...
No podem evitar aquest mag que ens té el cor robat,
és el nostre mag de capçalera.
Quan tenim moltes ganes de màgia, diem,
Gerard, que pots venir, diu, calla, que estic molt ocupat
perquè hem muntat aquí un festival.
Mag, Gerard, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Benvingut. Quin festival que heu muntat, eh?
Un festival increïble.
L'any passat tímidament, apostant fort,
i us vau quedar sorpresos vosaltres mateixos,
veient la quantitat de gent, és que es van axaurir les entrades.
És a dir, la majoria d'espectacles, fins i tot el meu,
que sóc el mag més cutre dels que ha vingut per aquí,
doncs es van axaurir i es va quedar molta gent a fora.
I vam decidir que aquest any col·laboressin tots els teatres de la ciutat.
I això és una proposta, cal dir que és inèdita a tot el país.
És a dir, per primer cop durant un mes i mig que dura el Festival de Màgia
es faran produccions pròpies.
i els millors espectacles de màgia teatral a tots els teatres de Tarragona.
És a dir, la Sala Trona, el Magatzem, el Metropol.
I el Metropol.
Déu-n'hi-do, eh?
I això ho heu fet fent trucs o és feina?
No, és feina a l'Ajuntament, que fa màgia d'un altre tipus també.
Doncs així fas com l'embruixada que era la Santia.
Sí, exacte.
Aquest és la banda sonora de la teva vida.
Sí, sempre, sempre, d'entrada, d'entrada.
Pel naset, i això no ho sé.
Sí, de petit la veia i dic, ostres, jo vull fer això de la gran.
I mira.
Sí, però jo no soc maga i també ho pensava.
Dic, veus que bé, no fot res aquesta dona, només que mou el naset i tot li surt bé.
Sí, però tu fas la màgia a la ràdio.
Tot té màgia en aquesta vida.
A veure, anem a organitzar-nos, perquè ja saps que m'agafen atacs d'entusiasme
i em perdo, i em perdo el guió i tot plegat.
A veure, hem de parlar del festival, però també hem de fer màgia.
Sí.
D'entrada m'has donat una baralla, no saps què fas, però tu mateix.
Sí, sí.
Suposo que no em cabrà aquesta carta.
És una baralla que m'agradaria que vagessis, jo amb dos dits l'agafo, perquè no pensis que facis.
No, no, l'has portat nova.
Sí, sí, és nova, que està estrenada.
Què faig ara?
I m'agradaria que la barrejessis.
Barreja-la bé perquè es vegin que les cartes estan...
barreges així bé.
D'acord, i escolta, allò que hem dit els oients de les monedes, les han de preparar o ens podem esperar?
Sí, les poden tenir preparades, dues monedes del mateix valor.
Espera't, que tinc aquí el monedero, una mica cutre el meu monedero.
Mira, de dos euros, perquè jo soc més rica que tu.
Sí, millor fer-ho gran.
Millor fer-ho gran.
Gran?
Sí.
A veure, que em guardo la resta per la màquina del mateix temany.
Perquè s'ha de dir que intentarem que la gent pugui fer aparèixer diners entre les seves pròpies mans.
Hola, que no m'ho crec.
Que sí, sí, sí, de veritat.
Tothom està preocupat per la crisi.
i dius, ostres, és que no puc anar al teatre, és que no puc anar a sopar tots els dissabtes al restaurant perquè hi ha crisi.
Doncs amb aquesta màgia que farem la gent podrà fer aparèixer diners de les seves pròpies mans.
Per això jo he agafat de dos euros, perquè ens diré més diners que tu.
Sí, això és evident.
Molt bé, jo vaig barrejant l'escarta, tu aniràs marquant el Tempus allò per fer la màgia.
I a veure, comenceu el proper cap de setmana, no aquest l'altre.
La setmana vinent, el 10 i 11 d'octubre.
I comences amb la maga Inés?
Amb la super maga Inés, sí.
Amb la maga Inés, evidentment, del Nala por aquí, de la cadena 4.
I farem un espectacle que es diu Màgia a quatre manos.
És a dir, ajuntarem la màgia visual de la Inés amb la màgia divertida, també visual meva.
Ai, espera, si m'ha girat puig tornar a la gent.
Sí, perquè quedin ben barrejades.
Estic barrejades així bé, és igual que em pregunten per avall.
És que no en sé, és que ja veus que no tinc trassa, és que em cago en quin desastre.
Em vols d'ajudant-te a l'espectacle?
Sí, com que és la màgia còmica...
Ah, gràcies, jo també t'estimo, Gerard.
Continuem, jo continuo.
I dius, la maga...
Sí, amb la maga Inés hi farem Màgia a quatre manos,
que és un espectacle en el qual ella té una part que fa màgia ella sola,
jo tinc una part que faig màgia jo sol,
i després hi ha una part en què els dos fem màgia conjuntament.
I l'última part fem màgia amb tot el públic.
Què dius ara?
És a dir, que tot el públic que vingui al metropol,
i nosaltres farem màgia al mateix temps.
No són dos dies, el 10 i l'11.
El 10 i l'11. A dos quarts, l'11, a les 10 i mitja,
no hi ha res més que fer.
Què veuràs? El d'on estàs, corazón?
No!
No, no, hi ha el metropol, hi ha...
Màgia en directe, màgia en directe, el mag Gerard, la maga Inés, això,
però la cosa no acaba aquí perquè continua després.
El dia 24, a la Sala Trono,
Palabres Màgiques, amb Brando i Silvana.
Brando i Silvana, que són uns dels millors mags del món,
actualment, vaig parlar amb el Brando,
i estan a Escòcia.
No té res a veure amb Marlon, no?
No, no, són argentins.
Estaven a Escòcia, després se'n van a Suïssa,
és a dir, que estan voltant pel món
i faran cap aquí a la Sala Trono
a fer el Palabres Màgiques.
A més, fixa't, la Sala Trono
és un espai que convida molt a la màgia,
d'aquella de curta distància.
És molt bonic.
Jo, ahir ho comentàvem amb el Negri.
Jo continuo barrejant, eh?
Sí, sí, barreja, barreja.
I està molt bé que un espai tan petit i tan íntim
es pugui fer màgia perquè quedarà molt bé, no?
Molt bé.
Després també a la Sala Trono,
però hi ha el 31 d'octubre,
Màgic Mania amb la capsa màgica teatre.
Qui són?
La capsa màgica són els que porten l'establiment
al rei de la màgia de Barcelona,
que és l'establiment més antic d'Europa.
A més a més,
ells combinen la seva tasca professional com a mags
amb la de venedors,
perquè en l'establiment venen jocs de màgia
a tothom que vulgui, no?
I presentaran el Màgic Mania,
que és un espectacle que fan lavitacions,
diseccions de cossos humans,
aparicions, desaparicions d'animals,
sota això ho faran a la Sala Trono.
Això ho faran allà.
Impressionant.
Tu després m'explicaries,
jo no ho diré,
perquè, a veure,
jo maga no,
però ajudant de mag
algun dia podria ser.
Tu després m'explicaries
com és allò d'asserrar una dona
per la meitat i separar-la?
Saps com ho fan?
Ho diràs ara?
No, saps com ho fan?
Molt bé.
Ho fan molt bé.
No, però no...
Bueno, ja sé el codi ètic dels mags,
però jo soc un aspirant, ajudant-te.
Sí, però tu saps per què els mags...
Però quan sigui ajudant-te m'ho diràs?
Quan tingui el títol d'ajudant-te de mag...
Bueno, si passes el càsting...
Si passo el càsting i l'examen.
Però tu saps per què els mags
no expliquen mai els trucs?
No, no, i trobaria fatal que ho expliqui.
No, no, però saps per què?
No ho sé.
Bàsicament perquè el que fem
és crear il·lusions i no trencar-les.
Perquè el moment aquell que dius
ostres, és impossible...
Ja saps que ets conscient
que hi ha un secret,
això és evident, no?
Poders no en tenim,
som els primers que ho diem.
No, no, ja.
Però deixar-te portar per uns moments,
jugar entre els espectadors i el mag,
en què hi ha uns moments
que poden ser màgics,
doncs està molt bé.
No, no, sí, jo no vull que diguis el truc,
però has de reconèixer
que hi ha dos tipus d'espectadors.
Un, el que jo pertanyia,
que no me n'entero de res
i mai esbrinaré cap truc.
Però disfrutes veient l'espectacle de la màgia.
I tant, que disfruto molt.
I després aquells que no els agrada mai res,
que continuen anant-hi
i que van per saber on està la màgia.
