Ara són dos quarts d'una del migdia, nou minuts i mig.
Aquests darrers dies a la ciutat de Tarragona s'ha celebrat una jornada
titulada Canvis i reptes, junts cap al futur organitzava el Col·legi d'Infermeria
amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya,
el Consell General de la Infermeria i Caixa Tarragona.
S'han parlat de moltes coses i sobretot el que s'ha volgut és copsar,
oferir una radiografia de quina és la realitat.
Anava a dir d'aquestes professionals, però és que cada cop hi ha més homes
que també s'incorporen a una professió que cada cop té més competències
i més en responsabilitat.
Ens acompanya Olga Salas, és la presidenta del Col·legi d'Infermeria de Tarragona.
Olga, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Aquestes trobades sempre són bones.
Sí, i gràcies per convidar-nos i poder parlar i expressar les nostres inquietuds
i tot el que ens passa al col·lectiu.
Inquietuds que d'entrada parteixen de que cada cop més,
no ara de cop i volta, a cop de llei, resulta que teniu més competències,
sinó que és una professió que ja fa molts anys que teniu moltes competències
i que feu moltes coses.
Sí, moltes coses i jo, que ja soc una miqueta gran, hem fet moltes de coses.
Sembla ser que els practicants que llavors se parlaven de poble
feien tantes coses com fan ara,
perquè érem la persona de referència de la població en aquell temps.
Per tant, l'infermera és la persona de referència de la població.
En els últims anys, tal com està evolucionant el sistema públic de salut,
les infermeres cada cop teniu més responsabilitat com a pont,
m'atreviria dir, però sobretot com a agents de salut comunitària.
No és allò de la infermera que puntualment li pot mirar la pressió a un malalt
o pot recomanar un medicament o portar un control determinat a un diabètic.
Vull dir, sou autèntics agents de salut comunitària.
Sí, perquè fem atenció sanitària integral al pacient.
Fem educació sanitària.
L'infermera està en totes les etapes de la vida,
des que neix fins que es mor una persona.
Sempre, tota la vida, s'hi trobaran una infermera.
Mira, jo et proposo una cosa, Olga.
A veure, una infermera, avui que hi ha les infermeres i alguns infermers,
perquè també hi ha nois, només parlem de noies,
però és que continua sent la majoria.
La majoria, sí, hi ha un 13% d'infermers.
Doncs ja és molt, tenint en compte que no hi ha molta.
A veure, hores d'ara, avui, a la nostra demarcació, a la nostra ciutat,
quina feina pot estar fent una infermera?
Per exemple, mira, com si fos un concurs de la tele.
Pot haver-hi una infermera a un centre d'ensenyament de secundària
explicant educació sexual, alimentació i tot un seguit de coses a joves alumnes.
Sí, això és el que se'n diu la salut a l'escola.
Molt bé. Això ho fan les infermeres.
Això ho fan les infermeres.
Vinga, ja tenim una cosa.
I no solament, a part de donar consells,
és important que els adolescents s'obrin
i tinguin una persona que puguin parlar amb ella
i orientar-los una mica, no?
Això ho fa la infermera.
A aquesta hora, probablement, hi hagi una infermera
atenent un quiròfan en una intervenció quirúrgica.
També.
Pot haver-hi una infermera que estigui, doncs,
posant remei a una ferida, traient uns punts de...
Sí, són els d'atenció primària que fan les cures directes,
les espontànies i el que ja hi ha programat de cada dia.
Pot estar, en aquest sentit de programació,
doncs, controlant les diabetis, una malaltia crònica.
Les diabetis, les cròniques.
Què més pot estar fent una infermera ara?
És que t'ho dic per això, eh?
Perquè, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Està a planta un hospital, òbviament.
Està a l'hospital a la planta,
està a urgències,
està drogodependents,
està...
De tot, eh?
De tot.
Està en tenim d'enfermeres
que estan legal i forense.
els gabinets aquí a Catalunya encara no en tenim d'infermeres.
Nosaltres l'any passat vam fer un curs d'enfermeria...
