Ja fa una estoneta que aquí als Estudis de l'Avinguda Roma
tenim el nostre acompanyant, Magí Seritjol, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja saben que és tècnic del Museu d'Història
i que aquests dies l'hem convidat a que ens acompanyi.
En aquest creuer podríem dir radiofònic.
El real el poden fer vostès si envien missatges al 5588
posant la paraula creuer.
El dia 18 de març farem el sorteig d'un creuer
per a dues persones per la Mediterrània,
Tarragona Ràdio i l'Àrea de Relacions Ciutadanes
de l'Ajuntament de Tarragona.
Per tant, des del primer dia teníem claríssim
que el Magí Seritjol podia ser un bon acompanyant
per a aquestes ciutats,
que sempre jo crec que li creem un compromís
perquè amb això de tot Itàlia,
ja hem passat per Florència, hem passat per Pompeia
i és allò, qui t'estimes més? El papa la mala.
Escolta, no em posis en aquest compromís.
Però sabem que Roma és la nineta del seu suficient.
Bé, sí.
Les altres també, però Roma és Roma.
Roma és Roma i el de més és molt bonic.
A veure, generalment aquests creuers per la Mediterrània.
Jo m'imagino, si no vaig errada,
ancores a Livorno
i amb un autocar o pels teus propis mitjans
arribes fins a Roma.
Normalment són estades d'unes hores,
com a molt, i amb una mica de sort d'un dia.
No pretenguin veure Roma en un dia.
Impossible, però en un dia, en tota una vida.
No s'acaba.
Per això, és la ciutat eterna,
doncs tens tota l'eternitat per visitar-la.
És impossible, vais.
Per tant, el Magí ens farà com una mena de panoràmica
i vostès ja triaran allò que els interessi més.
M'ha fet molta gràcia la cançó aquesta,
molt antiga, que cantava el Claudio Vila,
quan diu la Fontana de Trevi per tu sol.
Sí, per te, sí.
Això és impossible.
I dius, home, jo no crec que hagin arribat a aquest punt,
però a la Fontana de Trevi ha quedat posant numerets,
com a la carnisseria, números,
per poder, com a mínim, accedir a l'escala.
Sí, està molt massificat.
I si tu et fas una foto a la Fontana de Trevi,
sortiràs tu i 40 persones més desconegudes.
Perquè és impossible trobar ni un pam de Fontana de Trevi buidar.
No, pots trobar una mica buida a partir de les 12 de la nit.
A les 12 o una de la nit pots trobar encara una mica.
Tu dirs sí, depèn,
perquè ara, com que s'ha instal·lat també allò de la marxa nocturna,
han espanyolitzat la ciutat, no?
Hi hagi algú que vulgui imitar la Dolce Vita, banyar-se...
I ara hi ha un munt de gent jo,
o hi ha gent que està constantment, no?
I me'n recordo fa 30 anys, la primera vegada que hi vaig anar,
vull dir, la Fontana de Trevi a partir de les 8 de la nit estava sol, no?
I podies veure la Fontana absolutament sol.
A tu has vist l'evolució de Roma?
Perquè hi has anat tantes vegades.
Moltes vegades, i sí que hi ha una evolució molt clara.
És a dir, s'ha invadit de turistes, no?
A mi que és el que està passant ara a Barcelona, no?
Però jo recordo la Fontana de Trevi absolutament sol.
És a dir, no només sol,
sinó que a la Fontana de Trevi, a la piazza,
que és una piazza molt petiteta,
hi havia diverses tractories populars
i t'assentaves a taula correguda.
És a dir, no hi havia...
Tu t'assentaves al costat d'una senyora que venia d'allí
i menjaves el menú de la casa, no?
Tot això havia a la Fontana de Trevi, no?
Això ja s'ha acabat absolutament.
És a dir, tots els restaurantes que encara queden són caríssims
i està inundat de turistes.
Tot i així, veure la Fontana s'hi ha d'anar.
Home, a la Fontana s'hi ha d'anar,
a la Fontana s'hi ha d'haver llorar l'aigua,
que a més és miraculosa,
la quantitat de gent que avui...
D'aigua, jo no dic que sigui miraculosa,
però tu dius, no, no, que té unes possibilitats.
Mira, la Fontana és tan bonica que no cal tirar cap moneda
perquè hi tornaràs segur, és a dir...
I escolta, val la pena aturar-te.