Però jo crec que comencen
amb aquesta predisposició,
però a mesura que va avançant l'espectacle
es deixen emportar
i fins i tot els més escèptics diuen
bueno, ja sabem que hi ha truc,
però està bé.
Déu-n'hi-do,
hi ha un altre mag que ve a actuar
en aquest que serà el Teatre Metropol,
que és Anthony Blake.
Anthony Blake.
Jo estic molt content que vingui.
Aquest senyor és molt famós.
Jo estic molt content que vingui a Tarraona,
que la gent no l'ha vist.
A la província de Tarraona no ha vingut mai.
Mai, mai de la vida.
Estic molt content que vingui l'Anthony Blake.
I saps quin tipus d'espectacle porta?
Farà Más Cerca,
que és un recull de la seva trajectòria.
M'assembla que són 60 o 70 espectadors
que participen en aquest espectacle
i es desarrolla a l'escenari
i a la platea del teatre.
És un espectacle, es diu Más Cerca
perquè està molt en contacte amb la gent
i la gent al·lucina molt més
que estigui al teu costat i et digui
pensa un número o pensa una cosa
i ho adivines,
que no que estigui a l'escenari
que pots pensar bé.
A l'escenari potser hi ha alguna cosa especial
o no sé què.
És a dir, es diu Más Cerca
perquè està molt en contacte amb la gent.
Jo vaig barrejant, eh?
Sí, sí, sí.
Més?
Sí, barreja tot el que vulguis.
Tampoc sortirà.
Ah, val, eh?
El joc tampoc sortirà.
És a dir, com que l'estrenem avui
tampoc sortirà.
Per quan sigui ajudant-te,
ja tinc unes pràctiques fetes.
Sí, sí.
Escolta una cosa,
ara ja em posaria de peu
però és que el micro no m'arribaria
perquè bona part d'aquests espectacles,
concretament dos espectacles,
venen signats per la família Tamariz.
Sí.
I això són palàbres majores.
Això són palàbres mayores, sí.
I un és estrena a Catalunya.
No s'estrenen mai.
a l'últim, la col·lenda.
Anem per parts.
El 28 de novembre.
28 de novembre,
saps més bé que jo?
Oh, és que m'ho tinc tot apuntat.
Sí, sí, sí.
La gent d'avui anària a tot, a tot.
28 de novembre
ve l'Anna Tamariz,
que és la filla del Juan Tamariz,
i el Manu Vera fent la Cabeça Misteriosa,
que és una il·lusió que es farà al magatzem
i es presentava a principis del segle XIX,
no, a mitjans del segle XIX,
i consisteix en un cap humà
que està suspès a l'aire
i que no hi ha res,
i aquest cap parla,
respon a preguntes...
És un cap de persona humana.
De veritat,
és el cap de l'Anna Tamariz.
O sigui,
vindrà anàvem només el cap.
El dia següent,
quan facin el bolo complert,
vindrà tota la part del cos.
Llavors,
és divertit...
És boníssim.
És divertit
perquè Renfe estan entusiasmats.
Vindrà a la fill del Tamariz,
d'Ave,
de Madrid,
a Tarragona,
només el cap portarem.
I cobraran menys.
Eh?
Cobraran menys el billet.
Perdona,
Renfe és com són, eh?
Renfe mai és com són.
Home, però dius,
Escolti,
jo no vinc de cos sencer.
Jo vinc una part meva
i després l'altra.
Però com que parla menys
i es posa els auriculars,
doncs...
Doncs fa gasto igual.
Com que fa gasto...
Déu-n'hi-do.
Això serà el 28 de novembre...
Sí,
i després...
Això és l'entrada.
Després hi ha l'espectacle
de la companyia Maglari,
que l'Ari no ve
perquè ha vingut moltes vegades a Tarragona.
Ve l'Edgar,
que és un mag que estrenar espectacle
també en la província de Tarragona,
que es diu el Déjà-vu.
És un espectacle poètic,
visual,
molt bonic.
És per tots els públics.
I el dia següent
és la supercluent
de la Festival de Màgia
amb la màgia d'ayer,
oi i maanyana,
que és un espectacle
escrit pel Juan Tamarís
i en el qual
tres dels seus,
diguem,
alumnes més avant...
que se'n saben més...
Els enxufats,
vaja.
