Aquesta setmana ve un i do, estem visitant diverses facultats,
a veure si se'ns agomana alguna cosa positiva.
Estan de trasllat, ja ho saben, estan de trasllat a Lletres
i també estan de trasllat als alumnes i professors, naturalment,
de Periodisme, Publicitat i Comunicació Audiovisual.
L'altre dia parlàvem des del bar de la Facultat de Lletres
de la dificultat que pot tenir, per alguns professors,
no per tots aquells que tenen el costum o l'hàbit de guardar
i amagatzemar tesis doctorals, fitxes...
Molt de paper, molts estris, molts records,
fins i tot un professor deia a veure si es podria endur
el seu sofà de les migdiades.
A Comunicació no ho tenen fàcil, perquè la quantitat de material
que s'ha de treure d'allà...
Anem cap a l'antic seminari, allà ens espera Joan Maria Bertran,
Ricard Lod, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Tranquil·litat, a aquesta hora del matí, m'imagino, estan fent classe.
Doncs ara sí, la majoria estan fent classe,
tot i que tenim tres alumnes també aquí amb els que parlarem de seguida
i la veritat és que estan apurant les classes fins a l'últim dia,
és a dir, que demà divendres encara hi haurà classes aquí al seminari.
Sí, perquè han de marxar ja, no?
Ells s'han de marxar abans que els de lletres.
Han de marxar ja i, de fet, els exàmens al mes de genès
faran ja a l'edifici de lletres, a la plaça Imperial Tàrraco,
que acollirà provisionalment aquests exàmens,
però ells estan fent les classes fins a l'últim dia
i, de moment, home, no n'hem vist caixes,
però ara els hi preguntarem si estan de plena mudança.
Per tant, Ricard, aquests alumnes encara ho fan en dues fases, no?
Primer passaran per lletra i després aniran a l'Avinguda Catalunya.
Exacte, les classes s'acaben demà, les classes del primer quatrimestre,
s'aniran de vacances i al mes de genès, quan hagin de fer exàmens,
aniran a lletres.
I la primera setmana de febrer estrenaran les noves instal·lacions
de l'Avinguda Catalunya i coincidiran amb els companys de lletres
que visitàvem l'altre dia també al programa.
Doncs escolta, per què no ens presentes aquests convidats que tens aquí?
Doncs mira, primer saludaré tres alumnes,
perquè a més tenen classe, m'han dit,
i han de marxar de seguida cap a classe.
Bon dia.
Bon dia.
El teu nom?
Nick Esteve.
I què? Com està el trasllat?
Ho esteu patint molt aquests dies?
Podeu fer classes fins a l'últim dia?
Sí, tot i que hi manca alguna instal·lació com és la sala d'ordinadors
o la sala d'usuaris, que no hi ha res,
però bé, no, classes de teoria, cap problema.
I esteu contents de marxar?
O tu, per exemple, a nivell personal, preferiries quedar-te aquí?
Home, a nivell personal, és més fàcil vindre aquí
que no pas a les noves instal·lacions,
però bé, sempre que es canviessis a millor, és benvingut.
Bon dia.
Bon dia.
El teu nom?
Aida.
I tu què? Com ho vius aquests dies de mudances?
Vosaltres, suposo que no heu de fer caixes,
no és com els profes,
però suposo que algun problema sí que deu haver-hi, no?
Aquests dies o no?
Home, de moment encara no, no hem tingut cap tipus de problema.
Podem fer les classes amb normalitat,
l'únic que és això, que manca la biblioteca,
la sala d'usuaris, però la resta tot normal.
Què és la sala d'usuaris?
Expliqueu-ho a la gent que ens està escoltant.
La sala d'ordinadors.
I el trasllat què?
Tu, t'agrada?
T'agrada més estar aquí a la part alta?
O prefereixes estar amb altres companys d'altres estudis
a l'Avinguda Catalunya?
A mi a estar aquí m'agrada perquè és molt íntim.
Tots ens coneixem i és com una petita família.
