Doncs efectivament, si parlem de febre del cromo,
podríem dir-ho així, vostès saben perfectament
de què estem parlant de la mà d'aquest àlbum
de l'any jubilar amb il·lustracions de Pilarín Vallès
que explica la història de Sant Fructuós
i dels orígens del cristianisme a la ciutat.
Ens acompanya Andreu Muñoz,
és el president de l'Associació Cultural Sant Fructuós
i autor del text de l'àlbum. Andreu, bon dia.
Bon dia.
Enhorabona per la part que et toca com a entitat,
a banda de donar l'enhorabona a tothom que ha intervingut,
perquè realment nosaltres ho podem constatar diàriament
per aquesta casa.
Passen moltíssimes persones que venen a buscar el seu cromo
i a vosaltres al Museu Bíblic també, no?
També, per tant, tenim constància d'aquesta mena de febre
que és molt positiva, és una malaltia d'aquestes bones.
Però veieu que tindria aquest èxit?
Perquè a Tarragona hi ha uns certs antecedents de col·leccionisme,
d'accions ciutadanes que s'han fet.
Feia temps que no es duia a terme una acció d'aquest tipus?
Sempre feia una certa por, no?
És una iniciativa que de forma molt valenta
la va engegar la Cambra de Comerç, no?
Sobretot a través del seu president,
que és l'Alberta Balló,
que és com una mena de coet, no?
O sigui, una persona d'un gran ímpetu.
I és veritat que sempre hi havia una certa por, no?
De dir, aviam si el tema, no?
El patrimoni que es vol transmetre
realment transpuarà dintre de la societat, no?
Però bé, vull dir, veiem que, feliçment, sí, és així, no?
Aquest àlbum, que té els dibuixos de la Pilar Invaillès,
inconfusible, només fer un cop d'ull ràpid,
ja saps qui ha signat el que és la part d'il·lustració,
la veritat és que té darrere un treball de recerca històrica,
un treball bibliogràfic extraordinari.
L'Andreu és aquí, dirà, clar, com que està aquí davant,
que ha de dir, però només cal obrir l'àlbum,
que a més es presenta en tres idiomes diferents,
i això és un material impagable,
no només per aquest any jubilar,
sinó pel futur, per la història de la ciutat.
Jo crec que sí,
que independentment de l'èxit que pugui tenir o no,
en el sentit que pugui ser una cosa acceptada socialment,
realment el material és una joieta bibliogràfica, no?
En el fons l'objectiu d'aquest material no és un altre,
sinó que recuperar una porció molt important
de la història de Tarragona,
que és aquesta història del seu món paleocristià, no?
La història, la seva arqueologia,
i brindar a la societat una guia,
podríem dir familiar, no?
Que faci entendre tot aquest patrimoni històric
i arqueològic que la ciutat disposa.
I d'una manera, diguem-ne, planera,
però que no li resta rigorositat històrica.
No, efectivament, en el fons,
jo crec que la tasca més difícil d'aquest àlbum
no ha estat una altra,
sinó intentar traduir el llenguatge científic,
aquells coneixements que per la via de la historiografia
o de l'arqueologia disposem,
però de quina manera fem servir un llenguatge
perquè pugui arribar aquest públic familiar, no?
Que al voltant d'una taula uns avis, uns pares, uns fills
puguin seure i puguin compartir tot aquest patrimoni,
que sigui un llenguatge vàlid per a tothom, no?
I a mi em dóna la impressió
que això és el que més feliç ens ha fet estar,
la idea de creure que hem assolit aquest objectiu, no?
Que es pot fer un treball de divulgació rigorosa,
però amb un llenguatge pedagògic.
Això justament ho parlàvem l'altre dia amb Magí Saritjol
al voltant del Festival Tarraco Viva,
que hi ha a divulgar qualsevol preu, no.
Divulguem amb rigorositat històrica,
divulguem amb valors pedagògics,
però sense caure en allò que sigui com a poc rigorós, no?
