This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Parlem d'absentisme escolar aquí al matí de Tarragona Ràdio
a partir d'un treball, d'un estudi que han realitzat la Fundació,
que és l'AMIC, i a l'Institut Comte de Rius.
Fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil,
jo en Maria Bertran a la part tècnica.
Jordi Sorinyac, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Doncs, efectivament, estem còmodament instal·lats
a l'Institut Comte de Rius,
més concretament al despatx de direcció,
perfectament instal·lats,
i ens hem desplaçat aquí perquè avui hi ha una de les notícies
de la jornada, perquè fa un cincent s'ha presentat
els resultats d'aquest programa de prevenció de l'absentisme escolar.
És una iniciativa que vam posar en marxa ara fa un temps
des del mateix centre, des del Comte,
i també des de la gent de la Fundació Casal l'AMIC.
Tenim aquí quatre convidats,
els responsables de l'estudi d'en dues bandes,
i és interessant poder parlar-ne una estona
per comentar una miqueta quina és la situació a les aules avui en dia,
i també, òbviament, per desenvolupar aquests resultats.
Molt ràpidament, presentem els convidats
des de la Fundació Casal l'AMIC, ens acompanyen en Jordi Collado.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I la Laura Seban.
Laura, bon dia.
Hola, bon dia.
I per part del Comte de Rius ens acompanya el director,
el senyor Borrofet.
Senyor Borrofet, bon dia.
Bon dia.
I el Josep Maria Soler és el cap d'estudis adjunts.
Josep Maria, bon dia també.
Bon dia.
Primer que tot, qui comença, qui crida aquí,
quan es detecta el problema que hi ha un percentatge d'absentisme
d'alumnes, en aquest cas del Comte de Rius,
que no venen a classe, que no segueixen el curs de massivitat,
i a partir d'aquí, quan es pren la iniciativa d'avaluar,
de quantificar amb dades a la mà aquesta situació?
Bé, la iniciativa va néixer des del propi centre,
arran de les dades que anaven apareixent
en el sistema de gestió de qualitat de l'institut,
que hi havia un percentatge significativament preocupant
des del punt de vista nostre,
si ho comparéssim potser amb altres referents no ho seria tant,
i sobretot pel fet que nosaltres només fem ensenyaments postobligatoris,
i per tant és una realitat diferent
que dins el que és l'ensenyament obligatori.
Nosaltres ens movíem en xifres d'alumnes
que no tenien qualificacions per falta d'assistència,
que s'havien matriculat i no ens apareixien
i no es presentaven exàmens, etcètera,
de l'ordre d'un 12%, 12-12,5%,
que havia crescut l'any passat respecte a l'any anterior
des del 10% i llavors va aixecar l'alarma
i va dir anem a veure què podem fer.
Això va encaixar jo amb el projecte de pla estratègic de centre
i vam dir anem a fer una actuació estratègica
per reduir aquesta realitat de falta d'assistència
i d'abandonament prematur.
I bé, una vegada vam tenir la idea clara del que volíem fer,
que era apropar el centre a les famílies,
tenir-los informats el més aviat possible,
el dia a dia i quasi a l'instant,
vam dir, això com ho podem fer?
d'una manera efectiva i pràctica.
Ens vam posar en contacte amb diferents àmbits
i va ser a través de l'Ajuntament,
del servei d'ensenyament,
del projecte educatiu de ciutat,
que ens van posar en contacte amb el casal Amic.
I a partir d'aquí va néixer la col·laboració.
I a partir d'aquí es posa en marxa aquest estudi.
Quan rebeu aquest encàrrec, entre cometes,
quan rebeu que hi ha aquest problema,
vosaltres com us poseu mans a l'obra?
Bé, primerament vam fer un estudi
amb el Jordi Collado,
conjuntament amb altres membres de la Fundació Casal Amic,
per detectar una mica quines eren les necessitats
i les característiques d'aquest institut.
Llavors es va arribar a la conclusió,
mitjançant aquest estudi,
el protocol d'actuació que havíem de seguir
una miqueta de cara a l'absentisme escolar i l'abandó.
I bueno, s'ha dut a terme
i la veritat és que els resultats són bastant positius
en aquest sentit.
Què s'ha fet durant tot aquest estudi?
Amb què heu parlat?
Què us expliquen, per exemple, els alumnes?
Aquesta gent que està matriculada
i deixa el curs, a meitat curs,
o poques setmanes de començar?
La situació era variada.
Per una banda, hi havia alumnes
que tenien dificultats per compaginar estudis i feina,
hi havia d'altres que havien fet una elecció
massa prematura de la seva formació,
que potser estaven encaminats cap a altres formacions,
però que no havien estat capaços de mirar-ho.
