que estarà aquí a la ciutat de Tarragona.
Tenim a l'altra banda del fil telefònic
un dels codirectors escènics de l'espectacle,
en Carlos Pedrissa.
Carles, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Com teniu el vaixell a punt d'arribar aquesta tarda a Tarragona, no?
Bueno, al final hi ha hagut un contratemps
i no arribarà fins demà,
perquè teníem un problema tècnic, un petit problema tècnic,
i al final tots hem decidit.
Com que només són 5 hores, ara estem a Barcelona,
són 5 hores, volíem portar-lo aquí més bàsicament
perquè pogués fer una foto i per veure que ja està aquí,
però en realitat nosaltres, si arribem demà
a les 7 de la tarda, en parell d'hores ja actuem,
ja podem fer passa.
L'espectacle es defineix com una contradicció
entre les diferents forces de l'home.
Com ho podríem explicar, Carles?
Doncs sí, perquè l'home té una espiral,
una miqueta d'estructura del seu propi hàbitat, no?
Llavors, com diu un poema molt bé del Rafael Argolioli,
de l'Akmet Gasali, que explica, diu,
quan el meu país s'ha fet petit, he canviat de país.
Quan la meva casa s'ha fet petit, he canviat de casa.
Quan els meus veïns m'han calomniat, he canviat de país, de veïns.
Però, diu, si la terra s'agrieta, podré canviar de terra.
Si el sol encrema el meu cap, podré apagar el sol.
Si l'aigua, el mar inunda la meva casa,
podré fer enrere el mar.
Llavors és una meta de la contradicció que ens està passant, no?
Estem malment a la nostra casa
i anem canviant de casa perquè no passa res.
Però, esclar, no podrem canviar.
Arriba un moment que no podem canviar ni de mar,
ni de sol, ni de terra, no?
Llavors aquí està la contradicció del ser home.
Que emigra, ha d'emigrar,
producte de la seva pròpia mancança, no?
Però és que no pot emigrar,
pot emigrar, però no pot emigrar de terra.
D'aquest el teu edifici, de moment, eh?
Aquestes contradiccions, vosaltres les plasmeu,
diuen, els que ja han vist l'espectacle,
amb aquesta forma tan característica
de la Fura dels Baus, tan física,
amb un desenvolupament, vaja,
de diferents artilugis,
és un espectacle en Made in Fura dels Baus, no?
Sí, és dels espectacles que ens han...
que la Fura ha sigut famosa,
que es basa en les festes tradicionals mediterrànies,
com la Patum de Berga, els braus,
que la gent, doncs, ja té
s'ha de regra d'adrenalina
perquè ja té una sensació de perill, no?
De viure una experiència,
més que no pas sentir un melodrama.
El teatre, moltes vegades,
havia oblidat aquest aspecte
que les festes populars sí que tenen,
que és que no és només melodrama
i paraules o nusos de protagonistes,
sinó que és una cosa vivencial,
és una cosa que tu estàs en peu
i pots acostar-t'hi o no,
és una cosa que tu decideixis interactivament
viure o no viure, no?
Llavors, això és més com les festes populars,
que jo dic.
I això és el teatre que ens ha fet famosos
arreu del món a la Fura,
però que a vegades,
inclús la pròpia Fura,
per la nostra, ja cansant-sí,
a vegades, doncs, volem fer altres coses
però aquest és el nostre llenguatge original,
que fem de quan en quan,
hi ha altres espectacles que també,
cada dos anys en fem un d'aquests,
bàsicament,
i aquest és original,
el principi de la Fura seria això,
això és el que es va fer a èxit,
aquest tipus d'espectacles com sub
que portem la gent a entrar a un barco,
els baixem a sota,
dos metres a sota del nivell de l'aigua
i els hi fem viure unes experiències
que no oblidaran en sa vida.
Quin paper juga precisament el públic,
perquè ja sabem que en els espectacles
de la Fura al Públic d'entrada no queda indiferent,
això està assegurat,
però moltes vegades els obligueu a tenir,
fins a cert punt,
un paper molt actiu,
amb un grau de concentració
i d'implicació espectacular.
