Les 10 del matí i 10 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Temps ara per parlar, per repassar l'actualitat política
en clau preelectoral o de fetge electoral.
Estem a poc menys d'un mes de les eleccions
al Congrés i al Senat.
La setmana passada vam conversar,
durant uns minuts del programa,
amb els números 2 de les llistes del Partit dels Socialistes
i de Convergència i Unió per Tarragona.
I avui hem convidat el número 2 de la llista d'Esquerra Republicana
al Congrés dels Diputats de cara a les eleccions del 9 de març.
És Jaume Ranyer, un tarragoní que treballa a Reus des de fa 19 anys,
és secretari de l'Ajuntament de la capital del Baix Camp
i, com dèiem, ocupa el número 2 de la candidatura d'Esquerra,
la que encapçala Lluís Aragonès.
Jaume Ranyer, bon dia.
Bon dia.
Què tal se sent en aquesta campanya?
O els números 2, com he preguntat els anteriors convidats
que han passat per aquests micròfons,
no fan gaire activitat electoral?
Bé, lògicament, el protagonisme en una campanya és del cap de llista.
Lògicament, jo vaig ser cap de llista el 93
i vaig viure en aquella circumstància molt intensament
més que, lògicament, els altres membres de la llista.
Tot i que això ha fluid del sistema electoral a l'estat espanyol,
que prefigura un tipus d'elecció,
amb llistes molt tancades, etcètera.
Però, en tot cas, jo soc, per dir,
sempre d'una visió més col·lectiva del treball i de les candidatures
que reflecteixen, evidentment, un ideari polític,
una forma de treball i uns objectius
que intenten quedar-se reflectits en la composició de la llista.
I com ho porta això de ser número 2
després d'haver estat públicament candidat a ser número 1 de la llista?
Això els ulls ens ho recordaran a la passada tardor
quan Jaume Ranyer va voler encapçalar la llista
i va tenir les seves opcions.
Com ho porta això, ara, de ser número 2?
Bé, a veure, de ser 2, 1,
o no anar a les llistes a una activitat política
que jo tinc des de fa molts anys,
abans d'Esquerra fins i tot,
i dins d'Esquerra,
doncs, bueno, considero aquestes situacions
com fruit d'una activitat prolongada.
Les incidències són fruit de la correlació de forces internes,
dels procediments, dels moments polítics,
dels suports que hi ha en un procés deliberatiu
d'elecció de candidats.
Per tant, aquesta és una decisió que a hores d'ara
ha quedat aparcada.
El resultat és la llista
que ha sortit decidida pel Consell Nacional.
Jo vaig acceptar, podria haver-ho no fet,
vaig acceptar-ne de dos
i mirarem d'obtenir el millor resultat
tinguin una visió col·lectiva de país i de partit.
Lògicament,
Esquerra ha d'intentar,
i crec que aconseguirà en aquestes eleccions,
obtenir un bon resultat
per consolidar-se com a opció independentista
i en el panorama polític català.
Els mitjans de comunicació el qualifiquen,
de manera segurament molt superficial,
Jaume Ranyer,
del sector crític d'Esquerra Republicana.
Més enllà d'aquests qualificatius,
vostè com observa,
com a número dos,
però també com a militant d'Esquerra des de fa temps,
com observa aquestes eleccions
i el paper que pot jugar Esquerra Republicana
en aquests comissis?
A veure,
el sector crític no forma part de cap correnta organitzada.
La crític sempre ho he sigut,
tingués càrrecs o no tingués càrrecs dins del partit,
perquè lògicament la crítica,
com he dit altres vegades,
ve de tenir criteri.
I com vostè sap,
he publicat diversos llibres d'assaig polític,
a part de llibres de dret,
llibres d'assaig,
en els que justament aquesta activitat,
que és la que més molt m'agrada,
de crear idees i sometre'ls a debat,
comporta un anàlgi crític de la realitat.
Això aplicat dins del partit,
sempre es fan aportacions
per intentar millorar l'estratègia
i la situació política
i l'anàlgi de la conjuntura política
en què es mou un partit independentista com Esquerra.
Com veig aquestes eleccions?
Home,
són eleccions en un context advers,
a Catalunya es viu una situació
d'evident mal tracte
per part de les infraestructures
de l'Estat,
amb què ha gestionat unes infraestructures
d'una manera,
amb un tracte gairebé colonial.
la ministra apareix igual que el Zapatero,
molt diferent ara de fa quatre anys,
que se'l veia com un aliat
en un procés de canvi
que s'apuntava a Catalunya i fora de Catalunya,
també era una esperança
pel conflicte basc.
i això amb quatre anys,
que és un període relativament breu de temps,
ha fet un canvi total.
el balanç del govern Zapatero és negatiu,
perquè la manera com es va resoldre l'Estatut
queda, evidentment, aprovat un text,
però no queden resolts els problemes del país.
El govern de Catalunya
no té els mitjans econòmics
ni competencials suficients
per resoldre la vida quotidiana
i les perspectives de futur d'un país.
I ara vivim una conjuntura
en el món de la universitat
o l'ensenyament
o altres sectors
com el dèficit fiscal
que demostren
que la situació de Catalunya,
en lloc d'un govern de l'Estat aliat,
més a veure s'ha trobat un adversari.
Parla d'un context advers
des del punt de vista general de Catalunya,
però també arriba Esquerra Republicana
en una situació difícil,
adversa, a aquestes eleccions?
Bé, en quin sentit vol dir?
En el sentit que els resultats
no puguin ser els de fa quatre anys, per exemple.
Bé, els quatre anys
van ser una conjuntura singular.
Esquerra venia d'un procés
d'impuls electoral fort,
amb un bon resultat
de les eleccions del Parlament,
entrada al govern,
inici el procés estudiari.
Tant la manera com va sortir la llum
la trobada a Meta,
la coneguda trobada a Perpinyà,
i la destitució
del Josep Lluís
i de meva,
també com a meva,
el Consell Consultiu,
va ser un revulsiu
electoral
que va donar un impuls.
Jo crec que aquelles circumstàncies
evidentment no hi són ara,
sobretotament,
però, en canvi,
hi ha un context
que és aquest,
diguem-ne,
que podíem dir
el sobiranisme pràctic,
és a dir,
fer la pedagogia
de per què ens convé
la independència,
atès,
doncs,
que hi ha una política estructural
de caràcter arbitrari,
per exemple,
en matèria d'infraestructures,
de comunicació,
els traçats dels TGVs,
no hi ha eix mediterrani,
no hi ha
l'articulació mínima
des de l'Estat
que possibiliti
un creixement de país
que afavori
un creixement
d'aquesta part
del territori
amb un,
respondent a la nostra realitat
socioeconòmica,
també a nivell cultural mateix,
per exemple,
l'Estat,
malgrat les declaracions
segre,
que valencià i català,
no?
I no fa res
per la promoció
de la nostra cultura nacional
amb tota la seva dimensió
lingüística
i amb el sentit
més ampli
i cultural,
no?
Bé,
jo crec que
ens trobem,
doncs,
amb un cicle,
ja dic,
d'involució,
en resum,
seria involució
a l'Estat espanyol,
és a dir,
no recordo jo
una declaració
de la jerarquia catòlica
tan dura
com la que es va fer
fa pocs dies,
que jo crec que
distorsionant
alguns termes polítics
que no són
objectivament certs,
amb unes afirmacions,
jo crec,
mal intencionades,
per exemple,
i també,
per exemple,
a nivell socioeconòmic,
és a dir,
fa 30 anys
Ferrer Salat
va ser president
de la COE
i avui en dia
el Joan Rossell
que va intentar ser-ho
li va ser impossible
presentar la seva candidatura
a la COE,
no?
I a nivell polític,
evidentment,
hi ha una catalonofòbia
a nivell de l'estat espanyol
institucionalitzada
a nivell polític
i social
que es pot veure,
per exemple,
en el món de l'esport,
que no existia fa uns quants anys.
Per tant,
estem en una situació
d'involució a nivell de l'estat
i un moment de crisi,
de canvi,
de malestar social
que seria
enganyós
no reconeixer-ho,
doncs a Catalunya.
La vaga el mateix
de mà de l'ensenyament
i tota una xèria
de problemes
que responen
a causes estructurals
a les quals encara
no es troba una sortida.
El mapa polític
de Catalunya,
tots els indicis
ens indiquen
que el 9 de març
sortirà molt similar
a l'actual.
Pel que fa a les eleccions,
els vots,
els catalans i catalanes,
respecte a aquestes eleccions generals
al Congrés del Senat espanyol.
I davant d'això,
Esquerra Republicana
té poques opcions,
sembla,
de poder influir
en el futur govern d'Espanya,
com sí que va fer
fa quatre anys
amb la investidura
de Zapatero.
Surti el que surti
de les urnes,
o millor dit,
si surt una victòria
per la mínima
del PSOE,
Jaume Ranyer,
els dirigents
d'Esquerra Republicana
creuen que haurien
de donar suport,
si és possible,
a una investidura
d'un govern socialista
encapsulat per Zapatero?
