Dos minuts, un quart en onze, tal com havíem anunciat
i ens acompanya el delegat del Govern de la Generalitat,
el senyor Xavier Sabater.
Senyor Sabater, bon dia.
Hola, bon dia.
En primer terme, voldríem preguntar-li per aquesta informació d'última hora
que coneixíem fa uns instants aquesta activació de l'alerta del Pla Secta
per una fuita de gasoil amb els Pujols.
N'hem explicat ja els detalls,
sembla, però, que la situació dels bombers de la Generalitat ja la tenen controlada.
Sí, haurem de mirar si ha tingut algun efecte secundari,
perquè el vessament ha anat cap al clavegueram, si no tinc mal entès,
i en tot cas veure si es pot minimitzar els efectes d'una fuita
que sempre produeixen alguns, no?
No ha comportat cap perill, i en principi, per tant,
en fi, són aquests riscos que comporta tota societat moderna, no?
I la nostra, ja estem acostumats.
En fi, per sort, gairebé sempre són accidents lleus, no?
I l'important és que sapiguem com viure amb aquest risc,
sabent també que tenim gent molt preparada per afrontar qualsevol contingència.
en fi, aquesta n'ha estat una imprevista totalment, no?
Perquè sembla que una fuita química sempre hagi de ser aquí a l'àrea nostra,
del Tarragonès, i en aquest cas amb Espujols està més cap a la muntanya, al Baix Camp.
Però no estem exempts mai, aquests dies ho estem comprovant,
de contingències d'aquestes que comporten risc.
Doncs el Neucat, els accidents dels vaixells,
com aquest que tenim intentant entrar al port de Tarragona, també.
fer aquests dies.
A l'hivern, sempre, quan arriben aquestes jornades, aquests dies,
doncs tenim algun problema i estem avisats,
i per tant els serveis d'emergenència sempre estan preparats.
Afortunadament, però les conseqüències del temporal
han estat més aviat escasses a la demarcació de Tarragona
i sembla que aquesta embarcació al Superfàs Galícia
ja ha pogut atracar finalment al port de Tarragona.
Ah, i ha atracat, doncs estupendo,
perquè ahir la nit encara estàvem fent maniobres.
A la deriva, finalment, ja ha pogut atracar a primera hora del matí
a les instal·lacions del port de Tarragona.
Molt bé.
Deixi'm, senyor Sabater, plantejar-li qüestions de caràcter més general.
Estem a les portes de l'inici d'un nou any, d'un 2009,
un 2009 que segurament tots continuarem patint
pels efectes d'aquesta crisi econòmica.
la demarcació no ha estat exempta tampoc de les conseqüències d'aquesta recessió.
Com creu que pot ser, des d'aquest punt de vista econòmic, industrial, laboral,
aquest 2009 a la demarcació?
Primer hauríem de recuperar una mica de confiança
i, sobretot, aquells sectors que no tenen problemes,
perquè de vegades diem una crisi generalitzada, i ho és, perquè és mundial,
i, per tant, també ens afecta a nosaltres
i tenim gent que la pateix més directament,
gent que ha quedat en atur,
o alguns que s'està tramitant la seva situació,
hi ha una expectativa que és una incògnita encara,
però després hem de dir que hi ha molts altres sectors
que no la patiran, no?,
i que tenen el lloc de treball assegurat, el salari també, etcètera,
i aquests jo els demano que facin una mica d'abstracció
d'aquesta psicòsica, una mica,
potser al final l'hem generat entre tots, no?
Ho dic perquè el consum és també una part important de l'economia
i, per tant, en fi, durant aquestes festes,
però també durant els propers mesos,
hi ha gent que no té cap problema en consumir.
Per una altra banda, les hipoteques han començat a baixar i baixaran,
i hi ha una part important de la població que també estem afectats
per aquesta qüestió, i, per tant, també les conseqüències aquestes
també seran positives des d'aquest punt de vista
i també podran generar una major disponibilitat
de circulació de l'economia,
perquè el que t'acraca aquest estat va ser tan fort,
sobretot en el mes de setembre i octubre,
en el sistema financer, que a l'inici el que han hagut de fer
els poders públics, sobretot els estats,
ha estat fer que l'aparell circulatori,
per entendre'ns, de l'economia es recuperés
i pogués tornar a estar sanejat,
i, per tant, no hi ha aquestes obstruccions.
