Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant de Setmana Santa i parlant del proper diumenge,
que serà diumenge de Rams.
I la tradició de la ciutat de Tarragona marca que diumenge de Rams
es fa un dels actes més institucionals i més emotius
de la celebració de la Setmana Santa tarragonina.
Parlem del pregó, de la lectura del pregó,
que es farà a partir de la una del migdia
al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona.
El pregó d'enguany el pronunciarà la tarragonina Rosa Maria Virulés Pinyol,
magistrada del Tribunal Suprem.
Rosa Maria Virulés és d'aquí, de Tarragona.
Va néixer a la nostra ciutat ara fa 56 anys,
llicenciada en graduat social.
El seu primer destí com a jutge va ser Gandesa.
Després va passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
al jutjat del Social de Tarragona
i, finalment, com a magistrada de la sala quarta,
la sala del Social del Tribunal Suprem.
Aquesta feina fa que visqui habitualment entre setmana a Madrid,
però de forma habitual, en fi,
pràcticament cada cap de setmana ve aquí,
ve a la seva ciutat natala, ve aquí a Tarragona.
I avui ens acompanya en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Senyora Rosa Maria Virulés, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què suposa poder fer la lectura del pregó,
ser la protagonista del pregó de la Setmana Santa d'enguany?
Bé, jo crec que és una enorme responsabilitat, no?
Com a tarragonina, sobretot,
i, com a cristians, no?
Pues sí, una enorme responsabilitat,
perquè m'han posat el llistó molt alt
els meus predecessors, no?
Llavors, doncs, bueno, no sé,
tampoc es tracta ni de superar-los ni d'igual-los.
Jo explicaré el que visco de Tarragona
i, bueno, sempre relacionant una miqueta
amb el que m'amou a mi,
amb la meva professió, etcètera.
S'ho esperava?
Quan li van fer la invitació,
que suposa ja fa unes setmanes o mesos
que li van fer des de l'agrupació?
Sí, doncs no, en absolut, en absolut.
Un bon dia vaig trobar el Josep Ignasi Boada
i una gran sorpresa va ser, sí.
I a la vegada una satisfacció,
un honor que t'anomenin pregonera de la teva ciutat,
això, sens dubte.
Ens pot avançar una mica alguna idea,
alguna de les coses que vol comentar,
que vol transmetre a través del pregó
que hi agirà el proper diumenge?
A veure, és una mica difícil.
Bueno, a veure,
el que explicaré és la Setmana Santa
i el sentiment de la Setmana Santa
per a mi, en concret, no?
Però sí que ho posaré una miqueta en relació
amb el que pot ser els drets humans
i, en concret, drets fonamentals
per arribar justament a el que és el tema de la igualtat, no?
A veure, què pots representar
i si hem arribat al punt concret ja
de drets fonamentals,
si s'han assolit totalment.
Està vinculada personalment
a alguna entitat o a alguna confrèria
de la Setmana Santa?
O, dit d'una altra manera,
com viu com a tarragonina?
Com ha viscut habitualment sempre
la Setmana Santa de Tarragona?
No, habitualment.
No estic en cap associació
i, habitualment, com un tarragoní més,
amb més o menys sentiment.
I jo crec que en tinc, de sentiment,
però com un tarragoní més.
No estic en cap associació, no?
I què és el que més li agrada
de la Setmana Santa Tarragonina?
Què potser recorda més
d'altres anys d'haver viscut intensament
algun dels actes de la Setmana Santa d'aquí?
Home, de petiteta el que recordes més
és el començament amb el Diumenge de Rams,
evidentment.
Però després, bueno,
el que és així més emotiu
és la processó del Sant Enterrament,
del Divendres Sant, aquesta sí.
Bueno, és allò,
aquell ritme compassat, allò,
emociona, evidentment.
Des d'algun lloc en concret
que li agradi?
Creu que hi ha algun lloc màgic,
especial de la part alta
que li agradi?
