Sintonia de Santa Tecla, sintonia que, home,
esperem que no s'avorreixin de sentir-la aquests dies,
però ja els garantim que sonarà força a partir d'avui mateix,
a Tarragona Ràdio i especialment a partir de demà,
demà passat volíem dir, divendres,
en què farem el programa especial des de la casa de la festa.
Sintonia que ens dona pas a parlar amb el nostre perpetuador d'avui.
Ja saben que aquests dies hem estat parlant amb diferents persones
que han rebut un reconeixement per la seva participació activa en les festes
al llarg dels últims anys.
Avui tenim a l'altra banda del fil telefònic en Joan Llort.
Joan, què tal, bon dia?
Bon dia, bon dia.
Què tal, com va tot?
Bé, mira, aquí treballant, ben bé.
Com es preparen aquestes festes?
Doncs bé, esperem que...
Bé i esperem que a veure si disfrutem d'elles com cada any.
A partir de quin moment Joan Llort de l'any comença a canviar el xip
i comença a pensar, escolta'm, Santa Tecla s'acosta,
hem de començar a repassar assajos, a repassar diferents coses,
mentalitzar-nos fins i tot.
En quin moment, no sé si hi ha a partir d'una data aproximadament
que canvies el xip?
Jo, quan l'últim dia que acaba, el dia 23,
bueno, el dia 24, quan acaben els castells,
ja començo a pensar en l'any que veia.
Sí?
Sí, sí.
T'ha creu tot l'any, doncs?
Sí, sí, sí, tot l'any, perquè sempre estem fent alguna altra cosa
i ja estàs preparant-lo de l'any que veia.
Quan acaben...
Quan pugen la xereta amb la faixa del balcó,
ja comences a pensar en l'any que veia.
Tu no t'esperes ni la traca, tu, per tu, els pilars de la Mercè
són el final, el punt final de Santa Tecla.
Sí, sí, sí.
Escolta'm, Joan, vas rebre el reconeixement de Perpetuador l'any 2000.
Sí.
Tu ets geganter.
Explica'ns una miqueta la teva trajectòria en les festes de Santa Tecla.
Bé, jo hi he estat més de 25 anys de geganter,
dels gegants vells de la ciutat, els del Cors del Bou,
i bé, i ara actualment ja estic retirat,
quan m'han fet Perpetuador estava un any més,
i jo ja ho vaig deixar, perquè hi havia altra gent darrere meu
que ho podien fer,
i ara actualment soc com el cap de coll honorífic,
i me diuen.
I llavors, doncs, bueno, ara,
resulta que ho vaig deixar, el dels gegants,
però, bueno, el Jordi Beltrán i jo,
doncs ara m'ha agafat,
vaig coordinant les festes de voluntari,
i porto 4 o 5 anys fent de voluntari
a les Alcabiles, allò amb els walki,
coordinant la gent, i així.
Aquí alguna cosa sempre estem fent.
I què és més complicat,
coordinar un grup de gegants o anar amb el walki
el dia de la processó?
No, és més complicat això del walki,
perquè amb els gegants som un grup
i entre d'altres ho arreglem.
Per aquí has de coordinar amb un de gent,
i uns, doncs, una cosa, l'altre una altra cosa,
però al principi és més complicat
això de coordinar les festes.
Per cert, ara que no en sent gairebé ningú,
sempre he tingut curiositat per saber
què es diu la gent, els voluntaris de la festa,
en aquest walki-talki,
que és aquest instrument del qual
no us enganxeu gairebé mai.
Què us comenteu, pel walki?
No, bueno, no, perquè a veure si on està un,
si aquí està ballant a la plaça d'escoles,
que si ha sortit ja de l'Ajuntament i això,
clar, estan coordinant,
perquè tots que vagin tot coordinant
el millor possible.
Escolta'm, Joan,
la gent sempre es queixa,
amb raó o no,
que la processó i la cercavila es talla massa,
sempre és aquesta reivindicació,
escolta'm, que això es talla.
Per què es produeixen aquests talls?
La gent ha de comprendre que tots els grups
surten un parell de vegades a l'any,
per la cercavila i per la professora,
clar, i tots volen ballar,
tots volen fer, clar,
ja els gegants van ballant i van corrent,
però clar, hi ha grups de danses
que s'han de parar,
i això és el que fa tallar la cercavila,
perquè clar, clar, jo comprenc,
que la gent, hòstia,
que s'està tallant molt,
però la gent ha de comprendre també
que la gent,
una vegada que surten,
volen actuar i passar-ho bé
i ho fer el millor possible,
clar, i això,
és el que fa tallar la cercavila de professor.
