Passen pràcticament set minuts a dos quarts onze del matí.
Aquí estem al matí de Tarragona Ràdio,
abordant ara qüestions, temes de política,
de política de partit.
Volem parlar d'Esquerra Republicana,
del procés precongressual.
Ja saben que el proper mes de juny
hi haurà el Congrés d'Esquerra Republicana
i de moment ja amb diversos corrents interns
que han anunciat les seves respectives candidatures
i propostes per dirigir el partit en república
en una propera etapa, en l'etapa de futur,
que començaria precisament a partir del Congrés Nacional
del mes de juny.
Avui en volem parlar,
ara que fa just un mes de les últimes eleccions generals,
avui en volem parlar,
repassar aquesta situació general d'Esquerra Republicana
amb el president regional del Camp de Tarragona,
el president regional d'Esquerra aquí al Camp de Tarragona,
el senyor Lluís Aragonès.
Senyor Aragonès, bon dia.
Hola, bon dia.
Ha passat un mes d'aquelles eleccions
que d'alguna manera han desencadenat
tot aquest debat interne Esquerra Republicana.
A dia d'avui, com veu tots aquests moviments,
aquests corrents, aquestes propostes,
aquestes voluntats de presentar candidatures
i projectes propis de futur per a Esquerra Republicana
en aquest Congrés del mes de juny?
Bé, jo penso que és un procés que sí,
que fruit dels resultats de les darreres eleccions,
però també fruit de situacions que ja venen d'abans
d'aquests resultats,
desemboca en un procés congressual
que de fet ja estava previst,
estava previst per passat l'estiu,
el mes de setembre,
primera quinzena d'octubre,
és quan estàvem parlant en la direcció
que aquest Congrés es fes perquè tocava
i efectivament els mals resultats
de les darreres eleccions
han precipitat a fer-lo abans de l'estiu,
la qual cosa tots plegats considerem
que és prou encertada
perquè s'ha obert una etapa de clarificació
dins el partit
i que amb tota normalitat
penso que l'hem de conduir,
l'hem de dut terme
i l'hem de desvetllar el més aviat possible.
De moment tenim quatre correnys interns,
per dir-ho d'una manera molt gràfica
perquè la gent ens entengui.
El corrent que encapsela Joan Puigcercós,
el corrent que encapsela Ernest Benac,
que d'alguna manera seria el que representaria
l'actual president d'Esquerra,
Josep Lluís Carotan Rovira,
després tenim el corrent que representa
o que encapsela Joan Carretero
i el que encapsela Oriol Bertran,
on també ja recordem Jaume Ranyer
en aquesta precandidatura,
Jaume Ranyer, recordem,
militant de Tarragona,
número dos en les llistes d'Esquerra Republicana
en les eleccions del passat mes de març.
De totes aquestes quatre,
creu que les quatre arribaran al Congrés?
Arribaran a formalitzar-se com a candidatures.
Home, han de recollir 500 signatures, no?
Jo em sembla que, en principi,
en fi, hi ha 10.000 militants d'Esquerra Republicana,
per tant, el que s'ha de recollir és un 5%.
Jo considero que, per altra banda,
aquesta és una qüestió de sentit comú,
no?
I que qualsevol persona que vulgui presentar
representar general o per president del partit,
doncs, hagi de tenir uns requisits,
uns avals mínims, no?
Jo crec que sí, francament.
Jo crec que, doncs,
totes les persones o tots els corrents
que d'un manera o l'altra han manifestat
la seva intenció, crec que sí,
i que és bo, per altra banda,
que hi hagi la competició aquesta a les urnes
i, per tant, penso que no hi ha d'haver cap problema
perquè qualsevol de les quatre candidatures
tingui els avals suficients per presentar-se.
A més a més, jo crec que convé.
I observa que hi ha notables diferències ideològiques
entre aquests corrents
o hi ha més qüestions d'afinitat o no afinitat personal?
Jo crec que Esquerra Republicana,
en el seu conjunt i en tots els corrents
i en tots els posicionaments
que, doncs, diferents militants tenen,
hi ha un objectiu que és comú, no?
I aquest objectiu que és comú
és la sobirania del nostre país,
la llibertat del nostre país,
la independència de Catalunya, en definitiva, no?
