Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Que bé, ens retrobem...
Bé, ara ja per Sant Jordi no, perquè heu d'anar pel món mundial, afortunadament.
Tampoc és això.
Però sí que ens retrobem sovint i sempre per celebracions,
perquè aneu aconseguint fites una darrere a l'altra.
Les darreres són, d'una banda, el número 50 dels llibres de cuina
de la col·lecció El Cullerot,
d'altra banda, les guies dels llibres de rutes de la col·lecció Azimut.
Van ser de les primeres publicacions d'Ecosetània?
Sí, perquè les dues col·leccions són de les primeres que vam treure.
Les dues són de l'any 97,
tot plegat un any després que creix l'editorial,
un és del mes de gener del 97 amb la cuina del Calçot
i l'altra és, crec que era d'autura, novembre, amb de la muntanya al mar.
La Azimut ha corregut més, perquè portem 100 números,
la de cuina ha corregut molt, però no tant com Azimut,
que porta unes 100 números, l'altre 50.
La vau encertant, m'imagino que en aquesta vida no hi ha mai casualitats,
és a dir, no, no, quina sort, no, ni sort ni casualitats.
La vau encertar perquè era una època en què els llibres de cuina sí que se'n publicaven,
però no s'ho vintejaven tant.
Vull dir que vosaltres ja teníeu una certa experiència,
hi ha un quants llibres publicats,
quan va obrir-se aquest boom de la cuina i del món de la gastronomia,
en tots els àmbits i també en el món editorial, o ser pioners.
Sí, sí, de fet, existia llavors la col·lecció aquella de cuina
de la Mariona Quadrada que editava pel Mèdol.
Sí, sí, sí.
La Marana havia acabat de tancar la seva col·lecció de cuina que dirigia Jaume Fabrega.
Aquells llibrets, quadradets, petitets amb tapadura de cartró, recordo.
I poca cosa més.
Sí, sí.
I poca cosa més, eh?
I, per tant, una miqueta vam tindre la sort, o com vulguis.
A veure, la sort és una de les coses que et ve.
O sigui, la sort et ve, però s'ha de buscar.
Si te la jugues pots tenir sort o no, però te l'has de jugar.
S'ha de buscar.
O sigui, primer treballa i després pot ser que tingui sort,
però si no treballes segur que no tindrà sort.
O sigui, però dient d'una manera,
fins i tot la qüestió més estricta de sort, sort, que és la loteria,
has de fer un gest que és comprar el dècim, no?
Si no, és impossible que treguis.
Doncs, en el món dels negocis, doncs, la sort existeix, evidentment, no?
Però la sort s'ha de buscar i s'ha de treballar.
I si tu treballes molt, possiblement, doncs, tindràs més sort, no?
Aquest és una miqueta el tema.
Doncs, vam encertar un nínxol, que nosaltres,
la veritat és que desconeixíem que aquell nínxol existia, eh?
En el mateix cas que en el cas de les guies d'excursions, eh?
Desconeixíem que existia.
Intuïem que eren coses que ens redaven i que podien funcionar, no?
I en els dos casos són els dos encerts de l'editorial,
dels quals encara ara en vivim.
Clar, dins de l'editorial, tant a Zimut com al Cullerot,
els noms que assignen els vostres llibres als autors,
les autores són persones prou conegudes,
però en aquells primers exemplars,
jo us imagino allà a l'editorial dir,
fem un llibre de cuina, però de què?
Perquè la cuina és molt gran.
Però en comencem, vinga, com que som de valls,
tindrem de calçots, va anar la cosa així, més o menys, o...?
No, va anar al revés.
Hi havia aquest original fet,
hi havia aquest original fet i els autors...
No sabien com treure-ho, no?
I nosaltres vam dir, ostres, provem-ho, provem-ho, provem-ho, ja està.
I a partir d'aquí vam dir, ostres, això ha funcionat?
Anem a seguir amb altres tipologies de llibres, no?
Bé, els començaments de l'editorial,
això és molt passat, no?
Però jo recordo que tenia una èqueta que...
que rescans la Mollera per buscar autors,
mirar, a veure què és el que podia sortir, etcètera.
Recordo que a Parasimut,
que a Parasimut ara tenim un accés d'originals
amb una cua d'un any, un any i mig, aproximadament,
però és així, n'hi ha molts.
Al començament, per buscar originals,
si parlo de fa deu anys enrere,
començava a mirar a internet,
que internet estava molt a les beceroles,
qui tenia penjades rutes d'excursions, no?
I d'allà em van sortir algun títol.
Allà va sortir algun títol, doncs, per exemple,
amb BTT per la Noia,
em van sortir les excursions als hostes comarcals de Catalunya,
d'allà em va sortir algun títol.
I algun títol d'allà també va sortir
també va sortir de la col·lecció de cuina.
Per exemple, jo localitzo a Liana com a l'Ada
per una nota d'internet.
El tema del foie, si no recordo malament,
és el llibre del foie.