El que passa és que a les noves instal·lacions
tindrem més recursos,
una biblioteca en condicions,
les classes també en condicions,
i el bar també, clar, per suposat.
El bar és molt important, no?
Perquè aquí no en teniu de bar.
No, aquí tenim una màquina de cafès i prou.
I amb això de sobreviure.
I això d'estar amb altres companys d'altres facultats
també fa més gràcia
o prefereixes això una mica la intimitat d'aquí?
No, a mi m'agrada estar allà amb més gent
perquè sempre hi ha amics que coneixes
i aniràs trobant amb companys antics a l'escola
o... no sé, em fa il·lusió.
Molt bé.
Doncs saludem una altra alumna.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom?
Ai, no.
Tu què estàs estudiant?
Publicitat.
I què tal a tu?
El trasllat t'agrada?
Prefereixes canviar d'escenari o ja t'agrada estar aquí?
Home, com deia la meva companya, això és més maco, no?
És més privat, és més d'amics...
Però, bueno, sí que som una petita família
però si han de venir més amics, doncs mira, benvinguts.
A mi la veritat és que m'és una mica igual
perquè jo no sóc de Tarragona.
Per tant, anar a un lloc o anar a l'altre,
doncs mira, a l'altre té pàrquing.
Aquí ja tenim un benefici, no?
Això que comentes és important
perquè és veritat que aquí hi ha molts alumnes
que sou de fora de Tarragona,
que heu de venir en tren, en autocar o en cotxe
i que potser sí que ho teniu més fàcil
o és més cèntric al punt de l'avinguda a Catalunya.
A veure, si has de venir en transport públic,
per exemple, si vens amb la Renfe,
això sí que et queda més a prop.
Has de caminar més i has d'anar a l'avinguda a Catalunya.
Si vas en bus, doncs suposo que depèn del bus que agafis
i si vens en conxa, doncs genial.
Molt bé, ara teniu classe?
Sí.
Doncs vinga, apurar les últimes hores aquí al seminari.
Gràcies.
Gràcies a aquests tres alumnes
per haver estat uns minuts aquí.
Salutarem de seguida els professors, Yolanda.
És a dir, els responsables, els que manen.
Però abans, deixa'm, permeta'm saludar la Montse.
La Montse està a la consergeria, aquí a la porta del seminari.
I com que tu vas entrevistar l'altre dia a la Facultat de Lletres,
el Joaquim Llepes, no era?
Sí, efectivament, el cap de consergeria.
Doncs volem saludar la Montse. Montse, bon dia.
Hola, què tal, com estàs?
Molt bé, i tu?
No tan bé.
Per què?
Perquè perdo una gran família, el que deien els alumnes.
És a dir, per tu aquests alumnes
són més aviat una família i no un mal de cap.
No, gens.
Bé, alguna enrabiadeta, però bé, han sigut estupendos tots.
Tu aquí estàs en horari de matí o de tarda?
Bé, he estat als dos tors de tarda i ara estic al matí.
I digue'm així, en confiança, qui són millors, els del matí o els de la tarda?
Tots són millors, tots són bons, de veritat.
Què tal la feina aquí?
Què és ser consergeria aquí a l'edifici del seminari?
Perquè, a més, recordem que aquí ja es dona accés als estudis de comunicació,
però aquí hi ha altres coses.
Bé, està a la residència sacerdotal i aleshores, bueno, està a l'Institut de Teologia
i, bueno, hi estava, ja parlem en pasado, a la Universitat de Comunicació i Periodisme.
I el dia a dia és molt pesat?
No, no gens, molt agradable.
Sí, de veritat, amb ells he rigut molt, m'han fet participar molt en les pràctiques, els alumnes.
Ah, sí? Com? Què vols dir?
Doncs, bueno, participar com fer una rialla, ensenyar el mitjà o fer d'extra, també,
i en filmacions, bueno, en pràctiques que fan els alumnes.
I m'han fet viure coses molt boniques que no m'hagués passat si no haguessin estat ells.
O sigui que, per a mi, ha sigut molt positiu.
La veritat és que serà una pèrdua perquè és joventut, que està aquí, que això sempre anima,
i a més a més són molts estudiants i molta gent de pas, alumnes, professors, personal de la universitat,
i ara quedarà això una mica buit, no?
Doncs sí, ha estat nous projectes que no el sé, o sigui que queda bastant buit.
Ah, sí que el dia a dia serà molt diferent?
Molt diferent, totalment. Només faré lectura, lectura, lectura.
Com això està bé, també, no? Té els seus avantatges.
Doncs sí.
Escolta, explica'ns anècdotes. Com són els alumnes?
Perquè, clar, estem parlant de gent de 18, 19, 20 anys,
gent amb moltes ganes de fer, suposo que moltes coses,
gent de fora de Tarragona, com ara ens explicava una alumna.
No sé, explica'ns alguna anècdota o què tal la gent, com és?
Doncs, bueno, en general, molt bé.
Els alumnes, doncs, bueno, la part poder d'enrabiades que he tingut amb ells
eren les cadires i les taules que posaven on el pati,
on està la capelleta aquesta de Sant Pau, que és tan bonica, no?
I clar, jo els deia, vinga, recollia les taules, les cadires,
i, bueno, quan girava cua, doncs ja tornaven a col·locar.
I, bueno, allò que bé.
I, bueno, referent a la diversitat d'alumnes,
n'hi ha hagut alguns alumnes que he fet més aviat de mama,
perquè m'explicaven coses, no?
Ah, sí, també, eh?
T'han explicat problemes.
Sí, sí, m'explicaven problemes, bueno, i la veritat amb molta confiança,
i m'ha quedat una gran amistat.
O sigui, que han acabat, s'han licenciat,
i aleshores me troben pel carrer i encara me saluden
i me fan petons i abraçades, o sigui, que ha sigut molt positiu.
Farà una festa, o no? O una miqueta de celebració, o ja l'heu feta?
Ja l'hem feta.
Heu fet una mica de brindis, no? Un aperitiu.
Hem acabat amb xocolata, amb xocolata,
perquè tenia que ser una despedida dolça.
Molt bé, doncs Montse, moltes gràcies per ser-hi els profes,
ara que tens aquí, clar, ara suposo que no voldràs criticar-los,
però que els alumnes ja ens has dit que, molt bé, una gran família i els professors.
Bueno, millor que els alumnes.
Sí, home, segur?
Segur, segur, no és per res, però de veritat, eh?
Molt bé, Montse, doncs...
És un departament que és estupendo, són joves, amb ganes de treballar,
molt agradables, no tinc paraules, eh, per dir que són estupendos.
Els trobaràs a faltar.
O sigui, sempre han comptat amb mi com si fos del seu departament,
i no ha estat així, perquè no soc del departament,
i ells han actuat d'aquesta manera, i clar, m'he sentit molt arropada per ells.
Molt bé, doncs els trobaràs a faltar, ho sento molt per tu,
però, en fi, altres avantatges tindrà aquesta nova vida aquí al seminari.
Gràcies, Montse.
Gràcies a tu.
La Montse, que està a la consergeria, a la porta, a l'entrada del seminari.
Som, Jolanda, com dèiem, davant del seminari, al carrer Sant Pau,
darrere de la catedral.
És un edifici que, a més, recordem que aquest any és punt d'informació
de l'any jubilar, això ja es reflexa en una placa que hi ha situada
a l'entrada de l'edifici, i com dèiem, a partir de darrere,
a partir de la setmana vinent, aquest escenari deixarà de ser
el punt de trobada dels alumnes i professors dels estudiants
de publicitat, periodisme i comunicació audiovisual.
Al cap de tot això, al cap de la unitat predepartamental,
amb un nom llarguíssim de la unitat, que ara ens ho explicaràs,
el Bernat López. Bernat, bon dia.
Hola, què tal, com esteu?
La unitat és?
Unitat?
Ui, deixa'm-ho córrer.
Jo sempre dic estudis de comunicació, que és el que més s'entén,
i això ho entén tothom, i a més a més puc anunciar una mica
off the record, no, off the record no, perquè el micro està obert,
que probablement aviat passarem ja, deixarem de ser pre
i serem departament d'estudis de comunicació.
En fi, situar els estudis en una situació normal, com a mínim,
pel que fa al nom.
Efectivament, ho era tots els efectes, menys amb aquest nom una mica
estrambòtic, que no deixa de ser una paradoxa tractant-se de gent
que ens dediquem a la comunicació.
De totes maneres, jo, com he dit moltes vegades,
el nom no l'hem triat nosaltres.
Si ens l'haguessin deixat triar, evidentment, no hauríem agafat aquest.
I, en vistes de les dificultats del nom,
de fet, ens vam inventar una marca alternativa,
que és la marca Estudis de Comunicació.
I el departament es dirà, si tot va bé,
Departament d'Estudis de Comunicació.
Ara, la Montse, amb una certa enyorança,
deia que segurament us trobarà a faltar.
Vosaltres, el cap del departament de la unitat,
trobarà a faltar també aquest edifici,
malgrat que suposo que el trasllat de l'Avinguda de Catalunya
suposa molts avantatges?
Home, quan t'has passat set anys en un lloc tan intensos
com els que hem passat aquí,
perquè hem de recordar que aquí vam néixer i hem crescut,
és com la infantesa, no?
Tothom s'enyora de la infantesa, la nostra infantesa,
l'hem passat aquí com a departament,
i per tant, segur que enyorarem l'edifici.
D'aquí uns anys, quan passem per la porta,
ens vindran records, la gran majoria, entranyables, no?
El que sí que vull dir és que el que més enyorarem de l'edifici
és a la Montse.
I això no ho dic perquè està allà davant i per compliment,
sinó perquè jo crec que tots ho sentim,
i tots vull dir, estudiants, professorat, personal d'administració,
jo he de dir que la Montse és una persona entranyable,
que és una persona que sempre té un somriure a la boca,
i això, com ella diu, és el millor, com ho dius Montse,
que és el millor calmant i no té efectes secundaris, no?
I això realment aixeca els ànims
i és una maquineta de repartir bon rotllo,
i això ho trobarem molt a faltar.
Pros i contres del trasllat.
Tu com, en fi, des de la responsabilitat que tens
dirigint la unitat, què suposa el trasllat?
Perquè també hi ha algun contra, és a dir,
hi ha pros, segur, hi ha avantatges,
però també hi ha algun inconvenient, creieu?
Home, inconvenients seriosos no n'hi ha.
Aquí hem estat bé, hem passat bastant de fred, també.
No hem tingut queixa, la veritat,
i també aprofito per dir-ho dels nostres veïns,
l'arcabisbat, al contrari, hem tingut una relació fluida i cordial,
però t'ho miris com t'ho miris, anem a millorar,
amb unes instal·lacions noves de trinca,
unes instal·lacions que s'han fet ja pensant en el seu ús,
no com aquestes d'aquí que les vam haver d'adaptar en el seu moment.
I, per tant, la veritat és que no se m'acut cap inconvenient,
excepte, com ha dit algun estudiant,
el fet de perdre aquest entorn
i aquest escenari privilegiat de la part alta,
que és realment un luxe.
Una vegada va venir una estrangera,
una professora d'una altra universitat,
i quan va entrar aquí dintre va dir
i a vosaltres us paguen per treballar aquí?
Si hauríeu de pagar per treballar aquí.
Evidentment era broma, però no tant.
És a dir, això és un valor afegit que el trobarem a faltar,
no tant com a la Montse, però també.
I el trasllat què tal?
Perquè tot això suposo que va començar fa temps,
que culmina ara, suposo que aquesta setmana
esteu com els estudiants i professors de lletres
en plenes mudances, amb caixes amunt i avall,
perquè, de fet, vosaltres, demà és l'últim dia de classe, no?
Demà és l'últim dia de classe aquí, al seminari.
I, per tant, dilluns ja no torneu.
No, no.
Ni els professors.
Home, aquí tornarem uns quants a replegar allò...
Els quatre últims papers, no?
Sí, a fer una mica de neteja de racons.
De fet, ara tenim aquí l'Isidre i us explicarà
que la part de laboratoris es trasllada,
si no m'equivoco, la setmana vinent.
Ara s'ha traslladat biblioteca, despatxos, administració.
Fa bastanta pena entrar en els despatxos.
De fet, allò literal que entres en el despatx
i ressonen les parets, cosa que dona bastant mal rotllo.
Però al mateix temps, com que avui mateix
jo ja he anat a l'edifici nou, al despatx nou,
ja he posat l'ordinador a la taula,
ja estic obrint les caixes,
doncs la pena que tens per un cantó
crec que es compensa per la il·lusió d'un nou començament.
Ens acompanya, com deia el Bernat, també l'Isidre Montreal,
que és el cap tècnic.
És a dir, seria el Joan Maria Bertran,
perquè ens entengui la Iolàndia i els nostres uients,
seria el Joan Maria Bertran d'aquí, de la universitat.
Isidre, bon dia.
Hola, bon dia.
El vostre trasllat, pel que fa a temes tècnics,
què? Com està funcionant?
Perquè a vosaltres sí que és més complicat.
Una cosa és posar caixes, posar papers, llibres,
en fi, tot el que ha de posar qualsevol professor,
però vosaltres com porteu el trasllat?
Bé, ho portem bé.
Hem de pensar que ja som aquí vuit anys
acumulant material,
tot el material que s'ha utilitzat
per adaptar aquest edifici
als estudis de comunicació.
Doncs ara està amb un 90% en caixes
i preparat per ser traslladat.
I com encara tenim classes,
tenim un 10% encara totalment en funcionament.
De fet, abans havien estudiants
que els has agafat a punt d'entrar a classe
a fer pràctiques.
Estem parlant d'uns estudis de comunicació,
de periodisme.
Quin tipus de material per la gent que ens està escoltant,
que no té res a veure en aquest món?
Estem parlant també d'estudis de ràdio,
de platós de televisió
i, per tant, de material,
de càmeres, de micròfons.
Clar, aquí hi ha una gran quantitat
de material que s'ha d'utilitzar.
Efectivament.
En volum seríem parlant
aproximadament de quatre camions,
però en concret, en coses,
aquí teníem un plató de televisió complet,
teníem un estudi de ràdio, com bé saps,
també complet,
i tot el maquinari afegint, no?
Sales d'informàtica,
sobre uns 100 ordinadors,
sales de muntatge de televisió,
sala de muntatge d'àudio per ràdio,
en fi,
quatre camions amb material.
El trasllat que s'ho posa de millores,
tècnicament, eh?
Per on des d'aquest punt de vista tècnic?
Bé, aquí l'edifici és preciós,
com avançava el Bernat,
i hem adaptat a l'espai
a les nostres necessitats.
Aquest és un edifici pensat per l'oració
i la meditació, i nosaltres l'hem canviat
per fer televisió, ràdio, premsa escrita,
publicitat, millores.
Doncs passem de tenir un plató,
que tenim un espai de 35 metres quadrats,
a dos platós,
un d'ells de 100 metres quadrats
i un altre de 85 metres quadrats.
Tindrem també un estudi de ràdio
realment important,
i tot això aprofitant al màxim
la tecnologia que tenim,
però ampliant,
millorant el que tenim,
i, evidentment, equipant
aquest segon plató
de què parlava, no?
Això vol dir també en la pràctica
que hi haurà una...
d'alguna manera l'oferta als alumnes,
des d'aquest punt de vista d'estudis
i des del punt de vista tècnic,
també podrà millorar.
És a dir,
podran rebre millor formació
de la que podien rebre aquí,
a vegades, amb alguna limitació.
Sí, sí, en efecte.
A veure, nosaltres estem molt contents
del nivell de qualitat
que estem donant a la docència,
però teníem una limitació estructural.
Això ens permetrà
pujar el nostre sostre
i poder ofertar
la màxima qualitat, no?
I les obres com van?
Perquè al Bernat no l'he preguntat,
perquè ja se sap que quan hi ha
noves construccions
o trasllats d'aquests,
en fi, com quan fem obres a casa,
això de les obres fins a l'últim minut
estareu patint perquè tot estigui a punt,
perquè començarà tot això el febrer, no?
És a dir, hi ha el parèntesi del mes de gener,
que és període d'exàmens, no?
I al febrer comenceu.
Creus que estarà tot a punt?
Bé, com tu has dit,
aquest parèntesi,
en realitat per nosaltres no existeix,
estarem treballant tot el gener
per tenir-ho tot a punt.
Tenim els despatxos muntats,
això vol dir que els professors
podran començar a preparar les classes
i els exàmens,
això és una notícia que als alumnes
els encantarà saber-ho,
i nosaltres tenim un mes
per acabar,
que serien les obres,
que com qualsevol obra
és un caos controlat,
però no deixa de ser caos,
encara falten coses a posar a les parets,
portes,
i sobretot instal·lar
els platós de televisió
i a l'estudi de ràdio.
Clar, perquè la dotació tècnica
segurament serà el més complicat,
no?,
d'instal·lar a última hora.
Sí, sí,
realment són equipaments
molt complexes,
vosaltres mateixos
sabeu la complexitat
que porta una emissora de ràdio
tecnològicament parlant,
doncs nosaltres tenim
una ràdio,
una televisió,
un diari,
clar,
estem formant els nostres alumnes
en tots els perfils
en l'àmbit de la comunicació.
Entre els nostres convidats,
mentre van sortir
d'entrar en alumnes
que deuen ja marxar de classe,
que per això jo pensava
que avui ja no faríeu classe.
Enric, bon dia.
Hola, què tal?
Bon dia.
L'Enric Castelló
és un dels professors
que està donant classes aquí
des del principi,
a més, em sembla, no?
Bé,
justament des del principi,
al principi no,
però des del segon any,
aproximadament, sí, sí.
Escolta,
i tu també te'n vas
amb una mica
amb la llagrimeta al cos?
Sí,
sobretot com hem dit abans
per la Montse,
perquè per als professors
ha sigut una persona
inoblidable, no?
I el que volia dir
és que no serà tan fàcil
desfer-se de nosaltres
perquè és molt fàcil
passar pel seminari
i entrar a dir-li
hola,
adeu,
com estàs?
I la veritat és que ho farem.
Ho farem.
De fet,
n'hi ha estudiants
que ja ens han llicenciat
que de tant en tant
passen a veure-la.
Cosa que ja...
No passen a veure els professors,
passen a veure la Montse.
A saludar-la.
Com estàs?
com va tot?
I bueno,
per això que sí que la trobarem
molt a faltar.
I en general,
per l'edifici,
doncs,
té un cert encant
i està molt ben situat.
El que havíem comentat
de la part alta
que és com una mena
de plató exterior
que han utilitzat
els estudiants
en les seves produccions.
Això costarà més
perquè, de fet,
des d'aquell edifici
n'hi ha una pujada
important
i amb les càmeres
no sé fins a quin punt
agafaran aquesta pujada.
L'Enric Castelló
és un dels professors
que està aquí
a la unitat predepartamental
de comunicació.
Per cert,
Bernat,
quants professors
i quants alumnes
esteu aquí?
La comunitat
a dia d'avui
aquí quants n'hi ha?
Abans de respondre
a la teva pregunta
puc fer un aclariment
per l'audiència.
Sí.
Aquí el Ricard,
que és un gran professional,
està fent molt bé
el paper del periodista
despistat,
però l'audiència
ha de saber
que el Ricard
és professor de la casa.
És professor associat
des de fa tres anys,
si no recordo malament,
i per tant
ho fas molt bé,
Ricard,
això de fer-te el despistat.
No cal que facis la pilota.
Però ho dic
perquè el Ricard
està bastant al corrent
de...
Professor exigent, a més.
Exigent, exigent.
Com ha de ser.
A veure,
la pregunta era
quants professors
estem aquí
i quants alumnes?
Alumnes,
jo crec que la comunitat
completa
comptant professorat,
alumnat,
estem al voltant
de les 500 persones,
evidentment no totes alhora,
perquè si no malament rai,
però que pololem
per aquí al llarg del curs
unes 500,
de les quals
posem 400 i escaig,
430 o 440
són estudiants,
i una seixantena
de professorat,
PAS,
personal auxiliar,
per tant,
home,
una comunitat considerable.
Escolta,
Enric,
i el tema trasllat.
Parlàvem amb l'Isida
des del punt de vista tècnic.
Vosaltres,
els professors,
tu, per exemple,
quantes caixes
has fet al teu despatx?
Jo he fet 15 capses,
perquè tenia molt de material,
molts llibres,
molt paper,
molta cosa que he tirat,
de fet,
he omplert un parell
de containers de paper
i bé,
la veritat és que un trasllat
sempre és una mica
una mica de sori,
però ja ens estem instal·lant
en el nou edifici,
hem portat ja
totes les capses cap allà
i ara doncs
és posar-se.
Has vist el teu nou despatx?
Sí,
l'he vist
i la veritat és que
és una mica més petit
del que tenia ara,
però estarem molt millor
perquè les taules,
el mobiliari,
en general,
i la calefacció
que és molt important
perquè aquí
un dels problemes
d'aquest edifici
és que té els ostres
molt alts
i és un edifici antic
i llavors es nota,
es nota,
fa fred.
Ara sonen les campanes,
això ja no ho tindreu,
eh?
Això també no ho tindrem,
que la veritat,
doncs,
no cal saber
si fas tard a l'aula o no
perquè quan estan sonant
allò a les 12,
doncs ja saps
que has d'entrar,
no?
Això de conviure
a partir del febrer
amb altres professors,
amb altres estudiants,
amb altres estudis,
és a dir,
formar part d'un campus,
el Campus Catalunya
de la universitat,
quins avantatges,
creus,
que pot reportar
pels alumnes
i per vosaltres
com a professors?
Bé,
jo crec que en general
com a comunitat
ens haurem de socialitzar
una mica
i estarà molt bé
perquè això d'alguna forma
pot establir sinergies
amb altres estudis.
De fet,
ja hem fet la primera visita
i hem vist,
per exemple,
allà està la gent de dret
i déu-n'hi-do
la diferència
que hi ha entre els estudiants
de dret
i els nostres estudiants,
quan els veus dius
i això està bé
perquè aquesta diversitat
d'alguna forma
els estudiants
jo crec que també
la poden aprofitar
i veure altres tipus d'estudis,
altres models
també de fer universitat
que també són positius
i en general
pensem que crearà sinergies
i tant pels professors
com els estudiants
serà una cosa molt positiva.
Donarà també més
sensació d'universitat
perquè vulguis que no estar
en un edifici,
una mica sols
en aquest sentit
doncs
en aquest sentit
penso que ha pogut ser
un dels factors
que ha estat
ens hem aïllat
en certa manera
i això
doncs
ho podem arreglar
ara perfectament.
Creus que hi haurà
un abans i un després
de la data de demà?
Completament.
Jo crec que això
és un moment històric
per als estudis
i en general
també per a la universitat
i ho anem a notar
jo crec
en clau positiva
és a dir
això
va dinamitzar molt
els estudis
ens situen
al campus
Catalunya
que està també
molt cèntic
tot i que no sigui
la part alta
i sobretot
per a les infraestructures
que tindrem allà
anem a poder fer coses noves
i explorar
també
noves tecnologies
perquè allà
doncs estem reequipant
també
i això està força
interessant.
Bernat acabem amb tu
hi haurà un abans i un després
tu creus?
La comunitat
tens la sensació
que professors
alumnes
el personal
de la casa
té aquesta sensació
que amb el trasllat
i amb l'estrena
de les noves instal·lacions
en fi
es donarà un salt
qualitatiu
importantíssim?