El que passa és que, doncs, hi ha matitzos,
matitzos de com arribar-hi
i quina ha de ser la tàctica,
quina ha de ser l'estratègia
per, doncs, arribar a aquest objectiu
que ens és comú a tots els militants d'Esquerra Republicana.
Aquí, probablement, és allà on hi ha les diferències, no?
Diferències en l'àmbit de l'organització del partit,
de com s'ha d'estructurar,
en fi, doncs, els seus òrgans de govern,
com s'han de regir, etc.
i que, però, l'objectiu final d'Esquerra Republicana,
a diferència d'altres partits, per cert, no?
I perquè, doncs, a mi m'agradaria saber si tots els militants de Convergència
i tots els militants d'Unió tenen un objectiu final, no?
I que si hi ha la sobirania, que si hi ha l'autonomia,
si nosaltres això ho tenim molt clar, no?
I que, per tant, és el que ens uneix i el que ens cohesiona.
El que passa és que, doncs, en aquests moments,
el que cal és clarificar quin ha de ser el mètode, l'estratègia, la tàctica,
insisteixo, per arribar, doncs, a les millors condicions en aquest objectiu.
I amb quin corrent o amb quina estratègia s'identifica Lluís Aragonès?
Bé, jo soc el president regional d'Esquerra Republicana
i, per tant, ja vaig dir que la meva missió,
la meva missió pública és facilitar que tots els corrents
que, finalment, doncs, aconsegueixin les signatures
i que tinguin capacitat, per tant, de presentar-se a aquestes eleccions
tinguin les màximes facilitats
i he de portar, doncs, amb la màxima transparència
tot aquest procés fins al dia 7,
que és quan, el superdissabte, que ja n'hi diem, no?
Que és quan hi haurà les eleccions per sufragi universal
amb burna de president i de secretari general
i, posteriorment, el 14-15, que és quan celebrarem el Congrés, no?
Diguéssim que no és important
que jo ara manifesti les meves simpaties
o no per qualsevol d'aquests corrents
que, per altra banda, doncs, tampoc,
jo em sembla que no cal esforçar-s'hi massa per saber-ho.
En qualsevol cas, vostè al·lega una certa voluntat
d'anar a ser neutral i de transparència en aquest procés,
però, en fi, altres càrrecs del partit,
és evident que s'han manifestat clarament
a nivell de direcció nacional per un corrent o per un altre.
Per què no ho vol manifestar públicament?
Bé, perquè jo em sembla
que, per damunt de tot,
el que tinc és una responsabilitat territorial
i aquesta responsabilitat territorial
el que em porta és
expressar
probablement el que la majoria de la militància manifesta, no?
I és que, doncs, home,
el que hi ha d'haver és, per damunt de tot, unitat.
Hi ha d'haver renovació,
però, per damunt de tot, hi ha d'haver unitat.
I, per tant, el missatge d'unitat i de renovació
és el que la majoria de militància d'aquí del Camp de Tarragona
està manifestant
i és el que, d'una manera o altra,
doncs, jo tinc l'obligació d'impulsar.
Segons quin sigui el resultat del Congrés,
hi ha risc que es trenqui Esquerra Republicana?
No, de cap manera.
Sí, quin sigui el resultat final?
Està convençut?
Estic completament convençut.
Estic completament convençut.
Aquesta és una qüestió
que jo penso que està superada amb Esquerra Republicana.
Fins a...
Cada vegada que hi ha hagut un procés congressual
on hi ha participat,
on hi ha concorregut més d'una candidatura,
històricament,
doncs hi ha hagut fugides.
Jo recordo la fugida d'en Colom,
de la Rahola,
de l'Hortelà,
en fi,
la història d'Esquerra Republicana
en aquest sentit
doncs és molt traumàtica, no?
Aquesta vegada hi ha el compromís
i a més a més el convenciment,
i que no és una cosa d'aquelles
de compromisos forçats,
sinó que per convenciment
que passi el que passi el dia 7,
passi el que passi el dia 14-15,
el procés congressual,
l'endemà s'han de tancar files
a l'entorn de la direcció que surti
i a l'entorn del partit,
del seu objectiu
i del govern de Catalunya.
Del govern.
Sí,
quin sigui el resultat del Congrés,
està convençut
també que no hi haurà
ningú a Esquerra Republicana
que plantegi
una situació diferent
d'aliances estratègiques
amb altres formacions polítiques
i que per tant això pugui fer caure
el govern de Catalunya?
Jo penso que
un dels missatges més clars
que la militància ens està donant
és que siguem seriosos.
I ser seriosos
vol dir complir els compromisos.
I complir els compromisos,
entre altres,
entre molts altres,
vol dir que
tenim un compromís
signat
per conduir aquest país
des del govern
de la Generalitat de Catalunya
i que s'ha d'acabar
i que s'ha de complir
aquest compromís.
altra cosa és que
alguna de les corrents
matitzin
si s'han de revisar
determinats acords
de govern, etcètera,
però jo no he sentit
a ningú
perquè no ho ha dit ningú
que el que s'ha de fer
és trencar
el govern d'entesa.
I això
jo em sembla
que és una qüestió
d'aquelles
que està molt clara
i que
és una prioritat
d'Esquerra Republicana
la continuïtat
d'aquest govern
pel bé del país
i pel bé
del conjunt
dels seus ciutadans
i ciutadanes.
El govern ho està fent bé.
El govern ho està fent bé
i que per tant
en el seu conjunt
hi matitzarien moltes coses
ara,
probablement,
però el govern
ho està fent bé
i el govern
té unes feines
encomanades
i que té
una vigència
i aquesta és una qüestió
que és inqüestionable.
Ja que deia això
que el govern
ho està fent bé
amb alguns matisos.
Algun del matís
és l'aigua?
Probablement...
La polèmica de l'aigua,
la gestió
sobre la problemàtica
de la sequera a Catalunya?
Probablement, probablement, probablement.
Més que pel fons,
jo diria que per la forma.
Per la forma
a vegades
doncs
que
no hi ha vegades
sinó sempre
en política
les formes
són molt importants
i aquesta vegada
doncs
des del departament
de medi ambient
entenem
i així s'ha reconegut.
Per altra banda
em sembla que les coses
doncs
no hem de...
Quan passen, passen
i s'han de reconèixer
i està, no?
I així s'està reconeixent
i que hi ha hagut
doncs uns dèficits informatius
i de comunicació
amb el conjunt
de la ciutadania
però també
amb les parts
amb els sectors
directament interessats
la pagesia, etcètera
i que
doncs, home,
és una de les qüestions
d'aquelles
que
doncs
es podrien haver fet millor
francament.
Tornant a la situació
interna d'Esquerra Republicana
per un moment
el Congrés Nacional
d'Esquerra Republicana
del mes de juny
portarà després
de retruc
els congressos regionals
i per tant també
el Congrés aquí
a la regió
del Camp de Tarragona?
Sí, sí, està clar
és el procediment.
Després de l'estiu?
O abans de l'estiu
o abans de l'estiu
es pot fer perfectament
el mes de juliol
per calendari
i per
doncs
per qüestions
doncs
de convocatòria
i de terminis
i així
es pot fer
abans del mes d'estiu
abans de
abans de
l'estiu
el mes de juliol
i
doncs no ho descarto
fer-ho.
I del resultat
del Congrés Nacional
dependre que vostè
decideixi
de presentar-s'hi o no
a la reelecció
i de continuar
al capdavant del partit?
Ai, queda molt lluny això
ara.
No s'ha plantejat?
Queda molt lluny.
M'estic plantejant
moltes coses
com se les deu plantejar
vostè o cadascú de nosaltres
cada dia
però
diguem-ne que
una cosa després de l'altra
per posar una mica
d'ordre tot plegat
i sobretot
una mica d'ordre mental
perquè
després del Congrés Nacional
efectivament vindrà
el Congrés Nacional
i veurem
veurem tot plegat
com queda
i què fa cadascú
però a mi m'importa més
els plantejaments
i sempre
de sempre
els plantejaments
col·lectius
que no pas els individuals
perquè jo penso
que
tots els militants
d'Esquerra Republicana
som instrumentals
i som
ens toca fer una feina
ens en toca fer una altra
però que
l'objectiu
és col·lectiu
i nosaltres
doncs
no som ni més i menys
que peces
d'aquest objectiu
i que
en tot cas
és molt secundari
això.
si les eleccions
de fa un mes
haguessin anat millor
per Esquerra Republicana
segurament avui
Lluís Aragonès
estaria a Madrid
fent de diputat
el Congrés
en aquesta setmana
del debat d'investidura
de José Luis Rodríguez Zapatero
perquè si els resultats
haguessin estat millor
segurament
Esquerra hauria conservat
el seu escó
a la demarcació
de Tarragona
vist des de fora
perquè no pot estar dins
com a diputat
un comentari
algun comentari
alguna valoració
del que s'ha dit
aquesta setmana
sobretot
també del que ha dit
el candidat a president
del govern José Luis Rodríguez Zapatero
de l'actitud
i del vot d'Esquerra Republicana
de les relacions
o del que ha dit
en relació a Catalunya
quina valoració en fa?
Jo crec que
el vot d'Esquerra Republicana
és fruit
justament de l'actitud
d'en Rodríguez Zapatero
i del PSOE en general
és el que nosaltres
estàvem anunciant
ja a la campanya electoral
probablement
no ho vam saber
anunciar
doncs
amb l'efectivitat
que
que s'hauria d'haver fet
i no ho vam saber
situar
en l'imaginari
dels catalans
perquè
doncs
la seva
resposta electoral
doncs
va ser favorable
però
això no vol dir
que
el que anunciàvem
que passaria
no estigui passant
i que és aquesta
recentralització
de tot el que són
les polítiques
l'abandó definitiu
del PSOE
de
doncs
de totes les seves
tesis federalistes
no?
i que
primer pas
doncs
és la
la sanificació
amb el senyor Bono
la presidència
del Congrés de Diputats
però
l'altre pas
doncs
és escoltar
el discurs
del senyor Zapatero
que fins i tot
doncs
no té cap
enrobot
en fer pinça
amb Convergència i Unió
per
deteriorar
doncs
el govern
del tripartit
i la prova més clara
doncs
són les declaracions
aquestes
del Roina
no?
que són d'una
en fi
és una bestiesa
sopina
una bestiesa
sopina
quan tenim
un problema
que és urgent
que està fent patir
el govern de Catalunya
perquè
el govern de Catalunya
pateix
perquè pot patir
poden patir
els ciutadans
de Catalunya
a molt curt termini
i que
ens surtin
amb la bestiesa aquesta
que són plantejaments
a 15 anys
realment
això és
voluntat de fer pinça
voluntat de recentralització
i que per tant
el vot d'Esquerra Republicana
no podia ser altre
que el vot negatiu
amb un personatge
que ha fet un pas
enrere
i un gir copernicà
amb això de la pinça
que diu
pot perillar
el govern de Catalunya
precisament per la pressió
del govern central
del govern de Madrid?
jo estic convençut
que no
perquè el PSC
cada dia ho està
demostrant
una companya seva
perdoni senyor Aragonès
deia ahir
que li han fet
una apunyalada trapera
al govern d'Antesa
la portaveu Anna Simó
ho deia
ho ha fet el PSOE
i cada vegada
doncs
s'està demostrant
que el PSC
i el PSOE
no és el mateix
però Esquerra
podrà aguantar
un govern
si es manté
aquesta situació
que vostès
qualifiquen de pinça
per part del govern espanyol
i del principal partit
de l'oposició
a Catalunya?
sí
nosaltres
no tenim per què
no aguantar
i que
en fi
les relacions
amb els governs
no
no sempre són fàcils
i que
imagini's vostè
doncs
un govern
de la Generalitat
de Catalunya
amb l'actual composició
presidit
pel senyor Adnard
o pel senyor Rajoy
vull dir que
tampoc no seria
una situació
agradable
però
mira
deixa'm que li digui una cosa
les relacions
entre els governs
de Catalunya
i Espanya
mai han estat
agradables
i si han estat
agradables
o algú durant 23 anys
aquestes relacions
les ha fet agradables
sempre ha estat
en perjudici
de Catalunya
sempre ha estat
perquè
ha fet un pas enrere
i el pas enrere
sempre li toca
fer el mateix
sap què passa
que ara
doncs
algunes vegades
no
no ens dóna
la gana
fer un pas
enrere
i és quan
venen
aquestes situacions
perquè
el govern
de Catalunya
planta cara
i defensa
els seus interessos
en fi
moltes coses
interessants
en el mapa
polític català
i també
en la situació
interna
Esquerra Republicana
que avui
hem comentat
una mica
amb el president
regional
d'aquesta formació
política
al camp de Tarragona
a falta d'un parell
de mesos
per la celebració
d'aquest congrés
nacional
tan important
senyor Lluís Araúnes
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
que vagin molt bé
fins la propera
molt bé
moltes gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau