Les 10 del matí, 10 minuts.
Ara us ho dèiem en el sumari del programa.
El primer convidat a aquesta quarta hora del matí
de Tarragona Ràdio és el diputat per Tarragona
al Parlament de Catalunya, Rafael Luna.
Amb ell avui reprenem seguint aquest cicle d'entrevistes
que estem fent al llarg de les últimes setmanes
amb els diputats tarragonins a la Cambra Legislativa Catalana.
Fa dues setmanes va estar en aquests estudis Núria Segur,
diputada del PSC per Tarragona.
La setmana passada ens acompanyava Joan Miquel Nadal,
diputat de Convergència i Unió, també per la demarcació.
I avui, com dèiem, ens acompanya el diputat per Tarragona
del Partit Popular, el que va encapçalar les llistes
a les últimes eleccions catalanes ara fa justament dos anys.
De l'equador de la legislatura, és a dir,
dels primers dos anys de legislatura
i dels primers anys del govern Montilla
i dels pressupostos de la Generalitat pel 2009,
en volem parlar, entre d'altres qüestions,
en els propers minuts.
Senyor Rafael Luna, bon dia.
Bon dia.
Què tal aquesta primera part de la legislatura?
Dos anys al Parlament de Catalunya en aquesta legislatura,
dos anys també de govern, de nou govern tripartit,
presidit en aquest cas per José Montilla.
Quina valoració fa el Partit Popular?
Bé, nosaltres el que sí que fem és una valoració
que el tripartit, dit per ells d'entesa,
sí que han après alguna cosa, han après la cultura del govern,
del poder.
I això es demostra que la legislatura passada,
amb la presidència de Pasqual Maragall,
va durar la legislatura tres anys.
i algun se va adonar que no es poden fer experiments,
que es puguin perdre despatxos oficials,
o vehicles oficials, o estatus oficials,
o càrrecs de confiança, no?
Això sí que s'ha après, de veritat, no?
I allò que dient de la cultura del pacte,
que era nou i que es tenia que engrassar molt bé
i que es tenia que crear, doncs, realment,
un sistema de coordinació del mateix,
doncs jo penso que tot això sí que s'ha fet,
però va ser un principi,
mantindre el poder i no realment donar solucions
als problemes que té Catalunya.
Aquí a Tarragona, el conjunt de les comarques tarragonines,
quina nota li posaria l'acció del govern de la Generalitat
al Partit Popular?
Doncs mira, jo he de fer una nota compartida.
I més que una nota, a mi no m'agraden posar notes,
sinó, més o menys, el dir apte o no apte, no?
Vull dir, el Camp de Tarragona un caos total i absolut,
total i absolut.
Vull dir, el desenvolupament del Camp de Tarragona,
amb el que ha estat el desenvolupament econòmic,
ha provocat, realment, que molts dels projectes
i dels plans que ha anat presentant el partit,
el tripartit, hagin quedat completament obsolets,
perquè ha anat més per davant el desenvolupament econòmic
que les programacions que s'han fet,
i si anem a les Terres de l'Ebre,
continuen sent allò, que algun dia els tocarà.
Jo penso que les Terres de l'Ebre, al final,
des de Barcelona, vist des de Barcelona,
ho tenen com si fos allà el jardinet,
per passar el fin de setmana,
veure el Delta i veure els quatre pins,
la batalla de l'Ebre,
però realment no hi ha hagut una aposta total i absoluta
per a les Terres de l'Ebre.
Per tant, penso que amb aquesta definició
diríem que ha estat un govern
que la seva qualificació és de no apte.
Un govern que té encara dos anys per davant,
estem a l'equador de la legislatura.
El Partit Popular li veu futur
a la formació d'aquesta entesa
entre PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya?
Li veu fins i tot futur en aquesta legislatura i més enllà?
Jo l'únic que veig és futur realment de mantindre les cadires,
però no la veig futur realment a el que interessa,
que és el futur dels ciutadans.
