Déu-n'hi-do aquesta vida nostra de tots plegats, plena de contrastos,
des que ens llevem fins que ens n'anem a dormir.
Si fa una estona parlàvem d'aquesta societat tan desenvolupada
que ja no sap què fer amb tantes coses, tants plàstics,
i debatem si hem de fer una taula de metacrilat o de fusta noble,
doncs bé, hi ha tot un seguit de persones
i cada cop més que estan passant per dificultats realment serioses.
Hi ha tot un seguit d'entitats, com ara Càritas,
i moltes altres que també fan aquesta feina de donar suport
i d'intentar esmenar aquestes situacions,
ni que sigui des del punt de vista assistencial.
És el cas de la Casa del Transeun.
Diumenge se celebra el Dia dels Sense Sostre.
La Casa del Transeun de Tarragona farà una jornada de portes obertes
perquè tota la ciutadania sàpiga exactament
què és el que allà s'hi fa, com funciona i com es treballa.
La nostra unitat mòbil s'hi ha instal·lat a les portes,
jo m'imagino que han pogut entrar a dins,
i allà està Joan Maria Bertran i Jordi Soninyac.
Bon dia de nou, Jordi.
Hola, bon dia de nou a Minyalena.
Esteu dins de la Casa, que en els darrers mesos,
si vaig a Rada i si no tu em rectifiques ràpidament,
que ningú s'enterarà, han fet algunes reformes,
van arreglar una miqueta...
Això mateix, ara he tingut un rentat de cara,
podríem dir, aquest equipament situat a la part alta de la ciutat,
a la plaça de les Peixeteries Velles,
per acabar d'ubicar-nos just darrere de la plaça del Fòrum,
enfilant ja el camí cap al passeig de Sant Antoni.
i estem perquè, com molt bé comentaves,
aquest diumenge, dia 23 de novembre,
es celebra, vaja, es comemora el Dia del Sense Sostre,
una d'aquestes jornades que, de quan en quan,
cíclicament, cada any, ens serveixen a tots plegats
per reflexionar sobre alguns dels problemes
de la nostra societat actual.
Estem al hall d'entrada d'aquesta Casa del Transaú,
gestionada per Càritas, diu Cesana,
i estem acompanyats del director,
del seu responsable, en Josep Maria Castrillo.
Josep Maria, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Parlarem ara d'aquí uns instants dels serveis
que ofereix la Casa, de com afecta segurament
la conjuntura econòmica tan complicada aquest col·lectiu,
però parlem en primer terme d'aquesta jornada,
d'aquest diumenge.
Per què té lloc una jornada d'aquest tipus a nivell global
i quines són les principals reclamacions?
Molt bé, doncs com estàs dient,
el dia 23 fem el dia del voluntariat
i el dia també dels sense sostre.
Les Càritas, diu Cesana de Tarragona,
convoquen tots els seus voluntaris aquest mateix dia
per celebrar junts, recordar-nos,
que fem un dia especial dedicat als voluntaris,
però rere fons també hi ha tota aquesta campanya
a nivell nacional del dia sense sostre.
Volem, sobretot, celebrar un dia de portes obertes,
de sensibilització de la població de Tarragona
davant d'aquesta problemàtica tan gran que tenim
en aquests moments de veure tanta gent que ha perdut tot,
que l'únic que els queda és el seu nom.
Aleshores, el dia sense sostre és un dia de portes obertes
en el qual des de les 3 quarts de 10 del matí
fins a les 2 del migdia la casa del Transun estarà obert
per poder-la visitar, per estar amb nosaltres.
Les persones tan voluntàries com treballadors que estem aquí a casa
us podem rebre.
I esteu invitats també a aquestes hores, a partir de les 10 del matí,
a prendre una xocolata amb nosaltres amb coca
i celebrar amb la gent que estem el dia sense sostre.
Sobretot, sensibilitzar la població de la problemàtica
que cada vegada tenim més gran en el nostre país.
En aquest moment, la gent que s'està venint a casa,
que està trucant a les portes, és gent que està canviant el seu perfil.
Continuem tenint la gent crònica, per si dir-ho,
gent que porta molts anys al carrer,
però en aquests moments està venint un altre tipus de població
encara amb problemàtica, volem dir, més agroixada en el seu interior.
Quin tipus de problemàtica estem parlant?
