Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Passen sis minuts a dos quarts d'onze del matí.
Ja hem analitzat els resultats electorals d'aquest diumenge
en clau més local amb l'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros,
parlant també dels projectes que té la ciutat
i que s'han de negociar precisament amb el futur govern de l'Estat.
I ara volem seguir amb aquesta anàlisi,
amb aquest comentari de les eleccions d'ahir diumenge.
Ho volem fer amb dos periodistes,
dos responsables de dos mitjans de comunicació
de les nostres comarques, com són els directors del Diari de Tarragona
i del Punt també a les comarques tarragonines.
Ens acompanyen Ramon Pedros. Ramon, bon dia.
Bon dia.
I Mercè Ribé. Mercè, bon dia.
Bon dia.
Matí de ressaca electoral.
La veritat és que la jornada d'ahir diumenge ens deixa uns quants titulars.
La victòria clara del Partit Socialista sobre el Partit Popular,
tot i que mantenen les diferències de 15 escons entre un i altre,
però els dos augmenten de representació.
Per tant, tenim una cambra legislativa espanyola més bipolaritzada.
De fet, Partit Socialista i Partit Popular sumen 322 dels 350 escons del Parlament espanyol.
Tenim, per tant, això, resultats en aquest sentit.
I després, a nivell de Catalunya, i segurament de les comarques de Tarragona,
tenim, en fi, unes dades, jo no sé si qualificar-les d'històriques del PSC,
amb 25 escons del conjunt de Catalunya i amb 4 de 6 diputats a la demarcació de Tarragona.
I a partir d'aquí, altres titulars secundaris, però que també importants,
com poden ser el manteniment del suport a Convergència i Unió,
que fins i tot ha pujat en un escó, un resultat que hem sapigut de matinada,
i l'enfonsament clar d'Esquerra Republicana i d'Izquerda Unida,
iniciativa per Catalunya.
A veure, amb tots aquests elements, que són molts, per on voleu començar?
Mercè.
Jo avui, quan he aixecat, he estat a punt de posar-me una samarreta vermella,
però dic, va, no et passis, perquè, bueno, Tarragona socialista,
Catalunya socialista i endavant.
Ho has comentat tu, hi ha resultats històrics,
ahir a la seu del PSC, que en un primer moment ni ells mateixos s'ho creien,
vull dir, la paraula resultats històrics la van fer servir en més d'una ocasió,
vull dir, és cert, jo crec que ni ells mateixos s'ho esperaven,
i, bueno, vull dir, això, en el cas ja no parlo de Tarragona en concret,
sinó més a nivell de Catalunya, vull dir, és la resposta a la bipolarització
i al discurs que han fet els dos partits que realment optaven a la presidència,
és a dir, el discurs de Rajoy ha fet això, vull dir, a nivell d'estat espanyol
han aguantat i fins i tot han crescut a nivell de Catalunya,
això se'ls ha girat a la contra, i aquí ha sortit el suport
als socialistes, que al cap i a la fi el senyor Rajoy s'haurà de fer mirar
perquè és, gràcies a aquest suport socialista català que no està ell a la moncloa.
Ramon?
Bé, aleshores sí, és cert que tots dos grans partits, diguem, espanyols,
pugen, el PSOE i el PP en pugen cinc, no?, cada un.
El que passa és que un guanya i l'altre part, vull dir que és evident que
un pot pujar molt, però si continua estant a l'oposició,
i en aquest cas el PP, així serà, doncs no es pot considerar ni victòria pírrica,
ni desfeta digna, sinó, escolta, és una derrota,
i per tant és una victòria clara com des de Zapatero.
Això que deia la Mercè ara estic totalment d'acord,
en el PP, estic segur que a partir d'avui a la seu del PP de Genova de Madrid,
doncs ja han començat a córrer, doncs estratègies de futur,
que això què vol dir?
Vol dir que Mariano Rajoy té un sostre,
té un sostre que no el puja,
és molt dur, està dos legislatures seguides de l'oposició,
que va perdre els dos debats claríssimament,
això es confirma ara, com deiem ja, per cert,
després de l'arglésia del segon,
i que aquí a Catalunya el PP, malgrat que em sembla que en puja un,
em sembla que de quant? De set a vuit? O de sis a set?
Doncs, clar, no és significatiu.
Hi ha més diferència,
hi ha més diferència entre el PSC, els socialistes, i el PP aquí a Catalunya,
que la diferència dels cons que hi ha en el conjunt de l'Estat.