I llavors, en tot aquest seguit de situacions,
el que vam fer és tancar tot aquest estudi
que va generar la intervenció.
Aquest any ens hem trobat diferències
de cas l'any passat,
sobretot crec que amb el tema de la derivació
cap a altres formacions,
és on hi ha hagut el salt qualitatiu.
gent que anava a deixar la formació,
però que ha acabat decidint reintegrar-se
a uns altres mòduls,
a uns altres tipus de formació,
amb el qual estem aconseguint fer que la transició
cap al món laboral sigui més tardia
i hi hagi més professionals qualificats,
que era un dels objectius de tota la intervenció
i del propi centre.
Ara aprofundríem, òbviament, en aquesta qüestió,
perquè és on segurament hi ha el moll de l'os,
però deixem concretar que la història,
entre cometes, fins ara,
Josep Maria té un final feliç,
relatiu, perquè com a mínim,
en dades fins al primer trimestre d'Ado,
o sigui, les notes de Nadal,
han vingut a dir que aquest percentatge d'absentisme,
que parlàvem d'un 12,5% recentment,
ara s'ha disminuït i de forma significativa.
Doncs sí, efectivament, s'ha disminuït en 5 punts,
és ara d'un 7,5%.
Això, el que es tractaria és que no fos
merament una acció que quedés en aquest trimestre
i que pogués tenir una continuïtat.
És per això que, a més d'aquesta intervenció,
nosaltres també estem intentant iniciar
des del propi centre altres accions,
com poden ser accions de reforç,
fora de l'horari de currículum oficial de l'alumne,
tècniques d'estudi,
incrementant i reforçant l'acció tutorial,
a fi i efecte perquè, clar,
aquesta acció per si sola no quedi en una gota
dins d'aquest absentisme.
Quan es produeix aquest absentisme
és que segurament alguna cosa falla
per part d'algú, sigui per part del propi alumne,
sigui per part del centre,
sigui per part del propi sistema educatiu en general.
Què creu aquí?
Ara, abans el Jordi apuntava algunes d'aquestes qüestions,
eleccions prematures,
impossibilitat per compaginar estudis i feina.
Senyor Borrofet, què creu que falla aquí?
D'aquí, el punt d'origen del problema
és el fet de ser ensenyaments post-obligatoris,
amb el qual moltes vegades,
des del punt de vista familiar,
es fa una delegació subjectiva
de responsabilitats cap a l'escola
i la preocupació paterna
es dilueix una mica per aquesta circumstància.
diu, ja és gran, ja ell sap el que li convé.
Ja sap el que es fa, que ja és gran.
Però la realitat és que ara,
amb la intervenció aquesta,
quan he parlat amb la família de més,
han resultat molt agraïts
al fet que se'ls comuniqui
que el seu fill avui,
potser truques a les 10 i dius
que el seu fill avui a primera vegada
no ha vingut a classe,
i dius, passa.
I, per altra banda,
hi ha hagut una situació
que pels nois i noies
és una falsa inserció laboral
que, com que hi ha hagut
una gran demanda d'ocupació
poc qualificada,
per dir-ho d'alguna manera,
llavors el fet de tenir
600, 700, 900 euros a la butxaca
fa que en un determinat
un alumne diu
jo deixo treballar,
haig d'estudiar i me'n vaig a treballar.
Quan després,
s'acabarà aquell contracte d'obra
o aquella cosa
i difícilment
podrà trobar una altra feina
més qualificada.
ha faltat algú
o el propi alumne
des del centre,
des de l'entorn familiar
que sigui capaç
de com a mínim
plantejar la reflexió
i després tothom
és prou gran
per prendre la decisió
que creïu porto
i escolti'm,
no, hi ha una feina
però aquesta feina
es pot excavar
després d'aquí
què passa?
Jo diria
que aquí falla
de sortida
una orientació
una orientació
des de la pròpia escola
a nivell obligatori
i una orientació
de tipus familiar
d'estar més pendent.
Nosaltres
per recolzar
aquestes actuacions
o aquestes mancances
el que hem fet en guanya
és, per exemple
en els cicles formatius
que no hi ha una hora
fixa de tutoria
hem implementat
a nivell de centre
a càrrec del centre
una hora de setmanal
de tutoria
amb els alumnes
que no hi era.