Si ho comparem amb un cos humà, diríem que de les artèries,
el cor, és a dir, tot allò de la sang,
que pogués tornar a circular.
Aquests diners, aquesta liquiditat,
arribarà a prou als ciutadans?
El que ha d'arribar és a les empreses,
en primer lloc, que són les que han de generar els llocs de treball
i han d'assegurar que es torna a recuperar tot plegat,
no els serveis, l'oferta de l'economia en tots els sentits,
i la producció.
I això és el que esperem que passi en els propers mesos.
Jo crec que a poc a poc la cosa s'ha d'anar no tant.
El que passa és que sembla que els primers mesos de l'any
no seran particularment massa favorables.
I al nostre territori,
el que passa és que hem començat a patir aquests efectes,
ha pujat l'atur de forma significativa,
hi ha alguns expedients de regulació d'ocupació encara en marxa,
no de les grans empreses,
per tant els expedients de regulació d'ocupació
no han afectat a molta gent,
però sí que a moltes altres empreses
el que han fet és no renovar llocs de contractes de treball
que eren temporals,
d'aquí que hagi pujat tant l'atur.
Deia això perquè el nostre territori,
de tota manera, té una economia força diversificada.
entre el que és la indústria,
el que és el turisme i el que són els serveis.
I tinc l'esperança que aquest territori nostre,
que durant aquests últims anys
havia estat el que més havia crescut de Catalunya
i un dels primers d'Espanya,
torni a recuperar el pols de la mateixa manera
i no es vegi afectat de forma tan significativa.
De totes maneres,
jo sóc dels que dic que res no serà com abans
i per tant els ciutadans hauríem de començar a fer-nos una idea
que tot això que hem viscut aquests quatre o cinc últims anys,
aquesta apoteosi barroca del diner,
de l'especulació, del materialisme,
del consumisme exacerbat, etcètera,
haurà de donar pas a una nova cultura
que potser ja havia existit en el passat,
de la contenció, de la valoració de l'estalvi,
de l'esforç, de no pensar que tot ho hem de fiar
i el consum i el materialisme i el diner, no?
I per tant hem de buscar també altres qüestions,
altres valors que són els que han de presidir la nostra vida quotidiana, no?
Doncs això, el valor de l'esforç, del sacrifici,
de pensar que hi ha altres coses que no són el diner,
que hi ha la cultura, que hi ha l'art,
que hi ha també el pensar que ha d'haver un món més solidari
i no només el pensar en cadascú, en l'individualisme
i en oblidar que hi ha altra gent
que també forma part del que és la nostra societat.
Ja sé que això ha generalitzat molt,
però, miri, durant els propers mesos
hi ha tota una bateria d'inversions públiques
que jo crec que sí que començaran a tenir efecte, no?
Que per això les hem aprovat.
Hi ha les pròpies de la Generalitat
i tot el que són els plans dels ajuntaments,
totes les obres dels ajuntaments,
les darreres que ha aprovat l'Estat,
que també es fan a través dels ajuntaments,
i després a Catalunya particularment,
jo espero que amb aquestes 48 hores que falten
per acabar l'any,
hi hagi com a mínim, si no,
un acord ja tancat del finançament,
sí que hi hagi un esborrany molt aproximat
a allò que s'haurà de tancar molt ràpid.
És optimista, vostè, sobre aquesta qüestió,
sobre el finançament?
Sí, ho he de ser perquè no ens podem permetre
ni nosaltres ni el govern de l'Estat fracassar, no?
I ja sé que al final, com tot, no?
Es dirà, bueno, hauria hagut de ser més o menys,
en fi, estem intentant treure
el màxim d'allò que pensem que és just
i que contempla l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, no?
I, per tant, jo espero que,
si no és el 100, doncs que aconseguim el 90, no?
O el 85.
Vostè s'atreveix a quantificar amb una xifra?
No, no, això sí que ja no,
perquè això ho faran els d'Economia
i els que en saben més, no?
Però jo aspiro que, en fi,
abans que ens mengem els raïms a les 12 de la nit del dia 31,
doncs tinguem un, si no un acord,
un preacord que sigui una cosa molt embastada, ja, no?
Ha parlat, ha fet ara vostè referència a les inversions
que té previstes la Generalitat per al proper 2009,
precisament els pressupostos de la Generalitat per a l'any menent
contemplaven un increment de la despesa en aquest sentit
per intentar reactivar l'economia.
Ja li proposo parlar ara
durant uns minuts de projectes
que té pendents la Generalitat
per a la demarcació de Tarragona,
un d'aquells, un dels clàssics,
quan veu-vos-è,
que és l'Escola Oficial d'Idiomes.
Hem estat parlant darrerament
d'aquests problemes econòmics
que tenia la Generalitat
i que s'havia demanat a l'Ajuntament de Tarragona
que vencés els diners.
Vaja, han trobat ja un sistema
per finançar la construcció
de l'Escola Oficial d'Idiomes de la Xartres?
Jo espero que la pròxima vegada que vingui,
d'aquí a un mes,
que és el que acostumo a venir,
ja pugui dir que sí,
però ja no m'atreveixo a fer pronòstics.
En tot cas,
el que sí que estic convençut
és que aquesta legislatura,
l'Escola Oficial d'Idiomes es farà.
Com també es farà,
i espero que ja surti la licitació
la propera quinzena,
la nova presó del Catllà,
per tant,
que alliberi el que és l'actual presó
en aquesta situada ara,
l'Avinguda República Argentina,
a la nostra ciutat,
i per tant,
puguem començar a pensar també
en com dissenyem l'edifici
que ha de contenir totes les dependències
dels serveis territorials de la Generalitat
en una de sola,
perquè ara és un desastre, no?
Això de Catalunya,
en fi,
som un país que durant,
des de l'any 80 fins ara,
encara no s'ha dotat en els territoris,
ni a Girona,
ni a Lleida,
ni a Tarragona,
ni a les Terres de l'Ebre,
d'un edifici
que pugui significar
una bona prestació del servei públic
per als ciutadans,
que a més a més sigui més barat,
que es puguin optimitzar recursos,
etcètera,
i aquí tenim els serveis
de la Generalitat
per a tot arreu.
Molts tarragonins
fins i tot no saben
ni on està la delegació del govern,
que és on tinc jo
al despatx, no?
De vegades m'ho pregunten,
diuen,
però tu on ets?
Llavors els he de dir,
allà al costat d'ensenyament,
i el d'ensenyament
sí que ho sap tothom, no?
Perquè ja ha estat tota la vida.
Bé,
doncs això
és impropi
d'un país
que té la voluntat
d'autogovernar-se,
de ser un país
amb tots els exiuts,
i normal com qualsevol altre país
del planeta,
doncs que no se sàpigui
i que no tingui unes oficines
adequades,
modernes,
on això,
doncs,
hi pugui accedir
amb totes les comoditats
on hi hagi aparcament,
etcètera.
Ja hem començat a pensar
com ha de ser
aquest edifici central
de l'administració.
De seguida que surti
la licitació
de la presó
del Callà,
doncs,
constituirem una comissió,
com ja s'ha fet també
a Girona i a Lleida,
perquè es necessita pensar
en tots els exiuts,
no?,
i tots els extrems
que comporta
una seu d'aquestes característiques,
i la constituirem,
en fi,
interdepartamental,
com s'ha fet també,
com es va fer a Girona,
com s'ha començat a fer a Lleida,
i que també
ho puguem fer a Tarragona.
La idea és ubicar-hi
tots els serveis
de la Generalitat,
o hi haurà
alguns edificis,
algunes instal·lacions
que encara es mantindran?
Això és el que haurem
de determinar, no?,
per exemple,
a mi se m'acut que,
home,
no n'hem començat a parlar,
però quan ho imagino,
doncs,
per exemple,
crec que Cultura
està un indret
que si marxés
d'allà,
del carrer Major,
doncs,
no sabríem
què fer amb aquell edifici,
no?,
i per tant,
l'actual ubicació
dels serveis territorials
de cultura
no només serveixen
per prestar
un servei
als ciutadans,
sinó per continuar
mantenint
un edifici
a un dels carrers
més característics
de Tarragona
en condicions,
i suposo que Cultura,
doncs,
a lo millor,
es pot quedar allí,
no?,
a no ser que,
en aquest procés
en el qual hi haurà
d'intervenir també
a l'Ajuntament,
doncs,
no ens digués
l'Ajuntament
que el necessites
per alguna cosa,
no?,
el mateix dic
de Casa Gasset,
on està en aquests moments
urbanisme
i política territorial
i obres públiques,
no?,
és un edifici
on jo crec
que aquesta ciutat,
la ciutat de Tarragona,
ara per primera vegada
en molts anys
l'Ajuntament
ja comença a fer,
a tenir al cap
on ha d'anar cada cosa,
on ha d'estar situada,
etcètera,
i per tant,
ara quan,
tot això de la presó
desencadenarà un procés
en el qual
també el diàleg
amb l'Ajuntament
comportarà
que haurem d'acabar
de decidir
conjuntament
què és el que passa
a aquesta ciutat
en el camp
dels equipaments públics,
no?,
per tant,
és possible
que
algunes
de les actuals ubicacions
romanguin com ara,
però altres
hagin de canviar
i anem a l'edifici unificat
i si alguna
d'aquestes
on hi som ara
queda lliure,
doncs l'Ajuntament
haurem de veure
què passa,
no?,
per exemple,
doncs,
és possible
que on ara som nosaltres
la delegació del govern
allà no tingui cap sentit
continuar com un edifici públic
i que es pugui tenir
un ús
fins i tot
residencial,
no?,
i que es puguin fer pisos,
però bueno.
L'Ajuntament tindria
l'Ajuntament d'Aterrola
tindria un paper preferencial.
Exacte,
l'Ajuntament és el que ens ha de dir
perquè marxar
de tots els edificis
on som ara
cap a l'actual presó
a fer un edifici nou,
això
són molts diners
i quan dic molts diners
sempre dic molts diners
dels ciutadans.
L'altre dia
inaugurava
uns carrers
en un poble
d'aquí de l'Alcama,
a Figuerola,
i deia
mira,
tot això que hem fet
hi havia tots els ciutadans
que escoltaven
i tot això són els diners
de vostès.
Bueno,
doncs és el mateix,
tot el que haguem de fer
a la presó actual,
a la nova,
ja són diners dels ciutadans
també,
però a la presó actual,
en el nou edifici,
etcètera,
són diners dels ciutadans.
Per tant,
el que intentem
és també estalviar,
no?
i de tots els edificis
que tenim ara,
en aquells que puguem,
haurem d'obtenir
alguns recursos
per rescabalar-nos
i que resulti
el més barat possible
la nova ubicació.
Parlem d'aglutinar serveis,
un altre projecte
que té pendent
la ciutat
és el de la ciutat judicial.
Com està aquesta qüestió
que ha de permetre
precisament
agrupar
molts dels partits judicials,
tots els partits judicials
en una única zona
de la ciutat?
Tots els jutjats,
etcètera.
Jo espero que això
del 2009,
que tothom diu
que serà un any
que la crisi,
doncs des del punt de vista
de la inversió pública,
ja ho he dit abans,
ha de significar
un salt qualitatiu important.
Nosaltres no...
Crec que hi haurà
una inversió com mai,
no?
En època de crisi
i això és bo
perquè ho fem
o per què ho podem fer?
Doncs perquè recorrem
el dèficit
i això està clar,
no?
I per tant,
allò que s'havia sacralitzat
tant els últims anys
de dèficit zero,
quan arriben
en èpoques de crisi
i ja va passar
el senyor Roosevelt
als Estats Units
als anys 40,
no?
O 50.
Doncs s'ha de fer
un esforç d'inversió pública
encara que suposi
endeutar-nos.
Després ja ho pagarem
quan vingui l'època,
esperem,
de les vaques gràcies
una altra vegada.
Doncs gràcies
a aquest endeutament,
això és bo
explicar-ho,
podrem fer
aquesta inversió pública
que serà
una inversió
més gran que mai.
I si a més a més
això del finançament
a Catalunya
se'ns arregla una miqueta,
doncs els pressupostos
que acabem d'aprovar ara,
sortosament,
els podrem incrementar
una mica.
