Les 10 del matí, pràcticament 37 minuts.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara durant uns minuts de literatura
i de l'obra de la tarragonina Montserrat Avalló,
que als seus 90 anys d'edat ha guanyat,
se li ha concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
De fet, dimarts al vespre rebia aquest guardó
al Palau de la Música Barcelonès,
el guardó que atorga cada any Òmnium Cultural.
Avui, d'alguna manera, volem comentar i analitzar
l'obra d'aquesta poetessa i traductora tarragonina,
ara viu a Barcelona, però va néixer a Tarragona
i està molt vinculada a la nostra ciutat.
D'alguna manera, volem analitzar i comentar la seva obra
amb una jove estudiant, Mònica Pérez,
que ha guanyat precisament una beca
per estudiar la poesia, l'obra de la Montserrat Avalló.
Ja va elaborar, de fet, un treball de recerca
sobre l'escriptora tarragonina, que ha rebut alguns premis,
i avui ens acompanya aquí en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Mònica Pérez, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya la seva professora,
que d'alguna manera l'ha guiat per aquests camins de recerca i d'investigació
i que també està molt vinculada, d'alguna manera,
a l'obra i a la persona de Montserrat Avalló.
La seva professora és l'Anna Gispert,
que també ens acompanya aquest matí a Tarragona Ràdio.
Anna Gispert, bon dia.
Hola, bon dia.
I ara podem saludar a través del telèfon a la protagonista,
que és la Montserrat Avalló,
que la tenim a l'altra banda del telèfon,
des de casa seva, Barcelona.
Montserrat Avalló, bon dia.
Montserrat Avalló, bon dia.
Bon dia.
La saludem des de Tarragona Ràdio.
Aquí està amb nosaltres la Mònica Pérez,
aquesta jove estudiant que ja coneix aquí de Tarragona,
i la seva professora, l'Anna Gispert,
que també suposo que la volen saludar.
Mònica.
Bon dia, Montserrat, com va?
Bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia, Montserrat.
Bon dia.
Per molts anys ja t'ho vam dir a la Rambla el dia de Sant Jordi,
i et volem felicitar per aquests reconeixements
que estan caient cada dia
i que crec que valoren molt la teva obra i la teva persona.
Felicitats.
Moltes gràcies.
Montserrat, com està després de, en fi,
el guardó, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes,
en fi, es troba més feliç que mai, pràcticament, podríem dir?
Emocionada, però també una mica atabalada,
perquè la veritat no m'ho esperava.
No s'ho esperava.
No.
Però s'ho mereixia.
Home, no ho sé, suposo que sí.
suposo que creuen que sí, perquè si no, no me l'haurien donat,
però suposo, com vaig dir el dia que me'l van donar,
doncs jo l'accepto,
però també penso que hi ha altra gent que potser també se lo mereixia.
La tercera dona que rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Des d'aquest punt de vista, com ho valora vostè?
Home, jo ja he sortit de tot arreu,
que més aviat no em fa il·lusió ser la tercera.
M'agradaria molt ser la que faci 12 o més,
perquè considero que mentrestant hi ha tantes dones
que potser hi haurien volgut sortir i no hi han sortit,
com per exemple la Maria Àngel Franglada,
i espero que en el futur no es pesin que tinguin 90 anys
per posar-me gent com la Maria Bormà o la Carme Riera o qui sap,
moltes més.
Montserrat, en què està treballant ara mateix?
Què està fent?
Perquè vostè als seus 90 anys, en fi, continua platòrica, podríem dir,
pel que fa a la seva obra poètica.
Sí, mira, acabo de publicar un llibre,
que suposo que Tarragona ja es va fer,
que és el Fretinti del silenci,
i també una traducció, no fa gaire, de la Sílvia Plaf,
Soc vertical,
i ara doncs estic treballant amb una altra traducció de l'Ansexten,
que serà un llibre semblant al de la Sílvia Plaf.
