Ara passen 12, són les 12 del migdia, 9 minuts,
millor dit, i ja, com els dèiem, tenim entre nosaltres el senyor Carles Carculer.
Senyor Carculer, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Jo anava a dir-li, president sortint, hauríem de dir,
o expresident o president tota la vida,
perquè quan una persona ja porta, ha estat 15 anys al capdavant d'una entitat,
doncs diguem-ne que, jo no li dic el càrrec, però l'etiqueta sí que li queda, eh?
Sí, no, això és veritat.
Jo ara ja soc president sortint, però la Lliga sempre estarà dintre del meu cor,
això segur, vull dir, jo estic vinculat a la Lliga al 100%, encara que des de fora.
La Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona,
ara ho comentàvem, fora d'antena ha fet una tasca important.
A vegades tenim la sensació que bé, hi ha les malalties, els metges,
el sistema sanitari que s'ocupa de la malaltia,
però clar, la malaltia té unes repercussions en la família,
en l'entorn importantíssim, i si no és la societat civil que es mobilitza
i s'associa i busca recursos de tot tipus per donar suport a les famílies,
clar, els metges tenen el seu paper,
però després és la societat civil la que també s'ha de responsabilitzar, no?
Així és, vull dir, això és el que hauria manifestat jo,
però ara no faig més que confirmar que és així.
O sigui, és la societat civil que arriba allà on els metges,
on la medicina no arriba, perquè no és el seu cas, no?
I sí, nosaltres, doncs, és per ajudar els malalts,
i els familiars, a tots aquells que tenen relacionats amb el càncer,
amb la malaltia aquesta, però d'una manera psicològica.
Des de, com ho has dit molt bé, des de la societat civil,
no podem fer altra cosa que això, i jo no estic orgullós del que fem.
Només que, en el cas, ja cada entitat que treballa en el seu camp sap les...
Però des de fora, el que és la Lliga,
sempre s'ha vist que des del primer moment
han treballat molt coordinadament també amb els metges.
Oh, i tant.
Veiem...
Això diferencia molt d'altres entitats, segurament, no?
Veiem, el que avui és l'actual president de la Lliga...
Que ara el saludarem, per si ara...
Que ara el saludarem.
Doncs vam néixer de la seva mà.
O sigui que la vinculació és el 100%,
perquè ell ara ja està a un nivell una mica més alt,
dintre de l'Hospital de Sant Joan de Reus,
però ell, des de la creació de l'àrea d'oncologia,
fins ara fa molt poc,
doncs, vam fer néixer la Lliga, doncs, de la mà.
Per tant, la vinculació amb l'àrea d'oncologia de Reus,
de l'Hospital de Reus, ha sigut vital.
Clar, neix la Lliga i es van creant delegacions,
i delegacions, i més delegacions.
I més delegacions, sí.
Això, doncs, feia que la cobertura cada cop fos més propera
amb el territori, no?
A cadascun dels col·lectius que podien tenir aquests problemes.
Sí, nosaltres hem anat creant...
Clar, en el curs de 15 anys es pot fer molta tasca,
però hem arribat gairebé a tot arreu.
Bé, de delegacions no ho tenim a cada poble,
perquè hi ha poblacions petites,
que seria, diríem, improcedent posar-hi un delegat o delegada
perquè no tindria eficàcia, no?
I la nostra tasca és enfocada en l'eficàcia.
Però nosaltres sembla que tenim 90 i pico,
jo ho dic de memòria, 90, 90, quasi 100 delegacions,
perquè amb el temps que ara ja hi ha, ja no soc president,
no ho domino, no?
Però el que sí, i és el que és important,
és que entre aquestes delegacions,
doncs, aparquem, em sembla que és el 93 o el 95%
de la població de la província de Tarragona.
Déu n'hi ha.
I això és el que és molt important.
Parlar de la Lliga és parlar, lògicament,
de com vostè bé ha dit, de l'Hospital Sant Joan de Reus,
de parlar dels seus professionals,
però hem de parlar també d'un cos de voluntaris
realment extraordinari.
Això és el kit de la qüestió.
Nosaltres, tots els que formem part de la Lliga,
estiguem vinculats des de la direcció,
o jo ja he estat, ara ja no,
o bé, doncs, treballant-hi,
tot, i socis que hi ha,
però la Lliga funciona només a través del voluntariat.
Està constituïda perquè sigui tot a base de voluntaris.
