Dos quarts i mig d'onze, continuem endavant el matí de Tarragona a ràdio,
deixem aparcades les qüestions esportives
i ara parlem d'aquest cicle, del futur de les ciutats,
un cicle que ha tingut lloc al llarg de les últimes setmanes,
els dijous concretament, al Caixa Fòrum, al carrer Colom,
a la ciutat de Tarragona,
i un cicle que s'encara demà dijous, al vespre,
amb una conferència precisament sobre el futur de la ciutat de Tarragona.
Hem cregut avui, o per tu, convidar el responsable d'aquesta conferència,
el professor de la Universitat de Rovira i Virgilí,
catedràtic en concret d'Anàlisi Geogràfica Regional de la URB,
el professor Josep Oliveres,
que ha estat al mateix temps el coordinador de tot aquest cicle.
Professor Oliveres, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Com ha anat el cicle, per cert?
El cicle ha anat bé, sobretot per la qualitat dels ponents que han vingut,
des del professor Jorge Gaspar de la Universitat de Lisboa,
que a més a més és una persona que ha tingut càrrecs i competències importants
dintre de la Unió Europea,
fins a altres professors que han vingut,
com el Jordi Borja o el cas d'en Pedro Freire, etcètera.
Vull dir, jo crec que ha estat un cicle,
que almenys pel que han exposat,
que ha estat molt interessant per veure
què poden ser les ciutats del futur.
Com pot ser una ciutat com Tarragona en un futur?
La meva conferència es titula
El present i el futur de la ciutat.
Per tant, també hi haurà una part que parlarà del present.
i perquè el present de la ciutat condiciona molt el futur.
Si una ciutat està especialitzada en determinats sectors d'activitat econòmica,
aquests sectors no es preguen d'un dia cap a l'altre.
Per tant, el futur sempre va molt condicionat per aquest present.
Com serà la ciutat del futur també depèn de la conjuntura internacional.
Per exemple, si la conjuntura internacional fos la que hi ha hagut darrerament,
doncs és probable que a Tarragona arribés als 185.000 habitants que preveu el PUM.
Parleva d'una conjuntura econòmica.
Sí, esclar.
Però aquesta és una estimació alta,
la que s'ha fet en el pla,
perquè no s'han tingut en compte aquestes qüestions conjunta.
És probable que no s'arribi a aquesta població
i que, per tant, pugui estar en una població d'uns 150.000 habitants.
Però ja et dic, depèn molt de la conjuntura econòmica internacional.
El mateix, doncs, el sector químic.
El sector químic és un sector altament depenent
d'unes primeres matèries, que és el petroli,
i també els productes que fa, els productes bàsics que es fan,
doncs estan íntimament relacionats amb la demanda internacional.
Per tant, vull dir, això implica un escenari
limitat en part als canvis que hi hagi a l'economia mundial.
Ara desenvoluparem alguna d'aquestes qüestions.
Li preguntaré també sobre què li sembla aquest PUM
que es va aprovar inicialment aquest divendres pel ple municipal.
Però no sé si li puc plantejar la qüestió d'aquest futur
que vostè preveu per la ciutat de Tarragona
i que explicarà més de forma més estesa demà.
És un futur positiu?
És un futur bo per la ciutat?
Jo penso que el futur sempre s'ha de mirar positivament,
malament si es veu, si es mira negativament.
Això ja és una qüestió d'entrada.
Jo crec que hi ha elements que són molt positius.
Com per exemple?
Bé, per exemple, Tarragona té una qüestió de situació.
Per exemple, doncs, el Mart.
El Mart, vull dir, és un...
A veure, les ciutats que es posaran en situació avançada
són ciutats que hauran de tenir una sèrie de condicions.
i entre aquestes condicions hi ha les connexions a les xarxes viàries ràpides,
tant sigui per carretera com sigui per ferrocarril.
Per tant, hi ha la qüestió del tren d'alta velocitat,
malgrat que l'estació no sigui pròpiament a Tarragona,
però en aquest cas ho podem deixar de banda,
però hi ha la qüestió de port, d'aeroport, d'universitat,
de tota una sèrie de serveis que la ciutat té
i alguns que no té i que hauria de mirar de tenir.
Vostè ara filla referència precisament al tren,
ha estat precisament avui una de les qüestions
que hem tractat a la tertúlia d'actualitat.
Del matí de Tarragona a ràdio,
vostè creu que el fet que l'estació del Camp de Tarragona
o l'estació de l'alta velocitat no estigui al centre de la ciutat,
estigui a 10 o 12 quilòmetres,
als termes de la Secuita i per a fort,
no és tan greu com segurament molta gent ha lamentat
al llarg dels últims mesos?
A veure, l'ideal hauria sigut que aquesta cosa
s'hagués pensat i s'hagués fet un planteig
d'una forma molt més raonable.
Segurament hi havia tanta il·lusió
perquè hi hagués el tren d'alta velocitat
que s'acceptava que fos on fos l'estació.
Hauria sigut, per tant,
segurament més interessant una altra ubicació.
Però és igual, amb l'ubicació que hi ha,
el que no és normal és que no hi hagi enllaços a aquesta estació.
Pot haver-hi una estació que sigui a les afores de la ciutat,
no gaire general a Europa,
perquè a Europa la majoria de ciutats han mirat
que les estacions de ferrocarril
es mantinguin els centres urbans.
Però, deixant de banda això,
el que és una cosa que no tenia lògica
és que es fes i ningú es preocupés fins ara,
fins després,
de com es farien els enllaços amb aquesta estació.
Excepte el que era previst,
l'enllaç amb el ferrocarril del Mediterrani
per l'estació, per l'altra estació,
la que segurament serà més important,
l'estació central,
la que serà el surt de l'aeroport.
L'estació de l'aeroport de Reus
acabarà solint, vostè creu, més protagonisme.
Sí, perquè agafarà tot el que és
el tràfic pel corredor del Mediterrani
i tota una sèrie de tràfic
del que puguin ser les rodalies
del camp de Tarragona.
Tornem estrictament a la ciutat de Tarragona.
Vostè contemplava, per exemple,
que en nombre d'habitants,
aquest dia s'havia parlat d'aquesta xifra límit
de 185.000 habitants,
que no es vol que Tarragona sigui
una ciutat molt, molt gran,
però vostè deia que la conjuntura actual
i segurament futura econòmica
del món de la construcció
fa difícil de preveure
que es pugui arribar a aquesta xifra
i que a Tarragona es quedi
almenys habitants,
150.000, 160.000.
Podria ser, ja dic,
per aquesta qüestió de la conjuntura internacional.
Per altra banda,
el que en el pla hi hagi
el límit de 185,
si em tornes al tema del pla,
doncs tampoc ho trobo malament fixar un límit,
perquè és molt important fixar un límit,
perquè a vegades hi ha ciutats
o hi ha poblacions
que no fixen un límit
i, per tant, tot és bo
i es fa el creixement pel creixement
i llavors es malmet tot el territori.
O sigui, jo crec que és molt bo
de dir, mira,
per tenir una determinada qualitat de vida,
perquè hi pugui haver aigua per a tothom,
perquè el minitransbassament de l'Ebre,
segons la població que hi hagués a la zona,
s'esgota.
És el que dona, eh?
Hi ha la concessió que hi ha
el minitransbassament i és la que dona.
Per tant, hi ha tota una sèrie de condicionants
que fan que sigui bo
que es fixin aquests límits.
Què li sembla en termes generals al POM?
Ha comentat aquesta qüestió del límit,
d'unes previsions de creixement.
En d'altres aspectes,
què li sembla aquest nou POM,
si em permet l'expressió?
A veure, a mi, en general,
i pel que sé,
que el que sé no és altra cosa
que el que va manifestar el senyor Alcalde
i ha sortit a la premsa
i, per tant, no he tingut amants
ni he pogut consultar
via web o POM,
però a mi a les línies generals
em semblen bé.
Em sembla bé,
doncs, hi ha algunes qüestions fonamentals.
En primer, tenir respecte als ciutadans.
I el respecte als ciutadans
podria complar s'ha de consensuar.
S'ha de consensuar,
i això és important,
i el que no podia ser
és un pla fet a la forma
com es volia provar
el 15 de maig,
abans de les eleccions.
Allò era una forma,
diguem una mica,
en mòdul militari,
que respon més a comportaments
tipus xèrif
que comportaments
tipus alcalde.
Per tant,
el fet que hi hagi
un consens,
una governança,
això em sembla positiu.
Em sembla també positiu
del pla,
doncs,
el fet de mantenir
una anella verda,
del tema
de l'estat franco-lí
és interessant.
O sigui,
jo hi veig,
hi ha tota una sèrie
d'aspectes
que són positius.
Hi ha alguna altra cosa
que pot ser més discutible,
però el que seria,
i és que el pla,
tant aquest com el d'altres
ciutats d'aquí properes,
es fan molt mirant només
la pròpia ciutat,
cosa que no és dolent,
però a vegades
no es mira
a la ciutat veïna
i també s'hauria de mirar
a les ciutats veïnes.
