Continuem en directe des de les instal·lacions del CAT,
del Consorci d'Aigües de Tarragona.
Manquen aproximadament 10 minuts fins al punt de les 11 del matí.
Ho hem comentat que, a banda de conèixer les previsions,
l'aspecte més polític, més institucional del Consorci d'Aigües,
també volíem conèixer el seu funcionament, la seva rutina diària.
Què es fa exactament en aquestes instal·lacions?
Per què serveixen?
Doncs per respondre a aquestes i d'altres qüestions,
ens acompanya en Jesús Martín.
Senyor Martín, bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és el cap d'administració del Consorci d'Aigües de Tarragona.
Tinc entès que està precisament aquí des de l'any 1989,
l'any en què es van posar en marxa les...
Vaig començar a treballar l'any 1989, sí.
L'any que es van posar en marxa, de fet, aquestes instal·lacions,
aquesta entitat.
Així d'entrar, deixem formular-li la pregunta de gaire més general
i després, si un cas, entrem en matèria.
Perquè la gent, aquells oients que no coneixen què és el CAT,
com li ho explicaríem?
Quina és la seva tasca?
Doncs el CAT és l'organisme encarregat per pal·liar la sequera històrica
o el dèficit hidràulic que hi havia al camp de Tarragona
i el que fem és una cosa molt senzilla.
Captem l'aigua als canals dels regants del Delta de l'Ebre,
la portem a una estació de tractament d'aigües potables a l'Ampolla,
es potabilitza l'aigua i es distribueix als ajuntaments indústries
del camp de Tarragona, bàsicament.
Baix Camp, Baix Benedès, Conca Barberà i Baix Ebre Montsià també.
O sigui, distribuïm, captem, potabilitzem i distribuïm a diversos municipis indústries.
Així de senzill.
En aquestes instal·lacions de Tarragona, a l'autovia de Reus,
on ens trobem ara, què és el que s'hi fa exactament?
Aquí es fa, a part d'estar a les oficines centrals administratives,
també es fa el control de la distribució.
O sigui, les ordres per la distribució de l'aigua
entre els diferents dipòsits municipals
es fa des de la sala de control que està aquí,
aquest anau del control.
Abans hem tingut l'oportunitat de treure-hi una miqueta al cap.
L'aspecte més visible, més espectacular, segurament també,
d'aquesta sala és un mapa gran on es pot veure,
de forma ben gràfica, tota aquesta xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona
i hi ha també uns xifres, uns números que suposo que són les xifres
que controlen l'aigua que es transporta en cada moment.
Exacte.
Hi ha uns quadrats que surt un número que són els litres per segon
que estan sortint.
Aquest dematí no sé quin número devia sortir fa una hora,
però segurament estem a 2.000, 2.500 litres per segon.
és el que està sortint de l'ampolla i està venint cap aquí, cap al camp.
Des d'aquí també s'acaba de distribuir cap a la costa,
fins al Vendrell i fins a Montblanc.
Què és el més complicat de tot aquest procés?
Això que he dit que és tan senzill té certa complicació.
La gent vol obrir l'aixeta, però bé, no solament l'aigua,
el telèfon, la llum, els serveis, sembla que sigui...
Bé, doncs ho dones tot per suposat,
però hi hauria que hi ha una feina important en tot el que és la potabilització,
des de controlar els reactius que li poses a l'aigua
perquè quedi potable, d'acord amb la normativa vigent,
i després la distribució té una certa complexitat energètica
perquè pràcticament estàs bombant l'aigua des de Cota Cero
a Campredor, a Tortosa, has de passar al coll de Balaguer,
has de baixar pràcticament un altre cop fins a Altafulla, Cota Cero,
has de pujar fins al Montblanc, per exemple,
a Cabra del Camp, a un coll de Cabra fins a 500,
bé, té certa complexitat.
I a més l'aigua, bueno, ja sabeu que estropella els caminos
i té vida pròpia, no?
Hi ha aquestes ximenees tan grans que heu vist a Bandellós i a l'Ampolla,
doncs és per evitar el cop d'Ariet,
que és, o sigui, l'aigua, quan deixes de bombar,
una aigua encara sortiria i per energia cinètica encara baix,
una puja, una baixa, acabaria trencant les canonades,
si no hagués aquest gran ximenei que fes d'amortidor,
d'aquest moviment de...
de baïbé, d'ona, que agafa la mateixa aigua dins de la canona
de fruit de l'impuls que se li dona a l'inici.
