Seguim al matí de Tarragona Ràdio.
L'historiador i exalcalde de Tarragona, Josep Maria Recasens,
acaba de complir els 90 anys.
Malgrat aquesta edat, Josep Maria Recasens continua treballant
pràcticament a diari amb feines de recerca i d'història local.
De fet, ara està investigant aspectes relacionats
amb la problemàtica de l'aigua aquí a la ciutat de Tarragona,
un tema, per cert, de plena actualitat.
Avui l'hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
per parlar-nos, perquè ens parli d'aquestes feines d'investigació
en el tema de l'aigua i tota la feina que està fent.
Senyor Josep Maria Recasens, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i felicitats pels 90 anys.
Molt bé, gràcies, home.
Com es troba de salut?
Bé perquè continua treballant cada dia, no?
Sí, i tant.
Tinc la sort que em trobo bastant bé.
Ja m'ho dic bastant bé perquè a la meva edat,
doncs, sempre ja no puc córrer,
sinó que m'haig de limitar a fer les coses més lentament.
però encara, doncs, tinc la sort que puc pensar
i puc investigar i, bé, i m'hi passo, gràcies a això,
em passo moltes hores, doncs, diria, doncs, bé, oi?
Sabent que estic fent alguna cosa encara de, diria,
de tipus històric, certament,
però estic treballant per la meva ciutat,
vaja, d'una manera o altra,
per donar a conèixer una pila d'aspectes
relacionats, en aquest cas, amb l'aigua
i en les diferents èpoques,
el problema que sempre ha tingut,
precisament, per donar a la seva situació geogràfica,
problemes que sempre ha tingut relacionats
amb l'aigua o amb l'abastament d'aigua.
Com és que va decidir, senyor Regasens,
parlar precisament o investigar el tema de l'aigua?
Perquè li interessava a vostè especialment
o perquè vostè com a alcalde ja va viure aquesta problemàtica?
No, a veure,
jo fa temps sempre m'he interessat
en el problema de l'aigua,
no?, perquè vaig ser alcalde
i potser abans també ja no me'n recordo gaire,
però que sí que vaig passar
una època, diria,
molt crítica
amb aquesta qüestió
que va ser dels anys 80,
a la qual doncs ens vam trobar sense,
realment sense aigua,
no?, i amb la necessitat d'anar a buscar,
com ara crec que es farà,
aigua dels canols de la dret i a l'esquerra de l'Ebre,
que no dic del riu, no?,
perquè realment no era del riu tampoc, no?
però ens en vam sortir
casualment,
dic casualment,
perquè també s'interessava la indústria
i de fet el problema d'aigua de Tarragona
es va arreglar
perquè la indústria tenia molt d'interès.
No es va arreglar
per poder servir el ciutadà,
sinó per poder servir
a la indústria de l'aigua.
I això,
dins de llavors,
em consta que va ser així
per les relacions que vaig tenir
amb les diferents personalitats de l'època
per intentar
que, com a mínim, per exemple,
i poso com a exemple,
que l'aigua tingués dos preus,
un per la indústria
i un altre per l'ús de boca,
la qual cosa no es va aconseguir.
I què està investigant?
Només aquesta època dels anys 80?
No, home, no.
O altres?
No, no, no,
ara faig una història total,
diguem-ne, oi?
Des de l'època prehistòrica
fins a això,
en aquesta època del segle XX,
la segona meitat del segle XX
que va passar això.
Ja dic,
és un tema molt complex,
perquè, doncs,
totes les èpoques,
dins del temps de...
dins d'anterior,
el temps dels roguens,
el problema de l'aigua
va existir sempre a Tarragona
per la situació que estava,
la dificultat de fer arribar l'aigua
fins a la ciutat,
que estava molt més alta
que no pas tot l'entorn.
i llavors, doncs,
esclar,
es veia a conèixer bé
la llei del Sifon,
no?
I una sèrie de coses
que,
a vegades es coneixien o no,
però que,
tot i tinguent una mica
de riu aquí al costat,
que,
en l'antigüetat,
per exemple,
doncs,
rejava bastant i tal,
no es podia pujar a l'aigua
fins a la ciutat,
que l'havien d'anar a buscar,
com a mínim,
avall,
moll,
o...
o santes creus,
no?,
per exemple.
Hi ha alguna època,
pel que està investigant,
o pel que ja,
en fi,
ja té la recerca feta,
hi ha alguna època
en què especialment
va ser crítica?
La recerca feta
la tinc de quan era alcalde.
Però,
en reflexo,
de tot el que ha investigat,
hi ha alguna època
que realment ha estat
la més complicada
per Tarragona
pel que fa
a l'abastiment d'aigua?
Això és molt difícil
de...
és molt difícil de dir,
perquè a cada època,
encara que sembla
que una època
sigui més o menys,
costi més o menys,
però no es poden comparar,
no es poden comparar
les coses
perquè,
a veure,
no solament
canvien els sistemes,
canvien la gent,
el pensament,
la necessitat
de...
per què és necessitat
de l'aigua?
