Reprenem el fill del programa, matí de Tarragona Ràdio,
matí de dijous, 19 de juny.
Aquí estem en directe a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
al 96.7 de la freqüència modulada
i també a través d'internet, a través de la web tarragonaradio.cat.
Gràcies per acompanyar-nos també avui, com ho feu segur cada dia
aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Prenent el pols a l'actualitat tarragonina.
Avui, que és l'últim dia del curs escolar,
hem decidit acabar precisament el curs d'una manera diferent,
d'una manera, creiem que prou original i, a més a més, molt interessant.
Avui hem decidit tancar el curs amb els alumnes interns
del Centre Penitenciari de Tarragona,
dels que fan algun tipus d'estudi a l'escola Pau Casals,
que així s'anomena l'escola que hi ha dins de la presó de Tarragona.
Així que, a partir d'ara i fins a la una del migdia,
amb Joan Maria Bertran, amb Jordi Sorinyac i amb Yolanda García,
farem aquesta part del matí des de l'interior de la presó.
Anem fins allà, en aquest últim dia del curs escolar.
Yolanda García, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Efectivament, som en aquests moments al Saló d'Actes
del Centre Penitenciari de Tarragona.
En tot cas, primer que tot, si m'ho permeteu,
donar la benvinguda i les gràcies al centenar,
una mica més d'un centenar d'inters,
que en aquests moments s'han acostat a aquest Saló d'Actes.
No tots són alumnes de l'escola Pau Casals,
bona part d'ells sí, i a més intervindran al programa,
i també llegiran i ens mostraran part de la feina que han fet.
Moltes gràcies a tots per ser avui aquí,
acompanyant-nos en aquest programa de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies, naturalment, al Centre Penitenciari,
al que és les autoritats del centre,
que des del primer moment ens han donat totes les facilitats,
i també als mestres, naturalment,
i educadors i als mestres de l'escola,
Pau Casals, que entusiastes, com sempre,
tenen altres objectius, donar a conèixer la tasca
que es desenvolupa dins del Centre Penitenciari.
Aquestes alçades de la vida no els explicarem ara,
què és una presó, i en quines condicions es viu,
què és el que es fa, etcètera, etcètera, no és l'objectiu.
Però jo recordo que el primer programa,
perquè aquest és el nostre tercer programa del matí
de Tarragona Ràdio, el Centre Penitenciari,
amb els diferents educadors que van parlar,
deien, a veure, no ens hem d'espantar de res,
que és una presó, un centre penitenciari,
és un equipament en el que hi ha persones
que fan una determinada activitat
i que estan per unes causes determinades,
però forma part del teixit social de la ciutat.
I com a tal creiem que és important que s'expliqui
que, per exemple, al Centre Penitenciari de la ciutat de Tarragona
hi ha una escola, una escola que s'imparteixen
uns estudis singulars, particulars,
no equiparables en la majoria dels casos
amb les titulacions acadèmiques
que es poden donar en un altre tipus de centre educatiu.
Pensem que, en bona part, aquest centre educatiu,
aquest centre penitenciari, perdó,
és un centre en què hi ha molts interns preventius
amb la qual cosa la seva estada aquí no és de llarga durada.
De tot plegat en parlarem
i, particularment, també voldria ja saludar d'entrada
per anar-nos familiaritzant els integrants
de Game Over Selectors.
Ells fan el que s'anomena un estil de música,
jo, com que soc més antiga que en Apeu,
ells ens ho explicaran,
que s'anomena Sun System.
Són Laitana, Carlos, Jordi i Kiko.
Hem escoltat part dels assajos
i la veritat és que entre treballs del curs escolar,
dels alumnes,
les converses que anirem mantenint
i la música en The Game Over Selectors,
jo crec que es presenta a un programa
que espero que pels interns que sou aquí,
al Saló d'Actes,
sigui una estona agradable
i pels oients també que sigui agradable
i que serveixi de reflexió.