Aquella tutoria
que fins ara
només se va a primària
que feia
amb l'última hora
s'ha implementat
en els cicles formatius
la valoració
que se'n fa
és positiva
s'han fet
com deia
Josep Maria
actuacions de reforç
per corregir
mancances
perquè una de les qüestions
que també es
originen
aquest abandonament
progressiu
és
entrar en uns estudis
que no et veus capaç
de conèixer
o de seguir
jo tinc una preparació
d'alguna manera
amb mancances
m'estan explicant
coses
d'un cert nivell
i millor
no puc seguir
m'estic desanimant
i al final
abandono
per corregir això
s'ha fet la tutoria
les accions
de classes
de reforç
i classes
de tècniques
d'estudi
a nivell de centre
i tot en el marc
de l'actuació estratègica
de l'institut.
Es tracta en certa manera
Josep Maria
de trencar
la barreira
la cerimònia habitual
de les classes
de trencar
aquesta barreira
entre professor
i alumne
i a cap i a la fi
posar-se en una relació
d'una persona
que vol ajudar
a una altra
aquestes tutories
aquest assessorament
més personalitzat
si es pot dir així.
Sí, efectivament
perquè hem de reconèixer
que també
la cultura docent
en aquest nivell
quan arriben alumnes
a la post obligatòria
ja són grans
també
han de ser responsables
de venir o no venir
i una mica
és variar això
és intentar fer un seguiment
un acompanyament
de l'alumne
que és clau
per evitar
que passin aquestes coses
aquest abandonament.
Jordi
de tot això
que hem parlat
tu que has parlat
més directament
amb els alumnes
què en diuen ells?
Ells es troben
en una situació
complicada
que no acaben de veure
però sí que és cert
que hi ha
unes dificultats
d'orientació
en cap a on he d'anar
els meus 16
17
18 anys
em pica la butxaca
i està bé
tenir un souet
que vas apanyant
i tal
moltes vegades
el que s'acaben trobant
és en aquesta roda
que els demanen
també
o sigui
ells tenen la necessitat
o creuen
tenir la necessitat
d'aquesta feina
els dona unes garanties
i que a més
això els servirà
perquè n'aprendran
i perquè
també és un bucle
continu
entre ells
i la feina
i l'escola
és aquest triangle tremendo
que es construeix
i que l'hem de treballar
des de Casal
quan ens van cridar
va ser tota una sorpresa
ho hem xerrat mil cops
però els números
del centre
no eren alarmistes
sinó eren comparats
que és el que fan
al centre
comparar contínuament
dades
i realment
ara mateix
han millorat
i molt
amb aquests 5 punts
que comentàvem abans
i tota la intervenció
està encarada aquí
realment
els alumnes
i això t'ho explicarà
molt millor
i a la Laura
s'han sentit
d'alguna manera
perseguits
perquè aquesta
de cop
hi havia tota una estructura
que es generava
cada cop
que faltaven
i això feia trontollar
d'alguna manera
la seva manera
que ens ho expliqui
la perseguidora
vinga la Laura
sí
bueno
sí que
no sé
a l'hora
per exemple
de trucar-los
perquè els trucava
cada matí
per demanar
si eren majors
d'edat
els trucava a ells
si eren menors
trucava a la família
i bueno
sí que es veia
si per exemple
des del centre
us deien que aquella persona
no havia vingut a classe
vosaltres activàveu
aquests mecanismes
de seguiment
jo el que feia
era passar llista
cada dematí
per les classes
i cada professor
em deien els alumnes
que faltaven
i jo contactava
amb la família
o bé amb els alumnes
si eren majors d'edat
i sí
sí que es notaven
una mica
acusats
però
jo crec que
això també ha servit
per millorar
els seus hàbits
per arribar puntuals
no costa res
aixecar-se l'hora
i arribar a les 8 i 20
que és quan comença
la classe
i no a les 9 menys quart
vull dir que
ha servit també
aquesta persecució
també ha servit
per millorar
en aquest aspecte
l'assetjament
ha estat relatiu
ha tingut resultats positius
jo crec que sí
no ho sé
tenim aquest estudi
damunt de la taula
suposo que
l'estudi estan aquí
des del centre
ja està clar
que es vol continuar
en aquest camí
no sé si creieu
que això
és extrapolable
a d'altres centres
algú
no només al centre
que queda clar
que n'ha pres nota
des d'algun altre lloc
s'ha de prendre nota
això es pot ampliar
en d'altres àmbits
senyor Borrefer
jo crec que
totes les experiències
que porta a terme
un institut
són extrapolables
a altres instituts
el que passa
que a vegades
els instituts
entre ells mateixos
no són gaire comparables
si ara
en comparar
amb un centre
nosaltres
com a Iescom Terres
ens comparem
