Doncs, si et sembla, ens hi posem, d'acord?
Perfecte, doncs vinga.
3, 2, 1...
Manel Sant Romà, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
És veritat que el recompte dels vots a l'estat espanyol
és un dels més ràpids i un dels més efectius
que hi ha ara per ara a nivell d'Europa?
Bé, jo la veritat és que no sé si està totalment implantat a tot arreu,
però el que sí cert és que, almenys en molts llocs,
des de les taules, en PDAs,
les representants de l'administració envien les dades només en recomptat,
amb la qual cosa pràcticament és el més ràpid que es pot,
sempre tenint en compte que les paperetes són en paper,
com el seu nom indica.
Llavors això es fa en altres països també,
però sí, realment seria en aquests moments
un dels estats on es fa més ràpidament amb tecnologies clàssiques.
11.000 PDAs han repartit en concret
per tota la geografia de l'estat espanyol
a gairebé totes les meses per poder fer aquest enviament
de les dades el més ràpidament possible en el centre central.
Fa molt de temps que es parla, Manel,
de la implantació del vot electrònic.
En d'altres comissis s'havia celebrat també
algun tipus de prova pilot a l'estat espanyol.
Sembla que en aquestes eleccions
no hi haurà cap prova d'aquest tipus.
Com està aquesta qüestió a l'estat espanyol?
Perquè hi ha tantes reticències?
Com està també aquesta qüestió en d'altres països?
És un tema cultural, no és un tema tècnic.
Tècnicament està resolt, però és un tema cultural
i per tant també implica la voluntat política
del govern en exercici per tirar-ho endavant.
Hi ha països, alguns països no a nivell global,
però sí en eleccions parcials, regionals o locals,
en què ja es fa, països nòrdics, els Estats Units,
llocs on estan més avançades la introducció social
de les noves tecnologies.
Jo insisteixo, no crec, segur, és un problema cultural,
és un problema de posar-s'hi i de vèncer
les reticències que a vegades hi ha,
però això no és diferent de les reticències
que hi ha amb aquestes tecnologies en altres àmbits.
Doncs què sé jo, a la gent li pot semblar
que són més insegures la banca electrònica
que la banca clàssica, no és veritat.
O sigui, és molt més segura i es pot demostrar.
Però hi ha aquestes reticències.
Després hi ha totes les qüestions també,
òbviament, culturals,
que si això d'anar a votar físicament és molt bonic
i és molt ciutadà i molt democràtic,
va, això és molt discutible
i en tot cas és un debat que probablement no s'ha tingut
i no s'ha tingut perquè no hi ha hagut voluntat política
de tenir-lo, però jo crec que això arribarà,
tardarà més o menys, però és inevitable, no?
Si traiem diners online, comprem online,
estudiem online i vivim online,
no sé per què no podem votar online, francament.
Perquè quan parlem de vota electrònic, Manel,
exactament a què ens referim?
A la possibilitat... Digues, digues.
Sí, no, hi ha diferents modalitats.
Hi ha la modalitat presencial, diguem-ne,
a la qual tu vas al col·legi, però en lloc d'introduir una papereta
en un lloc segur, potser segur, vull dir que també aïllat
o com en introduir la papereta i evidentment amb totes les seguretats
controlables per tercers que allò no s'ha manipulat,
doncs tu en lloc d'introduir una papereta pitges un botó per entendre'ns,
o toques una pantalla tàctil o el que sigui,
amb totes les seguretats de secret del vot,
de seguretat, de... en fi,
de que no s'ha pogut fer trampa, etcètera, no?
Aquesta és una modalitat que ja s'està fent,
s'està experimentant i funciona en molts llocs, està funcionant
i, clar, té moltíssimes avantatges, moltíssimes.
Pensem que les xifres de diners que mouen unes eleccions,
no dic que siguin llençats, que no se n'entengui malament,
però que no ofereixen cap valor per entendre'ns en el procés,
són multimilionàries, no?
Amb paper, amb persones que es mobilitzen i tal,
amb això aquest tema es redueix moltíssim,
i amb una particularitat que a les 8.00 saps els resultats.
