Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Aquest any 2008 que acabem d'estrenar serà any jubilar a Tarragona.
El 1750 aniversari del martiri del bisbe Sant Fructuós
i dels diaques San Aguri i San Eulogi
han portat a l'Església a celebrar un any
per divulgar la figura i el testimoni d'aquests sants.
L'arquibisbe de Tarragona, el doctor Jaume Pujol,
lidera, sens dubte, l'organització de totes les activitats programades
a partir del dia 20 de gener.
Avui ens acompanya al matí de Tarragona Ràdio
el senyor arcabisbe.
Doctor Pujol, bon dia.
Bon dia.
Quins són els objectius d'aquest any jubilar
que ens portarà aquí a Tarragona a partir del 20 de gener?
Són molts.
Primer de tot voldria felicitar a la gent per aquest any,
per el nou any 2008, que és per nosaltres,
per l'Arxideu de Tarragona, un any molt important.
Els objectius, fonamentalment, són objectius de tipus espiritual,
és a dir, que la gent pugui gaudir d'una experiència religiosa
recordant 1.750 anys del martiri d'un bisbe,
que era fructuós, molt estimat per tota la ciutat,
perquè ens diuen les actes famoses, les actes autèntiques del martiri,
que quan el portaven al martiri tots ploraven,
no sols els cristians, no també els pagans,
per tant, és una experiència espiritual,
però jo penso també cultural,
perquè portarem molta gent vindrà a Tarragona
per guanyar el jubileu i descobrirà
que hi ha una ciutat molt bonica,
amb unes tradicions i amb una cultura
i amb uns monuments i amb tota una història
que a mi sembla que és molt desconeguda.
Dintre de l'arxidiòcesi, jo crec que jo voldria uns objectius
molt importants per a l'arxidiòcesi,
per a totes les parròquies, les comunitats religioses
i totes les persones de l'arxidiòcesi,
de conèixer més a fons
el que significa tindre unes arrels
com les que tenim nosaltres,
és a dir, uns protomàrtirs,
que són sapructuós o uriològi,
i que són el primer bisbe conegut a Espanya,
les primeres actes conegudes, autèntiques,
que es coneixen i, per tant, tot això és una tradició.
Recordar aquesta tradició,
que sigui més estimat per tota l'arxidiòcesi
i, per tant, això ens uneix
amb un espirit molt profund.
La celebració de l'any, com dèiem,
de l'any jubilar començarà el dia 20 de gener.
Si Déu vol, sí.
El dia 20, a les 5 de la tarda,
farem una gran cerimònia religiosa, lògicament,
també hi haurà un repit de campanes,
farem de les parròquies,
després farem, a la sortida,
hi haurà una trobada festiva,
encara hi ha alguna sorpresa, donarem,
també hem d'esperar,
però l'important és que a les 5 de la tarda
s'obrirà la porta,
bé, més a veure, la porta farem,
jo entraré en primer lloc per la porta de la catedral,
inaugurant l'any jubilar,
d'alguna manera guanyant el jubileu el primer,
i al darrere meu totes les persones,
i convidarem a tots els bisbes de Catalunya
i farem també convidar totes les autoritats,
lògicament, que estan ajudant,
que ens estan ajudant perquè aquest any jubilar
pugui ser un èxit.
I a partir d'aquí, a partir de la data del 20 de gener,
sobretot un any.
Sobretot un any que, bé,
jo penso que hi haurà molta gent que vindrà a Tarragona,
és a dir, aquest és el desig que tenim,
gent no sols de l'Arxidiócesi,
sinó de Catalunya,
perquè convidem a totes les parròquies de Catalunya,
convidem a totes les conferències,
a tots els bisbes d'Espanya,
també a molts llocs,
i a mi em sembla que el jubileu
és una d'aquelles coses que, com que dura un any,
molta gent se n'anirà enterant,
doncs, mira, val la pena anar a Tarragona,
perquè jo voldria explicar breument
el que és l'experiència, no?,
imaginem que arribi un grup de gent,
aquestes persones les atenem a l'edifici seminari,
si era el lloc de trobada,
allà hi haurà el que podem dir,
el Pellegrite tindrà un lloc per ser rebut,
l'oficina del Pellegrin, podem dir,
que no sé si és el nom més adequat,
però bueno, si era el lloc,
allà se li donarà un pack
d'una informació,
se li donarà també un distintiu,
perquè se sap que està guanyant el jubileu,
farem una petita pregària
a la capella de Sant Pau,
que està dintre del seminari,
dintre de l'edifici seminari,
i els portarem després,
les persones, cap a la catedral.