En definitiva, perquè no ho veig a l'objectiu.
Quants cromos hi ha en total?
Hi ha en total 144 cromos.
És com una gincama per la ciutat, eh?
És una autèntica gincama.
Jo que sóc pare també,
aquesta gincama que consti l'estic fent també,
ara acabo de recollir-los a la ràdio.
Molt bé, veus? Has aprofitat el viatge.
Has aprofitat el viatge.
És una gincama, però crec que és interessant, no?
Perquè són aquestes iniciatives que fan ciutat, no?
Que al final ens interrelaciona,
ens intercomunica,
fa que coneguem els establiments,
les institucions,
que la gent intercanvii, que parli.
Bé, doncs aquestes són aquestes iniciatives
que, insisteixo, és el que fa comunicació
i fa societat, fa Tarragona.
Clar, perquè aquí estem relacionant
una entitat, com ara la vostra,
estem relacionant el comerç de la ciutat,
estem relacionant mitjans de comunicació,
altres entitats.
Vull dir que aquí s'interrelaciona
tot el que és el teixit associatiu de Tarragona.
El teixit associatiu i social,
perquè, de fet, és un patrimoni
que pertany a tothom, no?
I que és important que es divulgui
i que es faci de forma conjunta,
que tots ens sentim responsables, no?
De que tenim un patrimoni
que l'hem de valorar,
però per valorar-lo,
primer l'hem de conèixer, no?
I aquesta iniciativa, jo crec,
que apunta en aquesta direcció.
Per què no?
Crear un text rigorós,
un text que sigui pedagògicament
abastable per les famílies,
amb unes il·lustracions
que són de luxe, no?
Que són una autèntica meravella.
Des de la perspectiva, més pràctica.
A veure, la gent ha començat
a anar a buscar els diferents cromos.
Algú es pot quedar sense cromos?
Hi ha un termini per anar a buscar-los
fins que s'exhauregin els cromos?
En principi...
Allò que us pregunta tothom.
Sí, en principi, no.
No hi ha un termini, no?
Per l'acabament de l'àlbum.
L'àlbum s'acabarà, doncs,
quan...
Quan ho tinguis ple.
Quan ho tinguis ple
i els cromos, doncs, bé,
s'hagin exhaurit, no?
Aquesta és la idea.
Però no és...
No hi ha uns terminis, no?
L'únic que...
Aquells àlbums que s'acabin abans...
No sé quina data era,
però abans del 20 i poc de juny, no?
Poden entrar en un sorteig
dels originals de la Pilar in Vallès,
que són una delícia, no?
Clar.
Aquests originals, a partir del dia 26,
s'exposaran a la fundació
de la Caixa de Pensions,
aquí al carrer Cristòfor Colom, no?
I al voltant d'aquesta exposició
gira també tot un conjunt d'activitats
molt interessants
que es preparen per les escoles
a través del camp d'aprenentatge.
Per tant, doncs, bé,
no té un límit,
però és bonic, no?
Pensar que si acabo aquesta col·lecció,
que si omplo una solapa
que té el propi àlbum,
puc participar en aquests sorteig
d'originals de la Pilar in.
Jo tornarem a l'àlbum, si cal,
però, Andreu,
m'agradaria comentar el fet
que amb vosaltres,
com a associació cultural Sant Fructuós,
fa molts anys que hi treballeu.
Fa molts anys.
Molts anys que hi treballeu.
Fa molts anys, home,
sembla que estiguem allò
de no diré predicar en el desert,
però sí que heu fet una mica
la cursa del corredor de fons,
perquè Sant Fructuós
i els seus diàques,
tot i que sempre havien sigut
un símbol a la ciutat,
però sembla que eren uns símbols menors,
davant de l'Star System,
dels patrons de Tarragona.
Sembla que en aquest any jubilar,
però també anteriorment,
amb l'esforç que heu fet
a través de les representacions,
etcètera, etcètera,
al Museu Bíblic,
sembla que en guany
és el vostre any.