Jordi, en tot cas,
com que estan asseguts aquí al Saló
amb la resta d'inters,
podríem parlar amb l'Aitana,
el Kiko, el Jordi i el Carlos,
que sobretot els vull donar les gràcies
perquè val a dir
que a tan bon punt els van proposar
venir avui a actuar aquí.
No van posar cap problema,
sinó tot el contrari,
es van mostrar entusiastes
i ja des de primera hora del matí
estaven muntant els seus equips.
Ni bateries, ni guitarres, ni teclats.
Jordi, que ens expliquen
què és això del Sun System.
Bon dia, Yolanda,
que ens ho expliqui la mateixa Aitana.
Aitana, bon dia.
Hola, bon dia.
Heu vingut, tenim tres micròfons aquí de peu,
dos plats amb CD
i amb això aneu servits.
Això és el Sun System.
Quan parlem de Sun System,
a què ens referim?
A veure, quan parlem de Sun System,
ens referim a aquella música
que es comunica a través de ríthms,
normalment en els seus orígens
ríthms fets pels mateixos músics,
pels selectors,
que són qui punxen els ríthms
i es tracta d'establir micros oberts
perquè tot aquell que vulgui
a través de la música
es comuniqui amb la resta
enviant un missatge
sobretot de crítica social
o el que s'anomena rebel music.
I amb el que es diu també
que el reggae és a weapon,
és a dir,
reggae és un arma,
un arma per canviar la societat,
un arma per canviar
allò amb el que no estem d'acord
i tot això a través de la música
i establint això,
un micro obert
perquè tothom tingui l'opció
de participar-hi.
Per això avui hem vingut
el Carlos,
l'Ander que és el selector,
el Jordi el Bufà
que cantarà
i jo també
i el Quico
que també va fent col·laboracions
i ell i molts altres
col·laborem entre tots
amb molta altra gent
que s'anima a cantar amb nosaltres
quan es dona l'ocasió.
I tant, gràcies ara ens escolta.
Molt bé.
Doncs ja ho heu sentit.
Però jo aquí no veig vinil,
només veig CDs,
no sé com ho feu fer això.
Sí, sí, és una de les coses
que haurem de tenir en compte
que t'explicaré exactament
què és el ritme
i veurem això.
Punxen no en vinil
com tota la vida
sinó que punxen en CD.
Molt bé, doncs els Game Over Selectors
els escoltarem immediatament
però ara aviam ja,
comencem aquí
perquè tenim molts convidats
i convidades
els volem saludar.
En tot cas,
per situar els oients
exactament quina tasca
es desenvolupa aquí
a l'Escola Pau Casals
del Centre Penitenciari,
doncs parlem d'una banda,
ens acompanya Teresa,
és inspectora
del Departament d'Educació
assignada a l'Escola
d'aquí del centre.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per ser aquí.
Mícer, sots directora
de Tractament.
Bon dia, Mícer.
Bon dia, què tal?
Som ja velles,
en el bon sentit de la paraula,
conegudes.
Això sí.
Perquè jo abans ho comentava
i m'agradaria fer
com un petit apunt
que tu reforcessis
allò que jo deia
i que explicàvem
el primer dia
que vam venir a fer
el programa aquí.
És un centre
amb unes característiques
determinades,
però és un centre
en què hi ha
una activitat,
una rutina
i que forma part
del teixit social
de la ciutat.
Jo no ho explicaria millor,
és exactament això.
De fet,
quan jo vaig arribar aquí
teníem la intenció
també amb la direcció
d'obrir una mica més
el centre penitenciari
a la ciutat de Tarragona.
No perquè abans
no s'hagués fet,
sinó perquè ara
les nies també són
una mica que la gent
ens conegui
una mica més
del que ens pot conèixer.
Un centre penitenciari
és un centre
en principi
tancat,
lògicament,
i quan la gent
no coneixem les coses
sempre ens fan
una mica de por.