Allí poden,
també, si volen rebre la confessió,
es poden confessar,
la visita a les relíquies
de Sant Fructós o Uriològi,
la missa, diguem, jubilar,
que serà una missa molt bonica,
i després aniran cap a l'amfiteatre,
on es poden llegir les actes.
Tot això acompanyat per un folletó,
que ja el tenim pràcticament acabat,
en el que seria la guia del Pellegrin,
perquè ell pugui anar,
al marxar de la catedral,
passaran també pel foro,
passaran per diversos llocs de la ciutat,
recordant el lloc on va ser condemnat,
on van ells confessar millor la fe,
confessar la fe Sant Fructós o Uriològi,
i fins a arribar al lloc del martí,
fent una mica hipotèticament el camí.
Inclús, hi pot haver algun grup
que després pugui anar fins al lloc
on van ser enterrats,
la necròpolis romana.
I després, a partir d'allí,
pugui visitar Tarragona,
veure altres monuments,
veure el mar des del balcó del Mediterrani, etc.
Tot el que sigui,
llocs que realment puguin...
A mi em sembla que és una experiència
d'unes hores tan bonica i tan espiritual.
Pensem que quan un, per exemple, va a Santiago,
què fa la gent?
Saluda el sant,
i després veu la missa, el botafumeiro.
Aquí no tindrem botafumeiro,
però tenim una catedral
que encara que estiguem obres,
estiguem arreglant-la,
és una senyora catedral.
Les visites dels pelegrins,
per cert senyor arquebisbe,
es podran fer en grup,
es podran fer individualment,
sense cap limitació.
Sense cap limitació,
doncs sens dubte.
Hi haurà un punt d'informació central,
doncs, a l'arribada,
que serà el seminari.
El seminari estarà tot obert,
l'estem va descentant una mica.
Estan obres.
Ja fa setmanes.
que quedi bonic,
no?
I allí hi haurà l'oficina,
on es arribarà la gent,
se li donarà tota la informació,
la documentació,
se l'atendrà també,
perquè tenim una pàgina web,
ja la gent es podrà apuntar
des de abans de vindre a Tarragona,
seria l'ideal,
que un grup ens digués
venim,
tal dia,
li preparem tot l'itinerari,
també li podem adequar,
des de menjar,
si volen dinar,
on volen dinar,
què volen fer,
que ens iran.
Nosaltres ens agradaria
atendre al màxim,
per això hem demanat
voluntaris,
persones que puguin dir,
un dia a la setmana,
podria dir que al matí o a la tarda,
acompanyar grups diferents
de persones
per aquest itinerari.
Ja, de fet,
hem fet un curset,
que he tingut molt èxit,
explicant a fons
per operadors,
per gent que es dedica
a portar grups,
explicant-nos una mica a fons
el que és aquest aniversari,
el que és el sentit,
una mica el turisme religiós,
necessita també de persones
que sàpiguin una mica
de la història.
Això que dius
és realment força interessant,
perquè jo li anava a preguntar
quanta gent
es pot arribar a mobilitzar
durant tot aquest any,
2008,
fins al gener del 2009,
entre professionals,
si em permet l'expressió,
tota la gent de l'Església,
els voluntaris,
els fidels,
gent que col·labori amb vostès,
moltíssima gent, no?
Esperem que sí.
De fet,
ja tinc una resposta molt bona,
molt bona.
Hi ha molta gent,
per mi ha sigut
una sorpresa
i una alegria molt gran,
no?
Veure com la gent s'hi ha abocat,
com la gent està col·laborant,
com la gent ens està ajudant
per fer els folletons,
per fer tot el material
que necessitem, no?
I jo espero que també,
un any és molt llarg, no?
I això penso que anirà,
mà a mà,
anirà augmentant, no?
El número de visites
i de persones interessades.
hem parlat,
senyor arquebisbe,
molt de la gent
que pot venir de fora
per guanyar el jubileu
i la gent de casa,
la gent d'aquí,
igualment, no?
Ho podran fer.
I tant, per favor.
La gent de Tarragona
és la primera, no?
Són els quins, diguem,
són els quins ho poden viure
d'una manera més intensa
i també, potser,
descobrir, no?
Descobrir coses
que potser no hem fet mai, no?
El que significa
fer aquest itinerari
amb un text,
llegir les actes
al lloc
on hi va haver el martiri.