El munt de ciutadans que avui estan en una situació lamentable,
en una situació d'atur,
en una situació de petites i mitjanes empreses,
que és el important que té la nostra economia,
és el 80% de la creació d'empleo
que estan baixant les sues persianes.
Jo veig realment una societat
amb la qual no hi ha unes definicions
importants en quant al tema, per exemple,
de l'ensenyament, de l'esforç.
Som una de les comunitats de tot Europa
amb el que el fracàs escolar
és el més alarmant de tots.
Per tant, tot això,
nosaltres no hem de treballar realment
perquè el govern s'entengui o no s'entengui.
El govern s'ha d'entendre
sempre i quan doni una resposta als seus ciutadans.
I per tant, això no s'ha vist a cap lloc,
jo no ho veig, per almenys.
Veig un col·lapse.
Mira, jo l'altre dia feia una pregunta
perquè era alarmant.
Jo vaig escoltar,
vaig llegir a la premsa
que hi havia una secretària judicial
que hi havia 6.000 i escaig casos
de sentències de lo penal
que no s'havien executat.
Això és molt alarmant, no?
Vaig fer una pregunta al Parlament de Catalunya
per saber a la província de Tarragona
quantes eren.
En total són 9.100 i escaig.
Sentències penals pendents d'execució.
Algú se'n recorda del cas de Mariluz?
Clar, vull dir,
tenim col·lapsat la justícia,
tenim realment una ciutat judicial
que s'ha de fer a Tarragona
que jo no sé quan la faran
ni quin dia la faran.
No tenim una institució
d'interns menors
per delictes i per sentències
i han d'anar als seus pares
i desplaçar-se a Barcelona.
tenim una situació realment
que és caòtica, no?
I després, esclar,
el que vinc una consellera,
ho he fet com un exemple,
el que vinc una consellera
com la consellera de Justícia,
la senyora Ture,
i que digui, escolta,
és que els mitjans informàtics
no el saben utilitzar.
Escolta, a mi m'han trucat
secretaris judicials i jutges
dient que no s'han fet cap curs
de formació
pel tema de les noves tecnologies
ni de la informàtica,
que tenen sistemes realment
que se pengen.
O sigui, vull dir,
això seria simplement,
o una estació de l'AVE.
L'altre dia em feia molta gràcia
perquè un catedràtic,
penso de la Universitat de Tarragona,
Rubia Vergili,
diu,
ni millor,
no es podria dir millor,
l'estació del camp de Tarragona,
perquè realment,
quan va algú amb aquella estació,
on està?
Al camp.
És que no hi ha res més.
i quan tu has d'anar a buscar
alguna persona
que ve d'una altra comunitat autònoma
de Madrid
o alguna cosa d'aquestes,
dius,
escolta'm,
no podíeu haver fet l'estació
a un altre lloc
o crear uns enllaços
amb Reus o Tarragona,
però, esclar,
és un mig o un descampat.
Vull dir,
això te comporta a vegades
situacions
que,
inclús,
quan pots apostar pel futur,
que és l'AVE,
ho estàs fent d'una manera
realment
que no és la més adequada.
Ara és un moment,
aquest mes de desembre,
de debatre els pressupostos,
els pressupostos de la Generalitat
de cara al 2009.
De fet,
ja va començar el debat
fa unes setmanes
i ara imagino que
en els propers dies,
just abans de Nadal,
s'acabarà de tancar el debat.
Què opina el Partit Popular
d'aquests pressupostos
del govern català
i, sobretot,
vostè en qualitat de diputat
per Tarragona?
Què li semblen
pel que fa a les inversions
o als projectes previstos
aquí a les nostres comarques?
Mire,
jo simplement vull fer
a tots els oients
de Tarragona Ràdio,
Ràdio Tarragona,
tres comentaris.
Tres o sí.
simplement.
Paraules textuals
del senyor Montilla
al debat de política general.