Això què vol dir?
A Espanya, perdona, Ramon, hi ha una diferència de 16 diputats,
i a Catalunya hi ha una diferència de 17 diputats,
perquè recordem, el PSC aconseguís 25,
i el PP a Catalunya només 7.
Exacte, això vol dir que només que aquí el PP a Catalunya,
per exemple, fos capaç d'igualar una mica aquesta confrontació,
o de reduir-la,
doncs, home, les xifres a nivell de l'Estat serien diferents,
les aspiracions...
el PP no pot guanyar la Moncloa sense canviar d'estratègies,
sobretot aquí a Catalunya,
canviar de cares, canviar d'estratègies,
canviar de plantejaments,
i això ja s'ho farà mirar.
Però jo voldria, només sense fer-me llarg,
destacar les dues grans desfetes d'ahir,
a part la del primer partit de l'oposició,
que tenia obligació de guanyar i va perdre, no?,
aquesta és la gran desfeta.
Ara, a part això, home,
Izquierda Unida se la pega també molt fort
per el grup parlamentari, de 5 a 2,
vull dir, passa de 5 diputats que tenia a 2,
amb la conseqüent i molt digna, no?,
renúncia de Gaspar Llamazares a presentar-se, no?,
en el Congrés a mantenir el càrrec
com a coordinador general de la força aquesta, no?
I Esquerra Republicana,
que en tenia 8 per un resultat històric
també molt important que va obtenir fa 4 anys,
que ningú s'esperava revalidar,
però és igual passa de 8 a 3, no?,
que ni els més pessimistes republicans
ho esperaven això, no?,
perquè comptaven 4, 5, 6,
però 3 és fort.
Aquests dos grans partits ho atribueixen
a la forta bipolarització que s'ha donat
a la vida política espanyola, és cert,
i a més respaldada pels debats,
per tota l'estratègia de confrontació
que hi ha hagut entre socialistes i populars.
Hi ha molt d'això,
i a més a Madrid tot, en fi,
fins i tot els grups mediàtics més alineats
amb el voltant de totes aquestes dues forces,
se sap que volem fer una campanya, no?,
per tendir a reformar el sistema electoral,
la llei electoral, tot això,
per enfiançar més aquest sistema bipartidista,
en detriment dels petits partits nacionalistes.
Però, clar, això ho contradiu
el bon resultat que ha fet Convergència i Unió,
per exemple, no?,
que ha millorat fins i tot
la passa de 10 a 11,
a última hora,
un diputat que ballava
i que ens va fer ballar el cap
fins a l'últim moment,
i que d'alguna manera la consolida
com a tercera força política,
serà necessària,
absolutament necessària,
per garantir la governabilitat de Zapatero.
Per tant, una mica això,
per mi, són les grans línies.
Un incís, no?,
amb el que comentaves
de la desfetèria d'Izquarta Unida,
vull dir,
el sistema que fem servir és el que és
i la lleidona és el que és.
Però, vull dir,
paradoxes del sistema,
Convergència i Unió,
amb un nombre de vots absoluts,
aconsegueix 11 diputats,
i Izquierda Unida,
amb el mateix nombre
de vots absoluts,
o hasta potser inclús més,
jo les xifres totals no les sé,
se les retira del mapa,
com aquell qui diu.
Sí, també és disgregat per tot Espanya.
La llei electoral perjudica clarament
Izquierda Unida.
Clarament Izquierda Unida.
I llavors,
jo crec que,
en el cas d'Izquierda Unida,
sí que el seu resultat
és fruit de la bipolarització.
De fet, vull dir,
una bipolarització,
inclús,
jo crec que els dos famosos debats
que han hagut durant aquesta campanya
han contribuït molt a aquesta bipolarització,
vull dir que aquí
el joc era entre dos,
estava molt clar.
En el cas de Catalunya,
jo no tinc tan clar que Esquerra,
que evidentment sí que també ha estat víctima
de la bipolarització,
però jo crec que Esquerra ha perdut
una part del seu vot
que se n'ha anat cap a les Esquerres
i que l'ha guanyat els socialistes,
i una part del seu vot més nacionalista
que també se l'ha quedat Convergència.
Jo crec que la campanya de Convergència
que es faran respectar Catalunya
arriba un moment
que el nacionalista català
pensa
a veure,
si algú té alguna cosa a dir a Madrid,
vull dir,
sempre tindrà més força Convergència
que no pas Esquerra Republicana.
