vingut aquí per denunciar la pèrdua.
Ja al cotxe els Mossos fan ronda pel polígon de les Gavarres
i també fan controls al port de Tarragona.
També són requerits a Torreforta
perquè reben l'avís d'Aldarulls en un bar d'aquest barri.
El sotinspector Robert Parlador, ara cap de Seguretat Ciutadana,
explica com s'actua en un d'aquests casos.
L'incident ha sigut que han trucat del bar Sant Jordi.
Hi havia unes persones d'etnia gitana que estaven creant el d'Aldarulls.
Aquells del d'Aldarulls són que anaven bastant beguts
i a l'amo del bar no han begut cervells i més cervesa.
Després l'han amenaçat, amenaçat que el matarien
i que li trencarien la cara.
I en principi, quan han vist que el senyor trucava als Mossos,
han marxat del lloc.
I ara tenim dos indicatius, estan fent recerca.
En la descripció de les persones, estan fent recerca pels voltants,
si els troben.
Aquesta és una de les 195 actuacions policials
que els Mossos duen a terme en el seu primer cap de setmana.
A més, es produeixen sis detencions.
De fet, es preveu que en els propers mesos
es produeixi un augment de les detencions.
El responsable dels Mossos, a la demarcació,
ja ho imaginé, ha advertit, però, que això no es deu
a un augment de l'activitat delictiva.
No és que passin més fets delictius, sinó que el tenir més llocs
per denunciar juntament amb les policies locals,
hi ha un efecte d'una pujada de les denúncies, no pas dels fets.
I on la xifra negra, vulguem o no, afloreix.
Avui és que no, amb aquesta proximitat que treballem,
i generem que les persones que potser abans no confiaven en un sistema,
ara acabin...
Els Mossos es troben instal·lats en 11 comissaries
al conjunt de la demarcació.
A la ciutat de Tarragona treballen provisionalment
les instal·lacions del Centre d'Emergències de Catalunya.
També s'ha obert una oficina d'atenció al ciutadà
davant de l'Hospital Joan XXIII.
Aquest 2009 començaran les obres de construcció
de la que serà la seu definitiva dels agents a la ciutat,
la comissaria de Camp Clar.
La directora dels Serveis Territorials d'Interior, Hortència Grau,
explica quant serà la realitat d'aquest edifici.
La futura comissaria de Camp Clar, que és la de Regió,
ja ho tenim en marxa.
El projecte està acabat, està supervisat,
i està enviat perquè ICF i GISA puguin fer la licitació.
O sigui que jo crec que en un període de 3-4 mesos
podem començar les obres de Camp Clar,
unes obres que tenen una durada aproximada de 20-24 mesos.
L'arribada dels Mossos d'Esquadra
no ha comportat de moment els previsibles conflictes
de competències entre els cossos de seguretat.
Més aviat al contrari,
l'Ajuntament i la Generalitat han signat un conveni de col·laboració
que estableix diferents mecanismes de cooperació
i determinar quines competències
té cadascun dels cossos de la ciutat.
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Vallesseros,
ha confirmat que des de l'arribada dels Mossos,
la Guàrdia Urbana pot dedicar més esforços
a fer tasques de proximitat als barris.
Nosaltres amb aquest desplegament
i amb aquests efectius posats en el territori
ens podem dedicar més a aquesta dimensió
de Guàrdia Urbana de Barri
o de Guàrdia Urbana de Proximitat,
que amb l'increment d'efectius
que hem fet nosaltres també enguany
podrà començar ja per Camp Clar.
Per tant, aquesta serà també una bona notícia.
Aquest desplegament dels Mossos d'Esquadra
ens permetrà fer en millors condicions
a la nostra fenya específica de ciutat.
Aquesta col·laboració s'ha vist reforçada
amb el nomenament d'un nou cap de la Guàrdia Urbana
que prové precisament dels Mossos.
