Ramon, molt bon dia. Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per venir. A vostès, per haver-nos invitat.
La veritat és que és un plaer parlar amb vostè, no només perquè sigui una de les persones que amb el tractor està al capdavant d'algunes de les moltes comparses,
perquè no només vostè ha anat amb una, sinó a diverses, sinó també és un plaer perquè vostè va estar des del començament al Carnaval de Tarragona, en aquella creació.
Com es va donar la circumstància que vostè entrés en el món del Carnaval?
Al Carnaval es havia de muntar, doncs, les carrosses, però amb les carrosses hi havia d'haver alguna cosa que les tirés d'elles,
i llavors van recórrer els tractoristes, llavors encara n'hi havia, l'agricultura encara no estava tant de caiguda com ara,
hi havia bastants tractors, i doncs tres o quatre tractors d'aquí a Tarragona vam anar a acompanyar les carrosses.
Jo recordo la primera que va anar va ser la carrossa que va muntar els d'ençaires tarragonins,
que tenia una mica allí el Salvador fa, doncs que ell, de la mà d'ell, molt amics sempre,
doncs ja va encarrilar a tres o quatre pagesos més que anessin a portar altres carrosses.
Que diferent, no?, de treballar amb el tractor a l'altros, a rossar una carrossa de festa.
Amb allò dura que és la feina de pagès, vostè devia dir, això no m'ho acabo de creure, no?,
que estigui participant amb el tractor en un escenari de diversió.
Per a mi és un relax, doncs, anar amb una carrossa així, tant amb això i amb altres coses que el col·laboro aquí a Tarragona,
per a mi anar amb el tractor a una festa, i si és carnaval, a més a més de relax,
és una il·lusió i poder viure unes hores de gresca que, de tots modus,
para una mica la tranquil·litat que tenim dalt els tractors solitaris tot el dia.
Això és un ambient més per relançar-nos i fer sentir que som aquest món.
Però han de controlar molt vostès, perquè tot i que el Carnaval de Tarragona tan multitudinari
en els últims anys està molt ben controlat, vull dir, perquè no hi hagi cap incident,
tot i així quan la gent està posada en festa, i no parlo només del Carnaval,
perquè vostè també surt a la cavalcada, per exemple, amb el tema dels caramels i tot plegat,
us ha de controlar moltíssim, ha d'anar mil·lums, no?
Sí, això, el primer any, com totes les coses que comences, la passes una miqueta, diguéssim, negra,
però a partir que ja he anat un parell d'anys, ja saps, quan veus que es belluga un criu a 3 metres
i saps si et vindrà cap a tu, l'acció que fa, o aquella persona gran que es tira per agafar un caramelo
i no mira que hi ha una roda de tractor a 2 metres, i ja te fa tindre un instint que ja veus el perill,
la cosa és que, doncs, gràcies a Déu, no hi ha hagut cap desgràcia greu dins amb les cavalcades de Reis, Carnaval,
que tot és...
O Sant Magí, que vostè també ha participat en la portada de l'aigua, no?
Sant Magí, també, Sant Magí.
Déu-n'hi-do, és a dir, si vostè un dia es plantés i digués no vull venir,
tindríem problemes per trobar un tractorista tan fidel, no?
No, tots n'hi trobaríem, el que potser hauríem d'anar fora de Tarragona.
Sí, perquè aquí de pagesos ja...
D'aquests pagesos n'hi quedem dos o tres i poca cosa.
Quin greu que sap, no?, que es vagi perdent d'aquesta manera,
que es vagi transformant, en tot cas, perquè perdre's, perdre's del tot, no?,
però s'ha transformat molt el món de la terra.
És una evolució que ha fet, diguéssim, la societat, i l'hem d'acceptar.
Tarragona, doncs, cada dia hi ha menys terra.
I la poca terra que hi ha, doncs, com que els que hi vivien amb aquesta cosa
no poden continuar vivint, doncs, han hagut de buscar un altre lloc,
han hagut de buscar-se la vida, i llavors treballen aquesta petita terra
amb dissabte, domingi, amb una maquinària, i així es treballa.