A veure, s'ha dit que jo soc tarragonina,
que vaig néixer fa 56 anys,
tot això.
El que no s'ha dit,
en quin lloc vaig néixer?
I jo vaig néixer al carrer Cos del Bou.
Llavors, el carrer Cos del Bou
és molt simbòlic
perquè per allí sempre han passat
totes les professors.
Jo, en concret,
soc del número dos
damunt de la farmàcia
i llavors, doncs, bueno,
els meus primers anys a Tarragona
van ser des d'allí, no?
Primer any en concret,
primer any només,
però, bueno,
sempre després fas cap a on t'has nascut
i així, no?
Però després la Rambla,
la Rambla és quan és més així,
més massiu,
més emotiu,
però més modern.
El caliu autèntic,
jo crec que està a la part alta.
I l'ha anat seguint
aquesta Setmana Santa
perquè ha crescut molt
en els últims anys,
segurament no té res a veure
la Setmana Santa
de fa 50 anys
a la d'ara, no?
Com creu que ha anat creixent?
Què li sembla
com ha anat creixent
la participació ciutadana,
també l'assistència
de milers de persones
d'aquí i de fora
que venen a veure
especialment
la processó de divendresant?
Home, jo crec que sí,
que ha evolucionat,
ha evolucionat,
però, a veure,
en quant a massificació
de la gent,
sí, sí.
Li està bé o no?
O creu que fins i tot
és massa?
A veure,
jo el que trobo
és que abans
hi havia més silenci.
Al moment
del sant enterrament,
tot això era...
hi havia més silenci.
Però, bueno,
això ho porta a la cultura,
etcètera,
no es pot evitar a vegades
que si hi ha gent
on hi ha gent
doncs hi ha soroll,
evident.
I aquest any
participara d'una altra manera
en la Setmana Santa,
tenint en compte
que és la premonera,
a part, evidentment,
d'assistir a l'acte
i de ser la protagonista
de l'acte del proper diumenge.
la viurà diferent
aquesta Setmana Santa,
creu vostè?
Home, potser
hi entraré dintre, no?
Hi entraré dintre
i llavors, evidentment,
que ho vius diferent, no?
Però cada any
per Setmana Santa
jo no he sortit mai
de Tarragona,
sempre he estat a Tarragona
i he participat
a tots els actes
de la Setmana Santa.
Llavors, bueno,
l'únic que faré de més
és assistir a la benedicció
de les palmes
amb les autoritats
i després al pregó.
Però tot el més
és que és habitual
i a mi fer-ho.
No canviarà res.
No canviarà.
No canviarà res.
Ara que viu a Madrid
ja des de fa temps,
com veu Tarragona?
Més enllà de la Setmana Santa,
com veu la seva ciutat?
Ara que va i ve
i torna cada setmana...
A veure,
és una pregunta
que me la fan bastant,
però jo veig Tarragona
igual, idèntic.
Ni la veig més gran
ni més petita.
I des de Madrid,
doncs, bueno,
jo estic gairebé
al mateix temps
a Tarragona
que a Madrid.
Quan puc,
vinc cap aquí,
tinc la família
i, bueno,
encara que estiguis
una mica més apartat,
doncs,
no la veig lluny,
la veig
a la mateixa distància.
Al revés,
podria dir
que la veig més a prop
amb l'AVE,
si no fos
pels 13 o 14 quilòmetres
que hi ha a l'estació.
És una de les persones
que se sent perjudicada
per l'ubicació
de l'estació, no?
Una de les moltes.
Sí, sí.
Què destacaria
de totes maneres
de la seva ciutat?
Perquè potser
quan vius
una part de la setmana
en una altra ciutat,
en aquest cas a Madrid,
potser veus
les coses bones
i també els defectes
de la teva pròpia ciutat.
Destacaria alguna cosa
en positiu
o també negatiu
de Tarragona?