Bé, quan estigui fet i vulgui editar-lo,
ja tinc, ja tinc editorial, però totes aquestes coses són lentes.
Vostè és molt metòdica a l'hora de treballar?
Segueix cada dia una estructura de dia,
en fi, dedicant a la feina d'escriure en unes hores determinades?
O és una mica anàrquica?
Home, sí.
Generalment procuro escriure al matí.
El que passa que ara, entre e-mails que t'envien i has de contestar,
i tantes coses, et distreuen una mica massa.
En fi, són coses que són agradables,
però al mateix temps també et distreuen.
Però sí, jo generalment m'agrada més treballar al matí.
Al matí fins a l'hora de dinar i després a la tarda també.
Però aleshores ja, diguéssim, més esporàdicament,
perquè també m'agrada molt anar a si hi ha algun acte,
per mantenir contacte amb els amics, els escriptors que conec.
Quina relació continua mantenint amb Tarragona,
ja que avui la truquem des de Tarragona Ràdio i tenim a...
La veritat, no tanta com voldria.
Perquè si els trens fossin més còmodes per pujar i baixar,
em sembla que vindria molt més sovint.
Però per venir...
Bé, ara venir sols ens ha acabat de caure més difícil.
Però de totes maneres, trobo que tenen un...
No són pas com els autobusos, que és molt bé, de Barcelona,
que tenen una plataforma que és fàcil.
Els trens són una mica difícils per a tothom.
I com veu la ciutat?
S'haurien d'arreglar-ho.
Sí, sens dubte.
Per vostè i per milers de persones que podrien utilitzar el transport públic
per traslladar-se d'un cantó a l'altre.
Li volia preguntar com veu literàriament Tarragona?
Vostè continua tenint molts contactes.
El trobo fantàstic, perquè trobo que fan una sèrie de coses interessants
i amb un ímpetu, que en realitat a mi em sap molt greu,
i participo només espiritualment.
Però em sap molt greu no poder participar amb ells materialment.
Jo mateix, a la marató que em van fer, que no hi vaig poder existir,
vaig trobar una cosa fantàstica.
Una marató de lectura el dia de Sant Jordi a la Rambla,
que va tenir de protagonista Montserrat a Balló.
I què li sembla que joves com la Mònica Pérez,
que ens acompanyen aquí a l'estudi de la ràdio,
analitzin i estudien la seva obra?
Això em fa molta il·lusió, perquè no solament ella,
sinó que tinc moltes amigues joveníssimes,
com la Laia Noguera, que quan vaig fer els 90 anys
em van dedicar a tota una revista que porten a internet,
Barcelona Review, i són uns entusiastos de la meva poesia.
Ella i moltes més de la seva edat.
Això em fa molta il·lusió.
Mònica, per què has volgut estudiar la poesia de Montserrat a Balló?
Això va començar a l'institut amb el treball de recerca.
A mi sempre m'ha agradat molt la poesia i això de llegir.
I llavors buscàvem estudiar l'obra d'algun escriptor,
però que fos una dona.
I amb aquest tema va sortir la Montserrat, entre altres noms,
i com que era tarragonina i era poeta més, ens va agradar,
i vam tirar el projecte endavant.
Has parlat moltes vegades amb ella, l'has anat a veure?
Sí, unes quantes vegades ens hem vist, sí.
Què tal la relació amb la gent jove a Montserrat?
Molt bé, no?
Tothom en parla molt bé de vostè.
A mi no és relació, m'agrada amb la Mònica.
Sempre des del primer moment ens hem escrit
i hem tingut una bona relació.
Però jo no em relaciono amb la gent jove i la gent gran.
Jo em relaciono amb persones.
Això sempre és el que diem amb la laia, que ens veiem bastant sovint.
Diuen que jo soc jove, a mi em diuen de vella,
però nosaltres no ens relacionem com vella i jove.
Ens relacionem com a persones que tenim els mateixos interessos i il·lusions.
