Ramon Marrugat, bon dia.
40 anys de llibre, jo no el veig tampoc tan gran, eh?
Sí, no, podria fer una precisió, jo no sóc el fundador.
Va ser un grup de gent.
Un grup de gent, però diguem que sempre ha estat al capdavant,
al cap visible.
I mai millor dit, perquè era una època en què
alguns, més que d'altres, molt visibles,
tampoc no podien ser-hi, no?
Sí, no, no, precisament la cosa...
Una de les creències que tenim dels 1.500 documents
que vam donar, de l'any 68 a l'any 80.
Precisament és fotografies.
No és que no n'hi hagi, però avui ens sap greu el 8.
I és comprensible, però una cosa que acabaries a dir,
que hi havia coses...
Esclar, en aquest moment nosaltres teníem apuntats
a procediment reunions, actes que hi van haver uns 500,
més de 500 en aquest moment ja en tenim registrats,
perquè hi ha coses que no tenim dades encara aprovades, no?
I la manca de fotografies es comprens
perquè hi havia actes legals i actes que no ho eren.
Eren clandestins, directament, alguns veient.
Sí, però aleshores, la poca...
És a dir, no es feien fotos, evidentment,
per la naturalesa de les coses, no?
Però és que, a més a més, hi havia actes legals
que les fotos eren un article no gaire buscat
perquè comprometia la gent.
Això costa d'explicar avui, però ens hem de situar en aquell moment.
És a dir, hi havia actes legals i tot plegat,
però hi havia gent que s'hi venien...
Havies de creier que vinguessin a fer número o el que fos,
però la fotografia no era una cosa massa ben esperada.
perquè, a més, Tarragona era una ciutat molt més petita,
aleshores, també tothom es coneixia, però més encara.
Tothom sabia de quin peu cujejava cadascú,
no ho hem d'oblidar.
Clar, una comunitat bastant més restringida.
I, home, doncs havia d'anar amb compte,
que estem parlant 40 anys enrere.
Sí, les males companyies.
No, a veure amb qui et relaciones,
no et creïs problemes que no val la pena
i aquell tipus de coses.
Plantejar una exposició que commemori 40 anys
d'un espai com la llibreria La Rambla
no és una tasca senzilla
perquè no és una exposició de llibres.
No és una exposició de presentacions de llibres.
És una exposició que, abans ho deia Ramon Marrugat,
no és una exposició de la llibreria,
és una exposició de la ciutat,
de Ciutadans de Tarragona.
Sí, pensa que allí la documentació portada
que vam dipositar a l'arxiu de la ciutat
i hi ha de tot.
Hi ha fotografies, hi ha cartells, hi ha invitacions,
hi ha testimonis de la censura de l'època,
hi ha actes de segrets de llibres,
hi ha moltes coses,
però les activitats que es van fer allí,
que és allò que avui té interès,
que a més a més no surten els mitjans de l'època.
No hi ha constància.
l'única constància és allò que a mi que a mi
vam guardar durament directe o indirecte.
És la ciutat qui ho va fer,
perquè pensa que en aquests 12 anys
es van fer més de 500 actes allí.
I això no és una cosa personal meva,
ni tampoc del nucli que va crear la llibreria
i tota la gent que s'hi va associar.
Hi ha una cosa, va participar,
i a part tothom que tenia inquietuds a la ciutat,
al món associatiu,
hi va tenir 500 actes,
no es munten perquè així.
Això és la ciutat.
A partir de l'any 80 tot canvia, naturalment,
però precisament per això l'exposició
s'assegneix aquests anys, aquests 12 anys.
L'any 80, amb l'establiment
de les institucions democràtiques,
ja hi ha hagut Constitució, Estatut, Eleccions,
ja tot canvia.
Hi ha aquesta clandestinitat gairebé obligada,
per les circumstàncies.
Sí, sí, a Tarragona...
L'avantatge i la servitud
de ser capital administrativa
és fantàstica per una cosa
i és horrorosa per sols com no miris, no?
Per exemple, aquí a Tarragona
era molt difícil trobar locals
per certes coses.
Llavors, la llibreria, que de fet,
tampoc no era l'objectiu inicial,
l'objectiu inicial era...
Hi havia dos.
L'un, la difusió i el suport
de les iniciatives de l'edició en català
i de la literatura en català, en particular.
Però vinculat amb el llibre, estrictament, en principi.
I també la sala d'exposicions,
és la connexió de l'art traurí
amb l'art més inquiet, més trencador
que hi havia a l'època.
Això eren els dos objectius.
El que passa és que llavors,
en la sala aquella, mica a mica,
doncs, tot aquest món associatiu
d'associació en tots els sentits,
cultural, social, polític, sindical,
doncs, va trobar un lloc,
un aixopluc per les seves inquietuds,
les seves...