I això és una cosa quasi única, no?
En el món, no?
Perquè moltes vegades vas,
inclús a Roma, no?
Penses, bueno,
si aquí està enterrat Sant Pere,
ell es pot rezar,
però rezar les actes
del martiri
són un testimoni
impressionant.
En la presentació
de l'any jubilar,
ja fa setmanes,
va haver-hi una imatge,
en fi,
d'unitat màxima,
institucional,
amb una taula
presidida pel senyor arquebisbe,
però acompanyat
de l'alcalde de Tarragona,
del president de la Diputació,
del delegat del Govern
de la Generalitat
i del subdelegat
del Govern Central.
Aquí hi ha la...
I un representant
de la Universitat.
De la Universitat, també.
Es faltava el del Consell Comarcal
que no va poder vindre,
però també està convidat
i forma part del comitè d'honor,
del comitè,
no d'honor,
sinó del comitè
de l'any jubilar.
Bé,
jo penso que és bonic això, no?
En aquest sentit,
l'Església és sempre integrat.
L'Església és un lloc obert,
on tothom hi pot entrar.
Ningú se li demani
ni cap carnet,
ni se li exigeix res,
sinó que té les portes obertes.
Crec que per això
deia el començament
és fonamentalment espiritual,
però també cultural,
social.
És un aconteixement,
l'any jubilar,
que he tingut la sort
de coincidir.
1.750 anys,
no té la sort
de trobar-se
un any jubilar
d'aquesta manera,
no?
I jo me l'he trobat
i quan ho vaig plantejar,
el Consell Episcopal
i quan ho vaig plantejar
els diversos consells,
el de pastoral,
el de presbiteri,
els arxiprestos,
tothom li va semblar molt bé,
ho vam demanar,
se'ns va concedir
i ara és el moment
precisament de...
Bé,
jo de veritat
he de creir moltíssim
a les institucions,
perquè jo penso
que són elles
les que estan empenyent,
no?,
també,
i això en aquest sentit
agraeixo de veritat,
no?,
el local de la ciutat,
el president de la Diputació,
del subdelegat del govern,
tothom ha volgut,
diguem,
entrar en aquest...
I això és...
Crec que aquella foto
és molt bonica.
Per la...
Parla de la col·laboració institucional,
però està clar
que vostè està liderant
d'alguna manera
el tema
i fins i tot
m'atreveixo a preguntar-li
si ha estat com un repte personal
aconseguir aquest any
jubilat per Tarragona?
Bé,
repte jubilat...
Jo en tinc molts reptes,
eh,
perquè...
Però aquest ha estat un.
Sí, sí, sí,
per mi sí,
ha estat un repte.
Més important
que aconseguir,
penso que
si hi ha motius
com aquest,
és un motiu
que la Santa Seu
el concedeix,
no ha sigut
plantejau,
però més
el repte
per mi
és de veritat
que la gent
pugui tindre
aquesta experiència,
que jo
penso que pot ser molt...
Està humanament
parlant,
la gent que es pari
a pensar una mica
d'on venim,
on som,
què fem,
quines arrels tenim...
Nosaltres no som arbres,
diguem,
no sé com,
diguem,
que no tenim arrels,
que no tenim...
No,
nosaltres tenim una història,
no?
Una història que ens hem d'estimar.
Uns es troben pobles
que són molt curts d'història
i però ho tenen allò,
se'n passa a Amèrica,
per exemple,
ells,
per ells,
hi ha aconteixements
molt importants
i són de fa 100 anys,
200 anys,
no?
o no dic a l'Àfrica,
no?
No?
Pràcticament,
molts pobles
gairebé no tenen història,
no?
Estan celebrant encara
el centenari
del descobriment,
pràcticament.
Nosaltres tenim
unes arrels
molt importants,
no?
I jo crec que això
ens ha de fer pensar
també,
no?
i això ens ha d'estimular molt
uns als altres,
no?
Ajudar-nos,
no?
Per això sí,
per mi és un repte,
és un repte molt gran.
Aquest any jubilar,
aquest 2008,
serà també una oportunitat única
per situar Tarragona
en el mapa,
com a mínim,
de l'àmbit de l'estat espanyol,
la importància
de l'arxivió,
o sigui,
de l'església d'aquí.
Situar-la és una oportunitat
que té l'església de Tarragona?
Jo penso que sí,
jo penso,
i des del punt de vista
no sols de Catalunya,
Catalunya ja ho és,
no?,
perquè és la primada,
no?,
metropolitana i primada,
no?,
però dic,
dintre del món intel·lectual,
per exemple,
que és molt important,
no?,
el món intel·lectual,
el congrés que farem
el mes de juny,
serà un congrés,
que jo espero,
no?,
per el que hem treballat,
li puc dir que ja fa
quasi dos anys
que l'estem preparant,
després ja es veuran els resultats,
però vindran els especialistes,
uns 30 especialistes
hem convidat
de tot el món,
gent de molta categoria,
allà sortiran,
si Déu vol,
unes actes
en què Tarragona
serà citada després,
a partir d'aquell moment,
per tot el que sigui
el cristianisme
en els primers segles,
des de l'arribada
de Sant Pau a Espanya,
que estem segurs
que va ser Tarragona,
una de les ciutats
que ell segur
que va visitar
perquè era importantíssima
en aquell moment,
era la ciutat més important,
no?,
de tota la província romana
d'Hispània,
no?,
després,
Sant Pau,
Sant Fructuós,
Auguriològic,
el post,
la importància
que va tindre
l'església de Tarragona
en el futur,
vull dir que
és una,
són tota una sèrie de,
tot això quedarà,
no?,
i a mi em sembla
que són les maneres
que una ciutat
o una tradició
tingui pes
en el món intel·lectual,
intel·lectual,
algú em deia,
a partir del Congrés
no es podrà deixar
de citar Tarragona
i les actes
del Congrés
aquest internacional.
Sigui en el marc
d'aquest Congrés
internacional
o en qualsevol altra data
al llarg d'aquest 2008,
s'esperen la presència
d'autoritats,
de personalitats
del Vaticà
que vinguin a Tarragona?
Bueno,
convidarem,
anem a convidar
diferents persones,
en aquest sentit
no voldria donar noms
perquè em sembla
que seria prematur,
però sí que convidarem
i tant,
sí,
moltíssima gent,
no?,
que es pugui vindre
a celebrar,
per exemple,
una gran festivitat,
doncs a convidar
amb aquella persona
que ens sembla millor
i a l'acabar també,
lògicament,
alguna gran autoritat.
Previsió de visitants?
Vostès en fan?
Això és la pregunta habitual
en aquests dies,
no?,
però jo penso
que no es pot fer
aquesta pregunta,
això és una capsa tancada,
com diem,
no?,
però jo penso
que vindrà molta gent
i també depèn de nosaltres,
no?,
depèn de l'ambient
i d'alguna manera
dels mitjans de comunicació
que sàpiguin explicar,
que ho sàpiguin explicar
a través dels mitjans
de comunicació,
crec que són,
tenen un paper molt important
en esdeveniments,
tots sabem que,
per exemple,
quan hi ha un,
no sé,
un museu
que fa una gran,
una mostra,
no?,
quan se'n parla
i quan se'n diu,
hi va més gent
que si no se'n diu res,
sinó allò
pot passar a l'oblit,
no?,
jo crec que,
de totes maneres,
ja per mi
és important
l'interès que hi ha hagut
amb aquest fet
i, per tant,
hi ha quasi ganes
que es comenci.
Pensava,
quan parlàvem
dels visitants
i del punt
que ens comentava
que hi haurà
en el seminari,
el futur de l'edifici
del seminari,
més enllà
que justament
aquest any 2008
segurament serà conegut
per molta gent
de fora,
però també de Tarragona,
que potser ara,
en fi,
el veu allà
una mica tancat,
més enllà
quines són les...
Esparca algunes prioritats
en el tema
de l'edifici del seminari?
Bé,
sobre aquest edifici
nosaltres hem treballat molt,
i ho puc dir ja des d'ara,
que ja fa molt temps
que estem treballant,
com sap,
una part del seminari
està ocupat
per la Universitat
Rovira i Virsí,
que pràcticament,
bé,
li queda pocs mesos
per marxar,
una vegada
que s'acabin
els edificis nous
que s'estan arreglant
i ells ja tenen ganes
també de poder marxar
als nous edificis,
jo li puc dir
que l'edifici
seminari
és per mi
un repte
molt important,
repte d'obrir
la biblioteca,
de fer la biblioteca
que tenim,
que és una biblioteca
molt important,
serà una biblioteca
oberta
a tota la ciutat
també,
per tant,
penso que
quan la gent
quan estigui oberta
amb els materials
que tenim
i això
serà importantíssima,
arreglar,
que es pugui arreglar
tot el que són
les aules
de l'Institut
de Sant Fructuós,
jo li diria
que és un edifici
per mi
pastoral i cultural,
és a dir,
un edifici
en què hi hagi
també
les delegacions
d'ensenyament,
de catequesis,
hi hagi la delegació
de missions,
hi hagi la delegació
de joventut,
hi hagi la delegació
de vocacions,
tota una sèrie
d'eines
i per tant
un edifici
amb vida
pastoral
però també cultural,
és a dir,
que tinguem
aules
arreglades
per poder fer
bons
no sé,
bons cursets,
és a dir,
que en aquest sentit
jo estic segur
que aquell
serà un edifici
que la gent
el visitarà
i anirà
a veure aquest edifici
i anirà
a treballar
a la biblioteca,
al costat
tenim l'arxiu
importantíssim,
és a dir,
que hi hagi
i com sap
al davant
d'aquest edifici
s'està treballant
perquè allí
amb el seu temps
hi hagi el museu,
segur que serà
també un dels grans
museus
de Catalunya
perquè no sols tenim
molts objectes
i realment
una riquesa
enorme
la que té
l'arxiu
de Tarragona
respecte
a elements
del museu
però
la mateixa
caixa
del museu
vostè sap
que té
dintre del museu
hi haurà
un mur romà
del siglo I
i això
pocs museus
poden tindre
un mur romà
el Teminus
que és el mur
que
lindava el temple
els temples
que hi havia
la part alta
de la ciutat
per tant
tot allò
serà un conjunt
estic segur
que serà un conjunt
preciós
de la part alta
de Tarragona
que si de més
segons diuen
quedarà peatonal
d'aquí uns anys
tot allò
serà un lloc
realment
jo penso
únic
de veritat
Espanya
com un lloc
com un lloc
diguem
que valdrà la pena
que la gent
quedarà molt sobtada
de veure tot allò
totes aquestes obres
però
l'obertura de la biblioteca
i tot això que comentava
del seminari
haurà d'esperar
que s'acabi
l'any jubilar
sí
i s'han de fer obres
allà
allò es començarà
suposem
fins que no marxi
la universitat
no podem començar
i espero que
quan sigui
d'aquí un any
començava amb l'entrevista
senyor arcabisba
parlant de l'obertura
de l'any jubilar
el proper dia
20 de gener
es tancarà
el gener del 2009
com es tancarà?
igual
jo crec que amb l'experiència
també que tindrem
i podem fer una cosa més
encara més reïssida
jo voldria dir que
amb aquelles dates
no sé exactament
si serà el dia abans
o el mateix dia
o quan
es farà
el famós
estem preparant
o està preparant
el conseller
Valentí Miseracs
que és el president
del Pontifici Consell
de Música Sacra
de Roma
amb lletra
de
mossèn
Joan Roig
rector
d'Ull de Molins
i un gran poeta
doncs
està preparant
un oratori
que
podem
denominar
Pau i Fructuós
jo penso que
serà una peça
mossèn Valentí Miseracs
actualment és un dels
compositors
de música
sacra
diguem més
el millor sens dubte
del món
és un home
d'una categoria
és de Vic
de la diòcesi de Vic
en català
i
ho ha agafat
amb un entusiasme
tan gros
que
fer per ell
l'oratori
Pau i Fructuós
amb una lletra
preciosa
preciosa
que hi ha
que ja està feta
i que
ja està fent
l'oratori
serà
amb una orquesta
esperem
de més de cent
amb cinc
solistes
i després
hi ha també
el Bonastre
el Bonastre
està també
preparant
una peça
musical
és a dir que
jo crec que
l'estreno
d'aquestes peces
al final
del jubilau
serà
un acte
cultural
també
importantíssim
i religiós
lògicament
serà un
tancament
brillant
a un any
jubilar
aquest jubileu
que està a punt
de començar
en aquest any
2008
que acabem
d'estrenar
avui ens ha acompanyat
gairebé
per iniciar l'any
i per parlar
d'aquest jubileu
ens ha acompanyat
l'arcabisbe
de Tarragona
el doctor
Jaume Pujol
Balcells
senyor arcabisbe
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
que aquest 2008
vagi molt bé
pel conjunt
de l'arxidiócesi
i sens dubte
que aquest 2008
sigui un gran any
jubilar
aquí a Tarragona
moltes gràcies
gràcies i bon dia
bon dia