Saps aquells dibuixos que fem quan som petits
que no sabem dibuixar i ens fan una quadrícula
i vas fent trossets,
doncs aquí val la pena fer una quadrícula visual
i fixar-te en cadascun dels detalls,
perquè és increïble.
És una passada.
I el passada, bàsicament, la Fontana,
quan la ves per primera vegada,
sobta una cosa, a més m'ha sobta a mi,
la proporció que hi ha entre el monument de la Fontana
i la plaça, és a dir, està absolutament desproporcionant.
Aquella Fontana amb una plaça del Piaig del Pòpolo,
per exemple, quedaria molt bé.
Però en aquella placeta, una Fontana enorme, no?
És una mica, els papes del Renèixement del Barroc
volien, d'alguna manera, comparar-se amb els antics cèsers.
És a dir, van començar a portar aigua
i van fer fons ornamentals, igual que els cèsers antics.
És a dir, hi ha aquí una mimesis històrica política
entre els papes, que són els cèsers del Barroc,
del segle XV, XV, XVII,
i els antics emperadors romans.
El poder.
Hi ha un mimetisme.
És el poder, Magí, és el poder, que no parla.
I a Roma això ho tenen molt clar, des de l'època dels romans.
És a dir, l'escenografia de poder
sempre està present per tota la ciutat.
És una ciutat poderosa, és una ciutat majestuosa,
és una ciutat plena de vida
i que d'alguna manera t'has d'anar tematitzant
a mesura que vas transitant pels carrers,
perquè tens tota la història.
Tens tota la història i tens moltes ciutats en una sola.
És a dir, Roma és la capital de l'estat italià
i, per tant, hi ha tota la funcionariat, burocràcia, governs i també.
És la capital del Vaticà,
per tant, és una de les poques ciutats
que pot ser capital de dos estats.
I, per tant, hi ha tota una Roma oficial,
que és important i que, a més, té el seu pes
i que ho notes pel carrer.
Però després hi ha la Roma popular,
la Roma de la gent romana
que passa olímpicament del govern de l'estat
i del govern de l'església.
i s'hi dediquen a viure com poden.
És a dir, el vero popolo romano,
que és la gent que viu a la seva ciutat
i que sobreviu a la seva ciutat,
perquè sempre ha sigut una ciutat bastant caòtica.
No riu als extrems de Nàpols,
però, vaja, és una ciutat bastant també.
Déu n'hi do.
Jo, d'entrada, no aconsellaria,
i segur que tu ho sabràs millor que ningú,
que ningú llogui un cotxe.
Bé, si li agrada l'esport de risc, sí.
Si t'agrada l'esport de risc...
És a dir, que utilitzi el transport públic,
malgrat que és caríssim, però que l'utilitzi, no?
És millor, sí.
Jo sempre aconsello, bàsicament, anar a peu.
És a dir, la Roma, el que és el centre historiatoi,
que és molt gran,
a veure, no es pot anar a peu a tot arreu,
però pràcticament una gran part de les coses
es pot veure a peu.
Per tant, potser el transport és una bona esparadanes còmodes
i a trepitjar carrer,
que a Roma s'ha de trepitjar carrer.
És que, de fet, vas caminant, caminant, caminant per Roma
i la seva bellesa, la seva vida és tan extraordinària
que et poden passar hores caminant
i no te n'adones.
i a lo millor has fet no sé quants quilòmetres.
Ni te n'adones.
I a lo millor deixaràs de veure una cosa que t'endicabeguis
però en descobriràs una altra.
Per tant, a lo millor és perdre's una mica
i descobrir tu mateix,
i descobrir-te aquests racons que t'agradin
i que hi ha un munt
i, per tant, no cal ni una guia.
És a dir, t'aperes pel cor històric de Roma
i segur que trobes el teu raconet,
la teva placeta, el teu detall, no?
I dius, ah, i no he vist el Coliseu,
però he vist uns carrers increïbles, no?
No tant, és a dir, exacte.
No és tan ficat unes fites que n'hi ha, no?
que és impressionant
i l'altre bloc és la Roma dels papes, no?
La Roma del Renèixement i del barroc,
sobretot del barroc, no?
Per tant, aquí tens tots dos mons, no?
Però entre mig, jo diria, pèrde't.
És a dir, perdeu-vos pels carrerons,
pels placetes...
