Les 10 del matí i 41 minuts.
Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara d'un llibre que es presentava fa pocs dies,
poc abans de Nadal.
Un llibre sobre un historiador de Tarragona,
molt conegut, entre altres coses,
perquè també ha estat alcalde de la ciutat.
Ho va ser durant 10 anys, del 1979 al 1989.
Es tracta d'un llibre titulat L'home i l'historiador
que repassa la trajectòria personal i professional
de Josep Maria Enracasens.
Un dels impulsors d'aquesta mena de miscel·lània,
podríem dir, ara ens ho explicarà,
és l'historiador Salvador Rovira.
Senyor Rovira, bon dia.
Bon dia i bon any.
I bon any.
D'on neix la idea de fer aquest llibre,
no satisficidir-ne d'homenatge a Josep Maria Enracasens?
Sí, és un petit homenatge a Josep Maria Enracasens,
però més que res al Josep Maria Enracasens, historiador.
El Josep Maria Enracasens polític, això ho deixem per altres.
Va sortir, bàsicament, d'un dia passejant el Manuel Güell i jo,
vam parlar, això era abans que els socialistes guanyessin les eleccions,
que de les hores ençà la figura de Enracasens ha tornat a col·locar-se en el seu lloc,
doncs parlant va sortir la conversa que talvolta estava un xic oblidat
i que convenia fer-li algun homenatge.
Llavors vam dir què podem fer nosaltres
i el que ens va semblar que nosaltres podíem fer
era senzillament trucar les portes d'una sèrie de companys i d'amics
per poder muntar entre tots una miscel·lània
i oferir-li aquesta miscel·lània a tall d'homenatge com a historiador.
Són 28 companys, no?
Sí, 28 companys.
28 articles.
Què retraten aquests articles?
De què ens parlen aquests articles?
Aquests articles, bàsicament, són articles historiogràfics sobre el Camp de Tarragona
perquè vam tenir en compte que en el seu dia es va fer una miscel·lània
de tipus arqueològic i d'història antiga.
En conseqüència, nosaltres vam voler que aquesta miscel·lània agafés
la història medieval, la moderna i la contemporània.
i estrictament història perquè la història és el que s'ha dedicat Josep Maria Requesens.
Això vol dir que no vam trucar a la porta d'altres persones
com podien ser geògrafs, arqueòlegs, historiadors de l'art, etcètera,
que, òbviament, també haguessin respost.
Llavors, encara que la miscel·lània fonamentalment cuida aspectes historiogràfics
del Camp de Tarragona, perquè vam voler que fos només Camp de Tarragona,
també hi ha una primera part que toca sensibilitats vinculades,
més que la historiador, a l'home, i vam convidar algunes persones
que tenien amb ell una amistat entranyable,
i també vam aprofitar la benentesa per encomanar un treball
que posés al dia una mica la biografia i la bibliografia de Josep Maria Requesens,
com també una col·laboració que és un estudi dels avantpassats de Requesens,
és a dir, que l'art va ser lògic de Requesens,
però que vam pensar que li faria gràcia.
És a dir, que li han fet una feina també interessant a nivell personal.
Sí, però no sé que les sepes netes va ser l'article que més els va agradar,
entre altres coses, perquè es van veure reflectides en l'apre genealògic,
a tall d'anècdota.
Què representa, des del punt de vista d'historiador Josep Maria Requesens,
quina aportació ha fet a la ciutat com a historiador Josep Maria Requesens?
Josep Maria Requesens, òbviament, és un bon historiador,
és el degà dels historiadors,
però, sobretot, l'hem d'agafar,
no hi ha en un context, diguem-ne, universitari d'avui dia,
sinó hem de veure l'home i les circumstàncies en què va fer la seva obra.
Aquells anys totalment foscos,
aquells anys que Tarragona no tenia una universitat,
que no hi havia absolutament ningú ni res,
i llavors la seva obra és gegantina des d'aquest punt de vista.
Avui dia, òbviament, doncs, en parlaríem d'una altra forma,
però cal situar el moment, el lloc i les circumstàncies.
És a dir, gairebé és tan important el moment
com la pròpia investigació, el que fa la pròpia recerca.
Per mi sí, perquè, per exemple,
a hores d'ara, certes coses potser estarien superades
o fins i tot no s'acceptaria que només s'hagués fet una obra,
encara que fos molt brillant com és la seva,
només treballant arxius locals.
Això avui dia seria inadmissible.
Però en aquella època, amb les dificultats que hi havia
a la postguerra i de més,
òbviament, la seva obra és inconmensurable.
Quines etapes històriques, o quina etapa històrica,
sobretot, destacaria de l'estudi que ha fet Josep Maria Requesens
a la història de Tarragona?
De tota l'obra de Josep Maria Requesens,
perquè les obres, doncs, en el temps van sent superades
perquè la investigació és això, no?
La investigació és una base, és un escambell,
damunt del qual uns altres historiadors poden pujar
per prosseguir aquesta investigació.
Jo diria que de les seves obres que encara es mantenen fermes
i que s'han de consultar,
doncs és Tarragona i el corregiment de Tarragona
en l'últim quart del segle XVIII,
òbviament, el llibre sobre la guerra del Francesc,
que és la seva obra màxima,
i després també una altra obra molt important
és la taula de canvi,
perquè és un treball dificilíssim de fer
i que ell ha aconseguit fer amb molt d'èxit.
Aquestes, per mi, serien les tres obres
que encara es mantenen perfectament de Josep Maria Requesens,
perquè, esclar, els volums de la ciutat de Tarragona
en el seu moment van ser pioners
i van fer una enorme aportació,
però, òbviament, s'ha continuat investigant
i els volums de la ciutat de Tarragona,
sobretot els de la part romana i antiga,
actualment està obsolet.
Però això és llei de vida,
no és un defecte de l'historiador.
Amb aquest llibre, d'alguna manera,
han volgut als seus impulsors, als seus promotors,
fer-li un cert reconeixement a Josep Maria Requesens
que potser no se li havia fet encara?
Jo penso que havia estat bastant bandejat
i que en el camp del reconeixement científic i historiogràfic
calia fer un reconeixement.
I el fet que companys de la Universitat de Barcelona
i de la Roberta i Vergili
no hagin posat cap mena d'obstacle a col·laborar
i sentir-se a gust treballant en una miscel·lània
en honor d'ell,
vol dir que implícitament hi ha un reconeixement
de la persona de Requesens com a estudiador.
Potser no se li havia fet el reconeixement.
Li pregunto per qüestions polítiques,
perquè per la seva vinculació política
durant uns anys determinats
i fins i tot com a alcalde de la ciutat,
creu-ho vostè?
És possible, però això també té un doble aspecte.
Vull dir, ara també se li fan un reconeixement
possiblement també per la seva faceta política.
Això és allò,
aquells que no perteneixem a cap partit,
possiblement ningú ens faria cap mena de reconeixement.
Són circumstàncies també de la vida.
Josep Maria Requesens està a punt de fer 90 anys.
Si no, va xerrat el faran...
Aquest 2008 farà...
Per Sant Josep.
Per Sant Josep el farà 90 anys.
Amb ell havíem parlat altres vegades
de la feina amb la que estava fent.
Ara fa temps que no parlem amb ell.
La seva salut és ja una mica delicada,
és un home gran.
No sé si encara de totes maneres continua treballant
i continua fent tasca allò molt interna,
però des a casa continua treballant en algun aspecte.
Sí, sí, continua treballant
i l'home està perfectament interessat en projectes.
Ara, per exemple, treballa sobre un llibre
sobre la qüestió de l'aigua a Tarragona,
va fent articles que li van demanant
i sí, continua al peu del canó.
I la vessant humana que comentàvem del llibre,
del llibre que vostès han impulsat,
per què també aquesta aproximació a Josep Maria Recasens, home?
Perquè si no hi ha un home, no pot haver un historiador.
Això és una cosa prèvia.
Òbviament, Josep Maria Recasens és un home
que té les seves llums i les seves ombres.
Ens coneixem tots a Tarragona, no?
Però, bàsicament, si sumem i restem la balança,
almenys per mi, encara cap a la cosa positiva.
L'has d'agafar tal com és, no?
I no demanar a la persona res més.
Però, a banda de les facetes humanes
en què poden haver diverses opinions,
a nosaltres el que més es va moure
és la tasca científica del personatge, no?
I la tasca científica del personatge
està per damunt d'opinions, tendències i altres coses.
Vostè, abans, senyor Rovira ha qualificat
Josep Maria Recasens com el degà dels historiadors de Tarragona.
Creu que ha creat una mena d'escola?
Darrere d'ell, la ciutat ha donat un bon grapat d'historiadors?
Home, actualment hi ha estudiadors,
no hi ha els que hi haurien d'haver,
perquè, esclar, si pensem des que es va fundar
la delegació de Tarragona primer
com a Universitat de Barcelona
i després ja com a Universitat independent,
quants llicenciats en història cada any han estat llicenciats?
Llavors hauríem de tindre centenars d'historiadors.
Disurtadament, els estudiadors en actiu
es poden comptar amb els dits de la mà,
però, òbviament, ara sí que hi ha aquest vernís universitari
i hi ha la capacitat de la universitat
que llavors, no dic que això sigui una escola de recasents,
però sí que la funció de l'historiador
està més o menys garantida.
Doncs aquest homenatge, d'alguna manera,
a Josep Maria Recasens queda implícit en aquest llibre,
en aquesta miscel·lània titulat L'home i l'historiador,
una obra publicada per l'autoritat portuària de Tarragona
que recull, com dèiem, aquestes 28 col·laboracions
d'amics, companys, historiadors,
com ens comentava el senyor Rovira.
Salvador Rovira i Manel Güell, d'alguna manera,
són els impulsors d'aquesta idea
que ja va néixer fa un temps
i que ara és una realitat en forma de llibre.
una mena d'homenatge, com dèiem,
a l'exalcalde de Tarragona
i professional de la història,
com és Josep Maria Recasens.
Senyor Salvador Rovira, moltes gràcies,
felicitats per l'obra feta,
bon any i bona feina.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Bon dia.