Amb el vot electrònic també es guanyarà si s'implantés totalment en velocitat,
perquè de forma automàtica el recompte es podria produïnçant.
No necessites que la gent estigui allí comptant i recomptant com al segle XIX, eh?
Aquesta és una modalitat, diguem-ne, la modalitat, podríem dir-ne suau,
és a dir, això ja està funcionant, funciona, no hi ha problemes, està més que aprovat,
hi ha maneres de controlar-ho per tercers, per notaris, per jutges, pel que sigui,
no hi ha major dificultat.
La modalitat dura, diguem-ne, seria el vot a distància.
Poder votar algú des de casa seva, el seu ordinador a través d'internet.
Des d'un telèfon mòbil, des d'on fos, no?
Això, esclar, això té moltíssims avantatges.
Diguem primer les avantatges, no?
Què sé jo, doncs aquesta història que hi ha ara,
que si has de ser fora o no has de ser fora aquell dia,
doncs, bueno, escolta, no estàs fora, per definició.
Si tens una... Tenint en compte que, evidentment, el vot s'ha d'emetre en un...
Hi ha unes regles del joc, no?
No pot ser un vot que s'emeti en qualsevol moment.
Doncs el vot s'emet en un període que va de les 9 del matí a les 9 de la nit o el que sigui, no?
Doncs, bueno, tu a les 9 del matí pots estar a Nova York, però pots votar.
En fi, hi ha tota una sèrie d'avantatges que segur que es podrien llistar i n'assortirien moltíssimes inconvenients.
Altra vegada, els mateixos culturals de por de dir, home, però això, clar, vols dir que no es pot manipular?
Vols dir que... Vols dir que... Bueno, vull dir que no.
O sigui, que hi ha maneres tecnològiques i procedimentals per assegurar que aquest vot sigui, doncs, igual, secret,
controlable, en el sentit que es pugui saber d'on ha vingut, mantenint el secret,
i, a més, que es pugui exercir un control democràtic i procedimental, no?
Això, la veritat és que, que jo sàpiga, no s'ha fet.
No s'ha fet, almenys en eleccions, diguem-ne, clàssiques polítiques.
Si s'ha fet amb eleccions d'organismes no governamentals, es fa, es fa contínuament,
i es decideixen coses, eh? O sigui, d'administració, fins i tot, d'entitats i tal.
Però, però, bueno, ja dic, novament és una qüestió de posar-s'hi.
Tècnicament, hi ha empreses, hi ha universitats, hi ha organismes que ho tenen solucionat, estudiat,
i hi ha solucions fins i tot, a la carta, fins i tot, no?
De dir, bueno, doncs és que a mi, jo no estic totalment convençut d'això,
doncs, bueno, doncs posem-hi una mica més seguretat, etcètera.
O sigui, tècnicament està resolt.
El que passa és que és un salt cultural.
Però, bueno, fixem-nos, perdona, que m'estic enrotllant molt,
però fixem-nos que aquests dies mateixos s'ha debatut el tema de la...
d'això de les enquestes, no?
O sigui, hi ha una norma que prohibeix publicar enquestes a l'estat espanyol.
A l'estat espanyol, però, clar.
Si les publiques a Andorra, no passa res.
Clar, això estava molt bé.
Quan no hi havia internet, perquè, bueno, encara que les publiqués Le Figaro
o les publiqués el New York Times, doncs no te n'entaraves.
o s'entraven uns quants, però és que ara es publiquen online
a Le Figaro, al New York Times, o qui sigui,
o Pepito de los Pelotes, en la seva web,
que està situada, doncs, a la Xina o on sigui,
i què?
Vull dir que la normativa queda per darrere de la realitat del dia a dia.
I igual que això ja s'ha vist que s'haurà de canviar
i tots els partits estan convençuts de canviar-ho,
doncs també algun dia avançarem en aquesta pèrdua de por
amb aquestes tecnologies que són tan segures, o més, insisteixo,
que les tecnologies clàssiques basades en el paper.
