Ja fa dies que ho anem explicant.
Demà dimecres tindrem lloc els actes oficials
d'acomiat de l'activitat universitària
a l'edifici de Lletres,
a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona.
Però nosaltres ens hem volgut avançar un dia,
i home, no dir els actes extraoficials,
però sí que aprofitar una miqueta aquesta oportunitat
per fer memòria de la importància d'aquest edifici,
de què ha passat durant tots aquests anys,
i també per què negar-ho d'explicar alguna anècdota,
que de ben segur que n'han sorgit algunes.
Tenim, suposem, còmodament instal·lada
la Llolanda García Manjot Maria Bertran
al bar de la Facultat de Lletres.
Havíem buscat un indret i caiem que el bar,
per qüestions òbvies, era el més escalent.
Llolanda, bon dia nou.
Hola, molt bon dia de nou, Jordi.
Efectivament, som al bar,
i presumptament jo hauria de parlar en un to de veu
molt elevat, perquè se suposa que en un bar
hi ha molt d'així barri.
M'han dit que fa cosa d'una hora hi havia moltíssima gent,
molt d'ambient, ara hi ha molta tranquil·litat.
Jo m'imagino que, com les classes tenen el seu horari,
el bar també té els seus horaris
amb més intensitat o menys.
La veritat és que no és que sigui evident,
diguem-ne, pels signes, perquè el bar està funcionant
com sempre, el sorollet aquell de la màquina de cafè
que imagino que sentiu...
S'escolta perfectament.
...alumnes i professors que entren, que surten,
que se saluden, hi ha un ritme així com a molt intens,
amb poca gent en aquests moments, com et deia.
Però allò del trasllat, perquè ara parlar amb el Jordi Blai,
que és el professor de Geografia, membre de la Comissió
dels Actes de Trasllat, han de passar molts convidats
per aquesta taula del bar de la Facultat de Lletres,
fins a dos quarts de dues.
Però avui, part dels professors
estan en les noves dependències del campus centre.
No crec que estiguin tragint en caixes,
però poc els hi deu faltar.
De totes maneres, ja tenim molt bona companyia
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem el Jordi, el Joaquim Llepes.
Joaquim, molt bon dia.
El Joaquim ha dit, escolta, molta estona no,
perquè tinc la consergeria tancada
i aquí sempre estan exigint i demanant coses.
El Joaquim és cap de consergeria des de fa molts anys, Joaquim?
Bé, cap de consergeria uns 18 o 20,
però des que visc amb aquest centre més de 24 anys.
És a dir, pràcticament, és a dir,
si són 37 que va ser delegació de l'Universitat de Barcelona,
després l'Universitat Rovira i Virgili,
n'has vist de tots els colors, no?
I canvis, i modificacions, i alumnes que ara són professors, no?
Exacte, molts, molts.
Déu-n'hi-do.
No fa tants anys que va estar a la facultat,
però també uns quants.
La Vanessa, bon dia, Vanessa.
Hola, bon dia.
És exalumne d'Història de l'Art.
Sí, sí.
I a més, curiosament, com a alumnes d'Història de l'Art,
heu creat una associació d'exalumnes d'Història de l'Art,
i curiosament perquè no és habitual.
No, és la primera que es crea a la facultat
i és molt nova, molt nova.
hem acabat ara de firmar i preparar tota la burocràcia que ens demanen.
I bé, això, i estem endavant, a veure si la movem
i ens donen totes les subvencions que necessitem.
Perquè, clar, l'associació aquesta no neix amb la intenció
de fer un superet, de trobar-se els alumnes i com t'ha anat.
La cosa va més enllà, eh?
Suposat.
Molt bé, doncs ja anirem parlant.
Ens acompanya l'Alice Russell,
ella és professora de Filologia Anglesa.
Bon dia.
Bon dia, Alice.
Bon dia.
Tu ets una de les veteranes, no?
Jo soc molt veterana, sí.
Perquè, a veure, la universitat l'any 71,
com a delegació de Barcelona dels estudis de Lletres i Ciències,
que es deia aleshores,
eren unes 13 persones que hi havia.