Jo és que els vostres llibres de cuina
els conec i els utilitzo per això.
m'era molt familiar, de la cuina del foie, és cert.
Sí, que fa 10 anys, quan internet era a les beceroles,
ja ens va servir.
Aquí hi ha un nom que cal destacar
i que a més estarà en l'acte de celebració,
si parlem de les guies d'Azimut,
que és Josep Insa.
És un nom habitual a les vostres guies d'excursionisme.
Va ser el primer llibre?
Va ser el primer.
Hem volgut expressament que fes el número 100,
una miqueta per...
No per tancar en cercle, perquè la col·lecció segueix,
però sí com una qüestió significativa.
Ell va ser el primer
amb el llibre de la muntanya al mar
i té 5 o 6 de publicats
en el que és la col·lecció.
Per tant, és un actor molt de cosetània.
Has estat a Frankfurt, lògicament,
com sempre,
com és habitual cada any,
s'ha de ser-hi
i a partir de l'estar de Frankfurt,
no sé si és a partir d'aquí,
però això va fer pensar encara més
la presència del llibre digital.
I això ha permès o ha impulsat
que altres editorials independents,
com ara Cosetània, Bromera, Bromera i Angla,
us constituï com edi.cat
per introduir el llibre digital en català.
Una nova aventura.
Sí, aquí és veritat que em guanya a Frankfurt.
Jo vaig notar un canvi gran
respecte a Frankfurt de l'any passat
de la qüestió del que és el llibre electrònic,
que és la qüestió de l'e-book.
Fa un any tots els editors ho veiem
tot plegat molt llunyà
i a més a més hi havia una actitud
fins i tot a la defensiva.
I aquest any, entre Frankfurt 2007
i Frankfurt 2008,
ha servit per canviar el xip dels editors.
De manera que es fa una enquesta
amb mil editors
de presents a la feia de Frankfurt
podria un 40%,
dóna'm l'opinió, que és molt,
un 40% que en 10 anys
el negoci del llibre electrònic
superarà el llibre en format paper.
En 10 anys, eh?
Per tant, és un període de temps...
Però això ho veus com una realitat
o ho veus una mica profètic?
No, jo crec que això serà una realitat.
Entre altres coses,
ahir estava llegint...
Que no sé quina empresa era...
Perquè als Estats Units
tot el que és el llibre electrònic
ja fa temps que fugien.
Exacte, aquí, aquesta és la dada.
Amazon, que estava anent...
que estava anent, doncs...
una part important del llibre electrònic,
doncs té un 15% de factura
això que li prové d'aquí, no?
Per tant, diríem que aquí hi ha qüestions
interessants en aquest sentit
i que nosaltres hem d'estar al dia, no?
I hem d'estar al dia
per dues qüestions.
Primer, nosaltres som editorials petites, no?
I en una situació en aquest país,
Catalunya,
en què hi ha un gran grup
que, doncs,
no monopolitza,
però sí que té una concentració
molt gran del mercat
i especialment en el món de la literatura, no?
Per nosaltres, lluitar contra el gran, no?
Que a més estan molt immersos
en les noves tecnologies.
No ho hem d'oblidar, això, també, no?
Sí, sí.
A més, per lluitar...
Pensa que el gran el dia que s'hi posi
s'hi posarà en molts mitjans,
mitjans que nosaltres no tenim, no?
Nosaltres lluitar contra el gran
ho podem fer de tres maneres.
Una, ser astuts,
per l'estudació és una cosa que es té o no es té
i jo no sé si en tinc o no en tinc, m'entens?
Per tant, és una cosa que no pots controlar.
Una altra és avançar-te,
anticipar-te,
això sí que tu el pots controlar tu,
i l'altra és agrupar-te, ajuntar-te, no?
D'aquestes tres, dues les podem fer nosaltres,
i això és el que hem fet en aquestes dues, no?
Anticipar-se, o sigui,
treure un portal digital abans que arribi
com la popularització en botigues dels e-books,
cosa que es produirà durant el 2009,
amb tota seguretat,
i l'altra és ajuntar-se
per poder fer una aliança horitzontal,
que en diem nosaltres,
per poder ser un grup unquet més gran.
Això es situa als primers a la graella de sortida,
en aquest sentit,
ja creieu un seràvit
al consumidor d'aquest tipus de producte.
Heu començat ja a parlar,
a dissenyar el que fareu,
el tipus de publicacions que...
Sí, sí.
El tema està força treballat i força parlat,
i al mes de gener-febrer
començarem a poder vendre llibres en format digital.
Hem de dir que les nostres esperances
de venda del començament són molt minces, no?
Però el que apretarem és un posicionament al mercat, no?
De moment serem els tres segells
i hi anirem posant els nostres llibres,
de les nostres novetats,
amb la voluntat de a poc a poc
anar-hi digitalitzant tot el catàleg
i que es pugui trobar
tots els nostres catàlegs,
tots els nostres llibres, no?
De les tres editorials
i que s'hi incorporin
en aquesta aventura
altres segells independents com nosaltres, no?
Això ho comencem a fer abans d'aquest hivern, no?
Però hem de pensar que en aquest moment
un dels problemes que ens trobem és
fins i tot definir
quin és el...
quin és el soft, per dir-ho d'alguna manera,
estàndard que s'imposarà, no?
Sí, clar.
Tu recordaràs la situació en què es va trobar
al món del vídeo
en un moment determinat,
al començament,
en què hi havia el sistema...
El PAL,
la VHS, no?
I el VETA.
I el VETA.
I tothom deia
el VHS no serà el que s'imposarà,
perquè...
Habrà uns criteris de qualitat
doncs deien que era un altre.
No sembla el millor,
el millor és el Pau,
que és el primer que va desaparèixer.
Es va imposar l'UVHS, no?
Doncs estem una miqueta en aquesta situació, no?
Quin serà el format que s'imposarà, no?
Quina serà d'aquestes d'allò?
Sembla,
sembla que en aquest moment
serà el format EPUP
que serà el que nosaltres treballarem.
Però haureu de ser molt prudents en aquest camí, no?
Però vol dir que hem d'estar disposats
també a potser
en un quart period de temps
a canviar-ho.
Però està en aquest moment,
està en aquesta discussió,
fins i tot està fins aquí, no?
Arribarà al mercat...
De fet,
per internet tu ja podries comprar
uns llibres electrònics,
uns e-books, no?
Que no tenen res a veure
amb el que són les pantalles d'ordinadors.
És un altre concepte, no?
També cal una campanya
per divulgar-ho,
perquè tothom es pensa
que és posar-se el PC davant
i anar llegint amb el teclat.
Dius, no, per favor,
això és insuportable.
No, no, res, res.
Avui li comentàvem una pantalla d'ordinador
tot en base a la platja
i és impossible llegir la pantalla
perquè es reflex.
Els e-books pots llegir a la platja tranquil·lament.
És el que se li diu tinta electrònica, no?
Doncs, els e-books,
Sony,
que és una de les empreses
que més he treballat
a un e-book,
que és el Sony Reader, no?
Ha començat a comercialitzar-lo
aquest mes d'octubre
a França i al Reino Unit de la Gran Bretanya.
El mes de març
començarà Alemanya
amb un acord extraordinari
fet pel...
Aquests alemanys
és que tot ho planificen
i per això és un país que va bé, no?
Un acord extraordinari
perquè els e-books de Sony Reader
només es podran comprar a les llibreries.
Ah, les llibreries.
La qual cosa...
Això té una transcendència en molts sectors, eh?
Clar.
La qual cosa el que fa
és reforçar un sector
que li pot tocar el rebre,
en aquest sentit, no?
Aquí no sé com ho farem.
Aquí suposo que ho farem desordenadament.
Com podrem, no?
Però el que està clar
és que el 2009
arribaran al díbul de Sony, no?
I això és una miqueta
que pot ser la popularització
d'aquest soft, no?
Que a poc a poc ha d'anar...
I saps o intueixes
quin és el lector potencial
d'aquest tipus de format?
Sí.
El primer lector
és el que se li diu
els ledius digitals, no?
O sigui, tu i jo,
però desgràcia,
per l'edat que tenim,
que no és molt...
No, però ja som de paper.
Som de paper nosaltres.
Però nosaltres som el que se li diu
immigrants digitals, no?
Són persones que ens hem creat el paper
i hem mirat cap als nous formats, no?
Els nous formats electrònics
i ens hi hem acostumat, no?
Però som mirants digitals.
Per tant, diríem que els nadius digitals,
aquestes generacions que han après
al mateix temps escriurem paper
que escriurem ordinador
i que han après al mateix temps
a llegir en paper que llegim ordinador,
són, diríem,
les generacions primeres
que han d'entrar
en aquest tipus de nou format.
Clar, entre altres coses,
t'ho pregunto
perquè això condiciona també
el tipus de llibre
pel qual opteu
des d'edipuncat
a l'hora de publicar
aquests llibres digitals, no?
El que passa és que
els tipus de llibres
que nosaltres publicarem
seran llibres...
A veure si em sé explicar.
Seran llibres...
No és la rèplica
que feu ara en paper,
però digital,
sinó que...
No, aquests seran llibres
conceptualment 1.0.
Són llibres
que ara tu tens en paper
i que acabaràs tenint-los en digital.
Però el món
tot aquest món
canviarà molt més, també.
I fins i tot
les noves tecnologies
ens obliguen,
ens obligaran
a un tipus de producte diferent
i a un tipus de lectura diferent.
Els nanos joves,
els llibres digitals,
tenen una lectura
molt fragmentada.
O sigui que
entren en una web,
un blog,
van llegint
i salten cap a un altre
i tot això
es va fragmentant completament.
Per tant,
la nova literatura
que s'ha de crear
serà una literatura diferent,
serà una literatura fragmentada,
on el lector
ja hi intervenir.