Ferran, Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, què tal?
En quin context hem de situar aquest llibre?
Sí, bé, amb el Ferran, com que ja fa temps que treballem amb coses de rius i tal,
doncs ja fa temps que tenim molt clar que un riu és un element del medi físic,
del medi ambient, com a molt impactant i més en un territori mediterrani.
Per tant, és un element important, però un riu és molt més que això.
És a dir, un riu és també una sèrie de territoris lligats per un element,
en aquest cas l'aigua, que fa com de fil conductor.
Aleshores, difícilment podíem entendre ciutats com ara Tarragona
o ciutats com Montblanc, viles com Montblanc,
sense tenir en compte la presència precisament del riu.
I és per això que no només es parla de natura,
no només es parla de vegetació, de fauna, que se'n parla i molt,
i a més, bé, més que se'n parla, se'n veu, se'n veuen les imatges,
sinó també el que tenia molt clar era que calia posar tots aquests altres elements
que formen part del paisatge dels rius.
I per tant, evidentment, entraven aquí moltes altres coses.
El paisatge que és la gent, que és l'arquitectura,
que és com es van concebent el territori i el paisatge
a partir d'aquesta cultura del riu, que el riu Ebre ens ha parlat molt d'això,
aquí potser com que sempre hem tingut aquest nostre francolí tan menys tingut,
sense conèixer que el francolí no és aquest trosset
que travessa aquest punt de la zona urbana de Tarragona.
Hi ha un començament i hi ha un final al francolí.
Probablement és això el que no parem compte, segurament, no?
Sí, i a més perquè, com ben bé deia el Jordi,
les conques abracen una diversitat espectacular.
Aquests rius que dormen i desperten, que ocupen espais, que els deixen...
Tot això conforma que els paisatges canvien des del punt de vista...
Aquí pots veure el llibre, no?
Que pot començar els boscos caducifolis i podem acabar a una zona de secar totalment.
I això és el que ens dona riquesa, no?
Per altra banda, també, com deies, era aquest afegit de comprendre el que veiem com una sola unitat.
I no pas com veure o parlar sobre el patrimoni d'una manera fragmentada.
O sigui, jo penso que és importantíssim, tenen tant els molins, les sínies,
com tot el... Fins i tot tenim un lèxic, no?
Entorn amb aquesta cultura de l'aigua, realment, no?
Però jo penso que, i en aquest cas jo penso que també el Jordi comparteix,
és potser un error a vegades parlar sobre cultures d'es,
sinó que hauríem d'unificar amb un paisatge, no?
I una de les finalitats, jo penso que, en aquest cas, tindria aquest llibre
i jo que des de tant... Fa molts anys, no?, que estem treballant al territori
és l'objectiu de sorprendre a la gent del país.
Aquest és el repte, no? De dir, senyors, el que tenim aquí al voltant
és molt desconegut, té molta importància, tenim un patrimoni
que no el valorem suficientment i, al final, te n'adones
quan trepitges tant el territori que encara ens queda molt per fer
i molt per conèixer.
Això que deia el Jordi és molt important quan parlava de la cultura a l'entorn
perquè, clar, aquí podrem veure des d'un mur i una caseta de pedra seca,
que és tan pròpia nostra, de la nostra cultura i la tradició,
però també podem veure una fotografia d'una persona gran recolzada
en una paret, en un mur de la muralla de Tarragona.
Per tant, és el que deies, no és l'aigua, no és només la imatge natural,
és tot un sentir-se que formes part d'alguna cosa, d'un entorn.
I pel que fa a les fotografies, jo faria la cosa aquella impertinent de dir
aquestes flors no són d'aquí, aquestes flors t'has anat a la Polinèsia a fotografiar-les.
O podria dir allò d'aquest ocell no és d'aquí, aquest és un ocell exòtic,
que no sé on, tot això és del territori.
Aquests sals d'aigua, aquests camps, aquestes flors, aquesta fauna,
aquests gripaus en posició una miqueta indecorosa, tot s'ha de dir,
jo no sé si hi havia intencionalitat, si senyor, són en dues granotes.
Són dues granotes.
Cupulant, que es diria d'una manera així fina, no?
Sí, amb una abraçada nupcial.
T'es permet una abraçada nupcial, molt eufemístic, però escolta,
el papa i el Vivi fan el que fan, i això és evident a la fotografia.
