Ara són dos quarts d'una del migdia,
a set minuts, en matí de Tarragona Ràdio.
El proper dimendres, a la Universitat Rovira i Virgili,
hi haurà un acte de reconeixement dels alumnes de la URB Ciutadana
que han après, i ens consta que moltíssim al llarg del curs,
en 2007-2008, a més es farà el lliurament dels certificats.
Serà dos quarts d'una a la sala de juntes del rectorat.
Però el més important, sobretot per aquells que vulguin acostar-se
i conèixer què és aquesta experiència,
és que aquesta setmana s'ha obert el termini per matricular-se,
per poder participar en aquesta altra manera d'aprendre
i d'acostar-se al món acadèmic,
si són vostès majors de 55 anys.
Ens acompanya Maria Bargalló, és la coordinadora del programa.
Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Sempre un plaer que vinguis a la ràdio, eh?
Mòria, ho saps que...
Però sempre portes bones notícies, a més a més, això és fantàstic.
És l'avantatge.
Mai vens a parlar de drames, i això és el magnífic.
I una altra persona que també ens porta molt bones notícies
és Gerard Fons. Senyor Fons, molt bon dia.
Bon dia.
O Gerard, ja directament.
És un dels alumnes del curs de l'any passat,
però que a més té previst continuar estudiant.
També porta bones notícies, perquè voler aprendre
i pensar que aprendre aprenem tota la vida, no, Gerard?
Aprenem sempre.
Correcte, sí, sí, constantment.
I aprenem des del matí que ens aixequem,
però si ens donen un cop de mà,
gent que sap més que nosaltres com uns professors universitaris,
ja és un luxe.
És una gossada.
A la Mariana li farem que faci la part teòrica,
i en tot cas amb el Gerard parlem una miqueta de la part pràctica.
Per què?
Per què es va apuntar a aquests cursos
i no va triar un altre tipus d'aprenentatge,
perquè avui dia l'oferta de formació és molt àmplia.
Algunes, diguem que no donen moltes facilitats
si tens una vida laboral,
si tens una determinada edat per temes d'horaris,
però vaja, si un busca sempre troba alguna cosa.
Per què aquest sistema i no pas un altre?
Bé, jo vaig triar aquest sistema
perquè des de petit sempre l'arquitectura m'havia agradat,
sempre em ficava per les obres,
m'havien de treure, no?
Vostè que fa per aquí fora, tal.
Però bé,
vaig tindre l'oportunitat aquesta,
tinc ara 66 anys,
o sigui, ja estic jubilat,
i vaig dir, doncs mira, ho intentaré, ho provaré, no?
No espero res.
I efectivament em vaig matricular
i des del primer dia que hi vaig anar
em va enganxar.
A més a més, va ser molt agradable
perquè estar al redor de nois i noies de 17 anys
és dir que, clar, tu en tens 66,
ja et diuen on són qui que ets vell.
Jo crec que vells no hi som mai.
Ens fem grans però no vells.
Sí, jo crec que això és una qüestió del cervell.
Són grans en el millor sentit de la paraula,
però vells no.
Però vells no.
I, clar, això també et dona un estímul, no?
Perquè veus com funcionen
i és pràcticament els que després,
el dia de demà,
són els que manegaran tot el tema de la vida, no?
i jo m'hi vaig trobar molt a gust,
no vaig tindre cap problema.
El primer dia et miraven així, ho van dir...
Pensava que era un profe infiltrat, no?
No, i deien, què deu fer aquest senyor aquí, no?
I tal.
Però, bueno, els hi vaig explicar
i, bueno, ho van entendre i molt bé.
Ara ja no va a les obres.
No, sí, encara, encara.
Sí, però ara és molt perillós vostè,
perquè ara té coneixements tècnics sobre el tema.
Ui, no, no, no,
els coneixements tècnics encara no, no.
Jo estic ara al començament del començament
de tindre idees de coses.