I això no sé
com s'anirà solucionant,
però de fet,
en algun moment,
en algun moment,
segurament en aquest segle,
en algun altre moment
s'haurà de pensar
com encaixa
la ciutat de Tarragona
amb la ciutat de Reus,
com hi ha d'haver
uns encaixos,
perquè de moment
el que hi ha
són uns límits,
una espècie de barreres
que s'estan posant
i el creixement va
cap a unes altres línies,
però hi pot haver
una tendència
de mobilitat
i de connexions
entre les dues ciutats
que necessitarien també
que en algun planejament
municipal
i supramunicipal
es pogués preveure.
De fet,
avui en dia
es parla molt
del camp de Tarragona,
que existeix aquesta zona
d'afinitats,
de mobilitat,
de gent que treballa
en un lloc
i resideix en l'altre.
Vostè creu,
però,
que aquesta situació
anirà en augment
a cara dels propers anys?
També depèn del tema
de la conjuntura internacional,
que és el que el limita.
O sigui,
en principi el pla
em sembla bé,
però jo crec
que hi hauria d'haver
algun punt de vista
de cara a alguns equipaments
o algunes qüestions
de tipus intermunicipal
que al pla no hi són,
poder perquè no toca,
poder algunes coses
hauran de venir
pel pla director
d'aquesta zona central
del camp de Tarragona
que s'està elaborant
en aquests moments,
però jo crec
que en algun moment
o altre
les ciutats
més potents
de l'àrea
ho hauran de contemplar.
Això comportaria també
un canvi de mentalitat,
perquè vols fer
perfectament senyor Oliveres
que avui en dia
per exemple
existeix la picabaralla
sobre quin nom
ha de tenir
la futura estació
de l'aeroport de Reus,
ja hi va haver
la picabaralla
sobre el nom
de la universitat,
ara es torna
a posar en marxa
la polèmica
sobre la capitalitat
del camp de Tarragona
per la posada
en marxa propera
de les vagaries.
Tenim topades
ja
amb aquesta qüestió,
si em permet
menors,
i el que vostè planteja
és una qüestió
molt més important
d'acord a mig
termini.
Bé, però això
avui s'ha de tenir en compte
que des de Tarragona
Carreus és una ciutat
important,
aquesta importància
se la va guanyar
al sec al XIX
amb l'indústria
i amb el comerç.
Actualment la situació
no és la mateixa
en quant a dinàmica
que la que hi havia
hagut en altres èpoques,
però Carreus
manté una dinàmica
important
i a més a més
té projectes
de futur,
vull dir,
és una ciutat
que es mou
estratègicament.
Llavors jo penso
que hi ha temes
d'aquests
que s'han de consensuar
i que s'ha de
dialogar
amb la ciutat de Reus.
Econòmicament,
quin és el futur
de la ciutat de Tarragona?
Vostè abans feia
esment que ara
un dels principals pols
és la indústria química
i a l'artabà
la matèria primera
de la indústria química
és el petroli
i tot sabent
que el petroli
tard o d'hora
però té data
de caducitat.
Tenint en compte això,
quin futur
li augura a la ciutat
de Tarragona
des del punt de vista econòmic?
De fet,
a la ciutat de Tarragona
si es mira
de què fa la gent
que viu a Tarragona
de què treballa
el percentatge
molt important
majoritàriament
són els serveis
i el comerç.
Per tant,
la lògica
és que en els propers anys
Tarragona
hagi de mirar
d'accentuar
el paper
del comerç
i dels serveis
i sobretot
amb serveis
d'alt nivell
amb serveis
que donin
molt més valor afegit.
Al costat d'això
a Tarragona
hi ha el port.
El port també
és una pota
importantíssima
de la ciutat
no només de la ciutat
sinó també
de tot el camp
i fins i tot
té un paper
important
a dintre del conjunt
de Catalunya.
Aleshores,
el port és un altre element
que segur
que continuarà tenint
en vals i baixos
depenent de conjuntures
però que ha de tenir
una evolució
i aquesta evolució
a més a més
en part
pot ser una evolució
que vingui també donada
per la col·laboració
que s'estableix
amb el port de Barcelona
i per l'altra banda
hi ha el sector químic.
El sector químic
és el sector
que estarà més depenent
segurament
de determinades qüestions
de la conjuntura
lligada
al tema del petroli.