No, bromes a banda, dona una perspectiva molt àmplia
i, com dèieu, molt desconeguda de tot el que hi ha aquí.
A més, moltes d'aquestes fotografies no s'han ficat d'una manera gratuïta,
sinó que s'han pensat molt bé.
El fet, potser una mica romàntic, d'obrir el llibre amb la portada,
amb el blauet, que és un ocell.
Si recorda o recorden els oients ja van parlar
quan van parlar del francolí o del gallà o d'altres llocs.
Aquest és el que sempre està volant?
Aquest és el que és...
Bé, està volant, és parar a llocs...
A prop de l'aigua és llensa, amb picat,
i té una habilitat terrible per pescar els ocells dintre de l'aigua.
Però és un animal que és indicador.
Ens indica qualitat de l'aigua
i, a més, jo li tinc un carinyo especial
perquè, des de molt petit, jo recordo, amb 12 anys,
el primer cop que el vaig veure a la meva vida
va ser just al riu Francolí.
I, clar, sortia de casa, havia vist l'home i la tierra
i vaig dir, Déu meu, això ho tinc al costat de casa...
Jo ho sé com Toni Rodríguez de la Fuente.
No sé, que dius...
Com és possible, no?,
que tan a prop de casa,
quan penses que està tan lluny, no?,
que veus les coses per la televisió i penses,
ui, això està molt lluny.
Doncs no, no.
I jo penso que, bueno, era una mica...
Ara que hem fet aquesta presentació allà a l'Ajuntament,
comentava, doncs, que en el meu cas
era com una mica retornar tot el que m'ha donat el riu.
Un llibre magnífic i deia el Ferran abans
no són casuals les fotografies.
Jo el que trobo que ha estat una feina d'encaix important
és la feina entre tots dos, no?
Aquesta idea que tu ja plantejaves, no?,
d'aquesta idea cultural del riu, històrica, amb la imatge.
És a dir, com encabim la granota aquesta
i el paisatge aquell amb el riu
i donar-li sentit a un text
que ha d'expressar tot això que tu apuntaves, no, Jordi?
Sí, sí.
L'encaix entre tots dos, per bon rotllo que hi hagi, no?
No parlo de simpatia personal, sinó de treball, no?
Sí, sí, sí, efectivament.
Això és...
Ja et dic que ja fa algun temps
que hem col·laborat en qüestions d'aquestes de rius
i sempre amb aquesta visió així genèrica, no?
De dir que el riu és alguna cosa més
que simplement, doncs, una mica d'aigua i tal.
I per tant, doncs, era important.
Aleshores, una mica la metodologia, doncs, és aquesta, no?
Vull dir, pensar entre tots dos quins elements
o quines coses creiem que valdria la pena de remarcar.
Evidentment, fer una selecció tant de qüestions
que han de sortir en el text com en les fotografies
i després procurar, doncs, tenir prou, com ho diria,
prou cintura per anar a encaixar una cosa i l'altra
perquè, clar, tens un espai limitat,
no pots explicar tot.
Jo, com a professor d'universitat,
pagaria uns rotllos que m'estaria aquí hores i hores i hores
i acabaria...
I per tant, hem de comprimir l'espai.
Ell també ha de fer una selecció
dels milers de fotografies que té.
Doncs triar aquelles que no només siguin més boniques,
que ho són totes, diguem,
sinó aquelles que realment representen això.
i això vol també un temps de seure i de comentar.
Doncs, a veure, què et sembla?
Posem això, posem allò, posem aquell altre element.
I, escolta, posa això, que la gent no ho coneix
o vés a fer una foto d'aquella cosa.
L'has acompanyat en alguna associació fotogràfica?
Alguna vegada sí.
Alguna vegada que està en el llibre.
Algunes de les que surten aquí, sí.
Sobretot ara fa uns anys, doncs,
recordo algunes d'anar a veure molins.
De molins, sobretot, sí.
Sí, sí, anar a veure coses d'aquestes.
El llibre té textos en català, en castellà, en anglès.
I és un llibre que es pot trobar a les llibreries?
Sí.
És a dir, la distribució és una distribució ordinària.
A qualsevol llibreria de Tarragona podem trobar aquest llibre?
Bé, ara mateix no, perquè el llibre arriba avui,
però sí, sí, es pot trobar a qualsevol llibreria.
Gràcies.