Ja per acabar, Manel, i una mica recapitulant tot el que hem comentat,
si tenim en compte que la implantació del vot electrònic,
ja sigui amb la seva vessant més suau o la seva vessant més dura,
és factible tècnicament i segura,
tenint en compte fins i tot que pot comportar beneficis econòmics, no?
Sí, sí, exactament.
Quant temps creus que es pot tardar l'estat espanyol
en vèncer aquestes reticències culturals, com comentaves?
És qüestió de noms i cognoms.
Mira, et posaré un exemple.
Això hi ha molta gent que no s'ho creu
i a mi em sap greu de no haver-me guardat la imatge de la pàgina.
Un any abans, un any abans de posar en marxa
la declaració per internet l'agència tributària,
un any abans,
la web de l'agència tributària,
això estic parlant de l'any 97, o 96, o 98,
i ara no recordo l'any i em sap greu,
perquè és històric això
i a més és comprobable
i hi ha testimonis de persones de l'agència tributària.
Dic, un any abans,
tu anaves a la web de l'agència tributària
a les 6 de la tarda del divendres
i et deia
web inaccessible fins a les lunes per la mañana.
Dius, per l'amor de Déu,
però...
Suposo que
tancaven l'ordinador
quan marxaven el divendres a la tarda.
Bé, un any després,
l'agència tributària era la primera
o de les primeres del món
a posar en marxa
la declaració per internet
i és de les més avançades del món.
Què va passar entremig?
Va passar entremig
que hi haurà d'haver 3 o 4 persones
amb empenta
que van convèncer
amb un responsable polític
de tirar-ho endavant.
De que no hi havia perills,
de que funcionaria,
de que no hi havia cap problema i tal.
Què vull dir amb això?
Vull dir que
no és un problema de...
i dius, ui, és que això costarà molt de temps.
És un problema de decisió política
i que pot tenir un cost, evidentment,
però...
cost polític, no?
Però és un problema
que realment
algú en aquest país
decideixi que
s'ha de donar un pas endavant
i ja que no el donem amb altres coses
doncs donem-lo amb aquest,
per exemple,
que insisteixo,
no passa res.
O sigui que...
que...
i a més es pot començar
amb plan experimental,
però no amb plan experimental,
amb pilots,
petitets i tal,
això ja està fet,
això ja s'ha fet moltes vegades
i ja no té sentit.
S'ha de començar
amb plan experimental
i dir,
doncs, bueno,
la circunscripció electoral de tal
votarà,
també podrà votar,
el qual no vol dir
que al primer moment
eliminem el paper,
però també es podrà votar
d'aquesta altra manera.
I això són decisions
que es poden donar
per les pròximes eleccions,
tranquil·lament,
però hi ha d'haver-hi
algun responsable de la política
amb visió,
amb valentia
i amb les ganes
de fer-ho.
Doncs veurem
si al llarg d'aquesta legislatura
efectivament
alguna d'aquestes mesures,
si no totes...
Algún responsable de la política
ha dit que
donaria internet gratuït
i no sé quantes coses,
per tant,
les coses es belluguen
per aquí lentament
perquè ja fa molts anys
que hi ha molts que ho diem,
però...
però, bueno,
ja es veu que
poquet a poquet.
Jo crec que serà
més aviat del que ens pensem,
que almenys
tindrem l'opció
de poder-ho fer,
altra cosa
és que s'obligui a fer-ho,
no cal,
no es pot,
no hem d'eliminar el paper,
però almenys tenir l'opció,
no?
És absurd
que avui hi hagi
300 o 400 mil persones
de tota Espanya
que hagin hagut de fer
tot una parassa
per votar per correu
quan podrien estar votant
en aquests moments
des del lloc on estan.
Tècnicament es pot fer.
Una dosi d'optimisme,
en certa manera,
per acabar aquesta conversa.
Manel Sant-Roma,
com sempre,
un plaer
que acabis de passar bé
aquest diumenge,
d'acord?
Moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada,
bon dia.
Manel,
moltíssimes mercès.
Vinga.
D'acord?
Vinga,
vaja,
bé,
un cap de setmana.
Adéu,
adéu.
D'acordi.
D'acordi.
D'acordi.