Els enxufats,
doncs faran
un recull
de la màgia d'ahir,
la d'avui
i el futur.
Molt bé.
És a dir,
porta el segill
de Juan Tamarís,
l'escritell,
fins i tot les imatges
que es veuen
del vídeo
de projeccions
de l'espectacle aquest
són de l'arxiu propi
del Tamarís,
és a dir,
és un espectacle
molt acurat,
molt bé.
Escolta,
estan parlant, Gerard,
de set espectacles
de màgia,
tots a Tarragona.
Un, dos, tres, quatre...
Si comptem,
Cabeza Misteriosa
i Déu.
Sí, sí,
tots a Tarragona, sí.
Escolta, és fantàstic.
Producció pròpia?
Sí, la que fem al Metropol
la setmana que ve.
Recordem-ho,
que la gent vingui,
vingui al Metropol,
que no s'estigui a casa,
al sofà...
Que no, que no,
que no,
a més, dos dies,
el 10 i l'11.
El 10 i l'11.
El mag Gerard
i la maga Inés.
Sí, 20...
Com serà el vostre espectacle?
Com serà de màgia?
No, però...
Fa una ràbia
quan diuen aquestes coses.
No dic que diguis,
Estrosmira.
Tinc que dir que la Inés
per segon any,
l'any passat va vindre,
a Tarragona estrenarà jocs.
L'any passat el magatzem
va estrenar un parell de jocs
i aquest any
tots els jocs que fa,
menys les sombras xineses,
que ho va fer més o menys l'any passat,
jo també estrenaré jocs,
però els meus sempre són igual.
Una xurrada, no?
Però ella estrenarà,
cosa que també està molt bé, no?
Que bé.
Escolta,
ara t'hauria de preguntar allò,
la màgia viu un bon moment?
No, no,
la màgia sempre ha viscut
un bon moment.
Sí, mai ha estat de moda.
Però ara, com que els teatres
que apostin per...
Era un complement
a les varieters.
Ara teniu entitat pròpia,
ara formen espectacle.
El problema de la màgia
és que sempre estàvem
i encara estem
al públic infantil.
És a dir,
a les matinals,
a les matinals,
amb els teatres,
la programació,
si tu mires,
la màgia sempre està
a les matinals del duemenge.
Hi ha molta gent adulta
que li encanta la màgia.
Sí,
però no sé per què
molts teatres
són una mica reticents
a programar màgia
per adults, no?
I aquest festival,
el que intenta és això,
que per això
tot sona en horari de nit,
clar,
poden vindre els nens,
evidentment,
però s'han pensat
més per adults, no?
És a dir,
per això.
Doncs escolta,
tots els teatres del món
que estaran mirant
els teatres de Tarragona,
quan vegin com funciona,
segur que comencen
a programar espectacles
de màgia.
Anem a fer dinerets?
Anem a fer dinerets.
Què té a veure amb les cartes?
Les cartes posicien aquí
perquè tu les has barrejat bé.
Jo no les toco.
No, no les toquis.
I jo soc testimoni,
vostès saben que jo soc de fiar.
Lluís,
tens les dues monedes?
Dues monedes iguals.
Vostès tenen dues monedes a casa?
Sí?
A veure si...
Ai,
això dius que crien
com les gallines.
Que guai.
Ai,
les cartes...
Estic nerviosa!
Només necessiteu
les vostres mans
i dues monedes.
Em trec el rellotge.
Sí.
No, no.
És que m'estic agobiant molt, eh?
Vinga, va, Gerard.
Molt bé.
És important
que tothom ensenyi
les seves mans buides
que no té res més.
No tinc res més.
Però la gràcia
no és que a mi em sortim monedes
sinó que tothom
em pugui fer per aixer monedes.
Vostès a casa
tenen les dues monedes?
Sí?
Sí, eh?
Segur, eh?
Vinga, va.
Segon pas,
heu de tancar
les mans
amb esponys, així, no?
Apretant com si
quan es fa l'anàlisi de sac.
No quan es vola, no?
Ah, d'acord.
Mira, m'hi ha de tancar.
A veure, és que és molt important
posar les monedes
una amunt de l'altra.
De cara ho decreu, és igual.
És igual, és igual.
Una amunt de l'altra.
Això és molt important
que hi hagi dues monedes.
Molt bé.
Tanquem els punts.
Tanquem els punts.