Montserrat de Balló, no la volem molestar més.
Ja deia al principi de l'entrevista que està una mica atabalada aquests dies.
Suposo que li hem fet unes quantes entrevistes
pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Sí, Déu, Déu.
Però li volíem, sobretot, en fi, felicitar des d'aquí, des de Tarragona,
des de la seva ciutat, la que la va veure néixer, des de Tarragona Ràdio,
amb la companyia de la Mònica Pérez i de l'Anna Gispert,
que també li vol dir alguna cosa més.
Anna?
Sí, Montserrat, com te trobes?
Perquè ens vas deixar molt preocupats per Sant Jordi,
que no vas poder venir, volia saber si ja estàs recuperada.
Aquesta una i l'altra, és que jo crec que des de Tarragona
l'hem de convidar que vingui a presentar l'últim llibre,
d'Alfred Íntim del Silenci.
Sí, jo també això espero molta il·lusió i espero estar ben bé del tot,
encara que, diguéssim, de lo més important que vaig tenir,
de seguida vaig estar bé, però, clar, el caure i fer-me mal amb un peu
que no el podies posar a terra,
doncs això ha sigut bastant llauna,
perquè hi ha hagut d'anar amb cadires de rodes i tota aquesta història,
però suposo que això aviat s'arreglarà.
quan estigui ben bé, ben bé, ja també em faria molta il·lusió
presentar aquest llibre a Tarragona,
perquè jo, ja ho he dit moltes vegades,
encara que amb l'ànima em sento molt tarragonina.
Tarragona és fantàstica,
és la ciutat de llum que ve per a mi.
Montserrat Avelló, doncs moltes gràcies,
l'esperem ben aviat aquí,
que vingui a presentar el seu últim llibre,
o, en fi, que vingui a fer qualsevol,
a participar de qualsevol acte literari,
de qualsevol acte cultural de la nostra ciutat.
I moltes gràcies a tots vosaltres, a tots tres,
i gràcies per haver-me trucat.
La nostra felicitació, la nostra enhorabona.
Gràcies, Montserrat.
Adéu-siau.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
En fi, la Mònica Pérez, com dèiem,
ens explicava això, que va començar l'institut,
a partir d'un treball...
Sí, a partir del treball de recerca amb l'Anna...
Perdó, amb l'Anna Gispert, que era la meva tutora,
ella també em va ajudar molt a triar la poeta aquesta,
i a partir d'allà va començar tot.
Tu no tenies ni idea, no sabies res.
Jo no tenia ni idea, no sabia res.
I et va enganxar de seguida?
Sí, em va agradar molt, sobretot perquè és una poesia molt senzilla.
Jo, clar, era encara més petita que ara no tenia molta idea d'això,
i vaig començar a llegir, i em va agradar sobretot
perquè té també una interpretació molt fàcil i molt lliure.
Cadascú la pot fer seva i s'hi pot trobar d'alguna manera.
I la professora, l'Anna Gispert, per què va, d'alguna manera,
promoure o recomanar-li a un estudiant com la Mònica
l'obra de Montserrat a Balló i no la d'un altre autor?
La Mònica és una bona alumna, escriu molt bé, llavors s'ha d'aprofitar.
És a dir, quan trobem alumnes que els interessa la literatura o la llengua,
que és una mica l'àrea en la qual treballo,
s'ha de buscar un tema que els pugui enganxar,
perquè ja que ens passem mesos treballant alguna qüestió,
ens sembla que ha d'anar una mica a mida de l'alumne.
I ella volia treballar poesia, volia treballar una dona
i vam buscar algú que en aquells moments no tingués gaires estudis,
que no estigués reconegut,
i va ser l'obra de la Montserrat a Balló.
De fet, ella, ja heu vist que la bibliografia té molta obra,
però va fer una mica l'anàlisi del primer llibre a l'últim,
veure tota l'evolució, com havia anat.