Jo crec que hi ha hagut bastant vot
nacionalista,
republicà,
que ha passat cap a Convergència.
Perquè considerem que era
una força política més útil
des del punt de vista nacionalista.
Jo crec que la carta aquesta
que van jugar Convergència
de farem respectar Catalunya
i que nosaltres podem ser decisius,
si tu mires amb el prisma,
amb el zoom molt tirat enrere
i veus el programa,
dius,
home,
objectivament,
si tu ets un nacionalista,
dius,
potser sí que el meu vot,
si jo no vull entrar
en aquesta bipolarització,
el meu vot pot ser més útil
si hi ha una Convergència
forta a Madrid
que no pas una Esquerra Republicana
que Zapatero havia deixat molt clar
que no la volia per governar
perquè li portava més problemes que res
i evidentment
amb una majoria
o amb una victòria del PP
no tenia absolutament res a fer.
I jo crec que és això
que en aquest cas
Esquerra no ha estat tan víctima
de la bipolarització PP-Soe
sinó més víctima
de les circumstàncies catalanes.
Són elements d'una reflexió
que evidentment es fan
al voltant dels fets
i els fets són els que són,
que passen de 8 a 3
i que se la pega.
Per tant,
ara,
per què?
Sí,
clar que sí,
jo també crec que hi ha part d'això,
però escolteu,
Esquerra Republicana
t'ha convocat un congrés
per després de l'estiu.
És a dir,
és evident que amb aquestes xifres,
amb aquest resultat,
d'aquí al Congrés
podem passar moltes coses,
no?,
en el sentit que això,
sigui quina sigui la causa,
que jo puc acceptar
el plantejament que fa la Mercè,
en el sentit de dir,
és un anàlisi una mica fred,
vist bé,
amb tota seriositat,
i amb molta informació,
la que fa la Mercè,
però al votant d'Esquerra Republicana
això li importa un pebre,
en el sentit de dir,
jo no sé per què ha passat,
però això ha passat així,
no?,
i han passat de 8 a 3
i és possible que hi hagi aquesta raó,
però insisteixo
que l'abrandat militant jove
d'Esquerra Republicana
que li diguin,
escolta,
has passat de 8 a 3
i que a més el seu cap de llista,
el Joan Ridau,
digui,
bueno,
serem els tres mosqueteros
d'aquesta legislatura,
escolta,
això és un catxon,
i aquest resultat,
aquesta caiguda d'Esquerra,
ja que anem per partits,
anem per forces polítiques,
aquesta caiguda d'Esquerra
creu que pot fer replantejar
aquesta formació política
en les aliances
que han mantingut
en els últims anys
i que han fet portar
José Montilla
a la presidència
de la Generalitat
o pactes,
molts pactes municipals
com els que hi ha
aquí mateix
a la ciutat de Tarragona,
és a dir,
l'aliança Esquerra Republicana
PSC majoritària
ara mateix,
creieu que es pot reconsiderar
a mig termini?
Jo no sé,
és a dir,
jo no sé què passarà ara,
l'escenari és molt ampli
i dius,
a veure,
FEDAP pot decidir
que va governant
en Convergència
i des de Convergència
s'ha dit públicament
i en privat
que la carta
o diguéssim la clau
pel govern espanyol
seria unes noves eleccions
aquí a Catalunya
respectant la força més votada
però amb ganes
d'entrar a governar.
Jo no sé
si això passarà,
si això deixarà de passar,
si els socialistes catalans
poden arribar a permetre
una cosa
com aquesta
havent donat ells
la victòria
a Zapatero,
això no ho sé.
És evident
que can Esquerra Republicana
molt bé
saltaran xispes
i com deia el Ramon
d'anàlisi
n'hauran de fer molts
i jo crec
que s'hauran d'arribar
a qüestionar
això.
És a dir,
si aquesta davallada
és fruit,
jo no diria tant
de les aliances
que hi puguin haver
a títol individual
de govern a ciutats
sinó
a nivell de Catalunya
que potser sí
que hi ha hagut
un cert militant
que el dia passat
factura
per la claudicació
davant
d'alguns temes
que per l'Esquerra
o per el seu ideari
de partit
no s'hauria d'haver claudicat.
Clar, no sé.
Digues, digues.