Els polses cap amunt.
Polses cap amunt.
I ara el que fem és
posar els dits índex estirats
com si fos una pistola
i ara ajuntem.
Vale, ajuntem així.
Sí, ajuntem així.
Ah, els dits també?
Sí, ara el que hauríem de fer
és les dues monedes
amb els dits
amb els dits
de manera que quedin
entre els polses, així.
Però, escolta, així se'ns ha separat les mans.
Exacte, sí.
Molt bé.
Quedaran entre els dos dits índex
i la posició com seria?
Com si tinguéssim dues pistoles.
Sí, exacte.
Dues pistoles i els dits polses
amb les monedes,
les dues apretades
i els polses cap amunt.
Exacte.
I les monedes s'aguanten
amb els dos dits índex
que estan estirats.
Sí, sí, ho tenim així.
Llavors tenim dues monedes.
Sí.
Imagina't que vas a la cafeteria
o vas als set pometes a comprar
o qualsevol cosa
i et costa 3 euros
i només en tens dos
o en el teu cas et costaria 4.
Doncs que em costi 5.
Doncs fixa-t'hi bé,
has de moure els dos dits així,
ves mouent els dos dits així
i veus com entre mig
apareix una tercera moneda.
La veus o no?
Sí.
Ves mirant.
Ai, ai, ai, que em cauen.
Sí, però veus com apareix
una tercera moneda,
màgicament?
Doncs fixa-t'hi bé,
abans tenies 4 euros
i ara en tens 6.
Jo en tenia 2
i ara en tinc 3.
Però és que em cauen.
És fantàstic
perquè tu vas a comprar
i dius a una persona
quant costa 3?
Doncs fas així, fregues
i surt una tercera moneda.
Ai, l'enganyo.
La persona ha d'anar fregant també.
Clar.
Però és una manera
de fer aparèixer diners
que està força bé.
Però dius,
és una xurrada, sí,
però si agafes dos vies
de 100 euros
i els fregues són 300,
amb la qual cosa
la xurrada ja es multiplica per...
És una xurrada
de molta pasta
i en el moment just
pots enganyar.
No, no, no enganyar,
no, fas aparèixer diners.
Mira, quantes monedes veus ara?
Ara en veig 3.
I n'hi ha dues,
però n'hi ha 3 fregant les 10.
És fantàstic.
Per tant, són 3 euros.
És fantàstic.
Ai, mira, mira, mira,
en tindries 6.
És un efecte òptic,
és un efecte òptic.
Sí, però
l'ho divertit que queda,
l'ho divertit que queda.
Escolta,
què faig amb les cartes?
Ja l'hem per dissimular.
Sí, molt bé,
les has barrejat bé
i pots veure
que totes les cartes
són...
És una baralla nova,
de veritat,
té l'ho obert aquí,
li ha tret el precinte,
i no sé si hi havia el comodí,
m'agradaria que tu mateixa...
Sí que l'he vist,
el joker l'he vist per ahir.
Mira, aquí està, fora.
No hi hagi més comodins
i la baralla tu l'has barrejat
i l'has tallat.
Sí.
Llavors m'agradaria
que aquesta baralla
tu no l'escollissis una a l'atzarra.
Ai, com mou les cartes,
quina enveja.
Bueno, no passa res.
Posa'l dit així
i amb el teu dit
hauràs de tocar una carta
la que més t'agradi,
simplement tocant una carta.
Toca una carta la que més t'agradi.
Aquesta.
Aquesta, molt bé.
Concentro amb la carta, eh?
Em concentro amb la carta.
Sí?
Tinc d'adivinar
si la carta és vermella o és negra.
És molt difícil.
A veure, jo em concentro, eh?
M' sembla que pot ser
de color vermell la carta.
Bueno, no estic segur.
M'estic concentrant.
És una carta...
Sí, jo veig que és vermella.
És un número
que pot ser un número bastant alt.
Em vaig concentrant.
Sí, sí, sí, sí.
És vermella.
És un número bastant alt.
És...
És...
És...
És que tu has barrejat les cartes.
És molt difícil.
Sí, sí, sí.
És a més a més de...
No vas malament.
d'acords.
M'assembla que és d'acords.
La carta em vaig concentrant.
Em concentro.
Jo diria que és...
Que és...
És un 7, un 8, un 9
o un 7, 8, 9 o 10 d'acords.