També disfrutes de les festes
des d'aquesta nova faceta?
Sí, sí, sí,
i ara el que passa és que abans
no veia gairebé res,
perquè com que anava a dintre,
i ara que estic des de fora,
doncs ho veig quasi tot abans.
Ara he guanyat,
una cosa que he guanyat,
doncs que ara veig tot,
disfruto més de les festes que abans.
Abans disfrutava, sí,
les festes amb els gegants,
però clar,
una vegada que acabava amb nosaltres,
doncs ja marxava i jo,
però ara no,
com que anava a esperar que acabin tots,
ara ho veig tot millor,
i ara que ara ho disfruto més de tot.
Algun element del seguici popular
que has descobert recentment,
aquests últims anys,
i que t'hagi sorprès gratament,
algun que t'agradi en especial?
No, bueno,
en principi,
jo no vull discriminar a ningú,
i jo crec que el Santa Tegla
és una de les millors cercaviles
que hi ha a tot Catalunya,
i per no dir a Espanya,
no?
I llavors per això dic que
jo estic molt content
d'haver vist coses
que no les havia vist mai,
actuacions de grups,
d'ençai,
d'això que no sé,
que ara amb els gegants
no els pots veure,
però tu vas davant de tot,
i ells van més a darrere,
i ara com que ho puc veure tot,
doncs disfrutes millor de les festes.
Joan,
ja per anar acabant,
per un geganter,
què és el més complicat
de les festes?
El més complicat?
Home,
el més complicat
que la gent,
que a vegades
se despassa per davant nostre,
clar,
nosaltres des de dintre
hi haguem gent al costat,
però des de dintre
també es veiem el davant,
i vas ballant,
i a mi no que algú
que aquell moment passi,
li fumis un cop,
i que hi hagi una miqueta
que caigui el gegant,
que a mi,
gràcies a Déu,
no m'ha caigut mai,
amb 25 anys que l'he portat,
però hi ha gent que ha tingut la mala sort
que a algú ha passat
i li ha fumut un cop,
clar,
ell li fa perdre l'equilibri,
i el que hi va,
ja saps el que pot passar,
que van caure a la terra,
d'enténs?
És una activitat festiva,
però té el seu mínim risc,
i sobretot,
doncs vaja,
per això esteu vosaltres ara,
la gent de World
i demanen sobretot a tothom
que no passin mitjans
a les actuacions del seguisse.
No, clar,
per això, clar,
nosaltres estem dient,
que és que és risc,
clar,
jo comprenc que els gent crios
volen tocar el gegant,
volen tocar moltes coses,
clar,
jo comprenc,
clar,
però ara no saben el perill que és,
perquè tu des dintre no els veus,
i si te saps per darrere
o pel costat,
i estàs durant una volta amb el gegant,
i li toques amb la pota,
amb un criu,
i te fa perdre l'equilibri,
pots fer un més mal,
en principi,
si cau el gegant,
si et saps molt de greu,
mira,
es pot reparar,
però si fas mal a algú,
això no té tanta reparació,
m'entens?
Joan,
ara sí,
ja per anar acabant,
no hi ha hagut cap perpotó
que s'hagués capat
d'escollir-nos un acte
de les festes a Santa Tecla,
el seu acte que més li agradi.
Abans t'has escapolit una mica
de l'escomesa
quan hem preguntat
sobre el grup del seguisse popular,
però sí que ens has de destacar
un acte de la Santa Tecla
que no et perds mai,
que t'agrada especialment.
Jo especialment m'agrada
la baixada de l'Àliga.
La baixada aquesta,
i més,
des que es van incorporar els gegants
i altres elements del seguisse,
jo crec que
ahir jo no havia vist mai
tanta gent
i ahir disfrutant,
perquè clar,
aquells dies quan pots portar
un element
que encara si no siguis portador
pots ficar de sota,
portar el xacal i ballar,
i això la gent,
si estàs dintre
i veus com disfruta la gent,
i jo per mi és una cosa
que em motiva
i des que ja sortim,
creix quan hi ha anat altres,
doncs encara
ho vius a la festa dintre,
i això és una cosa
que m'impacta molt
i estic esperant
quasi cada any
per fer això
de la baixada de l'Àliga.
Doncs vinga,
enguanyi que ho en diumenge,
de diumenge,
o sigui que l'endemà
és que treballem
com haurem de patir força.
Jo crec que molta gent,
encara que l'endemà
se treballi,
un dia que vagi
un domingo més tard,
ja recuperant,
que vagi una mitjana després.
Ja ho comentarem al jefe,
sincera,
Joan Llor,
una abraçada,
bona santa tecla.
Igualment,
que vagi una mitjana.