A veure,
no és el mateix
un ciutadà
del segle XVIII,
doncs no és igual
que un ciutadà
del segle XX,
perquè no tenia
banyeres
del segle XVIII,
no?
O no tenia dutxes
i al segle XX
tothom ja no pot passar
sense dutxes.
Per tant,
la necessitat
de l'aigua
és molt relativa
i sempre
de vent
de l'època.
De totes maneres,
es pot dir
que sempre
ha estat
un problema
de primera magnitud.
I la prova
és que tenim aquí
aqueductes,
a veure,
a veure,
a veure,
a veure si
a l'entorn de Tarragona,
que arriben a Tarragona,
no solament romans,
sinó posteriors,
del segle XVII
i del segle XVIII
de l'època
que vam portar
a l'aigua
de Puigpalat.
Ara ho tenim ben resolt, creu vostè?
El tema de l'aigua, ara a Tarragona,
ara que es parla tant de l'aigua,
del problema de l'aigua a Barcelona,
vostè creu que ja a Tarragona definitivament
tenim ben resolt el tema de l'aigua?
No, definitivament no està mai resolt l'aigua.
Definitivament.
Ja ho he dit abans, no?
És a dir, que, per exemple,
quan van portar l'aigua de la mina a l'arcabisbe
que era a principi o a finals del segle XVIII,
escolta, tu em se creia que també ja estava resolt
el problema de l'aigua definitivament.
Aquest problema no estarà mai resolt definitivament.
Però s'han de fer, en fi, cada vegada,
oi cada època necessita una solució diferent
i més adequada al moment.
Amb tot?
Potser en aquesta època fora més útil una descenaritzadora.
Si és que es pot fer d'una manera, diria,
econòmicament resulta.
És que és el gran problema de les descenaritzadores, no?
Però em sembla.
Amb aquesta recerca que està fent,
amb tota aquesta feina que està fent,
la vol publicar en un llibre?
Home, doncs, si és que la puc acabar,
ara l'altra cosa és que pugui acabar-la.
Li queda molt?
Em queda bastant.
Jo en tinc molts fòlis,
però encara em queda bastant per fer.
Però la voluntat seria poder-lo publicar, no?
Home, evidentment.
Que sí, quan un escriu una cosa sempre aspira,
oi?
Que allà pugui ser publicat d'una manera o altra, no?
I bé, no ho sé,
però a la meva edat ja no es pot dir,
doncs, que sí, que allà acabaré i tal.
Tinc nint.
Espero que em pugui durar encara, doncs,
força de temps aquesta, diria,
l'agilitat mental suficient
com per poder tirar endavant o acabar
de la manera que voldria el que estic fent.
Amb vostè ha tocat pràcticament tots els temes,
o molts temes relacionats amb la història
de la ciutat de Tarragona.
Molts temes.
D'alguns se sent especialment satisfet
de la feina feta,
o perquè li agradés a vostè especialment,
li interessés?
Home, de moment que els he fet
és perquè m'interessaven, no?
M'interessava tot cada moment la seva cosa.
És a dir, la idea,
la idea meva tot va començar
quan els primers volums
del llibre que es titula
La ciutat de Tarragona,
que van sortir dos volums.
I després, doncs, no en sortin més
perquè allà l'editor és el que es va morir,
no pas jo,
perquè era un senyor gran, no?
Però, i a més,
perquè a partir d'allí, doncs, esclar,
van sortir aquells dos primers volums
de la ciutat de Tarragona
i després de partir d'allí, doncs,
abans ja havia fet alguna cosa,
alguna altra cosa sobre la guerra del francès,
i que després vaig fer un volum important
de la guerra del francès,
que és una de les coses millors que he fet.
i després hi ha altres a Tarragona
al segle XVII i XVI i XVII, no?
I no ho sé, n'he publicat 12 o 13 o 14.
Creu que s'ha tractat bé la història de Tarragona
per part dels professionals, dels investigadors?
No, jo sóc dels que crec que la història
no es tracta mai bé.
Sempre la tracta...
A veure, vull dir que no hi ha una història objectiva,
no pot ser,
perquè el que escriu té una ideologia
o un pensament
que, vulgui o no vulgui,
fa que sigui parcial
i la faci, doncs, pensant sempre
o tenint en compte sempre
la seva manera de pensar.
Per tant, un historiador,
jo per això dic que
més que parlar d'història,
el que s'hauria de parlar és d'historiografia,
és a dir, la història que fa un historiador,
un que es diu historiador,
però que és la història escrita,
és historiografia,
potser fóra la forma més adequada
de qualificar el que en diem història.
Sí, que jo també faig historiografia,
però la faig pensant-ho,
home, a darrere,
hi ha la manera de pensar de cadascú
i vulguis o no vulguis, és així.
Jo mai no llogaria un sistema,
un sistema dictatorial,
per exemple,
com una...
El fill d'això que comenta,
senyor Requesenda,
de la manera de pensar de la ideologia,
encara als seus 90 anys,
i tenint en compte que vostè va ser alcalde
de la ciutat durant 10 anys,
seguís la política,
la política local o la política en general,
o no li interessa gaire?