Jo no, encara no,
però fa 26 anys i mig
que estic aquí, a aquesta casa.
Per tant, has estat professora
de Facultat de Delegació i d'Universitat Rovira i Virgili.
Sí, sí, exacte.
Va haver-hi un abans i un després, no?
Quan era Universitat de Delegació de Barcelona.
Sí.
No dic que estiguéssim acomplexats,
alumnes i professors,
però sí que hi havia aquella cosa que érem una delegació.
Érem una divisió.
Com que no pintàvem gaire cosa.
I després es constitueix la Universitat Rovira i Virgili
i hi ha un orgull d'universitat pròpia.
Sí, sí, sí.
I, a més a més, he de fer una mica de propaganda
pels nostres estudis.
Ara veig el José Carlos.
Sí, José Carlos, ja hem dit que vingui,
perquè a més ell ha estat fent un audiovisual,
després a l'1 estarà aquí entre nosaltres.
Sí, sí, sí, i el Pep Oliveras.
Josep Oliveras, que immediatament s'incorporarà
aquí a la taula, juntament amb el Jordi.
Exacte.
Doncs hem tingut molta gent molt coneguda ara,
la vida cultural tarragonina,
com és el Jesús Móniaó i el Luis Cavaldá,
dos exalumnes nostres que eren brillants,
eren molt, molt bons.
I ara el Jesús és director de cine
i el Luis Cavaldá ja el coneixeu, no?,
és dels Pets.
Sí, sí.
I era un bon estudiant de poesia anglesa.
I bons alumnes.
Molt bons alumnes.
Hem tingut molts i bons alumnes.
Deies, Luis, que era una qüestió
que havies estat molt feliç.
És a dir, no has definit allò d'ha estat molt bé,
no, no, molt feliç.
Molt feliç.
L'única nostàlgia que jo tinc
és que perdrem el bar i l'Antonio, no?
perquè el nou edifici això no sé si funcionarà tan bé.
Home, és allò, s'ha d'anar creant solera, no?
Sí, sí, sí.
Perquè és el que té aquesta facultat, entre altres coses.
Aquí entres per la porta i l'Antonio ja sap
si vols un tallat, si vols un cafè amb llet,
si vols això.
Coneix a tothom.
Sí, sí, sí.
Coneix a tothom l'Antonio.
I l'Antonio haurà vist de tots colors,
perquè aquí també estem parlant d'unes èpoques
que hi havia un altre tipus de moviment aquí a la facultat.
i les dones darrere en la cuina
també fan uns plats molt bons.
Després li preguntaré, Mavera.
Jo ho sé, perquè dino aquí quasi...
Tu vius pràcticament a la facultat.
Quasi vist.
Això és tot la nostra casa.
La nostra casa ens coneixem tots
fins a l'últim detall, fins a l'últim moviment.
Però sou molts, a més a més, no?
Són molts, han de créixer moltíssim.
Déu-n'hi-do.
Aquí ha crescut tothom
i tothom aquí ha viscut.
Aquestes alçades encara us perdeu per l'edifici?
Passadissos, escaletes i tal.
No, no, no.
Jo sí.
Home, ells diuen que no,
però per temps que portis és fàcil perdre's.
Fa vuit anys potser que conec l'edifici
i encara ja són els que no tinc ni idea
com arribar o com...
És una mica complicat.
És diferent els que des d'aconseguim
hem d'indicar fins a l'últim despatx
on està, sense moure's.
Hem de donar unes indicacions tan concretes
que hem de conèixer l'edifici
fins a l'últim esglau,
fins a l'última porta
i fins a l'últim,
per des d'allí indicar a la gent
com dirigir-se al lloc de busque.
És la seva gràcia també.
És l'enyorança que tindrem.
Et pots perdre res.
No, sí, perquè allò d'un edifici tan funcional,
tan modern,
doncs serà molt diferent.
Parles de consergeria,
però quantes coses i quants temes
no hauràs hagut de solucionar?
Ui, de tot.
La meva feina ha estat aquesta.