Dic, no,
què passarà,
jo et dic,
què passarà
amb els dirigents
i què passarà
a Esquerra Republicana,
no ho sé,
però jo crec
que una part
de l'anàlisi
que hauran de fer ells
és quin rèdit
els he donat
entrar a formar part
del govern
de la Generalitat.
Jo crec que també
una part de vot
de l'electorat
descontent
per aquesta aliança.
El que queda clar
és que avui segurament
en el govern d'entesa,
en el govern de la Generalitat
és molt més fort
el PSC,
el soci majoritari,
que els seus dos socis
petits, no?
Esquerra Republicana
i la iniciativa
segurament perden pes.
Tu les aliances estratègiques
d'Esquerra
dels últims temps,
creus, Ramon,
que es poden revisar?
A la llarga, segur.
Ara,
no perdem de vista
que les d'ahir
eren unes eleccions
generals
al Congrés
de Diputats
legislatives,
per tant,
no autonòmiques,
l'abert de la Generalitat
i les forces
que el componen
doncs
queden igual
com estàvem avui,
tret d'impactes psicològics
i tret de reflexions
que lògicament
hauran de fer
tots els partits, no?
Per tant,
no crec que tingui
una incidència
directa
en aquest moment
i això
aquest dia
és l'anàlisi
políticament correcta
que pugui fer avui
el tripartit.
Però no hi ha dubte
que, clar,
els dos més tocats,
els dos perdedors
a les eleccions
a Catalunya
tret d'aquest sostre
que pugui tenir el paper
i que va
per una altra dimensió
doncs
són els dos socis
del tripartit,
els dos socis
de Montilla, no?
I del PSC
que han s'ho reforçat
però els altres dos socis
queden tocats, no?
Aleshores,
això sí,
estic segur que...
La campanya
no ha estat res espectacular
en general
però hi ha hagut
uns missatges,
unes falques, no?
fortes,
tant pel PSC
la del PSC
ha estat molt,
jo crec que objectiva
i molt objectivament
d'impacte
i la de Convergència i Unió
també,
també.
Per tant,
segur que
en el militant d'Esquerra
com deia la Mercè
fa un moment
això sí que
li ha provocat
un sentiment,
li ha arribat, no?
I el PES
de Convergència i Unió
creieu que el podrà fer servir?
És a dir,
aquests 11 diputats
seran importants,
podran condicionar el govern
o creieu que Zapatero
i els socialistes
mantindran aquesta política
de governar en minoria
com ho han fet
en la passa de legislatura
i mirar de pactar
coses puntuals
potser a dreta i esquerra
potser varien de socis
o potser
sense comptar
amb Convergència i Unió
com ho veieu?
Perquè recordem
això que deies tu abans, Mercè
que Convergència i Unió
era molt important
per la Federació Nacionalista
a aquestes eleccions
en el sentit
de poder tenir força
i poder condicionar
el futur govern espanyol.
Ho podran fer
però potser els socialistes
no volen, no?
No els truquen a la porta.
Clar, jo no soc
ni molt menys
qui ha de dir
o qui ha de deixar de dir
què han de fer els socialistes
però en tot cas
això, vull dir
Zapatero
hauria de tenir bastant clar
ha guanyat gràcies aquí
i en aquest sentit
una certa deferència
cap a Catalunya
sigui pactant
amb Convergència
l'hauria de tenir
és a dir, jo com a català
al marge del que hagi votat
o del que hagi pogut votar
me sentiria una mica ofès
si dius
jo li dono la victòria
i resulta
que se'n va tancar
un pacte
amb els bascos
no sé també això
d'aquí quatre anys
a banda que
jo crec que
que Zapatero
té quatre anys
per governar
i Zapatero
al marge
de la bipolarització
ha guanyat
unes eleccions
perquè ens ha fet creure
que el dèficit d'infraestructures
que el desgavell ferroviari
era una herència
era una herència
del passat
vull dir, Zapatero
té quatre anys
per demostrar a Catalunya
que li han donat
la victòria
i que se la mereixia
que jo crec que també
que aquest mandat
per Zapatero
serà diferent
no serà una mica
el discurs
és que el dèficit d'infraestructures
ve de les inversions
dels darrers vuit anys
del PP
vull dir que Zapatero
té quatre anys
per governar
però Zapatero
jo crec que en el fons
també sap
que té un cert deute
amb Catalunya
perquè al cap i a la fi
és qui li dona la victòria
Ramon
el pes de Convergència
i Unió
el Durant
en surt molt reforçat
que per cert
també és un element
de reflexió
en el sí
de la Federació Nacionalista
en el futur
en la pugna
per dirigir
en el lideratge
entre el Durant-Lleida
i l'Arturma
el to més moderat
vols dir de la campanya
segurament
i dels missatges de Durant
segur
Durant-Lleida
en popularitat
i acceptació política
en general
sempre ha passat
pel davant de l'Artur Mas
això és una dada
que també queda ahir
i que ara queda reforçada
per tant
i ahir ho va dir
ho va insinuar
ella està esperant
que el truquin
des de la Moncloa
i tu creus que el trucaran?