Perquè, exactament, Gerard,
quines assignatures, a quines matèries?
Sí, jo vaig fer història...
O sigui, el primer curs,
que va ser el primer quatrimestre.
Aleshores, vaig fer l'assignatura de composició 1,
que és entendre la teoria
i la història general de l'arquitectura,
els materials que s'empleaven
i conèixer aquests materials, no?
Després això treballa la imaginació,
la sensibilitat estètica,
la capacitat d'anàlisi
i, a més a més,
et fa pensar
com ha anat evolucionant l'arquitectura
i quines persones han fet
que això es pogués desenvolupar, no?
Aquest primer quatrimestre
va ser molt interessant
perquè hi va haver opinions
de molts no-arquitectes,
perquè en aquella època,
quan se va començar,
no hi havia arquitectes com a tals,
però sí que, per exemple,
a mi em va farpar molt
el Josep Paxton,
que és el que va fer el Cristal Palace,
a Londres.
Aleshores, això va ser unit,
i, per tant, jo crec que va ser
el començament de l'edat moderna
dintre de l'arquitectura,
perquè realment es va fer una cosa
que era completament diferent
a la que existia.
És a dir, aquest senyor
era un senyor que treballava
al ferrocarril,
s'havia de fer aquest palau
en un temps molt curt,
els projectes que s'havien presentat
eren molt cars
i de molta llarga duració,
i aquest senyor es va comprometre
a fer-ho en 35 setmanes.
Com un repte, eh?
Sí, com un repte,
i era un edifici
de 600 metres de longitud,
o sigui, que vull dir,
era un palau enorme.
I és el Cristal Palace,
se li diu cristal,
perquè pràcticament es va fer
tot de vidre,
i a través de vigues de ferro,
com podem dir, no?
I va ser la primera vegada
que es va començar a treballar
a l'obra, també, no?
És a dir, va ser un desenvolupament
molt important.
I efectivament es va fer,
es va inaugurar,
van passar per allà
un munt de milions de persones
que en aquella època
era quan se començava ja
amb el tema del ferrocarril
i es començava, doncs,
els barcos ja començaven a haver
companyies que feien
entre Amèrica,
entre diferents nacions,
no?,
entre diferents països,
i va ser un èxit.
Si tingués notes,
jo crec que hagués tret
un excel·lent, eh?
Perquè, Maria,
tu que ja fa molts anys
ja que tens experiència
acadèmica
de relació amb els joves,
és cert que,
i servidora,
no és experta en el cervell,
però que hi ha
en determinades edats,
diguem-ne,
que memoritzar,
que anar acumulant dades,
doncs et costa més
que quan tens 18 anys.
Per això ho substitueix
aquesta capacitat
d'anàlisi d'estimació
cap al nou coneixement.
I això, Gerard,
probablement,
perquè ho notem tots,
no dius,
home,
no m'aprèn les coses
amb tanta facilitat
com abans,
però, escolta,
estic el cervell molt esponjat
i tot ho racionalitzo
d'una altra manera, no?
Sí,
el que passa que després,
per almenys a mi el que em passa,
em costa molt
després de retindre-ho, no?
És a dir,
tinc molta informació...
Però l'anàlisi,
la capacitat d'anàlisi
és més gran, no?
Exacte.
i de relació, jo crec.
I de relació amb les coses,
perquè l'experiència,
vulguis o no,
fa de marc
on inclous
totes les coses
que vas anar aprenent
i això suposo
que als joves
els costa més
perquè no tenen aquest marc
en què poden
posar
aquests nous coneixements, no?
I jo crec que
el dèficit,
diguem-ne,
o la
petita resta
que pugui ser
de capacitat
de retentiva
les superes
amb aquesta possibilitat
de connectar
amb moltes més altres coses
que millor els joves
que no tenen tanta experiència
i, per tant,
els costa més,
els has de donar més eines
perquè sàpiguen exactament
que allò no és com un bolet
que surt en sexe
sinó que té molta relació,
com ell ja estava veient,
en totes les coses
que sap
que ho pot connectar...