amb un institut
que fan eso
i tenen
fonamentalment eso
la problemàtica
la realitat
és totalment diferent
però jo crec
que aquesta
la podríem considerar
una bona pràctica
una iniciativa
profitosa
i que
d'alguna manera
nosaltres
com a centre
tenim la intenció
de continuar-la
endavant
de continuar-la
durant aquest curs
i intentar buscar
els mecanismes
de finançament
de cara al curs
vinent
perquè totes les actuacions
aquestes valen
diners
comptem
amb un recolzament
del pla estratègic
però a més a més
necessitarem
alguna cosa més
i per això
nosaltres
ara en aquest moment
hem fet
un projecte
de cara al futur
que es planteja
i s'ha plantejat
a la Fundació
Caixa Tarragona
a veure
de quina manera
pot col·laborar
amb la iniciativa
concretament
el Tu Ajudes
i d'alguna manera
estem pendents
a veure
com serà acollit
aquesta iniciativa
i com podem continuar
des del punt de vista
jo animaria
tots els centres
a tenir
iniciatives
d'aquest tipus
a perseguir
l'absentisme
l'alumne
jo crec que s'ho mereix
no està bé
que
que diem
els alumnes
són així
o la joventut
és així
i mira
no hi ha remei
jo crec que sí
que s'ha de buscar remei
i bueno
per petites coses
que facin
sempre són bones
Jordi
per part dels assajadors
la paraula és molt dureta
però
continuem amb aquesta metàfora
la Fundació Casalamic
hem fet un gir
cap aquí
pensem
creiem completament
en el projecte
creiem
que l'opció és bona
que el treball
que s'ha estat
dut a terme
és prou interessant
com per fer-hi un cop de cap
i també plantegem
que vol ser
una bona pràctica
no només de centre
sinó
per tota la ciutat
que es pugui prendre nota
que podem compartir experiències
i aquest serà
la gran novetat
de cara al curs que ve
tot el treball
amb la xarxa
la implicació
de diferents serveis
a nivell municipal
i ens plantegem
doncs tot aquest apartat privat
que era el que comentava
en Toni Barfet
tota la història
del Tu Ajudes
no és més
que intentar implicar
tota una acció social
d'una obra
social important
com és la de Caixa Tarragona
a través del Tu Ajudes
que fent cuny aquí
publicitària
comento que és una iniciativa
que es porta a terme
per fer
que els
els propis clients
de Caixa Tarragona
els que poden votar
a través dels seus punts
doncs aquesta iniciativa
molt bé
doncs just això
que es pugui fer així
d'aquesta manera
i és aquí on ens en plantegem
poder fer tot aquest treball
clarament
si cal buscar altres
fons de finançament
els buscarem
i els acabarem trobant
la intervenció
és prou bona
i sempre podem acabar
generant adaptacions
a la intervenció
la intervenció
és gigantina
i és molt gran
però la volem treballar
de manera que
es generi
un moviment
que neixi el centre
saltar-se a classe
pot ser greu
o relativament greu
o no pot ser greu
això entra dins
de la percepció
de cadascú
però que sí que
estaríem tots d'acord
en què és important
és seguir
una formació escolar
i queda clar
que per part dels centres
com a mínim
en aquest cas
per part de l'IES Compte de Rius
hi ha una voluntat ferma
d'estrenyar la relació
amb els alumnes
de mirar cada cas
de forma particular
amb l'objectiu
que tothom
en la mesura possible
pugui continuar
la seva formació
pugui continuar
els seus estudis
i pugui
millorar
la seva formació
com a persona
senyors
ho hem de deixar aquí
Jordi, Josep Maria
Antoni i Laura
moltíssimes gràcies
per la vossa col·laboració
felicitats per la iniciativa
això com dèiem
només és l'embrió
independentment
de què sortiu
el teu ajut o no
quedem emplaçats
per parlar-ne
una altra ocasió
i mirem el seguiment
si aquest set i mig
d'aquest primer trimestre
es manté amb aquestes dades
o tant de bo
continuï baixant
una miqueta més
des d'aquí
de l'Institut Compte de Rius
i Holanda
si us sembla
això és tot
tornem per tant
a la connexió
és estudis centrales
fins ara
Fins ara Jordi
això és tot
i que no és poc
perquè Déu-n'hi-do
estudis
que a vegades
queden una miqueta
en l'anonimat
i que reflecteixen
una realitat
que sovint
no volem mirar
per tant caldrà
com bé deies
seguir atentament
l'evolució
d'aquesta tasca
que es desenvolupa
des de l'ies
Compte de Rius
i també des de
naturalment
la Fundació
Casalamic
que com sempre
té molts fronts oberts
Ara passa un minut
de dos quarts d'una
farem una pausa
i després
farem referència
a una altra col·lectiu
de la ciutat de Tarragona