Segur que trobeu una placeta
on hi ha un petit varet
on te poses un martini fresc de conya
i pots estar una mitjoreta, una horeta,
veient la gent passar senzillament.
Et sents un Marcello Mastroiani, eh?
Allà enmig d'una plaça.
Sí, a més, una de les coses
que em va frapar també de Roma
és el gust que tenen en el vestit, no?
És a dir, qualsevol persona a Roma
té un gust innat,
una elegància innat en el vestit.
Completament d'acord amb mi.
Jo, una de les escenes
que em va enfrapar més
quan ja fa molts anys
que a primeres vegades
que hi vaig anar
és posar-me un varet
al costat d'un taller mecànic
i veus els...
els treballaven al taller
tots bruts de greix
i aquest és el típic, no?
Baixen l'apartanca,
la paradeta, diguéssim,
jo estava li prenent una cerveseta
i de repente surten els mateixos
i semblaven estrelles de cine.
És a dir, de la granota
van passar a l'Armània.
Van passar a uns tratjos
amb corbata,
amb sabates d'aquelles,
però a més a més
amb una elegància innata, no?
És una cosa que sorprèn molt, no?
A més, a mi m'ho va sorprendre molt.
No, no, això tens raó.
Ara, les botigues
inducables per a pobres mortals
com nosaltres.
Bé, tot el que és...
Sí, la via Condot i tota aquella zona.
Sí, la via Condot i tota aquella zona
d'allà a prop de la Piazza d'Espanya,
allò està molt bé per veure, eh?
Samarreta de cotó 2.000 euros, per exemple.
És tot molt car, sí.
I allí van molt japonesos
amb els vices extra-hort, no?
Sí, sí.
Val la pena veure-ho,
perquè és un sector comercial tradicional,
molt car, caríssim,
totes les marques principals italianes
i del món.
Però vaja,
per veure està bé, no?
Però no cal que t'hi gassi cap mineral.
L'elegància dels romans al menjar.
Sí, aquest és un altre aspecte.
Poca pizza, és a dir,
a Roma hi ha bons llocs de pizza,
n'hi ha, és a dir,
hi ha bones pizzeries,
però no és el plat més d'això de roto.
Tot i jo que considero una pizzeria
que està al costat del Pantheon,
de la Piazza de la Rotonda,
que es diu la Sagristia,
potser la millor pizzeria per mi,
les pizzas més bones que he provat a Roma.
Però no és un lloc de pizza.
Bàsicament a Roma...
Sembla una mica turístic,
totes aquestes voltants del Pantheon.
Sí, clar, mira,
la ruta turística bàsica
és de la Piazza Campo di Fiori,
Piazza Anabona,
Piazza de la Rotonda,
Piazza de Trevi,
Fontana de Trevi,
Piazza d'Espanya.
Aquesta és la ruta hiperturística,
és a dir,
que a vegades hem de ficar semàfors
per poder desplaçar-te
d'un lloc a l'altre.
Però la que et desplaces una mica
ja no hem de dir que és joies per veure.
És que des d'aquests mateixos punts,
Sant Magí,
oi què es pot recomanar
sense fer grans recorreguts?
Només que busquis un parell
de carrers més enllà paral·leus...
A 50 metres de Campo di Fiori,
per exemple,
trobes restaurantets
a un preu molt bo
i pots menjar de conya.
Això és important.
Al costat mateix.
El que passa és que
cal despistar-te una mica.
És a dir,
aquelles places de Campo di Fiori,
Piazza Navona
en absolutament recomanable.
Allí pots fer un cafè,
però no reu res més
perquè és caríssim
i és turístic.
Però a que et desplaça 50 metres
ja trobes un altre raconet
i pots trobar un restaurant
que estigui bé,
que sigui agradable
i placetes precioses.
Són simpàtics i oberts els romans?
Jo crec que sí.
És a dir,
són una miqueta,
com diria,
bàsicament elegants,
et diria jo.
I simboles.
No són tan teatrals
com els napolitans,
com que jo estic cul,
ni que t'acaben de conèixer
i ja ets de la família,
ni tampoc tan tibats
com els milanesos.
Més reservadets.
Una mica més reservadets
els napolitans,
però és molt còmode.
I molt amables.
És societat molt còmode.
La gent de Roma
és molt tranquil·la
i va molt a la seva.
Si comencessim
a fer un inventariat
del barroc
que podem contemplar
i gaudir a Roma,
fora impossible.