Sí que m'interessa,
però mirada de lluny,
o com a observador,
eh?
No, apa, esclar,
ja no puc fer res més, no?
I què li sembla?
Home, doncs,
diria més que política,
això dels polítics és com he dit abans,
els historiadors,
els historiadors actuen d'acord amb la seva ideologia,
i és de suposar que els polítics també facin el mateix.
i ha canviat dins de l'època que jo em feia de política,
que vaig ser una materna de la política,
vull dir que jo vaig començar per ser alcalde
i vaig acabar de deixar-ho quan vaig ser alcalde.
Són 10 anys només de la meva vida.
Però penso que també ha canviat molt la manera de fer
i la manera d'actuar dins de llavors ara ha canviat molt.
Li agradava més abans en la seva època que ara?
I tant, i tant.
M'agradava més en la meva època.
Deixa'm preguntar-li, ara fa un any, aviat farà un any,
el vam veure una nit de festa,
el vam veure i el vam sentir una nit de festa
per la victòria dels socialistes en les eleccions municipals.
Sí, sí.
N'està content?
I tant, per mi sí.
Què va suposar per vostè,
la victòria dels socialistes en les eleccions del 2007?
Home, a veure, és que comencem per dir
jo no em vaig perdre cap d'elecció, eh?
Les últimes també les vaig guanyar.
El que em van desbancar va ser perquè va ser l'EU.
Home, només érem els del meu partit.
Érem 12 regidors, dels 14 érem 11.
I els altres dos van ser la balança.
Bueno, els altres dos es van passar junts,
amb la minoria.
doncs, oi?
Però em va suposar, home, jo diria que el triomf dels socialistes
va ser de dir, home, ara ja en puc morir,
no, una mica més trencada.
A veure, aquest doble ha canviat d'abans.
perquè encara per mi existeix la ideologia.
I a més, diré que la meva ideologia, com a socialista,
no té res a veure amb la ideologia socialista d'avui.
I dintre d'un partit, com el nostre o com qualsevol altre partit,
hi ha moltes tendències,
i a vegades no són tendències,
sinó que són postures personals o individuals.
Que és el que em passa una mica a mi, no?
Sóc potser una mica massa anarquista en aquest sentit,
massa individualista, no?
Però que em sé adaptar, doncs, també,
i entendre i comprendre l'altre,
que no penso com jo, tot i siguin dintre del partit.
És a dir, jo em sento socialista bastant més
que els que s'hi puguin sentir els que vull.
Es diuen que són socialistes.
Acabem, senyor Requesens.
Els seus 90 anys creu que li han reconegut prou bé la tasca
com a alcalde i com a historiador aquí a Tarragona?
Se sent vostè reconegut?
No, el problema meu no és que el reconegui.
El problema meu és...
No, el problema...
I amb això sí que l'he resolt,
és estar, diria, d'acord amb mi mateix,
oi?
Estar convençut que la meva tasca,
doncs, diria, és la que havia de ser,
i que he fet sense...
que amb l'únic objectiu que tenia
i que vaig intentar que sempre fos,
és això,
estar una mica al servei de la ciutat.
Vull dir que no em vaig aprofitar del càrrec,
ni molt menys.
i això és, per mi, la meva gran satisfacció.
Poguer avui dir...
Oi, no, és que, escolti,
avui encara he vist que, doncs,
d'una jubilació, oi?
I gràcies a la jubilació que tinc,
perquè encara...
És a dir, que gràcies a que en tinc dues
com a, diria,
militar de la República,
oi?
Que vaig a la guerra, oi?
i la que em tocava, doncs, això,
com a ciutadà i com a una altra, no?
Tenir la jove d'això que tinc.
Per tant...
Se sent satisfet, vostè, personalment?
O i tant.
I com a historiador, també?
Això no.
Com a historiador, no.
Vull dir que això no l'he fet...
Una obra perfecta no pot ser.
A més, ja ho he dit abans.
Jo he fet la història a la meva manera,
d'acord amb la meva ideologia.
Ideologia, oi?
De la mateixa manera,
doncs, que al costat meu
vindrà un altre tipus,
farà d'una altra manera.
I que, per tant,
amb això no puc estar mai content,
perquè mai no arribaré a fer les coses
tan perfectes com jo voldries.
Ara, el que es tracta és
que pugui acabar la feina de l'aigua
i la puguem veure en una publicació,
en un llibre,
que haurà estat, sens dubte,
una feina de recerca i d'investigació potent.
Sí, sí, és una feina
de recerca i d'investigació.
Però, compte, eh?
Sempre serà parcial, també.
Senyor Josep Maria Requesens,
que acabi, doncs, la feina.
Moltes gràcies per venir aquest matí
a Tarragona Ràdio
i la nostra enhorabona, també,
per arribar també a aquests 90 anys
i amb tantes ganes de treballar
i de fer feina
per la història de la seva ciutat.
Home, és que el dia que no pugui treballar
sóc com a mort, no?
Gràcies, senyor Requesens,
i bon dia.
Bé, adéu.