Llavors,
el fet que vosaltres
pugueu venir
i pugueu retransmetre
i la gent ens pugui sentir
vol dir que tenim
una obertura
i que de fet
som una institució
que diríem
som de vidre
perquè ens puguin veure
però d'un vidre fort
també perquè
no és un centre
de seguretat
també, no?
Però som un equipament
més de la ciutat
i com a tal volem formar
part d'aquesta xarxa
i fer les coses
normals
que es fan a fora
però en altres
una mica més reduït
perquè som una mica
més petits.
I s'ha d'anar limitant.
La directora del Centre
de Formació
de Persones Adultes
Pau Casals
que és així com es diu
és la Montse.
Bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
També ens coneixem
de visites anteriors
aquí al centre penitenciari.
Es treballa,
no et diré igual
però a vegades
jo quan vam venir
altres vegades
se segueix una miqueta
a la línia
que altres centres educatius
de l'exterior
i que no són d'adults.
És a dir,
anar doncs,
per exemple,
arriba Sant Jordi
treballeu temes relacionats
amb Sant Jordi
arribant a determinades èpoques
de l'any
i això en parlarem
amb el Josep Maria
també.
Molt bé.
I bé,
i ara es tracta de...
Josep Maria,
hola,
que el tenim aquí.
Hola, bon dia.
Que estava per aquí
amunt i avall
també organitzant
i ell és el que una mica,
una mica
i no és que jo sigui dropa
però crec que és una persona
que com que està molt
en contacte també
amb els alumnes
doncs ell mateix
serà la que segona part
del programa
anirà donant pas
i anirà explicant-nos
cadascun dels treballs
que llegiran els interns
que són aquí
a la sala.
Teresa,
en tot cas,
una miqueta des del punt
de vista institucional,
et sembla que expliquem
a grans trets
als oients
exactament com s'inserta
un centre educatiu
dins d'un centre penitenciari
i quines possibilitats dona
perquè m'imagino
que s'ha de mullar
a les pròpies característiques
del centre.
Hi ha centres que es poden
fer estudis universitaris
però altres no,
per exemple.
Evidentment,
jo soc inspectora
d'educació
de la ciutat de Tarragona
com molt bé he dit
a la directora
del centre
és un servei més
dintre de la ciutat.
Per tant,
jo com a inspectora
de centres de Tarragona
també soc inspectora
d'aquest centre
des de la vessant
d'educació.
Per tant,
per mi és una gran satisfacció
que m'hagueu convidat
avui aquí
perquè d'alguna manera
poseu
un element important
que per mi també ho és
i pels oients
pels oients
no només per ràdio
sinó els presents
que sàpiguen
que l'educació
també està involucrada
amb tota la seva trajectòria.
Per tant,
el centre
ofereix
el que pot oferir
amb una perspectiva
d'oferir més.
En aquest moment
són cinc mestres
que estan donant
els ensenyaments
però uns ensenyaments
molt semblants
amb el títol
semblants
i amb la duració
però sí que es volen
anar homologant
amb el temps
amb els estudis
que fan
els centres d'adults.
Els centres d'adults
estan fent
una formació inicial,
estan fent
una formació
pel gest,
estan fent
tot el tema
de la incorporació
de noves tecnologies,
també fan
l'accés
a cicles formatius
de grau mitjà
de grau superior,
això aquí no es fa,
però evidentment
s'ha de veure
la perspectiva
perquè és un camí
que hem d'anar fent tots
i també es fa
l'accés
a la universitat.
Per tant,
tot això
són els diferents
ensenyaments
que els centres
d'adults
donen,
ofereixen.
Per tant,
el centre
Pau Casals
com un centre
d'adults
que és,
encara que amb
les peculiaritats
pròpies,
ha d'anar tendint
a homologar-se
en aquests
altres ensenyaments.
Això vol dir,
per donat Teresa,
que en un futur
podrien tenir també
una titulació
o algun tipus
de certificació
conforme han realitzat
uns estudis,
cosa que ara no tenen
si no existeixerada.