Seguríssim
seguríssim
jo crec que
jo personalment
tinc una impressió
d'un final d'etapa
i de l'inici
d'una nova etapa
les mudances
ja ho tenen això
perquè l'espai físic
on un viu
i treballa
em sembla que no
però
té una importància
enorme
sobre les percepcions
sobre els estats d'ànim
sobre els projectes
que pots desenvolupar
jo crec que
és el que he dit abans
aquí
hem sortit
de l'ou
de la closca
i tal com deia ahir
el rector
en un acte
estem deixant
en darrere
la closca de l'ou
i ara
ja no som el pollet
sinó que
volem ser el pollet
el pollastre
aquesta metàlfora
el gall
el gall
el gall
que espero que no sigui
el gall de Nadal
però
sí
volem
aixecarem
aixecarem el vol
i realment
tota la
tota la gent
que pugui
i des d'aquí
ja convidem
a la ciutadania
doncs
a acostar-se al campus
perquè en definitiva
són instal·lacions públiques
tota la gent
que s'acosti allà
veurà
que
és una altra cosa
diferent
lluminositat
espai
equipaments
tecnologia
jo crec que allà
encara farem
encara formarem
millors periodistes
millors publicitaris
i a partir
si tot va bé
a partir
d'octubre del 2009
començarem a formar
comunicadors audiovisuals
que era una assignatura
mig pendent
perquè aquí
seria molt llarg d'explicar
però mig ho fem
mig no ho fem
a partir del setembre
ho farem
toquem fusta
perquè
tot això
encara està
per aprovar
en els òrgans
la Generalitat
etcètera
però tot apunta
que podrem tenir
formació en comunicació audiovisual
amb la qual cosa
tindrem
la triada
periodisme
publicitat
comunicació audiovisual
a les comarques
de Tarragona
mirant el futur
acomodem aquesta connexió
som a la porta
d'aquest edifici
immens
d'aquest seminari
qui tancarà la porta?
per una mica
de llàstima
això
la porta no es tancarà
que això és l'Església
l'Església té més de 2000 anys
d'història
l'Església no la tanques
no la tanques
d'un dia per l'altre
sens dubte
a més l'arquivist
va ja ha anunciat
que té projectes importants
per aquesta part
de l'edifici del seminari
que ara ocupen els estudiants
i professors
de comunicació
de la URB
Enric
que vagi molt bé
la mudança
doncs que vagi molt bé
i mira
aprofitem la vinentessa
per donar allò
felicitats a tots
en aquestes dates
que venen
i doncs això
que la gent
doncs aprofiti
per descansar
i passar-s'ho bé
molt bé Enric
doncs gràcies
a l'Enric Castelló
Bernat
gràcies
i molta sona
en aquesta nova etapa
bon any a tothom
gràcies al Bernat López
el cap de la unitat
departamental
de comunicació
de la URB
i gràcies també
a la Montse
i als alumnes
i en fi
a tota la gent
que ens ha atès
aquests minuts
en directe
aquí a la sintonia
del matí
de Tarragona Ràdio
perquè el que volíem
també és recordar
que això
que a més dels estudiants
i professors
de la facultat de lletres
que han estat
durant tants anys
a l'edifici
de la plaça imperial
n'hi ha d'altres
com aquests
del seminari
que també estan
fent la mudança
i encara podíem
recordar Iolanda
que també
les estudiants
els estudiants
i les professores
d'infermeria
que els tenim aquí
molt a prop
a l'Avinguda Roma
també estan
de mudança
i també faran
el trasllat
en les properes setmanes
al campus
de l'Avinguda Catalunya
Tot ple de camions
Gràcies Ricard
Joan Maria Bertran
a la part tècnica
Hem parlat d'aquesta història
en breu en el temps
dels estudis de comunicació
Ara parlarem
d'una altra història
de la ciutat de Tarragona
dels bombers
150 anys
treballant-hi
a la nostra ciutat
En parlarem
amb l'historiador
i bomber
Josep Ferrer
que aquesta tarda
presenta el seu llibre