Es tracta de Rafel Comas,
que substitueix en el càrrec a Enrique Fernández.
El regidor de la Guàrdia Urbana, Carles Castilló,
remarca que la designació del nou cap
estreny les relacions amb els Mossos.
També ens ajuda a estrenyar, a apropar-nos més,
a tenir un lligam més fort
amb aquest cos que amb el que ara, naturalment,
ens hem de coordinar.
Nosaltres volem fer de la Guàrdia Urbana de Tarragona
no la policia de referència de la ciutat,
sinó volem que sigui una de les policies
de referència de Catalunya.
Enguany s'ha treballat en la nova caserna de la Guàrdia Urbana
que estarà enllestida a finals del 2010
i tindrà una capacitat per a 450 agents
en previsió de futurs increments a la plantilla.
Davant del vaixell de la Gavarra,
ara mateix hi ha una grua d'aquestes de grans dimensions.
És una grua que pot suportar un pes de 400 tones.
Ara, per ara, el que estan fent, bàsicament,
és recollir part del carburant vessat,
aquí, en aquesta zona on hi ha el vaixell,
l'estan recollint amb una mena de succionadora
que també subjecta a un altre camió ploma,
més petit, en aquest cas,
aquest de vellant que és de saló marítim.
Al mes de setembre, molta gent coneixem
que una Gavarra és una embarcació
destinada al transport de càrrega.
I és que una d'aquestes Gavarres, la Sabinosa,
es converteix en el centre d'atenció del mes de setembre.
El seu enfonsament al port de Tarragona
obliga a activar el Pla Nacional de Contingències
per a Contaminació Marina i el Camp Cat.
El capità marítim, Fernando Collado,
explica el producte que s'ha abocat al mar.
En total, entre el que hem calculat
que s'ha anat per al canal, que està controlat,
i el que hi ha aquí dins,
més de 25 tonelades no s'han anat,
perquè allà al canal més de 10 no hi ha
i aquí més de 15 no hi ha.
Doncs de moment el fuel està controlat
encara dins del vaixell.
Però no ens enganyem que va aixell a poc a poc
perquè els buss han taponat el que han pogut,
però no tot.
Tot i que l'embarcació estava carregada de combustible,
les afectacions al medi ambient es poden controlar,
ja que l'enfonsament té lloc en un dels molls interiors
del port de Tarragona.
L'alcalde Ballesteros confirma que la incidència
no afecta ni les platges ni el funcionament del port.
El vessament està absolutament controlat i confinat
aquí al moll de Reus.
S'ha de dir que no hi ha cap mena d'afectació
ni de possibilitats d'afectació de cap platja propera ni llunyana.
Cal dir que el vent també està ajudant
perquè està acabant de confinar tot el fuel i el gasoil
en aquest moll de Reus.
L'empresa holandesa que va treballar
en l'enfonsament del buc Don Pedro a Eivissa
finalment es fa càrrec de les tasques d'extracció del fuel de la Gavarra.
En total s'extreu en unes 180 tones de combustible
que amenaçaven en abocar-se al mar.
El mes d'octubre l'atenció és trasllada del port de Tarragona a la Rambla Nova.
Aquest és l'escenari d'una manifestació convocada el Dia de la Hispanitat
per Alianza Nacional, un partit d'ideologia ultradratana.
La previsió de possibles alderulls alerta l'Ajuntament
i els partits polítics que demanen a la subdelegació del govern
la suspensió o la modificació del recorregut de la marxa.
L'equació enfronta l'equip de govern i l'oposició municipal.
Begoña Floría, del PSC, i Alejandro Fernández, del Partit Popular,
discuteixen sobre aquesta qüestió en una de les tertulies de Tarragona Ràdio.
Però jo li demanaria a l'alcalde de Tarragona
que no escrigui tants comunicats demanant a la subdelegació
i que, sisplau, exerceixi la seva màxima autoritat en la matèria
com a president de la Junta Local de Seguretat.
Des del primer moment, i no d'ara, sinó ja des de fa dies,
està en contacte amb la subdelegació del govern.
Perquè vostè sap que la coordinació en seguretat, i més en casos com aquest,
és molt delicada.
Que qualsevol demagoja el respecte excessiva,
genera i exacerba ànims en un sentit i en un altre.
Al llarg dels dies previs del 12 d'octubre,
la tensió augmenta per la convocatoria d'una nova manifestació,
aquesta sense permís, a càrrec de col·lectius antifeixistes.
L'objectiu de la marxa és fer màxima pressió al carrer.
Fer màxima pressió social, fer que els polítics es posicionin,
fer màxima excitació abans del dia 12,
de tal manera que la gent vegi que està amb uns o amb els altres,
que no pugui ser amb altres.
Per la seva banda, els responsables d'Aliança Nacional defensen el seu dret a manifestar-se
i expliquen que no volen provocar ningú.
Vicente Vallès és el delegat del partit a Tarragona.
Convoquem a l'acte a Tarragona, primer perquè cada any el convoquem a una part diferent de l'estat espanyol,
segon perquè venim a celebrar el Dia de la Hispanitat,
no venim ni a provocar ni a crear alderulls ni res,
simplement venim a gestir el nostre dret de celebrar un dia de festa.
És un dia de festa per tot Espanya,
igual que hi ha el dia de festa de la comunitat catalana com el de la comunitat andalusa.
La previsió d'incidents fa que el 12 d'octubre un amplíssim dispositiu policial
ocupi la Rambla Nova per controlar les dues manifestacions
i, sobretot, per evitar que es trobin.
Finalment, les marxes discorren sense incidents.
El tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana, Carles Castilló,
celebra el comportament cívic dels tarragonins.
La ciutadania de Tarragona ha donat una lliçó de civisme, realment,
perquè ha aguantat el que pretenia ser, jo crec, una clara provocació
i estem contents que, al final, no hi hagi res ressenyable ni cap acte de violència.
La manifestació discorre amb normalitat,
però, malauradament, la demarcació ha patit en guany
diferents successos que han acabat amb la vida de diverses persones.
El mes de març, una jove de 27 anys mor apunyalada
en ple centre de Tarragona, al carrer Colom.
Les primeres investigacions ja apunten
que es tracta d'un nou cas de violència de gènere,
ja que la víctima havia rebutjat mantenir una relació sentimental
amb el seu agressor.
Ho explica l'aleshores subdelegat del Govern central, Joan Maria Balló.
Sembla que entre la víctima i el presumpte agressor
no hi havia cap tipus de relació sentimental.
Per tant, aquesta és la hipòtesi amb la qual estan treballant
els que investiguen aquest cas.
L'agressor és detingut pocs dies després, a Lleida.
La fiscalia demana 26 anys de presó per un delicte d'assassinat
i un altre de coaccions i amenaces.
Ara es troba en presó provisional a l'espera que se celebri el judici.
Un altre assassinat convociona la demarcació a finals de l'estiu.
Un home ha mort per un tret d'escopeta
en el robatori d'una empresa de gelats de Vilaseca.
Els sospitosos de l'assalt són detinguts unes setmanes més tard
en diferents localitats de l'Estat.
Més recentment, un home i una dona moren de manera molt violenta al canà.
El cadàver de l'home es troba lligat a una cadira amb un tret a l'abdomen
mentre que la dona havia estat apallissada.
El cas encara no està resolt.
A l'octubre, una persona mor i tres meses resulten ferides
en una masia escorn al bou, al Baix Camp.
De la investigació, tres han dit que els fets podrien ser causa d'una intoxicació.
I a Reus, l'actuació d'un franc tirador no provoca surtosament cap víctima mortal.
L'home disparava trets amb una escopeta des d'una finestra de casa seva.
Un dels trets fareix un agent de la Guàrdia Urbana de Reus.
Com explica el regidor de Seguretat de l'Ajuntament de la capital del Baix Camp,
Eduard Ortiz, la intervenció de les forces de l'ordre impedeix que hi hagi més ferits.
Fes que era el vespre i hi havia poca llum,
doncs el que es va fer va ser bàsicament acordonar la zona
perquè l'agressor, el possible agressor, no pogués fugir ni pogués treure l'arma.
Cosa que després vam comprovar que ho havia intentat fer a les tres de la matinada,
posant l'arma dins d'una ombrella de platja que va intentar treure cap al carrer,
però quan va veure que estava acorrelat va tornar a entrar a cap dintre de casa.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Les instal·lacions de l'empresa Repsol han provocat algun ensurt aquest 2008.
Recemment, una petita explosió a l'interior del complex de la pobla de Mafomet
ofereix a lleument 12 treballadors.
En aquest cas, les conseqüències són afortunadament mínimes,
però al febrer, el vessament d'aigües residuals de Repsol Química al riu Francolí
provoca un capítol important de contaminació.
L'aigua no suposa cap risc per a la població,
però sí que provoca la mort de 1.200 quilos de peixos.
Per aquest motiu, des del grup ecologista GPEC, en demanen explicacions.
El que està clar és que va arribar a la xarxa.
El que no sabem, diuen ells que no va arribar al consum.
Bueno, investiguem-ho, perquè si va arribar a la xarxa,
nosaltres creiem que és evident que va arribar al consum.
I més quan l'empresa, és possible que inclús maliciosament,
ocultés el fet de l'abocament unes hores i minimitzés els seus efectes.
Per la seva banda, el cap de relacions externes,
a Repsol Josep Bertran, lamenta els incidents,
però remarca que no s'ha amagat informació.
El fet que nosaltres qualifiquem això com a menor
no vol dir que li estiguem traient cap importància.
Estem fent servir una determinació legal que hi ha.
En tot cas, el que està clar és que després,
durant el dia, en cap moment, minimitzem res,
ens posem a disposició de l'ACA, de la Generalitat,
del director territorial de Medi Ambient,
estem amb ells, estem remediant el que està passant
i estem donant tota la informació que ens demanen
i la que no ens demanen.
Un any que jo tenia un grup molt nombrós,
demanava dues aules
i feia l'aula de fumadors i l'aula de no fumadors.
I com t'ho feies per controlar el personal?
M'acompanyava un company, no?
I llavors en una aula es podia fumar
i en l'altra aula no podia fumar.
De fet, hi havia aules que no només es fumava tabac,
perquè a vegades bubo, era d'algun altre tipus de...
Bé, aquest olor encara se sent avui, eh?
A les aules?
A les aules no, però a la zona de la biblioteca sí.
L'edifici de la Facultat de Lletres a la plaça Imperial Tarraco
ha estat en els últims 37 anys
el centre neuràlgic de l'ensenyament universitari a la ciutat.
Per aquest motiu, professors que han impartit classes,
com Pere Navarro o Joan Prat,
han recordat a Tarragona Ràdio
algunes de les anècdotes que hi han viscut.
I és que aquest 2008 suposa la fi de les classes
per a aquest edifici,
que es traslladarà al campus de l'Avinguda Catalunya.
L'edifici, per tant, quedarà buit en les properes setmanes.
L'objectiu és que a mig termini
sigui la seu de moltes de les dependències de l'Ajuntament,
però abans serà la seu d'altres serveis,
com una oficina d'emancipació juvenil.
Ho explica l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros.
Molt probablement,
els centres de normalització lingüística de la ciutat
aprofitaran les aules de lletres
per tenir uns espais més dignes
i no tan petits com tenen en aquest moment.
Tres o quatre equipaments d'aquest tipus
poden anar ubicats provisionalment,
però almenys durant dos o tres anys, en allà.