Quin és aquest nou perfil de persones sense sostre,
d'usuaris també, perquè no, de la casa del Transun?
Doncs mireu, degut sobretot, com estàveu dient abans,
de la problemàtica socioeconòmica que està patint el país,
de crisi mundial, doncs hi ha gent que està perdent tot.
i per la seva feina, per la seva llar,
no pot pategar les hipoteques,
hi ha gent que amb problemes i circumstàncies,
no solament hi ha aquestes dues, sinó circumstàncies familiars,
de ruptures familiars amb la parella,
de ruptures amb amics, etcètera,
i es troba abocada al carrer.
I truquen a les nostres portes per primera vegada
gent que fins ara estava força bé,
que tenia uns diners, que tenia algunes coses,
i es troba que en aquests mesos s'està perdent tot.
Perdona, es parla fins i tot en molts casos
que cada vegada hi ha gent més jove
que respon a aquest perfil, és veritat?
I tant, tenim en aquests moments dins de la casa
gent que no arriba als 30 anys,
gent de 40 anys, de 30, de 50,
gent jove que està desesperada
buscant una feina que no troba
i es troba sense res.
En aquest moment tinc una persona, per exemple,
que va a peu cada dia a Reus
a buscar feina, a demanar feina,
ha anat ja dues vegades,
l'altre dia m'estava demanant per anar a Baix,
quants quilòmetres hi havia fins a Baix,
per poder arribar a Baix i poder buscar una petita feina cap allà.
Té, perdona, el comentari que va a peu fins a Reus
perquè no té diners per pagar-se el transport públic.
Això mateix, ni té ni aquest euro
per pagar-se el transport públic.
Diu, jo tinc les meves cames, estic fort encara
i agraeixo l'acollida que em feu aquí,
l'allotjament que em doneu, el menjar que em doneu,
però jo m'he de moure.
I va pels camps, per les macies, pels pagèssos,
demanant a veure si pot recollir l'oliva en aquests moments
o si tenen un altre tipus de feina.
i em diu, no trobem res i porto dos mesos
que he vingut des d'Orense caminant
i he arribat aquí i encara no he trobat cap feina.
Històries impactants, sense que mena dubte
les que ens trobem en aquesta casa del Transdoun,
però són casos que passen casos reals aquí mateix
a la ciutat de Tarragona.
Continuem parlant del tema del perfil,
de quines són aquestes persones que es troben en aquesta situació.
Tradicionalment s'ha dit que són els homes
els que majoritàriament formen part d'aquest col·lectiu.
Encara és així? Els homes són majoria?
Sí, són els homes a majoria els que tenim aquí a casa nostra,
però també el perfil de la dona va augmentant.
Tenim també algun matrimoni,
sobretot gent estrangera,
que tots dos no tenen res, no?
I els podem acollir en aquest moment.
No podem acollir en aquests moments famílies,
però la casa la tenim plena.
El perfil de la dona va augmentant,
va augmentant de forma significativa,
degut a que també es troba en aquestes situacions
de no tenir res, de trobar-se al carrer.
Aleshores, però quan arriba aquest perfil de dona,
ve més assegurejat,
han patit molt més al carrer,
han patit circumstàncies molt més fortes,
i aleshores venen en problemàtiques encara més fortes.
Comentàvem ara que segurament s'ha produït un canvi
en els últims mesos, en els darrers anys,
a causa del canvi de la conjuntura econòmica,
gent que podia ser de classe baixa,
classe mitja baixa,
i que en un moment determinat,
per una mala ratxa,
es veu abocada a la seva situació actual.
I també comentàvem que aquesta situació
difereix del perfil tradicional del sense sostre,
que és la persona que ha tingut uns problemes agreujats,
que fa molts anys, segurament,
que viu al carrer.
Aquest nou perfil
és més fàcil de reinserir a la societat, Josep Maria?
Mira, aquest nou perfil,
d'aquesta classe que ha perdut tot,
que tenia una feina,
i fins i tot ens han vingut petits empresaris,
petits empresaris que ho han perdut tot
i que estan en aquest moment al carrer,
doncs venen en una problemàtica
no només que s'han quedat sense feina,
sense diners, sense un sostre.
Hi ha un patiment interior molt gran,
però molt,
i una vergonya, per así dir-ho, interna,
que no s'atreveixen a dir qui soc.