Hi ha una que està impulsant-se, pares, però encara continua pujant,
i l'altra que comença a baixar, llavors això trencaria la canonada,
però en algun moment quan parles, a més a més,
això de 2.500 litres a segon, no?
Ja heu vist el que hagi estat allà a l'Ampolla,
doncs veu una torre impressionant,
d'uns 100 metres i un diàmetre molt important.
I el procés de potabilització, al qual abans feia referència,
com canvia l'aigua que surt de l'Ebre, l'aigua del riu,
què és el que li afegim perquè després nosaltres
la puguem consumir tranquil·lament des dels nostres habitatges?
Bé, doncs afegeix una mica de tot,
des de clor hipoclorit per desinfectar,
que és el més bàsic,
fins a per manganat potassi, cloror ferric,
diversos reactius,
que el que fan és convertir-la en potable, no?
O sigui, ara l'aigua de riu,
doncs té moltes coses,
des de peixos morts fins al que vulguis, no?
Doncs el procés de potabilització
el que es fa és convertir-la en potable,
afegint un munt de reactius raros,
que tenen nom raro,
tipus per manganat potassico,
cloror ferrico, hipoclorito sòdico,
i aquestes coses, però...
Jo diria que, a més a més,
com segurament us ha explicat el president,
en guany s'ha posat en marxa els filtres de carboactiu,
que és una barrera més,
un obstacle més,
al pas de contaminació,
de possible contaminació,
i per millorar la qualitat i el sabor de l'aigua.
Amb què es diferencia la qualitat i el sabor de l'aigua,
d'aquesta, de l'aigua de l'Ebre,
de l'aigua que ens prové des del Consorci d'Aigües,
amb l'aigua que, per exemple,
podem comprar embotellada en un supermercat?
Home, doncs una és aigua mineral,
i aquesta és aigua de riu potable,
jo diria que són dos productes diferents,
és coa-cola i cerveza.
Igual, és aigua potable a les dues, no?
A nivell de reptes de futur,
més enllà d'aquests grans projectes,
d'aquesta canonada de la qual s'aprovarà avui,
quins són els reptes de futur de gestió de dia a dia
que tenen des del Consorci d'Aigües?
Els reptes de futur,
com sabeu segurament,
estem acabant una quantitat d'obres importants
a l'estació de tractament de l'ampolla,
hem acabat els filtres de carboactiu,
hem acabat un laboratori,
estem fent un dipòsit d'aigua potable
que garantirà el suministre unes quantes hores més,
unes quantes hores més,
potser passarem ara de 10 hores a 40
entre els diversos dipòsits que s'estan fent.
Penseu que el sistema Cat, el sistema Consorci,
no té embassaments darrere.
Així com aigua Estèrio-Beragal, Canal Isabel II,
molts abastaments tenen embassaments darrere
que poden amagatzemar aigua.
Amagatzemar aigua.
Nosaltres no podem agafar,
transportem,
i els dipòsits donen per 14 hores, per 20 hores,
el que s'ha anat ampliant aquests darrers anys
és la capacitat de garantia del suministrament.
Més hores, si hi ha un tall, hi ha una averia,
hi ha una pissó de contaminació,
doncs es pot donar temps mentre s'arregla l'averia.
Senyor Jesús Martín,
cap d'administració del Consorci d'Aigües de Tarraona,
moltes gràcies per estar avui present
també en aquest programa especial que fem
des de la seva casa,
des del Consorci d'Aigües.
Gràcies també per explicar-nos aquests detalls
més del dia a dia,
qüestions que moltes vegades no surten
als mitjans de comunicació,
i fins la propera, bon dia.
Moltes gràcies, casa vostra.
Amb les paraules del senyor Martín
arribem al punt de les 11 del matí,
un moment en què fem un breu punt i seguit,
escoltem les notícies i d'aquí uns instants
tornem amb més convidats,
més protagonistes des del matí de Tarragona Ràdio,
que és l'edició especial que fem
des del Consorci d'Aigües de Tarragona.