Evidentment,
evidentment.
És un moment
també de renovació
per a tothom,
no només pel centre
Pau Casals.
Les escoles
d'adults
en aquest moment
estan intentant
homologar
una sèrie
d'ensenyaments
que fins ara
no estaven homologats.
Estava homologat
el GES
i les proves d'accés.
Els ensenyaments
inicials
no estaven homologats
i ara en aquest moment
s'està homologant.
Per tant,
estem,
en aquest moment,
ens hem incorporat
el gran moment
de reforma
de tota l'educació
d'adults.
I Pau Casals
aquí està també incorporat.
En aquest moment
de transició
s'ha de fer també
el fet
que l'educació
assumeixi
les competències
també de les escoles
que hi ha
dins dels centres penitenciaris
que fins ara
depenien
del Departament de Justícia.
Estem en un moment,
com tot,
no es passa mai
de blanca a negra,
sempre són grisos
i per tant
estem en un moment
en aquest intremig.
Per tant,
és de justícia
però s'està passant
en alguns elements
educació.
Per tant,
aquí és un camí
que l'hem de fer tots
perquè evidentment,
a banda de tot el règim
d'educació,
totes les titulacions,
aquí hi ha un règim disciplinari
que evidentment
és prioritari.
Per tant,
es farà tot el que es pugui
però sempre
amb la limitació
prèvia.
Sí,
que té el propi
sistema penitenciari
lògicament.
Jo m'imagino
que això no és competència
de ningú que hi ha a la taula
però a mesura
que s'avanci en el temps
que es faci aquesta progressió
en el que és
doncs reordenar
l'educació d'adults
anirà acompanyat
la creació
del nou centre penitenciari
al Catllà
amb la qual cosa
es disposarà
de més espai
i a dir que no pertoca
aquesta taula
parlar d'aquesta qüestió
però aviam,
és fàcil imaginar-se
que l'optim
fora que fos aquest
el camí.
Jo us demanaria
que intervinguéssiu
quan volguéssiu,
no volem fer allò
una entrevista rígida
sinó que aneu intervenint.
En tot cas,
ara la Teresa
ens parlava
una miqueta
de com s'estava adaptant.
En l'actualitat,
ara per ara
i ho explica qui vulgui,
què és el que pot aprendre
o estudiar un intern
al centre Pau Casals
de Tarragona,
de la presó de Tarragona?
Amb el ventall
de possibilitats
que ofereixen
les escoles d'adults
i amb les limitacions
que tenim nosaltres
llavors,
aquest curs
per exemple,
vam adoptar
per prioritzar
una sèrie d'ensenyaments.
Tenim un gran percentatge
de població estrangera
amb la qual cosa
havíem d'oferir-los-hi.
Quin percentatge
ens movem més o menys?
Aproximadament.
Un 45%.
Llavors,
nosaltres creiem
que és important
que siguin competents
lingüísticament
tant en castellà
com en català,
per tant,
castellà i català
eren prioritaris
per nosaltres,
oferir-los-hi.
I té moltíssima demanda,
creiem que és molt important
en aquest aspecte.
I després,
en quant a ensenyaments inicials,
diguem tota l'etapa
de formació instrumental,
el que era abans
l'alfabetització,
o sigui,
gent que té dificultats
en llegir i escriure,
també vam considerar
que era fonamental
oferir-ho.
Llavors,
en l'etapa,
en la formació bàsica,
el que seria
la secundària,
no tenim professorat
de secundària,
per tant,
no podem oferir
la titulació
del graduat de secundària,
no?
Però si podem oferir
un inici,
un començament,
un primer
apropament
en aquests estudis,
no?
És a dir,
que aquelles persones
que, com deies,
instrumental,
la formació instrumental,
que hi ha en diferents cicles,
tinc entès,
1, 2 i 3,
la tenen completada,
poden passar
aquest primer cicle,
podríem dir-ho
d'aquesta manera,
de l'ESO,
per simplificar-ho
i intentar
fer un paral·lelisme
de primària,
més aviat,
perquè l'ESO
seria secundària.
Els interns
que volen
assistir a aquestes classes
ho fan voluntàriament
perquè ho desitgen,
perquè volen,
en principi,
i com és un dia escolar
aquí al centre?
Tenint en compte
tota la disciplina
lògica
que es porta
en un centre penitenciari.
Sí,
nosaltres tenim molts horaris,
cada nivell
té la seva aula
i el seu horari,
llavors,
és això,
assisteixen
a la seva activitat.
Una de 3 a 5
com al col·le,
o només als matins?
No, no, no,
les activitats
són d'hora
o hora i mitja,
depèn de l'ensenyament
que impartim,
llavors ells assisteixen
per la seva hora
o la seva hora i mitja
en aquella activitat
i després aniran a fer
altres activitats
perquè això,
l'escola no és només,
o sigui, l'escola forma part
d'un conjunt
d'una altra sèrie
d'activitats
que suposo que és
el que tu anaves de dir.
La missa que com a
sotsdirectora de tractament
ens pot donar
aquest avantall més ampli
en el qual està insertada,
l'escola està insertada
dins del que és el tractament
podríem dir, no?
De fet,
la pregunta que has dit
com és un dia d'escola?
Jo diria com és un dia al centre
perquè és clar,
no hi ha un dia a l'escola,
hi ha una estoneta a l'escola.
Exacte,
hi ha estonetes
a diferents llocs,
de fet,
el centre penitenciari
que sempre diem
és com un poble,
és un poble,
de fet,
tenim tots els serveis
que té...
Sembla ser que tinc
un programa molt micro
que ja està resolt.
Aquestes modernitats
que han portat
en aquest programa
no estem acostumats.
Són de la vella escola.
De fet,
això és el que dèiem,
que des del centre
el que intentem fer
és fer una intervenció holística
en tots els espais
de la persona.
Avui estem centrats
en el tema de l'escola
perquè avui també
és el dia final del curs
i és bo també
que fem aquesta festa
que és interessant.
Però és una estoneta
a l'escola,
una estoneta
amb una altra activitat,
una estona
a l'hora de treball.
El mateix que faria
qualsevol persona
que està fora.
Tenim les hores
de llevar-nos,
les hores
de l'endreçament personal,
les hores del menjar
i les hores de treballar
i les hores de lleure
i les hores de descansar
com a qualsevol altre lloc.
El que intentem fer
és que cada intern
tingui a oferir-li
allò que més pot necessitar.
A veure,
si li donem un cop de mà
i després ja no ens tornem a veure
a pel carrer sí,
que no ens tornem a veure més
al centre penitenciari
un cop la gent hagi sortit.
I la idea és aquesta,
fer un tractament
una mica integral,
oferir totes les possibilitats
que estan al nostre abast
perquè la gent també pugui triar
i entre aquestes possibilitats
és l'educació
en el sentit més ampli,
l'educació més formal
que fan els mestres
però també l'educació
no formal
que fan tot el col·lectiu
d'educadors
i altres persones
que intervenen com a professionals
i l'educació informal
que hi pot haver
quan venen les famílies,
com una mica és
el comportament en general
davant de qualsevol altra situació.
Jo diria per definir-ho
que és
estem intentant educar
per la llibertat
i això no és mai fàcil
i no és fàcil
pels professionals
però tampoc és fàcil
per les persones
que estan aquí
intentant
aprendre
a retornar
a la vida
amb llibertat
amb unes altres eines
que no pas tenien.
El material pedagògic
en preu
pels ensenyaments
és un material pedagògic
específic
o sou els mestres
els que
en funció del grup
que teniu
busqueu un material
que sigui més adient?
Normalment sí,
és el mestre
que s'adapta
al grup que té
i llavors elabora materials
una mica
adaptats
a les persones
que tens a l'aula
en aquell moment
que mai són les mateixes
ni són iguals.