Diu textualment,
textualment,
no m'ho he inventat jo,
la situació de la nostra economia
és un factor clau
per la garantia del benestar
i podem afirmar
que la situació
és realment bona.
Una altra afirmació,
la nostra economia
disposa d'una bona salut
i no és el moment
de perdre la confiança
ni de fomentar
un clima de pessimisme
que no es correspon
amb la nostra situació real.
Hem de tenir confiança
en les nostres possibilitats
i en el futur
de la nostra economia.
Ara bé,
que ha d'evitar caure
en qualsevol tipus
d'alarmisme.
Actualment,
la tasa d'impagaments
de prestes hipotecaris
sigueix
en els mínims històrics
i els experts,
com vostès saben,
consideren
que el moviment
a l'alça
dels tipus d'interès
està arribant
a la seva fi.
Fins ara,
penso que ha començat
a baixar,
amb això sí que ha pogut
encertar,
fet que ajudarà
a relaxar
les tensions financieres
dels ciutadans.
Un altre.
El govern
està ponent
les mesures,
ponent,
dic ponent
perquè no dic ficant,
les mesures necessaries
per tal
que l'economia catalana
mantingui
el seu pols actual.
Debat de política general
del president Montilla
el 2007.
Amaga per complet
una crisi.
Era allò
que venien a dir
en ells
recessió econòmica.
I és que hi era
una crisi galopant.
Per tant,
si algú analitza
tot això,
veurà el que està passant.
L'atur,
solament
els últims datos
que han tingut
és
de 44.000
aturats més.
Mirem
l'IPC,
el que ha passat
amb l'IPC,
mirem
el producte interior brut,
mirem
els tipus d'interès,
mirem
les regulacions
d'ampleo,
mirem tot això.
Si vull dir
que és una situació
en la qual,
escolti'm,
sigui sincer,
digui que hi ha
una crisi,
de veritat,
i faig que ja,
des del seu debat
de política general,
no amagui els datos.
El que ha de fer
des de política general
és tirar endavant
uns programes
de xoc,
que ara,
de manera immediata,
s'han de fer.
Vostè sap a Barcelona
el que suposa
una Nissan,
una SEAT,
que estem parlant
de mils i mils
de treballadors.
A mi això em preocupa molt,
però sap el que em preocupa més?
Totes les empreses auxiliars
que estan a l'entorn.
Per exemple,
jo com tarragoní,
què em preocupa?
Home,
me preocupa
que estigui a la BAS,
que estigui
la Doximical,
que estiguin
les grans empreses.
Però a mi a Tarragona
el que m'ha de preocupar
són les 100 i 100 d'empreses
que hi ha,
petites i mitjanes empreses,
que viuen
d'aquestes grans empreses.
Perquè,
al fin de compte,
aquestes sí que no
se deslocalitzen.
Aquestes,
l'únic que fan
és baixar la persiana
quan la situació
no va bé
i crear una situació
realment
amb la que estem.
Per tant,
els pressupostos,
que era la pregunta real
per arribar al final,
no s'ajusten realment
ni estan realment
a l'altura
que tenien que estar.
tenim
i continuem
amb el debat
de l'Estatut,
si la finançació
no arriba,
si la finançació
no arriba,
si aquest és el millor model,
si aquest no és
el millor model,
les discrepàncies
entre Esquerra Republicana,
les discrepàncies
entre el Partit Socialista,
la significació
cadascú
del seu punt de vista,
però realment
el que no s'està agafant
i posar les coses
al suposto.
I jo dic una cosa,
Montilla ho pot fer ara.
Pasqual Margall
sí que era PSC,
PSC,
PSC,
però Montilla
és PSC,
oi,
o millor dit
PSOE,
PSC.
Vull dir,
a Catalunya,
jo no sé si algú
s'ha donat
compte,
a Catalunya hi ha hagut
un canvi
de Partit Socialista,
del Partit Socialista,
dels Maragalls,
dels Clos,
dels Narcís Serres,
del nacionalisme
català per diu,
de la burgessia
catalana,
de la individualitat
catalana,
els capitans
que eren els que
mantenien
aquestes persones,
com Corbachos,
Manuel de Madre,
com tal,
són els que avui manen.
és el PSOE.
Per tant,
que no hi hagi un bon fini
amb el govern central
i amb Zapatero
per poder solventar
aquests problemes,
és molt greu.
Hem parlat,
per supostos,
hem parlat de la primera part
de la legislatura,
en qualitat de diputat,
que és una de les feines
que ocupa actualment
a Rafael Luna,
però també podem parlar
de partit polític,
del propi partit,
de la situació interna
del Partit Popular.
Recordem que Rafael Luna
fins a l'estiu
va ser secretari general,
ho va ser durant
més d'una dècada,
no,
senyor Luna?
Sí,
he batut tots els rècords
i per decisió pròpia.
Jo he estat muntat al carro
com aquell que diu
he estat 10 anys
president provincial
de Noves Generacions
de Tarragona,
6 anys secretari general
provincial,
3 anys president provincial
i 12 anys secretari general
de Catalunya.
Déu-n'hi-do.
Fins que va arribar
un moment que va dir
que era bo
que en política
un no pot estar
ocupant la responsabilitat
sempre,
però l'orgull
més gran
que he pogut tindre
és que amb el Congrés
que van tindre a Catalunya
que tothom va saber
que no va ser fàcil,
el meu informe
de gestió
va estar aprovat
per 792 vots
a favor
i 4 en contra.
Vull dir
que això és un bon resultat
de gestió,
no?
I ara què faig?
Ara ja no ocupa
cap càrrec.
Sí,
ara estic
com els santos
santorums
que es diuen,
soc membre
del comitè de direcció
del partit
a Catalunya
que és l'òrgan
que es reuneix
cada dilluns
per marcar
la política,
soc membre
elegit entre els 22
al Comitè Executiu
de Catalunya,
formo part
i per mi és un gran orgull
de l'equip
d'Alejandro Fernández
a Tarragona
per designació
pròpia seva
i se m'ha encarregat
una cosa que per mi
és meravellosa
que és una cosa
que m'estic dedicant
que sigui el coordinador
de l'oficina parlamentària
de Tarragona
és a dir,
coordinar
el que és
la política de Madrid
la de la diputació
en quant a diputats
i la del Parlament
de Catalunya.
I ara estic
completament
ficat
en el tema
de diputat
porto ja
un desbordament
al meu grup
en temes d'iniciatives
soc però
ara mateix
estic de portaveu
de dos lleis
molt importants
sobretot una
el projecte
de llei
de pesca marítima
que té una repercussió
important
al nostre llitoral
i com no
a Catalunya
i bueno
jo soc una persona
superactiva
i per tant
continuo treballant
però amb una transfera
o sigui
que en política
sempre
un ha de saber
quan ha de sortir
el moment
que ha de sortir
es sap
de
que
eligi
el moment
és un congrés
arribar a un congrés
és important
quan un ha de sortir
que no surts abans
perquè no et vas
o perquè et foten fora
has de tindre
un motiu
aquest motiu meu
és que
12 anys
són molts anys
de treball
i has de fer-ho
d'una manera
que és la manera
que ho he fet
amb una generositat
i humildat tremenda
amb el qual
vaig fer
i vaig presentar
el meu informe
de gestió
amb la normalitat
que fa una persona
que no coneix
jo penso que avui
no en queda cap poble
per Catalunya
per conèixer
i des de la seva posició
actual
com ha vist
per exemple
el congrés
del partit popular
a Tarragona
que se celebrava
fa un parell
de setmanes
que va suposar
l'elecció
d'Alejandro Fernández
com a president
provincial
tot i que només
amb el 59%
dels vots