I, vaja, jo penso que va ser un treball magnífic,
la Mònica s'ho va aprendre seriosament,
es va passar l'estiu llegint a la platja,
aprenia els llibres de poesia,
i la veritat és que el resultat ha estat increïble.
O sigui, el treball de recerca no va ser un 10, va ser un 14,
el que passa que, com que no l'hi podíem posar,
vam creure que, com amb altres treballs hem fet,
calia seguir.
De fet, ens ha demostrat el treball de la Mònica
el reconeixement que ha tingut.
La Mònica, ja sabeu que ha guanyat un premi xerit,
ha guanyat el premi del Departament de Filologia Catalana,
i ara mateix té una beca del Departament de Cultura
de l'Ajuntament per estudiar l'obra
i per replantejar-se, no el treball que ha fet,
sinó anar una mica més enllà de tot el que ha fet fins ara.
És curiós dir que hi ha bàsicament dones
que estudien l'obra de la poeta,
de fet, ella només tradueix dones,
i a part de la Maria Mercè Marçal,
que demà fa 10 anys de la seva mort,
que li ha fet el pròleg,
també l'Àngels Anglada,
el primer va ser Joan Oliver,
vull dir que tot són dones vinculades a la Montserrat Avelló.
Jo crec que, amb la modèstia que s'ha de dir,
però d'estudis com els que ha fet la Mònica,
doncs no n'hi ha gaires, no?
I això per un professor que fa classes de batxillerat
és un goig tenir alumnes com aquests, no?
I ara què estàs fent?
És a dir, amb aquest premi,
amb aquests premis que has rebut,
i ara amb aquesta beca que t'han donat,
què estudiaràs?
És a dir, què analitzaràs de l'obra de Montserrat Avelló?
Ara, el nou estudi aquest que estem fent,
volíem centrar-nos més en la seva persona.
Amb el treball de recerca vam estudiar més la seva obra,
en la continuïtat en el temps,
però pensem que cal també,
ara que la tenim encara,
amb nosaltres estudiar més la seva persona,
més enllà de la seva obra,
com ja l'hem fet.
I què estàs descobrint?
Perquè suposo que hi has descobert coses.
De la persona, de la personalitat de Montserrat Avelló,
que ara l'hem pogut escoltar uns minuts en directe
a través del telèfon.
M'està agradant molt,
m'està agradant més que el primer que vam fer.
Sobretot per això, pel tracte que té,
que és molt bona gent la Montserrat.
T'hem anat a veure-la unes quantes vegades
i sempre ens rep molt avable.
I sempre està disposada a ajudar.
I això, és una persona molt moderna pel seu temps també.
Va estar lligada als moviments feministes.
I això, una molt bona persona.
Suposo que t'has desitjada tota l'obra de la Montserrat Avelló.
Em queda l'últim, pendent,
que el tinc que encara acabar de mirar.
L'últim, que a veure si ve a presentar-lo a Tarraona,
com comentàvem ara.
I quina obra t'agradaria més,
a tu personalment,
des d'un punt de vista estrictament d'opinió personal?
A mi m'agrada, un que es diu
són màscares que m'emprovo.
Que potser no és el més famós,
ni potser ja tampoc no és el que a mi ens li agrada,
però no sé, a mi m'agrada especialment.
I com definiries el conjunt de l'obra de la Montserrat Avelló?
Es pot explicar en poques paraules
o hi ha molta evolució en l'obra?
No, no, és una evolució lineal.
Com la seva mateixa persona evoluciona,
doncs la seva poesia també.
Però no hi ha grans fractures,
és una continuïtat.
Ella sempre diu que escriu sobre els temes
que li interessen en aquell moment
i llavors, clar, amb l'edat
li han anat interessant altres temes,
però la forma sempre és la mateixa.
Anna, l'obra de Montserrat Avelló
és una obra que agrada especialment a les dones?
Jo crec que agrada a tothom.