Perquè, clar,
va estar absolutament tot, no?
I quantes barbaritats
no t'hauran preguntat?
I quantes situacions
que hauràs dit?
Bueno, mireu cap a una altra banda
per no riure, no?
En el lloc tan emblemàtic
on estem,
que és la plaça Imperial Tàrraco,
aquí, doncs,
tothom ve a preguntar
de qualsevol informació
del govern civil,
estrangers, estrangeries,
informació general,
punts d'informació de Tarragona
és la nostra...
Pa de cada dia.
Fas una feina suplementària, eh?
Exacte, suplementària.
D'informació a la ciutat.
A la ciutat, exacte.
Et t'enyoraràs molt,
suposo, de l'edifici.
Ja coneixes una mica l'àmbit...
La meva feina d'aquest edifici
ha estat mantenir-lo en vida
durant els 24 anys
que ho porto treballant aquí.
O sigui, no és simplement
el conserge que està a la consergeria
i ha de fer moure.
O sigui, la meva tasca ha estat
sempre que l'edifici funcioni
en tots els sentits,
elèctric, manteniment,
la funcionalitat.
O sigui, aquesta és la meva tasca, no?
És la meva casa.
Tampoc no ha estat fàcil, Joaquim,
perquè fa molts anys
ara està des del bar de la facultat,
que està tot pintadet,
però fa molts anys
la calefacció, finestres,
portes, parets...
Sempre, clar, és un edifici
que té molts anys,
que creve uns cent anys.
És un malalt.
I clar, és això com una casantida.
Exacte.
Però funciona molt bé,
molt bé dintre del que és un malalt
de més de cent anys,
com tu dius, no?
Tenim calefacció,
quan funciona, funciona, funciona...
És un malalt.
I un malalt de cent anys, doncs...
Jo m'havia reservat una pregunta
pel final del programa,
però no m'hi puc estar.
Què passarà amb la palmera?
No tenim ni idea,
però seria una cosa
que s'hauria de pensar...
Crec que hi ha una comissió,
fins i tot,
que està treballant
en el tema de la palmera.
Exacte, jo crec que sí.
Potser l'arribarà
és el que s'ha dit
d'aquestes comissions...
de la palmera?
Doncs vinga,
què passarà amb la palmera?
Bueno,
no sé exactament,
però la Joana Saracosa
està intentant
veure quina solució hi ha
per poder transportar la palmera.
Ara bé,
és un arbre molt, molt gran
i serà molt difícil
que ho poguéssim
transportar sobre els nostres...
com es diu?
Les espais, no?
No sé exactament
com quedarà això,
perquè tampoc sé
si es pot transplantar
amb els arrels que tingui,
però en tot cas,
penso que hauríem de fer alguna cosa.
Si no és la palmera,
doncs plantar almenys
unes quantes petites, no?
Allà dalt.
Que fos un símbol, no?
Com un símbol.
que no és el símbol.
Vanessa,
perquè aquí està palmera
i aquests jardinets
que, a veure,
són modestos,
però per aquí,
Déu-n'hi-do,
aquí s'han fet festes i tot.
No sé si tu te'n recordes,
però aquí...
Jo s'ho he estat a moltes,
la veritat que...
Però s'han fet festes
dins del que és
el recinte de la facultat.
Dins del recinte,
dins de la pròvia facultat.
Abans,
a cada cap,
quan acabava una carrera,
doncs se feien unes festes
de celebració internes
dintre del centre,
dintre de les aules,
se preparava tot,
se feia festa,
a més,
havíeu de vigilar,
perquè clar,
el jovent ja se sap,
no, Joaquim?
També s'incorporàvem
a la festa,
de tant en tant,
però bueno,
era molt simbòlic.
Segur que tu has notat
moltíssim,
els professors d'una manera,
però tu d'una altra,
els alumnes que arribaven a primer,
els alumnes que hi eren
més veterans,
el primer dia de classe
d'aquells alumnes
que arribaven amb 17-18 anys
que havien acabat el batxillerat
o el BUP en aquella època,
notaves molt la diferència.