Jo crec que sí.
I no només perquè sigui l'any jubilar,
sinó perquè heu arrossegat,
en el bon sentit de la paraula,
tota una activitat de molts anys, no?
De molts anys.
A mi em dóna la impressió que sí.
És a dir,
quan nosaltres iniciem la nostra activitat,
que és cap a l'any 1989,
no podem dir que
les actes martirials de Sant Fructuós
o els personatges
siguin desconeguts per la societat, no?
però no és un patrimoni
que havia estat socialitzat.
Havia quedat més relegat
als ambients intel·lectuals,
als ambients, si volem,
presbiterals,
però la societat
no era prou conscient
de tot aquest fet, no?
I quan iniciem,
la nostra tasca
és una tasca
feixuga dura, no?
Perquè fer entendre
la importància
d'aquest patrimoni documental
i com transmetre-la,
això va costar molt.
Primer,
vau haver de que
tothom entengués
que calia
recuperar tot això, no?
Efectivament, no?
Però van ser, inicialment,
moments d'una certa soledat, no?
Què fan aquests ara?
És a dir,
una figura,
un bisbe, no?
A quina poca feina, no?
A quina poca feina, no?
A quina poca feina, no?
A quina poca feina, no?
Col·locar-nos en tot això.
I realment va ser un camí
que ens vam marcar
com una fita a llarga distància,
les carreres a llarga distància, no?
D'alguna forma.
Crec que va ser un encert
entendre que aquest patrimoni
l'havíem de transmetre
a través d'un instrument.
Nosaltres pròpiament
no som un grup teatral,
però vam servir el teatre
per poder fer més mangívol
tot aquest patrimoni
i transmetre-ho.
I això és veritat.
Ha anat quallant, no?
Progressivament ha anat calant,
s'ha fet una feina molt intensa
de divulgació,
de publicacions,
de conferències per tot arreu,
d'intercanvis, per exemple,
amb altres entitats
d'aquí de Catalunya,
de fora de Catalunya,
d'Itàlia, d'Amèrica,
que comparteixen la mateixa advocació
i el resultat ha estat
important.
Només ha faltat
una punta en aquest sentit.
Jo crec que
tan bon punt ha arribat
l'arquivisbe Jaume Pujol
que era conscient
d'aquest tresor
que ha tingut ganes
de difondre-ho
dintre de l'Església diocesana
i que també
els mitjans polítics
pròpiament,
les administracions,
s'han fet conscients
que tota aquesta mena d'hebrou
s'ha pogut expandir.
L'altre dia parlàvem
amb els companys
de l'entitat teus
al voltant de les representacions,
de com s'estava preparant tot plegat,
que Déu-n'hi-do
en guany
es nota que és any jubilat
perquè hi ha un desplegament
parlant dels vestuaris,
dels decorats,
de totes les novetats
que hi havia.
I això que deies
des de l'arcabisbat,
lògicament,
perquè estem parlant
de tota una iconografia
i una història religiosa,
però de quina manera
també havia transcendit
a la societat en general
com a forma
de patrimoni
i de tradició,
fins i tot
per a aquelles persones
que no són creients,
que no són catòlics
i que també ho assumeixen
com a un patrimoni cultural
de la ciutat.
Clar,
és que aquí tenim
una de les principals dificultats
que nosaltres hem tingut
en tot aquest bagatge,
no?
De vegades
aquests prejudicis
que creem
a nivell social,
no?
Santa Tecla
era una santa,
també.
Santa Tecla
era una santa,
la que vol dir,
és que els nostres orígens
com a poble
no podem despendre'ls
de dos mons,
no?
Un és la nostra romanitat
al sentit de llatinitat
que tots els nostres pobles
tenim
i d'altra banda,
doncs bé,
vull dir,
el món de l'humanisme cristià,
no de les creences ja,
sinó de l'humanisme cristià
dels quals
som fills,
som fills de Roma
i som fills del cristianisme,
després seràs creient
o no seràs creient,
però aquest és un patrimoni
que ens ha configurat
com a tal,
no?