Quan parlava vostè
del sector serveis
de serveis
de valor afegit
hem de tendir
per exemple
a fugir
del que s'anomena
com a turisme
de sol i platja
potenciar el turisme cultural
potenciar
per què no
els establiments
hotelers
de 5 estrelles
o uns altres tipus
de serveis
que busca
un tipus de client
molt determinat?
Mira,
a veure,
hi ha un tipus
de turisme
el turisme
és important
però segur que no
serà la base econòmica
de la ciutat
de Tarragona
totalment
m'equivocaria
el turisme
que hi pot haver
a Tarragona
és un turisme
que li pot interessar
els temes culturals
però Tarragona
també pot vendre
al mateix temps
que pot vendre
des de Tarragona
a Port Aventura
des de Tarragona
a Barcelona
per tant
no es pot pensar mai
en un turisme
que es quedi només
en un espai
limitat
d'un terme municipal
aleshores
Tarragona
pot tenir
més equipaments
amb turistes
és molt important
el turisme cultural
és molt important
perquè Tarragona
no té
un museu
d'excel·lència
no el té
i per tant
Tarragona
això no vol dir
que no tingui
uns bons espais
museístics
ha de ser
teòricament
aquest museu arqueològic
que s'ha d'ubicar
a la Tabacalera
aquest museu
necessita una ciutat
dintre dels elements
importants
de les ciutats europees
de primer nivell
doncs un dels elements
més importants
és també
el tema dels museus
i museus
de primer nivell
per tant
jo penso
que pot incrementar-se
el turisme cultural
però pot ser
un turisme cultural
que et vingui un dia
a Tarragona
o sigui
no que faci
l'estat de Tarragona
de la mateixa manera
aquí pot haver
qui estigui
a Tarragona
una setmana
i se'n vagi
dos o tres dies
a Barcelona
per tant
això tampoc
s'ha de mirar
des d'un espai
tancat
Tarragona
des del punt de vista
no només turístic
sinó també
des del punt de vista
de la població
té unes reserves
naturals
importants
de platges
i això s'ha de
prevenir
al màxim
vull dir
no es pot
no es pot malmetre
aquest recurs
és ja dels pocs recursos
que li queden
a la ciutat
i això jo crec
que és un recurs
important
de cara al futur
de la ciutat
quins aspectes
li preocupen
en quins aspectes
en quines qüestions
veu que
la ciutat de Tarragona
juga amb desavantatge
o parteix
des de temps
de més de lluny
en quins punts
és vostè més pessimista
sobre el futur
de la ciutat
bé
jo dintre
dels elements
de la ciutat
hi ha una cosa
molt important
que són els lideratges
i per tant
jo seria pessimista
polítics, econòmics, socials
són els tres
són els tres
juguen
i a vegades
quan hi ha lideratges
curts de vol
o sigui
de vol de gallina
o que realment
condicionen molt
a les ciutats
i jo penso
que són uns elements
que a vegades
no es tenen en compte
però que són uns
grans condicionadors
també del futur
de les ciutats
els elements
del lideratge
jo penso que moltes vegades
a les ciutats
necessiten també
que hi hagi
lideratges col·lectius
i que hi hagi
un pensament
sobre la ciutat
i sobre l'evolució
de la ciutat
això és important
al marge
i complementat
tot una sèrie
de mesures
d'incentius
i de mesures
de tipus econòmic
perquè les ciutats
avancin
el lideratge
alguns s'escull
com és el cas
del tipus polític
però això és difícil
de preveure
quin tipus de lideratge
tindrem d'aquí uns anys
sí però són importants
o sigui
exactament
és difícil
és difícil
ara
no obstant
si es manté
si una ciutat
manté
un nivell alt
de debats
de participació
és probable
que també
els lideratges
siguin més fins
que no
si és una època
en què no hi ha participació
i no hi ha consens
i vostè creu
que ara estem
en aquesta fase
de debat?
no et diré
no
però sí que s'ha avançat
una mica
en aquest aspecte
doncs si li sembla
senyor Oliveres
ho deixem aquí
i convidem a tots els oients
i a tothom qui vulgui
òbviament a demà
al vespre
ampliar aquesta i d'altres
qüestions
en aquesta conferència
present i futur
de la ciutat de Tarragona
és el títol
i es desenvoluparan
suposo aquestes
i moltes altres qüestions
al Caixa Fòrum Tarragona
al carrer Colom
al centre de la ciutat
senyor Josep Oliveres
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
al matí
de Tarragona Ràdio
i fins la propera
a vosaltres
a la vera
bon dia