Fan deures?
els poseu deures
que els facin o no
això és un clàssic
aquí i fora també
no?
Sí, no
no poseu
perquè no els farien
o què?
Home, no
n'hi ha algun
que sí que em fa
Josep Maria Riora
ens ho dirà
si fan deures o no
no posem deures
i a més a més
els aprovem a tots
exacte
aprovat general
no, no
però vosaltres
ja sabeu
qui estudia més
i qui no
això ja
sempre hi ha un interès
és el que deia abans
Mícer
hi ha moltes coses
que són exactament
similars
dins i fora
de la presó
En quant a les activitats
Josep Maria
allò que comentàvem abans
que s'intenta també
una mica
no perdre el calendari
de les coses
que passen fora
de determinats
esdeveniments culturals
sobretot
que també és reflectiu
a l'aula
Doncs sí
com abans has dit
molt bé
quan hi ha festivitats
així que se surt
una miqueta
de la normalitat
organitzem
actes
com ara aquest
o diversos
per exemple
per Sant Jordi
l'últim Sant Jordi
vam fer un Sant Jordi
bastant maquet
va venir gent
a presentar documentals
un noi que hi havia estat
per aquí
el Raül Rieven Bauer
I va estar
a l'últim programa
de la presó
o l'anterior
que també va estar aquí
amb nosaltres
presentar un llibre
doncs ara ens va venir
a presentar un documental
sobre la famosa fotografia
aquella de Robert Capa
del guerriller
del miliciano muerto
que sembla ser
que les línies actuals
d'investigació
apunten
que era tot un muntatge
que era un frau
és veritat
que va posar
perquè li fessin la foto
reu-n'hi-do
després també vam tenir
va venir el senyor Roberto Villarreal
que és el delegat
del diari Arreus
a explicar
com funcionava bé
el diari de Tarragona
des de dins
com funciona un diari
va venir un noi
un muntanyer
que ens va presentar
un powerpoint
molt interessant
de tres excursions
que havia fet ell
doncs a la Neto
a la Concagua
i al Himalai
i que va agradar molt
i doncs
que vam tenir
molt de públic
i els hi va agradar força
sortides programades
a veure l'ambient
de la Rambla
una sortida programada
doncs és
una sèrie d'interns
que estan
diguéssim
va sortir el dia de Sant Jordi
sí
es va sortir el dia de Sant Jordi
a la Rambla
i després també es va sortir
a veure les exposicions
que hi havia en aquell moment
a la fundació
tant de la Caixa
de la Caixa de Pensions
com de la Caixa de Tarragona
que eren exposicions
en el cas de Caixa de Tarragona
fotografies de Tarragona
i a la fundació
la Caixa
exposava fotos
d'un senyor francès
que es diu
Henry Cartier-Bresson
fotos que es veu
que va fer aquest senyor
arreu del món
també fotos d'autor
fotos molt maques
es va fer un taller literari
a càrrec de l'Escola
de Lletres de Tarragona
i també va venir
un llicenciat en història
ens va presentar
un passeig per Tàrraco
el que es fa a Tarragona
el que es fa al carrer
ho va fer aquí dins
amb diapositives
i tot molt ben muntat
i també va estar molt bé
escolta
feu moltíssimes activitats
i si vols puc continuar
perquè ho tinc aquí preparat
i després
una setmana després
de Sant Jordi
vam organitzar
una mica
amb la idea
de fomentar la lectura
i així vam fer
el que em van dir
la primera setmana literària
que esperem que no sigui
l'última
que n'hi hagi la segona
i la tercera
i ens vam visitar
per exemple
escriptors com la Margarida Aritzeta
ens va fer una xerrada
amb el títol
dels beneficis de l'escriptura
van venir també
els autors
de la clave gaudí
vam tenir aquí
a l'Andreu Carranza
i a l'Esteu en Martín
que ens van parlar
del seu llibre
i hi havia aquí
uns quants interns
que se l'havien llegit
i la veritat és que va ser