Sí, aquí parlem de la immigració
i del canvi climàtic,
o del canvi climàtic que produeix la immigració,
perquè van lligades les dues coses,
la gent immigra perquè no tenen aigua,
perquè el desert avança,
i el desert avança perquè l'hem malmès,
hem malmès la terra,
i fa que s'alterin.
Aleshores, la gent està tan implicada
que fa de scenografia pròpiament.
Baixen, els fem assentar a dintre de la bodega
i són com si fossin aquests immigrants
que cada dia, desgraciadament, sentim notícies.
Avui acaba d'arribar un barco,
han trobat allà a Canàries...
A les Canàries, efectivament,
han tret a morts.
No sé si eren 15 morts.
Escolta, això és cada dia.
De fet, si miréssim les víctimes
que hi ha hagut al món,
jo crec que els migrants
deuen ser els que més s'entenen,
més que inclús les catàstres naturals,
que ja en tenen molts,
però emigrants cada dia,
cada dia no para de rejar 30, 20, 15, 10...
I això va sumant, no?
És terrible.
Llavors, nosaltres volem fer...
La gent, per un moment,
sent aquesta experiència
com si fossin immigrants.
O sent l'experiència
que el barco és com un nou món,
és com un món,
i si el món és un barco,
com poden ser tan suïcides
d'estar dintre d'un barco
i jo què sé,
i rebentar les parets
perquè entri a aigua del mar, no?
O sigui, és una actitud suïcida.
Doncs aquesta que fem ple
és el que fem viure la gent
i la gent, doncs,
fer aquesta experiència, no?
Una veritat, doncs,
és això el teatre, no?
Jo crec.
Aquí, més que provocar,
que provoquem també,
el que volem és fer reflexionar.
Ens fareu sentir-nos malament,
en certa manera?
Allò de dir,
com podem arribar a ser tan simples?
D'això es tracta una miqueta.
Hi ha un moment
que a mi m'agrada molt de l'espectacle,
que és que...
Perquè l'espectacle té molta violència,
però també té molt de lirisme, no?
I un dels més macos, per a mi,
és el moment que...
que hi ha un poema del Rafael Arguelló
que diu
ningú com el nàufrag
per estimar la vida.
Jo crec que per estimar la vida,
si tu has tingut l'experiència de perdre-la
en algun moment,
l'estimes molt més.
I el nàufrag és una persona
que ha naufragat,
que ha estat a punt de la mort
i, en canvi, està viu, no?
Per això és nàufrag.
Si no, seria nàufrag.
Si no, seria una víctima, no?
Aleshores, el nàufrag estima la vida
perquè l'ha estat a punt de perdre.
I això és el que el públic vindrà,
d'alguna manera,
estimarà més la vida
perquè s'haurà sentint nàufrag.
La Forada dels Baus va comprar el 2003
aquest vaixell a l'Aumón
en el qual es desenvolupa
aquest espectacle al sub.
Què tal l'experiència de fer espectacles
a l'interior, a les entranyes,
en aquesta ocasió,
a les bodegues amb vaixell?
A veure, és molt positiu,
però també hem de dir
que som el primer centre cultural flotant,
perquè nosaltres ens diem
centre o micronació transcultural flotant.
Som els primers,
o sigui, el port de Tarragona,
a part del barco de les Locos,
que no tenien papers
i que era un barco, una mica, diguéssim, pirata,
està molt bé,
però és molt més petit
i no compleix la normativa.
Nosaltres som el primer barco
que intenta anar, a nivell legal,
de fer un barco que compleixi,
un vaixell que compleixi
tot el que exigeix la normativa europea,
que és molt exigent
i és un centre cultural.
Aleshores, esclar,
hem sigut els primers.
Llavors, no hi ha llei,
no hi ha legislació,
hem fet la primera legislació,
l'hem fet nosaltres,
el primer pla de vocació
per aquest tipus d'espectacles.
Aleshores, estem constantment
una miqueta obrint aquest camí
i això ens requereix molta energia,
però l'experiència d'obrir un barco,
jo la repetiria mil vegades.
Ara, si n'hi haguessin més,
encara millor,
perquè seria més fàcil.
És a dir, tinc ganes
que passi el temps
i que ja comencin els ports,
no només hi haguin llats
o bars,
sinó que, conya,
aquests cordons,
l'umbilical que ha sigut
el port de Tarraco.
Mira, el de Tarraco
és un exemple gran deloqüent,
perquè ha sigut la capital,
ha sigut la capital
pròpiament de l'imperi romà
aquí a aquest país,
ha sigut la connexió
del port d'aquí
amb tota la cultura.
Aquí va arribar l'Avecedari,
aquí va arribar tot el dret romà,
va arribar les vagues
de la nostra accessibilització,
han arribat per mai.
I ara que un port així
com Port Arraco ens encanta
ara aquesta nova verseta
del Port Arraco,
que volen que sigui més cultural
i jo crec que el nostre vaixell
aquí quedarà,
ja el veureu demà,
avui no podrà arribar,
però arriba demà,
si tot va bé,
veureu el que queda
d'un centre cultural.
És a dir,
portem més o menys
quasi uns 30 i pico ports,
no?, hem estat
i molts dels ports
on hem estat a Tarracarà
no perquè és una capital,
però a vegades anem a ports
que no tenen teatres,
que no tenen cinemes,
que no tenen res,
són ports petits
i en canvi
el nostre barco
d'alguna manera
fa que
per uns dies
doncs tingui
uns serveis
que no té,
no?
La Fura us heu atrevit
a tenir aquest centre cultural
en un vaixell,
us plantegeu
alguns altres
escenaris particulars?
Bé,
jo de moment
aquest encara no l'he agotat,
estàvem parlant ara
que potser he de comprar
un avió
perquè diuen
que ara hi ha
una oferta especial
que ens donen
els d'una companyia
que ha sigut famosa
últimament
perquè té uns exemplars
d'avions
que se'ls volen treure
de ser baratos
i a la millor
doncs no estàvem pensant
de comprar un barco
d'un avió
però això serà
més endavant
encara de moment
no
perquè
el barco
té molta tela
el barco té
molta gràcia
perquè els vaixells
pensen una cosa
que
que permeten
doncs ser
molt més grans
un barco
un avió
pràcticament
es quedaria molt petit
i és molt més complicat
però
amb el barco
encara estem començant
no ha donat
encara tots els fruits
de fet a Tarragona
és la primera vegada
que ve
i portem 4 anys
i encara no hi hem vingut
hem tingut molta dificultat
d'aprendre el llenguatge
d'aprendre
d'aprendre
de navegar
navegar ja en sabíem
però vull dir
d'aprendre
a buscar aquest circuit litoral
pensa que
tampoc
som una empresa privada
hem tenut ajuda
al principi
per comprar una part del barco
un 25%
però
tot el generem nosaltres
i
és complicadíssim
de fet avui pensàvem
marxar cap a Barcelona
cap a Tarragona
i no hem pogut
per qüestions tècniques
de papers i coses
que ens exigeixen
i ara esperem demà
poder-ho resoldre
però venir
si tot ve bé
si no
haurem de venir
al passat
dos bolos
al mateix dia
de moment encara
no saltem l'alarma
perquè jo crec
que sí
que arribarem demà
però passa això
o sigui
som els primers
en un barco
i a vegades això
et requereix
més energia
que pròpiament
fer l'espectacle
l'espectacle
ja ho veureu
té molt d'èxit
ha agradat molt
és molt oportú
pel moment
la gent
tothom que aquí entra
queda
surt indiferent
diguéssim
ja ho veureu
però jo també vull remarcar
el fet de fer els primers
en obrir un camí
i això costa molt
de tenir un vaixell
Catalunya que ha sigut
de gran navegant
del Mediterrani
no?
doncs home
que es pot permetre
el luxe de tenir
un barco com aquest
que estigui obrint camí
i crear el primer
centre cultural flotant
o micronació
o micronació
transcultural flotant
d'aquest país
Carles Padrissa
director escènic
d'aquest espectacle
al sud de la furda
dels Baus
gràcies per atendre
en directe avui
al matí
de Tarragona Ràdio
que demà arribi
el Nou Món
i que vagi bé
aquest espectacle
moltes gràcies
una abraçada
i ja veureu
que només mil persones
són les que hi acaben
reserveu les vostres entrades
que ja s'estan acabant
ho farem així
que s'estanà únic
que potser serà
la primera i última vegada
que el veureu
Carles
moltes gràcies
arriben les notícies
a la hora