Això no ha tret que vostès apostessin en moments determinats
per anar incluent-hi professionals?
Abans parlàvem que van tenir de les primeres psiconcòlogues
que realment abordaven des d'aquest vessant més emocional
el malalt, però també el seu entorn familiar.
Perquè, clar, són processos molt difícils.
Veiem, nosaltres, quan vam néixer,
vam heredar el registre del càncer,
que és una qüestió molt important.
Llavors, a Catalunya només n'hi havia dos,
ara n'hi ha tres,
i això es porta un registre, diríem,
cronològic dels dístins càncers
que es detecten
i fins que es curen,
o, malauradament, fins que moren, no?
I això és crear una estadística molt bona.
Vull dir, això ho tenim des del començament.
Però llavors,
també l'administració de Sanitat
ens va demanar que col·laboréssim
per tota la província de Tarragona
amb la detecció precoç del càncer de mama.
Llavors, això, com que s'escapava una mica
de les nostres, no facultats,
de la nostra raó de ser a base de voluntari
i d'assistir al càncer
i a tot el seu entorn, familiars, malalts,
a través de la societat civil,
de la cosa més aviat de cara psicològica,
nosaltres vam creure que donaríem més eficàcia
amb aquesta nova tasca que ens havien encomanat,
o paral·lela,
creant una nova entitat.
I vam crear una fundació
que era entre nosaltres,
l'Hospital de Sant Joan de Reus
i el Departament de Sanitat.
I funciona de meravella.
El tema del cribatge ha estalviat molts càncers
que podien haver tingut una mala feia.
El càncer de mama realment és important.
Ha salvat moltes vides.
També des de la pròpia entitat,
diguem-ne, que treballen
i es treballa, per exemple,
amb la Fundació Josep Carreras,
amb la FANOC,
diguem-ne, es coordinen, treballen junts...
Això ja ha sigut una altra cosa.
Nosaltres, amb ambició, ningú ens guanya.
Nosaltres vam creure
que la nostra manera de ser,
doncs, que ho havíem d'implantar
ha pogut ser a tot Catalunya.
I, de mica en mica, ho hem anat fent.
Hem creat lligues,
a Girona, a Lleida,
a Vic, a Osona.
Barcelona ens costava una mica,
però també ho vam aconseguir.
Llavors, quan tenim tot aquest conglomerat,
amb diverses reunions,
vam crear la Federació Catalana
d'Entitats Contra el Càncer.
Per què?
Per a unar criteris, projectes,
intercanvi de sistemes.
i, esclar, això va partir de nosaltres,
de la Lliga de Tarragona,
i com que jo em va tocar
per ser president d'aquí,
d'haver de gestionar,
doncs, em va tocar també
els primers quatre anys
ser president de la FESEC,
que en diem, eh?
De la Federació Catalana
d'Entitats Contra el Càncer.
Jo sé que és una mica molest,
però, i aquí pot regular el volum
que es posés els auriculars,
perquè ara hem de saludar
el doctor Joan Borràs,
que ja fa una estoneta.
Si vostè veu que està el volum molt fort,
aquí té un botonet que pot regular.
Tenim el nou president de la Lliga,
és el doctor Joan Borràs.
Doctor Borràs, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
Nou president,
tot i que vostè, l'entitat,
la coneix com el senyor Carcole, no?
Quasi, quasi.
No arriba de fora,
ui, què és això, què és això,
m'he de posar al dia.
Vostè no s'ha de posar al dia.
No, no, no.
Ho té tot per la mà.
Realment, em deia el senyor Carcole,
molt important el registre que tenen,
perquè és el que, diguem-ne,
pot llançar un missatge realment
d'optimisme a tothom,
tenint en compte els grans avenços
que s'han fet en el camp de la investigació
i les teràpies,
i jo m'atreviria a dir,
jo que no tinc ni idea,
però vostès que són els experts,
que l'índex de mortalitat
dins dels diferents casos de càncer,
perquè recordem que no hi ha càncer,
sinó malalts de càncer,
i cadascú és diferent,
doncs s'ha rebaixat molt, no?
Sí.
Bé, paral·lelament a què pot ser,
la quantitat de càncer
encara està augmentant la supervivència
i el nombre de curacions
també augmenta,
de manera que el progrés
amb aquest tractament,
nosaltres amb els tractaments
i amb la prevenció,
que queda reflectit
amb el nombre de curacions,
nosaltres l'hem pogut constatar,
però la majoria dels càncers,
sí, sí, és una evidència.
En aquests 15 anys,
això tant vostè com el senyor Carcole ho poden comentar,
la percepció que té la societat del càncer
també ha canviat.
Abans es deia en veu baixa.
No, tinc una malaltia lletja,
s'utilitzaven uns eufemismes.
Avui en dia, qualsevol persona,
en general,
que li diagnostiquen un càncer,
del tipus que sigui,
que et passa, estàs malalt,
sí, m'han diagnosticat un càncer.
Sembla que ja es diu,
se'n s'arrecancen,
no sé les raons per les quals
fa una dècada,
una mica més,
hi havia un cert pudor
a dir que un o un familiar
estava malalt de càncer.
Per tant, la percepció social
també ha canviat, senyor Carcole?
Doncs, evidentment.
Jo crec que influeix molt
que el càncer no s'encomana.
I que una de cada tres famílies,
no, una de cada tres persones
en el curs de la vida,
com que avui la vida s'ha allargat tant,
doncs, estadísticament,
ha estat demostrat
que una de cada tres persones
al llarg de la vida
tindrà càncer.
Això és molt greu.
Vull dir, està tant ja
a l'abast de tota la societat
que el càncer és una malaltia més.
Doctor Borràs?
Sí.
Aquesta percepció,
per què creu que ha canviat?
A banda d'aquestes raons
que pot apuntar el senyor Carcole?
Per què?
No li sabria dir exactament.
De fet, és un fet cultural
que probablement a la nostra societat
i potser indirectament
del món americà,
les coses cada dia,
fins i tot per legalitat,
s'han de parlar més clarament.
Però la conseqüència
sí que ha estat positiva
perquè la gent que coneix això
afronta millor la malaltia.
de fet, ha hagut una voluntat
de la pròpia societat,
dels professionals,
de nosaltres mateixos,
que la Lliga ho hem promogut,
no és que sigui
conseqüència directa nostra,
però tothom ha estat d'acord
en que una millor percepció,
informació respecte a càncer
ajuda a plantar cara a la malaltia,
a combatre-la,
i això és un fet que ha succeït
i pràcticament tothom
amb diferent grau
coneix la naturalesa de la malaltia.
Prevenció i tractament
és el tàndem aquest inseparable
amb el qual s'ha de treballar
i el camp de la investigació
en això ha facilitat molt les coses.
D'una banda,
abans ho comentava el senyor Carcoler
amb el tema del cribatge,
si parlem del càncer de mama,
però el tema dels tractaments
ara són menys agressius
que a temps enrere, no?
Abans els tractaments,
ja fos de quimioteràpia,
de radioteràpia,
eren realment terribles,
no són una passejada ara,
però en aquest terreny
també s'ha millorat bastant.
Sí, sí, s'ha millorat molt,
sobretot perquè s'ha aconseguit
que tècnicament
puguen ser menys mutilants,
vull dir, les operacions,
però en càncer cada vegada
són més limitades,
més locals,
els tractaments de radioteràpia
estan més ben dirigits
i especialment també
hi ha medicacions
per a combatre
els efectes secundaris
dels altres tractaments
i a la vegada
les combinacions dels tractaments
permeten donar menys dosis
de tots aquests.
En definitiva,
sí, és així,
que són molt més ben tolerats.
I pel que fa a la prevenció
a banda d'aquells missatges
que haurien de tenir
tots enganxadets
amunimant a la nevera,
dieta sana,
no fumar,
fer exercici,
que això diguem
que ho hem d'integrar
a la nostra vida,
però ja sabem que no és fàcil.
A nivell de prevenció,
en paral·lel,
com es pot fer
el cribatge del càncer de mama,
hi ha altres maneres
o es treballen
les línies de prevenció
en altres tipus de càncer?
Sí,
nosaltres,
a part del càncer de mama,
aquest és evident
i a més l'hem assolit,
vull dir que estem molt contents,
tenim dos temes pendents.
Un del que en diem
prevenció primària,
que és allò
que fas per no tenir un càncer,
que és el tabac.
O sigui,
si diem moltes coses
i potser la gent
al final no sap els missatges,
només en donarem un,
que és no fumar.
I a més és fàcil de dir,
però és molt complicat,
això és tot un altre tema
que té,
però és el nostre gran objectiu
perquè és la cosa
que lograria reduir
en una tercera part.