Clar,
estructurar-ho,
contextualitzar-ho
en una època
a cercar realment
què és important
i per què és important
per mi aquest coneixement, no?
Sí, sí.
Anem guanyant, eh?
Veus, veus,
això de fer anys
de morir una mica
com diu el Gerard,
que cada dia morim una mica
però per bé
en aquest cas.
Una iniciativa
com aquesta
de la Universitat Ciutadana,
a veure,
jo em nego a qualificar-la
quantitativament
però sí qualitativament.
Números,
aquí no reunirem
a nombre d'alumnes
com els que van al Camp del Barça
ni falta que fa,
però aquest projecte
que va començar
amb una certa timidesa,
Déu-n'hi-do, no, Maria?
Esteu satisfets
de com ha anat
l'acollida
i el nombre
d'alumnes participants.
Sí, no,
en total
n'hem tingut uns 40,
alguna baixa
per circumstàncies,
diguem-ne,
de malaltia
sobrevinguda,
però
perquè era el primer any
ja era suficient
com per poder veure
com funcionava, no?
Tampoc
pensem
que hagi de tenir
una acollida massiva
perquè tampoc no és aquesta
la situació real,
però donar sortida
amb aquestes persones
que tenen aquest desig
de seguir aprenent
en aquests tipus concrets
d'assignatures,
de matèries,
d'àmbits de coneixement,
jo penso que
a nosaltres
no ens suposa
més que organitzar-nos
per donar
sortida
amb aquest programa
dintre del que seria
la nostra estructura pròpia
i a ells
els suposa
poder trencar
una mica
les barreres
que tot el sistema educatiu
diguem-ne,
d'alguna manera
posa
en aquests períodes
en què no és l'habitual
que un hi entri,
però que
superat això
jo penso que
no és necessari
que tinguem
unes xifres de mils,
sinó que
les persones
que hi entri
estiguin satisfetes
i jo crec que
en aquest sentit
el resultat
ha estat així, no?
Que hem de seguir
donant més ofertes,
segur,
perquè doncs
ara hem aconseguit
que tots els centres
tinguin
una mínima oferta,
que també
hi ha camps
que doncs
a millors
ens quedaven
poc oberts,
que hem de seguir
donant-li difusió
perquè no ens trobem
en casos d'aquests
que vas i dius
coneixes aquest programa?
No, no n'he sentit
a parlar,
doncs per tant
la tasca és allòs
contínua
com perquè tothom
ho conegui,
perquè els circuits
també són diferents
del que es movem
nosaltres habitualment,
no?
Donem a conèixer
aquest programa,
no confonem,
això que dic
és una obviedat,
però jo ho dic,
no ho confonem
és que assistim
a les classes
enreglades
amb la resta d'alumnes
que estan cursant
els seus estudis.
Som uns autèntis
ocupes de les aules,
no?
Sí, sí, sí.
Però en el bon sentit
de la paraula.
En el bon sentit,
naturalment.
Perquè,
o en el bon sentit,
no, no,
però ja no els ocupes
en aquest sentit.
Ocupes sense K,
eh?
Ho posem en C.
Perquè vol dir
que,
com deia en Gerard,
és aquesta sensació
de viure
de prop
el que seria
el procés
d'aprenentatge
de la gent jove
que ha de conformar
el món.
Jo penso que és bonic.
I veure que estàs
de costat a costat,
sense fer-te diferent.
Que seus allà
on has de seure,
que prens apunts igual,
no?
Sí, sí,
exactament igual.
Presentes treballs igual?
I te'ls passes,
te'ls passes els apunts
i demanes,
en fi,
no, no,
ets un alumne més.
Evidentment,
no pots ser massificat
això en quant a d'aixòs,
perquè,
evidentment,
dos, tres persones,
sí.
Si fossin més persones,
probablement,
ja pertorbaria
el funcionament
normal de la classe.