I espero que també,
no,
però no,
estic segur
que en aquestes comarques
també podrem anunciar aviat
en què es concretarà això,
en què,
no ho sabem encara,
però és veritat
que allò que més
prioritzem
en aquest govern,
igual que el govern
de l'Estat,
pel que he sentit
aquests dies
el senyor Zapatero,
és la inversió
sobretot
en serveis
de salut
i ensenyament
i per tant
qüestions
que teníem previstes
i que potser
anaven lentes
les podrem accelerar.
I vull recordar
que les inversions
en salut
al nostre territori
són molt importants,
a l'Hospital Joan XXIII
de Tarragona,
a l'Hospital de Reus
on una bona part
ho he de recordar
ho paga l'Ajuntament de Reus
per cert,
a vegades aquí a Tarragona
els tarragonins
diem
és que aquests de Reus
que fan un hospital
molt maco i tal,
sí,
però en bona mesura
se'l paguen ells,
ja,
tranquil parèntesi
que no
que no
que no ens sentin gaire.
Però inversions
a l'Hospital Joan XXIII,
a l'Hospital de Reus
també nou,
al Pius Hospital de Valls,
a Salou,
i a Cambrils
acabar els hospitals
aquests que diem
de proximitat,
etcètera,
i alguns centres
d'assistència primària
i després
una bona colla
d'equipaments
educatius
que tenim
pendents
i que
com que la població
ha crescut tant
i hi havia tanta falta
de previsió
doncs no hem donat,
no estem donant l'abast
malgrat que a Catalunya
inaugurem encara avui
gairebé
un centre educatiu
cada setmana
i al nostre territori
gairebé un cada mes
i
com que suposo
que a continuació
vostè em preguntarà
per Sant Salvador
perquè avui és notícia.
Aquesta tarda
els veïns es manifestaran
i tenen prevista
allà la Nacional 240
perquè reclamen
que el nou institut
que s'està construint,
que va començar a construir-se
aquest mes de desembre,
doncs tingui una línia
de batxillerat
que no s'està contemplada.
Però això
nosaltres hem d'explicar
molt bé als ciutadans
que
bé, primer
que en fi
el meu desitge
és que no tallin la carretera
perquè una carretera
i una carretera nacional
encara més
és molt greu
que es talli,
no?
Quan
no sé
que sigui una qüestió
gairebé diria
d'aquelles
molt greu, no?
Jo crec que no és greu
el problema
que estem parlant
malgrat que
jo comprenc
que tots els pares i mares
vulguin que
els seus fills
vagin, si pot ser
al costat de casa, no?
a rebre la seva educació
però si volem
una educació de qualitat
això
hem de tenir en compte
que en moltes ocasions
està renyit
amb
precisament
amb tenir
una educació
del nivell que desitgem
i tenim
unes quantes poblacions
que als instituts
no es pot fer
el batxillerat
per dues raons
fonamentals
primer
perquè
es necessita
un número mínim
de nens i de nenes
que puguin fer-lo
i ara diré una cosa
que està
que és sorprenent
però que està passant
ho hem començat a notar
aquest curs
i l'anterior
que és que està baixant
la demanda de batxillerat
i per una banda
és positiu
perquè vol dir
que
els nois i les noies
n'hi ha molts
que opten
per allò que
estàvem reclamant
feia temps que optessin
que és per la formació
professional
per cicles formatius
que durant molt de temps
havien estat pràcticament
desprestigiats
exacte
desprestigiats
doncs això
per sort
hem recuperat
un prestigi
que ja teníem
però que no era
molt majoritari
que era el de la formació
professional
i ara
molts nois i noies
estan optant
per això
aquest país nostre
necessita
bons
professionals
també
que hagin rebut
una formació
professional adequada
llavors ens baixa
la demanda
de batxillerat
i a Sant Salvador
no hi ha
el número
de nens i nenes
necessari
per poder fer això
però li parlo
de Sant Salvador
i estic parlant
també del COVER
o de Cambrils
un nou institut
que es voldria
etcètera
i que hi ha aquesta demanda
i els pares i mares
han de saber
que allí
on no existeix
aquesta demanda
quan tenim encara
molts indrets
on tenim
aules prefabricades
on encara
falta professorat
etcètera
doncs això
no és possible
i per tant
no serà possible
atendre
aquesta demanda
i quan estàs governant
has de poder explicar
per què
algunes coses
es poden fer
per què
algunes altres
de moment
no es poden fer
i veurem
si és que
algun dia
o en el futur
hi ha aquesta demanda
i es pot satisfer
però de moment
no es pot
Li proposo
canviar d'equació
perquè aquest 2008
també ha estat l'any
de posar en marxa
d'alguns projectes
per exemple
el 1 de novembre
coincidint amb el dia
tot se'ns completava
el desplegament
dels Mossos d'Esquadra
aquest cos de seguretat
la policia autonòmica
arribava per fi
a les comarques
terragonines
estem a punt
de complir
els dos mesos
d'aquest desplegament
quin balanç
en fa com a delegat
del govern?
doncs el faig molt positiu
perquè també el fan
crec
els ciutadans
els alcaldes
de tot signe
i tota condició
que així ens ho han fet arribar
i els hi han fet arribar
els Mossos
i en fi
encara estem
una mica
com aquell que diu
en observació
jo ho sé
és a dir
la gent encara està mirant
expectant
i llavors
analitza amb lupa
i ja en som conscients
i és bo
que els ciutadans
analitzin amb lupa
tots els serveis públics
fins i tot
els de seguretat
però miri
els Mossos d'Esquadra
té una virtut
que de vegades
es ressalta poc
que és que
ha unificat
tots els serveis
de seguretat
de manera que
fins ara
teníem
dos cossos
de seguretat
a Catalunya
o a les nostres comarques
que eren
la policia nacional
i la guàrdia civil
ara està unificat
i això
té avantatges
té avantatges
clars
perquè s'unifica
tot el sistema
d'informació
els patrullatges
són comuns
hi ha més versatilitat
per part
dels patrullatges
dels serveis
d'informació
que aquests
els ciutadans
no els veuen
però són tant
o més importants
que els serveis
de patrullatge
al carrer
etcètera
per tant
des d'aquest punt
de vista
hi ha un avantatge
clar
i després
que hi ha
una interrelació
jo crec que és total
amb el que són
les policies locals
la gent diu
bueno
però és que això
i jo també ho dic
per això els paguem
ja ho hem de fer això
però no tot allò
que es paga
és fàcil de fer
i tothom sap
perquè aquí a Catalunya
i a Madagascar
diria
i a Estats Units
i a França
ho veiem a les pel·lícules
i als diaris
moltes vegades
i tal
que de vegades
és molt complicada
la bona relació
entre els cossos policials
perquè cadascú
té la seva cultura
perquè cadascú
té els seus hàbits
i cadascú
també és molt cel·lós
de la seva manera de fer
i dels seus projectes
però sí que puc assegurar
que en aquest cas
pel que observo
segur que sempre podem millorar
però
la relació
dels Mossos d'Esquadra
amb les policies locals
allí on existeixen
a Tarragona
a Reus
a les ciutats
a Cambrils
a Valls
etc.
és molt bona
molt bona
i la relació
és diària
ja no és
setmanal
o mensual
diària
diària
el creuament
d'informació
el patrullatge
fins i tot conjunt
aquí a la ciutat
de Tarragona
i a Reus
etc.
també es produeix
per tant
jo crec que això
és bo
i hi ha una
manera de fer
que jo crec
que és positiva
però en fi
i això
malgrat que
com tothom sap
però
per sort
pel que veig
ha passat desapercebut
i perquè
perquè no té
tampoc tanta importància
malgrat que
dic
que no hi ha
les comissaries
encara a Tarragona
i a Valls
que són dues ciutats
importants
però que pel que sigui
perquè ara ja no cal
que parlem del passat
però espero que també
el 2009
sigui l'any
en què
veiem
si no hi ha
totalment construïdes
doncs
gairebé acabades
tant a Tarragona
com a Valls
les comissaries
dels Mossos d'Esquadra
de manera que
faig un balanç positiu
s'ha demostrat
allò que dèiem
que encara que no hi hagi
comissaria
suposa una certa incomoditat
pels Mossos
perquè
s'han de desplaçar
una mica més
o han d'estar una mica més
apretats
amb altres comissaries
però els serveis
que estan prestant
són d'una altíssima qualitat
i sempre
al final
hem de dir
que toquem fusta
perquè
sempre pot haver
algun pic
en les qüestions
de seguretat
que facin
que salti
alguna alarma
que de moment
no existeix
i espero
que continuï així
Estem gairebé
fora de temps
però no m'agradaria
acabar aquesta entrevista
preguntant-li
sobre precisament
una altra actuació
que s'ha posat en marxa
aquesta passada tardor
que és la integració
tarifària
del transport
una altra qüestió
llargament reivindicada
a la zona
del Camp de Tarragona
d'això
d'això en fa gairebé
tres mesos
que s'ha posat
en marxa
quina valoració
en fa?
Ho faig positiu
encara que
l'hem de completar
aquí
s'ha d'acabar
d'implantar
els bonos 10
en totes les seves
possibilitats
els ciutadans
han d'acabar
de reaccionar
davant la nova oferta
de més qualitat
i més barata
que estem prestant
ja en aquests moments
i que s'acabarà
de completar
durant els propers mesos
del 2009
el 2009
ha de ser també
l'any
no només
de l'increment
de la inversió pública
sinó també
d'un salt
quantitatiu
important
pel que fa
a l'ús
del transport col·lectiu
és més barat
i tenim un territori
molt complicat
i unes ciutats
que han crescut
de la manera
que han crescut
moltes
com la ciutat
de Tarragona
en estrella
de manera
que és tan complicat
anar d'un barri
a un altre
en moltes ocasions
i allunyats
del centre
de la ciutat
etcètera
però ha de ser
l'any 2009
del salt
quantitatiu
en l'ús
del transport col·lectiu
i després
estic molt satisfet
ja
que des del territori
com pas
també en altres coses
haguem convençut
els nostres amics
dels meus amics
del govern
que el trencant
ha de ser
una realitat
i per tant
s'hagi començat
a estudiar
com també
s'ha començat
a estudiar
el 2008
el tema
de la façana
marítima
de Tarragona
per part del govern
de l'estat
però també hi són presents
la Generalitat
i l'Ajuntament
el 2009
ha de ser també
el de la proposta
del trencant
i
que ens ensenyen ja
com serà
quins terminis
es poden aplicar
etcètera
etcètera
jo sé
que hi ha gent
sobretot
clar
els del transport
privat
que intenten
demostrar-nos
que el trencant
és un projecte
molt car
i tenen raó
quan ens envien articles
o publiquen articles
des del sector privat
del transport
i ho fan
també defensar
una mica
els seus interessos
siguem clars
però tenen raó
quan diuen
que serà
una obra
cara
i cara
de mantenir
però
han d'entendre
que una obra
com aquesta
no es pot mesurar
de la mateixa manera
que es mesuren
les inversions privades
o fins i tot
algunes inversions
públiques
de la gran ciutat
és a dir
un tram via
a Barcelona
s'amortitza més aviat
i aquí l'amortitzarem
segurament
amb més anys
però serà una obra
que ja deixarem
per a les generacions futures
i aquestes generacions futures
ens agrairan
que el 2008
haguéssim
encarregat un projecte
que es deia
Trencam
perquè tothom
estava convençut
que encara que siguem
una àrea metropolitana
més petita
que la de Barcelona
som la segona àrea
metropolitana
de Catalunya
i volem tenir
les mateixes prestacions
que tenen els ciutadans
d'aquelles terres
senyor Sobater
si li sembla
ho deixem aquí
el 2009 ha de ser
segons vostè
l'any de moltes coses
i si li sembla
l'anirem convidant
periòdicament
no sé si cada mes
però sí periòdicament
ho agrairé
perquè miri
hi ha gent
hi ha un acudit
que no m'agrada gens
aquests dies
que l'explico
però com si no
l'haguessin sentit
que diu que
feliç 2010
perquè el 2009
més val que el passis
que s'oblidi
i tal
no no
el 2009
tenim coses molt importants
per fer
espero que
els projectes col·lectius
i també personals
dels oïdors
que ens estan escoltant
en aquests moments
no ens acompleixin
i en fi
tenim 365 dies fantàstics
on esperem
que no només
en fi
l'economia
es refaci
sinó també
el d'aquelles persones
que més estan patint la crisi
doncs que també
puguin solucionar
els seus problemes
i en això
sàpiguin que
el govern estarà
molt amatent
que això
sigui una realitat
tant de bo
sigui així
gràcies i bon any
senyor Sabater
moltes gràcies
igualment
a veure un dia