A mi,
no hi ha res tan important
de tanta magnitud
com que logra reduir
la mortalitat per càncer,
almenys amb els homes,
que seria el tabac.
I estem posats
i l'entitat té tot un camp
destinat a treballar
amb aquest tema.
I l'altre tema
és l'altre tipus
de prevenció de cribatge
que ja s'ha demostrat
que és útil
que és el cribatge
del càncer de còlon.
I en aquest moment,
ja que el govern català
ha decidit
que això és útil
i que ho posa en marxa,
nosaltres doncs
pugem aquí
a col·laborar
amb ells
i amb la gent
perquè a les nostres comarques
al termini
d'un, dos, tres anys
això sigui una realitat
i estem amb això
i també és un objectiu
de l'entitat
per als propers anys.
Aquí,
des del punt de vista sociològic,
hi ha molta feina a fer
perquè així com les dones
tenim molt integrat
que hem de fer
la nostra citologia,
que hem de fer
la mamografia,
els homes a partir
d'una certa edat
que el missatge
és exactament igual,
que és una senzilla operació
fins i tot
d'anar al metge
de capçalera
i és una visita rutinària,
també haurien de fer
la revisió
i la prevenció
del càncer de còlon,
però jo sospito
que molta campanya
s'haurà de fer,
eh?
Sí, sí.
Víctor Borràs.
El nostre objectiu
és convertir
la participació
que actualment
els estudis
que s'han fet
al Baix de Obregat
i a Catalunya
que hi participen
només una tercera part
de la població,
nosaltres com a entitat
i aquí
podem fer molt
de diferents maneres,
conscienciant,
organitzant
diferents activitats,
voldríem lograr
que hi participessin
entre uns 50
o dos terceres parts
de la població
i pensem que també
sent ambiciosos
ho lograrem.
La prevenció,
el tractament,
la tasca social
és una feina col·lectiva
i és una responsabilitat
també individual
de tots plegats.
Quins altres reptes
es planteja
la Lliga
cara a un futur
que no són pocs
els que acaba
d'esmanar ara?
No, no,
aquest com diu
ja són molts
i des d'aquest punt de vista
i amb el que nosaltres
podem contribuir directament
són importants.
Però ja no m'he anat abans
vostès
i és un paper molt nostre
el del confort psicològic
i emocional
dels pacients
i aquí tenim una línia
del que parlàvem
dels psicòlegs
que dirigeixen
o ajuden
a que grups de malalts
que en diem GAMS
grups d'autoajuda
que amb tota la demarcació
ara en tenim set
s'organitzen
per poder
parlar
i tractar
de la seva malaltia.
En definitiva
l'altre
nostre gran objectiu
és el suport
psicològic
i emocional
dels pacients
de manera organitzada
o a demanda
i per últim
malauradament
encara
hem de
fer suport
d'altre tipus
econòmic i social
perquè cada vegada més
ens trobem
que la repercussió
del càncer
des d'un punt de vista
econòmic
en aquesta època
de crisis
i de situacions
té un gran impacte
i deixar les famílies
malament
i avui per avui
cosa que
no ens agradaria
haver de fer
en un futur
però
contemplem
també
l'ajut
econòmic
i social
en aquestes persones
i famílies
més desvalgudes.
Per tant
hi ha reptes
objectius
senyor Carcoler
aquests 15 anys
diguem
que han estat
importants
per la seva vida
no?
I tant
personal
vostè ha superat
un càncer
si no vaig a nada
Jo he superat 3
Li dic obertament
perquè com que hem dit
que es pot parlar
que la societat
afortunadament
ha assumit
aquesta malaltia
com una cosa pròpia
jo l'hi dic obertament
Jo soc un
i és important
també explicar-ho
un exemplar
jo no un
tres
tres
i els ha superat
tots tres
tots tres
i he estat
de molt bones mans
però és una demostració
que el càncer
es pot superar
i es pot curar
És que per això
les persones que el superen
està molt bé
que ho expliquin
perquè les persones
que dissortadament
els diagnostiquen
que no pensin
que tot està perdut
Evidentment
Això és molt important
Una cosa també vull
aclarir
que jo
no em vaig vincular
tant amb la lliga
pel càncer
sinó que
ja m'hi vaig implicar
abans de constituir
l'associet
abans que em vinies el càncer
Esclar
no hi ha dubte
que
siguent un pacient
doncs encara
em vaig comprometre
L'hi van diagnosticar
quan ja estava a la lliga
Igual ho hauria fet
És singular
mira
estic a la lliga
i precisament
però això
Crec que això no ha influït
potser el càncer
l'hauria tingut igual
Segur
Jo no crec
que tingués enxufa
en aquesta cosa
ni de bon tros
Home
podria ser
per donar exemple
que el càncer es cura
doncs mira
jo en soc un
Com va ser l'acte
de divendres?