De vegades, les coses disfressava
amb un acte legal o que sigui,
de vegades no hi ha això, no?
I aleshores va convertir en això,
però per mancància d'altres llocs.
Clar, l'any 80 canvia,
la llibreria segueix tenint activitats.
En nombre d'activitats,
se'n segueixen fent moltes, eh?
Però ja estan molt més lligades
al món del llibre.
Ja és una altra història.
En aquest sentit,
doncs, una part de l'exposició
que s'inaugurarà dijous
té aquesta vessant
del món associatiu de la ciutat,
d'aquesta lluita,
d'aquestes reunions semiclandestines
o sota una tapadora,
més o menys d'un acte legal o cultural,
i comentaves el tema
de sala d'exposicions,
que era un dels esperits,
un de l'esperit que hi havia.
Aquesta part,
com a espai d'exposició pictòrica,
artística,
també estarà reflectida a l'exposició?
Sí, sí, sí.
Hi ha una...
S'han pogut trobar
algunes de les obres
que es van exposar allí
i a l'hora que hi surten cartells
i invitacions dels actes aquells,
doncs,
algunes han pogut il·lustrar-les
amb algunes de les peces exposades
en aquest moment.
No hi ha res que no estigui...
És a dir,
l'exposició aquesta no hi ha res
que no reflecteixi
allò que va passar aquells anys allí.
No, no comentaves
que l'exposició
s'ha realitzat d'una forma
molt acurada,
molt professional,
tenint en compte les cronologies,
cadascun dels detalls, no?
Sí, jo no...
La veritat, jo no l'he vista,
no l'he vista,
però quan la Colla Escoda,
que és l'arxivera del port,
que és la responsable,
doncs,
jo no la coneixia,
però quan em vas posar
el seu pla d'actuació
a partir d'analitzar
i veure tot el material
que hi havia,
doncs,
i de quina manera,
els criteris amb els quals
faria la tria,
me'n vaig adonar
que sabia que anaven les coses
i llavors estic tranquil,
perquè naturalment
tothom faria una exposió,
com que hi ha molt de material
a triar,
tothom podria fer
una exposió diferent,
no?
Jo penso que s'ha de tenir
uns criteris.
Doblement,
hi ha coses
que són d'interès documental,
però hi ha coses
que són d'interès,
diguem-ne,
artístic
o mediàtics,
si vols.
Hi ha hagut un equilibri
entre les dues coses,
no es tracta de posar
mira,
aquí va a fulano
i gent important.
No és només un exercici
de nostàlgia,
és alguna cosa
més que tot això.
Sí,
veig que en aquestes reunions
hi ha coses
que no són exposicions,
no són presentacions
de llibres,
però,
per exemple,
doncs,
allí,
del moviment,
és a dir,
hi ha iniciatives ciutadanes
que van néixer allí,
l'Òmnium Cultural,
el Boc Feminista,
l'Associació d'Espectadors de Teatre,
que ja no existeix,
però va néixer allí,
el grup de Pusí Espèria i Amonis,
bé,
no sé ara...
Parlem de col·lectius ciutadans,
les escoles d'estiu,
coses iniciatives molt diverses,
van néixer en reunions allà dintre,
no?
Això vol dir
que hi havia una efervescència
a la ciutat
en aquells moments,
que havia de sortir
per a algun lloc,
sortir pels descosits,
és a dir,
el corset,
la crosta oficial
de l'època,
no podia evitar-ho,
això s'accelerava
per tots els costats.
Escolta, Ramon,
la banda artística,
aquesta banda d'espai
en què sorgeixen
aquests moviments ciutadans,
la part, diguem-ne,
estrictament de llibreria,
perquè abans has esmentat
les actes
de segrestaments
de llibres,
de tot això,
també es reflecteix?
Sí, sí.
La part llibreria.
I ara no mostra.
Les edicions de llibres
en català,
que es podien trobar
a la llibreria,
a la Rambla,
en un moment que era difícil
trobar editada
a l'obra en català.
Sí,
bueno,
hi ha textos literaris
que es ofereixen,
això per exemple,
ara me'n ve a la memòria
un de l'Olga Chirinà,
el llibre que es frisava
sota mà,
efectivament,
llibres publicats a França,
o llibres que es veient
segrestat,
que després
teníem els canals
que els podien distribuir,
que per cert,
que tenim actes
de segrestos,
però no tenim
actes de tots els segrestos
per una cosa
molt,
molt simple.
I es va,
mica a mica,
de seguida es va crear
una xarxa de complicitats
entre les llibreries,
diguéssim,
entre una vintena
de llibreries de Catalunya
que tenien interessos
més o menys comuns,
cadascuna en la seva localitat
i cadascuna
amb la seva personalitat
diferent.
i quan es segrestava un llibre
al cap d'un quart d'hora
tot Catalunya ho sabíem
i aleshores
que feies el llibre
el retiraves
del teu vell
o el que sigui,
no l'amagàvem,
el posava entre miss
d'altres llibres
i allà no el trobava ningú.