Encara no en tenim aquí.
De legal i forense, no.
Però a Madrid hi ha...
Sí que n'hi ha d'infermeres i bones, a més a més.
Infermeres especialitzades en malalts terminals,
amb l'acompanyament de la mort,
amb el procés de dol dels familiars,
també preparades i que també,
quan estan fent la seva formació acadèmica,
es contempla com una matèria.
Es contempla com una matèria d'acompanyament.
És que l'enfermera està en totes les etapes de la vida.
Quan neix, que està la llevedora,
que és una infermera especialista,
després tota l'adolescència,
tot el procés aquest,
fins que arriba a l'edat de procrear, no?
I llavors també la porta tot el procés
i després l'edat adulta, la menopausa...
Vull dir, en totes les etapes de la vida està...
Olga, ens hem deixat l'assistència domiciliària,
que també...
Bé, això comporta l'atenció primària.
Per això, déu-n'hi-do.
Bé, la llista és llarguíssima.
És que diu, no, no, clar,
la infermera jo només la contemplo
perquè jo afortunadament només vaig al cap de tant en tant
o alguna vegada que em van operar
hi havia una infermera al quiròfan.
No, és una professió que, a més a més,
ara podrà també receptar medicaments.
Sí, això ja està portat molta controvèrsia
perquè, bé, receptar no és sols...
Prescriure.
La llei que teníem abans
d'usos racionals de medicaments
era d'alguna manera més permissiva,
era més elàstica que no tan restrictiva
com aquesta nova que van fer.
És a dir, que les infermeres ja podrien, doncs,
recomanar o prescriure abans?
Bé, el que estava abans era...
Estàvem en una situació de legalitat.
Per exemple, el metge podia posar
no l'atil, si precisa,
i tu valoraves si precisa o no precisa.
Això us deixa en una situació complexa
si hi havia algun problema després?
A veure, però com que estava ordenat així,
doncs tu podies valorar-ho.
Ara, els únics prescriptors
són els metges i els odontòlegs,
per tant, tu no pots posar ni si precisa,
perquè no pots valorar
en aquesta situació.
Estem posant vacunes diàriament
i quan les campanyes de la grip
no posem a cents, hi ha mils,
si no ve cadascú amb la seva recepta,
vull dir, no...
I ho estan fent encara, eh?
Perquè no s'han col·lapsat
i perquè el ministre que hi ha ara
ha entrat amb la raó
i s'ha negociat
i esperem que properament
ja tindrem l'article aquest
que es necessitava
per poder treballar amb seguretat.
Perquè, a veure,
el que està clar és que
si tu estàs treballant
amb inseguritat jurídica,
a part de la pressió assistencial que tens,
si tens un problema
del caire que sigui,
vull dir, hi ha una denúncia,
si tu estàs fent alguna cosa
que no et pertoca
i no estàs coberta legalment,
llavors, clar,
te poden acusar d'intrusisme.
I al final acabes
per no prendre decisions.
Clar.
Perquè no et pots arriscar
la teva vida.
Jo l'entredia explicava
amb la roda de premsa
el que va passar
amb un farmacèutic,
en mi meu,
que es va operar
i per la nit necessitava
un calmant
i l'infermera
no l'hi posava.
I va dir,
a veure,
si no va el metge,
enviaré la meva dona
a la farmàcia
que busquen i me la posaré
perquè, vull dir,
són anècdotes
que, clar,
el que no pot ser
és que un pacient
tingui dolor
i tu no l'hi puguis posar
d'inmediat
perquè en aquell moment
qui està allí
les 24 hores del dia
això sempre és una infermera.
Aleshores,
clar,
això no ho faran
les infermeres,
a veure,
no ho faran les infermeres
de deixar un pacient desatès,
però...
Fins a quin punt, no?
No poden...
Això no és fàcil de resoldre.
Ara,
no fa gaire
va haver,
doncs,
un parcans
en un lloc,
com un centre
d'assistencia primària,
no a Catalunya,
eh?
Va haver un infart,
va arribar el pacient,
doncs,
no hi havia el metge
que va tardar dues hores
a tornar
perquè estava fent ruta
de domicilis,
no?
I l'infermer
que hi havia allí
el va atendre,
doncs,
li va posar
la medicació necessària
i el va recuperar
i després,
a veure,
si no actua així
l'infermer
en aquell moment,
què passa?
Al cap de poc temps
no hi ha un mort,
n'hi ha dos.
perquè el pacient
no ho compta
i l'infermer
tampoc
perquè com no fa res
la família
se'l carrega,
vull dir,
és dur això,
eh?
Aleshores,
Olga,
ara com queda
aquest assumpte
en el tema
d'ara per ara?
L'assumpte
dels medicaments
i de prendre
de fer una valoració
i prendre decisió
d'administrar un medicament.
Ara per ara
estem en situació
d'il·legalitat.
Ara,
en aquest moment,
avui.
avui suposo
que estem a punt
ja
que surti
la modificació
de la llei.
I amb aquesta modificació
com quedareu?
Home,
podrem quasi
d'alguna manera
prescriure
o recomanar
uns 200 medicaments.
Nosaltres
està demostrat
perquè
quan
parlem de coses
i de fets
el que fem
és posar-se
a fer un estudi
però ràpid,
no comissions d'aquestes
que tarden i tarden
i quan s'arriba
a una conclusió
ja ha passat un munt de temps.
No,
com que volem
que les coses funcionin
doncs fem un estudi ràpid
i ho fem a nivell nacional
perquè tenen uns equips fantàstics.
Llavors,
es va fer un estudi,
es va començar
a preparar
a veure
on estaven intervenint
totes les infermeres
i vam trobar
que en 197 intervencions
l'infermeria
estava
prescrivint.
Per tant,
es tracta de fer
el que heu fet fins ara
però amb una cobertura legal
que és el mínim
que podeu tenir.
Jo he estat fent
assistència domiciliària
tota la vida
o molts anys.
A veure,
una úlcera de Covid
o una malaltia
no sé,
qualsevol ferida
que el metge posava
el volant a domicili
i tu anaves allí
a valorar.
Clar,
valoraves
la ferida
i el que el pacient
necessitava.
Tenies,
jo apuntava
amb un paper
el que necessitava.
La pomada,
el que...
I llavors,
la família
tenia que anar
a l'ambulatori
a fer la recepta.
Ja estem parlant
de la pèrdua de temps
de la pròpia família,
del professional...
a l'ambulà.
Aleshores,
què és més efectiu?
Qui està prescrivint això?
Sí,
perquè a més,
el metge
que ha de fer
aquella recepta
hi creu
fermament
en el que ha fet
la infermera.
Per tant,
és una mica absurd,
no?
Bé,
és absurdíssim
perquè l'únic que fas
és...
Allò que es diu
optimitzar recursos
ho podríem aplicar
tant, tant.
A veure,
si jo soc responsable
per anar
i valorar i tal,
per què no puc
fer la recepta
en aquell moment?
Digues com
que diguin recepta
o diguin ordre
o diguin el que vulguin,
no?
L'important
és facilitar
a la població
tot el que estem fent.
Per tant,
Òlgar,
estem en un procés
d'un pur tràmit burocràtic
i el tema està resolt,
com aquell que diu,
no?
Jo, mira,
ja he portat
totes les al·legacions
al borrador
de l'ordre ministerial
i jo crec que això
està ja a punt,
a punt,
a punt,
a punt.
I estem optimistes
perquè, a veure,
el que necessitem
és nosaltres
quan va sortir
la nova llei aquesta
vam posar a treballar
amb un equip jurídic
competent del tema
i que van estudiar
a fons la llei
i llavors, clar,
estàvem en una situació
irregular
i fent intrusisme
i, clar,
no podem tindre
240.000 professionals
al país
fent intrusisme.
No, no,
és una situació
que no es pot mantenir.
És treballar més
amb una pressió afegida
que dius,
home,
l'únic que em faltava
tenir por d'actuar
perquè després jo
dins de la Marlegal
estigui actuant correctament.
Jo ho he fet
de fer sutures
i fer el que sigui
en el meu temps,
no?
i ara que en aquest moment
hi hagi coses
que són fàcils
perquè ho tens,
ho saps fer
i estàs capacitat
per fer-ho.
Però escolta, Olga,
tot aquest camp de treball
d'actuació que teniu
amb una ràtio
que és bastant
justeta aquí, no?
Doncs a Tarragona
sí,
hi ha una ràtio
molt baixa.
Estàveu per sota
de Múrcia?
No,
Múrcia està per sota.
Per sota de Tarragona,
exacte.
Recordo que ara
vam estar reunits
tota l'organització
col·legial i jo vaig dir
tinc els ratis més baixos
i el de Múrcia va contestar
no,
no tengo yo.
per 10 o 12 infermeres, no?
A Catalunya estem...
Quina és la ràtio
que tenim aquí?
A Catalunya ara estem
en 580
i escats
infermeres,
per tant,
de 500
a 200
a 200
menys.
Per cada 100.000 habitants.
A veure, diuen,
estem en un moment bo
de fer moltes coses,
de ser positiu
i estem agraïts
a la consellera de Sanitat
perquè és
el tema de la percepció
i molts temes
els ha encetat ella
i han parlat
d'infermeria
i tal.
Però, clar,
sí que el tema
l'arrestarem
de fa molt de temps
però s'ha de posar
solució.
Tot aquest tipus
de posar temes
damunt la taula
és per millorar el servei,
no té altre objectiu.
Clar,
i a més a més
perquè les nostres infermeres
el que han de tindre
és una bona salut.
Home,
si el que cuida
no es cuida
és malament, eh?
I si estressem
les infermeres...
A veure...
Hi haurà res pitjor
que una infermera
estressada, Olga,
o...
Jo t'ho dic una cosa, eh?
A veure,
fora del sistema,
vull dir,
jo estic al despatx
i me venen infermeres,
em fan molta pena
quan arriben
els 40 i pico,
quasi 50 anys,
i a vegades
diuen que jo no sé
quan me'n vaig
si ho he fet tot,
si ho he pogut fer tot,
si m'he desconegat alguna cosa.
I se't posen a plorar
a vegades, eh?
Són professions
que treballes
en material sensible
com són els éssers humans,
no pots prendre
tu com una altra cosa.
O bé,
quan te diuen,
me pregunten,
jo me podré jubilar
als 60 anys?
Quan t'heren 50 anys
i me pregunten
això,
a mi me fa molta pena.
Una cosa és que
un se vulgui jubilar
anticipadament.
és l'esgotament, no?
Però que no estigui
motivat per continuar,
també,
i molta gent
abandona
amb aquesta franja
d'edat.
No tenim,
no en sabem
quants,
per exemple,
però que hi ha
una davallada
de persones
que se queden a casa.
És una llàstima, Olga,
perquè l'experiència
en aquest ofici,
com a molts altres,
és fonamental.
L'experiència,
diguem-ne,
a nivell de pràctica
professional,
però també
la intel·ligència emocional
que poden aportar
aquestes infermeres
veteranes,
és una llàstima
que es perdi, no?
Però que estiguin així
cansades,
a veure,
jo ho visco,
llavors, clar,
quan ho transmeto,
que és la meva obligació,
no?
Posar-ho...
Clar.
A veure,
més optimista que jo,
no sé,
ni la conselleria,
ni...
Poden haver infermeres
tan optimistes com jo,
però més,
no, eh?
No, no,
d'això
s'estim convençuts.
I que s'estimen
a la professió
igual,
potser sí,
però més,
no ho sé,
si n'hi ha alguna, no?
i que ho veus,
però, clar,
el sistema sanitari
m'importa,
i m'importa també
la salut dels professionals,
i m'importa
la seguretat jurídica
d'aquests professionals,
i això és importantíssim.
I hi ha una altra qüestió,
parlàvem de les veteranes,
les joves, a més,
assistiran a la conversió
dels seus estudis
en una llicenciatura universitària.
Això està molt bé.
Home,
a veure,
una professió avança
quan avança
acadèmicament.
La seva formació acadèmica,
clar.
I el reconeixement
i prestigi social,
també.
A veure,
jo penso que
del prestigi social
com a població
el tenim,
no en tinc cap dubte.
La població
ens reconeix.
El que passa
que, clar,
a vegades
hi ha agressions
perquè potser són les formes
perquè un
també està cansat
i a vegades
no pots atendre
tot el personal.
Sí que cada vegada
és més conflictiu,
cada vegada
hi ha més gent,
s'exigeix més.
Sí,
el sistema sanitari
està més ple,
com si diguéssim.
però, a veure,
jo l'altre dia
vaig tindre
una reunió
amb unes llevedores
d'un hospital públic
que me van dir
és que jo
estava desesperada
perquè hi ha dies
que fan
en 24 hores
17 parts,
cosa que feia
molt temps
que no es feia.
17 parts
en 24 hores?
Algun dia, no.
Algun dia, no,
puntualment,
com una, diguem,
una xifra extraordinària.
És una xifra extraordinària,
això, no?
Però, clar,
amb una llevedora,
encara que hi hagi
una infermera de suport,
és molt poc.
Això és una xifra...
Qui hagi parit
i qui hagi assistit
un part ja veu
que és poc, això.
És límit, no?
Aquesta xifra
no és tots els dies,
afortunadament,
però s'ha de tindre en compte
que...
A més, la llevedora
no només assisteix a parts,
sinó que fa els seguiments
dels embarassos
i després...
Sí, però quan està
la llevedora de primària
és la que fa
l'educació maternal,
la que segueix
tot el procés
fins a arribar al part.
Però estic parlant
en aquest sentit
de l'hospital
quan la dona va a parir.
Sí, sí.
Clar, hi ha molta...
O sigui,
molta incorporació
de personal de fora.
Hi ha molta immigració
que van a parir
i això ha fet disparar
les xifres, no?
El que és la natalitat
s'ha disparat justament
amb aquests nouvinguts
que tenen més criatures
i que també, doncs,
ara no tant,
però que al començament
també implicava
un sobresforç
per part de la infermeria
en quant a xoc cultural.
I encara ara.
I encara ara, eh?
És un tema pendent, també.
Perquè la gent venen...
No se'n parla gaire,
però caldria parlar-ne, potser.
Hi ha molts problemes
d'integració
i la gent ve
i continua venint
i tots aquests que venen...
O sigui,
les que estan...
Fa temps que estan aquí
és una cosa,
però els que continuen venint
o que fa dos dies
que estan aquí
van a parir...
Hi ha una sèrie de perjudicis,
el xoc cultural,
vull dir,
a vegades,
per temes culturals,
com dèiem,
o religiosos, no?
A l'hora de l'atenció
a les dones.
L'infermeria és un col·lectiu
que és molt sensible a tot això,
se preocupa,
se forma,
però els altres també,
quan venen,
també d'alguna manera,
doncs hi ha que atendre'ls ràpidament.
No sé si hi ha alguna cosa més
que ens deixem als tinders.
I tant que ens deixem coses,
perquè és parlar de la professió,
el que passa que el temps
ja saps tu que sempre s'acaba,
però la sort és que l'Olga
és una persona,
a banda d'optimista,
molt activa
i que sempre que la convidem al programa,
doncs mai té un no per nosaltres,
la qual cosa li agraïm,
perquè d'alguna manera
ens transmet les inquietuds,
la feina i el dia a dia
d'unes professionals
en què jo no diria cada dia,
afortunadament,
perquè estem tots molt sants,
però sí que de tant en tant
tenim contacte
i la veritat és que és una professió
que cada cop tindrà més contacte
amb la població en general
perquè, com deien,
ja esdevindran els primers agents de salut,
no hi ha dubte, Olga.
Moltes gràcies
i que, bueno, això,
que som el pilar bàsic de la sanitat
catalana i espanyola
i del món, eh?
Ens anirem a retrobar.
Moltíssimes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.