És que de Tarragona
només ho destaquem
en positiu.
Jo estic en una sala,
la sala quarta,
que venen aquí
quan venen
a les jornades
de dret laboral
i seguretat social
i que dintre de la sala
hi ha molt bon ambient
i a part d'haver-hi
molt bon ambient
parlem de les nostres poblacions.
Llavors,
no n'hi ha un de magistrat
que no conegui Tarragona
i que no conegui
tots els fets
que s'hi fan, no?
Parla-se amb com se vulgueix,
saben que ara és l'any jubilar,
fins i tot
que se celebra
el 250è aniversari
dels Armats,
tot, vull dir que
clar,
allí parlem,
conversem,
doncs, bueno,
coneixes de les ciutats
de cada un dels companys
i doncs bé,
perfecte.
Jo crec que
no necessiten
gaire més informació
que tots ho saben,
no?
Llavors,
doncs...
I crec que en general
a Madrid es coneix
Tarragona?
O que, per exemple,
un mitjà de transport
com l'AVE
pot ajudar
a partir d'ara
en el futur
a donar a conèixer més
la realitat
d'una ciutat
com la nostra?
Tarragona se la coneix
molt bé,
altra cosa
és que
ens apreciïn
més o menys,
però a Tarragona
sí que se la coneix,
i més que res
pel fet d'estar al litoral,
tot,
i després
ser patrimoni
de la humanitat,
això ho ha marcat molt.
Parlem una mica
de la seva feina,
perquè tinc la sensació
que Rosa Maria Virulés,
nascuda a Tarragona,
molt vinculada a Tarragona,
és una persona
segurament
poc coneguda
per la gent
del carrer,
pels ciutadans
de Tarragona,
té una feina important,
és magistrada,
com dèiem,
de la sala del social
del Tribunal Suprem,
quines funcions,
quina feina té
com a magistrada
d'aquesta sala del social,
de la sala quarta
del Tribunal?
Bé,
la sala quarta
el que veu
és el recurs de casació
i el recurs de casació
per a la unificació
de la doctrina,
a part de les assignacions
que té pròpies
de la llei orgànica
del poder judicial,
llavors tots els magistrats
de la sala
tenim les mateixes funcions,
a part de que
en algun moment donat
ens pugui correspondre
estar amb alguna sala
especial de conflictes,
i inclús estar a la sala
del 61,
com estic jo
en aquest cas actualment,
pel fet de ser
la més moderna
de la sala quarta.
Tot el que més,
les funcions concretes,
les previstes a la llei orgànica
que no acabaríem mai
de concretar-les, no?
Vostè és experta
en dret social,
en dret laboral.
Sí,
jo soc magistrada
especialista
de l'ordre jurisdiccional social.
En aquests temes
m'imagino
que ha canviat molt
les lleis,
la normativa,
han anat canviant molt
en els últims anys, no?
Com observa tot el procés
que hi ha hagut?
Sí,
el dret laboral
és el dret més viu.
El ser més viu
és el més canviant,
tant del dret laboral
com de la seguretat social.
Llavors,
s'observa d'una manera
que va canviant tot.
Per exemple,
assetjament sexual,
abans no se'n parlava,
assetjament moral
dins del treball,
no se'n parlava en absolut.
Ara no se'n parla solsament,
sinó que ho trobem,
els procediments,
etcètera.
Llavors,
sí,
ha canviat molt.
Abans,
qui formulava
una demanda d'acomiadament?
Ben poca gent.
Ara,
l'habitual és fer-ho.
Si amb un l'acomiaden,
demana el canto.
S'ha judicialitzat
bastant tot.
Això obliga,
imagino,
els propis magistrats,
com a vostè,
estar sempre molt al dia,
perquè,
en fi,
tot evoluciona molt,
no?
La societat evoluciona molt
i el dret,
per tant,
en aquest àmbit
evoluciona molt.
De totes maneres,
per arribar a la sala quarta,
en casació
per a la unificació
de la doctrina,
hi ha un filtre,
que és l'article 217
de la llei
de procediment laboral,
que hi ha d'haver
contradicció
i hi ha d'haver
unes circumstàncies
concretes
per poder accedir,
perquè,
si no,
tothom ho transformaria
en un tercer grau jurisdiccional
que no és.
És un recurs extraordinari,
el del Tribunal Suprem.
Quin tipus de casos,
doncs,
arriben a la sala
que vostè presideix,
majoritàriament?
No la presideixo,
la sala,
perdó,
sóc una magistrada
de la sala.
A veure,
tots els casos,
dalt de tot,
vull dir,
el que no arriben
són invalideses,
per exemple,
els casos més simples
no arriben mai
al Tribunal Suprem,
arriben quan superen
el requisit
de la contradicció,
si no hi ha
una sentència contradictòria
que s'ha dictat
en un sentit contrari,
no arribarà mai
al Tribunal Suprem
a la sala quarta,
o la casació
ordinària,
aquesta sí.
Llavors,
clar,
els casos
són els més complexes,
o de conflictes
col·lectius,
etcètera,
no?
Des aquí,
segurament,
vist des d'aquí,
per part de la gent
del carrer,
es veuen sovint
els màxims
òrgans judicials
de la justícia a Espanya,
a Madrid,
de l'Estat,
els màxims òrgans
judicials
de l'Estat,
es veuen
amb una forta tensió,
tensió entre magistrats,
tensió política,
amb el rarafons polític
dels partits polítics,
com ho veu vostè?
Com ho veu
i com ho viu
des de Madrid?
És així realment?
Bé,
no puc negar
que hi ha tensions,
evidentment,
sí que se'n veuen,
hi ha tensions
entre les institucions,
el Tribunal Suprem,
el Consejo General
del Poder Judicial,
Tribunal Constitucional,
però el que sí
que li puc assegurar
és que els magistrats
ni entrem ni sortim
en tot això,
ni fins i tot
no comentem res,
vull dir,
quan hi ha moviments
sí que
algú es diu,
però vaja,
que no entrem
en consideracions
polítiques en absolut.
En qualsevol cas,
creu que coses com aquesta
ajuden a que hi hagi
una certa desconfiança
per part dels ciutadans
respecte a la justícia?
No, no,
això no ha de ser mai,
vull dir,
desconfiança en absolut,
la justícia s'aplica
sense cap problema,
no hi ha d'haver
cap mena de desconfiança
que no implica,
una cosa no té res
a veure amb l'altra.
Com viu
de totes maneres,
a Madrid es viu
molt apassionadament
les qüestions judicials
barra polítiques,
que és la sensació
també que es té aquí,
des d'aquí,
des de Catalunya,
on segurament
tot és molt més tranquil
o no és tan apassionat?
No, a veure,
jo crec que ho viu
vostè amb més passió
que nosaltres,
a veure,
no hi ha temes
judicials polítics,
en absolut.
Nosaltres,
a la nostra sala,
en concret a la sala quarta,
es resolen els assuntos
prescindint totalment
de qualsevol qüestió política
i no hi ha en absolut
cap pressió de cap tipus.
Això ho explico,
potser no s'ho creuen,
però en absolut.
Sí que hi ha hagut
al Tribunal Constitucional,
doncs, bueno,
és públic
els temes aquests,
però ha sigut
al Tribunal Constitucional,
no a la sala,
ni menys a la sala quarta.
Ja li puc dir jo
que el tema judicial
queda totalment al marge
del tema polític.
No té res a veure.
per tancar aquest bloc
de preguntes
de totes maneres
i que seria important
encara amb la nova legislatura
que sorgirà
de les eleccions
el passat diumenge,
els grans partits polítics
es posin d'acord
sobre la renovació
d'alguns òrgans,
sobretot Tribunal Constitucional
i Consell General
del Poder Judicial,
no?
Sí, jo crec que sí,
que haurien de posar-se a sentar-se
i arribar amb un acord
a veure com se renova
el Consejo General
del Poder Judicial
que ja fa un any
que està a posinterí
i evidentment
ja en tenen ganes
també que es renovi.
Jo crec que sí,
s'han de sentar
i veure arribar
a uns pactes
evidentment
als partits polítics.
Per tancar el capítol Madrid,
una pregunta
potser més personal,
li agrada viure a Madrid
durant uns dies a la setmana?
Doncs a veure,
aquesta pregunta
també me l'han fet
bastantes vegades
i jo dic que sí,
que m'agrada molt
viure a Madrid
però també li dic
que m'agrada moltíssim
viure a Tarragona
o sigui, per això
estic aquí
jo tinc la família
la meva mare,
germans, tots
vull dir que
tota la família
més propera
la tinc aquí a Tarragona
vull dir que
i m'agrada molt
viure a Madrid
i moltíssim a Tarragona
perquè m'entengui.
Doncs queda clar,
tornem a Tarragona
per acabar l'entrevista
vostè ha col·laborat
i de fet ara
presideix aquestes jornades
anuals
que organitza
el Col·legi Oficial
de Graduats Socials
que es van celebrar
ara fa ben pocs dies
i de les quals
en van parlar
amb el seu president
amb el senyor
Francesc Blasco
han situat aquestes jornades
a Tarragona
en el mapa polític
i en el mapa
volia dir
de qüestions aquestes
a nivell de tot Espanya
a nivell de tot l'estat espanyol.
Sí, sí, a veure,
aquestes jornades
ja es venien celebrant aquí,
jo ja les dirigia,
aquest any
ha sigut
la 13 edició,
crec, sí,
la 13,
i, bueno,
aquest any
ha sigut el primer
en què s'ha fet
un conveni
amb el Consejo General
del Poder Judicial
i llavors
s'han inclòs
aquestes jornades
dintre del que és
el pla de formació
del Consejo
del Poder Judicial.
Llavors, evidentment,
això dona
un prestigi
a nivell nacional
perquè venen magistrats
de tot Espanya
que ho poden demanar, no?
Així ha sigut
aquest any
per primera vegada
i, bueno,
s'han reunit aquí
més de 30 magistrats
per comentar
els temes
que eren objecte
de les jornades
i jo crec que sí,
que això, doncs,
són les primeres jornades
aquí,
no solament a la província,
sinó jo diria
també a Catalunya
i a Àmbit Nacional,
n'hi ha d'altres,
evidentment,
però sí que li dona
un gran prestigi
dintre del món laboral
a Tarragona
perquè són les úniques
jornades
que es fan
amb aquest nivell.
Tenen futur, creu?
Jo crec que sí.
Ara més, segurament,
amb el conveni
signat amb el Consejo General
del Poder Judicial?
Jo crec que sí,
plantejo que no n'hi pugui haver,
sí, sí,
jo crec que sí.
Li agradaria
col·laborar
en alguna altra iniciativa
relacionada amb aquest món
aquí a Tarragona
o té pensat de fer-ho?
Hi ha altres possibilitats
de fer-ho
en el futur més immediat?
No, no,
no tinc pensat res,
no, no,
això sí que no.
De moment
continuarà amb la seva feina
a la sala quarta.
que ja en tinc prou, sí, sí.
Rosa Maria Virulés,
falten 48 hores
per diumenge de Rams,
falten 48 hores
pel Paragó.
Moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a Tarragona Ràdio,
gràcies per compartir
amb nosaltres
una estona
de les seves experiències
professionals a Madrid
i també personals
aquí a Tarragona,
que vagi molt bé
l'acte de diumenge
i que pugui gaudir
d'una manera especial
d'aquesta Setmana Santa
a la seva ciutat.
Moltes gràcies.
Molt bé,
moltes gràcies a vostès.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.