I aleshores, aquestes persones
és la primera vegada que estan al carrer,
i pensem que hem de fer un esforç molt gran
perquè aquestes persones no caiguin al carrer.
Per caure al carrer
és poder caure després
a altres problemes afegits,
com pot ser les sedicions,
l'alcohol, la droga.
Són gent que tu la veus venir aquí a casa
i ni és alcohòlica ni és drogadicta,
però després ho sabem tots,
aquest patiment et fa olvidar penes i records,
i què fem?
I què veus?
Que compren els tetravics de Don Simón, etcètera, etcètera,
o que van a buscar droga on sigui.
Per què?
Perquè és la forma
que aquest patiment el puguin apagar una mica.
Quantes persones, no sé si ho teniu calculat,
poden trobar-se en una situació similar
en aquests moments a la ciutat de Tarragona,
al camp de Tarragona?
No, no ho tenim calculat, ni això.
Però sí que el mateix Ajuntament
se n'adona que aquesta problemàtica s'està tenint.
En aquests moments, ara mateix,
ja s'està tenint una reunió de coordinació,
Ajuntament, amb les institucions Creu Roja
i la nostra Càritas, i ho sé sana,
per veure aquestes problemàtiques socials
que pateix Tarragona
i com donar resposta coordinada,
no solament l'administració,
sinó amb les altres institucions.
Quines mesures extraordinàries es poden dur a terme, Josep Maria?
Mira, nosaltres pensem que la situació
s'està agreujant
i que en aquest moment no es veu exteriorment encara
el que està passant a la gent
i no es veu perquè encara hi ha gent
que està cobrant prestacions socials,
però que està a l'atur
i sembla que no passa res.
Fins i tot pensem i creiem
que al mes de març o abril
que s'hauran acabat moltes prestacions,
tindrem al carrer molta més gent.
Aleshores, s'han de donar respostes
i una resposta immediata
que s'haurà de donar és crear
menjadors socials.
No tenim cap a Tarragona.
Aquí ve molta gent a demanar-nos
poder menjar, no podem atendre.
Tenim les places de la casa de Transseuns,
que són 24,
més 15 places que gestionem amb el Bona Nit,
amb la pensió Carme,
que hem parlat algunes vegades.
Aleshores, amb aquestes 45 places
no donem abast,
ni tenim els recursos econòmics
per donar el menjar a la gent.
Però, veritablement,
la gent s'hi necessita menjar.
Hi ha gent que va a les botigues
dient, per exemple,
miri a la carnisseria,
miri aquest tros de costella,
que és que tinc un gatet,
tinc un gos,
sisplau, si me'l pot donar,
o aquest os, si me'l pot donar.
i saben perfectament
que no és per el gatet ni el gos.
Són per ells,
que es faran un brou,
es faran alguna cosa
i és el que menjaran aquell dia
amb una mica d'arròs.
Hi ha la vergonya de demanar,
però hi ha la necessitat.
En aquests moments,
una necessitat gran serà,
molt aviat,
el poder arribar a donar,
a atendre les necessitats
de menjar de la gent.
I és per això que s'hauran de crear
algun tipus d'estructura
per poder repartir menjant-se
al carrer.
I això ho veiem.
A Madrid hi ha menjadors
que tenen cues en aquells moments,
tenen cues en el seu carrer.
Això Càritas d'Espanyola
ens ho ha dit
i estem en comunicació
sobre aquesta situació
que està patint el nostre país.
Estarem pendents dels resultats
d'aquesta reunió de les polítiques
que pugui adoptar l'àrea de serveis
de la persona de l'Ajuntament de Tarragona
en col·laboració amb diferents ONGs
per intentar fer front a aquesta situació.
Parlava ara,
vostè ara,
de les 24 places
que ofereix la casa del Trans1
a places que estan gairebé plenes,
però places que estan en constant rotació,
perquè precisament el que s'intenta
és que aquestes persones
puguin tenir un servei d'atenció
durant uns dies,
però ràpidament donar-los ajuda,
assessorament, col·laboració,
perquè en la mesura del possible
puguin reinserir-se novament a la societat.
És així?
És així, no?
Aleshores, les persones que venen aquí
a la casa del Trans1,
doncs, tenim com dos programes.
Un programa a curta estada,
que en un inici comencem a donar sis dies,
si s'ha d'ampliar,
doncs s'amplia perquè s'està buscant treball,
s'ha d'arreglar documentació,
permissos, etcètera,
i pot estar un mes,
un mes i mig,
dos mesos,
i altres persones que potser necessiten
perquè han entrat dintre d'un programa
d'altres organitzacions,
de Tarragona,
com pot ser el FECAS,
de rehabilitació de gent
amb problemes d'edició,
sigui alcohol, sigui drogues,
i que estan al carrer
i aleshores s'han adherit a aquell programa
i necessiten un lloc on dormir
i aleshores utilitzen les instal·lacions d'aquí
o una treballadora social,
sigui del Consell Comarcal,
que necessita una plaça en un moment
perquè està tramitant a una persona,
l'està tramitant a una residència
o l'està tramitant a un pis tutelat
i aleshores es necessita durant dos mesos,
tres mesos,
doncs una plaça per poder residir aquella persona
i donem respostes amb més llarg termini
que pot ser tres mesos, mitjany,
una mica més, no gaire més
i aleshores atenem els tres seus
uns d'això de pas
i aquells que estan adherits
a algun tipus de programes
portats per alguna treballadora social,
sigui de qualsevol ajuntament d'aquí de la zona
o sigui d'alguna altra ONG,
Creu Roja, Càritas,
Càritas Parroquials,
això mateix, els nostres companys,
estem en coordinació amb els programes
amb la interparroquial, amb emigració,
o estem també en coordinació amb el FECAS,
que és el servei de català d'assistència a persones amb problemes amb edicions.
Recordem que la Casa del Trans1 funciona a través del voluntariat,
que són moltes les persones que de forma desinteressada
donen un cop de mà i dediquen moltes i moltes hores al seu temps lliure.
Quantes persones estan involucrades, col·laboren en aquests moments, en aquest projecte?
Bé, mira, jo volia fer una crida perquè el nombre de persones s'ha baixat una mica de voluntaris.
Ens han baixat dues coses.
Ens han baixat les entrades de diners que gent ens ha donat
i s'entén també en moments de crisi la gent potser vol dir
escolta, hem de guardar per si ens passa alguna cosa a la vida,
tenim alguna dificultat i de més, ho entenem.
Però volem fer una crida al temps, al donar el teu temps.
Avui em venia una persona que volia ser voluntària i em deia
«Mira, Josep Maria, fa quatre dies estava jo a l'estació de Vilaseca
i una dona cau allà mig borratxa, alcohòlica, estava...»
i aquests tres minuts que la vaig poder agafar i ella es va agafar amb mi
i l'abraçada que ens vam donar en aquell moment d'atenció que vaig poder
és més el que jo he rebut d'ella que jo el que he pogut donar.
I vinc aquí a oferir-me ser voluntària perquè un rep molt més del que pot donar.
Nosaltres pensem que Càritas, una institució de voluntariat,
és un lloc en el qual necessitem aquest voluntari per ajudar aquesta gent
per començar a fer vincles de relació, de normalització.
Pensem que molta gent que viu al carrer ha tallat aquests vincles de normalització
i necessita una altra vegada trobar-se gent que el parla amb normalitat.
Aleshores, des de la Casa del Trans 1 necessitem voluntaris
per posar en marxa un programa que tenim, que és la sala d'estar.
Què vol dir això? Estar, estar amb la gent, compartir un cafè, un suc,
un berenar, jugar un dominó, un parxís, una oca,
solament això ja és terapèutic.
Necessitem gent també per rebre la gent, per fer acollida a la recepció,
necessitem gent per tirar endavant tot el nostre amagatxem d'aliments,
posar-nos l'ordre, ara bé Nadal segur que tindrem més donacions,
necessitem gent per tot això.
Aleshores fem una crida al voluntariat, a gent que pugui compartir amb nosaltres,
encara que sigui una tarda a la setmana, encara que sigui un matí.
Jo puc estar amb vosaltres tres hores. Benvinguts siguis.
Comentaves anteriorment que es necessiten temps, es necessiten diners,
es protegeix en molts casos aquesta paradoxa, no?,
que en temps de crisi tothom va més just, tothom intenta reduir despeses,
però en canvi les necessitats augmenten, és aquesta paradoxa,
que malauradament és molt difícil de resoldre.
Clar, clar que sí. Aquest senyor que estava dient que està caminant cap a Reus
o cap a baix, no ha acabat i em deia, he d'anar a Tortosa,
a la Unió de Pagessos de Tortosa. Com puc anar d'aquí a Tortosa?
Nosaltres no podem donar diners. Necessitem algú que ens pugui donar,
encara que sigui una mica.
Els 5 euros que costa anar al tren per a Tortosa, per exemple.
Això ho tens per a aquest senyor. Per exemple, necessitem ajudar gent a arreglar papers,
s'ha de pagar taxes. Un senyor necessitava l'altre dia per pagar les taxes seves de 12 euros.
No els tinc més. Busca, treballa, busca un treball eventual, no sé on.
Persones que venen de... Tinc un noi jove de 25 anys que ve d'Albània.
és una persona que en aquests moments no té papers.
Què es pot fer? No ho sé, en aquests moments, no?
Aleshores tenim persones que veritablement estan passant necessitat
i alguna mà es pot fer, no? En aquests moments.
L'altre dia estava parlant d'una persona que era emigrant a Alemanya,
espanyola i havia estat a Alemanya. Em deia, allà em van acollir.
Podem dir nosaltres aquí, en el nostre país,
acollim a l'altre. Som per als altres com un samarità
que davant d'aquestes mancances, d'aquests moments difícils que passa a la gent,
escolta, aquí tens un lloc on poder estar, aquí podem oferir-te això.
Ja sé que hi ha molts problemes dintre de la conjuntura espanyola, no?
I, però en el seu moment hem necessitat d'aquesta emigració.
Com donem resposta en aquests moments a aquests immigrants que tenim aquí a Espanya
que encara no es tenen arreglats els seus papers?
És un cranquer, no? Una gran pregunta, que s'ha de buscar respostes.
Tenim molts pisos deshabitats.
organitzacions com ONGs, podem gestionar pisos que estan deshabitats per aquesta gent?
Podria ser. Per què no?
Segurament hi ha recursos en molts àmbits i fa falta diners,
fa falta organització, fa falta personal, fa falta col·laboració en molts àmbits.
Josep Maria, ja gairebé per acabar.
En començar aquesta entrevista amb la Iolanda comentàvem
que la casa del Transaunt segurament ha patit un seguit de millores
al llarg dels últims temps.
Actualment, quin és l'estat d'aquestes instal·lacions?
Bé, l'estat de les instal·lacions.
La gent ve aquí i es troba bé.
Intentem crear un clima d'acollida.
Les instal·lacions són velles, estem en el casc antic.
I és una casa antiga.
Té calefacció, és tan neta.
La gent, això ho agraeix molt perquè es canvia cada vegada que entra un
té tots els gens sols nets, la tovallola, es canvia cada setmana,
s'ajuda molt el rentat de la persona, que veritablement va així neta
perquè si ha de buscar feina és important que no faci maloró ni molt menys.
I això ho cuidem.
Tenim el rober, juntament amb els robers de filigrant,
un altre programa de càritas.
I aleshores es dona serveis d'allotjament, serveis de menjar,
serveis de consigna, serveis de rober, serveis de...
Ara volem muntar molt millor la sala d'estar.
I a través de la treballadora social també es dona...
I s'intenta orientar la persona què pot fer, cap a on pot caminar,
però cada vegada són menys els recursos que tenim al nostre país
i menys els recursos que podem donar a les persones per sortir-se d'aquestes situacions
que estan visquent de manca de sostre, manca de relacions, manca de treball.
Doncs recordem que aquest diumenge, pels bòs aproximadament de les 10 del matí fins al migdia,
hi ha una bona oportunitat per conèixer aquestes instal·lacions
i també, per què no, per interessar-se per aquests programes i per donar-ho un cop de mà.
Josep Maria Castrillo, responsable de la Casa del Transdeun,
gràcies avui per obrir-nos novament les portes d'aquest equipament
als micròfons del matí de Tarragona Ràdio.
Molta sort aquest diumenge i fins la propera, bon dia.
Doncs moltíssimes gràcies per la vostra acollida, per venir aquí,
per interessar-nos per nosaltres i per donar aquest missatge a la societat de dir
ei, hi ha moments de la vida que la gent pot patir
i tots podem donar una petita resposta, encara que sigui una encaixada de mans.
Si et sembla, Jolanda, ens quedem amb aquest últim comentari d'en Josep Maria.
Jo diria que sí que no podem afegir res més. Gràcies, Jordi. Fins després.
Fins ara, bon dia.