Què estem parlant?
Doncs, miri, amb la banda Unió Musical,
el cor ciutat de Tarragona,
que també s'hi pugui ubicar aquí provisionalment.
De tal manera que tinguem activitat ciutadana important allà,
mentre i tant no tenim suficients equipaments.
També s'ha traslladat en guany,
després de molts anys de reclamacions,
l'escola municipal d'adults.
El centre ha abandonat unes instal·lacions molt precàries
del carrer Piramartell
per ubicar-se a l'antic convent de les Clarisses.
El director de l'escola,
José Ángel González,
ha celebrat la millora de les aules.
La millora és importantíssima
i jo crec que hi ha per salut.
Simplement tens aules amb llum,
amb finestres,
que és per renovar l'aire,
tens espai per tenir una sala de professors com de humana.
En canvi, un altre traslladat llargament reivindicat,
el de l'Escola Oficial d'Idiomes,
continua en punt mort.
Els problemes econòmics impedeixen començar les obres a la xerteres.
Per aquest motiu,
la Generalitat ha demanat a l'Ajuntament de Tarragona
que assumeixi per avançat el cos dels treballs,
tal com ha explicat el delegat del govern, Xavier Sabater.
Aquest nou entrebanc ha tornat a desencantar
la directora de l'escola, Jolanda Scott.
Estem ara buscant algun sistema
per fer algun tipus de substitució
del que és la Generalitat
perquè l'Ajuntament avanci el que és el seu finançament
i que després aquests diners es puguin retornar.
Molt entristida perquè penso que a Tarragona
es mereix una escola com ja fa anys
que tenen Girona i Lleida,
perquè jo ja vaig punxant i trucant i tal i qual,
però clar, si no hi ha diners, ja pots anar trucant.
Més encaminat sembla l'ampliació
de les places de llars d'infants municipals.
Ja s'està treballant en l'obertura de noves escoles bressol
a la zona de César August, a la Mora, a Sant Pere i Sant Pau
i a Joan XXIII.
La seva posada en marxa suposarà la creació
d'unes 400 noves places de llars d'infants.
Segons la portaveu de l'equip de govern, Begoña-Floria,
això permetrà pal·liar a partir de principis de 2010
un dèficit històric.
En total, juntament amb les obres del César August
que ja estan en marxa, estem parlant de 376 places,
que és un increment notable.
És a dir, aquest govern va dir que faria 4 guarderies noves
i són les 4 que li ho heu.
I tot plegat es du a terme en un clima d'atenció
en tot el món educatiu a causa de la tramitació parlamentària
de la nova llei d'educació.
Els sindicats de professors, especialment l'AUSTEC,
es mostren contraris al text proposat per la Generalitat
perquè consideren que obre la porta a la privatització
de l'ensenyament públic.
Així ho consideren alguns dels professors
que el 14 de febrer es manifesten pels carrers de Tarragona
en una marxa multitudinària.
Estem aquí per aquesta llei que no volem,
amb molts punts que ja estem en desacord.
Com quins són aquests punts?
Com quins és la privatització de l'escola pública.
Però el conseller Maragall no s'ha cansat de repetir aquests dies
que no es privatitzarà cap centre educatiu a Catalunya.
Potser és el primer que s'ha de llegir la llei
per saber-la interpretar,
perquè nosaltres l'interpretem d'aquesta manera.
El projecte de llei continua actualment
la seva tramitació al Parlament,
però de moment continua sense tenir el vistiplau dels sindicats.
En l'àmbit social, enguany s'han produït avenços
per millorar el nombre i la qualitat
de les places públiques de residència per a la gent gran.
Les obres del centre de la Mercè
estaran engestides a finals d'aquest 2009
i permetran ampliar les instal·lacions fins a 117 llits.
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila,
ha destacat que aquesta intervenció
és molt necessària per millorar el confort
dels usuaris a la Mercè.