Per tant,
tens d'entendre
que tu estàs allí
per escoltar,
per d'aixòs,
per parlar també,
però, doncs...
Pots intervenir
a les classes.
Sí, sí, sí,
intervens a les classes.
i intervens a les classes,
però que sàpigues
que, doncs,
bueno,
ets un alumne
una mica especial
i que tens de tenir
un respecte
perquè allò funcioni
sense que tu creïs problemes,
no?
Fas els treballs,
també?
Si vols,
t'examines
per autoavaluar-te
tu mateix?
També,
també es pots examinar,
si vols,
i jo no ho he fet,
no ho he fet
perquè no em considerava
que estava encara
preparat per fer-ho,
vull dir,
són molts anys
que no ho havia fet,
però que aquest pròxim curs,
evidentment ho faré.
Sí, perquè serà
el segon curs,
el segon any?
Serà el segon any,
o sigui,
serà el tercer quatrimestre.
I ja has triat
les assignatures?
Sí,
ja he triat l'assignatura,
jo vaig,
per qüestions d'horaris,
vaig haver de fer
el segon quatrimestre,
vaig haver de fer
composició dos,
però la part segona
de la composició
que es composa
en història de l'art,
en primer,
i en història de l'art segon.
Doncs ja vaig fer història
a l'art segon,
ara faré història
a l'art primer.
O sigui,
una mica al revés,
però per combinar-m'ho.
Molt bé.
I sí,
sí,
i continuarem,
continuarem,
si del poc.
Quants estudis oferteu
des de la URB Ciutadana?
Quants estudis
o quantes matèries?
A quantes facultats?
No sé com plantejar-te, Maria.
A les facultats,
totes.
Totes les facultats.
Totes,
ara en guanya totes.
El que passa
és que la proporció
també és diferent.
Les peticions,
pel que hem comprovat
i era relativament previsible,
s'entren en el món
de les socials
i les humanes,
perquè és també,
potser,
un dels nuclis
d'interès,
de percepció,
que permet estar
una mica
al voltant
del que passa al món,
que pots percebre
determinades qüestions.
Però tenim oferta
en tots els centres
i s'hi fa una fa
unes 180 assignatures
entre el primer
i els nou quatrinestres.
Hi ha on triar,
assignatures.
I quines tenen més demanda
per l'experiència
d'aquestes 40 persones
que han participat
en general?
Història és una de les
que tenen més demanda.
Història és un dels focus
bàsics
on van aparar
molts dels estudiants
que tenen interès.
Però no exclusivament.
També tota la
Faculta de Ciències Jurídiques,
tant el que seria dret
com treball social.
Per tant,
inquietuds d'aquesta mena,
que en certa manera
permeten veure
aquest context social
i interpretar-lo.
Jo crec que moltes vegades
són eines
per acabar d'interpretar
allò que veus
que t'inquieta,
que veus
que evoluciona.
Sí, sí,
és en definitiva això.
Però això no exclou
que hi pugui haver
interessos també
en el món
de les ciències de la vida,
en el món
de les enginyeries,
encara que aquí
l'oferta és més limitada.
Per tant,
i l'arquitectura
com tenim una mostra aquí.
Però l'intent
és de cobrir-ho tot
sabent que es concentren
més les peticions
en uns àmbits
en què van en aquesta idea.
Què tal els professors
tenir aquests alumnes
singulars?
Doncs jo penso que bé,
en general,
les impressions
que han arribat
són totes positives,
en el sentit que,
clar,
és tant el grau
de motivació
que hi ha
que és per força
significatiu,
no?
Es crida l'atenció
i per tant
és difícil
que a vegades
et trobis
concentrat
l'interès
en una persona
de la manera
que la veus
en què s'engresca
fent això.
Els nostres estudiants
no s'engresquin,
no?
Però aquesta capacitat
que diem abans...
La motivació és diferent.
Quan tens 18 anys
a quan tens 60
o 40, no?
Exacte.
Per tant,
en aquest sentit,
la diferència hi és,
però els professors
aprecien la diferència
i la valoren,
evidentment.
més enllà del coneixement
acadèmic,
en Gerard,
jo m'imagino
que assistir a aquestes classes
té un plus
que és el coneixement
d'un col·lectiu
que a vegades
és molt criticat,
injustament,
i de veure
que la gent jove,
hi ha gent jove
que val molt la pena,
que no estan,
com a vegades diuen,
els que no els coneixen
per divertir-se
i només volen sortir,
no.
Tenim uns col·lectius
de gent jove
realment extraordinàri
i molt ben preparats,
no?
Sí,
realment,
i això ha sigut
una sorpresa,
són gent que treballa molt,
que treballa molt,
que es dedica,
que evidentment
tenen les seves juergues,
o sigui,
les seves deixos,
malament aniria,
exacte,
és a dir,
jo sento,
doncs escolta,
després sortirem aquesta nit,
anirem a prendre una pizza,
anirem a fer no sé què,
però són gent
molt responsable,
gent que no s'assembla
en res
a lo que els mitjans
de comunicació
i tant
de ràdio,
televisió,
diaris,
el que sigui,
perquè és clar,
sembla que el que ven
és les males notícies,
no?
I el que realment abunda,
el que realment
ja
no és això,
és tot el contrari,
és dir,
hi ha aquestes persones
que treballen
que tenen ganes
de tirar endavant.
L'excepció probablement
siguin aquells
que conformen
aquella imatge negativa,
la majoria...
Exacte,
no, no, no, la majoria
funciona perfectament.
No, no, això és molt important,
perquè també dona un coneixement
que a vegades jo m'imagino
que amb amistats seves
de la seva generació
moltes vegades
ha sentit comentaris negatius
cap a la gent jove,
Sí, sí, sí, sí,
no, no, és...
Per mi
són un col·lectiu fabulós
i que a més a més
tenim que confiar en ells
i que són els que ens trauran
les castanyes
el dia de demà
i que espero que
tant en l'àmbit social
i polític
puguin canviar
algunes coses
perquè jo crec
que actualment
el sistema polític
que tenim
i això ara entraia
en un altre tema
que no té res a veure,
però...
Això també s'aprèn
a la universitat.
Jo crec
que
que ha de canviar
perquè no es pot continuar
amb aquest sistema.
Sí, és un sistema democràtic,
és un sistema d'aixòs,
però no funciona.
Justament avui
llegíem en un ampli article
d'un diari
d'Avast Nacional
que no negaven
les virtuts al sistema
però el que sí afegien
és que el sistema
s'està devaluant,
que és la pròpia societat
i la pròpia classe política
que està devaluant el sistema.
No es qüestiona el sistema
sinó de la manera
de com està
d'alguna manera degenerant
cap a uns camins
que sembla
que no estan funcionant
en condicions.
Els partits polítics
sembla ser
que el principal
és el partit
quan en realitat
és el servei
al ciutadà.
Jo crec que això
ho estan oblidant
i llavors
defensen el partit
com sigui.
Al final,
la universitat
el que vol ajudar
els joves
sobretot
és a pensar,
ja tenir criteri propi.
Pensament crític.
Pensament crític.
I està molt bé
que persones
que ja venien de casa,
diguem-ne
que venia de ser
ja aquest pensament crític
d'on el puguin
afegir a les aules.
Maria,
les persones
que ens escolten
majors de 55 anys
no cal tenir cap titulació
prèvia.
En absolut.
Cap ni una.
Res.
Cap filtre
en aquest aspecte.
L'únic filtre
són els 55 anys
que ara parada
el seguim mantenint així
perquè em sembla
que és
un punt
en què
podem agafar
gent
que es pot haver
prejubilat
i que sigui
en aquesta edat
perfectament actiu
des del punt de vista
intel·lectual,
físic,
amb ganes
d'aprendre,
com dèiem,
i a partir d'aquí
cap més altre problema.