I és el poc que s'aguanta, potser un 50% de la terra treballable aquí a Tarragona
s'aguanta amb aquests, diguéssim, aquests pagesos mistos.
Però que són petits conreus, o?
Sí, sí, petits conreus, sí.
Horticultura, sobretot, verdures i coses d'aquest tipus, no?,
és el que es fa aquí a Tarragona.
Sí, i arbres, més que res ara, verdura, molt poca.
Per casa, quatre coses de caprici, no?
Exactament, exactament, i quatre jubilats que tenen el seu hortet
i van fent, doncs, una miqueta d'hordura.
Jo tinc aquí que vostè porta conduint tractors des dels 29 anys
i que ha fet un total de 78.000 hores dalt del tractor.
Amb això hagués pogut donar la volta al món, en tractor,
amb aquestes 78.000 hores?
S'ha parat mai a pensar-ho?
Si no m'ho facis comptar, que no he calculat mai.
Jo tinc aquí 78.000 hores dalt del tractor.
Sí, sí, perquè ara calcular les hores és molt fàcil,
perquè jo hi he estrenat 11 tractors.
11, ja?
I porto 12, 12 tractors.
I, clar, quan els tractors van per hores,
porten una puntuació per hores.
I quan un acabes els 10.000, l'altre 9.000 hores,
i acabes anar apuntant durant aquests anys
i, clar, he anat apuntant les hores que porten.
Vaja, jo no hi entenc, però jo estic segura
que hagués pogut donar la volta al món, eh?
Sí, segur.
Segurament, en tractor.
Quina és la distància que ha fet més llarga,
o quantes hores, dins del que és l'àmbit de la festa,
ja no parlo del seu ofici?
La distància que feia més llarga...
O en hores, si és així com millor.
Sí, que teníem terres,
les meves senyores de Montroig.
Tenia terres a Montroig,
i, clar, doncs, 5 o 6 o 7 camins l'any,
i anava d'aquí a Tarruana a Montroig,
i tornava.
Feia la feina d'allà, i tornava.
I tornava.
Vig a sortir bon davant i net,
fer unes 9 hores de treball allà,
i després tornar.
Perquè, clar, d'aquí a Montroig,
quantes hores s'hi pot estar amb un tractor?
O un tractor, una hora i 10 minuts,
o sigui, una hora i quart,
depèn del trànsit, també.
Clar, se'n veuen pocs de tractors per la carretera,
ja, en conseqüència que hi ha...
Sí, hi ha pocs, pocs.
És millor, perquè hi ha molt de trànsit,
doncs hi ha, doncs...
Jo, si puc, l'esquivo la carretera.
Ara hi ha cabells, no cal terremell,
i inclús el sortir d'aquí a Tarragona
haig de fer sempre dos o tres quilòmetres per l'Aldovia.
Vostè ha sortit, parlava,
a través de l'amistat que té amb el Salvador Fa,
doncs amb l'esbar d'en Saire de Tarragona,
ja als 80, vull dir,
que era quan començava el carnaval,
la recuperació de Tarragona.
I abans.
Sí, i abans, també.
Sí, perquè jo vaig ser en aquelles èpoques,
vaig ser president de la Coro L'Àncora.
Sí, sí, sí.
Vaig ser president de la Coro L'Àncora
i tenia molta amistat amb el Fa,
i llavors fèiem els concerts de Santa Tecla,
cantàvem una part,
actuàvem l'esbar d'en Saire,
i l'altra cantava la coral.
Ah, i aleshores, doncs, ja hi havia aquest vincle.
La Coro L'Àncora és una institució,
també, com el seu tractor al carnaval, no?
I tant, i tant.
Pràcticament aquí a la ciutat de Tarragona.
Ha sortit amb una colla d'aquelles de gresca
i d'aquelles de sàtira com La Bota.
Sí, sí.
Deia xalar moltíssim quan sortia amb ell, no?
14 o 15 anys amb ell.
A més, molt humans tots, vull dir, que disfrutat...
Bona gent, la gent de La Colla de La Bota, i tant.
Exactament.
És una gent molt...
Jo crec que és...
amb la cosa, a part humana,
és la millor que m'he sentit.
I aquella que tenia l'esperit d'aquell de carnaval
més sàtíric, no?
Sí, sí, sí.
Vostè veu recordar...
Recorda algun any alguna disfressa o alguna sàtira que fessin,
que li crides l'atenció?
Sí, sí, n'hi ha anat en tantes.
De tantes, no?
No passes a fer memòria,
que millor m'atribuco i és millor que no ho digui.
Ai, ara, no es preocupi.
De totes maneres, jo m'imagino que del carnaval,
de la rua, de l'artesania,
vostè deu veure molt poc.
La comparsa que té davant i, com a molt, la de darrere.
Però la resta ja poca cosa deu veure, no?
Sí, però quan anem a fer la preparació,
jo pego la volteta i vaig a veure tots els comparses,
allò que ja ensegen,
aquí al carrer Ramón i Cajal,
o alluncia,
o al carrer aquell Pere Martell,
o al carrer que sortin,
doncs jo ja vaig a donar amb tomet i ja les veig tot.
També ha estat amb la Dicomart?
Sí, amb l'Dicomart.
I ha estat també...
També he procurat de portar tractors
una temporada que van sortir
l'organització dels secs,
també hem de portar els tractors, també.
I enguany amb qui va?
Què?
Enguany amb qui la comparsa va?
Enguany no va a entrar.
Enguany no surt a la comparsa.
Perquè penses que m'he adonat,
que jo crec que és la jubilació.
Ah, i ho trobarà a faltar o què?
No, dona,
perquè jo també tinc ganes de veure-la
acompanyat amb la dona de tota la Gresca
i poder-la seguir una miqueta més d'espectador.
Clar, també té raó, no?
Que arribem a jo, escolta,
a veure com va això del carnaval,
vist des de fora.
La part activa del carnaval,
jo ja et dic ara,
que això ja és la jubilació.
Caliana va dir,
com era un dia de rueda a l'artesania?
Vull dir, hi ha una convocatòria.
Vostè a quina hora arribava?
Com s'organitzava d'enganxar la carrossa?
És molt complicat?
Explica'l una miqueta.
La cosa del carnaval no és sortir.
És ja dos o tres dies abans,
mirar que la carrossa que han fet a l'enganxa concordi bé,
que no hi hagi cap problema de seguretat,
doncs amb el que marca, diguéssim,
les d'això, les normes de tràfic,
doncs tindre-ho tot a punt.
Això ja ho has de preparar un dia o dos abans.
Llavors ja s'ha anat dues hores abans,
perquè no surti un empadís,
una rebentona, una cosa a l'última hora,
per poder-ho solucionar.
i després ja esperar que deixo l'espertat.
Moltes hores d'espera, no?
Sí, això sí.
Vinga, ara sortim, ara no sortim.
Ja que m'ins el Pere Martell m'hi ha estat tres i quatre hores.
Que dius, home, a veure si això surna.
I he arribat a les tres i he sortit a les set, per exemple.
Però com vostè diu,
com que té molts bons amics dins del carnaval,
fa petar la xerrada i va passant el temps, no?
Sí, no, no, tothom que passa,
jo tinc molta dins de Tarragona,
doncs tinc molts amics.
I digui'm una cosa,
un tracte pot arrossegar molt de pes?
Ho dic perquè a vegades aquelles carrosses
i amb tanta gent i tot això, no sé, fins a...
Sí, un tractor com el meu,
que pràcticament és petit,
pesa 2.200 quilos,
però que té molt de cubicatge,
cubic a 4.500 centímetres cubis,
doncs pot arrastrar una grossa,
que en diré, com...
de 3 o 4...
sempre de 3 o 4 mil quilos.
Ramon Soleil Pasqual,
pagès tractorista i carnavaler,
a partir d'aquesta tarda també voté d'honor
del Carnaval de Tarragona.
Li agraïm moltíssim que hagi vingut a la ràdio.
Ha estat un plaer,
l'hi asseguro.
Moltíssima sort.
I que gaudeixi aquest carnaval
com a espectador,
que ja li toca.
Moltes gràcies a vostè per haver-me invitat
i que tinguem un bon carnaval.
Això segur que sí.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.