sí
és clar que sí
jo crec que
una felicitació inicial
ja ho hem fet
però
què creus que farà Zapatero?
és segur
Zapatero és un demòcrat
i per tant
el primer que ha de fer
és parlar
amb els líders
de tota la resta
partits i sobretot
i sobretot
amb el que
representa la tercera
força política
que reforça
la seva capacitat
d'influència a Madrid
no?
això amb tota certesa
ara
caldria veure
i caldria veure
quin tipus de condicions
posa
Convergència i Unió
la col·laboració
el govern de Zapatero
des de l'oci
li diu
que
ha de fer caure
Montilla
ha de desfer el tripartit
i vol eleccions
aquí després de l'estiu
seria
absolutament
infantil
pueril
les coses no van
d'aquesta manera
si es parla
de respectar
la força més votada
ja sé que són eleccions
diferents
però vamos
la força més votada
a Catalunya
ahir
de molt
de molt
de molt
va ser
el PSC
no?
encara que
òbviament
estem parlant
d'eleccions
diferents
no d'autonòmiques
però són processos
democràtics
paral·leus
de tal manera
que
tampoc
és estrictament
indispensable
Convergència i Unió
per la governabilitat
de Zapatero
no és indispensable
però jo estic segur
que ell mateix
ho va dir
el Zapatero
que vol
vol estendre la mà
vol una política
de diàleg
diàleg polític
i social
creu en l'Espanya
ahir no va dir plural
va dir diversa
em sembla
bé
doncs això s'ha de demostrar
i com insinuava
ara la Convergència i Unió
té molta feina
a reivindicar
per afavorir
els interessos
de Catalunya
si realment
ho vol fer ara
i ho pot fer
per tant
però no posen
condicions
que s'allunyen
una mica
del que seria
un pla d'actuació
política
estratègic
raonable
en aquesta legislatura
les autonòmiques
ja vindran
ja vindran
les eleccions
autonòmiques
en el seu moment
i si realment
i ara té una ocasió
Convergència i Unió
de potenciar molt
de capitalitzar
i visualitzar molt
la seva influència
per tant
ho pot rendibilitzar molt
en el futur
sense necessitat
d'anar a guanyar
en els despatxos
és el que s'ha dit
el que s'ha dit sempre
a Madrid
el que no va obtenir
les urnes
aquí a Catalunya
va ser el partit
més votat
ja ho sabem
però també tots sabem
que no estem
en règims
presidencialistes
sinó parlamentaris
i en un règim
i en un sistema
parlamentari
és el Parlament
el que realment
escull
i negocia
i pacta
la presidència
de govern
Per anar acabant
en clau més local
els resultats
de Tarragona
que ja dèiem al principi
que són històrics
amb aquesta proporció
de 4 PSC
un Convergència i Unió
i un PP
això dona molta força
als socialistes
tarragonins i catalans
abans també ho ha dit
en l'entrevista
l'alcalde Josep Félix Ballesteros
creieu que això
es pot demostrar
i que es pot fer valdre
en aquesta pròxima legislatura
en temes i en qüestions
de la que nosaltres
com a periodistes
de mitjans locals
en parlem
fa anys que en parlem
creieu que es pot arribar
a notar
que pot influir
els líders socialistes
de la demarcació
poden influir més
en aquest tema
pels resultats
haurien de
és a dir
ara de la lectura
d'aquests resultats
tothom dirà
és que són resultats
vull dir
tots els partits
que en
cas d'esquerra
cas de Convergència
han donat
han fet servir
la bipolarització
per justificar
el seu resultat
és a dir
ara són els socialistes
els que han de demostrar
que dius
bueno
vull dir
haurem o no haurem guanyat
gràcies a la bipolarització
però ara
és el moment
que els quatre diputats
del PSC
han de demostrar
que s'ho valen
més enllà
de la bipolarització
al marge d'això
això és un comentari
que venia d'abans
que també era així
una lectura més
en clau local
que quan parlem
de la bipolarització
i sobretot ara
que parlàvem
de Convergència
i del pes de Convergència
que ha incrementat
amb un diputat
si et mires els resultats
en clau local
aquí a la demarcació
de Tarragona
a les grans ciutats
això que veure
que els socialistes
han arressat
i han arressat
en percentatges
que en algunes ciutats
superen el 50%
però és que
amb ciutats
com Tarragona
amb ciutats
com el Vendrell
amb ciutats
molt grans
el PP
passa a ser
la segona força
més votada
que en aquest sentit
aquí a la demarcació
de Tarragona
Convergència
ha perdut
pes percentual
a ciutats importants
i és allò
que comentàvem abans
de dir
a veure
que això són
les eleccions generals
hi ha unes eleccions
autonòmiques
hi ha unes eleccions
municipals
i cada una
s'ha de llegir
amb la clau
de l'elecció
que és
cada vegada
extrapolar
és que ara aquí
els socialistes
són molt forts
no no
perquè a veure
si anéssim
a revisar pactes
doncs dius
a Tarragona
ciutat
la segona força
més votada
passa a ser
el Partit Popular
i el Vendrell
també em sembla
que era
amb un percentatge
descarat
un últim comentari
Ramon
sobre qüestions
més locals
més territorials
doncs home
aquí
seguint aquesta reflexió
i posant-hi noms
diria que
no ha sortit
el Raül Font
que és
el segon
diguem
de la llista
de Convergència
i Unió
a Tarragona
que tenia
algunes aspiracions
si ho sabia
que ho tenia difícil
però no
no
no
no
ha pogut ser
t'esperaves
la desaparició
d'Esquerra Republicana
però
és el que anava a dir
m'has entès
però el més fort
és que Lluís Aragonès
no tragués
l'acta de diputat
per Esquerra
és a dir
que desaparegués
aquesta opció
republicana
a Tarragona
i que
se n'anés
precisament
a reforçar
que és el primer punt
i ho he fet
de menor a major
el meu comentari
que és el punt
més important
clar
que el PSC
els socialistes
aquí traguessin
4
4 de 6
que deien ahir
les d'ahir
la mateixa
seu socialista
4 de 6
és una victòria
històrica
això s'ha de tenir
molt en compte
caldrà que l'administrin
amb humilitat
i amb democràcia
per tant
no
amb actituds
prepotents
cosa que
en un partit així
quan
en qualsevol partit
quan obté
aquesta victòria
jo crec
jo crec que
tothom
aquí ha de reflexionar
i ha de dir
si jo tinc
capacitat
d'administrar
aquesta representació
popular
doncs ho haig de fer
amb humilitat
en sentit democràtic
i amb la mà estesa
som primeres reflexions
és un unicis molt gran
en el cas d'Esquerra
és a dir
Esquerra ha perdut el diputat
i Esquerra no s'esperava
perdre el diputat
Lluís Dragones
estava convençut
que aniria a Madrid
però recordem
que Esquerra
aquest diputat
el va guanyar
fa 4 anys
ja no és un diputat històric
de dir que estava
superconsolidat
i que tenia
i fa 4 anys
ells van tenir
la gran victòria
perquè van guanyar
aquest diputat
però és que
abans de 4 anys
no tenia ningú
si el perds ara
és que el vas guanyar
en algun moment
és evident
però vull dir
hi ha diputats
que estan consolidats
al llarg de la democràcia
i que tenen
un votant fidel
Esquerra va fer
amb el salt
que va fer fa 4 anys
van aconseguir
el diputat
a Porta Aragona
vull dir que
en el fons
no se l'esperaven
però
entre dia
amb la baixada d'Esquerra
em fixava
en l'especte més humà
de Lluís Aragona
és que deixa el Senat
deixa el Senat
i no podrà continuar
fent política
i ara
no podrà continuar
fent política a Madrid
en fi
són les primeres reflexions
en el dia
de la ressaca electoral
temps n'hi haurà
per fer-ne moltes més
amb el Ramon Pedrós
amb la Mercè Ribé
i amb altres companys periodistes
gràcies
al director del Diari de Tarragona
i a la directora del Punt
a les nostres comarques
gràcies
i fins la propera
bon dia
bon dia