I penso que aconsegueix,
perquè és una poeta amb molt de nivell i molta talla,
aconsegueix el que es pretén en una obra ben feta,
que és, a partir de la seva experiència,
a partir del seu escrit,
comunicar el que és universal.
O sigui, ara mateix obrim un llibre
de la Montserrat Avelló,
agafem qualsevol poesia
i ens hi podem identificar perfectament.
Per posar un exemple,
vaig tenir la sort de ser a Frankfurt a l'octubre
i escoltar Miguel Poveda
cantant un poema de la Montserrat Avelló
i realment em va emocionar.
Ell el va triar,
va triar el poema que parla del pare,
del pare de la Montserrat,
però que també es podia traslladar perfectament al seu pare.
Llavors, el fet d'escriure
paraules assequibles,
planeres i arribar a tothom,
jo penso que això és fantàstic.
O sigui, ara mateix ens podíem identificar
amb moltíssims poemes d'ella
i no mostren l'anècdota ni el detall,
sinó que parlen de la vida,
parlen de...
hi ha poemes molt existencials
que els podem agafar com a nostres.
I això és fonamental.
O sigui, és partir del que és la particularitat
i arribar al que és universal.
Rebre un guardó com el Premi d'Honor
de les Lletres Catalanes
s'ajuda segurament a divulgar l'obra d'un autor,
d'un autor en aquest cas com el de la Montserrat Avelló,
però també des del punt de vista local,
des del punt de vista tarragoní,
pot ajudar que molta gent reconegui
la Montserrat Avelló com una autora de la ciutat,
com una autora tarragonina
que segurament no ha estat per cent entre nosaltres més
perquè físicament ara està ja vivint des de fa anys a Barcelona
i no la tenim tan a prop com altres autors.
Pot ser una bona manera de descobrir des de Tarragona
l'obra d'una autora que ha rebut aquest Premi d'Honor?
Sí, jo penso que des de l'àrea de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
s'ha estat fent aquests anys una feinada increïble
amb una tardor literària, per exemple,
amb un munt d'activitats
i treballant tota la part dels escriptors del camp,
perquè no oblidem que la Montserrat
ha estat reconeguda a la ciutat de Tarragona.
Si mirem l'aleng d'escriptors del camp,
ella ja fa anys que se li va reten un homenatge,
s'ha reconegut a la seva pàgina
i aquesta feina ha donat els seus fruits.
Aleshores s'han anat fent cosetes,
l'última a la Marató
i hi ha molta gent que s'hi va sentir identificada
i molta gent que no li va importar en cap moment
pujar i transmetre i llegir l'obra.
Penso que iniciatives com aquesta
haurien de ser freqüents
i tothom hauria de conèixer el que tenim a casa
perquè avui per avui
de vegades diem que hem viatjat,
que hem anat fora,
però el que hem de fer és conèixer
la nostra realitat i difondre-la.
Això és fonamental.
Hi ha molta gent que no sap qui és,
però a partir d'aquestes iniciatives es coneix.
Jo crec que sí,
que a partir d'aquest premi,
d'aquest Premi d'Honor de les Lletres Catalanes,
la societat tarragonina dirà
caram, doncs tenim una tarragonina il·lustre, no?
A veure si la llegim.
Nosaltres també hem volgut contribuir una miqueta.
Hem posat un gra de sorra a difondre també
a través d'aquest programa
l'obra de Montserrat a Balló,
que havia vingut a aquests estudis de Tarragona Ràdio
i amb la qual havíem parlat en anteriors ocasions
i que aquesta setmana és protagonista,
sens dubte, de l'actualitat,
rebent aquest Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Hem parlat amb ell a través del telèfon
i aquí ens han acompanyat els estudis de Tarragona Ràdio
Anna Gisper i la Mònica Pérez,
aquesta jove estudiant que ha estudiat
i que continuarà estudiant l'obra
i la persona de Montserrat a Balló.
Felicitats, Mònica, felicitats, Anna.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I que vagi molt bé. Fins la propera. Bon dia.
Adéu, bon dia.