Aleshores,
doncs,
els funcionaris
que venien a...
esclar,
no...
Com es feia això?
Materialment,
com entrava un senyor,
demanava pel responsable...
Sí,
que teniu aquest llibre,
doncs nosaltres dèiem,
ja estàvem avisats,
potser no coneixíem qui venia,
doncs no,
no tenim...
Bueno,
mira,
és que jo...
I t'ensenyaven el paper
que portaven un ordre de segrets,
no?
I aleshores tu
el que feies,
el que feies dir,
ah, no ho sé,
sí, sí o no,
però aquí nosaltres
tenim constància
perquè havien anat
a la distribució
de l'editorial
de què envien enviat
i havien donat
el llistat de llibreries.
Mira,
no,
nosaltres
d'on estaven uns,
ja està,
no ho veig aquí,
per allà,
esclar,
no buscaven,
val dir,
una cosa humana
i,
veritat,
el funcionari
de banda que li traies
un munt de paperassa
de sort.
Sí,
perquè ho havien de fer
nou còpies
i, esclar,
com que,
pobres,
l'escriure de màquina
no era el seu fort,
molts d'ells,
i avui ho deien,
llavors,
quan ho tenien
en lloc de fer
el segrest allí,
deien,
sisplau,
agafaven el llibre
i diien,
mira,
doncs,
i a la tarda
l'hi portaré
perquè ara jo aniria
aquí a la comissaria
que allà era a prop.
És a dir,
em guarda el llibre segrestat
que torna després?
Sí,
i anaven allí
i feien tot l'acte,
bum,
bum,
m'han rebut,
doncs,
Ramon Marlugat,
el meu carnet
o tot.
Però el llibre continuava
a la llibreria?
No, no,
ells se l'enduien,
però ho portaven tot
i llavors,
doncs,
donava el resguard
conforme se'ls enduien,
no?
Això és una cosa
que hi havia
a l'agredit.
Jo recordo una setmana
que van venir,
els sis dies de la setmana,
del dilluns al dissabte,
per llibres diferents?
Sí,
per llibres diferents,
sí,
per llibres,
potser era el moment
del...
potser era un moment
d'un estat d'excepció
o algunes circunstancies
que s'hi va veu,
ens que l'ambient
era molt dur
i l'aire estallava,
eh?
Ens hem de...
Costa,
costa d'explicar
el que passava
en aquells moments.
Costa imaginar molt,
eh?
Perquè avui dia,
clar,
i no ha passat tant de temps,
però sembla mentida,
sembla que sigui un altre món.
Tan perillosos
eren aquells títols
que segrestaven,
Ramon?
No.
Recordes algun?
No, no.
Perquè és que jo sospito
que devien ser llibres
molt inofensius.
No, no, sí,
ara ja es fan rius
els actes...
Hi ha coses,
hi ha coses,
home, evidentment,
no sé,
hi ha coses,
doncs,
que hi ha una intenció
política darrere,
però després
hi ha novel·les,
hi ha coses
que no...
Ja recordo
que una vegada
van segrestar
un llibre de lingüística
i una cosa
perquè hi havia
unes referències
en tot festiu
amb alguna cosa,
coses...
Molt absurdades.
coses absurdes.
La censura...
Aquest segrest
en el capital de Marx
en una dictadura
és lògic,
però hi ha determinats
títols que dius...
La censura
era aleatòria,
era aleatòria.
Això del que veia,
compte en una anècdota,
si no nevero
ben trovato,
que va passar
en una llibreria
a València,
que anaven allí,
anaven a entrar
dos funcionaris
de policia,
i van veure
un llibre
que posava
Carlos Marx,
i un dius
mira,
mira què hi ha aquí,
i aquell ho mira,
diu quita,
quita,
home,
el malo
és l'altro,
el russo,
el que s'escribe
con K.
Això s'expliquava
que va passar
en una llibreria
amb l'èxit.
Parlem de llibres,
parlem de militància,
parlem d'ideologia,
de cultura,
però no hem de perdre
de vista
que la llibreria
la utilitzaven
doncs les persones
que llegien,
que probablement
no tenien cap implicació.
Això també us donava
a vosaltres
una mica
quins eren
els desitjos
o els gustos
dels lectors
de Tarragona
en diferents èpoques.
Sí,
evidentment,
evidentment,
de les maneres
seguim sent llibreria.
Home,
clar,
jo parlo d'aquella època,
no?