No, no,
és que és impossible.
Alguna coseta.
A dir,
mira,
no perquè sigui la millor,
sinó perquè la que em ve
ara al cap del barroc,
de tema Renaixement
i tema Roma.
Però no per importància,
sinó perquè...
No, a mi m'ha té robat el cor
Borromini,
que és un arquitecte
que treballa a la Roma
de les papes del XVII,
que és un arquitecte
que té molta obra,
quasi tota la té a Roma
i a Turí,
em sembla que té alguna obra,
però bàsicament a Roma.
I tota l'obra
de Borromini
és impressionant.
Però jo destacaria,
per exemple,
al costat d'Ibets d'Espanya
un edifici
que quasi no es veu,
que es diu
Propaganda Fide,
que és un edifici religiós,
que és un antecessor
del Guggenheim de Bilbao.
És a dir,
el Geri,
estic segur
que es va inspirar
una mica en Borromini.
És a dir,
el Borromini el que fa
és corbar les façanes
i fer una façana
en lloc de plana,
la fa tota curva
amb diferents plànols
a la mateixa façana.
És un edifici senzillíssim,
res espectacular,
però que inicia
tot el moviment
de l'arquitectura moderna.
Per tant,
per mi,
un element importantíssim
per veure el Borromini.
I després,
un altre que no té ruat al cor,
que és en Tarion,
és una obra
de Pietro de Cortona,
hi ha diversos autors,
però al final
la va rebentar
és Pietro de Cortona,
que és a Santa Maria de la Patxa.
Santa Maria de la Patxa
és una petita placeta
que està a 70 metres
de la Piazza Navona
i és una cosa bellíssima.
És a dir,
una església
que les naus laterals
de l'església
són els carrers
que entren per dintre.
Per tant,
és una semografia
com si estigués
amb una obra de teatre
del barroc.
És una església
petitíssima
que es diu Santa Maria de la Patxa,
que per cert,
a la Candonada
hi ha una de les birreries
més impressionants de Roma
i t'ha de veure
una birra superbona
veient al fons
la Santa Maria de la Patxa
de Pietro de Cortona.
A Roma té una altra cosa
que vagis on vagis
pots agafar tortícolis
també et passa a Florència
perquè estàs amb el cap aixecat
mirant...
Mires per tot arreu.
És a dir,
te trobes d'ensec
te trobes una església
i al costat
hi ha un temple
de l'època d'Adrià.
L'edifici de la Borsa de Roma
és un temple
de l'època d'Adrià
amb totes les columnes conservades.
Al costat mateix
hi ha un petit barri
que va dissenyar
Borromini
com una ciutat ideal
i que quasi ningú veu.
Està just entre
el temple d'Adrià
com una ciutat ideal.
I això els suïstes
no ho veuen
perquè està mig amagadat
en aquells carrerons.
La presència del poderío espanyol
a Roma també és evident
i t'ho expliquen.
Sí, n'hi ha, evidentment
perquè Espanya
va tenir un pes d'importante.
Però jo n'hi ha
al carrer dels catalans
que és via Montserrat
és a dir, via de Montserrat.
La via Montserrat
té l'església de Montserrat
que és l'església
dels catalans a Roma.
Llavors, ho dic
perquè qui vulgui
anar a aquella església
d'allí va batejar
el rei John Carles, per exemple
i està enterrat
el rei Alfons XIII
fins que el van portar
a l'Escorial.
Però a banda d'això
a banda d'aquest anècdota
en aquest carrer
hi ha una de les millors
hosteries de peix
és restaurant de peix de Roma
i per tant
podeu trobar peix fres
i menjar peix fres
cosa raríssima
perquè agosta molt
trobar peix fres
i bo a Roma.
Ah, doncs és fàcil
escolti al carrer de Montserrat
via Montserrat
i a 20 metres de l'església
hi ha una hosteria
que és l'hosteria
d'ell peixe
i fan peix fres
no només el fan
sinó que tu passes
al restaurant
entres primer
entre les caixes de peix
i quan ets
demanes
dir, miri
vull aquest llobarro
me'l fa el forn
me'l fa d'aquesta manera
és fantàstic
te'l pesen
i després
exacte
i després te'l cobren
és que clar
a Roma
vagin a fer un tastet
i després
aquells que estiguin afortunats
i que vagin al creu
després que hi torni
no hi ha dubtar
vagin a Roma
però al Vaticà
potser que ho deixen
per un altre viatge
o fer un tomet
és que el Vaticà
és un món
per la plaça de Sant Pere
i ja està
ara hi ha molts controls
a la plaça pots entrar-hi
però quan s'hi vols entrar a la basílica
has de passar controls
com si estigués a un aeroport
és miqueta nutjós
a veure-ho
és impressionant al Vaticà
i a veure
els museus vaticans
pots estar a mesos
és a dir
que l'obra és impressionant
la Capilla Cixina
que és el lloc més visitat
és molt maco
evidentment
altament recomanable
que a base
t'hauràs de xupar
dues hores de japonesos
és a dir
o cues i cues
per accedir
és un empiatge
que estem pagant tots
i el que és sorprenent
les botigues de souvenirs
del Vaticà
a veure
és friquilàndia
perquè venen botlles
papals
fins i tot
impreses allò
que només cal que posis la signatura
hi ha tot un debat
això
que no ve d'ara
ja ve de l'edat mitja
això ve d'antí
però els amants de curiositats
de pongos
que diuen ara
porten mil anys fent-ho
és a dir
per tant
a Roma
és la Vaticà
jo crec que me li seria
uns dies a part
ara anar a la plaça
bé
perquè per anar a la plaça
hi ha un dels ponts més bonics
que és el pont Sant Àngelo
que és un pont preciós
que creu la part vella de Roma
fer-ne allà
i només per aquesta visita
és a dir
creuar el pont Sant Àngelo
veu el que és el Sant Àngelo
al fons del Vaticà
és una imatge bonica
preciosa de Roma
és que la vista
no ens l'acabem
en ciutats com era Roma
jo no sé
no has comptat les vegades
que has anat
no, Magí
no, jo costumo anar-hi
si puc cada any
perquè
és una ciutat
que m'atrau moltíssim
i ara amb això
dels low cost
escolta
és que ens ho posen
molt tirat
i pots trobar uns preus
increïbles
i un hotelet
hotelet o a casa d'amics
de moment
vaig a casa d'una amiga
l'Anna Maria
que és una amiga meva
que és la directora
del Museu de la Civilitat
de Roma
i sempre que hi vaig
si no hi vaig a casa seva
em renya
i per tant
a vegades
no tinc altre gammel
que anar a casa seva
i que va ser
el seu marit
el Francesco
és un excel·lentíssim cuiner
i es passa hora
fent-me plats
ara entenc
perquè saps tant
de cuina italiana
a banda dels restaurants
si passa hora
és veritat
i disfrutes molt
evidentment
doncs està molt bé
que hi vagis cada any
perquè així
quan tornes
ens ho pots explicar
i il·lustrar-nos
de com es pot fer
aquesta visita a Roma
més enllà
del que són
les rutes turístiques
lògicament
que s'han de seguir
s'han de fer
perquè és molt bonic
perquè és bonic
però a més a més
un cop s'acaba la ruta
trobar aquell
enracó particular
doncs val
molt i molt
la pena
Roma
per cert
no ho hem dit
però
quan començàvem
la conversa
amb el tema
de la Fontana de Trevi
s'ha de tirar la moneda
per poca
per molta gent
que hi hagi
jo no la tiro mai
i sempre torno
no?
no la tiro mai
i sempre torno
però serà possible
que no hagis tirat mai
la moneda
no, no he tirat mai
és molt poc guiri
jo soc més gris que tu
és que no em cal
perquè hi tornes
no em cal
sempre tornes
no cal
per cert
les monedes aquelles
van a una fundació
a un hospici
totes elles van
per una fundació
de nens
d'orfes
i per fer-se una idea
de la quantitat de gent
que hi llança
les monedes
cada dia
en retirant
vull dir que
si no les retiressin
cada dia
jo crec que no quedaria
l'aigua es desbordaria
ja directament
Magí Seritjó
el tècni del Museu d'Història
coneixedor amant d'Itàlia
d'aquí no res
Tarraco Viva
t'haurem de convidar
a parlar
però d'una altra cosa
d'aquesta mena de Roma
o Tarraco Romana
que muntem aquí
amb més enguany d'aniversari
des de aniversari
des de aniversari
Tarraco Viva
se'ns ha fet gran
una criatura
espero
i més gran que s'ha de fer encara
i més gran i ben maca
i ben lluïda
ja en parlarem Magí
moltíssimes gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
adeu