Per mi
va ser excessiu
per la meva persona
Vostè creu que
l'havia d'homenatjar a la lliga
i no a vostè
no?
Em deia abans?
Exacte
Exacte
Perquè qui s'ho maneja
és la lliga
Jo ho he hagut d'acceptar
perquè sóc el cap visible
o més visible de la lliga
Ara després li tocarà
el doctor Borràs
Però aquesta vegada
com que jo ja sortia
de la presidència
doncs
me van voler retre
aquest homenatge
que a títol personal
és inmerescut
perquè jo no he fet res més
que complir
amb el que em havia compromès
i punt
Però
ho guardaré sempre al meu cor
l'emocionen
aquest tipus de coses
Ha sigut
bé
aquí davant tenim un senyor
que ha sigut
el 90%
de l'organització
el Daniel
i doncs
va ser molt brillant
i va haver molta assistència
i vull dir
la família meva
també van quedar
molt
molt tocats
emocionalment
Home és un reconeixement
que vol que li digui
és com de mal parla
de dir
no
sí sí
me mereixia
que clar
ningú pensa
que es mereixi
un homenatge
però de fet
són d'aquelles
coses
que realment
som plan d'orgull
Continuarà vinculat
d'una manera
o una altra
a la Lliga
perquè 15 anys
d'aquesta tasca
no
és a dir
no s'esvaeixen
així com així
Bé
ara com hi ha
el nou president
amb el qual
Moneix
no ens havíem conegut
fins fa
ara més de 15 anys
no el coneixia
però
havent-hi
aquest home
amb el qual
jo he
he
trebat
una gran amistat
i un gran compromís
no em puc negar
ja ho sap ell
per tot el que necessiti
de mi
doncs endavant
Doctor Borràs
emmerescut
l'homenatge
però abans
també ho comentàvem
amb el senyor
Carcoler
fora d'antena
que a vegades
independentment
que a nivell personal
no hi ha dubte
que s'ho mereixia
les entitats
les associacions
necessiten posar-hi
cara i noms
perquè la societat
en general
les identifiqui
una mica més
Sí
des de tots els punts
de vista
era més que mereixcut
per el Carles
Carcoler
això
però ell
amb el seu
to d'humilitat
que mai ha fet res
que ell no era
i tal
doncs
amb el seu costat
sempre ha tingut
un gran equip
i ell al davant
és a dir
que sí
que s'ho mereixia
però
ell rebutjava
fins i tot
que se li fes
aquest acte
i llavors
el vam haver
de renyar
dient
que bé
que això era
una festa
de tots
que nosaltres
li volíem fer
i que
es tirava endavant
dins de la seva
senzillesa
però
es mereixia
això i molt més
i d'altra banda
va ser un acte
molt emotiu
ple d'entrenyable
i de satisfacció
i de pau
com tot el que va dir
el Carles
Moltíssimes gràcies
doctor
Joan Borràs
president de la Lliga
contra el Càncer
de les comarques
de Tarragona
de ben segur
que tindrem ocasió
de parlar-ne
en un futur 15 aniversari
poc o molt
també aquestes coses
marquen
i serveixen
també de motiu
per fer més campanyes
i per conscienciar
la societat en general
del que suposa
aquesta malaltia
i el que podem fer
tots plegats
pel que fa
a la prevenció
senyor Carles Carculer
ha estat un plaer
de veritat
i per molt
que vostè digui
que no s'ho mereixia
15 anys
al capdavant d'una entitat
alguna cosa devia fer
quan li van fer
l'homenatge divendres
evidentment
vaig fer
el que vaig comprometre
però no perquè
m'ho menetgessin
estic molt satisfet
de fer
el que vaig fer
perquè m'hi vaig comprometre
però estic satisfet
moltíssimes gràcies
per venir a la ràdio
bon dia
adeu-siau
adeu-siau doctor Borràs
bon dia
moltes gràcies
bon dia a tots vosaltres
adeu-adeu
adeu