És una d'aquestes.
7, 8, 9 o 10 d'acords.
O una o l'altra.
7, 8, 9 és el...
10 d'acords.
10 d'acords, sí, senyor.
Aquí està.
Molt bé.
Impressionant, impressionant.
Impressionant.
Però com ho ha pogut fer?
Tu has barrejat les cartes, has tallat...
Sí, no, i la veritat és que ja ha agafat una
i així a l'atzari no estava molt bé, molt bé.
Trobo que sí que no ho fas gens malament, eh?
No, no està malament.
Potser per això pots inaugurar aquest magnífic festival de màgia.
Les entrades, on les comprem?
A veure, el Metropol, a través del Cervicaixa,
poden anar a les taquies del Metropol i al Cervicaixa
i a la Sala Trona, poden anar a la Sala Trona
i els poden encarregar per telèfon
i al Magatzem, pròximament.
No sabem si serà...
Encara no estan a la venda?
No, que falta un mes i mig, per quasi dos mesos.
Doncs no sabem si serà a través del Magatzem o el Metropol,
però vaja, la cosa està així.
A veure, falta un mes i mig
pels espectacles del Magatzem,
però el primer del Metropol pensin que és el 10 i 11 d'octubre,
que està a tocar ja,
per tant, aquestes entrades sí que ja estan disponibles.
Sí, sí, estan al Cervicaixa i ja els poden comprar.
I que facin via.
Que facin via, perquè la cosa...
Jo, mira, jo aquí ets...
Et truquen.
Qui m'està trucant?
A veure, aquí et truquen. Puc mirar?
Sí, qui m'està trucant?
El Déu de Cors!
Oh, impressionant!
Impressionant!
Havia deixat el mòbil obert aquí i ara...
M'està trucant. Puc agafar-lo?
No.
Ei, posa.
Trucada del Déu de Cors,
que era la carta,
la carta que el mag Gerard havia endivinat.
Sí, senyor,
tenim un tros de maca aquí a la ciutat de Carragona!
Bueno.
Ai, que bé.
Però digues, tu has versat les cartes
i dins de 52 n'has agafat una.
Però escolta,
el mòbil, quin cop d'afecte.
Quin cop d'afecte.
Les noves tecnologies,
la màgia d'ahir, d'avui, de sempre...
No, però saps quina és la gràcia?
Ai, mira, estic nerviosa i tot, eh?
No, no, és que la gràcia és molt bona.
Com ho ha fet això?
Se'n recorda l'altre truc que ens va fer l'altra vegada,
que sortia en un anunci per paraules del diari?
És que si mires l'agenda,
només hi ha un 10 de Cors a la meva agenda.
És veritat?
No hi ha cap altre número més.
No?
Això és fantàstic, perquè podries pensar,
clar, és que tens 52 cartes de 52 cartes.
No, no, no, no, és que només és aquesta.
T'ha trucat la teva, justament.
També has anat a donar amb la més tonta,
perquè jo no hauria pensat mai això que tenies totes les cartes,
però vaja, com ets un mag honest,
ens m'ho has ensenyat.
Evidentment, tota la gent ha desaparegut
i només ha cap el 10 de Cors.
Bueno, no és tan malament.
Mag Gerard, tornaràs un altre dia?
Evidentment, sempre que vulgueu.
Ai, que bé, és que ens agrada tant.
Que faci, no, però abans de l'any que ve,
que tornarà a haver-hi una tercera edició, segur.
Mira, fem una cosa, quan vingui la família Tamarís,
a veure si intentem, o que l'Anna o qualsevol vinguin,
o fins i tot us podeu desplaçar una unitat mòbil.
També podem anar allà.
A un metropol, i mentre...
Home, com que el cap vindrà, pot parlar.
Podem estar amb el cap un ratet.
Sí.
Si es ve el cos només, home,
la mímica per la ràdio, fatal,
però si és el cap, és fantàstic.
Sí, com que vindrà al cap,
es podrà parlar i fer una entrevista.
Apuntinsú, ho posen un imant a la nevera.
El primer espectacle d'aquest magnífic festival de màgia,
l'Inés, el Mac Gerard,
10 i 11 d'octubre al Teatre Metropol.
Gerard, Mac Gerard, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Fins la propera.
A vosaltres.
Fins la propera.
Fins la propera.