Un projecte que l'estem desenvolupant com a fases
i aquesta és la que ens ha de permetre
al·loure aquesta capacitat de les 117 places
que distribuirem amb 39 habitacions dobles
més 39 habitacions individuals,
però sobretot també tot el que és el tema d'accessos
a la pròpia residència
i alhora també pel que fa a mobiliari i a material ergonòmic.
La consellera ha tornat a Tarragona aquest mes de desembre
per posar la primera pedra de la futura residència de la granja
amb capacitat per a 180 places de residències
i 40 de centre de dia.
El centre estarà gestionat per la xarxa Santa Tecla
i el seu director, Joan Maria Zerà,
ha assegurat que serà una residència excel·lent.
Fa molt de temps que esperàvem aquest dia d'avui
perquè aquest equipament és molt gran
i aquesta va ser la primera guerra
i al final hem fet una cosa maca, bonica, gran,
que tingui empenta i que tingui qualitat
en un lloc extraordinari i privilegiat d'aquesta zona
i per tant calia un equipament,
projectar un equipament bonic.
En Sanitat, l'Hospital Joan XXIII
ha estat el punt d'atenció durant bona part de l'any.
La millora de les instal·lacions ha de permetre
triplicar l'espai de l'àrea d'urgències,
així com modernitzar els quiròfans
i la unitat de cures intensives.
Però la Conselleria de Salut també ha hagut de fer front
a una convocatòria de vaga.
A la primavera, dos dels responsables de l'hospital
dimiteixen per la manca de recursos humans i materials.
Unes setmanes més tard es convoca una vaga
per disminuir les càrregues de treball de la plantilla
i afrontar les inversions pendents.
Finalment, sindicats i direcció arriben a un acord
una setmana abans de l'aturada.
Gaspar González és representant de la Junta de Personal
i Pilar Gavilán és la directora de l'hospital.
Donat que el contingut de l'acord,
pràcticament la totalitat de les pretensions
queden incorporades, hem considerat com a Junta de Personal
que era adequat desconvocar la convocatòria
que teníem en marxa.
Tothom ha fet esforços per pactar.
Amb aquest aplantillament que s'ha aconseguit,
pensem ja que tindrem uns mesos o temps,
vull dir, d'aquí a 2008-2009,
per poder anar treballant i dedicar-nos al dia a dia.
Fumando espero al hombre a quien yo quiero
tras los cristales de alegres ventanales...
Carlos.
Hola, ¿qué tal?
¿Tú qué tal?
Pues bien.
¿Qué fumas?
No, ahora no. Ahora estoy sufriendo un poquito.
Estás sufriendo, pero ¿has fumado en todo este proceso?
No, no he fumado.
Es decir, que desde el día que te apuntaste a la campaña
no has tocado un cigarrillo.
No, no he tocado un cigarrillo.
Bueno, ¿y tú sabes que has ganado un viaje a México?
Pues no está nada mal.
Hombre, yo diría que está muy bien, ¿eh?
Ha vivido bastante.
En Carlos ha guanyat un viatge a Mèxic
simplement per deixar de fumar.
Ell ha estat un dels afortunats del programa Tasta,
una iniciativa de l'àrea de medi ambient
de l'Ajuntament de Tarragona
que ha volgut incentivar que la gent abandoni l'hàbit del tabac.
L'èxit de participació ha avalat aquest programa
que ha comptat amb la col·laboració activa de Tarragona Ràdio.
Per cert, que encara que no els toqui un viatge de premi,
si encara fumen, poden proposar-se deixar les cigarretes
com a bon propòsit per aquest 2019.
A.
Queda para ehloque hacer.
Em produce la guanyat de tu boca,
anda que así me vuelves loca,
corre que quiero enloquecer de placer.
Sintiendo ese calor del humo embriagador
que acaba por prender la llama ardiente del amor.
Fins demà!