i amb una
diríem
contestació interna
considerable
hi ha dues maneres
d'entendre
la política
hi ha una
que és
la búlgara
i una altra
que és
la riquesa
de la democràcia
l'Alejandro
va fer
una llista
una llista
la qual
va estar
donada
i va tindre
un suport
per part
de persones
del partit
significatives
com pot ser
el Francesc Recomà
com pot ser
el Juan Manuel Fabra
fundador
del partit
a Tarragona
com va ser
la meva
amb un equip
de gent
nova
amb un equip
de gent
que a part
de ser nova
amb una preparació
i amb una idea
molt clara
del que és
el futur
per una altra part
va haver-hi
una llista
que més o menys
estava
molt identificada
amb la Montseny Brera
que era la llista
de la
de la
no en sortirà
de la
de l'Oscomte
sí
de l'Oscomte
i després
va haver-hi
una llista
auspiciada
realment
vull dir
per un sector
que havia estat
oficialista
al partit
vull dir
Miguel Álcar López
Maiol
també va tindre
la generositat
d'apartar-se
de la presidència
això no vol dir
que ell
també va apostar
per
Issa Sales
no
jo li dic una cosa
miri
si al final
del camí
l'últim dia
no s'ajunten
el mateix dia
no s'ajunten
Issa Sales
candidata
a l'Oscomte
candidata
del sector
nebrerista
no sumen
els avals
necessaris
per poder
presentar-se
no ho sumen
perquè
hi havia
40 avals
que estaven
duplicats
i quan
cauen
40 avals
cauen
dels dos costats
el coixí
que tenia Alejandro
era un coixí
de 300 i pico
avals
per tant
encara que
caigessin
40
tenia
els 105
que se necessitaven
però
de l'altre costat
un
que era el de
la
el de la
Dolors Comte
tenia 72
no arribava
105
i l'altre
tenia
vora de 200
però al caure
40
100 i pico
40
no arribava
per tant
què va sucreir
doncs
se van reunir
i se van fusionar
dos candidatures
i va fer possible
que es poguessin
presentar
així
i tot
el Congrés
es guanya
i així
i tot
el resultat
del Congrés
és el que és
ha sortit
un president
però això no vol dir
que hi ha moltes persones
a les altres candidatures
que tenen una valua
important
que s'ha de comptar
amb elles
jo he preferit
aquest
aquest sanejament
democràtic
que no
possiblement
pots fer un Congrés
a la vúlgora
que va
solament una llista
i s'ha acabat
per tant
i creu que el partit
s'haurà enfortit
del Congrés
jo penso
que ara
l'Alejandro
tot el que és democràcia
enforteix
això ja d'entrada
i tot el que hi ha hagut
transparència
a més
jo vull agrair
de tot cor
tant a l'Alejandro
Fernández
com a l'Aïssa Salas
el que hagin depositat
en mi la confiança
de ser jo
el president
d'aquest Congrés
de buscar una persona
que pogués representar
el consens
d'alguna manera
i le tinc que dir
que jo vaig
aquest Congrés
em va ser molt fàcil
perquè vaig trobar
una gran col·laboració
per part dels dos
tremenda
va ser un Congrés
ejemplar
en tots
en tots
en tots els casos
i en totes les actuacions
no va haver ni la més mínima
situació
de detenció
de res
va ser un Congrés
democràtic
transparent
ha guanyat una llista
doncs ha guanyat una llista
el que car
ara
és començar a treballar
per un nou projecte
a Catalunya
amb un equip
de gent
jove
i els que ja
portem tants anys
al partit
però com
que som tremendament joves
encara amb edat
doncs el que hem de fer
és això
donar suport
a aquesta gent
la política
no és una professió
la política
és una vocació
i cadascú
ha d'anar marcando
les seus etapes
en política
i no et pots eternitzar
els teus càrrecs
i bueno
doncs avui hi ha
una colla
de joves
que han entrat
en política
amb responsabilitat
ja
amb càrrecs
als municipis
i amb ganes
de fer política
i nosaltres
els que ja venim
i som veterans
què hem de fer?