Bé,
primer que tot,
depèn de la voluntat
del propi Zapatero,
no?
Que de moment,
sembla que és més aviat contrària.
De moment,
no demostra gaire interès,
no?
Perquè hi ha unes condicions
mínimes en política,
com en la vida personal,
que són la credibilitat
dels teus compromisos,
no?
I hi ha hagut compromisos
que el president Zapatero
no ha complert amb Catalunya,
no?
I, per tant,
crec que s'ha de ser exigent
en que qualsevol acord
d'investidura
o fins i tot
de suport parlamentari futur
ha de partir
d'unes premisses
contrastables
i d'obligat compliment,
sense els quals
doncs no cal
ni plantejar-s'ho.
Però primer,
qui ha de donar el primer pas
evidentment ha de ser ell,
no?
Que pot ser,
si el resultat
de les eleccions li permeten,
tindrà diverses
opcions
de pacte.
Si el PSOE
i Zapatero
guanyen eleccions,
opten per altres forces polítiques
que no siguin,
per exemple,
Esquerra Republicana,
com creu que això pot
afectar també
el mapa polític,
el panorama polític
del nostre país,
a Catalunya?
Home,
afectarà evidentment,
suposo que si
vostè fa referència
a la possibilitat
que tingui un suport
del grup de Convergència Unió
al Congrés.
Evidentment,
ja ho han dit els mateixos
dirigents de Convergència Unió,
no seria,
si hagués pactes d'uners,
no seria
traslladable immediatament
al govern de la Generalitat.
crec que ells,
com tot partit democràtic,
aspira a governar
les urnes
fruit d'un procés electoral
en el qual
el resultat
que surti
d'aquestes eleccions
sigui el que confia
el govern.
Jo crec que,
per tant,
hi haurà govern tripartit
fins al 2010
i a partir de llavors
dependrà
de diverses conjuntures
i diversos canvis
que hi puguin haver
dins els partits polítics.
Jo crec,
per exemple,
que aquestes eleccions
són les últimes
en què el dret
de terminació
no és la figura central
en el debat polític català.
jo crec que,
per un o menys
per una força política
com Esquerra Republicana,
el 2010,
que serà el propers
de la senyora
del Parlament de Catalunya,
el dret
de terminació
han de fer
el treball polític
perquè sigui,
i sobretot
si s'ha de fer
una consulta
i s'ha d'aprovar
una llei
de consultes populars,
jo formo part
del grup
dels centres d'estudis
sobiranistes
amb l'OPTN
i l'OPDU-FILL,
he participat
en la redacció
del document
de llei de bases
que està pensat
per ser aplicat,
o sigui,
s'ha d'aprovar una llei
de bases per consultes
per poder l'exercir.
Jo crec que,
per tant,
s'ha de preparar el terreny
perquè d'anar endavant
per altres motius,
però la situació política
del País Basc
i aquestes eleccions
vénen marcades
per el dret
de terminació
que exercia
el País Basc
el 25 d'octubre
si la consulta
i barreja
no és impedida
per la força.
A Catalunya
aquest debat
no existeix
però s'ha d'obrir
immediatament
després d'aquestes eleccions.
Això és més a llarg termini
o més a mitjà termini
segurament a mig termini.
Ara el que tenim davant
com dèiem
són unes eleccions
el 9 de març
l'objectiu per tant
d'Esquerra
des del seu punt de vista
ha de ser
mantenir
si pot ser
el que es va aconseguir
fa quatre anys
des del punt de vista
del territori
de la demarcació
de Tarragona
mantenir el diputat
des del punt de vista
global de Catalunya
intentar tenir grup parlamentari
és el mínim
és el que està dient
la direcció del partit
i que és l'anàlisi
és més realista
jo crec.
I també la seva anàlisi?
Perquè ha dit
que és l'anàlisi
de la direcció del partit
també és la seva?
En termes generals sí.
I si Esquerra queda fora
de les possibles aliances
amb els socialistes
en cas que hi hagi
una victòria del PSOE a Madrid
com veu justament
el paper d'Esquerra
a Madrid
i a la política espanyola?
El paper d'Esquerra
no solament a Madrid
sinó al Parlament de Catalunya
en els propers anys
decidirà el Congrés
de l'octubre d'enguany.
I per tant?
està per relaborar
l'estratègia
de pactes
i d'aliances parlamentàries
més a mig termini.
Vostè és partidari
d'un canvi d'aliances?
Entenc del que s'ha de dir ara?
No, jo soc partidari
de...
com he dit abans
col·lateralment
però fent comentaris
sobre el dret
de terminació
jo soc...
el que soc és partidari
per donar credibilitat
a la proposta estratègica
d'Esquerra Republicana
és de convertir
el dret de terminació
en el centre
de l'activitat política
d'aquest país
perquè aquest país
amb l'autonomia
tothom diu
que evidentment
constata que no se'n sortirà
però el que no s'ha fet el pas
és a evidentment
articular el dret de terminació
que comporta un procés
de transformació
de canvis
de canvi de mentalitat
de canvi de discurs social
de canvi de lideratge
de recuperació d'energies
que a hores d'ara
s'ho morta socialment
i de tenir complicitats
amb la societat civil
per exemple
replantejar el paper
dels sindicats
sindicats espanyols
o sindicats d'obedència catalana
bé
hi ha tot un procés
no solament és fer una consulta
sinó
no hi ha consulta
sinó un treball previ
jo crec que
el ritme polític
i el contingut
de l'activitat política
a Catalunya
en els propers anys
l'han de marcar
els que la volem transformar
i per tant
en aquest sentit
crec que el dret de terminació
juga un paper clau
les aliances estratègiques
d'Esquerra
haurien de canviar
segons el seguitari
d'aquí uns mesos
a partir del que es pugui aprovar
en el Congrés d'Esquerra
el mes d'octubre
bé
això és prematur dir-ho
les aliances
vindran
jo dic
vindran en funció
crec jo
d'aquest projecte polític
que passa per exercir
el dret de terminació
el dret a autodeterminació
és el dret a decidir?
bé
no serà tan ben bé el mateix
jo sempre per això
utilitzo la paraula
d'autodeterminació
perquè el dret a decidir
és una formació recent
inclús
si vostè
està en a la aula
de llegir-ho
li faré arribar
un petit llibret
que vaig publicar
sobre el dret de terminació
fa uns quants anys
sobretot ve del món
anglosaxó
en la qual
hi ha l'experiència del Quebec
en què
utilitzen aquesta terminologia
el dret a decidir
s'entén col·lectivament
com el futur
com a país
aquí s'utilitza
a vegades el dret a decidir
com una fórmula
més suau
per no dir
dret a autodeterminació
perquè
s'estès
s'estès la imatge
que el dret a autodeterminació
s'aplica als pobles colonials
un procés de descolonització
cosa que no és certa
el dret a autodeterminació
va néixer precisament
per als altres problemes europeus
al principi del segle XX
i en parlava Wilson
en parlava Lenin
i justament crec que
hores d'ara
on hi ha els processos
de determinació
en marxa
o potencialment
en marxa
és Europa
per exemple
l'Irlanda del Nord
Gibraltar
resoldrà la seva situació
en un procés de determinació
és possible
que s'estès
a un referent
de determinació
entre Flandes
i
i Balònia
per decidir
el futur de Bèlgica
per tant
ja s'obre la taula
bueno
aquests dies
si estim
no és exactament
un procés de determinació
perquè les condicions
democràtiques
ambientals
i socials
el cas de Kosovo
no ho permeten
però sí que Montenegro
va arribar a la independència
tras un procés de determinació
per tant jo crec que
Escòcia
han anunciat un
el 2010
i per tant
Catalunya
crec que també
ha d'estar a l'agenda
de les futures nacions
que exercien
el dret
de determinació a Europa
Acabem
Jaume Arranyer
amb un aspecte
un altre cop personal
igual que començàvem
se sent còmode
fent aquesta campanya
electoral?
Sí
sí
sempre procuro
la militàcia política
és còmode o incòmode
jo he passat situacions
en la meva trajectòria política
molt més incòmodes
no
molt més incòmodes
no
emocions realment dures
i que per tant
una campanya electoral
per mi
no és cap inconvenient
doncs així
acabem
aquesta conversa
que avui volíem tenir
amb el número 2
de la candidatura
d'Esquerra Republicana
en les eleccions
del 9 de març
les eleccions
al Congrés
el número 2
Jaume Arranyer
que acompanya
el cap de llista
per la demarcació
de Tarragona
que recordem
és Lluís Aragonès
Jaume Arranyer
moltes gràcies
bona feina
bona campanya
i en fi
també bona feina
en l'àmbit professional
com dèiem al principi
també com a secretari
a l'Ajuntament de Reus
gràcies i fins la propera
molt bé
gràcies a vosaltres
bon dia
adeu