Les llibreries
sempre,
en aquell moment
i ara,
totes les llibreries
fan una funció cultural
i a Tarragona
precisament,
Tarragona
és una ciutat
que de vegades
els mateixos
Tarragona
ens ho diuen
amb una certa
d'autòria.
Hi ha dues
activitats
que el Tarragona
té un complex
que no li falta
un punt de raó
encara que siguis
viajant,
no?
Que és
una llibreria
reuneix
comerç
per un costat,
cultura
per un altre.
Renoi,
aquesta és una mescla
que a Tarragona
no et faràs
mai ric,
no?
Això és veritat.
Però és que
com que el que hi havia
darrere era una
era una força
era una força diferent,
situant-nos en aquells anys,
era una força diferent,
la força de tota aquesta gent
era una força vital
que necessitava
la societat
en aquell moment,
sobretot
els caràcters més inquiets
necessitaven
necessitaven
unes sortides
per esbravar-se
les seves inquietuds
per trencar els molles
i això
doncs
es va produir
aquells anys.
I el canvi
el canvi
i és
si una cosa
de vegades
a mi
em fa gràcia
de vegades
diuen
ah,
res no ha canviat
que no sé què
no sé què
per tu no ha canviat res
perquè
ells estaven a casa
clar,
això
és un tema
les ciutats
han canviat molt
bé,
del punt de vista
dels objectius
que un pugui
humans,
socials,
polítics
que un pugui
pretendre
mai estres content
i sempre vols més
però caram no
la situació
no té res a veure
amb el que es donava
aquells anys
o no van viure
aquells anys
o la memòria és molt feble
o vivien molt bé
aquells anys
segurament
hi ha de tot
deu haver-hi de tot
una mica
Ramon,
ara per exemple
amb aquest fenomen
ara et pregunto
com el llibre té d'ara
fenòmens
amb etsellers
novel·la històrica
i teniu allà
l'aparador
i la gent ve a buscar
en aquella època
hi havia fenòmens
literaris
i si hi havia
com eren?
l'època del Veseres
va començar
llavors
el 70 potser
no?
sí
i primer
primer als anys 60
hi ha un fenomen
com el Gironella
amb el
los tibreses creen en Dios
i tant
i després va venir
i després va venir
aquell
el francès
Lapierre
Lapierre
el de l'apocalipsi
no sé si tot allò
i va bé
van començar
la història
de los Veseres
van començar
ja
els anys 70
va ser un any
de Veseres
típics
típics i arquetípics
eh
en un públic
que no
que
el Veseres
normalment
el client habitual
de llibreria
no és amic de Veseres
desconfia
de Veseres
és una realitat
de vegades injusta
perquè hi ha llibres
un Veseres
alguna cosa
ha de tenir
de bo
per poder-se aguantar
després ve el llençament
no
llençament que s'aprofita
però bé
doncs esclar
això mira
el problema
per mi
sempre hi ha una cosa
que és a dir
el problema
de la lectura
la gent
li pot agradar
llegir
el que vulgui
o no li pot agradar
llegir
el problema
està
que sàpiga llegir
o que no sàpiga llegir
després
cadascú
un li pot agradar
anar a pescar
això
o anar
o col·leccionar
Filatèlia
però el fubut
és que si hi ha un llibre
que li diu
el manual de Filatèlia
o bé
un manual
d'esqués d'aigua dolça
doncs
que no sàpiga llegir
això que necessita
per la seva ficció
això és el fubut
això és el fubut
i aleshores
tothom
tothom té una cosa
que li interessa
serà la biografia
d'un
si ets una noia
a la millor
la biografia
d'un xiquet guapo
o de
d'un artista
o una pel·lícula
que està de moda
o el que sigui
normalment
la premsa
la ràdio
una mica
i la televisió
pràcticament gens
dediquen atenció
als llibres
a la crítica de llibres
i quan ho fan
ho fan sense alegria
t'has adonat
quan fan programes
de llibres
ho fan així
com a coses
ferragoses
en general
en general parlem
que segur que hi ha excepcions
quan el llibre
és un món
absolutament vital
viu
estable d'històries
i de coses
per tant
hauria de tenir un to
diguem-ne
com a molt més alegre
del que sovint
se li dona
no?
sí, sí
i en el món
i en el món
de la comunicació
la ràdio
però sobretot
la televisió
hi ha un abús
per exemple
i de vegades
pensem
de vegades
la gent
diu
mira
els telediaris
tenen
dues opcions fixes
la del temps
que tothom
l'espera
i la dels esports
de vegades
n'hi ha que les
i entre temps
i esports
posen notícies
però hi ha una
que és fixa
habitual
i sempre
que és cinema
i si em apura
si anem a Hollywood
és absurd
la quantitat
d'espai
que es dedica
al cinema
en aquest país
i emergiran
les altres arts
com la literatura
per exemple
això