Encara es nota.
Potser no tant la diferència,
abans es notava més.
Ara van més sueltos, no?
Pensa que teníem altres facultats
aquí dintre del recinte
i se feien novetades,
com a les milis.
Ah, sí.
I, a cert,
se feien,
sobretot la facultat de química
es feia unes novetades
molt significatives,
d'enfarinades,
d'ous,
aquí a la palmera,
i uns olors,
uns olors,
de gasos,
etcètera.
Ara ja això ja se va tardar,
és com tot,
anem evolucionant
i aquestes antigüelles
ja no es fan.
Jo no sé de quin material
estarien fets
els professors
i els alumnes de química,
però tothom diu
que des que van marxar
els de química
ni millor ni pitjor,
però que és diferent
aquest edifici.
i el bar sobretot
m'han dit que és diferent,
que no hi ha tant d'ambient.
Bueno,
hi ha hagut un canvi també
al bar
quan van fer
la prohibició del fumar,
us en recordeu?
Sí, sí.
Ha sigut un canvi important
de gent,
d'afluència
i de caliu dintre.
Deixeu dir
que si és millor o pitjor,
eh?
No, no, no.
És com a tot arreu,
aquest és un bar
interès de la facultat
no se pot habilitar
cap zona per fumar dos,
llavors el canvi
ha estat molt dràstic.
Sí.
Bueno,
i que l'Antonio
tancava a les 5 de la tarda
ens va fastidiar molt a molts.
Sí, però si no hi ha gent aquí,
doncs...
Clar, no, no,
és normal, eh?
Vull saludar
una altra veterana
de la facultat,
el doctor Oliveras,
Josep Oliveras,
molt bon dia.
Bon dia.
Molts anys també, no?
Ja quan era delegació
de Barcelona
ja era professor
Josep Oliveras?
Sí, sí.
És una mica com l'Alice
d'aquella època.
Fa més de 25 anys
que sóc aquí.
Doncs també, Déu-n'hi-do.
I que ocupo
el mateix despatx.
El mateix?
Sense canvi de despatx.
I és...
Home,
jo...
És complicat
arribar al despatx
de Josep Oliveras o no?
Bueno,
s'ha de conèixer un mapa.
Sóc de geografia
i per tant
es necessita mapa
perquè el despatx
és el que eren
les antigues cuines
del col·legi de la Salle.
Per tant...
Es va viure un edifici
que corresponia
i es van posar allà despatxos
i fins i tot
hi havia hagut
dues aules
en aquell edifici
que normalment
en diem el búnquer
perquè té un sòtenu.
Perquè quan es va habilitar
per ser facultat
de lletres
i ciències
de delegació,
millor dit,
va caldre
fer moltes reformes
tal com estava
estructurada
el col·legi
la Salle.
Sí,
es van fer unes reformes
importants
quan es va iniciar
el 83-84
hi van haver
unes reformes
molt molt importants
i després
n'hi van haver
unes altres
que devien ser
per allà
el 90...
No,
bé,
l'edifici 5
va ser també
els anys
el 84
s'estava fent
l'edifici 5
s'estava fent
i després
hi va haver
una altra reforma
que correspon
als anys
90 i pico
que va ser
de consolidació
d'estructura
de l'edifici.
L'alumne
que no sabia
arribar al teu despatx
suspès
perquè si era alumne
de geografia
i es desorientava
directament.
Normalment
els alumnes
quan els interessa
arribar a un despatx
saben arribar
a un despatx
no hi ha problemes.
Li dono un mapa
i no s'orienta
per venir al meu despatx
Déu-n'hi-do.
No hi ha problemes.
Quantes caps
s'haureu d'omplir
per marxar d'aquí
si és que no ho heu fet
encara?
Jo cap.
Cap ni una?
Jo cap perquè
a veure un trasllat
la gent està fent
la feina normal.
Bueno, si algú
està fent caps
és que no fa
la feina normal
segurament
però si un fa
recerca
o té classe
o té altres coses
està amb aquelles coses
fora que vingui a la nit
o el dissabte o el diumenge
a fer les capses.
Normalment
una universitat
quan es fa un trasllat
es fa a final de curs
de curs a curs.
Vull dir
es pot aprofitar
les vacances aquí
i el mes de gener
perquè és un mes
que hi ha només exàmens
i aleshores
possibilitat
però a mi
em seria impossible
en aquests moments
fer capses.
Perquè ets un home
organitzat
perquè a mi m'han dit
i no assenyalo a ningú
que hi ha despatxos
que no saben
on posaran tant de paper
tant de llibre
i tanta cosa.
Jo no sé on posar-ho
però de capsa
el teu.
Jo tinc un munt
de capsa encara
no n'he fet cap.
De capsa encara no n'he fet cap.
De capsa encara no n'he fet cap.
De capsa encara no n'he fet cap.
El despatx.
Tu pensa que la gran mayoría
de persones
d'aquest edifici
el que està fent
és llançant
la seva història
perquè està buidant
tota la seva
bústia,
despatx,
tot el seu material
de tants anys
de tenir-lo
doncs pràcticament
en llorància
llançant.
Pràcticament
no es podrà endur
gaire cosa
perquè a les noves instal·lacions
no els hi cabrà
i s'enduen
les coses
a casa,
a les biblioteques
i van caps i pèls
per treure la seva història
i veure on la deixen.
Es va a un pis modern
però és més petit
saps?
És com els pisos d'ara
entre el que està
és el que passa
dintre
no, escolta
estava un pis
a la part antiga
no sé quants metres
quadrats
ara era vell
ara es va amb un de nou
però és més reduït.
Heu vist els vostres despatxos
ja, esclar.
Jo no.
No, encara no?
Bueno, jo sí.
Tu sí,
jo sí
però és molt molt petit
bueno
hem de compartir
però això no és
tan problemàtic
lo problemàtic
és on posar
totes les coses
perquè són lletres
no és que siguin
no sé
de
bueno
no vull anomenar
cap altra facultat
però
els nostres estudis
genera molt de paper
però no només això
sinó que treballem
amb llibres
i aquí
no s'ha
planificat
tan bé
els despatxos
per posar llibres
perquè això
de distribuir despatxos
com ha anat?
Pito pito
o jo em demano
o com ha anat la cosa?
Demanes casar-te
amb algú
és així
no, no, no
cada departament
si t'accepten molt bé
i si no t'accepten
que trist aquestes alçades
de la vida
cada departament
ha establert les normes
i per tant
s'ha fet a nivell
de departament
i va des de sortejos
fins a més o menys
eleccions mútues
i sempre queden els residus
i per tant
tu no has vist el teu
de totes maneres
no saps com serà
jo com formant part
dels alumnes
o en dics alumnes
les aules
les heu vist?
estan preparades
tecnològicament
o tindran problemes?
estaran
o sigui
hem entrat
a dues aules
però
petitetes
petitetes
tot és petit
eh?
res més
perquè està pensat
una mica
per japonesos
dels d'abans
com que teniu els erasmus
i tot això
diu que vindran molts orientals
perquè no acabem amb un haiku
els xinesos del sur
perquè els xinesos del nord
són bastant alts
perquè som de característiques
mongoles
a veure
no
respecte
el que he sentit
és que respecte
a les aules
estan molt millor
acondicionades
o sigui
o sigui
que molt millor
les condicions
això
respecte als despatxos
sí que hi ha
el problema
de compartir despatx
i el problema
del material
que algunes persones
tenen
com en que virgui
o sigui
per tant
hi pot haver un problema
que pot generar
pot generar
després
a veure
conviure dos
en un despatx
quan s'ha portat
molt temps sol
i el despatx és petit
sempre porta inconvenients
sobretot si s'hi està
molt de temps
per exemple
amb l'atenció als alumnes
que s'espera
que es pugui fer
amb uns altres despatxos
si no és un problema
perquè hi ha un altre professor
que pot estar escoltant
les orientacions
que es donen a l'alumne
sempre pot estar pensant
si l'altre
dona bé
o dona malament
i que és un tema privat
clar
entre alumne i professor
és bastant problemàtic
això és un problema
que no sé
bueno en fi
s'establir-te així
al final
i així
es va
el que pot portar
és que hi hagi professor
que només hi sigui
quan dóna les classes
a les classes
hi ha els compromisos exactes
i al de més temps
com que pot treballar
llavors més gust
per si ha d'escriure
a casa seva
dels que estigui més hores
a casa escrivint
o fent feina
de la universitat
que no en el despatx
especialment si allà es troba
que hi ha visites
telèfonos
o qüestions
i també és probable
que amb aquestes
dos que s'han posat
en un despatx
a compartir
que són molt amics
al cap de tres anys
s'ho dient
amor
és possible
mai se sap
perquè és una experiència
que s'ha donat
a d'altres universitats
i en fi
és un fet
és empíric
empíricament
es pot comprovar això
ara hi ha un període
d'adaptació
no hi ha dubte
què és el que
enyorareu més
Josep
d'aquest edifici
materialment
físicament
però sobretot
del que has suposat
en la teva
carrera acadèmica
fer aquí classes
i conèixer tants alumnes
i passar de tots colors
com tothom a la vida
i a les seves feines
o enyorar
jo crec que no enyoraré
res
o sigui
enyorar
en aquest sentit
res
vull dir
jo tindré els records
però els records
no impliquen
enyorança
vull dir
jo espero
que els anys
que em queden
de docència
doncs allà
ho pugui fer bé
jo puc tenir records
molt positius
d'alumnes d'abans
vull dir
de molt bons alumnes
o de grups molt bons
o de coses actuals
i sí
puc tenir el record
de l'edifici
ara no he sentit
allò una enyorança
sentimental
no penso
deixar anar cap llàgrima
pel canvi
pot canviar d'edifici
és curiós tu
sí
Liss
jo moltíssims
sí
moltíssimes nostàlgies
m'agraden més
les curves
que les línies rectes
això primer
m'agraden els laberints
són més
caòtics
espontanis
hi ha lloc
per creativitat
en línies rectes
com el codi
de barres
que diu
en aquest edifici
no ho veig
no té res
que m'anima
a imaginar
mons
diferents
alternatius
res
res
res
l'arquitectura
és horrible
ho sento
és horrible
molt interessant
des del punt de vista
del gènere
és una sensibilitat
tu ets més pragmàtic
és una sensibilitat
especial
que ha portat
el que sí
és cert
és que aquest edifici
ha generat
molts bons ambients
en moltes èpoques
i té raó
que un edifici
molt cartesiar
és difícil
que poder generi
els mateixos grups
d'amistats
o de convivències
que havia generat
aquest edifici
això
és molt provable
això com a professora
de geografia
saps perfectament
que l'espai
també determina
els comportaments
i les actituds
jo de l'espai nou
l'únic que sento
és que allò
pròpiament
no és un campus
és un edifici
per fer classes
funcional
funcional
vull dir
un campus
implica tenir
espai lliure
oxigen
que els alumnes
puguin dembolar
d'un lloc a l'altre
la biblioteca
amb un edifici
allò
no és un campus
perquè vindrà a ser
un quadrilàter
pre de
de llocs docents
i de laboratoris
o de
o d'aules especialitzades
més un pàrquing
per tant
aquí sí que voldria
vull dir que
pròpiament
és un campus
molt molt urbà
gairebé
un campus
bloc
ja ja
Joaquim
el Joaquim ha de marxar a la consergeria
a tu t'agrada també
com a l'alís més
això que
què has de fer ara
calmar el canvi de classes
quina és la teva feina
estar allà a la consergeria
per si hi ha alguna cosa
no?