força interessant
vam tornar a tenir
una altra talla d'escriptura
a càrrec de l'Escola
de Lletres de Tarragona
i també la cluenda
la va fer el Sebastià Poi
amb una xerrada
amb el títol
de l'acte
de la creació literària
és a dir
que com pots veure
estem molt posats
en el tema
de l'escriptura
i la lectura
ara quan deies
vols que ho digui tot
jo crec que ha valgut la pena
que ho digui
no tant per fer un inventari
però sí
adonar-nos
del volum
d'activitats
que s'intenta
que es facin
més enllà del que és
aprendre allò
perfeccionar
el que és
la lectura
l'escriptura
o aprendre
determinats coneixements
acadèmics
crear aquest vincle
amb l'exterior
a través de la cultura
exacte
a més és això
apropar
actes
que fan amb altres escoles
no som una escola més
llavors per això
volem donar
aquesta realitat
que és
xerrades
conferències
coses
d'aquest estil
si és final de curs
és final de curs
per tant fins al setembre
no es reprenen les classes
exacte
sí però aquí
no tenim el problema
perquè avui al mateix
escoltava la ràdio
que els pares
ja estan
com cada any
què fan amb els nens
aquí doncs bé
aquest problema
de moment encara no el tenim
aquí no el teniu
perquè no
no hi ha vacances
ens deixen marxar tranquils
i no tenim els pares
a sobre
jo volia aprofitar
la vinentesa
perquè quan el Josep Maria
fer ara aquesta
passada aquesta llista
de les persones
que han vingut
a vegades
no sé
no els acabem d'agrair
mai prou
que tinguin
aquesta predisposició
a venir
perquè és veritat
que quan parles
de venir a la presó
la gent
li fa una mica
de crac
encara?
sí
encara una mica
encara una mica
llavors cada vegada menys
perquè com que
cada vegada més
estan venint
més persones
i això és com
va de boca en boca
llavors la gent
diu
home
però anar a la presó
ja veuràs
a més a més
si va a tothom
a fer activitats
va a tothom
a fer activitats
la veritat també
és que jo crec
que els senyors
que passen temporades
aquí
agraeixen també
molt que la gent
vingui
i agraeixen
amb el sentit
que també els manifesten
amb ells
aquest agraïment
quan venen
per tant jo crec
que la gent
marxa d'aquí
contenta
venen i marxen
d'aquí contents
per tant això
per als dos
també és una gran satisfacció
marxen contents
i marxen molt sorpresos
gratament sorpresos
doncs
jo no sé
que s'esperen trobar
però marxen
molt gratament sorpresos
home
són edificis
aquest que és tan antic
de la ciutat de Tarragona
que en principi
el que és
el propi equipament
et pot imposar
una certa sensació
de no sé què
però un cop hi entres
parlem amb vosaltres
passes pels passadissos
et vas relacionar
pel passadís
amb els interns
a veure és el que dieu
és un equipament
més de la ciutat
amb les seves limitacions
no sé si voleu afegir
alguna cosa més
perquè jo el que
crec que poden tenir
molt d'interès
els oients
és escoltar els alumnes
que han treballat
i força
aquest curs
i és escoltar
els nostres
també convidats
Game Over Selectors
voleu afegir alguna cosa més
abans de la publicitat?
Els volem escoltar més
Teresa
et podràs quedar una estoneta?
Sí
perfecte
doncs estarem encantats
fem una petita pausa
per la publicitat
i així donem oportunitat
a Carlos
Jordi
Quico
Lleitana
que pugin a l'escenari
i que comencin a preparar
l'actuació
que arribarà immediatament
perquè jo veig
que tot el públic
que tenim aquí
a l'auditori
del centre penitenciari
estan dolorosos
d'escoltar una mica
de música
i relaxar una mica
de l'ambient
quan vulgueu
fem una pausa
per la publicitat
i seguim des d'aquí
en directe