I bé,
jo crec que una mica
s'estableixen un conjunt
de prejudicis
que progressivament
es van salvant,
no?
Perquè la figura dels màrtirs,
sí,
són màrtirs
per l'Església diocesana,
per un creient,
per mi mateix,
per exemple,
representen un far,
no?
Una mena de,
bueno,
de guia
que et condueix
en les teves pròpies
conductes humanes
i som models
i exemples a seguir.
Però aviam,
transcendint
d'aquest fet
de creients,
el que està clar
és que són
uns ciutadans
tarragonins,
no?
Reals,
autènticament reals
del segle III,
que en el moment
en què ells
donen la seva vida,
la donen
per una causa
realment religiosa,
però les actes
ens deixen entreveure
la capacitat
que van tenir
de donar-se
a la societat
no només cristiana
sinó pagana
del seu moment,
és a dir,
van dur a terme
una activitat
caritativa
sense mirar
si les persones
del seu temps
eren cristians
o no eren cristians,
és a dir,
eren persones
lliurades
a un compromís social
i aquí tenim
dels primers
tarragonins
il·lustres
documentats
que han estat
cristians
com si haguessin
estat pagans,
m'explico,
és a dir,
aquest patrimoni
és autèntic
i és real,
per tant,
més enllà
dels màrtirs
hi ha els ciutadans
il·lustres
de Tarragona
i a mi em dóna
la impressió
que recollir
aquesta idea
és una idea
conciliadora,
no?
que d'una banda
el ciutadà
que és creient
doncs estupendo
perquè mira,
a més de tenir
el ciutadà
il·lustre
constatat
possiblement
els més antics
que tinguem
en la nostra ciutat
vull dir,
tindrà el creient
però la persona
que no és creient
igualment
és un reconeixement
de la història
i hem d'intentar
salvar
aquests prejudicis
no ho dic ara
més que des de la meva
visió
de tècnica
en la història
és a dir,
vivim
en uns pèndols
que són exagerats
a vegades
doncs mira,
hem fet
del fet cristià
una autèntica
apologètica
en determinats moments
de la nostra història
i això no és així
però de vegades
hem partit
també
d'un laïcisme
que també
per l'altra banda
és absurd
perquè
és un divorci
respecte
als nostres
propis orígens
a mi em dono
la impressió
que convé
la serenor
la reflexió històrica
sociològica
per encabir
aquest patrimoni
en el seu
just punt
és a dir,
si estiguéssim
en una societat
islàmica
reconeixeríem
el valor històric
dels personatges
d'aquesta societat
islàmica
o en un món
per exemple
xinès
qui dubtaria
per exemple
que les
antigues
dinasties
xineses
doncs
bé
són
són
l'herència
immediata
dels xinesos
actuals
i ningú
renunciaria
a aquests
valors
ni a aquests
patrimonis
però
és un obstacle
que s'ha hagut
de salvar
sense
comprendre
aquesta història
és impossible
comprendre
el patrimoni
arqueològic
que ens ve
a continuació
com poder
entendre
no ho sé
el gran recinte
la gran cúpula
de senseies
amb uns
mosaics
de finals
del segle IV
inicis del segle V
imponents
l'altre dia
teníem aquí
a Tarragona
a Giorgio Filippi
que és arqueòleg
dels Vaticans
i que havia excavat
la tomba de Sant Pau
a la basílica de Sant Pau
a Extramurs
a Roma
quan va arribar
a veure
el patrimoni
paleocristíac
que la nostra ciutat
tenia
va quedar esglaiat
jo mateix
el vaig acompanyar
sense elles
com és possible
que això es conservi
en aquestes províncies
occidentals
una meravella
un miracle
veus autoritzades
que queden
aturadíssims
el nostre patrimoni
però
com es pot entendre
aquest patrimoni
com podem entendre
les basíliques
que tenim
al nostre abast
que a més
les hem carregat
possiblement
per una ignorància
social
la nostra
necròpolis
tot un patrimoni
com és
l'amfiteatre
a veure
els monuments
prenen intel·ligibilitat
pel que al darrere
hi ha una història
això és així
si hi ha un amfiteatre
és perquè hi havia
una història
si hi ha una catedral
és perquè hi ha una història
prendre consciència
d'aquesta història
no té res a veure
amb la reflexió personal
que un faci
del seu present
i el seu futur
per tant
no destorba
independentment
de la posició
diguem-ne
ideològica
i de creences
que tingui cadascú
això és una evidència
és una evidència
de totes maneres
l'activitat
que envolta
tot el que és
l'any jubilar
està servint
bastant
per fer aquesta reflexió
al voltant
del cristianisme
i el cristianisme primitiu
jo crec que sí
que és una de les fites
que per mi
s'estan aconseguint
d'una forma important
aviam
és un dels quatre
pilars fonamentals
de l'any jubilar
i en això
una mica
ens hem conjurat
deixem-ho
diguem-ho així
és a dir
que els grups
que vinguin a la ciutat
puguin estar acompanyats
siguin per tècnics
del turisme
que prèviament
han estat formats
en tot aquest món
a través d'uns cursos
siguin per un cos
de voluntaris
que també han rebut
aquesta informació
aquesta formació
per tant
és veritat
que l'acollida
dels grups
jo crec que aquesta
és una gran diferència
respecte a altres
anys jubilars
fora de valoracions
si venen més
venen menys
les persones
que arriben a Tarragona
podem dir
amb un grau
de seguretat absolut
que tenen un acolliment
personal
que van acompanyades
amb persones
que estan transmetent
tot aquest patrimoni
si a això
li sumem
les iniciatives
de l'àlbum
de Cromos
fomentada
per la Cambra
de Comerç
el futur
congrés
imminent
congrés
internacional
sobre cristianisme
primitiu
les iniciatives
dels gojistes
que han publicat
ara fa poc
una carpeta
amb tots els gojos
de Catalunya
la setmana passada
una nota històrica
espectacular
les conferències
que s'han celebrat
ara fa poc
en la caixa
sobre arqueologia
i cristianisme
aviam
diem-ho així
estem llançant
l'artilleria
la cavalleria
l'aviació
per intentar
que aquest patrimoni
traspulli
traspulli dintre de la societat
i ara ho dic
d'una forma crítica
vull dir
possiblement
estem anant
una mica
més endavant
que determinades institucions
inclús
de vegades
de la pròpia administració
que hauria
de sentir-se
cridada
a intentar
fer esforços
notables
perquè aquest patrimoni
no resti
tancat
quedi obert
hi hagi
senyalitzacions
adequades
és a dir
que s'entengui
que Tarragona
pot tenir
una oportunitat
única
i m'explico
el que vull dir
tenim patrimoni
romà clàssic
extraordinari
patrimoni mundial
però
no ens enganyem
no som el malic del món
anem a Nims
o Arle
i trobem un anfiteatre
molt més ben conservat
que el nostre
no som el malic del món
tot i que és una ciutat
importantíssima
tenim un patrimoni medieval
extraordinari
però quantes ciutats
tenim un patrimoni medieval
espectacular
per exemple Espanya
ara bé
fixeu-vos que
el patrimoni paleocristià
se crea una ruta
dels primers cristians
a Tàrraco
que aquesta sí que
podem competir
diria jo
amb una gran quantitat
de ciutats
a nivell
de l'Europa Occidental
una ruta
que et comença
per l'amfiteatre
amb les actes
de Sant Fructuós
que et continua
per la Necròpolis
per la Basílica
del Parc Central
que t'acaba
per exemple
a 100 seies
jo dibuixo
un itinerari turístic
que té una denominació
d'origen
però seria com un joc
de pistes
perquè no sabríem
seguir-lo tal com està ara
aquí està
aquest és el problema
i de vegades
se trobarien
amb un indret
arqueològic
de vegades
descuidat
un altre de tancat
un altre de no explicat
aquesta és la demanda
cap a les administracions
públiques
davant
d'un any jubilar
com aquest
que serveix
per posar en evidència
el nostre patrimoni
jo crec que sí
i com a mínim
l'any jubilar
a mi em dóna la impressió
que sigui
quin sigui
el resultat
i aquí
és la part
diem-ne que jo
estaria més content
de tot
jo no sé
què passarà
el 21 de gener
de l'any 2009
i quines seran
les nostres valoracions
però
s'hauran creat
uns instruments
uns mitjans
una sensibilització
que si més no
servirà
per fer entendre
a Tarragona
que tot aquest patrimoni
paleocristià
pel qual anem lluitant
des d'aquesta divulgació
que deies
fem des de l'associació
serveixi
per donar pistes
del que podem oferir
a fora
si la gent va fer
la ruta dels càters
o rutes
que de vegades dius
algunes són
absolutament artificials
increïbles
artificials
a la ruta aquesta
de Salamina
arrel de la novel·la
de Javier Cercas
i està molt bé
que també mira
un patrimoni
novel·lesc
tiri endavant
escolta'm
com és possible
que tenint aquí
una denominació
d'origen
tothom entendria
que si tinguéssim
aquí no sé
un vi extraordinari
no l'explotéssim
o si tinguéssim
en la nostra biblioteca
de casa
aquell llibre
del Besavi
tan fabulós
tan extraordinari
però al final
els que estem dintre
no sapiguéssim llegir
de què ens val
un patrimoni
que no podem
fer servir
ni transmetre
a mi em dono la impressió
que aquest és un repte
de ciutat
i no podem escudar-nos
que si el jubileu
se proclama ràpid
que és una cosa
que una mica
exigeix una improvisació
no ho sé
potser això
hauria de ser anterior
al jubileu
el que parlàvem
per exemple
de la senyalització
clar
no ho és
Aquí serà un congrés realment que té unes expectatives interessantíssimes
des del punt de vista històric, no?
És una obligació de parlar-ne, sí.
És a dir, no sé si els resultats...
Sempre els congressos són el que són, no?
Un congrés, tu esperes, que ens ajudi a realment avançar
en el coneixement dels fenòmens històrics,
en aquest cas el cristianisme primitiu, a una gran velocitat.
Jo, permeteu-me que d'una forma molt honesta digui
que de vegades tens un cert escepticisme.
Sí, sempre hi ha, doncs, unes...
Però em dono la impressió que la feina dia a dia dels investigadors
encara és més important.
El que passa és que un congrés té serveis d'una forma total
per rellançar aquest patrimoni en un sentit internacional
i magnetitzar la sabidoria externa cap a la nostra ciutat.
Aquest punt de projecció científic a l'exterior
per mi és on està concentrat la importància del congrés.
Doncs en parlarem.
De moment, avui ha anat molt bé partint justament de l'àlbum
que fem una mirada amb molt d'afecte
per al que és el nostre patrimoni,
sense perdre l'esperit crític, que sempre és positiu.
Molt.
Per tant, Andreu, t'agraïm moltíssim
que hagis vingut avui a la ràdio.
Seguirem tenint els cromos aquí a la ràdio
i estem encantats de ser un dels punts de la ciutat
on es poden anar recollint, ja ho ha dit l'Andreu,
fins que s'acabin.
A veure, no s'acabaran d'avui per demà, que n'hi ha moltíssims.
I ens queden les representacions
i queden moltíssimes coses encara.
A disfrutar-lo.
Tindrem ocasió de retrobar-nos.
Andreu Muñoz, president de l'Associació Cultural Sant Fructuós de Tarragona.
Gràcies per venir a la ràdio.
A vosaltres, de col.
Adeu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.