fer la correspondència
fer el canvi
que puguin canviar de classes
l'una a l'altra
i atendre'ls
Joaquim
moltíssimes gràcies
t'anirem a veure
el nou edifici
bé
potser sí
potser sí
ja en parlarem
ja en parlarem
a veure
la Vanessa seguirà vinculada
lògicament
amb la universitat
sobretot
arrel d'aquesta entitat
tu com veus l'edifici
estàs una mica a cavall
entre el Josep i Lís
a mi les coses noves
sempre com que
em tiren
i penso que
donen oportunitats
per obrir nous
noves menys
noves possibilitats
i també
treuen
coses anclades
al passat
estic d'acord
que aquest edifici
i també
ja no sol pel seu
aspecte
sinó per la seva
situació
és fonamental
estem al mig
estem al mig
i d'aquí pots anar
on vulguis
encara que hi està
molt a prop
també
però és al mig
de la ciutat
és un lloc de referència
vulguis que no
tothom
que d'aquí
encara que no estigui
vinculat a la universitat
és un lloc de pas
un lloc de
està molt bé
però bueno
esperem que
jo
amb això del campus
bueno
aquí al nostre campus
que nosaltres
i uns quants amics
li diem a l'Hortus
perquè
no és massa gran
tampoc
no teníem massa espat
o torretos
si movents a mirar
perquè clar
de campus té poc
és una llàstima
que les noves
les planificacions
de les noves arquitectures
no pensin
la seva funcionalitat real
real o necessària
no ho sé
i estètica
també
perquè l'estètica
és tan fonamental
per a les persones
que s'haurien de trobar-se bé
amb l'espai
no?
arquitectònic
doncs jo no em trobo bé
ahir a dalt
el que també ens farà pena
és depèn
del que facin aquí
sí
a l'antic edifici
o a l'antic edifici
a la llarga
pisos
hi faran
per això
això sí que serà una pena
una pena real
ja es veurà
ja es veurà
home això ho teniu molt clar
perquè com que ara heu fet
aquest seminari
sobre Tarragona
l'urbanisme
el pla general
tot plegat
no no no
tens informació privilegiada?
no no no
tampoc té res
no no però a veure
seguim la lògica de la història
però hi podria haver
algun moment
que hi hagués
que hi hagués
una
en fi
o que hi hagués
una decisió
d'aquest tipus
podria ser que no
en fi
una part segur que va a pisos
pensa que això dona
tres carrers
i fins i tot
mantenint
que una part central
sigui
d'equipament públic
de l'administració municipal
això no
això sí que està ja planejat
que la banda de darrere
i la banda del carrer nou
que s'ha d'obrir
doncs aquí
en principi
està pensat per habitatges
estem parlant de
com si parléssim de pisos
no sé de quants metres útils
per aquí deu haver
bueno això
està pensat per habitatges
abans de la crisi
i un mobiliari
abans de la crisi
de la construcció
per ocupar
tots aquests equipaments
en un servei públic
són molts serveis públics
els que hauria de posar-se
és impossible
per tot l'espai
que hi ha aquí
per altra banda
l'espai encara era més gran
ja es va fer una compensació
i els blocs
que hi ha
aquí al costat
l'havíem d'alguna
d'Andorra no
no
el Marquès de Montoliu
el Marquès de Montoliu
doncs ja hi ha uns blocs
que formaven part
d'aquest terreny
que hi ha un moment
de fer delegació
doncs allà
es va deixar construir
una cosa de pactes
entre Caixa de Tarragona
etcètera
total que tindrem
aquest edifici
als serveis públics
aquella idea de campus
tan britànica
tan europea
i de grans ciutats
d'aquest país
aquesta no l'hem tingut mai
nosaltres
ni ho tindrem
possiblement
com s'ha anat dissenyant
tot plegat
aquí no s'ha dissenyat
un campus extern
i tampoc
un campus
d'ostre
reaprofitament
reaviódicació
d'edificis
i per tant
l'únic que queda
si en cas
és un campus
urbà
molt urbà
i molt campus
bloc
ara arribaran
les notícies
a la una
i en la mesura
del possible
si us poguéssiu
quedar una estoneta més
incorporaran altres convidats
entenc que si teniu compromisos
i hagi de marxar
doncs marxeu
però si us podeu quedar
una estona
jo us ho agrairia
connectem amb les notícies
i en 3 minuts
seguim en directe
des del bar
de la facultat de Lletres