Se tancen al rectorat?
Demanen un formulari
a través d'internet?
No, se tancen
on tenim ara
centralitzats
tots els serveis
de cara als estudiants
i de cara
a tota la comunitat
universitària
que és a l'Avinguda
dels Països Catalans
on hi ha
un edifici
amb una gran
que es veu
des de la rotonda
que entres
a l'Avinguda
dels Països Catalans
i allí tenim
el servei de gestió
de l'extensió universitària
i allí els faran
la matrícula.
Es fan la matrícula
i ja tenia
el calendari
de dates.
A per web
també hi ha
tota la informació
veuran
una mica
que el que fem
és que l'oferta
a diferència dels estudiants
els matriculem
per quatrimestres
perquè també es puguin
organitzar
amb més facilitat
i a partir d'aquí
matriculen les assignatures
que vulguin
el primer quatrimestre
i el segon
si en donen ganes
doncs hi tornem.
L'any passat va passar així
que la gran majoria
que havien fet
el primer quatrimestre
alguna assignatura
al segon
també es van tornar a matricular.
No hi ha titulació acadèmica
però si un certificat
conforma
s'ha seguit
aquests estudis
a la Universitat
Rovira i Virgili.
I si arriben
els 60 crèdits
hi haurà
un títol propi.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
El seu entorn
més immediat
i no entro
en el terreny personal
només faltaria
però el seu entorn
més immediat
quan vostè planteja
que torna a la universitat
què li diuen?
Home, en principi
el meu entorn
més familiar
no ho van entendre
massa, no?
Aquest està sonat.
També que estaries a casa
mirant la tele, no?
Sí, això és i tal
amb la feina
els nets
els no sé què
però, doncs
bueno
No us busqueu
no us busqueu un cangur?
Sí.
Que l'avi se'n va
cap a l'Oni.
Jo els hi dic
moltes vegades
dic si el dia
que els avis
aquí a Espanya
es declarem en Guelga
ja veureu
el que passarà.
Es paralitza el país, eh?
Es paralitza el país.
No ho dubti, eh?
No, segur, segur.
No ho dubti.
Clar, això és una comoditat
que jo
en fi
n'has de cert punt
nosaltres no la vam viure
és a dir
teníem els nostres fills
treballàvem
teníem això
i s'ho organitzàvem
però ara
doncs bueno
ha sortit aquesta moda
com que els avis
no treballen
com que els avis
s'hi viuen
i és gratis
i és gratis
evidentment
doncs bueno
Si continua
amb aquest esperit crític
la seva família
no el deixarà tornar
a la universitat
ja l'hi dic ara, eh?
Probablement
probablement
I diran
que això no li fa bo
No, sí
Gerard Fons
li agraeixo moltíssim
que hagi vingut avui
a la ràdio
perquè la Maria
ho explica molt bé
això de la universitat
però a vegades
quan ho senten
parlar
sí, mira
això segur que és una cosa
de política de parador
no, no
hi ha persones
que opten
per continuar aprenent
per anar a classe
i el fet
de tenir un testimoni
aquí
doncs de veritat
que jo li agraeixo moltíssim
que ens hagi dedicat
aquesta estona
i que li vagi molt bé
en el curs, eh?
D'acord
Moltes gràcies
Ja en parlarem, eh?
Gràcies quan acabi
Espero que sí
Molt bé
Maria Bargalló
coordinadora del programa
de la URB Ciutadana
que arriba enguany
a la segona edició
segur que complirà
moltíssimes més
mentre hi hagi persones
amb ganes
d'anar omplint
la seva vida
de coneixement
i d'experiència
Gràcies Maria
molt bon dia
Gràcies a vosaltres
per estar aquí
sempre al nostre costat
Ho fem encantat
ja ho saps
Adéu-siau
Gràcies
Adéu-siau