Donar-los
tota classe
de suport
i sumar
jo reconec
i ho dic des d'aquí
no em comprenes
que l'Aixa Salas
és una persona
tremendament treballadora
és una persona
que ha de continuar
fent la seva tasca
a la seva comarca
al Montsià
que ha obtingut bons resultats
i que s'ha de comptar
amb ella
però vull dir
la política
és això
per tant
tot el que sigui democràcia
és riquesa
jo ja
amb 30 anys
el partit
m'avorreixen
els congressos
a la búlgara
el nou president
del partit popular
Alejandro Fernández
deia la setmana passada
en aquests micròfons
en una entrevista
entre altres coses
deia que li agradaria
que voldria
que Rafael Luna
tornes a encapçalar
la llista
del partit popular
a les eleccions
al Parlament de Catalunya
que segurament
si no hi ha
avançaments
es farien d'aquí dos anys
és a dir
a la tardor
del 2010
disposat a repetir
senyor Luna?
jo sí
i a més
diré per què
amb tota sinceritat
jo he viscut
12 anys
de diputat
fent de diputat
i fent de secretari
general del partit
jo no he pogut
gaudir
i disfrutar
de ser diputat
ho estic fent ara
ho estic fent ara
i m'ho estic passant
molt bé
perquè servir
als ciutadans
és el més gran
que pot fer una persona
que té vocació
de política
per això dic
que la política
és una vocació
i no una professió
si a mi m'ho demana
el president provincial
i m'ho demana
el partit
jo ho faré
contentíssim
per aquest sentit
jo he encapçalat
la llista
dos cops
solament
perquè els altres
vaig anar de número dos
amb Josep Curto
i aquesta
seria
el que estic fent ara
més el que ve
seria dedicar-me
al que m'estic dedicant
total i absolutament
que és
a l'activitat parlamentària
i com no
assessorar
a la presidenta
del partit
de Catalunya
a l'Isa Sánchez Camacho
amb tot allò
que me demani
que és el que estic fent
i ajudar
Alejandro
com a president
que el partit
a Tarragona
pugui tindre
aquells resultats
que tenia
quan jo ho vaig deixar
i no és per ficar-me
i una medalla
jo vaig deixar
a la presidència provincial
en 120 o 130
regidors
i 7 alcaldes
avui estem a 60 regidors
i penso que
amb un alcalde
o dos alcaldes
per tant
és un repte
que s'ha de fer
i solament
s'ha de fer una cosa
i Alejandro
s'ho he dit
i Alejandro
ja s'ha aixafat
molt de territori
molt
molt
moltíssim
dic
se'ns fa d'una manera
sortint cada dia
al carrer
i anar
casa per casa
poble per poble
i fer partit
des d'un despatx
el pot fer
i a mi m'ha sorprès
molt Alejandro
perquè jo tenia
un concepte d'ell
que era una persona
i ho és
amb una intel·lectualitat
i amb una formació
política bestial
amb un discurs
extraordinari
jo em feia
una mica de por
aquesta part
d'organització
i d'aixafar territori
de sala de màquines
però m'ha demostrat
en aquest poc temps
que s'ha recorregut
la província
que s'ha pogut
connectar
amb els nostres afiliats
i no es connecta
entusiasmar-los
l'altre dia
el primer comitè
executiu
era un comitè
executiu
extraordinari
de cares noves
de gent jove
i bueno
deia
escolti
tinc esperança
en tot això
doncs
o sigui acabem
Rafael Luna
diputat per Tarragona
al Parlament de Catalunya
exsecretari general
d'aquesta formació
a nivell de Catalunya
gràcies per compartir
aquests minuts
avui al matí
de Tarragona Ràdio
amb els nostres oients
i que vagi molt bé
fins la propera
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia